Març 2007 Revista Catalunya CGT 84

1. Catalunya
w Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Març 2007 • número 84 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat
Foto: Dídac Salau; treballadores de SAS Abrera.

2. Editorial
EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Assenyalats per policia,
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - spccc@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS SECTORIALS
empresaris i feixistes
• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de
Catalunya (FAPC)
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona tar-la amb els suposats delin-
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
qüents, perquè cal confrontar les
FEDERACIONS COMARCALS
fonts. Un pràctica que ja no es
dóna, ja ho sabem. Que la terra et
Anoia sigui lleu, periodista.
Rambla Sant Isidre, 15, 1r
08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 I què més podem dir de la Núria
cgtanoia@yahoo.es Pòrtulas? Doncs allò que hi ha.
Baix Camp/Priorat L’Estat, que ens vol a totes i a tots
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat / cgtreus@estil.net
callats i submisos s’ha tornat a
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 mostrar en la seva cara més dura.
Baix Llobregat Acusada de tinença d’explosius i
Cra. Esplugues, 46 pertinença a banda armada, l’en-
08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 demà que li apliquessin la Llei anti-
terrorista ja no se l’acusava de tenir
Jacint Verdaguer, 23,
08640 Olesa de Montserrat explosius i ara mateix encara no se
Tel. 93 778 04 93 sap a quina banda armada pertany.
Baix Penedès El que sí se sap és que ha estat in-
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
Tel. i fax 977 66 09 32 comunicada i amb els drets suspe-
cgt.baix.penedes@gmail.com sos com qualsevol altra persona de
Barcelonès Nord l’Estat a qui li apliquin la Llei Anti-
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
cgt_bn@yahoo.es terrorista, acusada d’anarquista.
Tel. i fax 93 383 18 03 Una vergonya que no va sola, va
Garraf-Penedès amb els de SAS, amb els de Palma
Lepant, 23, baixos
08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org
i amb tots els qui som assenyalats.
Tel. i fax 93 893 42 61 Tanquem aquest “Catalunya” més sigui la deslocalització d’empreses
Maresme
Còmic - Ácido Crítico
tard del que toca i, tot i que no i el tancament d’aquestes.
Plaça Cuba, 18, 2n
08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es podem incloure-ho perquè aquesta El mateix dia, a Palma de Mallor-
Tel. i fax 93 790 90 34 revista arriba fins al dia 20 del mes ca, el terrorisme feixista ha posat
Vallès Oriental corresponent, les obreres i els una bomba a la seu de la CGT de
Francesc Macià, 51
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com obrers de SAS estan tancats a la Balears. Els mitjans de comunica-
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 seva fàbrica perquè els han anun- ció no n’han dit gairebé res. És ben
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
ciat que la volen tancar.Tres-centes curiós que quan es crema un con-
persones al carrer sense feina i, tenidor al País Basc es parli com a
Girona
per tant, sense diners per passar la primera notícia del Telenotícies de
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a vida.Tres-centes persones que han terrorisme i en canvi, quan qui
17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
deixat el millor de la seva vida per- patim la violència salvatge som els i
Ponent què ara un consell de direcció for- les treballadores que no som sub-
Av. Catalunya, 82è mat per gent que cobra i no treballa misos se’ns ignori i no es busqui o
25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 tant com els nostres farà fora cen- demani un “rebuig frontal contra el
Camp de Tarragona
tenars de persones que treballen i terrorisme”. És una vegonya
Rambla Nova, 97, 2n, 1a, 43001 Tarragona no cobren tant com els qui els faran aquesta manera d’informar.
cgttarragona@cgtcatalunya.cat
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
fora. Diuen els economistes del sis- El mateix dia, soterren el perio-
tema que no hi ha res a fer perquè dista Huertas Claveria. Un exemple
FEDERACIONS LOCALS
l’economia neoliberal així ho diu. que ja no és norma. Ell demanava
És mentida, ens queda la lluita i als periodistes joves que vegessin
Barcelona
Via Laietana, 18, 9è
guanyar espais propis, reapropiar- allò de què volien parlar, que no es
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org nos de la nostra vida i demostrar fiessin des teletips, que si incloïen
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80
que, com a mínim, no els serà fàcil una nota policial sobre una deten-
Manresa
Circumval·lació, 77, 2n
aquest paseig militar que volen que ció, anessin acte seguit a confron-
08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59
Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimarts 20 de febrer
Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Patrícia Carles, Jose Cabrejas, Mireia del 2007.
08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com
Tel. i fax 93 588 17 96
Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras.
Sabadell
Col·laboren en aquest número: Xavier Montanyà, Adenc, Joan Ramon Barri, Paco Mora, “el trapecista s’engronxa / ultratja
Unió, 59
Ecologistes de Catalunya, Salvem El Vallès, David Fernández, Miquel-Dídac Piñero, Pep Juárez, Marc tots el ocellls / que volen posar niu al
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com
Gavaldà, Ateneu del XIno, Ixent, Antonio Pérez Collado, CGT del País Valencià, CGT Balears, M. seu barret / sodomitza tots els dracs
Tel. i fax 93 745 01 97 Àngels Rodríguez, Jordi Mir Garcia, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. / que s’enrosquen a les botes / s’en
Terrassa
Fotografies: Dídac Salau (portada), Lluís Brunet, Gabriel Serra i Mireia Bordonada. Tirada: 10.000
fot de les deformitats que esperen / i
Ramon Llull, 130-136 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n.
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat somriuen / tira de la cadena / i riu”
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 i (cronologia) cronocata@cgtcatalunya.cat Geís Cano, dins “Els sots psicodèlics”
Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.
Pedrissos, 9 bis
Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
08211 Castellar del Vallès
Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
cgt.castellar@terra.es, tel. i fax 93 714 21 21 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Clos, 5, 08650Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-
sallent@cgtcatalunya.cat
teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Catalunya. Març de 2007

3. REPORTATGE El sector immobiliari és
La Borsa va enregistrar la pujada més el responsable d’aquesta
important dels últims vuit anys, superant pujada dels beneficis
els màxims històrics de l’any 2000 empresarials desorbitada
CAPITALISME 2006
Més beneficis empresarials i l’augment de la precarietat
Com es va repartir el pastís
Emili Cortavitarte Carral versions o operacions corporatives) IPC i salaris deix en gairebé 1 milió de treballa- això, la renda per càpita espanyola
amb les entitats bancàries va arribar dors, es va situar als 540 euros és el 98% de la mitjana dels 25 es-
gairebé al bilió d’euros a l’octubre i La inflació es va situar al 2,7%, la mensuals. Només Portugal té un tats de l'actual Unió Europea
La Borsa va enregistrar la major va significar un increment del qual cosa suposa una important SMI més baix, entre els 15 estats de (UE25) i 10 comunitats autònomes
pujada dels últims 8 anys, supe- 27,4%. A principis de 2007, poques moderació respecte el 2005 (3,7%) l'anterior Unió Europea (UE15) estan per sota d’aquest percentatge.
rant els màxims històrics de l’any empreses havien fet públics els seus tot i que encara es manté allunyada En la cinquena economia d'Europa,
2000. Els beneficis de les societats beneficis anuals, però els rècords dels paràmetres de l’eurozona Repartiment de la gairebé 20 de cada 100 persones
integrades en l'Ibex 35 es van in- estaven servits: La Caixa va presen- (1,5%). Aquesta caiguda de l'IPC riquesa viuen sota el llindar de la pobresa
crementar el 31,79%, per davant tar uns beneficis de 3.025 milions va significar una millora del poder (6.347 euros per persona a l’any).
dels grans mercats financers in- d’euros, 102,4% respecte de 2005, adquisitiu de molts treballadors ja En els dos últims anys, els beneficis La majoria són persones majors de
ternacionals: Frankfurt (21,9%), en què en va presentar 1.451 que l'increment salarial mitjà pactat empresarials han incrementat del 65 anys, immigrants i membres de
París (17,53%), Nova York (154,4%), Caixa Madrid 1.033 va ser del 3,23% (va augmentar el 41,78% al 42,25% del Producte In- famílies monoparentals. Espanya
(16,29%), Londres (10,71%) i (22,8%), el Banc Popular 1.026 0,28% respecte l’any anterior). En terior Brut (PIB), mentre les rendes solament és superada per Portugal,
Tokio (6,92%). La contractació (+16,8%), Banc de Sabadell 908,4 el cas dels convenis anteriors amb salarials han descendit del 47,71% en la UE15 .
va sobrepassar el bilió d’euros, (+100,5%), la CAM 334,8 clàusula de revisió salarial, aquesta al 46,12%. Segons l'Informe sobre
superant el PIB espanyol. (+21.15%), BBK 251 (+26,7%), es va activar en molts casos, ja que la riquesa mundial, Espanya entra Seguretat Social i
Catalana Occident 249,5 (+42%), s’ha superat l’objectiu d’inflació al club dels 10 estats amb més mi- prestacions socials
B
eneficis empresarials: El Bankinter 208 (+11%), la Caixa del govern (2%). També més de 8 lionaris. Gairebé 150.000 persones
crèdit concedit pels bancs i Laboral Basca 154,4 (15%), la milions de pensionistes van rebre posseeixen més d’1 milió de dòlars Segons el Ministeri de Treball i As-
caixes s’ha incrementat un Kutxa 194,2 (10,3%)... una compensació mitjana de 60 (800.000 euros) de patrimoni finan- sumptes Socials (MTAS), el nom-
25% i va superar el bilió i mig d’eu- El tercer trimestre, els registres ja euros, el gener de 2007 . La piràmi- cer i d’aquests, uns 1.500 tenen més bre de persones afiliades a la Segu-
ros de saldo viu. El sistema bancari eren molt significatius: les caixes de salarial és cada vegada més àm- de 30 milions (24 milions d’euros). retat Social va ser 18.915.407, cosa
espanyol duu 10 anys registrant d’estalvis (6.234 milions d'euros, plia a Espanya i la distribució dels No obstant això només 65 van de- que va suposar un augment del
unes taxes d’activitat molt superiors +33%),Telefònica (5.185,7,+59%), salaris més desigual. Segons les clarar tenir un patrimoni semblant a 3,28% i el millor resultat dels úl-
a les dels països europeus. La clau Banc de Santander (4.947, +28%), dades de l'Agència Estatal de l'Ad- l'Agència Tributària espanyola, un tims 6 anys. El ministre Caldera va
d’aquesta activitat és en la puixança BBVA (4.457, +63%), Iberdrola ministració Tributària, gairebé el nivell de frau que, amb seguretat, es declarar que gairebé el 78% dels
del sector immobiliari. Constructo- (1.236, +25,7%), Banc Popular 65% dels treballadors va cobrar un produeix en altres trams menys ele- nous afiliats van ser espanyols. La
res i grups elèctrics han estat el bi- (807, +24%), FENOSA (504, màxim de 16.000 euros bruts vats de riquesa. Una altra dada acla- contribució de les persones immi-
nomi empresarial de moda el 2006, +36,1%), Acciona (320,+25.3%), anuals (el 57% és mileurista) men- ridora del nivell de riquesa d’alguns grants al creixement de les afilia-
amb el desembarcament de les pri- Antena 3 (216, +37,9%), Bankinter tre que un 0,7% de la població acti- és que 1 de cada 4 bitllets de 500 cions es va situar en el 22%. Els tre-
meres en l’accionariat dels segons. (177, +25%), Catalana Occident va va superar els 80.000. El salari euros en circulació per l’eurozona
L’endeutament de les empreses (in- (154, +36%), Urbis (150, +32%)… mínim interprofessional, que inci- es localitza a Espanya i no obstant continua a la pàgina 4 >
Catalunya. Març de 2007 3

4. REPORTATGE
> ve de la pàgina 3 menat pel govern a l’abril, ha recla-
mat una llei integral per a deturar
balladors immigrants representen ja un problema d’interès “social de
el 9,7% del total de contribuents i gran magnitud”.
aporten una quantitat similar al su-
peràvit, uns 8.000 milions d'euros. Habitatge
8.227.200 persones van cobrar una
pensió contributiva de la Seguretat La construcció d’habitatges es va
Social (1,6% més que l’any ante- mantenir en uns índexs molt ele-
rior), de les quals 4.839.200 (1,4%) vats. L'increment dels preus dels
per jubilació i 2.212.200 (1,4%) per habitatges nous (9,8%) i de segona
viduïtat. Les que més es van incre- mà (8,6%) es va moderar una mica
mentar van ser les prestacions per pel que fa a anys anteriors, encara
incapacitat permanent: 878.000 que va triplicar l'increment mitjà
(3,8%) Per contra, les pensions no dels salaris i l'IPC. Des de fa 9 anys
contributives van descendir un l’encariment de l'habitatge ha estat
0,7%, així com les de la LISMI (- d’un 183% mentre que els sous han
12,1%) i les assistencials (-15,9%). crescut només un 30%.
1.188.500 persones es van bene- Donosti-Sant Sebastià, Getxo,
ficiar de prestacions per atur (3,8% Madrid, Sant Cugat i Barcelona són
més que en 2005), el major incre- les ciutats més cares per a l’adquisi-
ment es va donar en les contributi- ció d’un habitatge. El valor mitjà de
ves (5,1%). Pràcticament 190.000 les hipoteques va superar els
jornalers es van poder acollir al 140.000 euros a l’octubre, un
subsidi d’eventuals agraris (-3,3%). 12,2% més que el 2005 .
Milers de joves s’han mobilitzat
en les principals ciutats contra la
Conjuntura carestia de l’habitatge. El Movi-
laboral i social
ment contra la precarietat laboral i
per un habitatge digne va utilitzar
nous mecanismes de comunicació
(sms, internet,...) per a posar en
Ocupació qüestió l’especulació immobiliària
i la retòrica de l’article 47 de la
El 2006 s’han convertit en indefi- Constitució Espanyola, que afirma
nits un total de 2.177.245 contrac- el dret a gaudir d’un habitatge
tes temporals, cosa que ha suposat digne i adequat.
un augment del 41,1% respecte de Sinistralitat laboral
2005. En paral·lel, s’han formalit- La Directiva Bolkestein
zat 16.349.527 contractes tempo- La sinistralitat laboral va augmen-
rals i això suposa un increment del tar un 3,3% respecte l'any anterior i El 15 de novembre el Parlament eu-
4,7%. Aquests resultats, que oficial- va ocasionar 937.063 baixes. Els ropeu va aprovar per àmplia majo-
ment canvien la tendència, són atri- accidents greus (8.937) van sofrir ria la Directiva Bolkestein. Única-
buïts a la posada en funcionament una reducció considerable (-8,6%), ment els diputats de l'esquerra
de la Reforma Laboral signada pel però en el cas dels mortals (977) el radical s’hi van oposar.
govern central, els sindicats CCOO tiu, ja que l’atur es va reduir en les 17 comunitats autònomes de descens va ser poc apreciable (- La directiva ha perdut pel camí
i UGT i les patronals CEOE i 30.600 persones (un descens gaire- l'Estat. També el balanç anual ha 1,3%), segons dades de CCOO. Els (manifestacions, concentracions i
CEPYME a meitat d’any. Ara bé, bé 8 vegades inferior a l’any ante- estat negatiu per als territoris amb accidents mortals en els desplaça- agitació de moltes forces sindicals
aquestes dades tenen aspectes en- rior). Si amb nivells de creixement major dinamisme econòmic, com ments entre la llar i el lloc de treball europees i moviments altermundis-
ganyosos (perquè les empreses han de l’economia per sobre del 3% i Madrid i la costa mediterrània. (375) van seguir creixent (4,2%), a tes) algun dels seus elements més
estat bonificades econòmicament incentius a la contractació, la reduc- pesar que els accidents de trànsit regressius com el principi del país
pel govern i les condicions d’aco- ció de l’atur és tan poc significativa, Precarietat van descendir gairebé un 15%. Les d'origen aplicat als treballadors (en-
miadament són clarament inferiors posem-nos a tremolar quan ni una xifres continuen sent inconcebibles cara que es manté en el cas dels au-
a les dels contractes indefinits ordi- ni altra circumstància es produei- La temporalitat en l’ocupació va (6,3 morts per cada 100.000 treba- tònoms), qualsevol referència als
naris) i un futur dubtós (atès que el xin. El nombre de persones sense acabar l’any 2005 amb el 33,82%. lladors) en un estat europeu desen- serveis de salut i es restringeix el
dret a subvencions estatals es va treball es mantenia per sobre dels 2 El 1r trimestre de 2006, en un es- volupat. La mitjana de la UE és de seu àmbit d'aplicació en altres ser-
acabar el 31 de desembre de 2006). milions, segons dades del MTAS, tudi sobre “Les tendències del mer- 4,1. En canvi, mentre que a Espan- veis públics.
El 2007 només es concediran aju- de les quals 804.274 són homes (- cat de treball” de la UE25 publicat ya hi ha 1 inspector de treball per Però, el que queda de la primitiva
des a les empreses en els casos de 5,6%, respecte de 2005) i per Eurostat, Espanya ocupava el cada 23.300 treballadors, la mitjana directiva és prou negatiu per a l’har-
contractes inicials indefinits. Els 1.218.599 dones (-2,59%), lloc més alt en el rànquing de tem- de la UE15 és el doble. Seguint la monització a l’alça dels drets i les
sindicats signants, a pesar de felici- 1.224.869 corresponen al sector poralitat, amb el 33,3% dels con- mateixa tònica, la sinistralitat i la prestacions socials a la UE i avança
tar-se per l’augment de contractes serveis, 282.148 a la indústria, tractes. El 3r trimestre hi havia mortalitat laborals afecten fona- cap a la liberalització i privatització
indefinits, han hagut de matisar 236.771 a la construcció, 61.494 a 5.661.400 contractes temporals i la mentalment els treballadors even- dels serveis essencials “per a millo-
l’eufòria governamental criticant l’agricultura i 217.600 sense cap taxa de temporalitat era del tuals i joves, amb contracte tempo- rar la seva eficiència”. Obliga els
l’alt índex de contractes temporals ocupació anterior. L’EPA, no obs- 34,59%, segons dades del MTAS. ral en subcontrates i petites estats de la UE a obrir al lliure mer-
(CCOO) o la persistència de les tant això, situava l’atur en A final d’any, i a pesar de l’aug- empreses. Les empreses amb més cat la concessió d’autoritzacions
mateixes debilitats (discriminació 1.810.600 persones, amb una taxa ment de la conversió en contractes accidents són les constructores se- per a serveis públics, quan hi hagi
de la dona, augment de l’atur entre del 8,3% superior a la de la zona indefinits, l’EPA situava la contrac- guides de les indústries i, a major escassesa de recursos o retard tec-
els immigrants,...) estructurals euro (7,6%) i a la de la UE25 tació temporal en el 33,82%, per- distància, de les activitats alimentà- nològic; supedita el dret laboral de
(UGT). (7,7%). centatge que duplica la mitjana eu- ries i els serveis. Els sindicats han cada estat a les quatre llibertats fo-
Però, l'Enquesta de Població Ac- A més dels familiars que tornen a ropea. reclamat que es facin públiques les namentals del dret comunitari: esta-
tiva (EPA) resta encara més eufòria. casa per Nadal, també ho fan els Aquesta inestabilitat en l’ocupa- llistes de les empreses infractores, bliment i circulació de persones,
Els llocs de treball resultants (és a vells i dolents costums de certs em- ció és fruit de la importància que en però ningú sembla disposat a assen- béns, capitals i serveis; atorga a la
dir, la diferència entre els creats presaris que consisteix a regalar l'actual economia espa-nyola tenen yalar als infractors. Comissió capacitat per a fiscalitzar
menys destruïts) han estat 687.600, rescissions de contractes en tan as- els sectors de la construcció i els Només 1 de cada 5 accidents la- les legislacions estatals sobre ser-
xifra inferior a la de 2005, 2004, senyalades dates de pau i solidari- serveis i de la tendència dels empre- borals mortals arriba a judici. El veis... En resum, la ciutadania dels
2003 i 2000 . tat. I així des de mitjans de desem- saris mateixos a sustentar-se d’em- cost del procés judicial és un dels estats europeus amb una tradició i
bre l’augment de l’atur va anar in pleats eventuals, tendència que és principals motius de fre per als fa- un acceptable sistema de protecció
Atur crescendo entre els 50.000 i els utilitzada, també de manera massi- miliars de les víctimes. Així no és social poden veure’l reduït i la dels
150.000 contractes extingits per va, en altres sectors de l’economia estrany que es doni d’alta en la Se- estats que no han conegut l’anome-
Les xifres interanuals han llançat dia, de tal manera que l’últim mes per a plantar cara a les eventualitats guretat Social un treballador des- nat Estat del Benestar cada vegada
també un balanç discretament posi- de l’any ha estat negatiu en 13 de del mercat. prés de morir. El fiscal especial, no- el tindran més llunyà.
4 Catalunya. Març de 2007

