Catalunya
w Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Desembre 2007 • número 92 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat
Muntatge: Patrícia Carles

Editorial
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - spccc@cgt.es
El nou web de la CGT de
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS SECTORIALS
Catalunya ja està disponible
• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de esprés de mesos d’obres i
Catalunya (FAPC)
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
D d’hres esmerçades pel nos-
tre company Josedel
Col·lectiu Catalunya, estrenem pà-
FEDERACIONS COMARCALS
gina web renovada de la CGT de
Catalunya. Per accedir al nou web
Anoia cal anar a l’adreça www.cgtcatalun-
Rambla Sant Isidre, 15, 1r
08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 ya.cat
cgtanoia@yahoo.es El web encara no està
Baix Camp/Priorat complet i es troba en període de
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat
proves, però es disposa d'una bàsi-
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 ca base de documents de legisla-
Baix Llobregat ció, guies laborals, butlletins juridi-
Cra. Esplugues, 46 cosindicals, materials de formació,
08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 ... i s'hi han publicat comunicats i
notícies de tot l'any 2007. També
Jacint Verdaguer, 23,
08640 Olesa de Montserrat podeu accedir a les últimes notí-
Tel. 93 778 04 93 cies de la premsa catalana, així
Baix Penedès com a les notícies d'Europa Press.
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
Tel. i fax 977 66 09 32 Si el que busques no ho
cgt.baix.penedes@gmail.com trobes en la nova, pots provar en la
Barcelonès Nord pàgina web antiga, que ja no serà
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
cgt_bn@wanadoo.es actualitzada, a la qual pots accedir
Tel. i fax 93 383 18 03 des de la nova o anant a
Garraf-Penedès http://www.cgtcatalunya.cat/nuke/
Lepant, 23, baixos
08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org
Qualsevol errada que
Tel. i fax 93 893 42 61 detecteu, no dubteu a comunicar-
Maresme
Còmic - Ácido Crítico
ho a l'administració del lloc, al co- web de CGT Catalunya, han de
Plaça Cuba, 18, 2n
08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es rreu: webcat@cgtcatalunya.cat canviar el codi de sindicació, que
Tel. i fax 93 790 90 34 Aquesta renovació com- ara és:
Vallès Oriental porta una millora considerable en http://www.cgtcatalunya.cat/spip.ph
Francesc Macià, 51
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com l'estructura de la pàgina i un canvi p?page=backend
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 important d'imatge, i suposa un pas Per a les pàginas web
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
més en el procés de consolidació estàtiques que la tinguin sindicada,
de l'entramat comunicatiu de la el nou codi de sindicació és: <texta-
Girona
CGT de Catalunya. rea rows="4" cols="20> <scriptty-
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a Seguirem treballant per pe="text/javascript"
17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
a donar-li major contingut al web i src="http://www.cgtcatalunya.cat/s
Ponent fer d'aquest una bona eina per a pip.php?page=distrib"> </script> ja
Av. Catalunya, 82è tots/es vosaltres. que si no canvieu els codis no es
25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 Aquells webs o blocs de vincularan les noves notícies que
Camp de Tarragona
CGT que tingueu sindicat el web anem penjant en la página de CGT
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona de la CGT de Catalunya heu de Catalunya.
cgttarragona@cgtcatalunya.cat
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
canviar les claus o codis de sindi- La pàgina continuarà es-
cació, si voleu que les noticies ac- sent un reflex de les i deesi el tre-
FEDERACIONS LOCALS
tualitzades del web de la CGT de ball de la CGT de Catalunya i
Catalunya segueixen apareixent també de tots els moviments so-
Barcelona
Via Laietana, 18, 9è
als vostres webs o blocs. cials que estiguin per la transforma-
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org Aquelles pàginas web ció social des de formes de funcio-
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80
de CGT que tinguin caràcter dinà- nar i d’organitzar-se antiautoritàries
Manresa
Circumval·lació, 77, 2n
mic i tinguin sindicada la pàgina i llibertàries.
08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59
Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimarts 20 de
Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Patrícia Carles, Jose Cabrejas, Mireia novembre del 2007.
08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com
Tel. i fax 93 588 17 96 Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras.
Sabadell “Consumiu, caseu-vos i reprodui-
Col·laboren en aquest número: Francesc Arnau, Campanya Catalana de Solidaritat amb el Poble
Unió, 59 Kurd, Coordinadora estatal d’organitzacions solidàries amb el Sàhara, Teresa Clarà Munt, Josep vos, no penseu, conformeu-vos,
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Llunas, Fòrum Social Català, Lluís Anton Farnós, CAES, Antonio Aranda, federacions i seccions sindi-
Tel. i fax 93 745 01 97 no qüestioneu l’autoritat, no
Terrassa
cals de CGT. Fotografies: Gabi, Dídac Salau. Il·lustracions: (portada) Patícia Carles. Tirada:
desperteu, mireu la tevisió,
Ramon Llull, 130-136
10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna,
compreu, sotmeteu-vos...”
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcata-
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 lunya.cat i (cronologia) cronocata@cgtcatalunya.cat “Obeïu” de El Ataque de la Basura
Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Radioactiva
Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès
Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
cgt.castellar@terra.es
Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Tel. i fax 93 714 21 21 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-
sallent@cgtcatalunya.cat
teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Catalunya. Desembre de 2007

REPORTATGE Dobles escales,
Les empreses substitueixen treball fix i degradació dels llocs de
amb drets per feina precària i vulnerable, treball... tot perdut i
un retorn al no res per a la nostra classe amb amenaça constant
FUGA DE LES
MULTINACIONALS DE L’AUTO
Les raons de les multinacionals
Federació de Sindicats de al
Ind´tria Metal·lúrgica (FESIM) i
Coordinadora de l’Auto de CGT
L
a raó empresarial és única i
tramposa davant la globalit-
zació dels mercats i la lliure
producció/distribució de mercade-
ries, s’addueix la “necessitat de
guanyar quota en nous mercats”, on
la competència cada vegada és més
dura i desigual.
Per guanyar quota de competiti-
vat i incrementar el marge de bene-
ficis, la reorganització de les em-
preses, diuen, està basada
“necessàriament i inevitable” en la
flexibilitat laboral, la reducció de
costos i els augments de productivi-
tat.
Les mesures
empresarials i les seves
conseqüències sobre les
plantilles
La flexibilitat laboral propicia la
pèrdua del control dels treballadors
i les treballadores del seu temps
lliure, cosa que provoca que hagin
d’ajustar la vida social al servei dels
canvis del mercat. Es consuma la
plena disposició dels treballadors al
servei de les empreses, sense possi-
bilitat de fer plans més enllà de les seves plantilles. balladors en precari. menaça de desplaçar el nostre tre- la nostra salut. El continuat aug-
48 hores i allargant les jornades i Les externalitzacions són mesu- Augments de producció. Els ball a països emergents fan que des- ment dels ritmes de producció no
els cicles de treball perillosament res molt recurrents utilitzades per constants xantatges als que som viem la mirada sobre un dels pro- solament facilita, sinó que provoca
per a la salut. El temps de treball no canviar contractes indefinits per tre- sotmesos els treballadors sota l’a- blemes més importants que afecten les actuals xifres d’absentisme a les
es redueix, sinó que resulta distri- fàbriques que es dediquen a l’auto-
buït desigualment. En molts casos moció.
s’inverteix més temps a obtenir les
mateixes rendes. Conseqüències dobles
La reducció de costos s’aconse-
gueix per diferents vies. La via que D’una banda, d’ordre intern a les
s’utilitza de forma “més eficaç” és empreses: substitució de treball fix i
la dels acomiadaments o externalit- amb drets per feina precària i vul-
zacions. nerable. De l’altra, s’externalitzen
part dels costos als sistemes públics
Acomiadaments que de prestacions (atur contributiu i as-
poden ser individuals o sistencial).
