Catalunya 107 juny 2009

715 views

Published on

Catalunya 107 juny 2009

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
715
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Catalunya 107 juny 2009

  1. 1. Catalunya Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Juny 2009 • número 107 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat tu viatges en “Tu viatges en direcció contrària” (fragment). Disseny: Patrícia Carles direcció contrària
  2. 2. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS • Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) A propòsit del XVI Congrés Confederal • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya de la CGT (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS COMARCALS Q uan llegiu aquestes línies socials, però si ens posem a analit- incapacitat de treballar coordinada- quedaran sempre en paper mullat. Anoia ja shaurà celebrat a Mála- zar el nivell daplicació i desenvolu- ment i amb una mínima planifica- I finalment no podem obviar una Rambla Sant Isidre, 15, 1r ga, entre el 4 i el 7 de juny, pament daquests acords dins de ció. altra realitat, som un sindicat que 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 cgtanoia@yahoo.es el XVI Congrés Confederal de la lorganització cal reconèixer que no No som pessimistes per sistema, bàsicament saguanta i es dedica Baix Camp/Priorat CGT, una nova oportunitat de re- estem a lalçada dallò que acor- però si de veritat volem ser motor als sectors de la classe treballado- Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus trobament entre la militància, de dem. del canvi social, si volem construir ra que encara mantenen un nivell baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 captar la situació actual de lorga- Què volem dir amb això? Volem dir una societat llibertària, la nostra de drets laborals mínimament ac- Baix Llobregat nització, de proposar alternatives que tot i la constant crida a treballar pròpia organització ha de donar ceptable, els i les treballadores de Cra. Esplugues, 46 de lluita i de canvi social, de pren- coordinadament amb els movi- exemple i ha de ser un reflex dallò les grans empreses i ladministra- 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat dre acords, dexpressar solidari- ments socials encara hi ha massa que volem construir i, sincerament, ció pública, on encara es pot fer Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 tats... i també, i això hauria de ser localitats on les federacions locals si ens mirem a nosaltres mateixos i sindicalisme amb un mínim de ga- Comerç, 5. 08840 Viladecans el principal, de demostrar que la de la CGT no estan pel tema, tenim un mínim sentit autocrític, ranties, on els sindicats encara hi cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 CGT pot ser leina necessària i in- massa localitats on la CGT es hem de reconèixer que ens queda són presents. Però això té data de dispensable per transformar linjust troba tancada exclusivament en la molt camí per a recórrer, moltes caducitat: si no aconseguim incor- Baix Penedès Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell sistema social en què vivim, ara dinàmica estrictament sindical, re- coses a millorar. porar a la dinàmica sindical les Tel. i fax 977 66 09 32 més necessària que mai, en el legant lacció social a lúltim racó, Existeixen actualment al si de la noves generacions, si no aconse- cgt.baix.penedes@gmail.com marc de la crisi capitalista i de crei- massa localitats on la CGT no tre- CGT massa rutines enquistades, guim implicar a dones, joves, immi- Barcelonès Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona xents desigualtats que estem pa- balla a nivell de problemàtiques personalismes, tancament mental, grants, els sectors més afectats cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03 tint en els últims mesos. ciutadanes, massa localitats on la incapacitat de treballar en equip, per la precarietat i la temporalitat, Garraf-Penedès Es tracta de prendre acords, de di- comunicació entre les seccions dèficits de funcionament democrà- on fer sindicalisme és una entelè- Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat namitzar campanyes, lluites i mobi- sindicals (lacció dins lempresa) i tic i participatiu, ànsies de "control" quia, acabarem sent una espècie Tel. i fax 93 893 42 61 litzacions, de calentar motors per a la federació local (la coordinació de laparell organitzatiu, barreres a en vies dextinció, fent sindicalisme Maresme la realització duna vaga general del dia a dia dactivitats i lluites) és la renovació de la militància, i la per als sectors més privilegiats de Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.com per fer front a la crisi que governs, pràcticament inexistent, generant tant estesa cultura de manteniment la classe treballadora, i encara.. Tel. i fax 93 790 90 34 bancs, multinacionals i patronals dues dinàmiques que sovint signo- del propi "xiringuito", i els demés Tot i així, sempre hi haurà qui pre- Vallès Oriental diverses han creat. Però també cal ren mútuament, massa localitats que sespavilin... i si no comencem ferirà seguir mirant-se al melic. Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com fer autocrítica. Cal tenir en compte on els personalismes entorpeixen per canviar això molts dels acords Però el tren de la història no espe- Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 que ja tenim molta lletra escrita, ja el treball quotidià, massa localitats adoptats en els congressos es ra... tenim molts acords adoptats sobre on lestructura organitzativa està FEDERACIONS INTERCOMARCALS tot tipus de temàtiques sindicals i sota mínims o és ben manifesta la Girona Agurrelj Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 Ponent Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 FEDERACIONS LOCALS Barcelona Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 Manresa Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dia 4 de juny de Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia 2009. 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Tel. i fax 93 588 17 96 Col·laboren en aquest número: Patrícia Carles, Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, "És necessari promoure consciència Sabadell Pau Gomis, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Faume Fortuño, Carlus Jové, Maria Álcazar, social i debat públic per treure el vel Unió, 59 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Elisenda Trilla, Desiderio Martín, Xarxa Estatal pels Drets dels i les Immigrants, La Directa, Plataforma que amaga la informació sobre la Tel. i fax 93 745 01 97 d’Afectats per la Hipoteca, Plataforma per la Defensa de la Barceloneta, Col·lectiu Editor del Diagonal, realitat que sens apropa i per Terrassa Insubmisos a les Penes-Multes i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 10.000 exem- construir una nova manera de viure" Ramon Llull, 130-136 plars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat Enric Duran, dins "Abolim la banca", Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Editorial Ara Llibres, Barcelona 2009 Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Juny de 2009
