Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Loading in …3
×
1 of 33

Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT

1

Share

Download to read offline

Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT

  1. 1. Catalunya > Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Octubre 2012 · núm. 143 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya. www.cgtbalears.org Dipòsit legal: B 36.887-1992
  2. 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 143 · Octubre 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
  3. 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM? CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS Camí de Son Rapinya, s/n - Centre “Los Almendros”, 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org A la vaga general Delegació Menorca Plaça de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 menorca@cgt-balears.org SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è - 08003 Laboral, social i de consum Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax E 933107110 ls darrers mesos el conjunt de la CGT FEDERACIONS SECTORIALS ha estat analitzant i debatent quines • Federació Metal·lúrgica de respostes hauríem de donar a les agres- Catalunya (FEMEC) sions que estem patint la immensa majoria • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de la població: treballadors/es assalariats/ • Federació Catalana d’Indústries des i autònoms, pensionistes, estudiants, Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat aturats/des, etc. • Federació d’Ensenyament de En el marc d’aquest procés, des de la nos- Catalunya (FEC) • Federació d’Administració tra organització hem participat i promogut Pública (FAPC) en conflictes i vagues a nivell d’empresa, Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn hem participat en mobilitzacions ciutada- Tel. 933103362. Fax 933107110 nes junt a altres col∙lectius i organitzacions FEDERACIONS COMARCALS i hem dinamitzat mobilitzacions sectorials Anoia de treballadors/es. Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es Com a part d’aquest procés de construir una resposta àmplia que sigui capaç de Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus revertir les mesures ultraliberals imposa- baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977340883. Fax 977128041 des per la UE i els governs estatals i au- tonòmics, des del mes de juliol hem pro- Baix Llobregat Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - piciat consultes amb altres organitzacions cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 933779163. Fax 933777551 sindicals a Catalunya, Balears i el conjunt de l’Estat per avaluar la possibilitat de con- Comerç, 5. 08840 Viladecans cgt.viladecans@yahoo.es vocar una vaga general. Tel./fax 93 659 08 14 Finalment des de la CGT hem acordat Baix Penedès convocar una vaga general de 24 hores a Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977660932 tots els sectors i a tot l’Estat pel proper 31 cgt.baix.penedes@gmail.com d’octubre, després d’haver contactat amb Barcelonès Nord les organitzacions sindicals que ja ens ha- Alfons XII, 109. 08912 Badalona cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 vien dit que, amb més o menys matisos, estaven a favor a d’una vaga general. A zació de la protesta no ha de ser patrimoni treballadors/es assalariats/des amb con- viles. Per fer‐la realitat caldrà ser imagi- Garraf-Penedès Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la partir d’aquí hem intentat fer més ampli el exclusiu de cap organització, ja sigui sindi- tracte. La nostra voluntat és fer d’aquesta natius. Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261 llistat de convocants i consensuar el pro- cal o de qualsevol altre tipus. una vaga de la gran majoria de la societat Per tot això, cridem a participar-hi a les cés de treball fins a arribar a aquesta data. La data feta pública per la CGT pretén fa- que pateix les retallades socials i laborals, organitzacions i moviments socials, que fa Maresme Unió 38 baixos, 08302 Mataró - Com ja hem anat proclamant en diverses cilitar la cobertura legal per a fer possible on combinem l’aturada tradicional en els temps que estan treballant per una socie- maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034 ocasions creiem que aquesta ha de ser aquest procés de sumar i assenyalar un centres de treball amb una vaga de con- tat més justa i en contra les agressions i una vaga “en general”. En la mesura en punt de sortida per a tots els debats ja sum i àmplies mobilitzacions a barris i pèrdua de drets que estem patint. Vallès Oriental Francesc Macià, 51 08100 Mollet - que diferents sectors socials ens la fem mantinguts entre nosaltres. Però tampoc cgt.mollet.vo@gmail.com nostra, la preparació, construcció i realit- aquesta pretén ser només una aturada de Tel. 935931545. Fax 935793173 Agurrelj FEDERACIONS INTERCOMARCALS Girona Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 Girona cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax 972231219 Ponent Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630 Camp de Tarragona Plaça Imperial Tarraco, núm. 1 Edifici 2, 3a Planta, 43005 Tarragona cgttarragona@cgt.es Tel. 977242580 i fax 977241528 FEDERACIONS LOCALS Barcelona Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 933103362. Fax 933107080 Berga Balç 4, 08600 sad@cgtberga.org Tel. 938216747 Manresa Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia Manresa manre@cgtcatalunya.cat Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Tel. 938747260. Fax 938747559 Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, “Som som, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles vida quan ho creiem. Rubí Som, som, Colom, 3-5, 08191 Rubí, cgtrubi@ Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de ànima quan la lluitem. gmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. Som, som, Sabadell 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, llamps que il·luminen els rostres, Rosellò 10, 08207 Sabadell - com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre mirades perdudes, cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org amics presents...” 745 01 97 Web revista: www.revistacatalunya.cat. Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Atzucac Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors: Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca- Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org Sallent Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya” sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Pl. Major 5, 25560, Sort pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/ 2 Octubre de 2012