Els ajustaments de plantilla estal-
col·lectius (ERO) vien entre un 20 i un 30% en els sa-
Dobles escales salarials, eliminació laris dels i les treballadors/res regu-
de l’antiguitat, degradació constant lats/des. La paradoxa apareix en
dels contractes de treball i desvia- aquests períodes de racionalització
ment de les conseqüències mèdi- en realitzar-se l’ajustament no per
ques dels seus sistemes productius salvar o viabilitzar les empreses,
vers la Seguretat Social són altres sinó que l’ajustament es porta a
formes empleades per les multina- terme per guanyar quota de mercat i
cionals per abaratir costos en les Mentre tot ho podem portar a fer fora, aquí pactem una altra reforma a la baixa per mantenir el “mercat laboral” submís. ser més competitius.
Catalunya. Desembre de 2007 3

REPORTATGE
A qui
protegixen les
lleis? El dret
La deslocalització de les
comunitari i la
Comissió
empreses i la impunitat
Europea
amb què maxen
L
a mundialització (globalit-
zació de les economies) fo-
menta l’augment dels flu-
xos comercials, la qual cosa es
manifesta en la importància cada
vegada més gran dels intercanvis
de components i del comerç in-
traindustrial.
Els nous ajustaments en les es-
A través del Reglament General
sobre el Fons Europeu de
Desenvolupament Regional
tructures productives en els dife-
rents països permeten que els avan-
tatges comparatius
(Feder), el Fons Social Europeu s’internacionalitzin i augmentin els
(Fse) i el Fons de Cohesió s’ha in- guanys en termes d’eficiència i
troduït un nou article, el 51, en l’es- productivitat. Les possibilitats de
mentat Reglament, on s’assenyala creixement per a les economies
que l’Estat corresponent ha d’asse- s’amplifiquen. Els fluxos moneta-
gurar-se que les ajudes a una em- ris i la virtualització de les econo-
presa serveixen per cofinançar un mies les fa deslligar-se dels seus
projecte que no tingui modifica- vincles materials i així depenen
cions importants, en un termini de cada vegada més de les innova-
set anys. cions tecnològiques.
Aquest tema de deslocalitza- La mobilitat més elevada del ca-
cions en particular i de reestructu- pital i la seva transnacionalització
racions en general va ser inclòs donen lloc a una assignació més
dins de l’Agenda Social (2005- eficient de l’estalvi mundial, pro-
2010), la qual cosa mostra la relati- vocant el deteriorament de les con- comportat que els països amb més externalització d’activitats no es- termes de desestructuració i des-
va preocupació de les autoritats co- dicions de treball tant en els països recepció de capitals exteriors si- sencials, organització del treball trucció de formes de vida a les
munitàries -en especial per algun centrals com en els empobrits o guin els recentment incorporats a per mitjà d’empreses auxiliars o zones geogràfiques afectades.
país membre, com França i Ale- “en desenvolupament”, la destruc- la UE (Polònia, República Txeca, contractes- fragmenta també la L’estratègia d’externalització
manya-, i en canvi, el nostre orde- ció de treballs estables i amb drets i Eslovàquia, etc.) i els mercats de unitat de negociació i acció sindi- (relacions entre els grups multina-
nament jurídic i en especial la Llei el trencament del poder sindical. l’est europeu, el Magrib (el Ma- cal, trencant-la en àmbits de negoci cionals i els estats) no és que des-
38/2003 General de Subvencions I sense fronteres pel mig ni lí- rroc, Argèlia, Tunis, etc.) i el tercer -salt de fronteres-, sobrepassant trueixi molt de treball, sinó que el
no és ni molt menys suficient -i mits legislatius en l’economia glo- pilar, el sud-est asiàtic (la Xina, fo- l’espai de la unitat provincial, sec- seu objectiu és un canvi en les ca-
menys encara la seva aplicació balitzada, la millor manera de re- namentalment). torial i estatal i enfrontant treballa- racterístiques del treball: els llocs
pràctica- per oferir algun tipus de duir els costos laborals és Aquests mercats afecten certs dors de distintes àrees o països de treball directes destruïts reapa-
proposta que tingui alguna eficàcia traslladant-se allà on la mà d’obra sectors industrials a l’Estat espan- entre si, que competeixen a la reixen sota noves formes i condi-
i garantia. I és l’existència d’aquest sigui intensiva i barata, la tecnolo- yol: tèxtil, calçat, joguines, centres baixa per mantenir el seu estatus cions contractuals.
tipus de legislacions laborals bas- gia suficient, la jornada de 12 a 14 de trucades d’empreses de serveis, laboral.
tant deficients, en què s’assenta la hores i els sindicats o la força con- components auxiliars de l’automo- Aquesta fragmentació de l’espai Treball precari
possibilitat de deslocalitzacions - tractual dels i les treballadors/es no ció i el sector automobilístic. de negociació condueix a probabi-
sobretot- cap a països denominats existeixi o es trobi molt debilitada. Els factors que actuen en les des- litats més grans de discriminació La qualitat d’aquest treball és molt
“emergents o en vies de desenvolu- Ens trobem en un escenari en localitzacions no solament són sa- salarial i també a discriminacions precària i la situació s’agreuja
pament”. què els preus a la baixa són la tòni- larials, sinó espacials, és a dir, la en el conjunt de les condicions la- substancialment en les relacions
La dinàmica de reestructuracions ca general (eficiència en l’estalvi mobilitat de les mercaderies en borals. col·lectives, on la supressió dels
en la Unió Europea, a partir de la mundial), quan el que es busca és transport i distribució (logística) i Els ritmes de treball, els temps drets sindicals bàsics resulta ser el
dècada dels 90, per mitjà de rees- acaparar un percentatge més gran la situació estratègica d’aquests de producció, la disponibilitat de la màxim punt d’atracció per als ca-
tructuracions internes en cada un de consumidors. Si els preus bai- països en relació amb els mercats o mà d’obra, les jornades laborals, pitals en els països de destí i en el
dels estats membres; les fusions i xen, també ho farà la rendibilitat les zones de domini i influència. “l’obligatorietat en la realització d’origen assistim a un reforçament
absorcions d’empreses; l’expansió del capital en certa mesura, si no és Les empreses combinen els d’hores extra”, són ordenats amb del poder de direcció i negociador
del negoci; l’externalització; les que les vendes es desborden -no avantatges econòmics i fiscals amb criteris de flexibilitat laboral, els empresarial, sotmès a les persones
deslocalitzacions a països asiàtics i sol passar-, o bé els costos de pro- els de situar-se en la zona d’in- quals incrementen la temporalitat i assalariades al pur “xantatge ma-
la reubicació dels negocis està te- ducció es redueixen. fluència de la nova Europa i el seu mobilitat funcional. Això s’anome- fiós”: “o et romanitzes o m’empor-
nint conseqüències molt serioses A l’Estat espanyol la major part mercat. nen “Plans Industrials”. to l’empresa a Romania”.