  3. 3. REPORTATGE Sha volgut evitar que veiés, el que El meu pas per la presó ha estat és la presó una experiència enriquidora realment. Viure sense el capitalisme Torno a ser lliure, seguim treballant per poder viure sense capitalisme Enric Duran que havia dit el jutjat dinstrucció núm. 29; així, si aquell deia, sense esprés de 65 dies empreso- avergonyir-sen, que un motiu perD nat sense ser jutjat, lau- diència de Barcelona ensha donat la raó en quan a que la me- “fugar-me” és que no tenia arrela- ment social, aquesta diu ara que tinc “una xarxa de connexions” a lasura de presó provisional sense meva disposició, per marxar o perfiança, empresa pel jutjat nº 29 era situar-me en parador desconegut,excessiva. sense sortir del país.Lauto de laudiència, insisteix però Així doncs laudiència de Barcelo-en el risc de fuga, parlant de decla- na sha inventat “lexcés darrela-racions meves contradictòries, ment social” com a motiu per asense voler reconèixer que es va prendre mesures cautelars.tractar dun procés en que vaig deci- En que quedem?dir tornar assumint-ne les conse- Encara que laudiència ens hagiqüències coincidint amb la publica- donat la raó parcialment, els 65 diesció “Podem!” del 17 de març. tancat, no mels treu ningú.Laudiència contradiu clarament el Tot i així, el meu pas per la presó ha estat una experiència enriquidora, milers de persones recluses, en el des en daltres suposats delictes, per que mha servit per aprendre per mi nostre país, una falta de drets molt adonar-se que és una xifra discrimi- mateix, moltes coses del sistema per sobre, del que en diuen les lleis natòria per motius didees. Tot i penitenciari i de la realitat de les vigents. així, entre la gent que em dòna su- presons. La presó no compleix la funció de port, algunes persones individuals A nivell personal el dia a dia ha reinserció que se li suposaria sino que no volen dir qui són, lhan dipo- estat molt tranquil i no se mha fet que accentua el desarrelament so- sitat ràpidament. La gent que em massa dur, en part per la meva ma- cial i falta de perspectives dels que dóna suport considera que soc més nera de ser, però també perquè no té hi són tancats. útil al carrer que a la presó i és per res a veure entrar a la presó amb el Aquesta experiència espero que em això que tan ràpidament, mhan alli- suport social del que gaudeixo, que serveixi doncs, per poder contribuir berat. Els ho agraeixo i assumeixo entrar-hi com el 99,9% dels interns, a la defensa dels drets fonamentals aquesta confiança dipositada en mi. com a persones anònimes o senya- dels reclusos i a crear debat social Tot i així convé aclarir que da- lades com a pàries. Sha volgut evi- sobre la presó i les seves alternati- quests diners els bancs no en veu- tar que veiés, el que és la presó real- ves. ran res, perquè no són meus i que ment, però la meva observació i les A més de criticar els fonaments da- en ser una fiança no es tracta de do- estones compartides amb d’altres questa decisió que ha posat preu a nacions, sino de dipòsits que seran companys, mhan servit per fer- la meva llibertat, la fiança de retornats a aquestes persones des- men una idea prou aproximada de 50.000 euros la considero excessiva prés del judici. la indefensió i la vulneració de també en la quantitat. Nomes cal Aquests dipòsits es traslladaran drets fonamentals, que viuen els mirar larxiu de les fiances demana- properament, a la banca ètica i coo-Catalunya. Juny de 2009 3
  4. 4. REPORTATGEperativa Fiare, de manera que en el herència dels nostres actes. Buscant sentats en la publicació podem! I ment en el debat sobre si el creixe- nhi ha prou de cobardia i de càlculsjutjat només hi quedarà laval ban- un càstig exemplar, el que han fet és juntament amb centenars de com- ment hauria de seguir sent un fi en electorals a curt plaç. Per què nocari corresponent que estem trami- reforçar un exemple que inspira. panys i companyes, ens implicarem si mateix. En lloc de canviar el parlem de com podem fer viable latant que aporti aquesta entitat. Serà Quan la voracitat i falta descrúpols amb totes les nostres forces perquè model perquè no necessiti créixer, nostra societat pel 2012, de maneradaquesta manera com farem que la de la banca ha quedat el descobert i el proper 17 de setembre, pugui ser es parla de canviar de model de que ho sigui també pel 2020 i elnostra resposta a aquesta mesura ha fet de desencadenant de la greu un nou punt dinflexió per a demos- creixement i es practiquen mesures 2040?econòmica sigui coherent amb els crisi económica actual, una majoria trar que podem viure sense capita- que només tendeixen a perpetuar- Mentre les institucions públiquesobjectius de la insubmissió bancà- social, considera que els lladres són lisme, i per visibilitzar la gran lo. Es subvenciona la compra de no reaccionin i continuin actuantria: aprofitant-la per reforçar el pri- els bancs i volen per mi labsolució. quantitat de persones que cada ve- cotxes, mentre cada cop més gent segons la llei del silenci per tot elmer projecte alhora ètic i coopera- A partir dara, sobre una nova etapa gada més, volem viure duna mane- aturada pateix per poder menjar i que no sigui el pensament únic ca-tiu del nostre país. en que defensaré les meves idees en ra alternativa a la que imposa el sis- tenir lloc on dormir. Així, es des- pitalista, només tenim una opció iEl procés dinstrucció continua i pot llibertat, tal i com anava a fer a par- tema dominant i que ho estem aprofita locasió per a iniciar una és la dactuar directament; la deser llarg. Si els bancs em volen jut- tir del 17 de març. Dos mesos des- començant a fer. transició cap un model econòmica i transformar la societat des de baix,jar, la ciutadania jutjarà a la banca. prés, em reincorporo tant activa- A nivell global, el temps passa i per ecològicament viable. Si no ho fan des de lautoorganització social.Com sha demostrat en aquests 65 ment com sempre als moviments més forts que són els arguments, ells ho haurem de fer nosaltres. La repressió no ens tallarà les ales.dies empresonats, per cada cop seu, socials, i especialment a la xarxa per més clares que es manifesten Si la classe política