Revista Catalunya 93 - gener 2008

526 views

Published on

sindicat cgt

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
526
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya 93 - gener 2008

  1. 1. Catalunyaw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Gener 2008 • número 93 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat “Dama de lágrimas”. Il·lustració: Dídac Salau. (Para la Srta. Canela)
  2. 2. Editorial EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es La CGT de Catalunya -molt més Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS que un sindicat-, lliure i llibertària • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de T otes les persones que hem Catalunya (FAPC) triat la Confederació General Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona del Treball de Catalunya com Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 a organització de referència per de- FEDERACIONS COMARCALS fensar-nos a la feina i per avanaçar en el canvi social estem molt con- Anoia tents de la feina feta per l’organitza- Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 ció quan aquesta actua com un cgtanoia@yahoo.es puny, unida, respectant totes es Baix Camp/Priorat particularitats de cada un dels indi- Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat vidus però amb la força que ens Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 dóna la lluita coordinada i directa Baix Llobregat contra el munt de morralla que l’Es- Cra. Esplugues, 46 tat ens llença a sobre per tal d’en- 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 tretenir-nos i no deixar-nos avançar en les nostres propostes, sempre Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa de Montserrat molt més interessants que no pas Tel. 93 778 04 93 el món que volem defensar perquè Baix Penedès el que ells ens proposen és pitjor. I Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977 66 09 32 estem contents perquè sabem que cgt.baix.penedes@gmail.com l’estructura de què ens hem dotat Barcelonès Nord es defineix i és llibertària i mai no Alfons XII, 109. 08912 Badalona cgt_bn@wanadoo.es passa per damunt de les persones, Tel. i fax 93 383 18 03 dels individus, uns individus que Garraf-Penedès ens reconeixem solidaris Lepant, 23, baixos 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org Cada vaga que organitzem i en Afirmem les mil sexualitats de l’és- en això estem, amb la CGT com a Perquè no n’hi ha cap de més efi- Tel. i fax 93 893 42 61 què demostrem que de nosaltres en ser humà i alhora que en reconeixem eina, malgrat els pesi. cient ni lliure. Maresme Còmic - Ácido Crítico depèn tot i que el fet que en la nostra la legitimitat les defensem, entenent Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es societat, al 2007 o al 2008, el prestigi el gènere com a una construcció so- Tel. i fax 93 790 90 34 social vagi sempre de cara als que cial i per tant apostant per la igualtat, Vallès Oriental ens exploten, és només conseqüència contra la violència i la discriminaió Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com del màrqueting i de la barra dels qui de qualsevol tipus. Defensem el dret Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 doten de boca la societat, a través a l’habitatge, a la salut, al menjar, a FEDERACIONS INTERCOMARCALS dels mitjans de comunicació, i l’educació, al transport, a aprende i a només parlen quan els posen euros a saber; i situem la cultura com a Girona la butxaca. I cada cop que parem, a motor de la revolucio que volem fer i Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a més de demostrar que som nosaltres que ja estem fent. Per a aquesta revo- 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 els i les imprescindibles, ens reconei- lució no hi haurà hora D ni dia H. Ponent xem en la comunitat dels assalariats, Cada cop que en afirmem l’estem Av. Catalunya, 82è de les persones que vivim del nostre fent, cada cop que fugim del sistema 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 treball. i construïm la nostra vida plena al Camp de Tarragona Alhora, però, no som un sindicat i marge, també. Cada cop que creem Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona punt. Som un sindicat i tres punts, una Secció Sindical que es reclama cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 tres o deu, o cent o mil. Odiem l’e- llibertària, cada cop que okupem una xèrcit i la institució militar amb la casa, cada cop que creem una coope- FEDERACIONS LOCALS mateixa força que estimem la vida i rativa, en cada cartell que pengem i la humanitat. Defensem les llengües en cada revista que fem, en cada Barcelona Via Laietana, 18, 9è i la seva diversitat com a tret bàsic emissora de ràdio que creem i en 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org humà que són, començant per les mi- cada bes que donem o rebem, estem Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 noritzades com el català i l’occità en afonant els pilars d’aquest edifici- Manresa Circumval·lació, 77, 2n el territori a on arriba aquesta revista. presó que ens nega i ens oprimeix. I 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dijous 20 de Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac desembre del 2007. 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Col·laboren en “Jo no vinc de cap silenci / però Sabadell aquest número: Montse Campoy, Ignasi Perelló, Mariela Valiente, Peter Leupold, Núria Calvó, sé molt bé què és lamentar / que Unió, 59 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Francesc Urgell, Plataformes de les Terres de l’Ebre, Som lo que Sembrem, Francesc Richart, Josep la meua llengua / siga un Tel. i fax 93 745 01 97 Llunas, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Dídac Salau, Gabi, patrimoni menyspreat / pel poder Terrassa Ferran i Albert Garcia. Il·lustracions: (portada) Dídac Salau. Tirada: 10.000 exemplars. polític / que ens denega el dret a Ramon Llull, 130-136 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 viure en pau” Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat “Despertar” de Pau Alabajos Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" cgt.castellar@terra.es Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. i fax 93 714 21 21 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- sallent@cgtcatalunya.cat teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Gener de 2008