en l’estructura social del mercat de de capital “exterior” que arriba La separació d’espais i la distin- Les conseqüències d’aquestes
treball amb pèrdues de treball im- procedeix de la UE i els EUA. És a Les conseqüències per ció en les pautes organitzatives, estratègies són nefastes tant per al
portants i una forta precarització dir, el comerç de capitals -la seva als assalariats i la amb distints mecanismes regula- col·lectiu de treballadors/es com
del treball. mobilitat- es realitza entre els dors o, simplement, la desregula- per a les posicions sindicals: divi-
En el període 2003-2005, segons grans blocs econòmics i polítics, i
població civil ció de les relacions laborals en els sió, defensa del propi fent perdre
l’Observatori de Reestructuracions els propietaris d’aquests capitals Finalment, en ser acceptada i com- espais fragmentats incideixen de perspectiva sobre el que és global i,
a Europa (ERM), s’han recollit un (multinacionals, grans corpora- partida -la lògica de la competitivi- forma significativa en la ruptura de en general, facilitant l’adopció de
total de 3.500 casos de reestructu- cions) els traslladen allà on els seus tat- pels sindicats majoritaris s’en- les identitats col·lectives, la qual mesures com l’ampliació de les
racions amb importants repercus- beneficis creixen o tenen expectati- tra en una espiral on “l’única cosa comporta un debilitament de jornades laborals, disponibilitat i
sions en el treball: es perden un ves de fer-ho, fet que reverteix el veritat” aparent és la raó empresa- l’acció sindical col·lectiva. flexibilitat horària, sistemes de tre-
total d’1.551.828 llocs de treball i valor afegit als centres (països cen- rial per portar a terme la destrucció La pèrdua de llocs de treball di- ball de “just a temps”, congelació
solament es creen 474.807 llocs trals) on les multinacionals tenen de treballs fixos i del teixit indus- rectes o indirectes en el país d’ori- de salaris, dobles escales salarials,
nous, que sens dubte no tornaran a fixades les seves seus socials. trial. gen de la deslocalització comporta, reduccions en la producció, incre-
ser en les mateixes condicions. L’ampliació dels mercats ha La fragmentació de l’empresa - a més, importants efectes locals en ments en la productivitat, etc.
4 Catalunya. Desembre de 2007

REPORTATGE
Davant la nova organització del treball posada per les multinacionals
On situa la CGT l’acció social
l’acció sindical
L’
innovador de l’efecte de majoria social és donar per fet que tar-se a la lògica del mercat capita-
les deslocalitzacions en l’acceptació de la lògica del capita- lista o bé, dit d’una altra manera,
l’actualitat és el marc po- lisme en l’actual economia mundial que les relacions socials que con-
lític global (mundialització de l’e- és la solució. És a dir, adoptar les formen i en les quals se sustenten
conomia) en què s’estan produint. mesures més racionals que demana les relacions salarials han de ser
El fet que les empreses se’n van i l’economia per seguir fent-ne pos- bastant diferents.
tornen, i que desplacen produccions sible el creixement, el qual ens “ga- L’estratègia sindical ha de ser
intrafàbriques, amb independència ranteix” el treball assalariat i/o les capaç no tan sols de mostrar la gra-
de en quin lloc del món es trobin en prestacions de renda en els casos vetat d’unes polítiques que en nom
funció de la lògica del màxim bene- d’atur. de la competitivitat i el lliure mer-
fici, no ens aporta massa informa- cat destrueixen qualsevol relació
ció si el que volem és comprendre La lògica del capital social basada en el respecte per la
per què aquest efecte perjudica se- democràcia i els drets col·lectius -
riosament no tan sols els treballa- Aquestes estratègies es mouen en la de tots i totes- i la llibertat, sinó que
dors dels països desenvolupats, sinó lògica del capital, doncs creen les a més ha d’actuar desplegant la
també el conjunt dels assalariats. condicions per competir en costos i força suficient com per interrompre
La nova organització del treball - desapareix la necessitat de la deslo- aquesta barbàrie.
que ja hem explicat amb anteriori- calització de forma conjuntural fins Cada dia es fa més necessari
tat- demana i fa possible obtenir que qualsevol altre element produc- donar una resposta a aquesta nova
guanys al capital de manera i forma tiu (organització, tecnologia, etc.) ofensiva del capitalisme globalitzat.
bastant diferent al model anterior. possibiliti més porció de beneficis Resposta que cada vegada més ha
Diversos factors -entre d’altres- ho en el sector i llavors se’n vagin defi- de ser internacional i solidària, ja
expliquen: la desaparició de l’esta- nitivament. Aquest és el joc, la lògi- que l’estatut protector del treball ha
tut protector del treball i l’absència ca “immutable” del capital. de ser per a tots i totes. El rebuig
de límits -regulació- en el movi- Segurament els assalariats dels per totes les capes socials, com ara
ment de capitals. Aquí es tanca el països destinataris de les deslocalit- els ciutadans, exigint a les institu-
nus gordià a l’hora d’enfrontar-nos zacions tinguin visions “materials” cions públiques (locals, autonòmi-
a les deslocalitzacions. radicalment oposades, a causa de ques i administració central) que
Algunes estratègies sindicals per les expectatives de creixement del assumeixin la responsabilitat que
frenar les deslocalitzacions (un treball i la millora del preu de la els competeix: aplicar i fer aplicar a
exemple pràctic és el cas dels sindi- seva mà d’obra. les empreses, a les multinacionals,
cats del metall alemanys, IGM, i Mesures com l’adoptada per la els DRETS que com a treballadors i
dels espanyols, CCOO i UGT, en el Comissió Europea que hem asse- com a ciutadans tenim.
sector de l’automobilisme), els nyalat anteriorment es troben en Des de CGT hem de ser molt
quals basen la seva estratègia sindi- aquesta via. clars: volem treball per a tots i totes
cal en l’acceptació de o en la rebai- El fre de les reordenacions dels i en tots els llocs. Volem i lluitem
xa dels salaris, o bé en la intensifi- mercats de treball per qualsevol via perquè les condicions d’aquest tre-
cació dels ritmes de treball i la que el capitalisme utilitza habitual- ball es desenvolupin de forma equi-
flexibilització del temps de treball, ment (Expedients de Regulació de valent i digna (jornades, salaris,
o en ambdues coses alhora. No han Treball, acomiadaments indivi- drets sindicals, drets polítics, drets
donat resultats. duals, externalitzacions, deslocalit- socials, etc.) i es respecti l’estatut
La consideració que aquestes es- zacions, etc.) implica una voluntat protector del treball de forma inter-
tratègies resolen el problema de la sindical i política capaç d’enfron- nacional.