desvia latenció El poder no és tal sense obediència,el que faran serà amplificar la força pel decreixement i al col·lectiu les evidències, per més actors so- ens haurem de centrar. Ja nhi ha ni sense por. Cada vegada som mésde les nostres denuncies, el signifi- crisi. Tenim molta feina per enda- cials que ho reclamen, ningú a la prou de de falses promeses, de co- les persones valentes i ens estemcat dels nostres arguments i la co- vant per extendre els projectes pre- classe política gosa entrar pública- rrupteles i dinsults entre partits. Ja organitzant. Enric Duran: cap, cos i cor Jordi Martí Font intenció de marxar enlloc. Bé, cu- buda. riós no, és lògic per als que pensem L’Enric il·lumina la lectura per en- entre la dreta catalunyesa que la separació de poders de les tendre la seva acció de recuperacióM del PP i CiU competeix per veure qui acusa mésvegades els “immigrants” de tots democràcies occidentals només té una cosa que unifica els tres i sen- yoreja damunt d’ells: el domini de 492.000 euros a 39 entitats ban- càries amb dues referències que vull comentar. D’una banda, les ac-els mals de la nostra societat, dijous total i absolut d’un quart poder, l’e- cions de l’anarquista falsificador de22 de maig l’Enric Duran sortia de conòmic, que és qui realment talla diners Lucio Urtubia i, de l’altra, ella presó. Han estat setmanes de re- el bacallà. pensament del radical nord-americàclusió fonamentades, segons l’Au- Mentre l’Enric passava els seus da- Henry David Thoreau.diència Provincial de Barcelona, en rrers dies, de moment, a Can Lucio Urtubia, amic i col·laboradorel fet que “hi havia risc de fuga”. És Brians, jo a Tarragona acabava de personal del Quico Sabaté, es vacuriós que aquesta justificació per a llegir el seu primer llibre, que espe- enfrontar al Poder falsificant milersla presó preventiva s’apliqués pre- ro que no sigui el darrer. “Abolim la i milers de bitllets, centenars de do-cisament a ell, que tenia ben clar banca” és un interessant recorregut cuments falsos... per facilitar lesque un cop treta la publicació per la vida de l’activista amb alguns coses a qui s’enfrontava a qualsevol“Podem” la seva feina bàsica havia desencerts (com la utilització de la tipus d’opressió en qualsevol racóde ser presentar-la arreu del territori tercera persona en el primer capí- del món. Un dels lemes que elli estendre així algunes de les alter- tol) i un gran nombre d’encerts, pensa que ha de ser divisa de qual-natives possibles al capitalisme com un entenedor relat sobre la cre- sevol revolucionari és “fer-ho peròcom a sistema. O sigui, que estava ació de diners del no-res, un mira- fer-ho bé”.localitzable i present públicament cle atribuït bàsicament a la Mare de Per la seva banda, l’autor de “Laamb una agenda pública i sense cap Déu de la Banca, amb pecat conce- desobediència civil”, H. D. Thore- au, exposava en la seva obra el dret d’importància si no hi hagués la de les ciutadanes i ciutadans a resis- pròpia acció de l’Enric al darrere. tir davant del poder de l’Estat ja Podem omplir milers i milers de que pensava que les lleis no podien pàgines de paper de bones inten- dominar el comportament humà cions i de coses que volem fer, de sinó que ho havia de fer la justícia. projectes revolucionaris que hem Ara bé, què és i era la justícia?, pre- de desenvolupar, d’il·lusions políti- guntaran els lectors. Doncs ben bé ques... però si no hi posem el cos, no ho sé, però estic segur que no té no serveix de res. De la mateixa res a veure amb convertir les neces- manera, podem anar a totes, mobi- sitats bàsiques en luxes inaccessi- litzar-nos i esdevenir gairebé revo- bles i qui s’hi oposi tancar-lo a la lucionaris actius constants, però si presó, tal com en l’època de Thore- no hi posem el cap, no serveix de au la justícia no era l’esclavisme, res. La suma de cap i cos, a l’hora, contra el qual va practicar la insub- és imprescindible per a l’enfronta- missió negant-se a pagar impostos ment que haurem de fer, però alho- al govern. El 1846, per aquesta ra si no hi posem el cor, no servirà pràctica va ser empresonat i una de res. I en l’Enric, cap, cos i cor veïna anònima li va pagar la fiança. han esdevingut un, sense cap mena Els referents, com veieu, són po- de dubte, per això passi el que passi tents, però no tindrien cap mena ja ha guanyat. I amb ell, totes i tots. 4 Catalunya. Juny de 2009
  5. 5. REPORTATGE Materials informatius sobre l’Enric Duran Col·lectiu Catalunya i el Col·lectiu Crisi Durant més de dos anys, l’activista una nova publicació gratuïta amb català Enric Duran ha obtingut continguts alternatius: “Crisi”. El préstecs per un total de 492.000€ de més sorprenent és que a les pàginesQui és l’Enric Duran? 39 entitats bancàries i ha destinat centrals, l’Enric Duran va fer públi-Enric Duran (Vilanova i la Geltrú, els diners, segons diu, als movi- ca una acció de desobediència a la1976) és un activista català molt ments socials que miren de cons- banca que ningú no hauria imagi-implicat en la consulta per l’aboli- truir alternatives. La qüestió és que nat, un acció directa que ens fa pen-ció del deute extern (1999-2000), el ha anunciat públicament que no sar tant en Thoreau, com en les ex-Moviment de Resistència Global pensa tornar els diners i defineix la propiacions dels anarquistes del(2000-2002), la Campanya contra seva acció com un acte d’insubmis- passat fusionades amb tècniques,el Banc Mundial (2001), la Cam- sió a la banca, com una nova forma valors i mitjans del segle XXI. Enspanya contra l’Europa del Capital de desobediència civil. vam quedar bocabadats.(2002); promotor de projectes com Aquest documental proposa una re- Elisenda Trilla / M. Martí Freixasl’agència de notícies liberinfo.net flexió sobre la seva acció on el(des de 2002), de l’Infoespai de propi Enric Duran hi participa amb "Abolim la Banca"Gràcia (des de 2003), de l’Entesa una auto-entrevista que ha enviatpel Decreixament (2007-2008) i de als autors. Llibre de l’Enric Duran, del qualTemps de re-voltes (2008). Amb “Insubmís a la banca” hem trobareu més informació al següentActualment és el responsable del volgut acostar-nos a l’Enric Duran - enllaç: www.enricduran.cat/abo-butlletí "Crisi" / "Podem" i membre dins les possibilitats que la situació lim_la_bancadel Col·lectiu Crisi (www.17- legal del nostre protagonista ens El podeu descarregar en pdf a:s.info). han permès- per desxifrar els seus www.podem.cat/sites/default/files/ motius, contextualitzar l’acció i co- desobeint_la_banca.pdfDocumental "Insubmís a nèixer la seva opinió envers el món "Escric en aquestes pàgines per ferla banca" que ens envolta. I sobretot fer-ho públic que he expropiat 492.000 abans