  4. 4. REPORTATGE No pagar el deute és un dels eixos Les classes populars, que no han provocat la crisi, no s’han de fer càrrec d’un deute il·legítim que ha servit per per plantejar les rescatar les entitats financeres i beneficiar el capital lluites El deute que ens ofega El deute públic: un mecanisme de redistribució de riquesa de pobres a rics Ivan Gordillo, del Seminari hagués aparegut el crèdit massiu, al d’Economia Crítica Taifa cap i a la fi diner buscant on invertir, a qui prestar a canvi d’un preu, d’un interès per saciar la seva set de bene- “L ’única part de l’anomenada fici, la crisi hagués esclatat abans i de riquesa nacional que entra forma diferent. El sistema de crèdit realment i veritablement en possessió aplaçava fictíciament la resolució del col•lectiva dels pobles moderns és… problema, que en el capitalisme sem- el deute públic.” de El Capital, Karl pre és a través de l’únic mecanisme Marx (1867). que compleix la seva lògica: la crisi. Els darrers esdeveniments econòmics La crisi és quelcom inherent al sis- i polítics estan succeint a una veloci- tema, intrínsec al capitalisme i, fins tat vertiginosa. L’enderrocament del i tot, necessari per a la seva reproduc- govern de Grècia i d’Itàlia en escas- ció en el temps; necessita d’aquesta sos deu dies ha estat un cop duríssim purga dels capitals ineficients i de dels anomenats mercats a les febles la concentració dels que sobreviuen. democràcies parlamentàries tal com De les crisis una part del capital surt les enteníem fins ara. enfortit mentre que una part de les El cop d’estat dels financers iniciat el poblacions reben el cop de veure’s 2008 amb el pla de rescat públic pel al carrer sense cap forma d’ingressos capital financer privat ha pres forma més enllà dels subsidis públics. literal: els tecnòcrates provinents de La segona gran onada del tsunami va la banca internacional, de Goldman provocar un aturada generalitzada de Sachs com a màxim exponent i del l’activitat productiva en la majoria Banc Central Europeu (BCE), ocu- de sectors de l’economia. A l’Estat pen les posicions de control dels Es- espanyol calia sumar l’esclat de la tats grec i italià. bombolla immobiliària, tant anunciat Les portes giratòries ara giren tam- i advertit que ens espanta la inoperàn- més mercaderies de les que impor- Aquest és el cas de l’economia espan- bancari obtenint rendibilitats de la cia de qui ens governa. La destrucció bé a l’inrevés; no només els càrrecs ten. Aquest seria el cas de la Xina yola i d’altres de la perifèria europea. intermediació entre el finançament polítics retirats ocupen els llocs dels de milions de llocs de treball a causa o d’Alemanya. Aquestes economies El model productiu espanyol centrat exterior i l’economia productiva in- del tancament d’empreses, fent aug- consells d’administració de les grans s’han especialitzat en una producció en els sectors de la construcció, el tu- terior. Dèiem era perfecte, fins que la empreses sinó que també càrrecs tèc- mentar l’atur fins a nivells mai vistos que altres països demanden àmplia- risme i els serveis, i en menor mesura crisi va colpejar. abans, és el gran drama social de la nics del capital privat ocupen les car- ment: productes tecnològics, ma- l’automòbil, és un model productiu teres públiques d’uns governs la legi- crisi. mitat dels quals està esgotada. Ja no quinària o automòbils com és el cas caduc, amb fortes dependències de L’esclat de la crisi alemany, o manufactures, tot i que l’exterior i generador d’atur i preca- només es fa complir la màxima del també molta tecnologia, com és el rietat. Intervenció de l’Estat La crisi es va desencadenar en capitalisme -privatitzar els beneficis cas xinès. La configuració d’aquesta Les economies amb superàvits co- l’àmbit financer i es pot datar el seu en la crisi, el rescat i socialitzar les pèrdues- sinó que a sobre es dicta com fer-ho. producció, a part del factor tecnolò- mercials com l’alemanya, no empren inici l’agost de 2007, quan el primer dels poderosos gic, es basa en una taxa d’explotació els fons obtinguts d’aquest avantatge fons de capital risc va fer fallida Qui dicta, si no ha estat escollit com de la seva classe treballadora molt competitiu en millorar l’Estat del be- a representant, no és un dictador? Si després de l’esclat de la crisi de les Durant els primers compassos de la alta, perpetuant unes condicions in- nestar per la seva població, ni en aug- hipoteques escombraria als Estats crisi, el govern espanyol, després de fossin militars parlaríem d’un cop frahumanes per milions de persones, mentar els salaris de la seva classe d’estat militar. Tot plegat és un abús Units d’Amèrica. La crisi financera reconèixer tard i malament la mag- com en el cas xinès, o amb uns salaris treballadora. Tampoc en jubilar abans va ser la primera onada d’un tsuna- nitud d’aquesta, va implementar una més del poder, que abans també pro- congelats des de fa dècades (des de les treballadores, ni tant sols en inver- curava afavorir un sector social en mi l’epicentre del qual es troba terra sèrie de mesures per intentar pal•liar 1989?) com en el cas alemany. sió en el seu sector productiu indus- endins: en els propis mecanismes els seus efectes negatius. Les políti- detriment de l’altre. Ara, però, s’han Tot i que els manuals d’economia trial. A què han dedicat doncs aquest perdut les formes. d’explotació i acumulació del capital ques més importants, erràtiques i en emprats a les universitats determi- gran volum de capital? A finançar que havien arribat als seus límits. Per ocasions contradictòries, es van cen- Aquesta vegada tots els dubtes as- nen que una economia sòlida i com- els dèficits d’altres economies, com senyalats pels anomenats mercats es una banda, el model productiu del trar en una forta intervenció de l’Estat petitiva és aquella que té un sector l’espanyola, prestant diners a través capitalisme en aquesta fase anome- per rescatar el sector financer, amb troben al voltant del deute públic dels exportador important, fins ara des- del sector financer. països de la perifèria europea. Però, nada neoliberal ja no podia extraure seriosos problemes per l’augment de coneixem la capacitat d’exportar La barra lliure de crèdit