Deslocalització i externalitzacions d’empreses multinacionals
Empreses de Components d’Automoció i Empreses de l’Auto
Empresa Situació Nova destinació Afectats/des Any Empresa Situació Nova destinació Afectats/des Any
Lear Lleida Polònia 1.280 2002
Lear Àvila 615 2006/2008 Total destrucció llocs de treball Valeo (francesa) 833
Copo Ferher Barcelona Tancament 128 2006/2007 General Motors Saragossa Diferents països 503 2004
Autotex Barcelona República Txeca 150 2004 Delphi Soria Marroc/Romania 560 2001
Blackstone Burgos Tancament 308 2005 Delphi Tarazona Portugal 425 2006/2008
TRW Burgos Tancament 292 2005 Delphi Puerto Real Països de l’Est-Xina 260 2002
Nacam Ibérica Barcelona 160 2006 Delphi Puerto Real Països de l’Est-Xina 400 2005/2010
Zodiac Automotive Girona Tunis 110 2006 Delphi Puerto Real Països de l’Est-Xina 1.660 2007
Visteon Valladolid 170 2006 Total destrucció llocs de treball Delphi (americana) 3.280
Renault V.I. Madrid França 547 2005 Gearbox Barcelona Polònia 222 2005
Renault Valladolid 1.300 2007 Seat Barcelona Països europeus 660 2006
Johnson C. Valladolid 155 2006 Seat Barcelona 1.600 2007
Valeo Barcelona Marroc/Tunis 400 2003 SAS-Abrera Barcelona Països de l’Est 330 2007
Valeo Madrid República Txeca 173 2004 Total destrucció llocs de treball de VW (alemanya)
Valeo Barcelona Jaen 260 2003 Total de llocs de treball destruïts en automoció i components de l’Auto 12.540
Catalunya. Desembre de 2007 5

TREBALL-ECONOMIA Tots som Luis
La vaga dels conductors d’autobusos de TMB ha Antonio García, si
deixat clar que la defensa dels interessos de la ens toquen a un
majoria no passa només per les eleccions sindicals ens toquen a tots
Repressió
sindical a la
Prefectura de
Volen solucions a la manca
Trànsit de
Lleida
de descansos dels
CGT Administració Pública de
Lleida conductors d’autobusos
L a Direcció General de Trànsit
ha sancionat un delegat de
CGT amb 10 mesos i mig de sus-
pensió d'ocupació i sou. La DGT
diu que “No podem conduir per
tu”... però et perseguirem si denun-
cies els incompliments de la llei en
què incorre l'Administració.
Això és el que han fet amb el re-
presentant de CGT a Lleida, Luis
Antonio García, delegat sindical de
CGT, secretari general de la Secció
Sindical de CGT i delegat de pre-
venció; prepararant un muntatge
que no és una altra cosa que un
venjança contra el representant de
CGT.
… Però podem
Secció sindical de la CGT l'any: 1.690 hores efectives, 83 Salut de l'any 2002-2004, les en- pressió i ansietat i pateix seriosos
d'Autobusos de TMB
atropellar-te
hores de presència mínimes, 80 fermetats psicològiques eren la se- problemes amb la conciliació fa-
impunement hores extra obligatòries, 7 dies de gona causa de baixes a l'empresa, miliar”.
A
Al març de 2005, quatre mesos començaments de 2007 ja feina en festes oficials, temps par- després de les muscoesqueletiques. - Lluir xapes amb la frase "Jo
després de constituir la Secció Sin- es va fer arribar a la Con- tit, etc. Treballen 251 dies l'any, A dia d'avui encara no tenim dades vull dos dies de descans setmanal",
dical a la DGT de Lleida, el repre- selleria de Mobilitat de més les festes oficials, quan la mit- de l'Informe del 2004-2006. xapes que imiten el disseny de les
sentant de CGT va denunciar les l'Ajuntament de Barcelona una jana al sector és de 220 dies. Aquesta situació ha fet que la xapes que es van fer per a la setma-
mancances i defectes de la Prefec- carta on es plantejaven les possi- demanda dels dos dies de descans na de la mobilitat i en les quals es
tura de Trànsit de Lleida. En lloc bles problemàtiques que podien Aquesta situació de manca de setmanal sigui sentida per tota la podia llegir "Jo, Transport públic".
d'assumir i rectificar els errors (si- ocórrer en relació a la Nova orde- descans provoca: plantilla de conductors d'autobu- D’aquesta manera, els conductors
milars als de la resta de prefectures nança de circulació. A la vegada, 1. Una concil·liciació de vida fami- sos, sigui quina sigui la seva afilia- d’Autobusos de TMB fan entendre
del país), es va iniciar una persecu- també es demanava poder tractar el liar i laboral molt difícil de dur a ció sindical. Entenem que s'ha de que sense unes bones condicions
ció i assetjament al representant tema del Pla de mobilitat, els ca- terme. No és una casualitat que trobar una solució a aquesta manca de descans pels conductors no es
sindical, amb la finalitat que ningú rrils bus, les agressions que pateix cada cop són més els treballadors i de descansos i que la situació acabi pot tenir un bon transport públic.
seguís l'exemple. Canvis de depar- el col·lectiu de conductors, etc. En- treballadores que s'agafen la reduc- agravant-se més i tingui conse- - Convocar vaga i manifestació
taments, denegar la conciliació, fis- cara s'està a l'espera d'una reunió ció de jornada per fill, com una qüències no desitjades per ningú. dels conductors d'Autobusos de
calitzar al màxim tasques, assetja- amb la nova regidora de Prevenció, manera de poder estar més amb els TMB el 21 de novembre.per recla-
ment constant per qualsevol Seguretat i Mobilitat, Assumpta seus. Una altra dada que confirma Campanya de mar dos dies de descans setmanals,
motiu… i com a cirereta, l'obertura Escarp, per parlar d'aquests temes i aquesta mancança de conciliació mobilitzacions una vaga d'11 h. del matí a 16 h. de
d'un expedient disciplinari amb una d'altres com la necessitat d'amplia- familiar és l'augment considerable la tarda, amb assemblea a la plaça
sanció per onze càrrecs, que arriba ció de l'ús del passe d'empleat per a de companys i companyes que Durant els mesos d'octubre i no- Universitat a les 13 h. i posterior
als deu mesos i mig de suspensió la seva utilització en la xarxa de ro- agafen alguns dels seus 20 dies de vembre la CGT s'ha portat a terme manifestació fins la Plaça de Sant
d'ocupació i sou. dalies de Renfe i la falta de descan- permís no retribuït, ajustant-se el una amplia campanya per reclamar Jaume.
Davant d'aquest nou cas de per- sos del col·lectiu de conductors de cinturó per poder estar més amb la solucions a la falta de descansos El col·lectiu de conductors va re-
secució sindical contra la CGT Transports Municipals de Barcelo- família. dels conductors de TMB. En tardar tot el possible la vaga per no
s'està portant a terme una campa- na. 2. Un alt nivell de tensió entre aquesta campanya s'han realitzat agreujar la situació de caos dels
nya de solidaritat, que consta de: En aquest últim aspecte la situa- els conductors i conductores que accions com: trens de rodalia creada per les
-aportacions econòmiques al ció és insostenible i per això s'ha ha fet disparar totes les alarmes pel - Enganxar milers d'adhesius i obres de l'AVE. Desgraciadament,
compte 2100-3602-29- decidit posar sobre la taula i de- nivell d'agressions que pateix el cartells a les marquesines de les després de mesos de peticions i
2200053041 nunciar públicament la problemà- col·lectiu. El complicat tràfic de la parades de les diferents línies d'au- cartes a la Direcció de TMB i al
-campanya d'enviament de faxos i tica situació de la falta de descan- ciutat, la tardança entre autobusos tobusos per exigir dos dies de des- propi Ajuntament de Barcelona, el
correus electrònics a la DGT sos del col·lectiu de conductors i deguda a la gestió de segons quines cansos setmanals, cartells que imi- col·lectiu de conductors no havia
-recollida de signatures de solidari- conductores d'autobusos de TMB. línies, fa que la desesperació d'al- ten un cartell de TMB on es rebut cap resposta. D'aquesta ma-
tat El col·lectiu de conductors de guna gent es tradueixi en agressivi- parlava de la gran responsabilitat nera, la irresponsabilitat i la intran-
-repartiment d'octavetes informati- TMB realitza només 5 dies de des- tat i la pèrdua del respecte cap a la que comporta conduir un autobús sigència de les caps empresarials i
ves en tots els centres d'AGE de cans al mes. Treballa sis dies a la figura del conductor i derivi en per Barcelona però que no explica- polítics no ha deixat altra possibili-
l'Estat espanyol setmana, comença i acaba la seva agressions cap al conductor i la va com i en quines condicions la- tat als treballadors que la mobilit-
Per a més informació us podeu jornada laboral en dos llocs dife- conductora. (35 agressions físiques borals es realitza aquesta responsa- zació.