que es dilueixi en la nostre euros a 39 entitats bancàries a tra-Un documental d’Elisenda Trilla i societat de l’espectacle on ens toca vés de 68 operacions de crèdits. In-Miquel Martí Freixas viure. cloent interessos de demora, laEl documental, de 23 minuts, el Ja fa bastants anys que coneixíem xifra actual del deute és de més depodeu visionar al web: l’Enric Duran. Apropar-se als mo- 500.000 euros que no pagaré".www.enricduran.cat/node/1408 viments socials a Catalunya signifi- Dia 17 de setembre de 2008. Crisi,www.granangular.cat/fitxadocu.ph cava trobar-se’l tard o d’hora, tre- un diari peculiar, inundava les ciu-p?ID=464 ballant de manera infatigable. El 17 tats i els pobles catalans. El titularComentari dels autors: de setembre de 2008 va aparèixer preguntava al lector: "Creus que els bancs et roben?". L’activista, Enric Duràn, revelava en aquesta publica- ció com havia expropiat 39 entitats bancàries per reivindicar una nova Han detingut l’Enric Duran, acti- de l’activista anticapitalista Enric forma de desobedìència civil a l’al- vista social anticapitalista: Duran tura dels temps que corren. Coinci- www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar- www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar- dint amb la seva tornada a l’activi- ticle2782 ticle2837 tat pública, després de 6 mesos en Presó sense fiança per a l’activista Enric Duran: "Defensar la meva lli- parador desconegut, l’Enric ens ex- Enric Duran: bertat és defensar el debat lliure i plica amb aquest llibre el com i el www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar- seriós sobre quin model de societat perquè de la seva acció i suggereix ticle2790 volem": alternatives al sistema actual. Es constitueix un Grup de suport a www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar- "Quan el finançament al consum i l’Enric Duran: ticle2836 l’especulació són dominants a la www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar- Setmana d’activitats de boicot als nostra societat, què millor que ticle2797 bancs que han denunciat a l’activis- "robar" als que ens roben i repartir La insubmissió al creixement com ta anticapitalista Enric Duran: els diners entre els grups que ho de- a forma de qüestionar públicament www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar- nuncien i construeixen alternati- el pensament únic: Article d’opinió ticle2902 ves?" Blog de l’Enric Duran www.17-s.info/blog/522 Webs Col·lectiu Crisi / Revista Podem www.17-s.info/ www.podem.cat/ Noticies sobre el tema publicades al web de la CGT de CatalunyaCatalunya. Juny de 2009 5
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA En definitiva, Exigim un canvi social i econòmic radical que segueix sent substitueixi les cultures capitalistes imposades necessària la pels poderosos per una cultura de la vida mobilització Concentracions a Vic i Manresa contra l’ERO de MotorVic CGT Manresa - 20 de març : es demana per la part social documentació que acrediti elE Els treballadors de Motor- que planteja l’empresa. Vic SA es van mobilitzar el - 7 d’Abril : es manifesten les pos- 30 d’abril i el 4 de maig rea- tures de cada partlitzant concentracions davant als - 14 d’abril : l’empresa respon a lacentres de treball de l’empresa a part social.Vic i Manresa per protestar contra - 28 d’abril : L’empresa s’aixeca del’ERO presentat per l’empresa, i en la taula, donant per finalitzada lesresposta a la poca disposició que reunions a dues parts.mostra l’empresa per arribar a la En tot aquest temps l’empresa tansolució del conflicte presentat per sols s’ha mogut aplicant-li un expe-la mateixa. L’ERO afecta 14 treba- dient temporal a una afectada i pre-lladors. jubilant-ne a un altre. Es podiaPer a la CGT queda clara la inten- haver solucionat això sense haverció de l’empresa d’aprofitar la "cri- presentat un expedient, pero segonssis económica" per reduir plantilla. la nostra opinió s’esta aprofitant perS’han plantejat diferents opcions treure a a 4 treballadors amb anti-per tal de solucionar la situació: guitat implicant a gent amb pocaERE temporal de tota la plantilla antiguitat per tal de amb el cost defins que la situació de les vendes re- dos fer fora a 12 treballadors. Setmonti, recol·locació del treballador del afectats tenen menys de quatreamb mes antiguitat per millorar la anys d’antiguitat, quatre menys desituació de la resta d’afectats, preju- dotze i un 37 anys. L’empresabilacions,….. Totes elles han estat al·lega la disminució de vendes idescartades per l’empresa i no ha tan sols un es comercial, diu que lesmostrat cap interes real d’arribar a entrades al taller s’han reduit i alsun acord. clients els dona hora a dies vista perPer tot aixó s’han esgotat les vies de falta de personal, i elimina la secciónegociació i ens hem de dirigir a la de recanvis (un taller oficial sensemediació de l’administració. En tot secció de recanvis?). De fet en elmoment ha quedat clara la intenció grup familiar d’Empreses familiarper part dels treballadors de nego- s’esta creant Rovira Recanvis.ciar, però no podem dir el mateix de A finals de l’any passat en una en-l’empresa. Després de presentar trevista en una publicació de l’Oso-l’ERO formalment el 16/3/09 ens na el propietari Sr. Rovira afirmava situació, comptant amb tot el suport de la manca de voluntat de l’empre- arbitrarietats que no es correspon ahem reunit diverses vegades: la bona situació del grup. de la CGT. Proposen convertir sa d’arribar a un acord després de 1 la situació real de l’empresa. L’em-- 16 de març : es presenta l’ERO, Davant d’aquesta situació els treba- l’ERO d’Extinció de contractes en més de negociació, i que l’ERO presa també té un centre de treball areunió informativa. lladors afectats fan pública la seva una suspensió temporal, es queixen presentat no té causa clara i té grans Terrassa.Ladjudicació a la planta de Seat Martorell de lAudi Q3: Poc pa i pèsim circ Seccions Sindicals exemple a seguir; mentre es be- AUDI, quan la resta de sindicats as- la fabricació de cotxes amb motors que ja hem donat massa. Les exi- de la CGT al Grup Seat neïen les subvencions, a càrrec del sumien que calia reduir plantilla i d’energies netes. gències són tan altes que en la Ministeri i la Conselleria amb els es dedicaven a negociar acomiada- SEAT, com en els camps de futbol,E ls treballadors de l’empresa de pistons Mahle, a Vilanova i laGeltrú, després dun llarg procés de diners de tots, que aniran al grup VW perquè ens adjudiqui el cotxe, amb les següents contrapartides: ments. Que fabriquem el Q3 és el mínim reconeixement que podia tenir la VW cap als treballadors de Després de les medalles, què més hi també cauen els companys