5. REPORTATGE
Modestos avanços en la reducció del nombre dels Acord Interconfederal
treballadors pobres per a la Negociació Col·lectiva
del 2007: més del mateix
La desocupació
mundial, a nivells
sense precedents
encara va ser la regió amb la taxa
de desocupació més alta, de 12,2
per cent en 2006. Àfrica al Sud del
Sahara va registrar la segona taxa
més alta amb 9,8 per cent. La regió
també tenia la més gran participa-
ció en la pobresa dels treballadors,
ja que 8 de cada 10 dones i homes
viuen amb les seues famílies amb Gabinet d'Estudis - Secretariat sentació en els Comitès d'Empresa
menys de 2 dòlars al dia per perso- Permanent del Comitè Confederal o tinguin Delegats de Personal no
CGT
na. Això posa en evidència la im- superin el 10 %, així com a aquells
portància d'abordar com a prioritat que no sigui signants del conveni
Col·lectiu Catalunya L'informe també
mundial i regional el dèficit de tre-
ball decent a Àfrica.
L'informe també destaca que
C om cada dos anys des de ja fa
deu, CCOO, UGT i les patro-
nals CEOE i CEPYME van subs-
en qüestió, qüestió manifestament
contrària a la doctrina establerta
pel tribunal Constitucional.
destaca que:
E
l nombre de persones des- entre les regions varia la relació criure el passat dia 6 de febrer l'a- No és l'anteriorment exposat el
ocupades al món es va -Durant l'última dècada el creixe- empre-població, és a dir el percen- nomenat “Acord Interconfederal més escandalós; s'estableix també
mantenir elevat a nivells ment s'ha reflectit més en l'aug- tatge de persones amb feina de la per a la Negociació Col·lectiva - en l'apartat de l'AINC 2007 corres-
sense precedents al 2006 a pesar ment de la productivitat que en el població en edat de treballar. En- 2007”, que estarà vigent durant tot ponent “Igualtat de Tracte i Opor-
del robust creixement econòmic, del feina. La productivitat va aug- tremig Oriente i Àfrica del Nord es l'any 2007. Són ja amb aquest cinc tunitats”, que es “(...) considera
segons dades de l'Oficina Interna- mentar un 26 per cent, mentre que va registrar el nivell més baix, de pactes que, signats o prorrogats, adequat (...): Aplicar les mateixes
cional del Treball (OIT) en una el nombre de treballadors al món 47,3 per cent en 2006. Àsia Orien- pretenen des de l'any 1997 “orien- condicions laborals per als immi-
nova edició del seu informe anual va pujar només un 16,6 per cent. tal va tenir el més alt, de 71,6 per tar la negociació dels convenis grants que per a la resta de treballa-
“Tendències Mundials del Feina”, -La desocupació colpeja més fort cent, encara que també és cert que col·lectius” en sectors i empreses. dors en formes i tipus de contracta-
que va ser difós el mes de gener a els joves entre 15 i 24 anys, ja que aquesta relació ha decrescut 3,5 De nou aquest pacte repeteix els ció, retribucions, prevenció i
la ciutat de Ginebra. afecta 86,3 milions de persones punts percentuals en els últims 10 objectius dels anteriors: contenir seguretat, classificació i promoció,
El document "Tendències Mun- d'aquest grup d'edat, equivalent al anys. Quan la disminució és causa- les pujades dels salaris per sota de (...)”. Això és un veritable escàn-
dials del Feina 2007" diu que si bé 44 per cent de tots els desocupats da per un augment en la participa- l'IPC real i aprofondir encara més dol, atès que es dóna per fet en
hi ha més persones treballant que del món en 2006. ció en l'educació, com acudeix a si cap en la “flexibilitat” i “compe- l'AINC 2007 que les empreses no
mai abans, el nombre de desocu- -Persisteix la bretxa de feina Àsia Oriental, és un bon senyal. A titivitat” a costa del salari i dels apliquen les normes d'obligat com-
pats es va mantenir en una marca entre dones i homes. El 2006, el Amèrica Llatina la relació va aug- drets dels treballadors i treballado- pliment als treballadors i treballa-
sense precedents de 195,2 milions 48,9 per cent de les dones de 15 mentar 1,8 punts percentuals en res. dores immigrants, el que no és
de persones en 2006. La taxa mun- anys o més treballaven, lleument 2006 i ara 60,3 per cent de la po- Sembla que allò que l'AINC només una infracció laboral, sinó
dial, de 6,3 per cent, no va tenir per sota del 49,6 per cent de 1996. blació en edat de treballar està em- 2007 anomena “processos de rees- un delicte tipificat en els articles
canvis amb respecte a l'any ante- En comparació, la relació empre- prada. tructuració”, i que els altres consi- 311 i següents del Codi Penal.
rior. L'OIT també va destacar que població dels homes va ser de 75,7 Segons les estimacions de l'OIT, derem Expedients de Regulació L'AINC 2007 descendeix fins a
va haver només modestos avanços per cent en 1996 i de 74,0 per cent entre 2001 i 2006, en totes les re- d'Ocupació o Modificacions Subs- uns nivells absolutament escanda-
en els intents per traure de la po- en 2006. gions va haver-hi una disminució tancials de Treball, no s'aturaran losos. I el mateix passa amb la re-
bresa uns 1,37 mil milions de tre- -En 2006, la presència del sector del nombre total de treballadors durant el 2007. En previsió d'això, serva del 2% de contractació de
balladors que, si bé tenen feina, de serveis com proveïdor de feina pobres que viuen amb menys d’un l'AINC “orienta” sobre el procés a persones amb discapacitat que les
viuen amb menys de l'equivalent va augmentar de 39,5 a 40 % i per dòlar, excepte a Àfrica al Sud del seguir, establint que haurien d'ex- empreses han de complir. Aquest
de dos dòlars per persona al dia, i primera vegada va superar a l'agri- Sàhara, on va augmentar en 14 mi- plicar-se i justificar-se. acord dóna per fet que les empre-
va destacar que no es van produir cultura, que va baixar de 39,7 a lions, i a Amèrica Llatina i Mig Escomet també l'anomenat “ab- ses no ho compleixen i intenta,
suficients feines decents i produc- 38,7 %. El sector industrial va Oriente i Àfrica del Nord on es va sentisme injustificat”, recomanant altra vegada, fixar “recomana-
tius com per millorar la seua situa- aportar 21,3 per cent de tot el feina. mantenir quasi sense canvis. Du- aquest Acord el que designa tex- cions” per al seu respecte.
ció. "El fort creixement econòmic rant aquest mateix període va tualment com a “mesures correcto- No serveix ni aquest ni els ante-
registrat els últims cinc anys ha tin- Tendències regionals haver una disminució del nombre res i de control”, això és, d'infrac- riors AINC com instrument de de-
gut un impacte molt lleu en la re- de treballadors pobres per sota de cions i sancions als treballadors i fensa i promoció dels drets dels
ducció del nombre de treballadors L'estudi diu que en la major part de la línia de 2 dòlars diaris a Europa treballadores, oblidant que l'absen- treballadors i treballadores, sinó
que viuen en condicions de pobre- les regions no va haver un canvi Central i Oriental (no UE) i la CEI, tisme laboral té a veure amb la pre- més aviat com suport de les tesis
sa junt amb les seues famílies, i important en les taxes de desocu- i sobretot a Àsia Oriental, on va carietat, la falta de mesures de se- que advoquen per la competitivitat,
aquesta reducció es va produir pació entre 2005 i 2006. La dismi- baixar 65 milions. D'altra banda, guretat i salut i els criteris de la flexibilitat, els beneficis empre-
només en uns quants països. A més nució més rellevant es va produir a va haver-hi augments a Àsia Sud- productivitat. sarials i la desregulació laboral.
a més, el creixement no ha provo- la regió d'economies industrialitza- oriental i el Pacífic, a Àsia Meri- Quant a les contrates i subcon- Amb aquest pacte perdem drets.
cat la disminució de la desocupa- des i la Unió Europea, on va baixar dional, entremig Orient i Àfrica del trates, no recull res de nou més Des de la Confederació General
ció mundial”, segons el director 0,6 punts entre 2005 i 2006 fins a Nord, i a Àfrica al Sud del Sàhara, enllà de la nova regulació establer- del Treball entenem que només
general de l'OIT, Juan Somavia. 6,2 per cent. A Àsia Oriental la on va augmentar en 26 milions. ta en 2006; això sí, es creen les mitjançant l'acció sindical, la mo-
“D'altra banda, fins i tot si continua taxa de desocupació va ser de 3,6 "Aquest és el moment perquè els bases en l'AINC 2007 perquè els bilització i la desobediència a
aquesta tendència al creixement en per cent, i encara va ser la més governs i la comunitat internacio- sindicats “més representatius” i aquest AINC 2007 podrem defen-
2007, són molt preocupants les baixa del món. La taxa de desocu- nal s'assegurin que les condicions signants del conveni col·lectiu, for- sar els nostres drets. On hàgim de
perspectives relacionades amb la pació d'Àsia Meridional va ser de econòmiques favorables registra- min part d'una “comissió negocia- negociar, ho farem sense la coacció
creació de feina decent i una més 5,2 per cent, i la d'Àsia Sudoriental des en la major part del món es tra- dora” a l'efecte de regular la sub- d'aquest instrument, i amb l'afany
gran reducció de la pobresa labo- i el Pacífic de 6,6 per cent. duïsquen en un creixement del contractació. S'exclou així tant als únic de millorar les condicions dels
ral”. Orient Mitjà i Àfrica del Nord feina decent", conclou l'informe. sindicats que, malgrat tenir repre- treballadors i treballadores.
Catalunya. Març de 2007 5

6. TREBALL-ECONOMIA Malgrat els atacs
La solidaritat amb les i els companys constants, la CGT
repressaliats és la millor manera que tenim continua creixent
de fer-los saber que som la mateixa classe arreu del país
Per la
readmisió dels
Solidaritat amb els
acomiadats per
l'ERO d'Iscomar vaguistes de l’aeroport
CGT Balears
Col·lectiu Catalunya
Davant les declaracions a finals de
E
gener en roda de premsa de la Di- l passat 28 de juliol, cente-
recció de l'empresa Iscomar, amb nars de treballadors d'Iberia
la publicació de nous beneficis, i enfrontats a un possible
els atacs a la CGT per l'oposició acomiadament massiu decidien en-
que manté a l'Expedient de Regula- trar a les pistes de l'Aeroport del
ció d'Ocupació (ERO) sobre part Prat per defensar la seva feina, pro-
de la plantilla, la CGT va fer públi- duient-se un caos monumental en
ques la següents consideracions: la circulació aèria i el funciona-
1. La publicació de l'increment de ment de l'aeroport. Des d'aquell
beneficis de l'exercici de 2006 en mateix dia, polítics, medis de co-
un 37% respecte a l'any anterior, al municació i dirigents sindicals
costat de la pujada en volum de ne- acusaven de tot i més els treballa-
goci, fetes públiques pel conseller dors i les treballadores que van
delegat Gabriel Malvido, suposa participar en aquella acció. Nou
l'exhibició d'un estat de solvència membres de la plantilla foren de-
empresarial que contrasta amb l'a- tinguts aquell dia per la Guardia
comiadament col·lectiu que ha su- Civil. Des de la CGT, s’entén que
posat l'ERO, amb compensacions van detenir uns quants caps de turc
de 20 dies per any (l'acomiadament a qui poder portar a judici, donar amb 60 dies de suspensió, 25 em- rant la suspensió de feina i sou. catalogació que han aplicat majori-
improcedent es compensa amb 45 un càstig exemplaritzant i cobrir pleats amb sancions de 45 dies i els tàriament als que els seus vehicles
dies/any) a treballadors amb molta així l'expedient de cara a l'opinió 25 restants amb 16 dies. Els sindi- Solidaritat van aparèixer aparcats enmig de
antiguitat, alguns amb 58 anys d'e- pública que ells mateixos havien cats van decidir recórrer contra les les pistes.
dat. Així doncs, el que l'empresa re- creat. sancions i obrir un fons per ajudar Pel que fa als sancionats de CGT, La CGT no pot deixar sols uns
corregués a l'ERO com primera Com a resposta repressiva amb els afectats. el Sindicat de Transports de Barce- treballadors que van actuar amb
instància, sense explorar altres me- posterioritat a la vaga, per un cos- Els sindicats van decidir recórrer lona va editar bons de solidaritat de dignitat no permetent que els calci-
sures no traumàtiques, suposa un tat, Iberia va obrir 59 expedients contra les sancions. El comitè cinc euros, a més d'obrir un comp- guessin. Els màxims dirigents a
autèntic frau social, que ha estat sancionadors a treballadors i treba- –CCOO, UGT, CISA, USO i CGT, te corrent perquè els tres sancio- Catalunya de CCOO i UGT, van
avalat per l'autoritat administrativa, lladores; per l'altre costat, en el aquests dos últims amb dos dele- nats afiliats de CGT puguin tenir el declarar públicament estar en con-
en aquest cas la Conselleria de Tre- procés judicial obert sobre els fets gats expedientats– va posar en seu salari. tra de l'acció que estaven portant a
ball del Govern del PP, presidit per del Prat, en què hi ha encausats els mans dels seus advocats la manera Tres afiliats de CGT, treballa- terme els treballadors i demanaven
Jaume Matas. 9 treballadors detinguts més uns de recórrer contra les suspensions. dors del handling de l'aeroport del als altres sindicats presents en
2. Si l'ordenament jurídic actual altres 69 treballadors, la jutgessa Els sindicats van decidir recórrer Prat a Barcelona han estat sancio- l'empresa (CGT, CISA, USO) que
permet a empreses com Iscomar, que porta el cas ha obert diligèn- en primer terme contra les suspen- nats per l'ocupació de les pistes el assumissin la seva responsabilitat,
amb una situació sanejada i exhibi- cies per possibles delictes de sions de 16 dies, ja que entenen 28 de Juliol del 2006. L'empresa, sembla com si acusessin a aquests
da públicament, utilitzar els ERO danys, resistència a l'autoritat i al- que Iberia actua sense proves, ja per a aplicar les sancions, diferèn- de ser els responsables del succeït,
com simples abarataments d'aco- teració greu de l'ordre públic, de- que cada matí els vehicles que es cia als treballadors que va escollir des de CGT sempre hem mantin-
miadaments col·lectius, i l'adminis- lictes castigats amb penes de presó van utilitzar durant la vaga per blo- com victimes en tres grups. A un gut la versió que va ser un acte es-
tració els avala, conclourem que, d'entre sis mesos i quatre anys, quejar les pistes s'assignen a un tre- dels nostres companys li demanen pontani i sense premeditació, que
en referència als drets laborals de la mentre que la fiscal del cas demana ballador diferent, per la qual cosa la sanció màxima que van a apli- l'acció va ser col·lectiva i que no es
població, la legalitat i la justícia que s'investigui si l'ocupació de les no hi ha un empleat responsable car, 60 dies, estaria en el grup dels pot responsabilitzar a ningú ni a
van per camins diferents. pistes i la paralització de l'aeroport d'un vehicle. Els sindicats conside- que van ser detinguts per la Guar- sigla alguna del succeït.
3. La referència de Gabriel Malvi- podrien constituir un delicte de se- ren per aquest motiu que és arbitra- dia Civil, a un altre dels companys Per això, des del Sindicat de
do a l'ERO d'Iscomar com a “trau- dició. ri castigar els empleats que aquell delegat de CGT en el Comitè Transports de Barcelona de CGT i
ma necessari” ens obliga a mani- La companyia Iberia va fer pú- dia estaven al càrrec dels vehicles d'Empresa i que va ser qui va fer de la Secció Sindical d'Iberia s’està
festar que, efectivament, el trauma blica a finals de novembre la deci- perquè qualsevol treballador els les declaracions públiques en els portant a terme una recollida de di-
dels nou treballadors acomiadats és sió de suspendre de feina i sou 59 podria haver mogut. Els advocats Mitjans de comunicació , 45 dies, ners per poder sufragar les san-
inqüestionable. I si ens preguntem treballadors del servei de terra de estudiaran també com afrontar la entraria en el grup dels considerats cions.
“per a qui” és necessari, la resposta l'aeroport del Prat com a responsa- resta de sancions. El comitè d'em- “instigadors dels fets” i per últim al El número del compte corrent
la dóna el mateix Malvido: per als bles de "fets molt greus" durant la presa també va acordar crear una tercer afiliat 16 dies, que entraria és: 2100-0547-53-0200211290.
beneficis de l'empresa, i la butxaca vaga del 28 de juliol passat. Nou caixa de resistència per recollir en el grup dels acusats de sabotejar Especifiqueu quin ens o qui fa l'in-
dels seus accionistes. treballadors han estat sancionats fons per ajudar els expedientats du- el material de la companyia aèria, grés.
4. Finalment, volem reiterar la res-
ponsabilitat còmplice del Govern
de les Illes Balears, quan el passat
31 d'Agost va aprovar l'ERO d'Is-
Manifestació de Parcs i Jardins contra la repressió laboral
comar, en el tercer dia, dels deu que
disposava per fer-lo (quatre dies CGT Parcs i Jardins ral de la direcció de l’Institut (21 lliurament al gerent de l’Institut de es van concentrar a la plaça de la
després del dictamen, en un des- dies de sanció als treballadors de la més de 400 signatures recollides Verneda en el districte de Sant
patx d'Europa Press, Iscomar pu-
blicava els seus beneficis del pri-
mer semestre del 2006, amb un
U ns 400 treballadors i treballa-
dores de l'Institut Municipal
de Parcs i Jardins de Barcelona es
poda per demanar seguretat) i con-
tra les declaracions de la presidenta
Imma Mayol en els mitjans de co-
en l’assemblea, continuen la nostra
lluita en demanda de la retirada de
les sancions, contra la falta de se-
Martí on l’alcalde de Barcelona
Jordi Hereu inaugurava la reurba-
nització de la plaça, cridant consig-
increment del 77%). Tot això, a van manifestar, el 9 de febrer, da- municacions on acusa els treballa- guretat i favorables a un Conveni nes a favor de un conveni just i de-
més, ens reforça la sensació de tro- vant les portes de les oficines cen- dors i les treballadores de Parcs i just. manant la seva intervenció per
bar-nos davant una confluència tral de Parcs i Jardins per protestar Jardins de ser “uns privilegiats”. Posteriorment, durant la tarda, solucionar la problemàtica de
d'interessos dels dirigents del PP. contra la política de repressió labo- Amb aquesta concentració i el els treballadors i les treballadores Parcs i Jardins.
6 Catalunya. Març de 2007