descarregar el document informa- rents de la ciutat, i tots els conduc- al 2006, 28 fins al dia d'avui. En re- bilitat. D’aquesta manera, s’ha Sembla que l'Ajuntament i TMB
tiu elaborat per la CGT de Ponent: tors i conductores suplents conei- lació a les agressions verbals no hi afegit al text original de “Profes- no ha après res de la crisi de roda-
http://www.cgtbarcelona.org/sapb/ xen el seu horari i la linea en la que ha constància, però sabem que són sional qualificat de la conducció” lies Renfe i espera amb un silenci
trafico/comunicacion.pdf han de conduir el dia següent diàries). la coletilla “que només descansa absolut que la situació de manca de
Per informació sobre la campa- només amb un dia d'antelació. 3. L'alt nivell de baixes per qües- un dia a la setmana (amb el conse- descansos en els autobusos de
nya: Els conductors i les conductores tions psicològiques (depressió, an- qüent perill per els passatgers), té TMB acabi explotant i perjudicant
http://www.cgtbarcelona.org/sapb/ d'autobusos de TMB treballen a sietat, etc.). Segons l'Informe de un alt percentatge de baixes per de- l'usuari del transport públic.
6 Catalunya. Desembre de 2007

TREBALL-ECONOMIA
E N T R E V I S T A
LA MIRADA
Secció Sindical de CGT a l’empresa Promofon INDISCRETA
Sindicalisme i
‘Ens hem vist obligats a qüestió
nacional
denunciar l’empresa’ Emili Cortavitarte Carral
E l sindicalisme revolucionari,
l’anarcosindicalisme, ha d’in-
terpretar-se com a moviment social
que defensa les condicions de vida
i de treball de les classes populars.
Dintre de les condicions de vida
han d’encabir-se les reivindica-
cions nacionals de ciutadans i po-
bles.
En l’actual situació hi ha una
tendència enganyosa a creure’ns
allò de la societat global. En realitat
globals són les economies i les po-
lítiques dels poderosos. I aquestes
són profundament depredadores
respecte de les condicions de vida i
de treball de la resta dels humans,
del medi ambient i dels sentiments
d’arrelament a un territori, a una
cultura,... i de la capacitat d’auto-
gestionar-nos, d’autogovernar-nos
com millor creiem.
Josep Garganté tundent. treballadora. A més, hem creat en presa també de telemàrque- No es tracta tampoc de constre-
la nostra Secció Sindical una pàgi- ting)? Com veuen els treballa- nyir-nos, ni de cercar reivindica-
-Quan és crea la secció sindical -Quina és la situació laboral en na web on figuren actualitzades dors de la vostra empresa la vos- cions territorials ancestrals front
de CGT a Promofon? concret a Promofon? Teniu con- totes la novetats i notícies del nos- tra solidaritat amb companys i una situació que no entenem o no
-La Secció Sindical de CGT neix veni propi o us regiu pel conveni tre entorn diari. Un dia a la setma- companyes amb problemes en volem. Cal reivindicar la diversitat
per iniciativa pròpia arran de l'es- estatal? na, tenim habilitada una sala amb altres empreses? del gènere humà, de les seves cul-
cissió d'una altra Secció Sindical, -El dia 1 d'agost, la nostra empre- un horari fix per atendre les con- -Des de la nostra Secció Sindical, tures, de les seves actituds per diri-
constuint-se el dia 9 de maig del sa, Promofon, va ser fusionada per sultes dels treballadors. hem participat activament en les gir els seus destins,... des de l’inter-
2007. absorció per l'empresa Konecta A més, es reparteixen tots els co- activitats proposades per CGT, i nacionalisme dels que pensem que
BTO. Ens regim per l'actual III municats referent a la negociació quant als nostres companys, donen un món alternatiu, divers, plural i
-Fa algunes setmanes vau fer Conveni Estatal del Telemàrque- del Conveni. La resposta de la suport a la nostra decisió. solidari és possible.
una mobilització de tot el sector ting. plantilla, en general, és positiva, No és possible l’internacionalis-
del Telemàrqueting. Quins eren són molt freqüents les consultes i -Afegeiu el qual vulgueu... me sense les persones concretes
els motius i què tal va anar? -Quina és la vostra manera de sol·licitud de resolucions de treba- -No només hem creat la nostra que són plurals, que parlen idiomes
-Els motius que van induir a la mo- treballar com a Secció (assem- lladors a la nostra Secció Sindical. Secció Sindical, sinó que a més, diferents i tenen utopies diverses.
bilització del passat dia 18/10 van blees, fulles informatives, denun- Ens hem vist obligats, en diver- hem intervingut activament en la No hem de caure ni el parany de
ser donar una resposta a la pèssima cies, etc.) i quina ha sigut la res- ses ocasions a denunciar l'empresa creació de la Secció Sindical de l’internacionalisme uniformador ni
negociació que s'està portant a posta de la plantilla? en defensa dels treballadors, amb l'antiga AGM Contacte, (empresa el nacionalisme ètnic i segregador.
terme del IV Conveni de Telemàr- -Cada 15 dies, la Secció Sindical resultat molt positiu per als com- que actualment també forma part La capacitat d’autodeterminació
queting, on CCOO-UGT estan ne- distribueix un butlletí a tots els tre- panys. de Konecta BTO). dels pobles, expressat per les per-
gociant nefastes condicions. Se- balladors, en el qual s'informa de Per a més informació: sones, és un dret personal i col·lec-
gons les estadístiques rebudes a totes les novetats i notícies que -Com està la situació dels com- http://www.cgtbarcelona.org/pro- tiu bàsic, inalienable. Els sindica-
nivell nacional, va ser un èxit con- afecten el sector i el treballador o panys acomiadats a Sitel (em- mofon listes revolucionaris ho hem de
defensar sense pal·liatius, però amb
la conseqüència que la seva reivin-
dicació no ha de comportar l’esta-
La CGT vol incrementar la seva Vaga a Coty-Astor Granollers per bliment de noves estructures jeràr-
quiques i dominadores. Que
presència a la comarca d'Osona millorar el contingut del conveni l’autodeterminació ha de formar
part d’un pla per fer d’un poble,
Col·lectiu Catalunya La campanya per aconseguir que Col·lectiu Catalunya
d’una nació, un conjunt de perso-
la CGT augmenti la seva presència cions. No obstant això, l'actitud de nes lliures i sobiranes.