morts al terra. Això és mort per causes labo- rals, encara que hi hagi “sindicalis-lluita i mobilitzacions, van acordar - L’empresa seguirà disposant dels SEAT per la seva professionalitat i haurà? tes” que ho denominen causa natu-el 27 de març tornar al treball a par- ERO al seu antull i una part de la productivitat. Mentre tota la classe política i els ral i segueixen sense rectificar latir del dia 30 i desconvocar la vaga plantilla s’anirà a l’atur. Mentre, Aquestes raons són les argumenta- dirigents sindicals s’agenollaven deplorable nota que van fer desprésindefinida que mantenien. L’assig- una altra part, rebenta en el seu lloc des des del consorci per a assignar- davant la multinacional, el Presi- de la mort del company del Taller 2.nació del Q3 a la planta de Seat de de treball amb els ritmes inhumans nos aquest tot terreny d’alta dent de SEAT ens avisava que l’es- Des de la CGT lluitarem per a mini-Martorell ha estat una qüestió d’es- implantats. gamma, mentre que a Bratislava li forç de la plantilla encara no ha aca- mitzar la reculada que significatat, tot un circ mediàtic. Un teatre - La congelació salarial concedida ha estat adjudicada la plataforma bat, i utilitzava un símil esportiu per "l’acord" de congelació salarial, ion la VW, els governs i els sindicats pels sindicats majoritaris a SEAT, “New Small Family” de cotxes uti- a advertir que només ens hem clas- exigirem que es constitueixi la taulacol·laboracionistes han escenificat significarà una reculada en les con- litaris, i fabricarà models SEAT. sificat per a les olimpíades, i que del conveni, doncs era un compro-els esforços realitzats per a aconse- dicions laborals de la plantilla sense Les decisions del grup obeïxen a hem d’entrenar encara més dur per mís de la consulta. Apostem perguir que SEAT produeixi aquest precedents, també per a la resta de raons estratègiques per a treure el a guanyar-les. una negociació del conveni positivamodel, que suposadament augmen- la classe treballadora ja que aquesta màxim de benefici enfrontant a les Volem respondre amb un símil per als treballadors de SEAT, quetarà la producció i mantindrà les ne- fórmula de reduir salaris està sent plantilles dels diferents centres. semblant per a recordar-li que els signifiqui una recuperació davant elcessitats de plantilla a partir de exportada per patronal, govern i Des de la CGT seguim exigint, com esportistes quan duen el seu cos a perdut en els passats convenis. Da-l’any 2011. sindicats signants, a altres empre- pas real cap al manteniment de l’o- l’extrem poden sofrir una mort sob- vant unes condicions de treballLa subhasta del Q3 va arribar fins ses. cupació, l’ampliació de la gamma tada, una cosa que desgraciadament cada vegada més deterioradesal Parlament, on el president del Des de la CGT, en el 2005, vam ser amb més varietat de models, l’ober- ve sent habitual. Per això, Sr. Presi- només cap la millora econòmica iGovern va posar la SEAT com els primers a exigir un model tura dels mercats vetats, i sobretot, dent no ens exigeixi més sacrificis social.6 Catalunya. Juny de 2009
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA Sobre la no aprovació Vagues de 24 hores per als 9 i 10 de juny de la “Directiva contra la fragmentació de les 65 hores” de RENFE SFF-CGTSecretariat Permanent de la CGT tius de la situació actual. - L’article 22 de l’actual Directiva E l Comitè General de RENFEL a famosa “Directiva de les possibilita en la pràctica l’aplicació Operadora ha convocat vagues 65 hores”, que pretenia mo- de la clàusula “opt-out” que possi- de 24 hores per als dies 9 i 10 de dificar l’actual Directiva bilita els pactes privats sobre l’aug- juny, després de la reunió mantin-2003/88 sobre ordenació del temps ment de la jornada laboral, legalit- guda pels portaveus del CGEde treball no serà, de moment mo- zant les jornades setmanals de (CGT, UGT, CCOO, SEMAF idificada. El Parlament Europeu i treball de fins a les 60, 65 o 72 SF).els governs dels distints països de hores. El passat 7 de maig, el Ministeri dela Unió Europea van tancar les ne- Segueix sent possible que hi hagi Foment, va fer públic el traspàs degociacions el dia 28 d’abril sense jornades de treball superiors a les les competències a Rodalies a laacord. 48 hores setmanals en funció que: Generalitat de Catalunya, previstesAquest fet tampoc el podem quali- * el treballador presta consenti- per a l’1 de gener de 2010. Lesficar de positiu perquè, com ja ment per a això competències afectades inclouen laplantejavem, en el Butlletí Infor- * no se li causa perjudici en el cas regulació del trànsit, la planifica-matiu núm. 121, que la CGT publi- que no presti consentiment ció, la gestió, la coordinació i lacava al mes de gener d’aquest ma- * l’empresari dugui un registre inspecció dels serveis i activitats iteix any, l’actual Directiva 2003/88 amb aquests treballadors/es afec- la potestat tarifaria. Al final delque continua vigent no és benefi- tats 2011, si la Generalitat no està con-ciosa per als interessos dels treba- * el citat registre estigui a disposi- tenta amb RENFE podrà quedar-selladors/es. ció de les autoritats amb el material i el personal, ambPer tant, és convenient situar com * l’empresari informi a les autori- diverses possibilitats obertes entrequeda la regulació del temps de tre- tats d’aquells treballadors que es les quals estaria el subrogar a unaball en el marc de la Unio´ Euro- trobin en aquesta situacio´ empresa privada l’activitat.pea: - L’actual Directiva no estableix un És evident que s’han obert les por-- L’actual Directiva recull una jor- límit màxim d’hores superant la - Per tant, si es compleixen els re- jans de comunicacio´. tes de l’abisme del 2011: des delnada setmanal màxima de 48 jornada marc de referència de 48 quisits inclosos en els punts ante- És per aquesta raó, que convé se- mes d’abril el Comitè Generalhores, molt lluny de les 35 hores hores setmanals que és la regla ge- riors, la jornada de les 60, 65 o 72 guir alçant la veu i mobilitzant a la d’Empresa ve plantejant un con-setmanals que serien les estimables neral. hores, seguiria sent possible. societat civil davant l’Europa del flicte davant la falta d’un modelper als interessos dels treballadors - La legislació europea estableix De l’anteriorment exposat, convé Mercat i del Capital que prosse- d’empresa per a RENFE que ga-a l’efecte d’un millor repartiment els següents períodes de descans: advertir que la regulació no ha can- gueix en la seva batalla de retallar ranteixi el futur dels llocs de tre-del treball i de la riquesa. * 11 hores de descans diari. viat substancialment, encara que drets socials i laborals amb la fina- ball, on no