  3. 3. REPORTATGE Tenim l’alternativa El moment actual requereix que cadascú social i sindical més prengui el seu lloc i aquest pot ser divers. important ara mateix i A CGT, hem triat el nostre: en la lluita cal que ho entenguem LA CGT: LA CONSOLIDACIÓ D’UNA ALTERNATIVA Per fer front a la situació econòmica i social actual Comitè Confederal de la CGT l context per analitzar lac-E tual situació social passa per, dun costat, els efectes de l-última crisi econòmica sobre lesclasses més desafavorides i, dunaltre, per la convocatòria de lesEleccions Generals espanyoles pera març del 2008. La forma de canalitzar lúltimacrisi econòmica definida pública-ment en funció dun crisi dels fonsdinversió nord-americanes dedicatsa les “hipoteques dalts risc”, no ésres més que un tomb més que ens fafer el capital especulatiu internacio-nal per tal d’incrementar el seu con-trol social i econòmic a escala pla-netària. El resultat daquesta crisiserà, una vegada més, lempobri-ment de molts i lincrement de be-neficis per al capital. Un pas enreremés sobre uns salaris i drets labo-rals que es tornen ridículs. Per donar una pinzellada estadís-tica, en la dècada 1995/2005, el pesdels salaris en leconomia de l’Estatespanyol ha decrescut un 4%, men-tre els beneficis empresarials shanmultiplicat pel 73%, segons dadesdel Banc dEspanya. Sense oblidarque a lEstat espanyol la despesa en “En la dècada 1995/2005, el pesprotecció social és un 28% menor bon ‘talante’, discurs ‘progre’, inte- oblidar els problemes i necessitats dels salaris ha decrescut un 4%,que la despesa mitjana europea. gració dels agents socials, i drets reals del conjunt de la majoria so- Estem vivint un procés dallibera- sobre el paper, en laltre. En qualse- cial oblidada pel seu model. mentre els beneficis empresarialsment del mercat financer i, daltra vol cas, els liders dopinió, i tota la Ens espera, per tant, un llarg anybanda, patim la seva vil manera capacitat dels poders públics i eco- de discursos, de gestos a la galeria shan multiplicat pel 73%”dincrementar més els beneficis del nòmics, estaran al servei daquests amb els quals pretenen adormir en-capital especulatiu. Per si lanterior projectes, sigui quina sigui la marca cara més la majoria dels mortals ifos poc, observem atònits, i patim, a què donin suport. fins i tot dels immortals.com els preus de consum bàsic es Ambdues marques electorals Convé no oblidar, i serveix perdisparen mentre loficialitat ens tidiana dibuixant un procés dempo- lat pel banc Central Europeu, cada comparteixen el seu cor neoliberal, exemplificar el que sha dit, que elparla duna suposada contenció de briment constant de totes i tots no- vegada està més allunyat de les de- el seu homenatge als capitals, el seu mateix govern que proclama un in-lIPC. La nostra economia, la real saltres, de la majoria social. Una cisions de qui patim la seva cobdí- afany de coartar la llibertat indivi- crement de les pensions, les míni-per a les treballadores i els treballa- vegada més el sistema clava les cia. dual, i la seva ferma aposta pels in- mes i les pensions de vídues i vidusdors, es veu sacsejada per la pujada seves urpes en els més desfavorits: La pròxima convocatòria dElec- teressos de mercat enfront dels be- amb fills, és el govern que té pen-de la nostra cistella de la compra i joves, immigrats, dones… condem- cions Generals (previsiblement per neficis socials i, finalment i no dent de publicar una Llei de Refor-per la pujada dels tipus dinterès. nant tota una generació que veu el a març del 2008) ens situa en un menys important, ambdós segells ma de la Seguretat Social que re-Les nostres economies familiars seu futur hipotecat per tota la vida i debat artificial, el debat duna opi- comparteixen un mateix afany re- dueix laccés a les pensions per alcauen en picat i veiem reduïts a que dorm, o no dorm, amb la inse- nió pública sobre la competència pressor i antiparticipatiu. conjunt de la classe treballadora i,cendra els increments salarials guretat provocada per les fluctua- entre dues grans marques electorals Assistirem a un debat perfecta- el que pot ser més greu encara, elaconseguits en la Negociació cions dun mercat financer que tras- que competiran per vendre el seu ment articulat i manipulat amb el mateix que es planteja utilitzar es-Col·lectiva. llada les seves crisis a leconomia producte, a través dels mitjans de qual intentaran posicionar als uns i peculativament els fons públics Tots aquests paràmetres incidei- real quotidiana a través de lencari- comunicació: ordre, déu, pàtria i els altres en el mateix costat duna destinat a les nostres pensionsxen realment en la nostra vida quo- ment del preu del diner, que contro- rei, per un costat. Declaracions de frontera única, intentant-nos fer traient-los a Borsa.Catalunya. Gener de 2008 3
  4. 4. REPORTATGELEuropa delCapital La necessitat de continuarH Comitè Confederal de la CGT em parlat, i dit, moltes coses endavant i consolidar-nos sobre Europa, i Europa conti-nua aquí amb un Banc Central Eu-ropeu gestionant els nostres diners.Amb una Directiva Bolkenstein com a alternativapendent daplicació en els estatsmembres que intentarà oferir unaplena llibertat de moviment per als Comitè Confederal de la CGTcapitals i un funest camí per alsciutadans, en privatitzar el conjunt i haurà qui pensi que ladels serveis socials. Amb unaConstitució Europea que es recon-duirà i es transformarà en un Trac- H CGT en té amb el seu dia a dia com per pensar en les situacions dels altres; peròtat per a la seva aprovació, sense creiem, i pensem que, en coinci-focus i damagat, consumant una dència amb la majoria de lorganit-nova burla a lopinió pública i a la zació, lextensió i complexitat delsparticipació ciutadana. problemes diaris als quals ens en- Amb una Europa que discuteix frontem no poden fer-nos oblidarlengegada dun llibre verd per a els problemes i les solucions quelharmonització dels drets socials i requereixen dun treball, i compro-laborals, per descomptat a la baixa, mís, a mitjà i llarg termini. Enpretenent homogenitzar la legisla- qualsevol cas, hem de ressaltar queció laboral dels països membres el moment actual de la CGT és tre-per aconseguir flexibilitzar-la i pre- mendament complicat. Per intentarcaritzar-la al mateix nivell. Amb sintetitzar-la, creiem que les princi-una Comissió Europea que debat pals línies que defineixen la nostrasobre un Salari Mínim comú per al situació actual serien: vitat social. faciliten el gremialisme i lautoor- dors i continuar lesforç de consoli-conjunt de països (no sabem si en -Incorporació constant i progres- -Configuració de noves estructu- ganitzar-se sense tenir en compte dació de les nostres estructures te-lentorn dels 1.570 euros de Lu- siva de nous treballadors que bus- res sindicals que intenten consoli- les visions de classe que haurien de rritorials és el camí en el qualxemburg o dels 92 euros de Bulgà- quen en la CGT una organització dar-se com a referència visible per permetre disposar dun cert equili- estem embarcats per tal que la nos-ria). que doni resposta als seus proble- al conjunt de la classe treballadora, bri de forces a qui treballen amb tra organització passi a ser el que Sobre aquesta igualtat en ladver- mes quotidians amb la patronal. a través de diversos intents per més precarietat. sempre ha pretès ser: un instru-sitat, la CGT té moltes coses per -Un