7. TREBALL-ECONOMIA
E N T R E V I S T A
LA MIRADA
Secció Sindical de CGT a Exel INDISCRETA
Ramificacions
“Tenim falta d'informació de Guantànamo
Emili Cortavitarte Carral
en el relatiu a l'empresa” F ebrer de 2007 pot arribar a ser
un mes històric en la defensa
de la independència política del
vell continent respecte dels EUA.
Text: Josep Garganté; fotos L’aprovació pel Parlament Europeu
Antonio Aranda (382 vots a favor, 256 en contra i 74
abstencions) de l’informe de l’eu-
-Que produeix Exel, on està si- rodiputat socialista italià Claudio
tuada i quants treballadors i tre- Fava, tot i la manca de capacitat per
balladores té l'empresa? prendre mesures concretes, marca
-Exel actualment està fusionada un abans i un després.
amb la multinacional DHL i nosal- En aquest informe es relaten
tres formem part de la divisió DHL com a mínim 1.245 vols que van
Exel Supply Chain Barcelona, que aterrar o van creuar l’espai aeri eu-
té centres operatius a Abrera, Bar- ropeu amb persones segrestades
celona, Barberà del Valls, Castell- il·legalment, més de 20 segresta-
bisbal, Gelida, Mataro, Martore- ments il·legals de persones resi-
lles, Mercabarna i Santa Margarida dents a Europa, la utilització de les
i els Monjos. bases militars nord-americanes
La nostra Secció Sinical està si- com a centres de tortura i detenció,
tuada en el centre que té l'empresa l’existència de presons secretes...
a Abrera i que es dedica gairebé en El llistat d’estats europeus impli-
exclusiva a l'operació Seat. Actual- cats és ampli: Alemanya, Espanya,
ment, som uns 170 de plantilla re- Suècia, Irlanda, Grècia, Dinamar-
partits entre el Parc de Proveïdors, ca, Romania, Xipre... Però encara
Ca Amat, Ca Estella i Seat. Aques- és més significatiu el d’aquells que,
ta empresa es dedica a serveis de tot i haver proves força concloents
logística, nosaltres realitzem tre- de la seva participació, s’han negat
balls de recepció i emmagatzemat- portar el Comitè i l'Empresa a uti- La dedicació dels membres del mesures de seguretat a través de a cooperar amb la comissió d’in-
ge de materials, seqüenciació, sub- litzar el recurs de la por (ERO, va- Comitè respecte als problemes dels comunicats a la plantilla, comuni- vestigació: Regne Unit, Itàlia, Po-
ministrament i en alguns centres es gues desproporcionades, acomia- treballadors i les treballadores, te- cats de riscos a l'empresa i en al- lònia, Àustria i Portugal. Alguna
fa un premuntatge de les peces per daments, tancament) per fer por a nint gent alliberada i hores de so- guns casos denúncies. cosa fa olor a podrit en Europa.
enviar a Seat. la plantilla. El final va ser una as- bres per fer les coses, és mínima. També hem tret un butlletí (“El Però, també hi ha qui obre les fi-
-Com i quan s'inicia l'activitat semblea general manipulada en la La plantilla no se sent representada Burladero”) en el qual tractem de nestres per ventilar-se. A Itàlia s’ha
sindical de CGT a Exel i com ho qual es va acceptar aquesta plata- per aquests personatges. forma satírica alguns temes que processat l’anterior cap dels serveis
va prendre la direcció? forma inclosa la flexibilitat amb La regularització de les càrre- s’esdevenen en els centres. D’as- secrets i el govern Prodi estudia la
-La Secció es forma al maig del algun pegat, això sí, a canvi de no- gues de treball, que en alguns semblees n’hem realitzat esporàdi- demanda d’extradició d’agents de
2005 arran de la nefasta negociació res. casos són desproporcionades i que cament entre els membres de la la CIA, pel segrestament d’un
de la plataforma interna que va Naturalment, no van llençar varien a gust de l'empresa sense Secció i afiliats, el contacte amb la imam d’una mesquita milanesa. El
proposar el Comitè d'Empresa for- coets, ja que estaven acostumats al prèvia comunicació, disposant de gent el tenim en els diferents cen- coordinador antiterrorista de la UE
mat per CCOO i UGT, en la qual binomi CCOO-UGT, més servicial l'operari com li plau. També volem tres, ja que en tenir també diferents ha dimitit. El Tribunal Suprem es-
incloïen una flexibilitat vergonyo- i menys crític i en no tenir repre- el condicionament de les naus, so- torns de treball la informació flueix panyol no va tenir en consideració
sa i humiliant per al treballador a sentació en el Comitè la postura va bretot pel tema de les temperatures millor. les transcripcions de les “entrevis-
canvi de no-res, es va realitzar una ser la d'ignorar-nos, però amb el en època estival; aquesta demanda -Afegiu el que vulgueu... tes” aconseguides per policies es-
votació entre la plantilla que va temps la Secció s'ha consolidat, ha ja ve de fa molt temps i es va co- -Bé, així per damunt us ho hem ex- panyols en Guantànamo i va absol-
donar com a resultat no signar agafat força i suport de la plantilla i mençar a moure arran d'una de- plicat una mica tot. Volem dir que a dre la persona acusada...
aquesta atrocitat. Després d'això, l'empresa ho té molt en compte núncia d'aquesta Secció. l’octubre tenim eleccions sindi- No són vàlides les desqualifica-
es va modificar mínimament i es això. -Com és la manera de treballar cals, ja tenim la llista més o menys cions de l’informe i de les evidèn-
va tornar a posar a consulta, aques- -Quines són les principals de- de la vostra Secció Sindical? configurada, convocarem una as- cies amb acusacions d’antiameri-
ta vegada amb la Secció Sindical mandes de la plantilla? -La nostra activitat se centra que es semblea per ratificar-la i presentar canisme o com a mesures de suport
CGT ja formada i informant els -Tenim falta d'informació i trans- compleixin els pactes que tenim un programa que es basi en les de- als EUA després del 11-S La deci-
treballadors de per què no havíem parència en tot el relatiu al que signats i a protegir en la mesura mandes que hem exposat anterior- siva intervenció militar d’aquest
d’acceptar la proposta. s’esdevé en l'empresa, se'ns infor- que podem els drets de la plantilla, ment, transparència, dedicació, de- país al costat dels aliats i contra
El resultat de la segona votació ma poc, tard i malament, ja per així com vetllar per tot el relatiu a fensa del treballador i tractar de l’Eix en la II Guerra Mundial se
va ser un no rotund, la qual cosa va hàbit. millores en els llocs de treball i en millorar les condicions de treball. l’han ben cobrada: guerra freda,
OTAN, Israel, Afganistan, Iraq...
I ara, Aznar assegura que no hi
Alguns resultats de les Eleccions Sindicals havia armes de destrucció massiva
en Iraq; però, com ho podia saber
Dayco-Cremsa 2; SPPME, 2. vots, 3 delegats (1 delegat més al Amarradores y Boteros de Tar- ell? En tota la llarga fase imperia-
La CGT ha recuperat la majoria al En les anteriors eleccions el resul- col·legi d’encarregats); USO, 17 ragona lista, els governs dels EUA no han
Comitè d'Empresa de Dayco- tat havia estat: vots, 1 delegat. La Confederció General del Tre- respectat altres “drets humans” que
Cremsa (Sant Fruitós de Bages). El CCOO, 5; CGT, 5; UGT, 8; ball ha guanyat els tres delegats els de les seves classes dirigents.
nou Comitè estarà format per 6 de- SIPMC, 2. Honeywell Materiales de Fric- dels tres possibles a l’empresa, Guantànamo n’és la confirmació i
legats de la CGT, 2 de la UGT i 1 ción SL després d’una llarguíssima nego- una part dels governs i aparells
de CCOO. Eco-Equip a Terrassa A pesar de totes les traves i compli- ciació de Conveni per part de la d’Estat europeus n’estan implicats.
La CGT ha guanyat les eleccions a cacions, CGT Honeywell ha obtin- Confederació General del Treball Ara correspon als responsables di-
Ajuntament de Reus l’emprea de recollida de residus gut el major nmbre de vots en el en què els treballadors han esat els rectes de l’anomenat estat de dret
Els resultats definitius en aquestes Eco-Equip a Terrassa: col·legi obrer, quedant de la se- únics protagonistes, malgrat les in- investigar, no amagar cap prova, in-
eleccions han estat: CGT, 106 vots; 5 delegats; UGT, güent manera: CGT, 4 delegats; tercessions d’alguns buròcrates formar els seus ciutadans i aplicar
CCOO, 9; CGT, 4; UGT, 3; ADEF, 76 vots, 3 delegats; CCOO, 65 UGT, 4; CCOO, 3. d’altres sindicats. les lleis, com a mínim!.
Catalunya. Març de 2007 7

8. TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT
Més tancaments
Després de les eleccions
d’empreses
Pepe Berlanga
a Seat, la lluita per la
A visaven des de feia temps "des
de l'entrada fa un any i mig
readmissió continua
d'una empresa competidora (Pegu-
form) en la producció dels tabliers Assemblea d'Acomiadats/des
d'algun models de Seat -Toledo i de Seat
Altea-, l'empresa no té assegurada
E
la seva continuïtat". A pesar d'a- l resultat de les eleccions
quests avisos a navegants ningú sindicals a Seat ha de fer re-
volia creure-se'l. Mentrestant, la re- flexionar tothom. L'incre-
presentació sindical de CCOO a ment notable de l'abstenció i del
SAS declarava que “no tenen pre- vot blanc i nul és una clara expres-
vist fer vaga perquè l'empresa no sió del malestar de la plantilla amb
pugui atribuir la pèrdua de la pro- el sindicalisme que s'ha practicat
ducció dels tablieres del nou model en els últims temps a Seat. Quan
-suposadament el nou Ibiza- a s'impedeix sistemàticament que els
aquestes aturade". treballadors participin i decideixin
D'altra banda, cal dir que SAS sobre els assumptes que els afec-
subministrava a Seat el muntatge ten, quan els acords que se signen
dels taulers d'instruments de certs traeixen les reivindicacions i ex-
models, i que va justificar la deci- pectatives dels treballadors i les
sió de tancar la seva planta produc- treballadores, es creen les condi-
tora "per la pèrdua de competitivi- cions perquè sectors creixents de la
tat de la seva planta en comparació plantilla desconfiïn o perdin interès
d'altres empreses del sector", apro- en la participació electoral.
fitant ambdues empreses l’aturada Destaca en aquests resultats que,
productiva a Seat, prevista per a la a pesar dels esforços de la Direcció ha límits que un sindicat de classe ció al treball de tots els que expres- gats més i es manté com a primera
setmana del 5 al 9 de març per a re- de Seat, cap dels sindicats signants mai ha de franquejar: mai més sen la seva voluntat de tornar a tre- força sindical, no ha aconseguit el
alitzar el canvi de proveïdor. Quins del XVII Conveni i de l'Acord d'a- acords d'acomiadaments! ballar a Seat. És hora de fer justí- seu objectiu de ser majoria absolu-
hipòcrites! No obstant això, des- comiadaments ha obtingut la ma- En l'immediat, el nou Comitè In- cia. És hora de refer la unitat. És ta en aquest Comitè. El sindicat de-
prés de la incertesa causada els úl- joria absoluta en els comitès dels tercentres ha de plantar cara a un hora de treballar en condicions rrotat ha estat CCOO, que perd 9
tims dies, van aprofitar la visita del principals centres de treball, Mar- compromís que encara està pen- dignes. L'Assemblea d'acomiadats delegats en el Grup SEAT i un de-
president del Govern i del president torell i Zona Franca, tampoc en el dent: la readmissió sense exclu- proposem al nou Comitè Intercen- legat en el Comitè Intercentres,
de la Generalitat a la nova Terminal Comitè Intercentres. Finalment, els sions de tots els acomiadats al des- tres i a les forces sindicals que el que l'ocuparem CGT per l'augment
de l'Aeroport del Prat i les instal·la- canvis en la composició del Comi- embre del 2005. Fins a la data i composen adoptar iniciatives que de 2 delegats en el conjunt del
cions de l'empresa Seat a Martorell, tè Intercentres, on la representació comptant les xifres de reingressos permetin accelerar la readmissió Grup.
perquè un centenar de treballadors d'UGT roman invariable amb sis previstes pel mes de febrer sola- de tots. Així com els convidem que Malgrat l'agressió que va signifi-
de la fàbrica d'Abrera es manifes- membres, CCOO disminueix la ment han reingressat prop de 200 ens acompanyin en les gestions car l'acomiadament de 146 afiliats
tessin davant la seu corporativa d'a- seva presència de 5 a 4 membres, i acomiadats. En queden encara més que tenim en curs davant diversos i afiliades i la campanya terrorífica
questa última empresa automobi- CGT ho incrementa de 2 a 3, són de 200 per reingressar, i diverses organismes de l'Administració. de l'empresa amb remors de més
lística. una expressió dels canvis d'opinió desenes de treballadors amb aco- excedents, la plantilla ha respost, a
Malgrat tot això, vam iniciar el en el sí dels treballadors en aquesta miadament nul a qui l'Empresa no La CGT creix pesar d'aquesta pressió, tornant a
mes de març amb la nefasta notícia, convocatòria electoral. dóna treball efectiu. augmentar la representació de
avançada pels mitjans de comuni- Els acomiadats desitgem que Pel bé de tots, per reconstruir la En les Eleccions Sindicals de Seat CGT i especialment consolidat la
cació, el tancament definitiu de després de la reflexió del resultat unitat de la plantilla, per encarar realitzades el passat 26 de gener, la seva presència com a tercera força
l'empresa era inevitable. Els esde- electoral s'engegui una rectificació més forts els nous reptes i plantar CGT de Seat va aconseguir resistir sindical en el Comitè Intercentres
veniments s'accelerarien i no que- general que vagi en benefici de tota cara a la reestructuració permanent les agressions de l'empresa i els al- al passar de 2 a 3 delegats mentre
daven massa respostes a desplegar la plantilla: cal retornar la paraula i que aplica la Direcció del Grup tres sindicats, després del procés que CCOO baixa de 5 a 4 i UGT
davant aquesta nova agressió dels la decisió als treballadors i les tre- VW en totes les seves fàbriques, és de l'ERO de l'any passat, augmen- manté els seus 6 delegats anteriors,
empresaris, no obstant això, vam balladores. Cal complir i ser conse- necessari tancar el conflicte obert tant la seva representació en el Co- respecte al resultat de 2003, quan
considerar que equivocadament els qüent en la defensa de les reivindi- amb l'acomiadament de 660 treba- mitè Intercentres. A pesar que es van celebrar les últimes elec-
treballadors i treballadores no van cacions i dels interessos de tots. Hi lladors mitjançant la reincorpora- UGT ha aconseguit alguns dele- cions de la filial de Volkswagen.
aturar la producció.
A la vista dels esdeveniments
com havíem de procedir? D'entra- Dos mil manifestants a Valladolid contra la situació a l'automoció
da, ha de quedar ben clara la nostra
oposició radical al tancament d'em- Gabinet de Premsa Confederal preses del sector de l'automoció, i a cions. ryam Largo, representant de CGT
preses fruit d'aquesta economia de CGT la qual van acudir militants de Carlos Couso, de la Coordinado- en el Comitè Intercentres de Re-
mundializada, mes en aquest cas CGT de tot l'estat espanyol, s'em- ra de l'Automoció de CGT, va ma- nault Espanya, que va fer un resum
quan no s'està parlant de traslladar-
la a un altre país amb salaris més
reduïts, en aquest procés ens plan-
A l voltant de 2.000 persones
recorrien el 27 de gener els
carrers de Valladolid en la manifes-
marca dintre de les campanyes que
el sindicat porta a terme de manera
continuada en un sector en el qual
nifestar que l'objectiu d'aquesta
acció és “fer veure a la societat la
veritable cara de les multinacio-
de la situació que es viu en Renaul.
Va tancar l'acte Eladio Villanue-
va, secretari general de CGT a
tegen que la producció es realitzarà tació convocada per la CGT en de- va guanyant pes, ja que conta amb nals”. Així mateix, va llançar una l’Estat espanyol, que va recordar
en una empresa molt pròxima, fensa de l'ocupació en Renault i més de mig centenar de seccions proposta a tots els treballadors i les que la reculada en les condicions
massa propera, per tant, el tanca- contra la pèrdua de drets dels tre- sindicals i una representació global treballadores del sector per poder laborals que s'està donant en el sec-
ment no era inevitable. Amb aquest balladors i les treballadores en el en l'acte d'un 15 %. donar una resposta unificada a les tor de l'automoció s’està donant
tarannà estan incorrent en un repu- sector de l'automoció sota l'amena- La manifestació va recórrer els polítiques repressives de les em- també en la resta dels sectors. En
diat delicte social, on els beneficis ça de la deslocalització i la pèrdua carrers del centre de la ciutat, per preses. Couso va tancar la seva in- aquest sentit, Villanueva va mani-
prevalen sobre qualsevol altra con- de competència de les grans em- fer cap a la plaça Mayor i una ve- tervenció insistint que CGT estarà festar que estàvem allí per a deixar
dició, la mobilització és l'únic ins- preses. L'acció, convocada per la gada allí, un company de CGT Va- al carrer allí on els nostres com- clara la nostra posició i construir
trument que ens quedava, havent de Coordinadora de l'Automoció de la lladolid va agrair a tots i a totes la panys siguin agredits per les multi- alternatives. “El futur no ens l'arre-
comprometre les administracions CGT, que inclou desenes de sec- seva assistència a la manifestació i nacionals. glarà ningú: l’hem d'arreglar nosal-
en la defensa de l'ocupació. cions sindicals de CGT en les em- va donar pas al torn d'interven- Va intervenir a continuació Mi- tres mateixos”, va concloure.
8 Catalunya. Març de 2007

9. TREBALL-ECONOMIA
Les i els estudiants QUI PAGA MANA
Estat del
no som una mercaderia benestar
empresarial
Plataforma Mobilitzadora en Vicent Martínez
Defensa de la Universitat
Pública (PMDUP)
C EOE i Foment del Treball
solen proposar que es liquide
L
a Plataforma Mobilitzadora l'estat del benestar pel qual es con-
en Defensa de la Universi- sidera que hi ha sectors de l'econo-
tat Pública (PMDUP), for- mia que no poden ser deixats al
mada per les assemblees de facul- mercat (com ara la salut, la depen-
tat i els sindicats AEP i SEPC, dència, l'ensenyament, etc) i que és
dóna suport a les mobilitzacions l'encarregat, a partir de la inversió i
convocades arreu del continent eu- l'empresa pública, de garantir els
ropeu contra la privatització de drets dels ciutadans. De fet, el pre-
l’Enenyament Universitari. En- sident de Foment del Treball, Joan
guany, ja és el tercer any que ens Rossell ja ha dit diverses vegades
mobilitzem a nivell europeu per l’Organització Mundial de Comerç sobre de l’IPC. La proposta actual que caldria privatitzar el sistema
denunciar les actuals reformes uni- (OMC). D’aquesta manera, doncs, de preus dels màsters (fins a Per tot això es públic de pensions de jubilació,
versitàries que, sota el paraigües s’ha apostat per la liberalització de 1440/curs) suposa un augment de
€ demana: cosa a la qual no s'ha atrevit ni tan
del Procés de Bolonya, s’estan l’educació superior complint la vo- més del 50% respecte l’actual preu sols el ‘neocon' George Bush, tot i
duent a terme a diferents estats eu- luntat dels lobbys empresarials. A de les llicenciatures. Aquesta situa- 1- La paralització de les mesures que ho ha intentat, pel rebuig social
ropeus. més a més, aquest procés ha estat ció s’agreuja pels dèficits de l’ac- que deriven del Procés de Bolonya i ciutadà.
En aquest sentit es vol denunciar profundament antidemocràtic i tual sistema de beques que se situa i l’obertura d’un debat ampli i par- La base de l'argumentació per
que l’anomenat Procés de Bolonya allunyat del món universitari; en a la cua d’Europa. A més a més, la ticipatiu entre la comunitat univer- eliminar l'estat del benestar és que
ha estat ideat de forma antidemo- cap moment s’ha comptat amb la proposta del govern d’instaurar un sitària i la resta de la societat sobre no fomenta l'autosuperació sinó
cràtica per part d’agents externs al participació dels diferents col·lec- sistema de crèdits de baix interès el model educatiu que es necessita. que genera una situació en què la
món universitari que aposten per la tius que composen la universitat. pels estudiants, seguint el sistema 2- Un increment important de la gent no s'esforça i espera rebre els
liberalització de l'educació supe- S’ha ignorat la seva veu. nordamericà, ratifica el model neo- despesa pública en educació; cal ajuts, i que aquests no són produc-
rior. A més a més, el procés reafir- 2- L’actual mancança de recur- liberal dins la universitat. Els únics evitar que el finançament de les tius. Per això proposen eliminar els
ma la crònica mancança de recur- sos públics a les universitats supo- beneficiaris seran els bancs, les universitats es basi en el capital ajuts. El curiós és que aquesta polí-
sos públics a les universitats i sa una privatització indirecta. La caixes i el sector privat en general. privat o les taxes dels estudiants. tica de retirada d'ajuts estatals s'a-
facilita una privatització indirecta falta d’inversió facilita l’entrada de 5- Aquesta reforma universitària Cal també que els graus, postgraus, plica a les persones, als seus drets
de la universitat. Cal destacar, capital privat i augmenta la in- ha estat venuda pel govern com màsters i els seus respectius con- socials però les patronals volen per
també, que el sistema europeu de fluència del món empresarial i fi- una manera a través de la qual la tinguts, no es determinin en funció a les empreses el que no volen per a
crèdits i el model de graus i pos- nancer a la universitat pública. Un universitat rendirà comptes a la so- de les exigències del mercat labo- les persones i els ciutadans: ajuts
tgraus suposa un filtre alhora d'es- exemple clar, és l’orientació que cietat. Tanmateix, Bolonya només ral o de criteris econòmics. directes o subvencions encobertes:
tudiar a la universitat i una conse- agafaran els títols de grau destinats servirà per transvasar una gran 3- Un model docent que permeti infinites bonificacions de les quo-
qüent divisió de l’estudiantat a una ràpida i precària inserció la- quantitat de coneixement públic i compaginar els estudis amb la vida tes de la Seguretat Social, des-
segons la seva capacitat econòmi- boral. mà d’obra qualificada en benefici laboral, i en el qual es garanteixin comptes en impostos (que deixa
ca. Finalment, la PMDUP vol de- 3- La instauració del sistema de del sector privat. La Universitat pú- els drets a l’avaluació única i a la d'ingressar l'estat per a destinar-los
nunciar que Bolonya potencia el crèdits europeu (ECTS) planteja blica ha de respondre a les necessi- segona convocatòria. Cal evitar al benestar de tots), ajuts per a la
transvasament de coneixement pú- un estudiant a temps complert. tats de la societat civil i ha de for- que l’augment de feina que com- modernització, la competitivitat,
blic en benefici del sector privat i Aquest model impossibilita la mar persones a través del porta l’avaluació continuada no re- per adaptar-se a la sostenibilitat,
accentua la pèrdua del català com a compaginació de feina i estudis, pensament crític. caigui en els becaris. S’ha d’acabar per a aplicar noves tecnologies,
llengua vehicular en l'ensenyament suposant una greu elitització de 6- L’adaptació a l’Espai Europeu amb la precarietat a la universitat. ajuts perquè les multinacionals
universitari. l’ensenyament superior. Els crèdits accelerarà el procés de pèrdua del 4- És imprescindible la congela- s'instal·len al nostre territori, etc
Per tot això, la Plataforma Mobi- europeus són una barrera que divi- català com a llengua vehicular de ció de les taxes universitàries i ga- L'excusa és que aquesta inversió
litzadora en Defensa de la Univer- deix els estudiants segons la seva la ciència i l’ensenyament en rantir que els preus dels màsters no crearà feina i riquesa, però, llavors,
sitat Pública exigeix: capacitat econòmica. De fet, els es- aquest país. A més, les propostes superin els de les actuals llicencia- on queda la sacrosanta lliure com-
1- L’anomenat Procés de Bolon- tudiants amb menys recursos no fetes pel govern espanyol suposen tures per, a llarg termini, aconse- petència i autorregulació del mer-
ya ha estat ideat a través de reu- podran accedir a la universitat. la imposició d’un model centralis- guir l’accés universal a l’educació cat que tan proposen per retirar els
nions dels ministres europeus, se- 4- Les taxes universitàries aug- ta, impossibilitant un marc català superior. Al mateix temps, cal po- ajuts o la inversió pública per als
guint les directius de menten des de fa molts anys per de l’educació. tenciar un sis. drets de les persones? No seria mi-
llor crear ocupació pública, més es-
table, en millors condicions labo-
Guia de l'Acció Social en la Negociació Col·lectiva rals?
D'altra banda, per què si una per-
Secretaria d’Acció Social CGT qüències en el nostre dia a dia quo- feina sinó que s’estén em tots els sona no té recursos per a estudiar
Catalunya tidià. La guia és una eina que vol altres aspectes de la nostra vida i no se li pot donar una beca i si se li
servir d’orientació en la negociació que cal actuar conjuntament en pot donar un ajut a fons perdut a
L a Secretaria d’Acció Social de
la Confederació General del
Treball de Catalunya conjuntament
col·lectiva dins l’empresa en matè-
ria d’objectius socials per conque-
rir. És per això que s’ha estructurat
aquests àmbits.
Per tant, aquesta guia pretén ser
una eina a l’hora de lluitar pels
una empresa que no funciona al
lliure mercat sense aquest ajut? Per
què si una escola privada no fun-
amb les Secretaries d’Acció Social la guia en 13 eixos que són fona- nostres drets socials amb punts que ciona se l'ha de subvencionar però
de les Illes Balears i del País Valen- mentals en la lluita contra la preca- entenem que cal defensar en la ne- no a l'alumne de classe treballadora
cià han editat aquesta guia de l’ac- rietat i s’ha incorporat, a cada eix, gociació col·lectiva o els acords que no té capacitat econòmica per
ció social en la negociació col·lec- exemples d’articles de convenis d’empresa com un pas més en la accedir a la universitat?
tiva, que pretén ser una eina en la col·lectius de diferents empreses defensa dels drets dels/les treballa- No afavorim amb aquests ajuts
lluita contra la precarietat en les que signifiquen un avenç en aques- dors/es i la lluita contra la precarie- que l'empresa que l’empresari no
negociacions dels convenis col·lec- ta lluita. tat en tots els àmbits de la nostra s'esforce i visca dels ajuts?
tius i amb d’altres acords amb Des de la Secretaria d’Acció So- vida. No es curiós que, segons les pa-
l’empresa. cial es defensa que la lluita pels Podeu accedir a la guia i desca- tronals, els nostres impostos aca-
En aquesta guia es vol aprofun- drets laborals ho és també pels rregar-la a través de l'enllaç web: ben finançant el lucre d'altres per-
dir en els aspectes socials que afec- exclusius de les relacions laborals drets socials, que la precarietat no http://www.cgtcatalunya.cat/IMG/ sones en compte dels drets de totes
ten el món laboral, però que no són sinó que tenen profundes conse- existeix únicament en la nostra pdf/negociaciocolectiva.pdf i tots?
Catalunya. Març de 2007 9