es regali la nostra feina- El temps de “atenció continuada” * 24 hores de descans setmanal (a sembli desprendre’s una altra cosa litat d’assolir una Europa més a les empreses privades i on no esseguirà sent computable a l’efecte les quals cal sumar les 11 hores de si atenem a les declaracions eufòri- competitiva de cara a l’economia declarin excedents ficticis en els ta-d’establir la jornada de treball, sent descans diari) ques de certs eurodiputats amb la mundial. En definitiva, segueix llers, als quals sabem que tambéaquest un dels pocs aspectes posi- * 4 setmanes de vacances. col·laboració inestimable dels mit- sent necessària la mobilització. pensen segregar més endavant. Quant duraran els treballadors de RENFE en el sector públic si tallenMés atur i menys pensions: “Ens prenen el present i ens neguen el l’empresa a trocets? La CGT no s’oposa a la gestió perfutur” les comunitats autònomes sinó a la fragmentació de la plantilla i la se- Secretariat Permanent ya, en la seva línia habitual de por- anys i que ens han conduït al de- totes aquestes gents que estan hi- gregació de RENFE Operadora, la de la CGT taveu neoliberal, reclama de nou sastre social que representa en potecant encara més la nostra vida qual ha de seguir prestant el servei llibertat absoluta per a portar a aquest país l’acomiadament lliure i i el nostre futur. públic, doncs en cas contrari estariaE l 24 d’abril s’han conegut les dades oficials de l’EPA situantl’atur exactament on fa uns dies terme aquestes reformes estructu- rals, amenaçant amb la insostenibi- litat del sistema, per a obligar als quasi gratuït, a més d’aprofundir en la cultura del "pelotazo" empre- sarial, la irresponsabilitat social Exigim un canvi social i econòmic radical que suposi la substitució de les cultures capitalistes imposades en perill la continuïtat de l’opera- dor públic ferroviari, així com les condicions laborals dels treballa-denunciàvem des de la CGT, sent treballadors i treballadores a aug- amb els territoris i societats que ex- pels poderosos per una cultura de dors de RENFE Operadora i deel total de desocupats 4.010.700, el mentar els anys de cotització ne- ploten aquests empresaris i l’ànsia la vida i les seves necessitats, re- l’empresa pública ADIF, posant enque representa el 17,36 % de la po- cessaris per a poder cobrar una insaciable d’obtenció de beneficis, partint el treball i la riquesa per a risc l’estabilitat en l’ocupació delsblació activa. S’han destruït pensió pública. A més es fa eco de tots ells formen part del fons real treballar tots, exigint responsabili- treballadors i treballadores de802.000 llocs de treball en els úl- les recomanacions del FMI entorn de l’actual crisi capitalista. tats a aquells que s’han enriquit ex- l’empresa i els seus drets laborals.tims 3 mesos. Ja hi ha més de 1 de la necessitat de moderar els sa- En temps en els quals la destrucció plotant els recursos naturals dels Per tot això, la CGT defensa unmilió de llars que tenen a tots els laris dels treballadors, que no el d’ocupació és imparable, amb més territoris i les seves societats i asse- model de ferrocarril integral i soli-seus membres sense treball. seu propi, per a reduir costos em- de 4 milions de desocupats i amb gurar la protecció social suficient a dari que cohesioni i vertebri el te-En paral·lel assistim a una nova presarials. aspecte de seguir creixent, plante- totes les persones que vivim en rritori sota les premisses essencialsofensiva d’economistes, presidents Per la seva banda, i encara que for- jar treballar més anys en comptes l’estat espanyol. de seguretat, fiabilitat i igualtat, ende bancs i caixes, plumilles del ca- malment el Govern rebutja aques- de repartir el treball existent, plan- Però aquests canvis no arribaran el qual l’estat sigui el que tuteli lapital i governadors d’institucions tes mesures, en la pràctica estudia tejar reduccions en la quantia de sols: és absolutament necessari que prestació d’un servei públic al ciu-oficials que tornen a la càrrega computar tota la vida laboral per a les pensions en comptes de garan- siguin els treballadors i treballado- tadà, així com la titularitat de lescontra la baula més feble del siste- obtenir la mitjana del cobrament tir un sistema sostenible augmen- res d’aquest país el motor, els ac- infraestructures ferroviàries.ma, els treballadors i treballadores, de la pensió, ponderant també l’es- tant la càrrega impositiva a les em- tors i promotors d’aquest canvi ti- La CGT seguirà en la seva obstina-reclamant noves reformes laborals, perança de vida del receptor de la preses i plantejar potenciar el maó i rant-se als carrers per a acabar ció fins que es garanteixi la integri-de la Seguretat Social i de les pen- pensió i limitant encara més l’im- el turisme en comptes de crear un d’una vegada per sempre amb les tat de la plantilla i la continuïtat desions que se’ns venen com recep- port d’aquestes pensions per a re- nou model productiu basat en la I + seves crisis, que vam pagar sempre RENFE Operadora com prestadorates indispensables per a sortir de la duir-les. D + i i en la sostenibilitat de l’en- els mateixos i les mateixes. L’atur i dels serveis de Proximitats a Cata-crisi i per al manteniment del siste- La realització d’aquestes reformes torn, és no voler entendre la realitat la precarietat no es poden comba- lunya, ja que el Estatut no recullma públic de pensions. suposen la mateixa recepta que es social, laboral i econòmica de la tre amb les mateixes polítiques que que hagin de crear-se noves empre-El governador del Banc d’Espan- duu implantant en els últims trenta qual se’ls suposa responsables a ho han generat. ses ferroviàries.Catalunya. Juny de 2009 7