increment notable en els ni- consolidar una estructura confede- -La falta històrica dun projecte ment de justícia, de participació icomençar a parlar, opinar i mobilit- vells de responsabilitat assumida ral que aglutini al sindicalisme al- formatiu propi de la CGT ha difi- de llibertat en mans de la classezar, en la mesura del possible. No per la nostra organització en la ne- ternatiu al marge de la CGT. cultat i ralentit lelaboració dun treballadora.obstant això, més enllà de les crisis gociació col·lectiva i en el dia a dia -Pel tipus de construcció que discurs complet sobre les nostres Per això hem de continuar apro-financeres, dels circs polítics, de la en les empreses. hem experimentat com a organit- raons i propostes des del qual tre- fundint en els nostres aspectes mésconstrucció daquesta Europa neo- -Un significatiu increment en la zació, les tensions constants i mul- ballar i aprofundir en el nostre pro- positius i reprendre, una vegada iliberal, existeix un món dinàmic, representativitat, allí on ens pre- tidireccionals són una realitat quo- jecte. una altra, els errors i les deficièn-laboriós i viu que sestén des de la sentem; amb resultats dEleccions tidiana i no és possible gestionar -Finalment comptem, en aquests cies per resoldrels i així enfortir elinfinitat de vagues convocades per Sindicals que ens comencen a si- totes i cadascuna de les tensions moments, no només amb al voltant nostre projecte transformador. Ne-millorar la nostra qualitat de vida tuar com a primera força sindical, amb un cent per cent de nivell de de 7.000 representants/delegats a cessitem més debat i formació;fins als centres socials ocupats. o segona, en petites i mitjanes em- satisfacció per a la totalitat de les tot l’Estat, amb més de mil sec- més consolidació interna i més sor-Una realitat enèrgica que glateix preses on aconseguim presentar- parts que intervenen i opinen en cions sindicals actives, amb diver- tir a lexterior; més iniciatives prò-des de la lluita contra la repressió nos. cada cas. ses dotzenes de coordinacions sec- pies i més recerca dunitats dac-sindical, fins a la lluita per la lliber- -Desproporció entre lincrement -Al llarg dels anys, no només hi torials; sinó que comptem com a ció...tat dels companys i companyes de necessitats i el lent increment de ha hagut incorporacions, sinó, lò- base de la nostra organització amb En resum, necessitem ser mésdels moviments socials detinguts companys i companyes amatents a gicament també, hi ha hagut aban- una estructura territorial en gairebé nosaltres i més amb totes i tots elsen un procés continu de retallada incorporar-se a les tasques organit- donaments per raons diverses. Des la totalitat de lEstat espanyol i amb altres.de les llibertats. És en aquesta lluita zatives del conjunt de la CGT. de la no acceptació del funciona- una mica més dun centenar de nu- Un salt cap a endavant en el quali en els moviments per generar -Desequilibri entre els mitjans ment o de les posicions globals de clis locals que, de manera coordi- es necessita tambien limpuls delsconsciència social lliure, justa i so- sindicals disponibles i els compro- lorganització, fins a la nostra enor- nada i activa, serveixen de referèn- nostres propis mitjans de comuni-lidària, on semmarca la nostra misos reals amb el treball de soste- me dificultats per solucionar de cia sindical i social a una classe cació: “Catalunya”, “Rojo ypràctica sindical i la continuïtat de niment organitzatiu al servei del forma assossegada els conflictes explotada que cada vegada neces- Negro”, “Libre Pensamiento”, lesla nostra organització dintre i fora conjunt de lorganització. interns. sita més les alternatives que repre- pàgines web... “Notícia Confede-de les empreses. -Configuració dun nou movi- -La dicotomia entre les facilitats sentem. ral”, “Cierzo Libertario”, “Ma- Però també hi ha lluites i resis- ment llibertari que tindria com a de les quals es disposa en determi- Aprofundir en la coordinació del llón”, “Beltza” i tants i tants butlle-tències que sinterrelacionen obli- referència duna banda la interpre- nades empreses/sectors per utilit- dia a dia, continuar organitzant en tins editats per federacions,gant-nos a una coordinació cada tació més “integrista” de la història zar els mitjans sindicals i les im- noves seccions sindicals cada ve- sindicats i seccions sindicals...vegada més àmplia. I també aquí hi de lanarcosindicalisme i per un menses dificultats en unes altres, gada un nombre major de treballa- Amb ells hem de fer arribar el nos-ha la CGT. Encara no arribem a la altre els cants de sirena de linsu- tre missatge a una societat cada ve-totalitat dorganitzacions, col·lec- rrecionalisme, ambdues visions gada més confosa pels mitjans detius, pobles, persones que compar- àmpliament difoses per Internet. El comunicació oficials i pels recur-teixen els nostres desitjos i inquie- fet que la seva base sigui virtual no sos mediàtics i propagandístics deltuds, però estem fent un esforç impedeix que nous sectors de joves poder: lúltima campanya de Coca-molt important entre totes i tots que puguin considerar aquesta inter- Cola diu “pren els carrers”; i la hi-hem de mantenir i incrementar. pretació de la història com la més poteca que més et permet endeu- En aquests moments, i amb totes “natural”. tar-te és de Caja Navarra i es diules línies dactuació obertes, conti- -Configuració espontània dun “Revolució”, encara sort que Nike,nuem intentat impulsar un marc per espai social horitzontal en el qual una de les multinacionals que mésal sindicalisme de lluita en làmbit la CGT pot actuar amb total trans- infants té esclavitzats a tot el móneuropeu, que sigui clarament dife- parència i en còmoda coordinació taclareix, en aquests temps fervo-renciat de la Confederació Europea que sestà desenvolupant localitat rosos de nacionalisme i religió, quede Sindicats i del seu suport al per localitat i sobre allò concret, “Ja no és un problema ser espa-model neoliberal. allí on la CGT impulsa la seva acti- nyol”.4 Catalunya. Gener de 2008