10. TREBALL-ECONOMIA
Nou Sector de
Transport per
Carretera i
La lluita a Clariant
Urbà contra els acomiadaments
S eguint els acords de l'assem-
blea de companys de transports
per carretera i urbans, celebrada al
juny de 2006, la FETYC ha convo- Federació Intercomarcal de teix protocol sobre l'etiquetatge i fa
cat una nova reunió per constituir Tarragona CGT anys que es fa de la mateixa mane-
formalment el sector. ra.
E
A aquesta nova convocatòria hi l 5 de febrer passat, un cen-
han anat companys de diverses sec- tenar de militants de la Persecució sindical
cions sindicals d'empreses de Mar- Confederació Genral del
bella, Màlaga, Burgos, Mataró, Se- Treball van bloquejar durant 8 Per a la CGT es tracta d'un cas clar
villa, Cadis, València i Barcelona hores les portes de l'empresa Cla- de persecució sindical ara que s'a-
que després de debatre sobre la si- riant, situada al polígon petroquí- costen les eleccions sindicals. Dels
tuació que viu el sector, els conti- mic de Tarragona, al terme munici- quatre implicats, a dos els han san-
nuats conflictes mobilitzacions i pal de Vila-seca. cionat i als altres dos els han aco-
negociacions en què es participa i Els concentrats van impedir l'en- miadat per la mateixa falta.
constatar que, tal com ja s'havia dit trada i sortida de vehicles, coinci- A més, Clariant ja ha sancionat
en l'anterior assemblea, la presèn- dint amb la quarta jornada de vaga altres afiliats de la CGT a la planta
cia sindical de CGT és cada vegada convocada per la CGT en protesta del Prat de Llobregat. Tot plegat
més gran, tothom va estar d'acord per l'acomiadament de dos treba- per intentar debilitar l'acció sindi-
que era necessari dotar-se d'una es- lladors de CGT, un d'ells el secre- cal de CGT a les plantes de Vila-
tructura eficaç que garanteixi i fo- tari general de la Secció Sindical, i seca i El Prat de Llobregat, perquè Opinió: Els veritables motius
menti la informació i comunicació
entre tota l'afiliació i les seccions
les sancions a altres dos treballa-
dors.
des de la CGT no tenim la mateixa
predisposició dialogant que UGT i
dels acomiadaments a Clariant?
sindicals del sector, amb l'objectiu CCOO, sindicats que a més han Jordi Martí, secretari general rada es miri per on es miri si no
de dotar-se d’eines millors i més Quatre dilluns de adoptat una vergonyosa actitud de de la CGT de Tarragona fos que entre aquests hi ha el se-
útils. vagues suport a l'empresa i no han donat cretari general de la Secció Sin-
Amb aquest objectiu, l'assem- cap suport als acomiadats. La multinacional Clariant, dedi- dical de CGT a l’empresa i sim-
blea va escollir un equip de treball Era la culminació d'una tanda de Després de quatre jornades de cada a la fabricació de productes patitzants del sindicat.
provisional, constituït per cinc quatre dilluns seguits de vaga, el vaga, la direcció de Clariant no químics, anomena “col·labora- Si la intenció de l’empresa és
companys del sector. Aquest equip primer dels quals el 15 de gener, havia cedit gens i es mantenia tan- dors” els seus treballadors i tre- fer fora bona part de la plantilla,
de treball està format per Saturnino també va comptar amb una nom- cada a qualsevol diàleg. A més, el balladores. Als directius, però, tal com els rumors apunten, amb
Mercader de Barcelona, José Bap- brosa concentració a les portes de clima de por a les repressalies exis- els anomena amb el nom que els un pla de reajustament a nivell
tista de Màlaga, José Morals de l'empresa, i els altres dos dies 22 i tent entre la plantilla i uns serveis escau: directius. Així que si ets mundial, alshores ja ho entenem.
Cadis, Raúl Marró de Burgos i Mi- 29 de gener es va mantenir un pi- mínims abusius i excessius, van di- “col·laborador” de Clariant ni La CGT amoïna perquè nosaltres
guel Rodrigues de València. quet repartint fulls informatius ex- ficultar la participació del treballa- has plantejar-te els drets sindi- mai no pactarem l’acomiada-
picant a situació de l’empresa i de dors en la vaga. Tot i així, el segui- cals, per exemple, que són atri- ment de ningú i, clar, aquí del
CGT Ono llança la repressió sindical que exercia
sobre els treballadors organitzats
ment va ser notable.
Finalment, serà el jutjat social
buts de treballadores i treballa-
dors i no de col·laboradors.
que es deu tractar és d’això, no,
senyors directius de Clariant? És
el seu nou bloc sindicalment. número 2 de Tarragona qui decidi- A Clariant Tarragona han fet el proper acomiadament de bona
L a Secció Sindical de CGT-Ono
ha començat l’any canviant la
seva imatge i creant un bloc per tal
L'empresa Clariant va al·legar
com motiu per les sancions una
errada en l'etiquetatge en la mostra
rà sobre els acomiadaments en un
judici previst per al 26 de febrer.
La Confederació General del Tre-
fora dos treballadors acusats
d’una mala manipulació dels
productes que fa l’empresa i a
part de la plantilla d’acord amb
els altres sindicats el que els ha
portar a voler netejar el panora-
que tot el món pugui opinar a la de producte presa d'un tanc, però ball de Catalunya demana que es dos més els han expedientat, ma fent fora els únics que els po-
xarxa. des de la secció sindical de CGT a declari la nul·litat dels acomiada- una mesura disciplinària exage- dien plantar cara?
Des de l’1 de gener, CGT-Ono l'empresa es remarca que no exis- ments.
ha creat un nou punt de trobada a
Internet. Qualsevol internauta, ja
sigui treballador d’Ono o d’una
altra empresa, afiliat a CGT o usua- El Sanatori Villablanca de Reus, en lluita per una
ri dels serveis de la companyia
Ono, pot expressar-se lliurement millora de les condicions laborals de tota la seva plantilla
sense censura i sense por.
El responsable de comunicació CGT Baix Camp-Priorat tica empresarial del Grup Pere econòmic. Així ens trobem que les cial i Ciutadania). Això suposarà
de CGT-Ono va indicar que “El Mata, ja que els accionistes i direc- condicions laborals i salarials de- que els treballadors del Sanatori
web http://www.cgt-ono.com/ re-
centement ha aconseguit un milió
de visites, aquest ha esta un dels
S egueixen les mobilitzacions de
la plantilla del Sanatori Villa-
blanca de Reus.
tius del Grup Pere Mata estan por-
tant els treballadors a la precarietat
laboral mentre ells es van enriquint
penen de la conveniència de l'em-
presari, i que es van disgregant les
empreses del grup en altres centres
Villablanca pateixin una rebaixa de
les seves condicions laborals i sala-
rials.
motius pel que s’ha decidit prendre El 23 de gener, un centenar de a costa de les inversions públiques. més petits per poder fer pressió Per això, els diversos comitès
aquesta iniciativa.” Per a més infor- treballadors es van concentrar a Els treballadors, les treballado- sobre la plantilla i rebaixar les d'empresa del Grup Pere Mata re-
mació: http://cgt-ono.blogspot.com l'entrada del centre assistencial per res i els diversos comitès d'empre- seves condicions laborals. clamen l'equiparació salarial i la-
reclamar l'equiparació de les con- sa del grup (Villablanca, Pere Pel que fa al cas concret del Sa- boral entre els treballadors de tots
dicions laborals amb les de l'Insti- Mata, Bellisens, Marinada i Mon- natori Villablanca, els 280 treballa- els centres del grup. La Secció Sin-
Nou web de CGT tut Pere Mata de Reus, que pertany terols) exigeixen les mateixes con- dors i treballadores que atenen els dical de CGT al Sanatori Villablan-
de Mar i Ports al mateix grup empresarial, el
Grup Pere Mata, dedicat a l'assis-
dicions laborals a totes les empre-
ses del grup sota el lema "a igual
usuaris es veuran afectats per la re-
conversió adoptada pel Departa-
ca està participant activament en
aquesta dinàmica de lluita.
C om un pas més dintre del seu
creixement continuat, la CGT
del sector de Mar i Ports ha obert
tència psiquiàtrica i l'atenció a per-
sones discapacitades.
Per altra banda, el dia 26, aprofi-
treball, igual salari".
La Direcció del Grup Pere Mata
gestiona els diners públics que rep
ment de Salut de la Generalitat de
Cataunya. El canvi de model pre-
veu la desaparició dels antics psi-
En el cas del Sanatori Villablan-
ca, cal remarcar a més que es porta
un any i mig negociant el nou Con-
una pàgina on informar, exposar tant la visita del president Montilla segons la seva conveniència sente quiàtrics, promocionant l'autono- veni Col·lectiu i que les negocia-
opinions i per tal que serveixi de a Reus per participar en el sopar de tenir en compte a la plantilla, rea- mia dels malalts mentals i que no cions es troben bloquejades ja que
lloc de comunicació de cara a l’ex- l'empresari organitzat per la patro- litzen descapitalitzacions d'uns es barregi l'atenció a aquests pa- l'empresa es nega en rodó a la prin-
terior per a qui es vulgui apropar al nal Cepta, un centenar de treballa- centres al altres segons la seva ren- cients (dependents del Departa- cipal reivindicació del comitè
sindicat en aquest àmbit. L’adreça dors de les empreses del Grup Pere dabilitat, no per millorar l'assistèn- ment de Salut) amb l'atenció a les d'empresa: l'equiparació del Con-
del nou web és http://www.salva- Mata es van concentrar a l'entrada cia a l'usuari o les condicions labo- persones discapacitades (depen- veni amb el que tenen a l'Institut
mentomaritimo.org/ del recinte per protestar per la polí- rals, sino pensant en el seu benefici dents del Departament d'Acció So- Pere Mata.
10 Catalunya. Març de 2007

11. TREBALL-ECONOMIA
Mobilització contra les agressions
a Autobusos de Barcelona
Secció Sindical CGT Autobusos xò poden donar fe els més de 100
Barcelona companys i companyes agredits en
els últims tres anys. Al contrari que
E
l Comitè d’Empresa d'Au- per a l'empresa, amb les seves ma-
tobusos de Barcelona TMB niobres per minimitzar el nombre
va convocar, el 14 de febrer, d'agressions, per a CGT una sola
una aturada de quatre hores per pro- agressió és motiu de preocupació i
testar contra les agressions que pa- de reivindicació. Hem d'exigir que
teixen els conductors durant el seu l'Ajuntament i l'empresa prenguin
treball. L'aturada va ser un èxit i des les mesures necessàries i adequa-
de les 10 del matí fins a les 2 del des, no només per a reduir, sinó per
migdia no van circular per Barcelo- a intentar eradicar qualsevol agres-
na el 95 % dels autobusos de què sió contra la plantilla de TB.
disposa TMB. La CGT proposa la instal·lació
A les 11.30 hores, uns 800 con- de mampares per evitar les agre-
ductors d’autobusos es van concen- sions a conductors d'autobusos. Un
trar a la plaça de Catalunya, d’on mitjà de protecció com les mampa-
van anar en manifestació cap a l’A- res que hi ha en ciutats com Sevilla
juntament de Barcelona portant una o Saragossa hagués evitat el 33 %
pancarta en què es podia llegir de les agressions. Cal exigir que
“Volem solucions–Prou agres- s'instal·lin les mampares corredis-
sions”. adaptada a les mesures dels autobu- tants, quaranta companys i com- dels autobusos de Barcelona estan ses i que l'empresa no els xulegi.
Els conductors dels autobusos de sos i ocasiona en molts casos pro- panyes han hagut d’anar a l’hospi- cansats del “passotisme” de la di-
Barcelona estan cansats de la dei- blemes entre els uns i els altres ve- tal per ser tractats dels colps, talls, recció de TMB, que incompleix els Eficàcia
xadesa de l’Ajuntament de Barce- hicles. etc. Cal recordar que incidents com acords existents en matèria de pre-
lona en relació al transport públic. També denuncien que no tinguen que et posin una navalla al coll no venció de riscos laborals i de les Finalment, es demana una major
Continuen denunciant que moltes resposta per part de l’Ajuntament estan considerats com a agressió agressions patides. eficàcia, per part de l'empresa i de
de les agressions patides es deuen de Barcelona a la petició feta des de per l’empresa si no hi ha tall, a L'aturada del 14 de febrer va ser l'Administració, tant en els temes
als conflictes que s’originen en no principis d’enguany per a reunir-se banda dels nombrosos casos d’in- acordada en el ple celebrat el passat judicials com en la resta d'àrees im-
poder donar un bon servei a les mi- amb Ferran Julià, regidor de Mobi- sults, vexacions i amenaces que pa- 25 de gener del Comitè d'Empresa, plicades a donar suport i assessora-
lers de persones que diàriament uti- litat. teixen diàriament. on es va acordar per unanimitat per ment al treballador agredit. Cal
litzen l’autobús, a causa de diversos L'aturada va ser convocada com a En el que va d’any, havien estat entendre que la situació ha arribat a aconseguir que qualsevol treballa-
problemes com la falta de carrils mesura de protesta contra les contí- objecte de tres noves agressions, l’- un extrem on necessitem que l'opi- dor i treballadora agredida gaudi
bus amb un ample major, parades nues agressions que estan patint els última el 6 de febrer el resultat de la nió pública sàpiga que ens estan del temps imprescindible per a ges-
amb barreres arquitectòniques, treballadors i treballadores d’auto- qual va ser que al conductor li van agredint en el carrer i ni l'empresa, tionar qualsevol tema relacionat
excés de temps d’espera en les pa- busos quan exerceixen el seu tre- haver d’aplicar sis punts de sutura ni l'Ajuntament estan fent tot el que amb l'agressió a compte de l'empre-
rades, etc. Aquesta problemàtica ball. Només durant l’any 2006, els i en el cap, a més també van patir es pot fer per evitar-lo. sa. Totes les raons anteriors són vi-
també afecta els altres usuaris de la les conductores dels autobusos han agressions alguns dels passatgers. S’entén que el problema de les tals per a CGT en l'objectiu d'elimi-
via pública, ja que aquesta no està patit quasi 40 agressions impor- Els treballadors i treballadores agressions és molt important, i d'ai- nar i gestionar les agressions.
Davant les noves mesures per a privatitzar Correos
Sindicat Federal de Correus i
Telègrafs de CGT Cenyint-nos als serveis postals, cessària per evitar el desmantella-
les mesures a les quals ens referim ment gradual i continuat de Corre-
L es mesures preses últimament
per l'actual govern dirigides a
modificar la regulació dels serveis
són el projecte de llei pel qual es
pretén crear la Comissió Nacional
del Sector Postal (Consell de Mi-
os. L'aval de CCOO i CSIF (a canvi
de cursos de formació) a tots els
plantejaments privatitzadors de la
postals suposaran un pas decisiu en nistres de 15.12.06), com un òrgan societat estatal desenvolupats pels
el procés de “transformació” que totalment independent de l'Admi- governs del PP i del PSOE i el su-
estan portant a terme a Correos i nistració que s'encarregarà de regu- port o inhibició d'UGT i Sindicato
que, entre altres coses, han consis- lar el sector postal d'acord als prin- Libre, que després d'avalar-los
tit, fins a ara, en continuats canvis cipis de la lliure competència i igualment en 2001 mitjançant la
de marc jurídic, desregulació de entre les funcions de la qual es signatura de l'Acord de Confiança
drets i vinculació del salari a objec- troba el concedir o revocar autorit- no han plantejat cap acció de pro-
tius, segregació de serveis, liberalit- zacions per a prestar serveis pos- testa en cinc anys, no convida a
zació del sector, obligació de bus- tals, proposar les condicions de tenir massa expectatives sobre la
car criteris empresarials en lloc de competència en el mercat postal o seva oposició a aquestes mesures.
l'interès social, i laboralització de garantir l'accés dels operadors pri- Quant a les reaccions dels repre- ells els terminis i la forma de portar de la societat després; que són ne-
les condicions de treball del perso- vats a la xarxa postal pública; i el sentants d'aquests sindicats, que a terme la liberalització del sector cessàries moltes mans i que, només
nal funcionari. RD de data 23.11.06 que té com semblen més aviat portaveus de postal i el finançament de Correos d'aquesta forma podrem obligar a la
La nostra experiència en aquests objectiu fer efectiu aquest accés. l'empresa, fins a ara, estan dirigides (que haurà d'existir i no perquè ho resta de forces sindicals a que s'im-
casos ens diu que les conseqüències Ambdues mesures sorgeixen com a salvar la cara davant els seus afi- digui CCOO), i que CSIF ja ha anat pliquin en una lluita en la qual no
de la liberalització en altres empre- desenvolupament del ja contemplat liats i afiliades per la proximitat de un pas més enllà i ha anunciat que han mostrat cap interès per comen-
ses com Caixa Postal, Telefònica, en la Llei Postal, l'aprovació de la les eleccions sindicals, més que a no s'oposen a la venda de part de les çar.
Renfe, Tabacalera o TVE són la re- qual vam intentar paralitzar en oposar-se realment a la liberalitza- accions de Correos al capital privat No podem seguir permetent, ni la
ducció de plantilles, la pèrdua de 1998. ció del sector. La realitat és que (V jornades postals CSIF. Juny passivitat, ni la manipulació de la
drets laborals i l'externalització a D'altra banda, la resposta social i CCOO mai no s'ha oposat a aques- 2006.proposta nº 11). informació, ni la traïció al col·lectiu
través de contrates i subcontrates; i sindical davant el que és una nova tes mesures (que, insistim, no són Així les coses, des de CGT ente- a la qual alguns ens tenen acostu-
a ningú se'ns escapa que al final del agressió al caràcter públic d'un dels més que desenvolupaments del que nem que és necessari reobrir el mats. Per això, per aturar la privatit-
camí hi ha la privatització dels ser- serveis millor valorats per la ciuta- van signar en la Llei Postal) i el que debat des de baix, entre els matei- zació i la pèrdua de drets, cal seguir
veis. dania, està molt lluny de ser la ne- busca és que el govern negociï amb xos treballadors primer i en la resta lluitant.
Catalunya. Març de 2007 11