que va per- les plusvàlues esperades per retornar la morositat, especialment les caixes com han arribat a endeutar-se tant mercaderies a la Lluna, a Mart o a metre la bombolla immobiliària, aquests Estats? els crèdits empresarials. Per altra d’estalvi. qualsevol altre planeta del sistema havia de provenir d’algun lloc que banda, la barra lliure de crèdits al Aquestes ajudes s’han desenvolu- solar. L’evidència ens diu que si una no fos l’Estat espanyol donat que la consum, que en el context de salaris pat a través del Fons d’Adquisició Desequilibris economia exporta és perquè n’hi ha seva economia era deficitària, depe- decreixents dels darrers anys havia d’Actius Financers (FAAF), el Fons d’altres que importen, encara que ter- nia de l’exterior. Els bancs i caixes de de Reestructuració Ordenada Ban- comercials, tulians i economistes ens diguin que l’Estat espanyol van poder prestar a pogut mantenir el poder adquisitiu i directament la venda de mercaderies cària (FROB) i un seguit d’avals i problemes pel d’aquesta crisi es surt exportant, no constructores, promotores, empreses (automòbils, pisos, etc.), no podia crèdits al sector bancari. L’intent de capitalisme tots els països poden exportar, alguns i famílies gràcies a que demanaven perpetuar-se. contenir la crisi de la construcció hauran d’importar. diners a la banca europea. El deute Unes diran que vam viure per sobre amb el Plan E, dotat amb més de En el capitalisme global hi ha una sè- Hi ha països exportadors nets, com espanyol creixia, tant pel dèficit de de les nostres possibilitats. Nosaltres 10.000 milions d’euros, la subven- rie d’economies que tenen un sector els que hem anomenat, i països im- les compres de mercaderies com pel contestem que el capitalisme porta ció a la compra d’automòbils amb exterior competitiu que els permet ser portadors nets, és a dir, que importen deute financer. El negoci era perfec- explotant-nos per sobre de les nostres el Plan 2000E i el fons d’Economia exportadores netes, és a dir, exporten més mercaderies de les que exporten. te i es va desenvolupar un fort sector possibilitats durant molts anys. Si no Sostenible que ascendia a 20.000 mi- Octubre de 2012 3
  5. 5. REPORTATGE lions més, completaven el rescat dels cas de l’IVA (Impost sobre el Valor poderosos. Es va ajudar les entitats Afegit). Al voltant del 45% de la re- financeres, molt menys l’activitat de captació de l’Estat prové precisament les empreses productives i quasi res d’aquest impost, totalment injust, do- la creació d’ocupació. nat que grava el consum independen- tment dels ingressos de les persones. L’aparició del dèficit Les darreres modificacions d’aquest impost, ja en plena crisi, per obtenir fiscal, un problema més ingressos públics, va consistir en només de les augmentar-lo, primer del 7% al 8% i despeses? del 16% al 18%, i el passat juliol del 8% al 10% i del 18% al 21%, mentre A aquestes intervencions altament la promesa d’apujar els impostos als dispendioses per les arques públiques rics queda en una simple declaració cal sumar l’augment de la despesa pel propagandística. subsidi d’atur que ha suposat destruir Un altre impost important és l’IRPF quasi tres milions de llocs de treball (Impost sobre al Renda de les Perso- des de l’inici de la crisi. Aquest nivell nes Físiques). A finals dels anys 70, d’atur, 21,52% el tercer trimestre de la fiscalitat “que havia de permetre 2011, suposa una despesa anual de la democràcia” imposava un tipus més de 30.000 milions d’euros. de gravamen de l’IRPF a les rendes Aquest augment important de les més altes de més del 63% (als EUA despeses va contribuir a que es pas- i altres països d’Europa era força sés d’una situació de superàvit fiscal superior). Actualment els més rics de l’1,9% del PIB el 2007 a un dèficit només paguen un 43%. La reduc- de l’11,1% a finals de 2009. Davant ció d’impostos per les estalviadores d’això i pressionats amb força per la (qui pot estalviar ara mateix?) que UE, les governants han establit un ha suposat l’establiment d’un tipus impositiu fix del 19%-21% a les ren- s’ha reduït beneficiant les rendes del les col•locacions importants de bons. tir de la crisi, ni per garantir el paga- dur règim de disminució de la des- des del capital, les múltiples moda- capital. Al mateix temps, un sistema Els anomenats mercats no són res ment del deute públic, sinó per aug- pesa pública. La necessitat de conte- més que l’entramat d’empreses del mentar els seus beneficis a qualsevol litats d’exempcions fiscals als fons fiscal centrat fortament en les rendes nir les despeses per frenar el dèficit sector financer: bancs i caixes, gesto- preu. No importa si això és a costa de pensions, a les hipoteques, a les salarials explica que quan es pro- creixent, provocat especialment -no res dels grans fons d’inversió i fons del patiment de les poblacions, de la inversions empresarials, juntament dueix una destrucció d’ocupació com cal oblidar- pel rescat dels podero- de pensions, asseguradores, fons reducció dels salaris i de les condi- amb les darreres eliminacions dels a l’actual crisi per una banda aug- sos, esdevé una tasca important. Re- sobirans, fons de capital risc, etc. cions de treball, de la destrucció de impostos de patrimoni i de succes- menta la despesa d’atur i per l’altra colzats pels mitjans de comunicació Empreses que centren el seu nego- l’Estat de benestar i l’anomenada sions, són algunes de les modifica- s’enfonsen els ingressos del sector convencionals, han llençat un bom- ci en aconseguir beneficis invertint classe mitjana, de convertir l’elevat cions que s’han portat a terme i que públic. bardeig mediàtic centrat en la idea els diners d’aquests grans capitals i atur en quelcom crònic que després de reduir les despeses que es plante- han beneficiat el sector més benestant estalviadores del món, buscant ren- passaran a etiquetar com a estructu- gen com excessives. Convergència i de la població. L’endeutament públic dibilitats en el negoci financer de ral, i d’augmentar el nombre de fa- Unió al capdavant de la Generalitat L’existència de formes societàries com a mecanisme de deixar diners a canvi d’un interès, de mílies en el llindar de la pobresa. El de Catalunya ha esdevingut la punta com les SICAV (Societat d’Inversió de Capital Variable), que utilitzen les despossessió de les finançar projectes empresarials o en problema és que aquestes mesures, de llança d’una política de retallades el cas del deute