  5. 5. REPORTATGE Davant del Tractat de la Unió Gabinet dEstudis Confederals CGT La Comissió adquireix el "poder absolut" a través de les adequades polítiques internes, directives fona- l nou Tractat de la Unió Eu- mentalment, per garantir "a les em-E ropea signat el 13 de des- embre a la trobada de Lis-boa és una Reforma de preses europees competitives, accés als mercats mundials i operar en ells amb seguretat" (Meter Mandel-l’actualment en vigor i encara és son-Comissari de Comerç).més antidemocràtic en la seva ges- Igual com les necessitats sobre latació que el Projecte de Constitució mà d’obra extracomunitària, deEuropea, que, almenys va tenir la l’Europa que "envelleix", són trac-possibilitat de ser discutit i validat tades des de la lògica del mercat i lapels ciutadans d’alguns països, per doble moral, per una part polítiquesmitjà de referèndums. de desregulació d’una mà d’obra La UE, els seus caps d’estat, la necessària i suficient per garantir elseva Comissió, han entès que tipus de treball precari que reque-comptar -encara que sigui de forma reix la competitivitat i per una altra,molt limitada i controlada- amb els polítiques de negació de drets deciutadans té el risc que aquests en- ciutadania que, des de la repressió itenguin que l’ordre social que es control, converteixin en usuals iconstitueix, no té res a veure amb permanents les relacions desiguals,unes relacions socials basades en el injustes i neo-colonials de les rela-respecte dels drets per a totes les i reafirmades les esmentades estra- El mercat com principi rector de dències, educació, habitatge, trans- cions Nord Sud i, sobretot, l’àreapersones que habiten o treballen en tègies pels Sindicats CES (Confe- la política, manifestada la mateixa ports públics i models de mobilitat, d’influència euromediterrània.l’espai denominat UE. deració Europea de Sindicats), en el en termes de relacions econòmi- igual que la fiscalitat, segueixen L’empitjorament respecte al que El nou Tractat aprofundeix en la programa de treball conjunt 2006- ques (la lliure competència i la lliu- sotmeses al vet, fent impossible una hagués estat un Tractat en totaliberalització de tots els mercats de 2008. re circulació dels diners, com a política comunitària sobre això, regla, revestit de "Constitució Euro-producció i de serveis i possibilita Estratègies que fan desaparèixer drets intocables), en relacions co- mentre es permeten els paradisos pea", es troba en una cosa que en ell’aplicació pràctica de la Directiva en la retòrica i en la realitat, els ser- mercials (protecció de multinacio- fiscals dins de la pròpia Unió. seu moment va ser "venut" a la ciu-Bolkestein, continuant oberta la veis públics: sanitat, pensions, fe- nals en els seus intercanvis des- Si la lliure competència (compe- tadania com el manteniment d’unporta a la privatització total de la sa- rrocarrils, educació, aigua, habitat- iguals i injustos amb altres països) i titivitat) és el principi rector, els model diferenciador d’Europa res-nitat, l’educació, l’aigua i les pen- ge, etc. i introduint el mercat pel l’aposta decidida per les dinàmi- mercats de treball i les polítiques pecte a EUA, és a dir el seu Estat desions. mig tant en la seva concepció, "ser- ques de creixent financerització de d’ocupació només poden regir-se Benestar o social de mercat, con- Aquest Tractat tanca les estratè- veis d’interès general" com en la la societat en el seu conjunt. per la regla de la desregulació labo- densat a la Carta de Drets Fona-gies Empresarials, fixades a Lisboa seva resolució (qui estalviï, tindrà Les polítiques socials, despesa ral (flexibilització) i la precarietat mentals, apareix amb seriosos dub-2000, basades en la competitivitat una sanitat privada, una pensió pública en prestacions i cobertures integral de la força de treball (bui- tes jurídics, més enllà de no recolliren un món cada vegada més global complementària, etc.). socials: pensions, sanitat, depen- dament de drets laborals i socials). de forma vinculant els drets socials.Per una extensió del treball amb Amèrica Llatina Comitè Confederal de la CGT múltiples expressions combatives i suficient riquesa en moviments i de resistència. Unes incipients i al- iniciatives perquè la nostra organit- ontinuant en l’aprofundiment tres, ja, amb una llarga trajectòria. zació estigui molt pendent del des-C de les nostres relacions, hemseguit molt de prop tots els conflic- En aquests moments, el continent sud-americà viu sota la pressió eco- envolupament de tots aquests pro- cessos en la mesura de les nostrestes que shan desenvolupat a Mèxic, nòmica dels seus veïns més rics del possibilitats, i col·laborant en lamantenint una estreta col·laboració nord, EUA i Canadà, i sota lefecte construcció daquests nous espaisamb les diferents campanyes i es- de lonada de governs socialdemò- dintercanvi i confluència, per atructures de les quals sha anat do- crates (Brasil, Perú, Argentina, poder impulsar la nostra perspecti-tant el moviment popular mexicà. Xile, Uruguai, Paraguai, Equa- va anticapitalista i antiautoritària. Un cas molt especial seria el del dor,…), que més aviat que tard, en Tenim pendent el compliment deconjunt d’Amèrica Llatina, un major o menor mesura, han anat de- lacord congressual per a lengegadaespai geogràfic considerat per EUA cebent les esperances que van des- dun mitjà de comunicació (virtual)com el seu propi terreny de joc, on pertar en els moviments populars. que ens connecti amb les realitats amb les burocràcies tradicionals i bia; del renéixer de la COB a Bolí-fer i desfer a la seva voluntat, un També en els diferents països, es d’Amèrica Llatina. Tenim pendent es vincula als moviments socials: via; dels intents de crear una orga-espai geogràfic on sestan movent nota la influència de lembranzida de desenvolupar els nostres últims agrupacions de barri, ràdios comu- nització sindical des del zapatismemoltes coses i en el qual, en gene- del govern veneçolà, que amb un acords relacionats amb les lluites nitàries, ateneus, col·lectius ‘pique- a Mèxic; de lactivitat dispersa deral, existeix una impressionant tra- peu en els moviments populars i mexicanes. Tenim pendent la con- teros’, ocupacions de terra i dhabi- militants sindicals a Guatemala,dició de lluita i resistència popular amb un altre en la proposta de partit solidació de les nostres relacions tatges,… espais on es produeix una Equador, Perú..., mereixent un es-que es manifesta, una vegada i una únic, està sent referència per a amb lampli, ric i divers moviment coincidència de presències amb les ment molt especial el Sindicat dealtra, de mil formes diferents. Aquí aquells que consideren que des de llibertari en el qual, encara que molt organitzacions llibertàries que estan Catadores de Porto Alegre a Brasil,i ara, podem constatar que és en el les institucions es pot canviar una minoritari en el seu conjunt, es actives en làmbit social. on sajunta lactivitat sindical, la so-conjunt de països dAmèrica, on mica; dividint al propi “petit” movi- donen tot tipus dexpressions i co- Dintre daquest “renéixer del sin- cial i la llibertària. També en allòexisteix un major nivell doposició ment llibertari veneçolà entre de- rrents: anarcosindicalisme, molt, dicalisme combatiu” i de la creació sindical cal analitzar per separat elactiva i mobilitzadora als plans del fensors i detractors de lactual pro- molt poc i bàsicament proAIT; de nous espais de confluència sindi- procés de Veneçuela, on la UNT vaCapital. cés “bolivarià”. La veritat és que anarcocomunisme; plataformisme; cal i social, estem obligats a reflec- sorgir com a expressió de la ruptura Des dels municipis en rebel·lia per sobre de contradiccions de les- anarcopunk; llibertaris;... tir la creació del MIC a Argentina, amb