12. TREBALL-ECONOMIA
Les enquestes també s’equivoquen
Antonio Pérez Collado,
secretari general de la CGT del País
Valencià
E
n estos accelerats temps que
vivim, on les distàncies es
mesuren en anys/llum i les
grans fortunes en milers de mi-
lions de dòlars, seguim marcats per
ajustades enquestes, per uns mísers
decimals. L'èxit, l'esperança de
vida, la salut (per no parlar ja de
qüestions tan serioses com la políti-
ca o l'economia) es quantifiquen en
els tants per cent que qualsevol as-
pecte puja o baixa sobre les ante-
riors dades publicades.
Qüestions tan volubles com l'opi-
nió pública o els gustos personals
són també mesurats i comparats
constantment, de tal forma que els
partits polítics han de canviar la
seua estratègia segons evolucionen
les estadístiques de popularitat dels Foto: Mireia Bordonada
seus líders i les cadenes de televisió
modificar la seua programació da- sencers que amb els populars a minants, on l'èxit a qualsevol preu, de prevenció. El que ja resulta sos- CEOE. El que ha ocorregut és que
vant de la més mínima caiguda dels Moncloa millorava l'economia de la velocitat o el consum, l'exaltació pitós és que se sabent-se -ho saben molts empresaris han esperat als úl-
índexs d'audiència. Som esclaus de tots els espanyols, inclosos els pa- de la propietat privada, etc. gaudi- millor els empresaris, el govern i tims mesos de 2006 per a transfor-
les estadístiques, i com eixos estu- rats, els del contracte fem i els xen d'una adoració quasi unànime i els sindicats oficials, perquè tenen mar els seus contractes temporals
dis s'han revelat imprescindibles i obrers que queien del bastida. Amb malaltissa. totes les dades- que els accidents en indefinits, emportant-se així les
inqüestionables, no és res estrany ZP van canviar els objectius; l'eco- Els accidents de treball ens els patixen majoritàriament els tre- suculentes subvencions que els
que tots els que manen quelcom es nomia havia de seguir bé, per a això donen un altre exemple de tot el que balladors de contractes, eventuals, agents socials van pactar en una de
tornen bojos per trobar el mig d'in- és la mare del corder, però s'havien diem, perquè uns anys es posa l'ac- immigrants i jóvens sense forma- les recents reformes laborals. Total,
cidir en elles per a modificar-les al de millorar les dades d'accidents la- cent en la reducció del seu nombre ció, es continue per la via dels con- al preu a què eixes reformes pacta-
seu gust. borals o de trànsit, reduir el nombre total i al següent en el de víctimes tractes temporals i la precarització des a dos o tres bandes han posat
Els enormes esforços governa- de víctimes de la violència domèsti- mortals. Tot depén de qual resulte de l'ocupació, en compte d'apostar l'acomiadament, poc importarà que
mentals per controlar el famós IPC, ca i continuar abaixant la desocupa- més favorable per a govern i patro- per l'ocupació fixa i estable, per la un treballador siga eventual o fix:
les poc fiables estadístiques sobre ció, quelcom lògic en un partit que nal. Ara hem conegut ja les dades formació real dels treballadors (en amb allò que s'ha cobrat en subven-
intenció de vot, que donen com a porta amb orgull la "o" d'Obrer en de sinistralitat laboral de 2006, i la compte de donar les subvencions a cions fins a despedir-lo pot resultar
favorit al partit que les encarrega (el les seues sigles. veritat és que no hi ha motiu per a sindicats i patronal) i per l'enduri- avantatjós. Hi ha altres enquestes
que paga mana) o la conquesta de Desgraciadament, les coses no celebracions... ho mires des d'on ho ment d'inspeccions i sancions als que assenyalen un dada que posa en
quota de pantalla televisiva per solen ser tan senzilles com les ima- mires. Si ho fem pel nom de di- empresaris que infringixen les nor- dubte la imparcialitat de l'EPA: el
mitjà dels més abominables progra- ginen els nostres governants. O pot- funts, i acceptant que hi ha hagut 7 mes de seguretat. 40% dels jóvens menors de 25 anys
mes, ens poden donar una idea de ser (que diria Zaplana) és que hi ha menys que l'any anterior, la xifra de Enguany també s'ha presentat ni estudia, ni treballa, ni consta com
com resulta de vital arrapar uns de- canvis que no es poden ni proposar 1.352 resulta esgarrifós: un mort com un èxit del bon fer dels uns i a demandant d'ocupació.
cimals i superar amb ells els regis- perquè enfadarien als que manen de cada sis hores. Si ho agafes pel els altres la reducció de la precarie- Per tot açò considerem que no és
tres dels aferrissats competidors. veritat, que a estes altures tots nombre total d'accidents, la cosa tat en l'ocupació; i això a pesar que seriós presumir de tan pobres esta-
I, clar, davant de l'ambigüitat i la sabem que no són els que ixen tan tampoc permet compartir l'optimis- estem encara al voltant del 90% de dístiques quan el carrer, eixe poble
similitud dels programes polítics, sovint en la tele. El cas és que amb me de Caldera i els seus, ja que temporalitat en els nous contractes i tan enllacat quan ha de votar i tan
quina altra cosa es pot fer que dis- les campanyes informatives i les s'han produït al voltant d'un milió que seguim (en açò sí) al capdavant oblidat la resta del temps, porta
cutir sobre si un govern redueix la mesures repressives adoptades, ni d'accidents de treball, quasi un 4% de la UE. La contractació eventual anys dient que la vida està molt més
desocupació, els accidents o la grip les morts en la carretera ni els mal- més que en 2005. Fent el compte de afecta ja el 33% dels treballadors cara i que el treball està molt pitjor.
en un 0´02% respecte als èxits dels tractaments en la llar pareix que es la vella veiem que havent-hi més espanyols, i va en augment per la Eixa sí que és una realitat per a fer-
seus rivals o inclús sobre la seua vagen a acabar, la qual cosa ens fa accidents enguany que l'anterior, el gradual i sistemàtica substitució de nos pensar a fons. Els nimis èxits
pròpia marca, quan un equip mana sospitar que esta societat necessita fet que haja baixat lleugerament el l'ocupació de qualitat pel precari que publica l'INE són poc més que
al campió. Amb Aznar l'obsessió unes reformes prou més profundes, nombre de difunts es podria deure per mitjà de jubilacions anticipades material per a la tediosa i fingida
era sumar els decimals i fins als un llavat de cara als seus valors do- més a la sort que a una bona labor i altres fórmules del gust de la guerra entre polítics.
Davant la nova Reforma de la Seguretat Social
SP Comitè Confederal CGT laboral del Govern socialista, sent plets, “premiant” aquells que conti- lles de fet i el suposat avanç que En general, aquesta reforma su-
el primer la Reforma Laboral apro- nuïn treballant a partir dels 65 amb això significa, es desvirtua al veure posa un nou revés en l'aspiració
E l passat 16 de febrer, el Consell
de Ministres va aprovar la re-
forma de la Seguretat Social sota
vada el passat mes de maig.
Així, s'endureixen les condicions
generals dels treballadors i les tre-
una pujada d'un 2% en la seva pen-
sió cada any cotitzat després d'a-
questa edat.
el contingut del text que indica que
solament tindran dret aquelles que
acreditin cinc anys de convivència
dels treballadors i les treballadores
a treballar menys per treballar totes
i tots, a augmentar la qualitat de
l'eufemístic nom de “Llei de Mesu- balladres per accedir a una pensió, a Al mateix temps, aquesta refor- o tinguin fills comuns. vida i la garantia de dignitat econò-
res en Matèria Social” i que desen- més d'incentivar la permanència en ma endureix els requisits per acce- El mateix passa en cas d'Incapa- mica en els últims anys de la vida
volupa l'acord al qual van arribar el treball més enllà dels seixanta- dir a la jubilació parcial i anticipa- citat Permanent, on la mínima re- de les persones i avança pels ca-
UGT, CCOO, CEOE, CEPYME i cinc anys. da, augmentant l'edat necessària i ducció del període de cotització per mins ja coneguts de les receptes ne-
Govern estatal signat el 13 de juliol Més específicament, i respecte al els anys d'antiguitat en l'empresa a la prestació no compensa ni retor- oliberals que va propiciar aquesta
de 2006. període de cotització mínima per per poder tenir dret a la prestació. na la salut dels treballadors que Europa-fortalesa a través dels seus
És aquesta reforma el segon eix tenir dret a la pensió de jubilació, es El fet puntual de permetre l'accés queden incapacitats solament per acords de Maastricht i Lisboa.
sobre el qual gira la política socio- passa de 12,5 anys a 15 anys com- a la pensió de viduïtat de les pare- anar a treballar.
12 Catalunya. Març de 2007

13. Tema del mes
EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> OPINIÓ
Didàctica de la geografia
Inflexió i vertigen
PEL PROCÉS DE PAU AL PAÍS BASC
electoral
David Fernàndez
Foto: Mireia Bordonada
D
iuen que quan la ‘troika’ bri-
tànica de Tony Blair va visitar Xavi Roijals quals els acusats en aquest su-
Madrid mentre es forjava (lorajoler@paranoici.org) mari estan passant el que estan
l’incipient i (pre) suposat procés de passant en aquest judici; s'estan
pau al País Basc, un alt càrrec ministe- Tot el què està passant a Espanya practicant a Catalunya des de fa
rial anglés –requerit per l’homòleg es- en els darrers temps és altament anys i anys, des dels de mossèn
panyol sobre com valorava les possibi- clarificador per saber el lloc que Xirinacs als setanta i no fa tant,
litats de consolidació d’un diàleg ocupa Espanya al món, i amb fins als practicats hores d'ara per
resolutiu- va etzibar mentre guaitava la quins estats del seu entorn se'l l'amplíssima galàxia dels movi-
TV hispànica: “El procés de pau a Ir- podria comparar. ments socials de totes formes i
landa del Nord no resistiria una sola Quan per exemple s'agafa a un colors. I aquí, per sort, no passa
tertúlia espanyola”. senyor membre d'una organitza- res, o com a mínim ni de lluny de
Anecdòtic però simptomàtic, i des- ció terrorista que ha purgat la la mateixa magnitud. Encara. I
prés del punt de ruptura-inflexió-blo- pena a la que va ser condemnat que duri.
queig posterior al el 30-D a Barajas, el Manifest “Cap violència, si a la pau” d'acord amb el codi penal vigent Quan es prohibeixen diaris que
rebombori mediàtic, polític i judicial en el seu moment; i se'l manté a la realment eren com versions lo-
ha tornat a primera fila. Batalles cam- En primer lloc, manifestem el nostre cia i amb el respecte de tots els drets presó fins que és condemnat un cals d'”El Punt”, per dir-ho d'algu-
pals, sorolls de sabres, sabres medià- més ferm rebuig a l’atemptat que humans per a totes les persones. altre cop per una sèrie de delictes na manera, quan s'agafa i es reté
tics i un altre cop el País Basc com epi- ETA ha comès a Madrid i que ha No volem tornar al passat i consi- fonamentats en un article publicat a experiodistes d'aquests diaris
centre de la mercadotècnia electoral causat la mort de dos treballadors derem que l’objectiu de la pau és una en un diari. Quan implícitament prohibits en actes electorals del
espanyola en l’horitzó de les generals equatorians, tot expressant el nostre prioritat política de la màxima im- tertulians i membres de la brune- Zapatero, com si l'Otamendi
del 2008. El cas de De Juana Chaos ho condol i solidaritat als seus familiars portància. No volem ser espectadors te mediàtica reconeixen que l'ob- (aquesta mena de barreja basca
torna a demostrar: pura artilleria elec- i amics. ni espectadores i considerem impres- jectiu d'aquest judici i sobretot entre el Toni Strubell i el Vicent
toral. I així, sembla difícil poder con- Totes les entitats sotasignades ens cindible la participació activa de la d'aquesta condemna era evitar Partal) fos un perillós terrorista... I
solidar un procés de pau, malgrat sigui apleguem sota els següents principis societat civil per assolir aquest ob- que aquest senyor tornés a la lli- aquí, gràcies als deus, o al Partal,
certament paradoxal que el primer gest comuns: jectiu. Tots i totes compartim que bertat; malgrat haver complert la que ves a saber, no passa res. En-
en matèria penitènciaria (la presó ate- 1) Continuar amb el nostre compro- construir un escenari de pau reque- corresponent condemna. Quan cara. I que duri.
nuada per De Juana) hagi estat després mís en suport al diàleg i la recerca reix d’una realitat de no violència i aquest senyor fa una vaga de fam Doncs dóna la sensació que si
de Barajas. I no abans. d’un procés de pau. respecte a tots els drets. Aquest és l’- que l'està portant a l'altre barri hem de situar Espanya al món,
La fulla de ruta, doncs, es complica, 2) Donar suport a totes les iniciatives únic camí. No hi a treva per la pau reivindicant la seva llibertat i es aquesta estria molt a prop de Tur-
s’allarga i s’endureix. I sembla que, ciutadanes que es desenvolupin en Catalunya, gener de 2007 decideix mantenir-lo a la presó. quia. Amb una salvetat: a Turquia
sinó més difícil i més dur, si que serà aquest mateix sentit Per consultar les adhesions: Quan coneguts personatges me- estan anant cap a endavant, pa-
més llarg i molt lent. Els terminis pre- 3) Reafirmar que la opció per la pau http://blocs.mesvilaweb.cat/sialpro- diàtics i futbolístics expressen la tint el camí cap a les llibertats
vistos s’han esmicolat i pel túnel de s’ha de donar en absència de violèn- ces seva perplexitat per aquests fets i amb sang i morts, amb compro-
temps (sentència Jarrai/Segi) hem tor- fan comparacions incòmodes i mís, amb paradoxes i amb entre-
nat allà on no volíem tornar: al passat i sals. Quasi bessones: Milakabilaka Bunker social pel diàleg i el procés se'ls retiren contractes miliona- bancs. Màxim respecte per la po-
unes receptes conegudes. Però (milers cercant) i la Campanya Sí al de pau contra el búnker de la guerra, ris... Quan si et llegeixes l'article blació turca compromesa amb la
el maniqueisme i el blanc/negre de l’o- procés de Pau, que ja aplega el suport que existeix i funciona cada dia. Però tan punible d'aquest senyor veus modernització i les llibertats del
fensiva extremadament dretana que de més de 100 entitats i que compta també contra la paràlisi estéril i la falta que a totes les revistes i reviste- seu país.
plourà no se sosté si no és a les fos- amb nuclis locals a Tarragona i Grano- de valentia (“el punt mig entre la co- tes alternatives i/o no globals i/o Mentre que aquí semblaria que
ques. Fent saltar els ploms perquè la llers, van néixer sota la mateixa volun- vardia i la temeritat” segons Sèneca) independentistes i/o llibertàries estem recorrent el camí invers. Si
cambra quedi ben fosca. Sense una tat, principis irrenunciables i dinàmica dels mesos previs al 30D quan es podia (però sobretot catalanes, ni que no estiguéssim tan ben informats
sola escletxa de llum. Afortunadament, social: respecte a tots els drets humans haver avançat (i molt) i on només hi ha sigui per adscripció geogràfica) per la premsa estatal (que des
els que neguen qualsevol possibilitat de totes les persones, absència de qual- hagut gestos clars d’una de les parts pràcticament a cada número es d'aquí els dono les gràcies), sem-
ho tenen més complicat del que sem- sevol tipus de violència (de cap) i de- implicades que han seguit treballant en publica un article que diu coses blaria que la separació de poders
bla. fensa social del procés de pau. les mateixes condicions d’il·legalitza- més grosses que l'afortunat o tindria algunes fronteres febles,
I el moll de ‘os per salvar –vés per Cal constatar que l’escenari serà ben cions i vulneracions de drets civils i desafortunat article en qüestió però no en el sentit d'intervenció
on- els mobles de la possibilitat d’un complicat amb proves de foc cada dos polítics. (per no parlar dels llocs web de del poder executiu en àmbits pro-
procés de pau és, amb tot i com sem- per tres –municipals, sentències dels Perquè el celofan tarannà ZP no publicació oberta). I aquí no pis del poder judicial, sinó en un
pre, la implicació de la societat civil. macrosumaris inquisitorials contra només s’ha estavellat no fent cap gest, passa res. Encara. I que duri. sentit invers... Semblaria que es
Blindar socialment el procés, fer-lo l’esquerra abertzale civil-, amb dalta- sinó –i sobretot- permetent-se el luxe Quan ara en aquests moments prohibeixen diaris, organitza-
irreversible i no deixar-ho en la gestió baixos i dificultats. Però els fonaments d’editar vídeos dient que el PSOE feia s'està celebrant el judici 18/98 per cions polítiques, legítimes for-
de les elits, volàtils sempre a la darrera bascos –i els estatals?-són sòlids: la menys que el PP. Amb tot, el més greu un flagrant cas de desobediència mes (per cert, molt llibertàries) de
mirada de Rubalcaba a la penúltima majoria social basca (sindical, feminis- és no haver fet cap tipus de pedagogia civil pacífica als territoris cone- desobediència civil, semblaria
enquesta electoral (que és una forma ta, social) fa anys que ha apostat per la política per la pau. Cap, cap ni una. guts pels interessats com Euskal que hi haurien curioses interpre-
extremadament difícil que un procés superació de la lògica militar –sempre Per això quan la nit és més fosca, és Herria. tacions de la llibertat d'expressió,
de pau sigui reeixit). És tracta de tren- devastadora- del conflicte a través d’un quan més llumins cal encendre, que Com amb tots els respectes per i un llarg etcètera. I el problema
car amb el passat conegut. procés que només seria un punt de par- diria Ovidi Montllor. Milers de llumint la judicatura, dóna molt la sensa- d'aquestes coses, és que nosal-
Per això les veus solidàries són ne- tida, mai d’arribada. Es tracta, “senzi- cercant un camí encara intransitat de ció que és un sumari que no s'a- tres, com que no som part inte-
cessàries. És alenador que, en paral·lel llament” i efectiva, de transformar les democràcia, pau i respecte a la lliure guanta, que és una acusacio que ressada o això ens pensem,
i sense coneìxer-se l’una amb l’altra, regles del conflicte cap a termes polí- determinació dels pobles. no té ni cap ni peus. Quan, encara podem mirar cap una altra banda,
després del 30 de desembre van sorgir tics i socials on tots els projectes polí- Per això som, al País Basc, a Cata- més important, actes de desobe- però tinguem clar que si se'n sur-
al País Basc i a Catalunya dues iniciati- tics puguin ser defensats i implemen- lunya i arreu, milers. Milers buscant la diència civil com aquells pels ten ara, també ens tocarà el rebre.
ves socials, de base, plurals i transver- tats. sortida.
Catalunya. Març de 2007 13