  8. 8. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITATChampions Cap a la vaga general!League Pepe Berlanga Reivindicacions de la CGTD es de fa setmanes que massec aclaparat, culpa dels continusmissatges que rebo perquè uns sen- per a fer front a la crisiyors estaven a punt de fer història, Secretariat Permanent deldesprés daconseguir tres impor- Comitè Confederal de la CGTtants trofeus. Tot va arrencar des- Eprés de guanyar la Copa del Rei i la nfront del capitalisme i laLliga espanyola, estàvem llançats, seva crisi, CGT exigeix unatan solament faltava el preuat trofeu societat basada en la lliber-de la UEFA, si guanyàvem el Man- tat, la justícia, la igualtat i l’auto-chester United obtindríem la gestió.Champions League. Els banquers, la patronal, els rics,Arribar a la glòria era la consigna les multinacionals, la classe alta,més repetida, el dimecres 27 de els que manen, amb el suport delsmaig els nostres moderns gladia- governs i les organitzacions sindi-dors trepitjarien la sorra de lEstadi cals majoritàries,… ens roben elsde l’Olímpic de Roma. Sesperaven diners públics per a sanejar els seusmés de 50.000 seguidors; 19.544 negocis privats, ens acomiaden,serien barcelonistas. Utilitzarien ens estafen el salari, ens embar-lavió 6.400 culés, 15 autocars per guen els pisos, reprimeixen elsal trajecte de 16 hores; vaixells, ve- nostres drets i llibertats, ens explo-hicles privats... A més, shabilitarien ten i esclavitzen, ens roben fins a lapantalles gegants: 11.000 persones dignitat…al Miniestadi, 15.000 a la Pl. Cata- Des de la CGT diem: ja n’hi halunya i 8.000 al Maremágnum. prou.Es palpava la tensió: banderes a les Anem a organitzar-nos i construirbalconades i comerços, empreses i altra societat basada en la justícia,mitjans de comunicació presumien en la solidaritat, en la igualtat. Hodels triomfs assolits, ciutadans anò- podem aconseguir perquè tenim lanims es vanaven de les seves sim- raó.paties futbolístiques passejant sense Aquestes són les raons i reivindica-embuts la samarreta blaugrana. cions dels treballadors i treballado-Mentrestant la policia italiana con- res:fiscava 15.000 etiquetes falses de laXina que reproduïen els escuts del Repartir el treball perBarça i de l’United, així com dels a treballar tots i totes.distintius dels patrocinadors, encaraque amb tota seguretat també pro- - Setmana laboral de 35 horesvingués daquest país el merchandi- sense reducció salarial, eliminaciósing que utilitzen habitualment. total d’hores extraordinàries i tre-Ja solament va faltar el triomf. Gai- ball a preu fet.rebé 1 milió de persones va saltar al - Eliminar l’acomiadament lliure icarrer a rebre als “nous déus”, “gent els ERO.de casa” deien, escortats per la - Contractes fixos, indefinits iGuàrdia Urbana a cavall lluint les sense subcontrates, recuperant elsseves millors gal·les, 8 km entre el llocs externalitzats i subcontrac-Port i el Camp Nou de desbordant i tats.contínua histèria col·lectiva, loca- - Eliminació de les ETT i implanta-sió ho requeria, inflats per estar re- ció d’una xarxa pública i social perpresentats per més que “un club”, a l’ocupació.un orgull ésser culé i català. - Repartiment igualitari del treballEfecte de tota aquesta voràgine els domèstic i les cures entre homes idanys ocasionats per la celebració dones.rondaran al voltant dels 100.000 - Els treballadors podran autoges-euros; un incendi forestal a Valls tionar i fer-se càrrec de les empre-per la utilització de material piro- ses que tanquin.tècnic i 4 vehicles van ser incen-diats. 119 detinguts a Barcelona , Repartir la riquesa153 afeccionats i 85 Mossos d’Es- perquè l’hem creatquadra amb diverses lesions, 25hospitalitzats, etc. entre tots sics. Educació, sanitat, transport. pressió, manifestació. Societat de serveisAlgú va dir que la religió és lopi - Salari social digne (1000 €) per a - Augment dels impostos que han públics i socialsdel poble, no obstant això, matrevi- tota persona aturada. de pagar els rics per a dedicar-lo a Societat solidària iria a diagnosticar que aquesta ha - Que els salaris més alts no supe- despeses socials. - Paralitzar la privatització dels ser- sostenibleestat substituïda pel futbol, on el rin el 100% dels més baixos. - Garantir el dret a l’habitatge de veis públics i recuperar per al sec-mercat, també el mediàtic, és el seu - Salari mínim i la pensió mínima tots i totes, propiciant l’ús social tor públic els serveis que ja esti- - Eliminar les indústries contami-principal leit motiv. de 1200 euros. dels habitatges buits. guin privatitzats. nants basades en les energies fòs-Certament sento vergonya i pena - Crear una Banca pública i ètica - Expropiació d’espais abandonats - Dret social a cuidar i a ser cuidat. sils o nuclears.perquè la societat no és capaç de per a garantir l’economia social i la per a espais socials autogestionats. - Reconeixement de la igualtat - Afavorir la producció agroecolò-respondre al mateix nivell davant la satisfacció de les necessitats bàsi- - Control públic dels preus de les total en drets a les persones immi- gica.gravetat de la crisi que estem patint, ques. Control social de la banca necessitats bàsiques a l’habitatge, grants. - Autogestionar localment els siste-està vist que més de quatre milions privada. energia, menjar, vestit perquè no - Desenvolupar una societat de mes de producció i consum contrade desocupats no lhi mereixen. - Gratuïtat dels serveis públics bà- superin el 60 % del salari. drets i llibertats sindicals, d’ex- l’especulació i el consumisme. 8 Catalunya. Juny de 2009
  9. 9. TREBALL-ECONOMIA Immobilisme d’Autobusos QUI PAGA MANA Nacionalitzantde TMB en les negociacions la General Motors pel nou conveni L Vicent Martínez ’altre dia veig un debat a la te- levisió: la General Motors tin- Comitè de conveni d’Autobusos TMB drà un accionariat públic del 71% repartit entre els governs dels Es-E l 21 d’abril els treballa- tats Units i Canadà. En el debat hi dors/es d’autobusos de ha el tertulià pro-PSOE i el pro-PP, TMB donaven el tret de sor- la pluralitat mediàtica no arribatida a una campanya d’informació més enllà. Però, posats a elegira la gent de Barcelona i d’accions aquest cop coincidia més amb elper denunciar l’actitud immobilista “popular” que amb el “socialista”.de l’Alcalde, Jordi Hereu, i la Di- El proper al partit del Govern es-recció de l’empresa. Els treballa- panyol parlava de la General Mo-dors/es d’autobusos de TMB co- tors, fent demagògia, com unmencen una campanya per exemple de la necessitat d’interve-demanar un nou conveni que porti nir en els mercats i fins i tot citava500 nous llocs de treball. Keynes. I dic demagògicament, noDesprés d’un any de negociació perquè no crega que cal intervenirdel nou conveni la possibilitat d’a- en l’economia o Keynes em sem-rribar a un acord està tant lluny blara un demagog esquerrà. Noméscom el primer dia. Els treballa- que resulta curiós que un prosocia-dors/es d’autobusos, a través del lista cite el Keynesianisme. Perquè,Comitè de conveni, van entregar a en plena crisi, queda bé i els ajuda ala Direcció la proposta de millores diferenciar-se dels liberals, però alaborals aprovada a l’Assemblea la pràctica, i en economia han estatdel desembre de 2008. tant o més liberals que el PP (tot iA dia d’avui, la Direcció no ha ac- que amb major sensibilitat en polí-ceptat cap de les propostes presen- tiques socials). Recordem que totstades pels treballadors/es. els ministres d’economia socialis- de millorar el servei a la ciutadania que no van donar suport a la mobi- da sigui de 35 hores setmanals i tes són reconeguts neoliberals: Mi-La CGT proposa crear i les condicions laborals de les