la burocràcia, i que ara sinte-dels indis Yakis en lestat de Sonora querra tradicional, del biocombusti- També considerem que tenim de FETRACOMA i de CGT-Mosi- gra en la construcció del partit únic(al costat de la frontera amb EUS a ble transgènic de Lula, del movi- com a assignatura pendent estrèn- can a Xile; de la Corrent Sindical proposat per Chávez, intentant lide-Mèxic), fins a Zanon, del moviment ment ‘cocalero’ de Bolívia i dels yer llaços amb el conjunt dun mo- Combativa a Uruguai; de CONLU- rar alhora tot un sector daquest noude fàbriques recuperades a Neu- petrodòlars de Chávez, que sem- viment sindical que està sorgint i TAS i de la coordinació Intersindi- moviment sindical llatinoamericà.quen (al sud dArgentina), transitem blen estar obrint enormes esperan- desenvolupant-se en nombrosos cal a Brasil; de Bataya Ouvriyé a Creiem que la idea general quedaper milers de quilòmetres en els ces per a moltes organitzacions po- països del continent. Aquest nou Haití; de lesforç de SINALTRAI- transmesa en funció de les coorde-quals habiten i es desenvolupen pulars del continent, hi ha la moviment sindical, incipient, trenca NAL/Autonomia Obrera a Colòm- nades ja exposades.Catalunya. Gener de 2008 5
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA Cal aturar la Les conductores i conductors del bus de Barcelona privatització de demostren com és possible unir tota la plantilla a Renfe que ha pesar dels sindicats grocs i de l’empresa portat al caosRepressió aSandharTechnologies Davant el greuBarcelona SL deSanta Margarida deteriorament del serveii els MonjosFederació Comarcal CGT Garraf ferroviari a Catalunya SFF-CGT a CGT es va mobilitzar davantL els fets esdevinguts a lempresa l Sindicat Federal Ferrovia-Sandhar Technologies BarcelonaSL de Santa Margarida i els Mon-jos sobre lexpedient contradictori E ri de la CGT a Catalunya vol traslladar a lopinió pú- blica la preocupació pel lamenta-contra el membre de CGT en el ble estat de deterioració al que haComitè dEmpresa José de Gracia arribat el servei ferroviari a Cata-Monsalve, acusat per dos caps de- lunya. Els motius que ocasionenquip, entre ells el membre del co- aquesta situació es produïxen permitè dempresa José Tauste, que ha laprovació de la Llei del Sectorcomportat una sanció de 31 dies de Ferroviari, elaborada pel PP i apro-sou i ocupació. vada pel PSOE i que ha suposat la Segons aquest expedient del dia descoordinación total entre Adif i20 doctubre de 2007, José Tauste Renfe Operadora. Ambdues em-acusava el membre del Comitè preses estan immerses en un EROJosé de Gràcia de no estar al seu (Expedient de Regulació dOcupa-lloc de treball i de trobar-lo dor- ció) que afecta al llarg de la sevamint dues hores més tard al despatx vigència 4000 treballadors, el quedel Comitè. Les investigacions suposa un greu obstacle per a ga- d’un tren elitista com és l’AVE, i la regionals amb les greus conse- En aquesta concentració, a mésfetes per la comissió dinvestigació rantir la viabilitat de la gestió da- mala gestió tant en el manteniment quències per als usuaris del ferro- de les reivindicacions generals, esdel Comitè assenyalen que va questes empreses, agreujant la falta com en la modernització de les in- carril que han afectat Catalunya en va posar lemfasi en dues reivindi-abandonar el lloc de treball des de endèmica de personal. fraestructures de la xarxa conven- els últims temps. cacions més, centrades en el Camplhora dentrada fins a les 8.15 (ver- Aquest problema ocasiona per cional, realitzada pels últims go- de Tarragona:sió de Tauste). part de lempresa lexternalització i verns que han invertit de manera Concentració a Tarrago- - L’ampliació dels actuals ser- Segons alguns testimonis, la ve- subcontractació de serveis a em- exclusiva en l’Alta Velocitat i no en na veis ferroviaris de Regionals i laritat és que el company José de preses que a través de la recerca del el ferrocarril que utilitzen la majo- necessitat de crear un anell ferro-Gràcia sen va anar marejat per la benefici econòmic obliden temes ria dels usuaris i usuàries. En defensa de totes aquestes rei- viari de rodalia en el Camp de Ta-inhalació dun dissolvent i ho va tan importants com la seguretat, la Les urgències per fer arribar vindicacions, el 14 de desembre la rragona, aprofitant les infraestruc-comunicar al seu company de tre- formació i la prevenció de riscos lAVE a Barcelona, ha forçat al CGT va concentrar-se davant les- tures existents.ball (el període dabsència no va ser laborals, augmentant la sinistralitat màxim les capacitats en els espais tació de Renfe de Tarragona, en la - La reobertura de la línia ferro-el citat en la declaració de lacusa- laboral i les avaries. on sha treballat, ocasionant inci- qual hi van participar diverses des- viària Roda-Reus per al transportció, Tauste). A més de la Llei del Sector Fe- dents en les línies per on circula el enes de persones i es van repartir de mercaderies, així com per a El que no queda clar és que rroviari, un altre dels màxims cul- servei de rodalies i arribant a la pa- centenars doctavetes als usuaris connectar l’estació de l’AVE ambmembres del Comitè dEmpresa pables de la situació són les obres ralització del servei de rodalies i del ferrocarril. Tarragona, Reus i la resta de línies.que són triats per defensar els inte-ressos dels treballadors, facin tot elcontrari: acusar-los, com en aquestcas amb lacusació falsa (de les- Vagues a Renfe Operadora i a Desconvoquen totes lesmentat cap dequip membre del co-mitè dempresa de CCOO), tret que Adif pel Conveni Col·lectiu vagues previstes a lAVE SFF-CGTsigui un confident i xivato de lem-presa o tingui alguna cosa personal econòmiques satisfactòries per als SFF-CGT gues que afectaven els MM.II.o sindical contra el company José a CGT va convocar vaga a treballadors, a pesar dels nous rep- maquinistes caps de tren i els su-De Gracia. Davant la comunicació de lem- L Renfe Operadora i Adif pels dies 21 i 28 de desembre amb els tes a lhora dadaptar-se a les tas- ques que ha comportat la nova or- L 11 de desembre passat, la CGT desconvoca totes les pervisors de serveis a bord de lAVE.presa al company José de Gracia següents horaris: Renfe Operado- ganització daquestes empreses, aturades previstes a lAVE, des- Alguns punts daquest nouduna sanció de 31 dies de sou i ra: dues hores per torn, de 13 a 15 passant per augment de producti- prés de lacord a què va arribar en acord són:ocupació, acusant-lo duns fets fal- i de 19 a 21 hores; Adif: dues vitat, funcions, etc. Tant Renfe una reunió mantinguda amb el -Continuar i garantir la forma-sos promoguts per Tauste i un altre hores per torn, de 13 a 15 i de 21 a Operadora com Adif, no han dub- president de Renfe Operadora. La ció dels maquinistes.cap dequip, independentment de 23 hores. tat a exigir sacrificis als seus tre- reunió propicià un nou acord que -Garantir el foment en la pro-recórrer