públic de finançar els per la seva naturalesa, tampoc per- que s’acabarà imposant a tot l’Estat. grans fortunes i que només tributen classes populars estats. metran retornar el deute, ni resoldre Aquest programa s’està centrant en un 1%, són un insult en temps de cri- Al créixer el deute públic i ser fi- cap dels problemes greus de les eco- la retallada de la despesa social, en si. Pel que fa al l’Impost de Societats Aquest dèficit s’ha de finançar nançat per aquestes empreses, és nomies endeutades, entre elles, la de el desmantellament de l’escarransit (IS), aquest tributa en teoria un 30% d’alguna manera. Les emissions de a elles a les que es destina una part l’Estat espanyol. De fet això ja s’està Estat del benestar, obrint la sanitat i sobre els beneficis de les empreses deute públic són el mecanisme que cada vegada creixent dels ingressos demostrant veient la gestió de la qui- l’ensenyament públics al capital pri- (un 25% per les petites i mtijanes em- utilitzen els Estats per trobar el gran públics que, com hem indicat, re- tança del 50% del deute grec contret vat. preses). Les grans empreses espan- volum de finançament que necessi- cauen sobre les rendes salarials i els amb la banca alemanya i francesa i El dèficit fiscal té dues vessants: per yoles (les que cotitzen a l’IBEX-35) ten per a les despeses que no poden impostos que paguen les poblacions. l’augment del fons de rescat de les una banda les despeses, que ja hem tenen un tipus efectiu mig del 17%. cobrir amb els ingressos obtinguts La partida pressupostària referent al institucions europees. vist d’on prové el seu augment els És a dir, el que acaben pagant real- de la recaptació. Els bons del tresor cost de finançament està creixent for- Darrere d’aquests moviments es tro- darrers anys, i per altra banda els ment, després de trobar totes les vies donen dret a les finançadores a co- tament mentre que la despesa social ba la necessitat del capital de gestio- ingressos. Els ingressos del sector possibles d’exempcions que els per- brar un interès pels diners prestats, i pateix la retallada. El deute públic és nar aquesta crisi sense que es pugui públic s’obtenen sobretot de la re- met la legalitat i, a voltes, la frontera al final del període establert se’ls hi un mecanisme més de despossessió plantejar una sortida alternativa. I captació d’impostos. El sistema fis- d’aquesta, com podrien ser els para- retorna el principal, l’import prestat. que empra el capital per redistribuir la crisi ja dura molt. La darrera se- cal de l’Estat espanyol és clarament disos fiscals, és un percentatge molt El tipus d’interès, el preu al qual es la riquesa generada pel treball de les qüela d’aquesta pel•lícula de terror regressiu i insuficient, la pressió fis- inferior a l’IS. presten aquests diners, el determinen classes populars cap a les estalviado- es titula la crisi del deute, o de com cal està al voltant del 32% del PIB, Qui paga més impostos en aquest els anomenats mercats, segons les se- res i capitals internacionals. els financers es van espavilar per molt per sota de la mitjana europea. país són les treballadores a través de ves consideracions sobre el risc que Això ha esdevingut un negoci per- traslladar la seva bombolla finance- Les reformes dels darrers anys han les rendes salarials. Això és especial- assumeixen i la solvència dels Estats fecte gràcies a la influència política ra als balanços del sector públic. El anat reduint els impostos a les ren- ment greu pel conjunt de les classes deutors. Les pressions especulatives dels financers que han aconseguit im- nivell d’endeutament del conjunt de des altes i al capital i augmentant la populars perquè en els darrers anys la per fer augmentar la prima de risc posar, a través d’organismes com el l’economia és un pes massa gran, pressió fiscal de les rendes salarials participació dels salaris en la riquesa i exigir interessos més alts estan a FMI, el BCE i la UE, les polítiques especialment quan les governants i els impostos indirectes, com és el generada pel conjunt de l’economia l’ordre del dia, especialment durant d’ajustament necessàries, no per sor- d’arreu estan disposades a sortir al pas amb recursos públics per co- brir qualsevol problema que tingui el sector financer. En un context on l’economia productiva no apareix -ni se l’espera- i al contrari d’intentar ressuscitar-la allò que s’aconseguirà és enfonsar-la a través dels plans d’ajustament, sembla difícil creure que la generació de riquesa, neces- sària ja no per sortir de la crisi sinó per retornar els deutes, sigui una pos- sibilitat. Enfront d’aquesta conjuntura exi- gir no pagar el deute esdevé un dels eixos sobre els quals cal plantejar les lluites. Exigir que les classes po- pulars no paguin les conseqüències d’una crisi de la que no són responsa- bles passa per exigir que no es facin càrrec d’un deute il•legítim que ha servit per rescatar les entitats finan- ceres i beneficiar el capital. * Ivan Gordillo és membre del Semi- nari d’Economia Crítica Taifa. 4 Octubre de 2012
  6. 6. REPORTATGE Els deutes sempre han de pagar-se? L’auditoria del deute com a sortida per a canviar el rumb de la gestió de la crisi derar il•legals). ponsable, i que ara, quan el castell de Daniel Gómez-Olivé Casas Il•legítim és un terme que comporta naips s’està enfonsant, no se’ls exi- connotacions morals o ètiques, però geixi responsabilitat alguna –ni a uns que de vegades poden tenir més força ni als altres– per aquest escàndol. L’autor exposa per què ha de consi- que el mateix pes de la llei. Il•legítim Il•legítim és que el Govern estigui derar-se il•legítim un deute públic és retallar els pressupostos d’educació barrejat i viciat amb aquells que te- que ha crescut espectacularment i sanitat en 10.000 milions d’euros i nen interessos econòmics i que sem- des del començament de la crisi. pocs dies més tard sortir al rescat de bli que ara tan sols li preocupi trobar Bankia estant amatent a condonar- la manera de com ajudar-los a pagar Algú dirà que els deutes sempre han li deutes per valor de gairebé 4.500 els plats trencats de la seva festa amb de pagar-se. De fet, al pagament d’un milions d’euros i donar-li suport amb els nostres diners. deute també seli denomina “honrar” més de 19.000 milions. Il•legítim és Per tot això, part de la societat es- un deute, ja que sembla que es tracta estar disposat a nacionalitzar deutes panyola està reclamant la suspensió d’una cosa més que d’una