L a FEMEC-CGT ha iniciat una
campanya per donar-se a co-
nèixer i per augmentar la seva re-
a Osona es porta a terme amb car-
tells informatius per les empreses
del sector del metall i alguns polí-
E ls companys/es de la Secció
Sindical de CGT a l'empresa
Coty-Astor de Granollers van rea-
l'empresa no ha canviat i no ha fet
cap concessió, per això des de la
Confederació General del Treball
presentació a la comarca d'Osona, gons industrials de la comarca. litzar una nova convocatòria de es decideix realitzar una nova con-
aprofitant la celebració d'eleccions En el marc d’aquesta campanya, vaga pels dies 21 i 28 de novem- vocatòria de vaga.
sindicals a diverses empreses del el sindicat ha denunciat que l'em- bre per a poder desbloquejar les Coty-Astor és una multinacio-
sector del metall. presa Madel Air Technical Difu- negociacions del pacte que millo- nal del sector de cosmètics, que
Actualment, encara que no dis- sión SA, incompleix la normativa ra el conveni. cada vegada té més beneficis i
posa de cap local a la comarca, la de prevenció de riscos laborals, fet Aquesta convocatòria es pro- cada vegada reparteix menys, per
Confederació General del Treball que l'hi ha comportat una multa de dueix després que haguessin des- això des de la Confederació Gene-
té afiliació en set empreses de la l'Inspecció de treball. Aquesta és convocat una altra vaga convocada ral del Treball de Catalunya es de-
comarca i té delegats en dues em- una de les dues empreses d'Osona el passat 25 d'octubre, a l'arribar a nuncia la pèrdua del poder adqui-
preses, a banda d’un grup de sim- on actualment la Confederació Ge- un compromís en la conciliació, sitiu, i es reclama el repartiment
patitants. neral del Treball disposa de dele- entre l'empresa i la majoria del co- dels beneficis, amb un augment
gats. mitè, de reprendre les negocia- salarial digne.
Catalunya. Desembre de 2007 7

TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT
‘Por qué no te
Solidaritat amb els
callas?’
Pepe Berlanga
companys de Remolcanosa
CGT Balears llador, de tres mesos d'ocupació i esquirols, per a substituir els aco- que suposa la vaga, per a poder
E n la llunyania ressona aquella sou cadascuna, per "secundar una miadats (aquesta era la veritable fi- aconseguir els següents objectius:
E
primera Cimera Iberoamerica- ls treballadors de l'empresa vaga il·legal" (sic) que, finalment, nalitat dels acomiadaments, que ja 1. L'aplicació als treballadors de
na de caps d'estat i de govern cele- REMOLCANOSA, enro- han estat retirades davant el jutge. han estat recorreguts). Remolcanosa del Port de Palmell
brada a Guadalajara (Mèxic) el lats en els remolcadors del c.- Amenaces i extorsions, a tots Aquesta vergonyosa col·labora- del règim de guàrdies i descansos
1991, sota el patrocini de Juan Car- port de Palma de Mallorca, estan ells, que van provocar l'abandó de ció del delegat del Govern del dels treballadors de la mar, con-
los de Borbón, els propòsits de la en vaga indefinida des del dia 19 la vaga i la dimissió del seu repre- PSOE (socialista?, obrer?) amb un templat també en el seu conveni
qual eren instaurar el lliure comerç de juny, plantant cara a una empre- sentant en el Comitè de Flota empresari com José Silveira, arma- col·lectiu.
i la cooperació de l'Estat espanyol sa que, entre altres incompliments (d'empresa). dor de Remolcanosa i model d'em- 2. L'establiment de condicions
amb el mercat llatinoamericà. Em- en matèria de prevenció de riscos d.- L'intent de posar en servei un presari prepotent i cacic, deixa ben de treball dignes, i de les mesures
preses espanyoles van participar en laborals, no respecta el seu dret al vaixell esquirol, que també ha estat clara la política antiobrera d'un go- de prevenció de riscos laborals, ara
els processos privatizadores d'im- règim legal de descansos dels tre- parat per disposició judicial. vern que es diu d'esquerres i pro- inexistents en vaixells que, per la
portants sectors públics, conse- balladors de la mar. En aquests e.- Un segon decret de "serveis gressista, quan en realitat demostra seva antiguitat, són en realitat fe-
qüència de les polítiques neolibe- quatre mesos, els companys de Re- mínims" que, davant la no atenció que és fidel servidor dels interessos rralla flotant.
rals exercides per governs molcanosa, afiliats al STMM i a la als creuers de luxe -no estaven in- dels poderosos. 3. La readmissió immediata i in-
conservadors d'aqull moment, de- CGT, han hagut de suportar agres- closos en el primer decret, perquè Només la solidaritat dels treba- condicional dels treballadors aco-
terminant que Espanya sigui ac- sions, amenaces, abusos governa- no són serveis essencials a la co- lladors i de la ciutadania farà possi- miadats.
tualment el segon inversor més im- tius i acomiadaments. La seva si- munitat- i novament a petició de ble que els drets dels treballadors Aquesta solidaritat econòmica
portant dAmèrica Llatina. Això ha tuació la podem resumir en: l'empresa, va ser decretat pel dele- de Remolcanosa siguin respectats, es pot fer arribar a través de la
generat una extensa i important a.- Un primer decret de "serveis gat del Govern, anul·lant definiti- i que hi hagi una solució justa al compra dels bons ajuda de cinc
presència dels empresaris espan- mínims", per part de Delegació del vament l'efecte de la vaga. conflicte. La seva lluita és la de tots euros que s'ha engegat, o bé in-
yols a través de l'establiment de les govern (Ramón Sòcies, al servei de f.- Acomiadament de dos treba- i totes. Per això és important que, gressant la quantitat que cadascú
més significatives empreses: l'empresa), absolutament abusiu, lladors, com a mesura de repressió en aquest moments, els companys pugui al compte: 2051 - 0016 - 68 -
Banco Bilbao-Vizcaya, Banco que impedia als treballadors els directa per posar fi a la vaga. en vaga comptin amb el suport de 1070004050
Santander, Repsol, Telefònica, descansos reglamentaris. g.- La col·locació, amb el visti- tots, fonamentalment per plantar Més informació a www.cgtbale-
Unión Fenosa, Gas Natural,…, pel b.- Dues sancions a cada treba- plau de Capitania Marítima, de dos cara a l'enorme desgast econòmic ars.org
que els beneficis obtinguts per
aquestes empreses contribueixin de
manera gens menyspreable als re-
sultats finals de les companyies es-
Els auxiliars de l'Arxiu Històric de Barcelona, en lluita
Secció Sindical de CGT a
mentades.
En aquest context era previsible l'Ajuntament de Barcelona - Denega sistemàticament els
que en qualsevol moment saltés drets dels delegats sindicals a tenir
l'espurna, sobretot quan governs Des de fa nou anys els treballa- informació fefaent i puntual (expe-
progressistes han arribat al poder dors/es auxiliars de l'Arxiu Histò- dients dels concursos, etc.). Argu-
polític i pretenen compartir els lu- ric de Barcelona (AHCB), centre ment: no sou part interessada i tot
cres aconseguits. que depèn de l'ICUB i que forma està en mans dels serveis jurídics.