davant el Jutjat social, la La CGT va decidir convocar balladors mentre elles no han fet satisfà les demandes de CGT i els moció professional del col·lectiuSecció Sindical de CGT a lempre- aquestes vagues a causa de la falta cap esforç per a compensar MM.II. maquinistes caps de tren dels maquinistes.sa i la Federació Comarcal del Gar- de concreció i resposta adequada aquests sacrificis. A això cal afegir AVE. Lacord es confirmà i aprovà -Evitar el greuge comparatiu enraf van decidir prendre mesures en matèria econòmica de les em- la falta endèmica de personal. en assemblea i va permetre la des- la conducció de trens AVE en lessindicals i de pressió, per tal que preses, entenent que han tingut Aquesta vaga coincidia amb la convocatòria de totes les aturades diferents categories.lempresa reflexioni i retiri lesmen- temps suficient (més de 1 any) per convocatòria de vaga indefinida parcials indefinides i les vagues de -Garantir la professionalitat deltada sanció, producte dunes acusa- donar una contestació als treballa- del personal de venda, informació 24 hores previstes pels dies 21, 22 col·lectiu de MM.II. AVE caps decions falses, que va ser instada per dors. i atenció al client, els dies 21, 24 i i 23 de desembre, convocades per tren.dos caps dequip amb la complicitat Després dun any de negociació 28 de desembre, en protesta per CGT per protestar per lincompli- Aquest acord és la solució finalde la direcció de lempresa, i així per als convenis col·lectius de les condicions de treball i per la ment de lacord al qual havia arri- del conflicte a lAVE i es confiacastigar un membre del comitè per Renfe Operadora i Adif, les volun- falta de personal per cobrir amb bat CGT amb Renfe-Operadora el una vegada més en la responsabi-oposar-se a labsorció i congelació tats de les dues empreses han estat garanties les necessitats i oferir un passat 31 doctubre de 2007 i que litat de la direcció de lempresa perdels plusos del conveni del metall. nul·les a lhora de regular pujades servei públic de qualitat. havia permès desconvocar les va- al seu compliment.6 Catalunya. Gener de 2008
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA E N T R E V I S T A LA MIRADA Jordi Ferri Tomás, secretari general de la Secció Sindical de CGT de INDISCRETA Diputació de Barcelona Que lluny ens queda Finlàndia ‘Lassemblea és lelement Emili Cortavitarte central i essencial’ ls mitjans de comunicació han E anat plens amb comentaris i in- terpretacions respecte de l’informe PISA sobre els sistemes educatius dels estats de l’OCDE. Han volgut explicar, l’informe no només dona- Josep Garganté es disputaven estar en els tribunals. va resultats de les capacitats mate- Avui, a la Diputació, lafiliació a un màtiques, científiques i lectoescrip- sindicat –menys a CGT, és clar- és tores dels alumnes de les etapes-Quan es crea la Secció Sindical lamentablement identificat com educatives obligatòries sinó tambéde CGT a la Diputació de Barce- loportunitat de tenir un padrí per de les inversions, el grau de priva-lona i quina és la trajectòria que aconseguir treball o obtenir una tització, la relació amb la capacitatsha seguit? plaça fixa. La defensa dels drets no socioeconòmica, l’equitat dels sis--La Secció Sindical es va crear al només és secundària sinó que és temes educatius...mateix temps que es preparava la pràcticament inexistent. Finlàndia destaca sobre la resta:candidatura a les últimes eleccions Un altre tema important és la re- destina el 6,4% del seu PIB a edu-sindicals en Diputació, al març de cuperació dels salaris entre les ca- cació, la seva xarxa és pública2007. La idea de presentar la can- tegories més baixes, laplicació de (només 2% de privada), cada setdidatura de CGT va partir dun la carrera professional que està dei- mestres hi posen un més per a re-grup de companyes i companys de xant gran nombre de treballadors a forçar, no fan més hores de classela Clínica Mental de Santa Coloma l’estacada per la falta dun sistema (no en fan la sisena a primària!)de Gramenet, situada al Recinte presa pública que es creï. És a dir, sinó per a situar-hi geriàtrics pú- objectiu de qualificació de la tra- però tenen unes polítiques educati-Torribera. La majoria proveníem extingeixen “per la cara” més de blics, tan necessaris. Doncs no, els jectòria professional. Una de les ves compensadores de manera quede CCOO, havíem fet batalles molt 150 llocs de treball estructurals. nostres governants presumptament coses que més demanen els treba- els seus resultats no són només elsdures en el sindicat, molts havien El conveni de traspàs preveu que “desquerres”, tenen grans plans: lladors és una veritable informació millors sinó els més equitatiusanat trencant els seus carnets i des- sobre les diferències salarials que gestió privada del servei públic de sobre el que passa, sobre el que es (menor diferència en els resultatsorganizant-se. tenim pel que fa als funcionaris de salut mental, i destinació a ús pri- discuteix a la Junta de Personal, escolars entre els més afavorits i els Posteriorment, ens vam posar en Generalitat es constituirà un com- vat dels recursos públics. Com ja sobre el que es negocia a les taules menys)contacte amb el grup de companys plement personal transitori (CPT) sabeu, des de passat mes juny rea- de negociació. Això i la participa- Pocs dies després de donar-se aque antigament, fa aproximada- absorbible i compensable i sense litzem concentracions tots els di- ció dels treballadors en les deci- conèixer l’informe PISA, el conse-ment uns 10 anys havien estat al cap garantia de cobrar-los després mecres a lhora de lentrepà, una sions que els sindicats adoptin és ller d’Educació va fer públiques lescapdavant de la Secció Sindical de de 10 anys. Enfront daixò, la nos- iniciativa que al principi va comp- un dels compromisos que adquirim Bases per a una futura Llei d’Edu-CGT i dantics afiliats i simpatit- tra Secció Sindical està lluitant tar amb el suport dels responsables amb els treballadors durant la cam- cació i no pren com a model Fin-zants del sindicat. Van coincidir en perquè abans del traspàs es convo- de CCOO i CTeC (antiga CTC) a panya electoral. En això estem. làndia sinó el Regne Unit, que des-lanàlisi amb nosaltres i tots ens hi quin totes les places vacants, per- la Clínica, mai dUGT, però que Quant a la Taula de Negociació taca per una més baixa inversióvam posar. Vam elaborar la llista què almenys els interins que allí ara ha estat desautoritzada pels di- hem estat exclosos. Diputació i (encara que superior al miserablede la candidatura, no sense dificul- treballen tinguin alguna oportuni- rigents de les seves seccions sindi- UGT amb el beneplàcit de CCOO, 2,4% del PIB català del Governtats, ja que es tractava duna llista tat i que no es perdin ocupacions cals. que encara que diu estar en contra Montilla), per l’ús de models deper cobrir 27 membres de la Junta públiques i de