mera tor- que van ser contretes per promotors, unilateral de pagaments, acompan- nada: es tracta, abans de res, de com- constructors i banquers, que es van yada d’una auditoria del deute que plir amb una paraula donada. No obs- beneficiar amb l’especulació immo- permeti conèixer el seu origen, repu- tant això, en realitat, l’exigència del biliària, i no honrar el pagament de diar tot el deute il•legítim i encausar pagament d’un deute –sobretot quan serveis socials bàsics. als responsables, tant nacionals com es tracta d’un deute sobirà– hauria Il•legítim és avalar el pagament estrangers, que han dut al país a la de dependre de com es va originar, de deutes que van ser contrets per fallida. Aquesta part de la societat de qui el va contreure, sota quines aquells que ens van dur a aquesta si- civil, organitzada sota la Plataforma condicions i per a quins beneficis. En tuació de fallida pel simple fet que els Auditoria Ciutadana del Deute No cas contrari, seria injust reclamar al van contreure amb la banca aleman- devem, no paguem!, és conscient de poble que es fes càrrec de deutes que ya, francesa o nord-americana (avals la necessitat de construir un camí ciu- en cap cas va contreure i/o que no li que en el cas de Bankia s’estimen en tadà pel qual sigui possible un canvi van aportar cap benefici. Injust i tal gairebé 30.000milions) i no garantir en la correlació de forces per a poder vegada il•legítim. drets socials bàsics que crèiem garan- auditar el deute. En el cas del deute públic espanyol tits per a tota la vida. Així, igual que s’ha fet en altres paï- sembla, com en tants altres tants ca- Il•legítim és permetre que el senyor sos que duen anys sentint el cop del sos (llegeixi’s Grècia, per no citar a Blesa i el senyor Rato facin negocis deute, com és el cas d’Equador, es fa qualsevol dels països empobrits) que amb el maó amb els seus col•legues necessària una auditoria que expliqui ens trobem amb deutes públics que de partit (llegeixi’s Esperanza Agui- com i per què el deute públic s’ha podrien considerar-se il•legítimes rre, Juan José Olivas o Francisco més que doblat en tan sols cinc anys, (puix que encara no se’ls pot consi- Camps), de forma totalment irres- passant del 36% del PIB de 2007 al 80% estimat per a finals de 2012. Islàndia el 2008, a Irlanda el 2010 i a Una auditoria que pugui decidir sobi- Portugal el 2011). ranament què és legítim pagar i què Una auditoria social per a controlar el no, per a conèixer quant de l’augment forat del deute privat espanyol. Una del deute públic ha servit per a salvar auditoria del deute com excusa, i com al sistema financer espanyol i ajudar una peça més en el camí, que ajudi a als seus executius a evadir les seves conscienciar i polititzar a la ciutada- responsabilitats. nia, amb l’objectiu que fem el nostre Una auditoria del deute que pugui di- el futur i no tornem a deixar en mans rimir si és just i legítim que en l’any de banquers i polítics professionals 2012 l’Estat hagi de pagar més de corruptes la nostra destinació i el de 28.848 milions d’euros en interessos les generacions que estan per viure en que provenen de deutes dels quals el nostre país. desconeixem el seu origen. Tal com estan les coses, aquesta sem- Una auditoria del deute que ens per- bla l’única sortida que permetrà al meti exigir responsabilitats polítiques poble recuperar el poder de la seva i judicials a aquells que s’han enriquit sobirania econòmica, social i políti- il•legalment amb diners públics. ca; és a dir, l’única sortida realment Una auditoria ciutadana com mesura “honrosa”. de pressió i de contenció per a evitar que el Govern transfereixi tot el deute * Daniel Gómez-Olivé és investiga- privat bancari a deute públic (tal com dor de l’Observatori del Deute en la ja va succeir a Argentina el 2001, a Globalització La segona transició era això d’un tercer”. Per al cas, la intimida- ceres com les agències de rating –per substracció, i kratos, comandament, sible el robatori legalitzat: el deute Raimundo Viejo ció ve a ser l’exercida pels mercats, citar dos exemples evidents d’un en- pot ser definida com “el govern dels privat que de forma il•legítima es i l’acte o negoci jurídic amb ànim tramat molt més complex–. que sostreuen”. Atès que es tracta converteix en deute públic; el deute de lucre, les mesures aprovades a les Així les coses, quin tipus de (des) d’una substracció il•legítima, podria que, com un deus ex machina, ens L es retallades anunciades per Ra- joy agreujaran la recessió fins a 2013”: així titulava El País el paquet Corts amb l’objecte d’arruïnar les vi- des del 99% en benefici del 1%. Però, realment hi ha crisi? La cons- govern és aquell que es basa a per- llongar agreujant conscientment el malestar de la ciutadania? Sens dub- dir-se, directament, el “govern dels lladres”. Es tracta d’un tipus de rè- gim consistent en no governar des condemna a la pobresa. El deute consumeix avui l’avenir i, al mateix temps, redueix les existències a la de mesures amb el qual s’inicia el ciència explícita que les mesures no te un govern il•legítim. També, com de, per i per a –com en democràcia–, seva dimensió merament vegetativa. protectorat econòmic imperial de la només no solucionen, sinó que per- hem apuntat, un govern que no és tal, sinó al servei de la lògica de la priva- Deixar de pagar resulta un imperatiu UE i els mercats. El titular podria ha- llonguen i agreugen la crisi, desvetlla sinó més aviat la corretja de transmis- tització dels recursos que abans eren en defensa de la vida digna. Enfront ver estat un altre no menys consistent alguna cosa molt més preocupant, sió d’instàncies decisòries no menys públics. Un senzill exemple: si pugen d’un comandament que se’ns pre- i corejat: “No és una crisi! És una es- si cap, que l’òbvia irresponsabili- il•legítimes, ja que escapen a tot con- les taxes universitàries i només una senta com un automatisme financer, tafa!”