Així, durant la recent XVII part de l'Arxiu Municipal de Bar- - Possible intent d'adjudicar el
Cimea Iberoamericana, que es va celona, estan externalitzats. nou concurs a una altra empresa
celebrar a Santiago de Xile, va tenir Amb successives empreses per treure's el problema de sobre i
lloc la ja famosa picabaralla entre (Fragments, Bloc i ara Magma des deixar els treballadors al carrer. Els
Espanya (en la persona del presi- de fa 4 anys) l'ICUB ha anat sub- Les condicions econòmiques de març, amb els advocats del treballadors, la Junta de Personal i
dent José Luis Rodríguez Zapate- contractant una categoria de treba- l'últim concurs normal eren aques- Col·lectiu Ronda, l'empresa i el comitè d'empresa eleven un re-
ro), Veneçuela (president Hugo lladors de l'AHCB mitjançant con- tes: 138.000 euros adjudicats per l'AHCB davant del Jutjat de lo So- curs d'alçada per aturar el concurs
Chávez) i Nicaragua (president Da- cursos públics d'adjudicació dos anys a l'empresa Magma a raó cial núm 17. ja que s'està pendent de judici. Cap
niel Ortega) a partir de l'atac contra (capítol 2). Quina és la situació la- de set treballadors a 634 euros al - El conjunt de treballadors de resposta. Silenci administratiu.
l'expresident Aznar, amb la desme- boral d'aquests treballadors? mes. Fent comptes el resultat és: l'AHCB (funcionaris i laborals) - S'adjudica el concurs de forma
surada defensa d'aquest des de les Aquesta: 634 euros al mes + in- 40 % de benefici net se'n va a una dóna suport als seus companys. Es totalment anòmala, encara que pel
files nacionals, que va arribar el existència en la plantilla = treballa- empresa privada, mentre que si l'I- demana la contractació directa seu criteri perfectament legal, amb
sumun amb el famós “Por qué no te dors de segona categoria. CUB i l'Ajuntament destinessin els amb la categoria que els pertoca un nou plec de condicions que
callas?” del Rei Don Juan Carlos. No gaudeixen de cap dret con- mateixos diners, dins del capítol 1, (auxiliars d'arxiu). varia substancialment les condi-
Tot això amanit per les fundades templat en el nostre conveni, cap els diners públics quedarien on han - El comitè d'empresa de l'I- cions de treball, fins al punt que els
acusacions d'intromissió en els as- formació reglada, cap promoció, d'estar: invertits en els seus treba- CUB, el de l'Ajuntament i la Junta dies 14 i 15 de juny l'Arxiu es va
sumptes interns dels esmentats paï- cap dret en salut laboral, cap anti- lladors dignament pagats i consi- de Personal i tots els sindicats veure obligat a restringir el servei.
sos d'Aznar, en qualitat de fidel guitat (alguns en porten set, cinc, derats i dins d'una plantilla cohe- donen suport. - Actuacions antidemocràtiques i
vassall dels interessos nord-ameri- quatre anys treballant), el seu tre- sionada que gestionaria - També manifesten el seu acord autoritàries malgrat el llenguatge
cans i com a representant d'impor- ball no forma part de l'organigrama directament un servei públic de la molts altres companys d'altres sec- après i repetitiu al que ens tenen
tants lobbys que veuen perillar els propi del centre amb la qual cosa ciutat. tors amb les seves firmes i molts acostumats els nostres demòcrates
seus negocis si s'afermen les ten- sempre estan subjectes i subordi- Per això parlem de que l'ICUB i usuaris. polítics i gerents: tot és legal, no
dències naturals a nacionalizar l'ex- nats a l'arbitri d'altre i a la ingerèn- l'Ajuntament aboquen a la privatit- - Roda de premsa, abans de les ens neguem a parlar, etc.
plotació dels recursos propis dels cia de la seva empresa. Dit en pa- zació i el desmantellament de la eleccions, per donar a conèixer la
actuals governants. raules curtes: estan condemnats a funció pública. Aquesta situació no problemàtica. L'empresa Magma:
Els importants beneficis aconse- ser uns matxaques nostres. és exclusiva de l'AHCB, sinó de tot - Pressions, amenaces d'acomiada-
guits per l’empresariat espanyol a En realitat és la seva empresa la l'ICUB, de tots els sectors, instituts La Gerència de l'ICUB i l'Ajun- ment i sancions, intents de suborn
través de diversos sectors econò- inexistent dins de l'Arxiu Històric, i consorcis de l'Ajuntament i, lluny tament: per a que els treballadors retirin la
mics com el de les telecomunica- no així els treballadors i el seu tre- d'aturar-se, aquesta política va en - Negar-se en banda a reconèixer denúncia i compleixin el nou plec
cions, el sistema bancari i els hidro- ball que són estructurals, el centre augment. cap reivindicació. Argument: de condicions de treball. Des del
carburs es troben en dubte i, no en pot prescindir, han estat els estem dintre de la legalitat més ab- mes de juny estan treballant per-
evidentment, actuacions com l'e- funcionaris els qui els han format i Què ha passat durant soluta. manentment vigilats per un capa-
nunciada no només no contribuei- donat les ordres de treball. Per això l'últim any? - Intenta dividir els treballadors tàs, altrament anomenat "coordina-
xen a calmar els crispats ànims, parlem de prestamisme, precarietat des de bon principi. Enfrontar tre- dor in situ".
sinó que són un perfecte ganxo per laboral i cessió il·legal de treballa- Els treballadors: balladors / comitè d'empresa / sin- Més info: http://cgtajunta-
a polítiques populistes. dors. - Els auxiliars denuncien al mes de dicats. mentbcn.blogspot.com/
8 Catalunya. Desembre de 2007

TREBALL-ECONOMIA
Protestes unitàries a QUI PAGA MANA
Mileuristes
Mercedes, Sysmo i Frape Vicent Canet
FEMEC-CGT
D es de fa un temps, als mitjans
de comunicació espanyols i
catalans ocupen un espai els mileu-
U
n miler de treballadors de ristes. Es fan reportatges, debats,
les factories barcelonines anàlisis socials o, fins i tot, ja se’n
de Mercedes Benz, Frape parla com si fos un grup social. Hi
Behr i Sysmo es van manifestar el ha diferentes explicacions mediàti-
matí del 23 d'octubre de forma ques a aquest fenomen: que hi ha
conjunta pel centre de Barcelona excés d’oferta d’universitaris en el
en defensa dels seus llocs de tre- mercat laboral, que si a Espanya no
ball, uns 835 en total, i en demanda se sap valorar bé la feina qualifica-
de la continuïtat de les fàbriques. da, fins i tot els més agossarats par-
La manifestació va finalitzar a la len de canviar el model productiu,
plaça de Sant Jaume, davant la seu basat en feines por qualificades, i
del Palau de la Generalitat, on en substituir-lo per un altre que ho es-
aquells moments s'estava desenvo- tigui en totes aquestes coses tan
lupant la roda de premsa del con- modernes de l’I+D, les noves tec-
sell executiu del govern català. nologies, la societat de la informa-
Portaven pancartes en les quals es ció o el valor afegit, paraules que
reclamava que no s'especulés amb de tan usar-les són buides…
els terrenys de les empreses, espe- Es parla, gairebé des de la natu-
cialment amb els més de 90.000 ralitat, que les feines “poc qualifi-
metres quadrats que ocupa Merce- cades” han de tenir una remunera-
des prop del centre comercial de ció baixa per se. La culpa, per
La Maquinista de Barcelona, i en suposat, no és d’una classe empre-
defensa dels seus llocs de treball. sarial que basa en molts casos els
Un taüt amb un ninot que repre- seus beneficis en escanyar el treba-
sentava un obrer encapçalava la després que Volkswagen retirés els el mateix polígon que fins a ara zo" urbanístic afectant 450 treba- llador, no, sinó que, pobrets, a les
manifestació conjunta, que obrien encàrrecs per a una peça del model produïa el pont de l'Altea/Toledo. lladors, les externalitzacions a Ge- seves empreses tenen “feines poc
els treballadors de Frape Behr i Seat Ibiza, cosa que afecta els 120 Amb això aconsegueix salaris més neral Motors, l'ajustament a Nissan qualificades” i no tenen més remei
Sysmo. Darrere, es van situar els treballadors de la factoria. La plan- barats i condicions laborals amb de les condicions labors de la seva que pagar poc, ja voldrien ells
treballadors de Mercedes Benz, tilla de Sysmo ha portat a terme di- menys drets i molt més precàries. plantilla i de les plantilles externa- pagar més!!! Però és que són feines
que havien vist confirmats els seus verses mobilitzacions en defensa Encara n'hi ha més: fa uns dies litzades, etc. demostren que és un poc qualificades!!!