14. Cronologia
EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES
> EL MOVIMENT > DELS MOVIMENTS
El Congost de Campanya de CGTi
Montrebei al punt Maulets per un
de mira del capital habitatge digne a
Palma
CGT Ponent, Secretaria d’Acció Social
Podeu contactar amb nosaltres a cronocata@cgt.es - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. (zitzania@sindominio.net, sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgtcatalunya.cat www.cgt.es www.rojoynegro.info
FINS AL 15 DE FEBRER una garrafa de benzina, sense conse- de Sabadell denuncia l'actitud dels Just i Responsable al Centre Cívic DIJOUS 1 DE FEBRER CONCENTRACIÓ a les portes dels del barri de Gràcia de Barcelona per
qüències majors. (IU) mossos d'esquadra (que pressumpta- Convent de Sant Agustí de Barcelona. CONCENTRACIÓ als jutjats de Terras- jutjats d'Arc del Triomf de Barcelona. protestar per l'acomiadament d'un tre-
M ment haurien carregat indiscriminada- CONCENTRACIÓ ANTIFEIXISTA a la sa contra el desallotjament de Can Són citats a declarar els presos del 4F ballador. (CI)
DIMARTS 16 DE GENER DILLUNS 22 DE GENER ment) com del consistori, davant dels plaça de la Vila de Santa Coloma. (CI) Beltza, amenaçada de desallotjament. i els seus pressumptes agressors per L’organitzacio de joves Maulets i el sin-
CINEMA SOLIDARI / IV Cicle Centre 2A VAGA I CONCENTRACIÓ a les incidents. Els mossos d'esquadra ne- JORNADA DE SUPORT a Kan Yaka (CI) la denúncia de tortures presentada DISSABTE 10 DE FEBRER dicat CGT han iniciat una campanya
Llatinoamericà de Reus. Projecció de portes de Clariant de Tarragona, per guen les acusacions de la Plataforma i (Begues). (CI) pels nois pel tracte rebut durant la seva PROP DE 400 TREBALLADORS de conjunta a Palma de Mallorca per reivin-
la pel·lícula "Memoria del saqueo", al demanar el reingrés dels companys de afirmen que l'actuació va ser "correc- INAUGURACIÓ del Centre d'Estudis DIVENDRES 2 DE FEBRER detenció (el passat 4 de febrer de Parcs i Jardins de Barcelona es mani- dicar el dret a l'habitatge digne i a fi de
Diverses entitats, entre elles la CGT de Centre de Lectura de Reus. Organitzat CGT acomiadats i el cessament de la ta". (CI) Llibertaris 'Francesc Sàbat' de Terras- MANIFESTACIÓ contra el desallotja- 2006). (IU) festaren a les portes de les oficines del denunciar els interessos immobiliaris.
Ponent, s’han adherit al manifest pro- per diverses entitats, amb la col·labora- persecució sindical dintre de l'empre- PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "Cròni- sa. ment de l'Ateneu Llibertari del Xino, a carrer Tarragona, i a la plaça Verneda Un dels principals problemes actuals
mogut per Ipcena (Institució de Ponent ció de la CGT. sa. ques del 6 i altres detalls de la clave- MANIFESTACIÓ de 100 persones a la Rambla del Raval de Barcelona. (IU) de Sant Martí davant de l'alcalde. que afrontam el jovent i de la societat
per la Conservació dels Espais Natu- NOU ATEMPTAT contra la mateixa guera policial (1996-2006), des del ci- les Rambles de Barcelona per tal que MANIFESTACIÓ per l'ocupació i con- MÉS D'UN MILER de persones es en general, tot i les declaracions de
rals) on es denuncia el projecte de la hi- DIMECRES 17 DE GENER casa ocupada al carrer Fastenrath del nema Princesa fins als 3 de Gràcia" a l'àrea al voltant del Tibidabo sigui tra el desallotjament de 'La Massa' al concentren davant la subdelegació del bones intencions que trobem arreu, és
droelèctrica Endesa de construir una QUATRE AGENTS de paisà encaput- barri del Carmel de Barcelona: els ocu- càrrec de l'autor al centre social ocupat també considerada Parc Natural. (CI) barri de Gràcia de Barcelona. govern de Girona per protestar contra el de l'habitatge.
presa de 33 metres d’alçada a escassos xats detenen un jove del barri del Clot pants denuncien l'entrada de tres ma- Banka Rota de Cornellà de Llobregat. XERRADA-DEBAT sobre la salut, l'ingrés a presó de Núria Pórtulas, de- L'habitatge ha deixat de ser conside-
500 metres de l’entrada del Congost de de Barcelona, acusat de participar en tons que començaren a amenaçar un CONCENTRACIÓ A LES PORTES DIUMENGE 28 DE GENER amb actuació posterior de flamenc. Al cretat per l'Audiència Nacional. El ma- rat un bé de primer necessitat per a les
Montrebei. Aquest congost, situat entre els aldarulls posteriors a la manifesta- dels ocupants. Davant l'arribada de dels jutjats d'Arc del Triomf de Barcelo- MANIFESTACIÓ contra els abusos centre social 'La Banka Rota' de Cor- teix dissabte també es van realitzar persones. Ha esdevingut una simple
la Noguera i la Baixa Ribagorça, fou de- ció del passat 5 d'octubre de 2006 con- més gent, els matons varen fugir; na. Són citats a declarar els presos del policials a Olot, denunciant pressump- nellà de Llobregat. concentracions de suport a Barcelona, mercaderia de la qual les immobiliàries,
clarat l’any 1992 zona PEIN dins la Serra tra el desallotjament del Forat de la menys un, que segons els ocupants, 4T ANIVERSARI DEL KOP ALTA 4F i els seus pressumptes agressors tes abusos policíacs en el registre de MASSA CRÍTICA de ciclistes pel cen- Mallorca i Menorca. (CI) amb l'ajuda de les administracions pú-
del Montsec i constitueix un dels parat- Vergonya. (IU) els va agredir amb un objecte contun- TENSIÓ. NComencen s actes de cele- per la denúncia de tortures presenta- dos bars de la ciutat el passat 15 de tre de Barcelona. BICICLETADA contra l'especulació a bliques, s'enriqueixen mitjançant l'es-
ges més imponents del prepirineu cata- dent, causant diverses ferides a dues bració d’aquesta okupació del Prat de da pels nois pel tracte rebut durant la desembre. A la nit es celebrà un con- EL NOU JUTGE que porta el cas arxi- Mataró, amb la participació d'unes 50 peculació urbanística desenfrenada.
là. És l’únic gran congost del prepirineu DIJOUS 18 DE GENER persones. (IU) Llobregat. seva detenció (el passat 4 de febrer de cert de solidaritat amb els detinguts en va la denúncia per tortures contra el persones. (CI)
lliure d’infraestructures, ja que als anys RODA DE PREMSA per part dels ocu- DESALLOTJAMENT d'una casa ocu- EL JOVE del barri del Clot que havia 2006). (IU) aquella operació al centre social ocu- jove de Torà. (CI) L'habitatge a Ciutat
80 va evitar-se la construcció d’una ca- pants de Kan Mireia a l'esglèsia de la pada a l'Hospitalet abans que es com- estat detingut el passat 17 de gener es MANIFESTACIÓ contra la reforma ur- pat "La kurtida" de Banyoles. (IU) DIUMENGE 11 DE FEBRER La ciutat de Palma no s'escapa de la lò-
rretera que el travessava i ha aconse- Trinitat (Barcelona). Recordem que plissin 48 hores des de la denúncia per posat en llibertat sense fiança i amb banística del barri del Bon Pastor de CONCENTRACIÓ "Sí al procés de DISSABTE 3 DE FEBRER AGRESSIÓ NEONAZI a Vilanova i la gica de mercat encarregada de dictar
guit mantenir una rica varietat de flora i aquest històric centre social ocupat del ocupació. una forta rebaixa dels càrrecs que se li Barcelona. (CI) pau", a la plaça Sant Jaume de Barce- ACCIÓ: 1a mostra de vídeoactius i de Geltrú. Tres neofeixistes apallisaren un els preus de l'habitatge. En conseqüèn-
fauna autòctones, on fins hi tot hi nien barri de la Trinitat Vella de Barcelona va imputaven inicialment. (CI) ÉS OCUPADA una casa al barri del lona, amb la participació d'unes 2000 desobediència. Al Centre Social i Re- BARCELONA 2006, L’ANY DEL CI- jove que esperava el tren a l'estació. És cia, el jovent de la ciutat no es veim ex-
espècies amenaçades com el trencalòs. ser desallotjat el passat 10 de gener. DIMARTS 23 DE GENER Clot de Barcelona, al carrer Sospir 22. persones. (CI) creatiu L'Avenç d'Esplugues de Llobre- VISME, xerrada a l’Ateneu La Torna a la segona agressió neonazi a la ciutat closos del conjunt de joves que no són
Aquest paratge fou adquirit el juliol de Els ocupants denuncien que en la ma- CINEMA SOLIDARI / IV Cicle Centre DIVENDRES 26 DE GENER gat. (IU) càrrec d’Eva Fernandez, analitzant les en una setmana. (CI) capaços d'emancipar-se.
1999 per la Fundació Territori i Paisatge nifestació de protesta posterior del dia Llatinoamericà de Reus. Projecció de ES FA PÚBLIC que la CGT és l'únic DISSABTE 27 DE GENER DILLUNS 29 DE GENER JORNADES DE DEBAT "Les coses ordeces del civisme. MANIFESTACIÓ A TERRASSA de A Palma hi existeixen, segons xifres
de Caixa de Catalunya per tal de, se- 13 de gener (que aplegà un miler de la pel·lícula "Che Guevara, donde sindicat que ha augmentat la seva re- LA CGT DE CATALUNYA s'adhereix 3ER DIA DE VAGA a l'empresa Cla- clares i el debat públic" a càrrec de l'A- suport als encausats en el judici per l'o- de l'any 2001, uns 35.080 habitatges
gons aquesta entitat “engegar un pla de persones), arran d'una càrrega dels nunca jamás se lo imaginan", al Centre presentació a SEAT (primera empresa al manifest unitari "Sí al procés de pau" riant de Tarragona, demanant el rein- teneu Llibertari de Sants (Barcelona), DIJOUS 8 DE FEBRER cupació del KORK III, amb la participa- buits. Mentre aquest pisos continuen
gestió per tal de millorar la biodiversitat mossos d'esquadra es produïren diver- de Lectura de Reus. Organitzat per di- industrial de Catalunya) a les darreres junt amb d'altres organitzacions políti- grés dels companys de CGT acomia- amb festa posterior al centre social PROJECCIÓ de la pel·lícula "Fasin- ció d'unes 100 persones. El judici es buits, el preu de l'habitatge es segueix
de la reserva i facilitar-ne l’ús públic”. sos ferits i contusionats. (CI) verses entitats, amb la col·laboració de eleccions sindicals. Es dona el cas que ques i socials. dats i el cessament de la persecució Can Vies. (CI) pat", amb la participació de Josep Gar- suspen per enèsima vegada en vuit incrementant. D'aquesta manera, a
Els “compromisos” d’aquesta Funda- la CGT. la CGT va ser precisament el sindicat sindical dintre de l'empresa. ganté, membre de la CGT, al Casal Sa- anys. (CI) hores d'ara, el metre quadrat mitjà es
ció, segons ells mateixos, són els de DIVENDRES 19 DE GENER CONCENTRACIÓ de repulsa contra la me? castigat al darrer Expedient de DESALLOTJAT L'ANTIC forn del car- DIUMENGE 4 DE FEBRER geta de Foc, organitzat pel mateix situa en l'escandalosa xifra de 2127
“garantir la perdurabilitat del paisatge i EL JOVE DETINGUT del barri del Clot violència immobiliària (els últims Regulació d'Ocupació de finals de rer Planeta del barri de Gràcia de Bar- *4F: Un any empresonats. Casal i la CGT. DIMECRES 14 DE FEBRER euros.
els valors naturals de les reserves per a de Barcelona, acusat de participar als atemptats i agressions patits a la casa 2005. celona, ocupat el passat sis de gener. PARAULES PER LA PAU a la plaça JUDICI CONTRA RUBEN I IGNASI, VAGA DE 4 HORES dels autobusos Tot i aquestes dades, l'Ajuntament,
les generacions futures, integrar els te- aldarulls posteriors a la manifestació ocupada del carrer Fastenrath) a la dela Font de Tarragona: com cada pri- acusats de cremar un caixer automàtic de Transports Metropolitans de Barce- lluny de cercar solucions, es dedica a
rritoris adquirits en xarxes de protecció contra el desallotjament del Forat de la plaça Salvador Allende del barri del DIMARTS 30 DE GENER mer diumenge de mes, concentració d'una entitat bancària i la seu del CIRE lona, amb manifestació posterior d'uns promoure el creixement urbanístic cap
de la natura a nivell estatal, autonòmic i Vergonya, es posat a disposició judi- Carmel de Barcelona. (IU) CINEMA SOLIDARI / IV Cicle Centre per demanar la retirada dels vaixells de (centre de reinserció de presos) del 800 conductors pel centre de la ciutat. als afores, el que suposa la construcció
internacional i condicionar les reserves cial. La jutge dicta presó preventiva ES PORTAT A DECLARAR en Juan, Llatinoamericà de Reus. Projecció de guerra del port de la ciutat. barri de Gràcia de Barcelona. Són fi- INAUGURACIÓ de la quinzena antinu- de noves vivendes. D'aquesta manera,
per a un ús social i respectuós amb sense possibilitat de fiança a l'espera un dels 3 joves empresonats des de fa la pel·lícula "Mi mejor enemigo", al nalment condemnats a dos anys de clear dels barris d'Horta, Nou Barris i podem dir que l'ajuntament, enlloc de
l’entorn”. Aquesta fundació és propietà- de judici. (CI) un any pel cas 4F. Es realitza una con- MANIFESTACIÓ contra la llei d'estran- Centre de Lectura de Reus. Organitzat DILLUNS 5 DE FEBRER condemna (per la qual cosa no entra- Sant Andreu de Barcelona. Roda de cercar solucions a la problemàtica, la
ria, al desembre del 2005, de 7525, 38 centració de suport a les portes dels geria a Barcelona, amb l'assistència per diverses entitats, amb la col·labora- 4ART DIA DE VAGA i concentració de ran a la presó), quatre anys en llibertat premsa: "En el declivi de l'era nuclear", fomenta i afavoreix interessos immobi-
ha, ha signat convenis amb diferents DISSABTE 20 DE GENER jutjats de Barcelona, amb l'assistència d'unes 300 persones. (CI) ció de la CGT. delegats a l'empresa Clariant de Tarra- condicional i pena-multa de quatre per part de la Coordinadora Tanquem liàris enfront de l'interès col·lectiu.
ajuntaments per gestionar 91.295 ha CONCENTRACIÓ SUPORT al procés de 40 persones. (CI) LA FEDERACIÓ de Treballadors de gona, demanant el reingrés dels treba- mesos a 5 euros diaris. (IU) les Nuclears". Al Centre Cívic Can
arreu de Catalunya i ha adquirit els de pau al País Basc a la plaça Sant l'Administració Pública de la CGT con- lladors de CGT acomiadats i el cessa- CONCENTRACIÓ PROTESTA a les Basté de Barcelona. Mesures per un habitatge
drets de tala de 141, 80 ha de boscos Jaume de Barcelona, amb la participa- DIMECRES 24 DE GENER voca noves mobilitzacions de treballa- ment de la persecució sindical a portes de la seu d'ICV de Barcelona CONCENTRACIÓ 'No més morts als
digne
per tal de, segons la Fundació, preser- ció d'unes 120 persones. (CI) CONCENTRACIÓ suport detingut Gi- dors davant les delegacions de la Se- l'empresa. Un centenar de persones per protestar contra la detenció de llocs de treball', a la plaça Sant Jaume
var-los. PRESENTACIÓ A TORTOSA del rona. guretat Social, donats els reiterats s'han manifestat durant 8 hores a les Núria Pórtulas. Al matí s'havia realitzat de Barcelona. (IU) Per tal de frenar l'especulació urbanísti-
Ara, casualment, Endesa mostra el Casal Popular Panxampla, nou espai incompliments dels compromisos per portes de l'empresa. una primera concentració de suport a CONCENTRACIÓ davant la seu d'ICV ca salvatge que impera actualment,
seu interès per la zona, i el Departament alternatiu de les Terres de l'Ebre. (CI) DIJOUS 25 DE GENER part del govern socialista. les portes de la comisaria de Sants- a Girona per protestar per l'empresso- creim necessàries una sèrie de mesu-
de Medi Ambient i Habitatge, ecologista CONCENTRACIÓ DE TREBALLA- DESALLOTJAMENT de la casa ocu- DIMARTS 6 DE FEBRER Montjuïc. (IU) nament de Núria Pórtulas. (IU) res a emprendre:
de debò, afirma que el projecte és com- DIUMENGE 21 DE GENER DORS de l'Institut de Parcs i Jardins de pada 'L'Esbarzer' del barri de Sants de CONCENTRACIÓ a les portes dels ES REALITZA una roda de premsa al SORTEIG SECRET de pisos per part -Limitació del preu dels lloguers i els
patible amb el medi ambient. "CONTRA LA PRECARIETAT, els Barcelona davant de la Biblioteca Barcelona, per part dels mossos d'es- jutjats de Barcelona de suport als qua- col·legi de periodistes de Lleida per de- de l'ajuntament de Barcelona. Tot i així, preus dels pisos. Els preus no haurien
Des de la CGT de Ponent no podem acomiadaments i el terrorisme patro- Jaume Fuster (plaça Lesseps) de Bar- quadra. Cinquanta veïns es van con- tre activistes ecologistes defensors del nunciar l'arxivament de la querella per membres de l'Assemblea Popular per de poder superar el 30 % de la renda del
més que oposar-nos a aquesta nova nal". Manifestació unitària dels sindica- celona, esperant l'arribada de la presi- centrar contra el desallotjament, tallant Tibidabo acusats de desordres públics. tortures contra un jove de Torà. (CI) un Habitatge Digne van provar de pro- llogater o hipotecat.
barbaritat que amb el beneplàcit del tri- lisme llibertari i alternatiu al centre de denta de l'Institut Imma Mayol, on li en- el carrer Constitució. (CI) testar davant d'un local municipal blin- -Incentivar la cultura del lloguer enfront
partit es vol dur a terme en un dels in- Barcelona. Participen unes 1200 per- tregaren un escrit de refús de les FESTA D’ANIVERSARI de Ràdio RODA DE PREMSA dels ocupants de DIVENDRES 9 DE FEBRER dat per la presència policíaca. (CI) de l'actual cultura de nova construcció.
drets més espectaculars del l’occident sones. declaracions de la citada presidenta Contrabanda, a l’Espai Obert. L’emis- Can Beltza (Terrassa) en visperes del DIMECRES 7 DE FEBRER NÚRIA PÓRTULAS es traslladada a JORNADA DE DEBAT al barri de la -Fomentar pràctiques destinades a per-
català, deixant en mans del capital la PROJECCIÓ de la pel·lícula "Terra i fetes dos dies abans a un informatiu de sora compleix 16 anys en antena. seu desallotjament. (CI) ÉS DETINGUDA Núria Pórtulas al l'Audiència Nacional de Madrid. (CI) Barceloneta de Barcelona contra el metre un habitage jove com serien la
gestió i destrucció del país amb la con- Llibertat" al Casal Sageta de Foc, or- TV3, on criticava els treballadors de ÉS TANCAT i precintat per part de la barri de Pont Major de Girona (on viu). LA MATEIXA AUDIÈNCIA Nacional nou pla urbanístic de l'ajuntament, al masoveria urbana, pràctica molt fre-
tinuada urbanització dels espais natu- ganitzat per l'Assemblea de Joves de l'institut (acusant-los de cobrar el doble guardia urbana l'històric Ateneu del CONCENTRACIÓ "No a la MAT (Molt DIMECRES 31 DE GENER Se li aplica l'antiterrorista i es trasllada- condemna cinc dels acusats per l'Ope- centre cívic del barri. qüent als països nòrdics.
rals i perpetuant un model energètic in- Tarragona. que al sector privat) al mateix temps Xino, amb més de 12 anys de presèn- Alta Tensió)", a la plaça Sant Jaume de POC DESPRÉS de fer pública la nova da a Madrid. El jutge, un cop presa de- ració Estany. El sisè va ser absolt fa un -Penalització de la possessió d'immo-
compatible de totes formes amb el medi ATEMPTAT INCENDIARI contra una que defensava l'ocupació de cases. cia al barri del Raval de Barcelona. (IU) Barcelona. ocupació del carrer Sospir del barri del claració, retira les imputacions de ti- mes. La Plataforma Aturem la Guerra DIJOUS 15 DE FEBRER bles buits, sense utilitzar o abandonats.
ambient. casa ocupada al carrer Fastenrath nº XERRADA "ESCAMOT DIXAN", a CONCENTRACIÓ NEONAZI al Parc "SOBIRANIA ALIMENTÀRIA i con- Clot de Barcelona, és desallotjada per nença d'explosius (inexistents) i dicta de les comarques gironines manifesta UN PLE EXTRAORDINARI de l'ajunt- -Persecució de les pràctiques de violèn-
Informació i adhesions: www.ipcena.org 123 del barri del Carmel de Barcelona. càrrec de Sebastià Salellas, al Casal Catalunya de Sabadell "contra les ban- sum: és hora de començar a caminar": antidisturbis de l'ajuntament. (CI) presó provisional fins que s'acabin les el seu ple suport als encausats. (CI) manet de Sarrià de Ter demana la lli- cia immobiliària.
Un individu va calar foc al local amb Sageta de Foc de Tarragona. des llatines". La Plataforma Antifeixista finalitzen les 5es Jornades de Consum diligències d'investigació. (IU) CONCENTRACIÓ davant del Bocatta bertat de Núria Pórtulas. (CI)
14 Catalunya. Març de 2007 Catalunya. Març de 2007 15

15. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
TINDRÀ LLOC A CERDANYOLA DEL VALLÈS DEL 23 AL 25 DE MARÇ
20a Trobada en
> CONVOCATÒRIES
AMB NOSALTRES SOM I LA
Defensa del Territori
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
AL MARÇ I L’ABRIL
dels Països Catalans
La CGT de
Tarragona organitza
un Curs d'Economia
Crítica
CGT Tarragona i Col·lectiu Catalunya
La CGT de Tarragona ha organitzata un Salvem el Vallès, ADENC,
curs d’anàlisi econòmica de la societat Ecologistes de Catalunya
actual, junt amb Nosaltres Som i la Fa-
cultat d’Història de la Universitat Rovira 'ADENC (Associació per a la
i Virgili. El curs l’impartirà el Seminari
d’Economia Taifa i tindrà lloc entre els
mesos de març i abril del 2007.
L Defensa i Estudi de la Natu-
ra) i Salvem el Vallès formem
part de la Federació d'Entitats Eco-
Aquest curs vol aconseguir presentar logistes de Catalunya (EdC).
una visió rigorosa i critica dels aspec- Aquesta Federació està constituï-
tes més rellevants i fonamentals del da per organitzacions i plataformes
funcionament actual de la societat ca- ecologistes i conservacionistes
pitalista. Analitzar les conseqüències que tenen com a principals objec-
que l’evolució del capitalisme està te- tius la defensa del medi ambient i
nint pel conjunt de les societats i inten- de la salut de les persones, i el seu
tar esbossar el debat al voltant de les estudi i difusió. La Federació d'Enti-
diferents alternatives que s’estan plan- tats Ecologistes de Catalunya està
tejant des de diversos moviments so- formada per entitats d'arreu de les
cials sobre com destruir l’actual siste- comarques de Barcelona i de tota
ma dominant. Catalunya, (en són entitats mem-
bre, algunes de les principals enti-
Continguts del curs tats ecologistes del país, com ara,
entre d’altres Ipcena, Cepa,
-Bloc 1. Elements bàsics per a l’anàlisi Gepec, Iaeden, Ang, etc.).
econòmic del capitalisme Les contínues agressions que
1) dimecres 7 març :La societat en la pateix el nostre territori com a con- La Trobada pretén aplegar lluites i aprendre els uns dels altres. A la foto, acció contra el Quart Cinturó. Foto: Lluís Brunet.
que vivim : una sessió panoràmica seqüència de l’especulació, la
2) dimecres 14 març : L’estructura fona- manca de planificació per part de nos de la coordinació des de Sal- instal·lacions del Patronat Flor de - Alguns dels ponents seran: Josep
mental d’explotació l’administració i la permissivitat en- vem el Vallès i l'Adnc i aprofitant l’a- Maig, al terme de Cerdanyola de Maria Mallarach, Jaume Terrades,
3) dimecres 21 març: El sistema pro- vers l’incompliment de les normes vinentesa que aquesta entitat cele- Vallès. Pep Riera, Ramon Caralt, etc.
ductiu ambientals, han fet que el nostre bra 25 anys d’existència, aquestes -Duraran des del divendres 23 de -Durant les Trobades es realitzarà
-Bloc 2. L’organització i regulació del territori es trobi enmig d’una situa- trobades seran un dels principals març de 2007 a la tarda fins el diu- una actualització de la Declaració
capitalisme ció ambiental i social insostenible. actes de l’aniversari. menge 25 de març al migdia. de Figueres i de la de Tortosa.
4) dimecres 28 març: El paper de l’Es- D’aquest fet n’ha derivat la creació i Les trobades d’entitats i platafor- -El divendres al vespre i durant tot -Enguany, una important innovació
tat. Natura de l’Estat. La intervenció pú- revifament de moltes plataformes mes en defensa del territori dels dissabte es faran xerrades i tallers. serà la Mostra Jove de treballs
blica. La política econòmica del capita- arreu dels Països Catalans en de- Països Catalans, tenen com a ob- El dissabte a la nit hi haurà un con- d’estudi de ciències naturals i medi
lisme actual fensa del territori, així com també jectiu ser un espai de formació i cert a Cerdanyola ciutat. El diu- ambient, on joves de 16 a 20 anys
-Bloc 3.El capitalisme avui. Imperialis- la insistència en la defensa del d’intercanvi d’experiències de fun- menge es farà l’assemblea i el co- podran exposar els seus estudis
me o globalització. medi ambient per part d’entitats, al- cionament, de problemàtiques i so- miat. (adjuntem les bases de la mostra).
5) dimecres 18 abril : La dinàmica ac- gunes, amb més de 25 anys d’ex- lucions principalment per impulsar -Els debats aniran a l’entorn de 6 -Hi són convidades totes les perso-
tual del capitalisme periència. línies de treballs conjuntes i poder eixos: Mobilitat: eixos viaris i ferro- nes interessades. Preu inscripció:
-Bloc 4.Formes de lluita per la destruc- Aquesta serà la vintena vegada continuar encarant i resolent els viaris, Planificació territorial, Espais 10 euros.
ció del capitalisme. que s’organitzen les Trobades eco- conflictes ambientals del nostre te- naturals a conservar, Gestió de re- Ja està activa la web on podreu
6) dimecres 25 abril : El debat a l’entorn logistes, caldria destacar les dues rritori a través del diàleg i la novio- sidus, Polítiques energètiques i trobar informació actualitzada de
de les alternatives. últimes, la 18a a Figueres (organit- lència. Agricultura sostenible. les Trobades així com els docu-
Les sessions tindran una durada de zada per Salvem l’Empordà i Iae- -Es realitzaran tres tallers: Curs ments de difusió i el formulari per
dues hores i mitja i es dividiran en tres den), i la 19a a Tortosa (organitza- Informació sobre la d’edició de material de difusió, fer la inscripció via on-line. Aquesta
parts: una primera exposició a càrrec da per la Plataforma en Defensa de 20a Trobada ecologista: Curs bàsic de Recursos Legals, adreça és: www.adenc.cat/activi-
d’algun membre del seminari Taifa , una l’Ebre i Gepec). Aquest any 2007 Dret i Medi ambient i Taller de con- tats/2007/07_03_23_Trobades_pai
posterior discussió en grups al voltant es realitzaran al Vallès, ocupant- -Les Trobades es realitzaran a les sum responsable. soscatalans.htm
d’algunes preguntes directament vin-
culades amb el tema dels dia i que ser-
veixen per orientar el debat i per finalit-
zar la sessió una posada en comú dels Un 1 de Maig a Palestina
punts debatuts.
Es tracta d’un curs presencial que
Secretaria d’Acció Social de
la CGT de Catalunya
s’impartirà a la Facultat de Lletres de la cada dia a la feina. de base, independent i democrà- contacte, mitjançant d’altres orga-
URV (pl. Imperial Tàrraco, Tarragona), En els darrers mesos les ofen- tic. Des de les eleccions de gener nitzacions, amb diversos sindi-
amb una duració de 15 hores lectives sives militars israelianes han cai- de 2006 amb la victòria de cats de Catalunya i l’Estat i han
que seran convalidades per 1.5 crèdits Des de l’inici de la segona intifa- gut indiscriminadament sobre Hamàs, la Unió Europea s’ha realitzat una crida a la participació
de lliure elecció de la URV. El preu del da, Israel ha imposat una política una població que viu amuntegada posat obertament al costat d’Is- a la manifestació del primer de
curs és de 25 euros (inclou el cost dels d’ofegament sobre el poble Pa- en la franja de Gaza, la zona més rael en la seva política de boicot maig de 2007 a la franja de Gaza
materials) i no calen cap tipus de requi- lestí, especialment sobre la franja densament poblada del món. Es als territoris ocupats agreujant de tots/es les sindicalistes d’arreu
sits per participar-hi. de Gaza. Les pitjors conseqüèn- en aquest context que ha nascut encara més el bloqueig econòmic del món com una mostra de soli-
Les sessions seran introduïdes per cies han estat per a la població l’Unió Independent de Comitès i polític que només ha suposat daritat i de suport mutu. Qui esti-
diversos catedràtics, economistes i lli- treballadora, que amb un índex de Treballadors Palestins, que llui- més fam i atur entre els/les treba- gui interessat en el tema cal que
cenciats del Seminari d’Economia Críti- d’atur del 40% és la més afectada ta contra l’ocupació, per la defen- lladors/es. es pos en contacte amb la Secre-
ca Taifa (www.seminaritaifa.com). pel tancament i el bloqueig de la sa dels drets dels treballadors i la Per trencar aquest bloqueig la taria d’Acció Social de la CGT de
franja que els impedeix arribar construcció d’un moviment obrer gent de la UCTP s’han posat en Catalunya.
16 Catalunya. Març de 2007

16. SENSE FRONTERES Aznar vol
El Fòrum Social ha fet una crida continuar dictant
per mobilitzar-se contra el G8 a i dient-hi la seva.
Alemanya del 2 al 8 de juny Millor que calli!
El Fòrum Social
de Nairobi
Pep Juárez, secretari general de la
CGT de les Illes Balears Oficialment retirat de la política,
com pensa Aznar depurar les seves
responsabilitats, fins i tot recone-
A lhora que surten a la llum in-
formacions sobre la més que
presumpta col·laboració del govern
gudes? Ningú no li demanarà
comptes per això? I als seus col·la-
boradors? Resulten impressionants
de José María Aznar en la pràctica la desimboltura i la cara dura amb
de tortures a Guantánamo, aquest què es manegen, especialment des
mateix individu, que ens va ficar en que van perdre les eleccions, els
la guerra contra el clam de la ciuta- Rajoy, Acebes i Zaplana, membres
Col·lectiu Catalunya de nord-americans, mexicans, cen- Declaració dels dania, que va demanar que li cre- tots d’aquell govern i per tant res-
treamericans i del Carib. Se’n plan- moviments socials guéssim quan afirmava, his maste- ponsables, com el propi Aznar, de
D
esprés de la clausura, el 25 tejaran també d’altres, com realit- r’s voice, el contrari al que tot el decisions que, a més, ens van situar
D
de gener, del setè Fòrum zar-lo a Bolívia, on la lluita pels eclaració adoptada per món sabia, el de la foto de les Aço- llavors com a objectius del terroris-
Social Mundial realitzat a béns públics com l’aigua i altres l'assemblea dels movi- res (observin la mà de Bush sobre me islamista, amb conseqüències
la capital de Kenya, es va reunir recursos naturals és un objectiu del ments socials reunida a el seu muscle)..., quatre anys des- terribles, com els atemptats de
durant dos dies el Consell Interna- combat dels pobles indígenes. Fi- Nairobi el 24 de Gener durant el 8è prés ha reconegut, de manera ex- l’11-M. Deuen haver-hi molts d’in-
cional (CI), instància de decisió nalment, per a arrelar el procés a Fòrum Social Mundial plícita, que ens va mentir sobre la teressos econòmics en joc, que jus-
composta per un centenar d’orga- l’est d’Àsia, es podria elegir Tai- Nosaltres, els moviments socials justificació oficial de la guerra de tifiquin la ferocitat de la campanya
nitzacions actives a tots els conti- làndia o Corea del Sud. També és de l'Àfrica i de tot el món hem vin- l’Iraq: l’existència en aquell país mediàtica d’intoxicació, teories
nents. Després d’haver encarat la possible que es proposi que el gut aquí a Nairobi, al Fòrum Social d’armes de destrucció massiva. conspiratives incloses, amb la qual
controvertida avaluació d’aquest fòrum torni a l’Àfrica, a partir de Mundial (FSM) 2007 per celebrar Mentrestant la claca, que escoltava es pretén fer tornar al PP a la Mon-
fòrum, el CI va confirmar la deci- 2009. a l'Àfrica i els seus moviments so- les seves paraules, i contràriament cloa. Només la feblesa d’un govern
sió de convocar una Jornada d’Ac- Malgrat que el setè FSM no va cials; a l'Àfrica i la seva història a l’escàndol i estupor que hauria de pusil·lànime, obsessionat amb la
ció Global mundial per a finals de reunir una quantitat tan gran de permanent de lluita contra la domi- provocar semblant asseveració, li impossible tasca d’acontentar tots
gener de 2008. La forma i la dura- participants com a Porto Alegre el nació estrangera, el colonialisme i va riure la gràcia. aquests sectors reaccionaris, pot
da d’aquesta jornada podrà variar, 2003 i el 2005, o a Mumbai el el neo-colonialisme; a l'Àfrica i les No pretenem ara descobrir a obrir aquesta possibilitat. Per això
segons els països i les regions, al 2004, donats els problemes mate- seves contribucions a la humanitat; Aznar, ni dir res que abans no sa- van tan crescuts. Van mentir llavors
voltant d’una data central (proba- rials lligats a la dura realitat africa- a l'Àfrica i el seu paper en la recer- béssim. Però sembla pertinent aler- i continuen mentint cada dia, obsti-
blement el 26 de gener), coincident na, la major part dels membres del ca d'un altre món.(...) tar, contra el que pretén la camari- nats en provocar l’atac d’amnèsia
amb la reunió del Fòrum Econò- CI estaven d’acord en la necessitat Denunciem les tendències cap a lla del carrer Gènova i els seus col·lectiva que els retorni el control
mic de Davos. Aquest conjunt de continuar reforçant les lluites la mercantilització, la privatització hooligans, que no hauríem de pren- de la repartidora.
d’accions per realitzar en una esca- d’aquest continent. Per tant, volen i la militarització de l'espai del dre’ns l’expresident com un simple Els assessors d'Aznar han acon-
la internacional tindrà com a objec- arrelar i enriquir encara més el pro- FSM. Centenars dels nostres ger- mentider de panfonteta, sense més, seguit el que sembla una obra de
tiu la lluita contra el neoliberalisme cés del FSM amb un major aug- mans i germanes que ens van que amolla dolenties ocurrents per difícil superació: modelar el perfil
i s’inspirarà en la Carta de Princi- ment de la presència africana. donar la benvinguda a Nairobi han provocar la joia dels seus incondi- d’un perfecte estúpid, que provoca
pis del FSM. També es va decidir definir unes estat exclosos/es a causa dels alts cionals. Perquè la mentida d'Aznar vergonya aliena cada vegada que
La pròxima reunió del Consell normes de conducta per als orga- costos de participació. sobre la guerra, conscient i preme- obre la boca. No obstant d’això, la
Internacional tindrà lloc en Ros- nitzadors dels pròxims fòrums so- També estem profundament pre- ditada, fins i tot contra els informes llibertat d’expressió és un dret uni-
tock (Alemanya), immediatament cials mundials per evitar en parti- ocupats per la presència d'organit- dels serveis d’informació del seu versal, fins i tot per als mentiders i
després de la reunió anual del G8 i cular el perill de la zacions que treballen contra els propi govern, ha tingut, per desgrà- els miserables. Però els Aznar,
de les accions de protesta que l’en- mercantilització. És necessari que drets de les dones, sectors margi- cia, una transcendència i unes con- Rajoy, Zaplana i Acebes, abans
voltaran. La data més probable és el Fòrum Social Mundial sigui en nats i contra els drets sexuals i la seqüències catastròfiques: n’hi ha d’exercir aquest dret, fins i tot
el 9-10 de juny de 2007. El CI tin- el futur cada vegada més coherent diversitat, en contradicció amb la prou amb veure la situació actual abans d’obrir la boca cada dia, hau-
drà també en la seva ordre del dia amb relació al seu objectiu que un Carta de Principis del FSM. (...) de l'Iraq, i la seva repercussió en el rien de demanar perdó a totes i ca-
la prossecució de la discussió sobre altre món és possible i que cal Reconeixem que la diversitat de context internacional; els centenars dascuna de les víctimes que varen
el lloc de realització del vuitè FSM construir-lo. Això implica una par- moviments i d'iniciatives populars de milers de morts, en la seva provocar, aquí i allà, amb les seves
el 2009. Estan en consideració di- ticipació creixent d’aquells i aque- contra el neoliberalisme, l'hegemo- major part civils, el desastre i l’ho- decisions. Mentre els ciutadans ens
verses propostes: tornada al Brasil, lles que sofreixen en la seva vida nia del món capitalista i les guerres rror causat per la major màquina pensem, almenys dues vegades, el
a San Salvador de Bahia o Curiti- quotidiana, en les condicions més imperials, són una expressió de la terrorista del planeta, l’exèrcit tornar a donar una altra oportunitat
ba, o en una ciutat de Mèxic a prop dures, els efectes del sistema capi- resistència mundial. nord-americà, del qual Aznar i el a personatges amb aquest currícu-
de la frontera amb els Estats Units, talista i patriarcal. Més informació: seu govern van ser còmplices. lum.
a fi de congregar un gran nombre http://wsf2007.org/ Nairobi, 24 de gener de 2007
Catalunya. Març de 2007 17

17. SOCIAL Per la llibertat de la
Aquest 8 de març, CGT fa un homenatge a Núria Pòrtulas,
Dones Lliures incorporant fragments dels seus detinguda per
textos al manifest per al Dia de la Dona repressors ‘de debò’
BALA PERDUDA
Poli de
Dones Lliures: la lluita de
guarderia
Toni Álvarez, de l’Assemblea
Antimilitarista de Barcelona
tots els temps... 1937-2007
Secretaria de la Dona de la dones, les quals "gaudeixen" xen de nou al rol de la dona com a tència, de vegades força a abando-
Confederació General del
Treball (CGT) sp-mujer@cgt.es
també la majoria de les pensions persona que té cura de la resta i a la nar el lloc de treball (front una con-
N o patiu, no parlarem de la in-
fame pel·lícula que l’actual
governador de Califòrnia va prota- "La dona, ja fa molt de temps, va
no contributives.
Vivim en la precarietat de molt
diferents formes sempre amb dèfi-
tornada a la casa, més del mateix.
Hem de recordar que tots i totes
serem dependents -ho som sempre
ciliació impossible) ja de per si
precari. Així que no es cotitza ni es
té el dret a les prestacions laborals
gonitzar ja fa uns anys, abans de començar la tasca d'emancipació. bàsiques, a més a més de l'alt cost
dedicar-se a fer la vista grossa da- Res no pot retreure-se-li en aquest emocional. Ser una persona que té
vant les penes de mort que se sig- sentit. Comparem el món femení cura d'altres significa un greu risc
nen a l’estat que governa. Només de fa sols cinquanta anys amb el de futur.
dir que, al nostre país, sembla ser d'avui i diga'm si no s'ha avançat"./ Però, poden les dones no tenir
que el PSOE s’ha fixat en aquest Aquestes van ser les paraules de cura i que la cura de les persones
film per fer una proposta electoral. Concha Liaño, militant de Dones dependents se segueixi garantint?
Dins de la confusió i els proble- Lliures, ara fa 70 anys, avui les La resposta és no i ens preocupa
mes que pateix l’escola, els socia- seves filles i netes ideològiques que la Llei consolidi i agreugi
listes ja han pensat, de cara a les podem seguir dient el mateix; van aquesta situació. I no ho diem per
properes eleccions municipals del ser Lliures, tot el que van poder que ofereix una solució individual i
maig, com solucionar els proble- ser-ho en els temps que els va tocar econòmica al problema de la de-
mes que té la comunitat educativa. viure. pendència -que també- sinó per
Ni LOGSE, ni sisena hora, ni in- Però no comencem aquesta llui- què en cap moment intenta superar
clusió, ni reciclatge de mestres... ta avui sinó ahir, i no anem a mirar el rol de curadores que les dones
Que els mestres no tenen autoritat?, en el seu mirall per seguir avançant han jugat sempre per "obligació",
que els nois fan “campana”?, que cada dia i per a no oblidar-nos de ara, lligant-nos a ell definitivament
es barallen per la pilota? Que hi ha tantes coses aconseguides i de tan- amb una petita "propina".
bulling? Que hi ha pares que dei- tes per aconseguir. Parafrasejant Necessitem superar aquesta
xen anar un mastegot al clatell dels una d'aquelles Dones Lliures, Con- visió centrada en el mercat. Més
fills mentre l’esperen a la sortida de cha Liaño, que encara ens recorda que això, estem fartes d'aquest
l’escola? Tot això i mes tindrà solu- aquells temps amb la seva presèn- model patriarcal, neoliberal i vio-
ció, segons el PSOE, en la implan- cia al món: Volem afirmar que mai lent. Volem donar-li protagonisme
tació d’un policia a cada escola. no oblidarem que les portem en els a d'altres vessants de la vida, reco-
No se si és el principi de la màxi- nostres cors malgrat els anys d'ab- nèixer la interconexió de totes
ma “la letra con sangre entra” re- sència física. Ja veieu, no hem des- aquestes, enriquir-nos amb d'altres
convertida postmodernament en aparegut!... Aquella petita llavor cit en drets i recursos. L'experi- en alguna mesura- i que els efectes visions. Desitgem "...donar-li a la
“la ciutadania amb uniforme que amb tanta fe, ardor i esforç mentem a través de la temporalitat en les dones d'assumir aquest vida el sentit d'equilibri que li
entra”. Suposo que el “agente- vàrem sembrar, lluitant contra re- en els treballs, dels baixos salaris paper, pràcticament en exclusivi- falta" i construir un altre món des
tutor” assessorarà les pràctiques de llotge, per que teníeu el temps (a més de la ja sabuda discrimina- tat, són un factor més de precarie- de l'anarcofeminisme, amb l'orgull
la futura assignatura d’Educació comptat, curt, va germinar!... ció salarial), dels contractes a tat (problemes de salut, anul·lació d'un passat que elles van ajudar a
per la Ciutadania. Té la seva lògica Així és, les dones vam començar temps parcial (que no s'elegeixen psicològica, fatiga emocional, pèr- construir per nosaltres:
ja que serà la mateixa policia qui la lluita per la igualtat ja fa molt de per a compatibilitzar-los amb la fa- dua d'autonomia i de control sobre /"El més anarquista és deixar
multi als infractors de les normes temps, i cada dia, cada any, ens mília sinó per la imposició del els projectes vitals). que la dona actuï en ús de la seva
cíviques que s’estan aprovant a les toca recordar-ho, per què avancem, mercat) i de la segregació ocupa- Tota aquesta precarietat ve sent llibertat, sense cap tutela ni cap co-
ciutats catalanes. És coherent, oi? sí, però ben poc i lentament. El cional. Mitjançant els horaris (que una constant en la vida de les acció"./
Si el policia no pugués anar un dia sentit del 8 de març sempre va ser més que flexibles són contorsionis- dones. Tot i haver adquirit més no- Ens proposem crear solucions a
al col·le no hi hauria problema, per el d'una revolució, per què res ha tes), la falta de temps propi, la so- torietat, això sí, en la mesura en la precarietat que no passin pels
això tenim als militars, sempre dis- sigut tant revolucionari per a la brecàrrega del treball de la cura que també està afectant al col·lec- mercats. Donar-li la volta al siste-
posats a impartir classes teòriques vida de totes les persones i en tots d'altres persones -gratuït- i de la di- tiu masculí. Aquesta penosa situa- ma. El sistema que mai no ens ha
sobre les noves funcions dels exer- els aspectes de la vida com el mo- ficultat en l'accés als recursos eco- ció, que afecta cada cop més a la garantit el benestar de les dones,
cits o a acompanyar a les visites es- viment de les dones per la seva lli- nòmics. Sense oblidar les pensions classe treballadora, afecta especial- que mai no ha valorat el seu treball
colars a instal·lacions militars. Aca- bertat; en aquest "front" tots els ridícules, els ajuts "parany", les ment a les dones; en les que es fa i potencia que els seus drets no si-
bada la mili s’ha de fer proselitisme dies s´n 8 de març. "boniques" lleis que pretenen re- invisible, més profunda i global guin directes i contributius -d'aquí
allà on és més fàcil reclutar als fu- La nostra lluita va ser la seva soldre les nostres vides, i que en el (inseguretat laboral, pobresa, vio- què, pitjors i de menor quantia- i se
turs soldats. I l’escola és una bona lluita i serà la lluita de tots els millor dels casos es queden sempre lència, apatia). Desavantatge rere les arregla per fer caure sobre elles
pedrera. temps, per què avui com ahir, les curtes, sempre per darrere, sempre desavantatge, més treball però la responsabilitat de la cura de la
Perdoneu la simplicitat i el símil dones tenim molts fronts que aca- al servei del mercat. menor i pitjor treball, contribuint a vida -amb treballs gratuïts o infra-
amb la pel·lícula de l’actor-gover- rar: el treball, l'autonomia, la parti- Aquestes noves lleis, que po- mantenir la desigualtat de gènere valorats-. Ens proposem ser trans-
nador amb aquesta proposta socia- cipació, etc, àmbits on s'hi mani- drien ser indicatives de que alguna en la família, en el mercat laboral, gressores i reinventar les nostres
lista de cara a les eleccions munici- festa la precarietat de les nostres cosa està cnaviant, ens fan tèmer en la societat. vides.
pals. Dins de la seriositat que és vides. noves formes de precarització en Els homes segueixen sense assu- Pot esperar la revolució anarco-
continuar militaritzant els centres Les últimes dades de l'EPA no les cures i en el treball relacionats mir la responsabilitat de la cura feminista? És secundària dins les
educatius, i que va començar amb ens permeten entreveure una reali- amb aquestes. La Llei d'Igualtat dels seus -ni tan sols d'ells matei- nostres lluites socials i sindicals?
els instituts de Secundària, hem de tat molt diferent a la dels darrers tan sols marca recomanacions però xos-, o ho fan en un percentatge No. Per que no acceptem la respos-
veure com es proposa de fer el ma- anys: el doble d'atur femení sobre cap mesura directa d'aplicació en molt baix (el 20 %). Si traduïm el ta del silenci, ni podem esperar el
teix amb les escoles de Primària. el masculí, els permisos de paterni- el món laboral, que segueix depe- treball de cures que assumeixen les dia, en que per les bones, les
Ningú no diu res, potser perquè per tat gairebé no creixen i estan per nent de la voluntat de l'empresa, i dones -realitzat de forma gratuïta dones, precaritzades, s'alliberin de
a molts estigui bé, potser perquè li sota del 5%, excedències per tenir ja sabem en que queda això. La en la seva major part- en termes de la dictadura de la mediocritat.
atorguin la credibilitat d’una pro- cura d'altres persones sol·licitades Llei de Dependència no aposta treball, parlaríem de més de 14 mi- /"És bo esperar la revolució tots els
posta electoral. En qualsevol cas, per les dones en més del 95 % dels pels serveis públics d'atenció i, tant lions de llocs de treball a temps dies, però millor és anar a la seva
esperem que la realitat no torni a casos, al voltant del 80% dels con- en els ajuts com les noves ocupa- complet. Tota aquesta càrrega extra recerca, forjant-la minut a minut en
superar, un altre cop, la ficció. tractes a temps parcial signats per cions que preconitzen, ens dirigei- hipoteca la salut, precaritza l'exis- les intel·ligències i els cors"./
18 Catalunya. Març de 2007