. Al cap i a la fi, estem assistint tat del desgovern. A saber: que 1) trol democràtic. Sobretot, és un des/ minoria les pot pagar, però tots i to- urgeix avui avançar per la via de la a la pitjor operació d’extorsió que l’Estat nacional ja no és el centre govern que respon a una lògica que tes financem per igual la universitat desobediència, en l’apoderament au- hàgim conegut. de poder sobirà de la modernitat, 2) ha de ser diagnosticada en els seus pública amb els nostres impostos, on tònom, cap al règim polític del comú. L’extorsió, recordi’s, és un “delic- la democràcia liberal i el govern re- funcionaments, denunciada en els està la redistribució de la riquesa? te consistent a forçar –per mitjà de presentatiu han fracassat a conciliar seus efectes i combatuda amb una es- on la igualtat d’oportunitats? on els * Raimundo Viejo és Llicenciat en violència o intimidació– a realitzar o institucionalment capital i treball; tratègia eficaç. principis de l’Estat de benestar? on la Geografia i Història i Doctor en ometre un acte o negoci jurídic amb 3) el comandament que ens governa La lògica del des/govern pot ser iden- Constitució? Així és, no obstant això, Ciència Política i de l’Administració, ànim de lucre i amb la intenció de s’instància avui en algun lloc a mig tificada amb un tipus de règim que com funciona la cleptocracia: sostreu actualment professor a la UPF de produir un perjudici de caràcter pa- camí entre institucions supranacio- s’instaura amb cada mesura aprova- al 99% per donar al 1%. Barcelona. Article publicat al núm. trimonial, o bé del subjecte passiu, bé nals com la UE i institucions finan- da: la cleptocracia. Del grec klepts, El deute és el mecanisme que fa pos- 179 de la revista Diagonal. Octubre de 2012 5
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA Apostem per una A la vaga general hi són cridats els treballadors/es assalariats/ vaga del conjunt des i precàries, la població aturada, els/les pensionistes, els/ de la societat les estudiants i tota la població afectada per les retallades La CGT convoca Per què convoquem vaga general de 24 h. el 31 una vaga general el d’octubre SP CGT Catalunya 31 d’octubre? Una vaga general, laboral, social, de consum, ciutadana L a CGT ha contactat amb altres organitzacions sindicals i socials per tal de definir el procés que portarà Gabinet de Premsa Confederal de la CGT a la vaga general i sumar lluites i pro- jectes. A la vaga general hi són cridats, a més Per què una vaga dels treballadors/es assalariats/des, els general? i les treballadores precàries, la pobla- ció aturada, els/les pensionistes i el El 31 d’octubre de 2012, la Confe- conjunt de la població afectada per les deració General del Treball (CGT) retallades. juntament amb altres organitzacions, Els darrers mesos el conjunt de la convoca Vaga General (VG) de 24 CGT ha estat analitzant i debatent hores de durada en tot l’Estat espan- quines respostes hauríem de donar a yol perquè el Govern, amb la seva les agressions que estem patint la im- política de retallades i reformes, ens mensa majoria de la població: treba- està portant a una autèntica situació lladors/es assalariats/des i autònoms, d’emergència social, perquè està apli- pensionistes, estudiants, aturats/des, cant una política econòmica, neolibe- etc. ral i antisocial que està al servei dels En el marc d’aquest procés des de la mercats financers, els especuladors, nostra organització hem participat i al servei d’una Unió Europea (UE) promogut en conflictes i vagues a ni- governada per la banca alemanya, vell d’empresa, hem dinamitzat mo- el Banc Central Europeu (BCE) i el bilitzacions sectorials de treballadors/ Fons Monetari Internacional (FMI). es i hem participat en mobilitzacions En definitiva, una VG perquè volem ciutadanes junt a altres col•lectius i un nou model social que no afavo- organitzacions. les arques públiques per a pagar el Totes i tots, treballadors, aturats, jo- - Repartiment del treball de cures. reixi a una minoria de privilegiats Com a part d’aquest procés de cons- deute il•legítim i els seus interessos, ves, estudiants, pensionistes, desno- Desenvolupament de les ajudes a la (1%), no exploti a la majoria de la truir una resposta àmplia que sigui ca- per a rescatar a la banca i les grans nats, exclosos, amb papers o sense Dependència. població (99%), un nou model social paç de revertir les mesures ultralibe- empreses. papers... tota la població, totes les or- - Reforma fiscal perquè paguin més que es fonamenti en el repartiment, la rals imposades per la UE i els governs Una VG perquè hi ha amnistia fiscal ganitzacions socials, sindicals, estem qui més tenen i augment de la tributa- llibertat i la justícia social. estatals i autonòmics, des del mes de als defraudadores, hi ha privilegis cridats a la VG per a fer-la gran, per ció de les empreses i grans fortunes. Amb aquesta VG, com societat hem juliol hem estat efectuant consultes fiscals a les grans fortunes. Una VG a aconseguir els objectius proposats i Persecució del frau fiscal. de trencar el cercle de desmotivació, amb altres organitzacions sindicals perquè la crisi la paguin qui l’han que el Govern i els poders atenguin al - Banca Pública sota control social resignació i desmobilització a la qual catalanes i del conjunt de l’Estat per provocat, perquè es persegueixi a qui clam del carrer, al poble. que permeti l’accés als recursos a les ens intenta conduir el sindicalisme avaluar la possibilitat de convocar una defrauden. famílies. institucional. vaga general. Per a la CGT, aquesta VG és una pro- Per què la vaga - No pagar el deute ni els seus interes- Finalment, el dia 12 de setembre a posta des de la dignitat, que presenta Qui estem convocats general? Propostes i sos. Auditoria del deute mitjançant Catalunya i el 13 de setembre a nivell un procés participatiu sota control estatal des de la CGT hem decidit con- i proposa a la societat, a tota la pobla- a la vaga? Quin tipus alternatives a la crisi ciutadà com pas previ a l’anul•lació ció, a totes les organitzacions perquè de vaga? de tot el deute il•legítim. Exigència vocar una vaga general de 24 hores a la facin seva, la utilitzem, la guanyem - Derogar tota la legislació i reformes de responsabilitats penals als cau- tots els sectors i a tot l’Estat pel proper i comencem un nou camí de restaura- La VG del 31 d’Octubre és, en primer aprovades contra els drets de la po- sants de la crisi. 