temors que les seves ocupacions dels llocs de treball, com el blo- s'ha acordat la destrucció de 350 problema global en el sector de Se suposa que el “valor afegit”
perillaven seriosament al presentar queig de l'entrada al parc de pro- llocs de treball i el tancament de l'automòbil. de les tecnologies, i la formació
l'empresa un expedient de regula- veïdors de Seat a Abrera el 4 d'oc- TecnoConfort a la Zona Franca, Al·legar que no es pot fer res en- universitària portaran amb si mi-
ció d'ocupació davant el departa- tubre, la convocatòria de diverses que subministrava l'estructura dels front de la globalització i la voraci- llors salaris. Aquesta anàlisi, que en
ment de Treball de la Generalitat. jornades de vaga per reclamar ex- seients. Construccions Mecàni- tat de les multinacionals és caure part és certa, oblida un fet fona-
Els representants dels treballadors plicacions sobre el futur de l'em- ques Marés, de Montcada i Rei- en el derrotisme i sotmetre el con- mental: les polítiques salarials o de
van reclamar una major implicació presa, la concentració l'11 d'octu- xach amb 85 treballadors, que sub- junt dels treballadors a la precarie- recursos humans no només depe-
de la Generalitat per a salvar el tei- bre davant el concessionari oficial ministra motlles per a VW també tat més absoluta, mentre les cons- nen de treballar al sector de la so-
xit industrial del sector de l'auto- de Seat a Martorell, o les manifes- té intenció de tancar. També Frape- tructores i empreses auxiliars estan cietat de la informació, sinó que
moció. tacions pels carrers d'Abrera el 9 i Behr s'enfronta a un possible tan- en connivència mitjançant entra- estan vinculades a la voluntat de
La plantilla de Daimler-Merce- el 30 d'octubre. cament. Les mesures d'ajustament mats financers, amb els quals ge- l’empresari de voler tractar bé el
des Benz de la fàbrica del polígon La planta de Sysmo, tot i estar aplicades per Seat en les empreses neren nombrosos beneficis per a seu empleat.
industrial del Bon Pastor de Barce- situada en el terme d'Abrera, és externalitzades han generat i estan uns pocs i precaritzen i empobrei- Estic cansat de veure universita-
lona es trobava en la cinquena jor- molt a prop de la gran factoria de generant un greu perjudici a cente- xen els treballadors afectats. Així ris que no treballen del que van es-
nada de vaga, en defensa de la con- Seat, a Martorell. Malgrat això, el nars de treballadors que o bé per- ho valora la Coordinadora d'Auto- tudiar, sí; però també estic fart de
tinuïtat de la factoria després fabricant automobilístic va recórrer den el seu lloc de treball o es veuen moció de la CGT i fa una crida a veure (de veure’m) gent que té una
d'anunciar-se el 5 d'octubre el tan- a altres empreses locals o a la im- abocats a empitjorar les seves con- no conformar-se amb l'actual situa- feina vinculada als seus estudis i
cament de la planta, que ocupa a portació d'algunes peces des d'Ale- dicions laborals fruit de negocia- ció, a exigir a tots els sindicats una que està rebent salaris de misèria
uns 420 treballadors. manya per a continuar treballant, cions sota xantatges i amenaces acció sindical ferma per a obligar per fer una mitjana de deu hores
Pel que fa els treballadors de després d'haver prescindit de per part de les empreses implica- les empreses matrius Seat, VW, per dia. Un amic, que està en una
Frape Behr, havien tornat a sortir al Sysmo amb l'argument que la vaga des. Aquesta política la ve aplicant GM o Faurecia a mantenir l'ocupa- empresa de construcció, em co-
carrer per lluitar contra el tanca- iniciada pels treballadors el 4 d'oc- des de fa temps. Recordem el que ció millorant les condicions labo- menta que els treballadors “no qua-
ment de la planta de la filial del tubre els va provocar l'aturada de va fer amb SAS, Copo-Ferher i rals actuals. lificats” cobren més que ell. Perquè
grup automobilístic alemany a la diverses línies. Els 120 empleats anys enrere amb Valeo, però la res- el factor que s’apuntava de la so-
Zona Franca de Barcelona, dedica- de Sysmo, però, no s'ho acaben de posta ferma de rebuig per part de Manifestació el 2 de breoferta també influeix, és clar, en
da a la fabricació de productes de creure, ja que la vaga, precisament, CCOO i UGT a Seat brilla per la desembre regular el mercat dels salaris a la
transferència tèrmica. El 25 de se- era per a reclamar informació seva absència. Tan sols CGT van baixa (o a l’alça quan n’hi ha pocs).
tembre la direcció de Frape Behr sobre el seu futur. Seat va aprofitar acudir a la crida del comitè d'em- Davant aquesta situació es va con- De totes aquests anàlisis ningú
va presentar un expedient d'ocupa- les convocatòries de vaga de la presa de Sysmo al costat de tota la vocar una manifestació unitària i apunta que, en la seua immensa
ció que afectava la totalitat de la plantilla com a excusa per desvin- plantilla, en que van sol·licitar la una festa reivindicativa a la plaça majoria, cap d’aquests mileuristes
plantilla, de 295 persones. cular-se de Sysmo. presència dels tres sindicats de Sant Jaume de Barcelona el 2 de s’han preocupat per acudir als sin-
Seat per a demanar la solidaritat de desembre per a exigir la readmis- dicats, per implicar-se, per crear
El tancament de Sysmo, Seat segueix provocant la plantilla. Més informació sobre sió dels acomiadats de Seat i con- comitès d’empresa, per lluitar
cop al teixit industrial atur i precarietat el conflicte de Sysmo al seu bloc: tra els acomiadaments i tanca- col·lectivament pels seus drets,
http://sysmoenlucha.blogspot.com ments de Sysmo, Mercedes Benz i sinó que s’han dedicat a trepar, més
del Baix Llobregat Novament Seat precaritza la indús- El tancament de l'altra factoria Frape Behr. La convocatòria o menys honestament depén del
Per la seva banda i després de set- tria de la comarca: ha deixat sense de Sysmo situada a Navarra amb comptava amb el suport de Xarxa cas, en el difícil i competitiu àmbit
manes d'incertesa, la direcció de ocupació 120 treballadors de l'em- 130 treballadors que subministren contra els tancament d'empreses, laboral. Ningú no diu que molts
Sysmo, amb fàbrica a Abrera, va presa Sysmo, traslladant la produc- l'eix i el frontal del VW Polo, el l'Assemblea d'Acomiadats/des de d’aquests mileuristes no saben què
anunciar al comitè d'empresa que ció del pont del darrere del Seat tancament de Mercedes-Benz a Seat, CGT i altres sindicats i orga- és un conveni, ni una vaga, ni un
presentarà un concurs de creditors, Ibiza a Benteler, fàbrica situada en Barcelona amb motiu d'un "pelota- nitzacions. sindicat, ni els preocupa.
Catalunya. Desembre de 2007 9