qualitat. Al mateix Fruit daquestes concentracions de la nostra exclusió la va consti- gestió privada en els centres pú-de Personal, vam elaborar un pro- temps, lluitem perquè es doni con- va ser la convocatòria duna assem- tuir sense nosaltres, basant-se en blics i per tenir majors diferènciesgrama i al final ens presentem a les tinuïtat a tots aquells treballadors blea general de treballadors el 21 una interpretació del recién estre- de resultats entre centres privats ieleccions. El resultat va sorprendre que no obtinguin plaça. de novembre. Els treballadors vo- nat Estatut Bàsic de lEmpleat Pú- públics i entre alumnes més rics ia tots: de no tenir cap delegat pas- Quant als malalts, des de fa anys lien una convocatòria unitària però blic, van formar una Taula General més pobres. Són els fruits de l’ano-sem a tenir-ne tres. A van perdent condicions i ara tots la resta de sindicats es van negar. de Negociació on pretenen dur tot menada Tercera Via de Tony Blair. Avui a les nostres files comptem han estat concentrats en els edificis Malgrat tot, lassemblea va ser el que sigui objecte de negociació i El conseller Maragall és econo-amb companyes i companys vin- centrals del Recinte Torribera i molt nombrosa, al voltant de 90 en la qual per a estar presents ha de mista i expert en privatització deguts de tots els sindicats i hem pas- trets dels pavellons perifèrics, amb persones. Allí es va aprovar una tenir-se el 10% de representants en serveis públics en la seva etapa asat dels 6 afiliats inicials a 33. jardins i sense barreres físiques que plataforma reivindicativa i la realit- el seu conjunt del personal funcio- l’Ajuntament de Barcelona. Dis-- fins a fa poc ocupaven. També zació daccions i mobilitzacions nari i del personal laboral. senya un servei educatiu d’utilitatSabem que heu estat fent con- sabem que Diputació està comen- fora del centre. Amb aquest man- pública (no us perdeu l’eufemisme)centracions de protesta al Centre çant a derivar malalts cap a altres dat en lúltim Ple de lAjuntament -Quina és la manera de treballar integrat pels centres privats concer-Sociosanitari i de Salut Mental centres per desocupar els últims de Santa Coloma vam repartir un de la secció sindical (butlletins, tats que continuaran amb la titulari-Torribera de Santa Coloma de pavellons perifèrics ocupats pels comunicat dintre del Ple i a la ciu- assemblees, etc)? tat privada i fent negoci i els centresGramanet. Què reclameu i per nostres pacients. Els plans que tadania referent a la nostra lluita. -Per a nosaltres lAssemblea és le- públics que tindran titularitat públi-què? tenen per al Recinte Torribera és si- lement central i essencial de lorga- ca però poden ser gestionats per al--Al juliol, la Diputació i la Genera- tuar-hi un parc tecnològic de lali- -Quina és la situació laboral din- nització de la Secció. Les nostres tres entitats (municipis, cooperati-litat, van signar el Conveni de tras- mentació (leufemisme que utilit- tre de la Diputació de Barcelo- assemblees són obertes per a tot ves de professors,organitzacionspàs que preveu un procés que cul- zen és “campus universitari de na? Quina és la resposta de la aquell treballador que estigui inte- sens ànim de lucre...)minarà amb el traspàs total del lalimentació”) governat per la CGT en relació a aquestes de- ressat a assistir i no només per a També es necessiten direccionsservei, personal i instal·lacions el 1 Universitat de Barcelona, amb em- mandes? aquells que són més simpatitzants. fortes i professionals, allunyadesde gener de 2010. El Conveni pre- preses com Nutrexpa, Nestlé i -Lúltim Acord Marc de Condi- Quant a la propaganda, hem tre- de la comunitat educativa; desregu-veu que la Clínica serà gestionada Freixenet. Tenen prevista la cons- cions de Treball es va signar lany ballat a través de fulls informatius lació de les condicions laborals idesprés per una empresa pública trucció de tres edificis en un espai 1999. Des de llavors, lempresa va per respondre a problemes con- econòmiques del professorat en(una SA) a la qual quedarem ads- que sempre sha considerat com a imposar la pau social i UGT, sem- crets, donant publicitat a docu- funció de l’acompliment d’objec-crits i per a la qual estan buscant protegit per formar part de la Se- pre majoritària, CCOO i CTC es ments amb sol·licituds o queixes a tius i la flexibilitat i adaptació algovernador. Estan en tractes amb rralada de Marina. van dedicar a contemplar com pas- lempresa, i a través de butlletins. projecte; absència de participaciól’IMAS. Aquest conveni deixa en Els pavellons i espais on han sava la vida. Van signar diversos Durant la campanya electoral, ela- en les decisions fonamentals deel carrer més de 150 treballadors estat desplaçats els pacients són “pactes socials” i alguns altres borem un butlletí, en acabar la mestres, pares, alumnes i personalinterins del total de 350 que hi tre- senzillament vergonyosos. Pave- acords parcials, donaven cursos campanya un altre i després hem de serveis; negoci per a empreses iballem. Diu aquest Conveni que si llons i espais que podrien ser utilit- per a les oposicions, informaven de editat un primer butlletí que prete- organitzacions sense ànim defan falta sels contractarà en lem- zats no només per a salut mental les ofertes públiques docupació i nem que sigui regular. lucre...Catalunya. Gener de 2008 7
  8. 8. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITATLIPC i el mes Vagues de 24 hores ade novembre Pepe Berlanga Selsa, empresa de netejaS egons lenciclopèdia lliure Wi- kipedia “lIPC és un índex en el dels col·legis de Cornellàqual sacaren els preus dun conjuntde productes (el que es coneix com Secretaria de Relacions amb els neteja per un salari vergonyós, que Mitjans de Comunicació CGT Catalunyaa "cistella") determinat sobre la en el cas duna netejadora és debase de lEnquesta continuada de 717euros al mes.pressupostos familiars (també ano- Per aquests motius, per reivindi-menada Enquesta de despeses de ls treballadors i treballado- car un augment de sou i altres mi-les llars), que una quantitat de con-sumidors adquireix de manera re-gular, i la variació respecte al preu E res de lempresa Selsa, en- carregada de la neteja dels col·legis i dependències munici- llores, els treballadors i treballado- res de Selsa van convocar vaga el passat mes de novembre i van tor-de cadascun, respecte duna mostra pals de Cornellà, porten ja molt nar a convocar aturades de 24anterior. Daquesta forma, es pretén temps reivindicant la millora de les hores durant els dies 11 i 12 demedir, mensualment, levolució del condicions de treball. La direcció desembre, i una concentració pelnivell de preus de béns i serveis de de lempresa i lAjuntament, davant dia 12 a la plaça de lAjuntamentconsum en un país”. aquestes reivindicacions, mante- de Cornellà, don van sortir en ma- Doncs bé, novament, i com “tots nen una actitud arrogant i