31 d’octubre, treballant perquè altres organitzacions sindicals se sumin a la ció de drets i llibertats. lloc, una Vaga Laboral, una Vaga dels blació (Reforma Laboral, Negocia- - Ús dels diners públics per a la satis- convocatòria i consensuar quin serà el La CGT convoca VG perquè aques- i les treballadores per a parar les em- ció Col•lectiva, Pensions, Reforma facció de les necessitats de les perso- procés de treball que emprendrem fins tes polítiques han provocat que 6 preses, els transports, els serveis, les Constitucional, Estrangeria, exigèn- nes i no per a rescatar bancs. Exigim a arribar a la jornada de vaga. milions de persones estiguin en atur, comunicacions, les administracions. cia de les 35 peonades per a cobrar el tancament dels casinos financers, Com ja hem anat proclamant en di- que el 52% de la joventut no tingui És una Vaga per a confluir totes les el subsidi, Projecte de Llei sobre paradisos fiscals. verses ocasions creiem que aquesta treball i hagi d’emigrar, que més de lluites sectorials i exigir la restaura- l’avortament...) - Llibertat sense càrrecs per a totes ha de ser una vaga “en general”. En 700.000 persones hagin estat desallo- ció de tots els drets laborals que ens - Protecció econòmica suficient als les persones jutjades amb motiu de la la mesura en que diferents sectors so- tjades del seu habitatge, que milions arravassat. milions de persones aturades. seva militància sindical o social. No a cials ens la fem nostra, la preparació, de persones estiguin en el llindar de La VG és també una Vaga de Consum - Protecció davant els desnonaments. la repressió i la seva criminalització. construcció i realització de la protes- la pobresa, que ens estiguin estafant per a atacar al capitalisme en la seva Moratòria fins a la sortida de la crisi i - El seu model de democràcia no ens ta no ha de ser patrimoni exclusiu de a tota la població per a pagar la seva essència i redefinir el model desarro- programa social d’accés a l’habitatge. val. Apostem per un nou model de cap organització, ja sigui sindical o de crisi. llista que s’està carregant la vida en - Repartiment de l’ocupació, reduc- democràcia directa, participativa i qualsevol altre tipus. La CGT convoca VG perquè el Go- el planeta. ció de la jornada laboral, reducció des de baix. La convocatòria efectuada per la CGT vern està aplicant una política de La VG és una Vaga Social per a exi- de l’edat de jubilació, prohibició dels - Rebutgem a la Unió Europea com pretén facilitar la cobertura per a fer retallades en despeses socials, en sa- gir els drets, les llibertats, el canvi de ERO, hores extres, treball a preu fet institució impulsora de les polítiques possible aquest procés de sumar. Però nitat, en educació, en serveis públics model que beneficia a la majoria de i beques que oculten llocs de treball. neoliberals. tampoc aquesta pretén ser només una per a privatitzar-los i desmantellar els la població, des d’una democràcia di- - No a la privatització de la Sanitat, - Abandó d’una política econòmica aturada de treballadors/es assalariats/ serveis públics bàsics. recta, participativa. Educació, Transports, energia, ai- encaminada al creixement il•limitat des amb contracte.La nostra voluntat Una VG perquè amb les retallades, la Per tant, tota la població estem cri- gua... Expropiació de les empreses i substitució per una altra que és fer d’aquesta una vaga del conjunt pujada de l’IVA, pujada d’impostos, dats a no anar al treball, a no consu- que van ser públiques anteriorment s’inscrigui en els límits de recursos de la societat, on combinem l’aturada congelació de pensions, la pèrdua mir, a formar part dels piquets infor- i que presten serveis bàsics a la so- del nostre planeta. tradicional en els centres de treball de salaris, reducció de prestacions a matius, a participar en les accions i cietat - Afrontar decididament les crisis amb una vaga de consum i àmplies l’atur, eliminació de beques, la pèr- mobilitzacions, a visibilitzar-se en el - Garantia d’accés universal als ser- energètica, climàtica i de biodiver- mobilitzacions a barris i viles. Per fer- dua d’ocupació, estan robant milers carrer amb tota la pluralitat de reivin- veis públics a les persones amb i sen- sitat, claus per a la supervivència de la realitat caldrà ser imaginatius. de milions d’euros a tot el poble i a dicacions. se papers. milions de persones. 6 Octubre de 2012
  8. 8. TREBALL-ECONOMIA Declaració del Vaga general, vaga de Sindicalisme de dones Classe i Alternatiu Isa Garnika, Secretària de Gènere CGT Catalunya A mb la vaga general construïm poder popular. Només el poble E n aquests moments estem assis- salva al poble. Som el 99%. tint a un procés accelerat de la Ens trobem en un context de sever deteriorament de les condicions de empobriment de la classe treballa- vida i de treball així com a una pèr- dora provocat pel sistema capitalis- dua creixent de drets i llibertats. Per ta-patriarcal i pels poders espanyol, a això s’està utilitzant l’instrument català i europeu al seu servei: atur, del deute públic amb la finalitat de desnonaments, retallades de drets deteriorar i privatitzar tot el sistema individuals i col•lectius, precarietat públic. laaboral i de vida, reformes laborals Les polítiques portades a terme pels que ens volem esclaves del Kapital. governs del PSOE i del PP i dels seus A més des de la pujada al poder de socis nacionalistes ens han conduït a la dreta i l’extrema dreta espanyo- aquesta situació d’emergència social. la i catalana, representades per PP i Per tant, des del sindicalisme de clas- CIU, volen fer retrocedir el dret de se i alternatiu no anem a propiciar les dones a decidir envers el nostre l’apuntalament del sistema capita- cos, a l´hora que les retallades en lista amb pegats o mesures parcials, drets socials expulsen les dones del abans al contrari, ens pronunciem per mercat laboral per tal d’obligar-nos la lluita i la mobilització com ele- a tornar a casa amb treball, però ments fonamentals de transformació sense salari. social, enfront de les imposicions de Però la lluita dels últims anys, es- la troica (FMI, BCE i Comissió Eu- pecialment el 2011, les experiències ropea) i a les polítiques dels governs de lluita de treballadors i treballa- que, de genolls, les assumeixen i ens dores, les lluites al sector públic, les imposen. al transport públic, de les treballa- Continuem oposant-nos a les políti- dores de la llar, de les treballadores ques sindicals de concertació social sexuals, del moviment feminista (representades per CCOO i UGT) de l’aprovació dels pròxims Pressu- es vénen prenent contra els activistes Per tot això, cridem al conjunt dels pel dret a l’avortament lliure i gra- que tan desastroses conseqüències postos Generals de l’Estat. Per a això, socials i sindicals que s’oposen a les treballadors i treballadores, perso- tuit, ens demostren que existeix un han portat durant anys per a la majo- vam convocar per al dia 26 de setem- mesures del govern. nes en atur, pensionistes, estudiants, potencial que tot