per- lització pels dos dies. acabar amb les hores extres. Això guel Boyer, Carlos Solchaga i500 llocs de treball sones que treballen a TMB, també Aleshores, es va exigir a l’empresa voldria dir que treballarien 1.575 Pedro Solbes. I que, havent pujat al esdevé un cop d’efecte per a lluitar que hauria de ser ella qui assumís hores anuals. govern al 2004 no s’han plantejatLa plantilla d’autobusos de TMB, contra la crisi. els dos dies de descans setmanals, - Si multipliquem les 1.575 hores “canviar de model econòmic” -quefront a la situació de crisi, estima La proposta de generar precisa- és a dir, que el fet de tenir més anuals per la plantilla actual de està per veure si ho fan o és pura re-que amb la seva proposta es crea- ment mig miler de nous contractes temps lliure no esdevingués un 3.000 persones, tindríem el resultat tòrica- fins al 2009 i en plena crisi.rien fins a 500 nous llocs de treball en una època on la destrucció de augment de la jornada laboral dià- de 4.725.000 hores que faria anual- En canvi, el tertulià pro-populari, per tant, es podria posar un gra- feina és el tarannà, parteix també ria. Això suposava que, per a man- ment la totalitat de la plantilla. acusava el pro-socialista, com faignet de sorra per tal de sortir d’a- de la reivindicació dels dos dies de tenir el servei a la ciutadania, calia - Això representa 783.000 hores jo, de demagog i explicava quequest panorama de destrucció de descans. contractar més persones per a con- menys que les actuals i, davant la l’accionariat del 70% de procedèn-feina. Com era d’esperar, la Direcció de duir els autobusos de la ciutat i, se- voluntat del col·lectiu que no es re- cia pública serà, tal i com ha ditEl dimarts 21 d’abril, treballa- TMB ha reaccionat, com va reac- gons el càlcul del Comitè, en cal- dueixi el servei a la ciutadania pro- Obama, una situació temporal d’undors/es d’autobusos de TMB van cionar a la demanda dels 2 dies, drien 500 més, generant, per tant, posen contractar més conductors i any o dos. La idea d’aquest neoli-protestar davant l’alcalde Barcelo- mentint i dient mitges veritats. Re- nous llocs de treball. conductores. Quants caldrien? beral era que es tornaria a “privatit-na, Jordi Hereu, per exigir-li que cordem que llavors van dir, primer, Doncs si dividim aquestes 783.000 zar” i que qualsevol comparaciócompleixi les seves promeses i s’a- que els conductors/es ja teniem 2 Els càlculs hores entre 1.575 (que són les que amb els règims comunistes per larribi a un acord de conveni que dies de descans setmanal i després, hauria de treballar cada persona nacionalització dels sectors estratè-porti 500 nous llocs de treball. mesos més tard, publicant un tríp- Un dels principals esculls de la ne- amb la jornada de 35 hores setma- gics era pura demagògia, queEn tot moment, els treballadors/es tic que es va embustiar a tota Bar- gociació és que des de la Direcció nals), el resultat és: 497. És a dir, aquest no era l’objectiu d’Obama.d’autobusos van explicar mitjan- celona dient que “TMB també vol de TMB asseguren que atorgan els que calen 500 nous llocs de treball El president nord-americà no “na-çant un megàfon els incompli- els dos dies”. Ara tornen a fer el dos dies de descans a la setmana, per tenir un servei d’autobús de cionalitza” per repartir la riquesa oments comesos per la Direcció de mateix. però que la jornada laboral ha qualitat tant per a les persones que com un principi ideològic sinó perTMB i l’estancament actual de les La proposta de conveni, aprovada d’augmentar, passant d’una mitja- hi viatgen com per a les que hi tre- salvar al sector privat de la seva ca-negociacions. A més, van recordar pels treballadors/es d’autobusos de na de set hores i quatre minuts dia- ballen. tàstrofe i un cop sanejat retornar-loque la presidenta de TMB, As- TMB en Assemblea el desembre ris a una de fins a vuit hores i quart. Evidentment, aquesta és només al mercat. És a dir, socialitza lessumpta Escarp, va declarar quan passat, demanda millores per a tots La fórmula de creació de 500 nous una part de la negociació de conve- pèrdues i privatitza els beneficis totl’acord del fi de la mobilització els col·lectius de l’empresa. llocs de treball, segons el Comitè ni i recomanem fer una ullada a i ser del partit demòcrata als qualspels 2 dies, que els hi havia sortit Es pot trobar a: de conveni, és la següent: tota la Plataforma de conveni per se’ls suposa major sensibilitat so-econòmic. www.cgtbus.com/docs/actualitat/p - Actualment, els conductors i con- fer-se una idea global de les millo- cial. Estic d’acord amb què aques-La plantilla de conductorsC/es lataformaconveni09.pdf ductores d’autobús fan a l’any res que els treballadors/es d’auto- tes intervencions qüestionen la su-d’autobusos de Transports Metro- També es pot trobar més informa- unes 1.836 hores de feina (1.690 busos demanem. posada eficiència del capitalista i lapolitans de Barcelona (TMB) va ció de les negociacions a: comite- ordinàries a les quals cal sumar les També volem recordar que, pel suposada capacitat d’adaptació quefer sentir la seva veu arreu de la descansos.blogspot.com/ 143 hores extres i de presència moment, no hi ha cap vaga convo- genera el mercat. Fins i tot en quèciutat quan es va mobilitzar per de- Els detalls de la proposta en relació d’obligat compliment). cada i, per tant, els rumors de la pot ser caldria nacionalitzar sectorsmanar dos dies de descans a la set- a la creació de 500 nous llocs de - Si tenim en compte que hi ha Direcció en aquest sentit són exac- com educació, sanitat, serveis so-mana. treball 3.000 persones conduint els auto- tament això, purs rumors. cials o energia. Però que quedi clar,Ara, els treballadors/es d’autobu- Fa un any que el Comitè de conve- busos de la ciutat, i ho multipli- Els treballadors/es d’autobusos aquestes “nacionalitzacions” estansos de TMB, en el seu conjunt, tor- ni va començar a negociar amb la quem per les hores que fan a l’any continuarem amb la campanya in- dins de la lògica del sistema capita-nem a parlar ben alt amb l’inici Direcció de Transports Metropoli- (és a dir, 3.000 x 1.836), surt un re- formativa començada fa unes dues lista, no la qüestionen. Només sónd’una nova campanya, la d’acordar tans de Barcelona. A la taula de ne- sultat de 5.508.000 hores que fa el setmanes sobre la negociació de “intervencions quirúrgiques” per-un conveni que creï 500 nous llocs gociació també estan presents els total de la plantilla. conveni i sobre les nostres deman- què res acabi canviant. En aixòde treball. Una mesura que, a més sindicalistes de CCOO, UGT i SIT, - El col·lectiu demana que la jorna- des. coincideixo amb el PP.Catalunya. Juny de 2009 9

×