irrespon- nifestació pels carrers de Cornellà.havien pronosticat”, lÍndex de sable. Si la situació actual es manté, elsPreus al Consum (IPC) sha dispa- Els treballadors realitzen un tre- treballadors i treballadores derat, el 0,7% al novembre, el que ha ball dur perquè els col·legis i altres els nens i els altres usuaris daques- mostren els treballadors de Selsa Selsa tenien previst realitzar unacol·locat la inflació acumulada en centres municipals estiguin en les tes instal·lacions es mereixen. El és enorme, ja que amb una plantilla vaga indefinida a partir del 8 deel 3,8% i la taxa interanual en el condicions de neteja i higiene que sentit de la responsabilitat que molt curta realitzen tot el treball de gener de 2008.4,1%, cinc dècimes més que a loc-tubre i el nivell més alt des de generde 2006. Daltra banda, els sectors més in-flacionistes aquest mes han estat el Aturades d’una hora per torn Concentració dels treballadorsvestit i el calçat amb un desenvolu- a Esteban Ikeda en protesta del ‘Diari de Terrassa’pament del 3,2%. Els carburants,per la seva banda, han fet incre- pel conveni col·lectiu signat Assemblea de treballadors de apareixen amb la signatura comu-mentar un 1,4% el transport, ha- Diari de Terrassa na "Redacción").vent-se elevat un 6,8% en els úl- a CGT va convocar, el 7 de Les seves reivindicacions setims onze mesos. També shancontinuat encarint els aliments i be- L desembre, aturades duna hora per torn en lempresa Esteban E ls treballadors de Diari de Te- rrassa va fer una concentració centren en dos punts: 1-Partint duns salaris baixos,gudes no alcohòliques, un 0,9%, Ikeda, situada al polígon Estruch al Raval de Montserrat, dissabte han patit una pèrdua de poder ad-com a conseqüència principalment del Prat de Llobregat i va cridar a 15 e desembre, per tal de donar a quisitiu del 3,8 % a causa de la di-de la pujada de la llet. Tal com esta- la mobilització de la plantilla per conèixer als lectors i la ciutat la ferència entre lIPC català i lIPCva anunciat, entre els productes que protestar contra el Conveni seva situació laboral. espanyol. És per això que dema-més han augmentat el seu preu des Col·lectiu de sis anys de vigència Després de deu mesos de nego- nen a lempresa que compenside gener destaca ostensiblement la signat entre la direcció de la com- ciacions del nou conveni, lempre- aquest 3,8% durant els anys de vi-llet, amb un augment del 30,2%, el panyia i els sindicats majoritaris, CCOO, tres dUGT, dos de CGT, sa es nega a acceptar les seves de- gència del conveni.pa amb un 14% i el pollastre ha CCOO i UGT, que preveu, entre altres dos dUSOC i un dun sindi- mandes salarials. Davant 2-La seva jornada laboral és te-pujat un 10,5%. altres aspectes, un augment de la cat independent. daquesta actitud, la redacció de òricament de 36 hores setmanals. Ara bé, quins són els efectes més flexibilitat laboral. El comitè Web i blog de la secció sindical de “Diari de Terrassa” va decidir in- Només demanen una jornada la-evidents daquesta inflació? Den- dempresa daquest proveïdor, que CGT: formar a lopinió pública de la rea- boral de 40 hores i que es compta-trada, la pèrdua de poder adquisi- subministra els seients dels mo- http://www.cgtbarcelona.org/cgte litat de les seves condicions labo- bilitza la resta del temps com atiu, amb la mateixa quantitat de di- dels Pathfinder i Navara de la stebanikeda rals i, des del passat dia 5 de hores extra. A més, un grup deners es poden comprar menys marca japonesa Nissan, està for- http://cgtestebanikeda.blogspot.co desembre, deixar de signar els companys ha de treballar obliga-productes, si la pujada dels preus mat per cinc representants de m/ seus articles (dençà aleshores tòriament els caps de setmana.no es veu compensada per un in-crement en els salaris tenim mésdificultats per arribar a final demes. Evidentment, a aquesta neces- El Sindicat de Treballadors de la Marina Mercant s’integra a la CGTsària mesura dincrement salarialque corregeixi lesmentada perduda STMM de la CGT tiquen un sindicalisme combatiu i deració General del Treball (a par- mar, honesta en les seves actua-ja li han sorgit nuvis que li neguen coherent amb els drets dels treba- tir d’ara, el STMM de la Confede- cions i coherent amb els seus pro-fins i tot el pa i tota possibilitat de l 12 de desembre del 2007, a lladors i uns mecanismes democrà- ració General del Treball). pòsits, on realment el marí se sentifutur. Com hem pogut constatar, elsproductes que més han pujat són E Madrid, es va celebrar una tro- bada d’afiliats del Sindicat de Tre- tics i assemblearis en la presa de decisions que són alguns dels as- Amb aquesta unió s’amplia la presència del sindicalisme alterna- representat i tingui la seva veu, és lobjectiu que anima a continuarels de més consum, els de primera balladors de la Marina Mercant pectes que més ens identifiquen. tiu en el sector del mar. L’organit- treballant amb total dedicació.necessitat i en aquests casos és més amb el propòsit de celebrar el con- Ja amb anterioritat totes dues orga- zació resultant ostenta la qualitat Durant el Congrés es va comptardifícil prescindir dells. Si el menjar grés extraordinari per decidir la nitzacions havíen subscrit un acord de representativa en aquest àmbit i amb la presència i la intervenció deo la roba pugen de preu, les econo- seva integració en la Confederació de col·laboració amb l’objecte de compta amb nombrosos delegats diversos companys del sector;mies familiars safebliran. No obs- General del Treball. L’assemblea conèixer-nos millor i al seu torn vi- en les empreses de marina mer- dentre els quals, un treballadorstant això, amparant-se en el seu d’afiliats naprova per unanimitat sualitzar la conveniència del pas cant, tràfic interior de port, salva- dels remolcadors de Palma enpoder decisori del mitjà, alguns ja la unió. donat. ment marítim, vaixells de l’admi- vaga, que va exposar la increïbleavancen augments espectaculars Ambdues organitzacions coinci- Ara, passat aquest període, la va- nistració pública (vaixells hospitals situació que viuen, amb sancions iper a alguns serveis públics. Així, deixen en el seu treball sindical al loració de totes les parts ha estat de l’ISM, oceanogràfics, etc.) En acomiadaments als tripulants enla T-10 duna zona, la targeta de llarg dels últims anys, compartixen molt positiva i el Ple del Congrés alguns dels comitès ostenta la ma- vaga.transport més utilitzada, pujarà per uns plantejaments i maneres d’ac- va aprovar per unanimitat la inte- joria absoluta. El Ple va acordar per unanimitatsobre de lIPC incrementant-se un tuació molt semblants -la defensa gració del Sindicat de Treballadors Una organització sindical més una resolució de solidaritat i suport4,5% i la pagarem a 7,20 euros. dels drets de la gent de mar-, prac- de la Marina Mercant en la Confe- forta i més eficaç per a la gent de als companys. 8 Catalunya. Gener de 2008

×