just acaba de co- ria de la població. El referèndum no bre una Jornada de Lluita en tot l’Estat - Contra la reforma laboral i contra les col•lectius de desnonats, immigrants mençar i que cal organitzar per crear pot ser utilitzat com element retarda- i per a això anem a impulsar assem- retallades salarials. i components de moviments socials poder popular. tari ni moneda de canvi d’una futura blees, aturades, manifestacions.,. que perquè es mobilitzin amb el sindica- El moviment assembleari al marge i necessària Vaga General, ni com un debatin a més sobre la convocatòria - Negativa a seguir sol•licitant diners lisme de classe i alternatiu en pro de de les institucions és el camí més instrument de desmobilització ni de d’una Vaga General. per a dedicar-los al sistema financer. la convocatòria d’una Vaga General. vàlid per crear poder popular. Ens bon tros per a sol•licitar un govern de Exigim la derogació de tots els De- - Defensa dels Serveis i Empreses cal construir un moviment popular concentració nacional. La voluntat po- crets (Reformes Laborals i retallades Públiques (així com terres públiques i 8 de setembre de 2012 de base, de democràcia directa, amb pular està sobradament expressada en salarials, retallades en Sanitat, en altres béns). No a la seva deterioració la força al carrer, autònom de les les mobilitzacions i en els carrers. Educació, Serveis Socials, mesures ni a la seva privatització. Confederació General del Treball forces polítiques i sindicals de con- Ens oposem a la pujada de l’IVA, que fiscals, drets vulnerats de les persones - Persecució del frau fiscal. No a les (CGT) - Corriente Sindical Izquier- certació nacional i obrir un Procés de manera especial castiga a la pobla- immigrants, …) per considerar que amnisties. das de Asturias (CSI) - Intersindical Consituent per dir que: ció la totalitat dels ingressos de la qual atempten contra els drets i llibertats de - Per la igualtat de drets dels immigrants. de Aragón – Intersindical Alternativa la classe treballadora i de la societat en - Contra l’exclusió social i la pobresa. de Catalunya (IAC) - Confederación - Exigim els nostres drets a un habi- està destinada al consum d’aliments tatge digne a preus populars, sanitat, bàsics. Denunciem que els diners des- el seu conjunt i beneficien en exclusi- Que les classes populars tinguin accés Intersindical - Confederació Nacional va als poders econòmics. La defensa garantit a: aliments, aigua, medica- del Treball (CNT) - Sindicato Andaluz educació i serveis socials públics i tinats al rescat del sistema financer es de qualitat, energia neta, cooperati- faci a costa dels contribuents, fins i inequívoca dels Serveis Públics és una ments (sanitat), llibres (educació i cul- de Trabajadores (SAT) - lntersindical garantia del manteniment dels drets de tura) i habitatge. Canaria - Coordinadora Sindical de ves de consum, economia solidaria, tot per sobre del pressupostat per als repartiment de tot el serveis públics, tal com van acordar la ciutadania. - Dimissió del Govern central i dels Clase (CSC) - Solidaridad Obrera El sindicalisme de classe i alternatiu respectius Governs Autonòmics, així - Sindicato de Comisiones de Base treball i la riquesa entre totes les PSOE i PP amb la reforma constitu- persones, dret a l’autodeterminació cional de fa un any. que representem dóna suport la lluita com de qualsevol altre que estigui al (Cobas) - Sindicato de la Elevación dels treballadors i treballadores de la servei de la Troica, per ser il•legítims, (SE) - Movimiento Asambleario de del poble català. I construirem po- Assistim a una monumental estafa, der popular amb la participació de que hauria de tenir conseqüències mineria, del transport, del camp an- ja que les seves mesures atempten Trabajadores de la Sanidad (MATS) - dalús (derogació de l’exigència de les contra els interessos generals de la Alternativa Sindical de Trabajadores persones i col•lectius, des dels llocs d’enjudiciament i presó dels culpables de treball, els barris, els pobles i tot d’aquesta situació. Exigim una audito- 35 peonades per a cobrar el subsidi), població. (AST) - Sindicato Obrero de Puertos així com la Vaga General convocada a - Construcció mitjançant la democrà- Canarios - Frente Sindical Obrero el territori. ria del deute. Euskal Herría pels sindicats naciona- cia directa d’una alternativa social i Canario (FSOC) - Convergencia Sin- Des de la CGT de Catalunya fem Des del sindicalisme de classe i al- listes, el sindicalisme de classe i alter- política que defensi els interessos de dical Canaria - Sindicato Asamblea- una crida a totes les persones i ternatiu donem suport els processos natiu i els moviments socials. les classes populars. rio de Sanidad col•lectius a aportar a la convo- assemblearis i les lluites impulsades Ens convoquem per a una reunió el catòria de Vaga General del 31 per les plataformes ciutadanes que pròxim 6 d’octubre a Andalusia per a d’octubre. Fem una crida a les defensen valors solidaris, d’oposició a continuar coordinant les accions im- aturades, desnonades, treballado- l’actual sistema capitalista i de cons- pulsades pel sindicalisme de classe i res de la llar, a les precàries, a les trucció d’un nou model social, polític i econòmic al servei dels interessos alternatiu de forma unitària. pensionistes, treballadores sexuals, generals. Contra la por, cal respondre Per tot això, plantegem: dones joves en situació d´embaràs amb la unitat i la lluita. - No pagar el deute ni els seus interes- no desitjat, en situació de violència Considerem imprescindible proposar, sos. Exigim una auditoria del deute i masclista. de forma coordinada, un calendari penes de presó per als culpables. Exi- Fem també una crida a fer Vaga de de mobilització permanent que ten- gim la nacionalització de la Banca i la Consum. Cal trobar-nos a la plaça i deixi a unificar les diverses lluites, a creació d’una Banca Pública. al carrer per pensar el nostre futur, recollir les propostes fetes des de les - El nostre desacord amb el creixent per pensar el Procés Consitutent del moviments de base i assemblearis i, armamentisme i ens reafirmem en el que nosaltres, les dones, cal que si- en definitiva, a crear condicions per a NO a l’OTAN. guem protagonistes. una nova convocatòria de Vaga Gene- - Rebutgem rotundament les mesures Perquè sense les dones no hi ha re- ral, l’horitzó de la qual situem abans repressives que, de manera creixent, volució! Octubre de 2012 7

×