18. SOCIAL
Guantànamo a Girona, Núria SALUT I ANARQUISMES
Si un dia
vs Mossos, qui contra què? decidim ser
lliures...,
David, delinqüent habitual de la anys ens hem acostumat a conviure
tremoleu
delinqüència organitzada a l’Ateneu amb la impunitat policial amb re-
La Torna
signació, a saber que si són ells qui Josep Cara Rincón (Berga)
la fan mai la paguen i a acumular
A E
ra que van 1.245 vols se- paciències esperant justícia. l meu amic Àngel va viure en
crets de la CIA amb se- Ara –és clar- només cal exigir la una comuna quan era encara
grestos il·legals i compli- immediata llibertat de la Núria. més jove. Tots dos som anarquistes
citat governamental, caldrà afirmar Però quan la recuperi, caldrà exigir de cap de setmana. Insatisfets. Ell
–malauradament, un cop més en- –per dignitat col·lectiva- que pro- voldria viure en una comuna, seria
cara- que no cal anar tan lluny. cessin els agents implicats, que els la seva manera de viure l’anarquia
Món global i desgavells locals. Fa expulsin i els inhabilitin. Com ara. Sempre parla del mateix. Dels
15 dies –aquí i ara- s’ha segrestat també diria una altra veu gironina i anys de sindicat no parla tan bé
il·legalment una persona. Amb solidària, la del catedràtic Josep- com de la comuna. A mi no em
complicitat governamental, ves per Maria Terricabras, “els policies desagradaria això de la comuna.
on, del tripartit d’esquerres. han de complir la llei. Quan no ho Per fer-ho cal sobretot voluntat, se-
Començo pel boc gros perquè fan delinqueixen. Ells i els que els gons dèiem l’altre dia, i és que no-
després de rellegir i repassar tota la manen”. saltres som el principal problema
documentació existent sobre la de- Avui i aquí, ara i des de fa 15 per fer les coses que volem fer. Al
tenció de la Núria Pòrtulas no se dies, s’està delinquint impune- final vam concloure que com a
m’ocorre cap altra metàfora ni cap ment. I no és pas la Núria qui de- mínim quan ens morirem anirem a
altra precisió. I la Núria ja fa dues linqueix. Delinqueixen els Mossos la comuna —fossa comuna— tot i
setmanes que està empresonada a i els que els manen empresonant la que ell és més de que el cremin, jo
la presó de Soto del Real, a Ma- Núria. no, jo ja ho estic prou ara de cre-
drid. Fins l’estepa castellana l’han N’estem tips, farts i alterats. Si mat. L’Àngel llegeix el “Catalun-
dut –verbigratia repressiva i para- això es policia de proximitat, si us ya” quan el posa al terra de casa
doxa autonòmica- la policia catala- plau, que s’allunyin. Quan més després d’haver fregat; que ningú
na que es diu democràtica, els ges- lluny, millor. Perquè ja estem tips s’enfadi ja que és una altra manera
tors estatutaris que es diuen que ens detinguin veïnes i veïns de llegir-lo, i gairebé mai no li
antisistema quan cal i la cuina de –els Tres de Gràcia-, ens etzibin agraden els meus escrits, com a mi.
les mentides amb tots els esbiaixos més”. També ho diu, encara pres, ritats i en la seva prioritat es retrata. que són “terroristes” i després sur- La qüestió és que cada cop és
demodè: okupa, anarquista, terro- Mumia Abu Jamal: “hi ha qui diu Fet i fet, com els governs europeus tin absolts. Això altre si que és te- més difícil, aquí i ara, portar a
rista. A la garjola per equiparació. que resistir-se al sistema és una bo- que estaven més amoïnats per com rrorisme. I del pitjor, per dir-ho tot: terme l’autogestió i per tant algu-
Però sense ni una sola prova ni més geria, però el que és una bogeria és sortia el seu país a l’informe dels del terrorisme d’Estat. nes anarquies. L’autogestió a tots
imputació que el que pensa i sent. no fer-ho”. vols de la CIA que no pas pels gra- Terrorisme d’Estat amb unifor- els nivells de les nostres vides.
La metàfora global, però, és La Núria –ara mateix- continua víssims fets denunciats. me autonòmic que segresta una Hem delegat de grat, per força o
pura realitat local. La santíssima segrestada injustament, impune- Com els eficaços agents de la veïna a terres gironines i, sense ne- una mica de cada, però de manera
guerra preventiva. Primer detenen, ment, per uns policies del règim CIA, els brillants agents que van cessitat de dur-la al Guantánamo suïcida, això sí. L’autoconstrucció
després ja veuran què redimonis adeptes, per uns responsables no detenir la Núria no poden sortir- americà en vols il·legals, la duen al prohibida, l’autocultiu condemnat
imputem i ja cercaran les proves. aptes i per una decisió inepta. Per se’n impunement. Ells, amb núme- Guantànamo local on han capficat pels transgènics i l’abandonament
Així és i així ha estat. I per ara, els tot plegat, avui, també cal dir-ho ro de placa, que van espectacularit- la Núria. On han capficat a la Núria del camps i els horts urbans, l’amor
Mossos només ens han dit qui és, aquí: “hi ha qui dirà que solidarit- zar la seva detenció; ells, que li van i a tots nosaltres, quan cada matí i lliure —ai, l’amor, que poc lliure
què pensa i amb qui se solidaritza. zar-se amb la Núria és una bogeria, aplicar improcedentment la més cada nit ens esclata l’artefacte de la que és...—, l’autorganització social
Però ni un sol mot del que ha fet. però el que és una bogeria és no crua i dura de les legislacions espe- seva ‘democràcia’ en comprovar perseguida, l’autodefensa indivi-
Ni un sol fet imputable. Ni un sol fer-ho”. Calen molts bojos per re- cials –l’antiterrorista-; ells que la que la Núria no és a casa seva ni dual i col·lectiva penada, la solida-
delicte. Democràcia: deixalla o es- vertir-ho, és cert. Però l’Ajunta- van enviar, prevaricant i per penjar- amb la seva gent. De la seva casa ritat de classe ni se sap i jo tinc un
tafa? ment de Sarrià de Ter ja ho ha fet. I se medalles, al pitjor dels tribunals okupada –si, okupada- d’on cap mal aquí al costat que em tortura de
La Núria diuen –al·leluia!, dic 1.000 persones mobilitzades a Gi- –l’Audiència Nacional-; ells, que escamot l’hauria d’haver segrestat fa mesos. La nostra història la qua-
jo- és antisistema. Diguem-ho així, rona també. I la bona gent i “la van reinventant falsos terrorismes fa 15 dies. No a Guantànamo, sinó lifiquen de pamflet i els nostres
tant se val. Però això –quina desco- bona fe” que es comença a activar allà on només hi ha solidaritat; ells, al Gironès. No la CIA, sinó els mitjans sota mínims: el que no fan
berta de sopa d’all de la Divisió a Barcelona. Mocions i mobilitza- que van trucar a mitjans de comu- Mossos. les lleis o fan els diners i sobretot la
d’Investigació- no calia que ens ho cions que no consta que hagin pre- nicació personalitzadament filtrant Torna aviat, Núria. Per seguir nostra fotuda submissió.
diguessin els Mossos: ja ho sabí- ocupat Joan Saura, malgrat si li falsedats per presentar una com- lluitant i robant-li a la nit somnis i Els Mossos del Saura segresten
em, jo ho compartíem. Fet i fet, preocupa –i molt-, que la solidari- panya solidària com Jack l’Esbu- topies. Que és el nostre únic delic- la Núria Pòrtulas de Sarrià de Ter i
també ho era Freud: “no cal dir que tat es mobilitzi davant la seu d’ICV dellador. No ens ho podem perme- te: consumat a plena llum, reiterat els mitjans de comunicació la ca-
una cultura que genera tan males- a Girona a tres mesos de les elec- tre. Ni ens ho mereixem ni els a ada cantonada i reincident fa lumnien. Els motius reals del se-
tar no es mereix durar ni un dia cions. Cadascú fixa les seves prio- paguem per això. Durant massa anys. Torna aviat, companya. grest: les seves idees anarquistes i
la seva solidaritat cap a un amic i
company. La democràcia és una
Nou acte a Barcelona contra la línia de molt alta tensió farsa que fa pudor. La repressió ens
uneix a totes les que lluitem contra
Col·lectiu Catalunya tra la MAT a la Catalunya Nord i taforma va demanar de reunir-se l'actual xarxa elèctrica per poder l’autoritat i per la justícia social.
també del Fòrum Unitari contra amb el Síndic de Greuges Rafel fer front a la demanda energètica Sempre ha estat així i sort en tenim.
P rop de tres-centes persones es
van aplegar a la plaça de Sant
Jaume de Barcelona el 27 de gener
l'Alta Tensió al País Valencià.
Precisament, el mateix dia el
FUCAT havia convocat una mani-
Ribó, i esperen poder continuar
parlant amb l'administració perquè
es tinguin en compte els arguments
actual i futura, però també afirma
que hi ha alternatives a la MAT que
permeten assumir aquesta deman-
La tasca de la gent que lluita en fei-
nes antirepressives i, més enllà,
pels presos és molt gran i en alguns
per recordar el govern català que la festació a la localitat valenciana de del moviment opositor. da, TGV inclòs, sense haver de casos sacrificada. El company Ro-
construcció de la línia de molt alta Barxeta per protestar contra la línia Per altra banda, el Consell d'Ini- construir la polèmica línia. Malgrat berto Catrino, anarquista de Berga
tensió (MAT) provocarà destrosses que passaria per la Ribera, la Cos- ciatives Locals pel Medi Ambient la conclusió, No a la MAT s'ha com tants d’altres, tancat de fa
molt importants al territori. L’acte tera, la Safor i la Valldigna. Des de (CILMA), que agrupa diferents mostrat contrària a l'estudi perquè moltíssims anys per no ser com ells
no pretenia ser multitudinari sinó la Plataforma No a la MAT encara ajuntaments gironins, ha presentat creuen que no té prou solvència volen que sigui la gent. Les assem-
que es va executar una ‘performan- es tenen esperances d'aturar la un estudi que proposa alternatives tècnica, i critica que l'empresa que blees m’avorreixen. Enderroquem
ce’ en què hi van participar músics MAT, tot i que actualment no hi ha a la línia de molt alta tensió. L'estu- l'ha fet, im3, té l'Administració els murs de les presons!, és molt
i representants del moviment con- diàleg amb l'administració. La pla- di reconeix que cal actuar sobre com a client. més que un lema. Anarquia ara!
Catalunya. Març de 2007 19

19. OPINIÓ-SOCIAL
Europa vol Segona Trobada Estatal pels Drets dels Immigrants
reduir
contaminacions
sense canviar el
model
Diverses veus:
Marc Gavaldà, Campanya Repsol
Mata
una mirada comuna
Joan Ramon Barri i Indymedia
L a humanitat del planeta s’es-
calfa com una granota a foc
lent: quan se n’adona que l’aigua
Estrecho
L
crema, ja està cuita. Així, davant es jornades de debat, refle-
les evidències claríssimes que el xió i propostes d’actuació
col·lapse climàtic ens posa en perill que es van dur a terme els
de sobreviure i que és la petrode- passats dies 10 i 11 de febrer a Mà-
pendència la culpable, els Estats laga, estaven organitzades per la
encara pensen que tenim un segle CIM (Coordinadora d'Immigrants
per entrar en acció. de Màlaga), en el si de la II Troba-
A principis d’any, el pallarès da Estatal pels Drets dels Immi-
Josep Borrell deixava el càrrec de grants. Hi van participar tot un
president del Parlament Europeu front d'associacions d'immigrants,
anunciant la intenció de rebaixes de col·lectius socials, xarxes i entitats
la contaminació europea en un ridí- sindicals (CGT i SOC) crítiques
cul 20% fins al 2020. Si bé aques- amb l’actual marc legislatiu que re-
ta xifra resulta insuficient per evi- gula la circulació i els drets i deu-
tar la catàstrofe climàtica que ens res de les persones immigrades, i
ve a sobre -i qui ho dubti, que esti- es van posar damunt la taula les di-
gui atent a les noves conclusions ferents experiències viscudes en
del Panel Internacional de Canvi diferents marcs de la geografia de
Climàtic- la irresponsabilitat políti- l’Estat espanyol, realitzant una
ca és magnífica quan escoltem anàlisi de les diferents realitats i re-
l’ambigüitat europea per frenar la flexionant sobre el treball que duen
contaminació: apostar per energies a terme els diferents col·lectius
renovables i deixar la porta oberta a participants.
una escalada nuclear al continent. En el transcurs de la trobada, es
Polítics d’Europa: un 20% no so- debateren i s’acordà impulsar un
luciona el problema. Si voleu cum- seguit de mobilitzacions i accions
plir aquest repte, aclariu amb res- conjuntes per tal de reivindicar i mirada profundament crítica amb sobre drets alhora que permeten ball de base, no és difícil que del
postes tècniques i legals el camí per donar a conèixer a la societat la si- les actuals polítiques migratòries i compondre espais de trobada i or- malestar que sofreixen els treballa-
assolir-ho. Tot i que dissentim fer- tuació de precarietat, tant laboral la necessitat d'acompanyar el tre- ganització entre els immigrants. Es dors immigrants emergeixin nous
mament de l’aposta reformista de com social, jurídica i econòmica ball quotidià amb processos de veu la necessitat de complementar cicles de mobilització.
reduir els contaminants sense re- on es troben les persones immigra- mobilització capaços de contrares- els treballs de denúncia i mobilit- L'ambient de treball va ser molt
moure els fonaments del model ca- des. tar les polítiques restrictives i de zació amb un treball de base capaç intens, combinant una profunditat
pitalista, us avancem algunes pro- La trobada, convocada per la seguretat.” de permetre'ns guanyar batalles d'anàlisi amb la capacitat per arti-
postes concretes, per arribar a un Xarxa Estatal pels Drets dels Im- Aquesta trobada és una mostra concretes que millorin de forma cular propostes concretes. Final-
20% real i no caure en deu anys migrants (REDI), es va desenvolu- de la consolidació de la immigra- efectiva la vida dels immigrants. ment, es va aprovar un intens ca-
més d’inacció: reduir en un 20% la par en el Centre Cívic amb una ins- ció com moviment social i ara cal Es va decidir engegar una llista de lendari de mobilitzacions i
planta de cotxes d’Europa. Des- cripció d’unes 150 persones avançar en la coordinació i el tre- coordinació jurídica que doni su- importants reflexions per al futur
mantellar un 20% les carreteres i representant majoritàriament enti- ball comú. S'ha acabat l'època en port al treball de la xarxa així com de la xarxa.
que les que quedin, siguin un 20% tats, associacions o federacions que es parlava d'immigració sense continuar avançant a crear xarxa
més estretes. Repoblar amb fruiters d’immigrants arribades d’arreu de comptar amb els immigrants, que entre els espais existents d'Oficines Festival Drets Per a
i espècies autòctones l’espai recu- l’Estat espanyol. Aquest trobada volen parlar de la immigració en de Drets Socials o sindicalisme so- Tots
perat. A les ciutats, un de cada cinc tenia com a antecedent la realitza- primera persona, demostrant que cial.
carrers seran per a les bicicletes i da a Rivas (Madrid) l'any passat, són capaços de plantejar alternati- Estratègia / Pla d'actuació con- El Festival, que formava part de la
les voreres per a vianants seran un que fou un primer contacte entre ves, organitzar-se i defensar els junt. Quin tipus d'iniciatives Trobada, es va celebrar en els lo-
20% més amples. Arrancar un 20% totes les entitats i associacions que seus drets, que són, en definitiva, podem articular de forma conjun- cals de la CGT de Màlaga i hi as-
de fanals i als estadis de futbol, els aposten per superar l’actual marc els drets de la població treballadora ta? Amb quina energia contem en sisteren més de 300 persones. En
partits seràn a migdia per estalviar legal legislatiu que regula la circu- en el seu conjunt. els nostres territoris? Com ens un clima de celebració pel produc-
llum. La televisió deixarà d´emetre lació de persones immigrades tant afecta l'actual conjuntura política tiu que havia estat el dia, els parti-
una de cada cinc hores i els progra- a l’Estat espanyol com a Europa. Eixos de treball estatal i europea? Aquestes van ser cipants de la trobada van anar arri-
mes seràn un 20% més intel.li- Davant aquesta anàlisi i posada algunes de les preguntes que van bant de la mateixa forma que
gents. Es treballarà menys hores, en comú de les diferents iniciatives Comunicació. Una part fonamen- donar motiu a un debat molt inte- desenes de xavals joves (immi-
perquè prendre el sol no contami- engegades des de les diferents enti- tal del treball en xarxa se sosté en ressant sobre els processos de mo- grants i autòctons) que s'acostaven
na. S’apostarà pel transport de ro- tats, s’elaborà un manifest unitari la comunicació entre els diferents bilització i la capacitat de les asso- per veure les diverses bandes que
dalies i els viatges d´oci es faran que fou signat per més de 150 or- nodes, de manera que pensar en ciacions d'immigrants per poder actuaven.
un 20% més a prop. Les les ganitzacions, el qual diu que quin tipus d'instruments comunica- transformar-se en un actor social
pomes de Lleida substituiran els “...aquesta xarxa no neix amb la tius cal crear esdevé una qüestió amb cert pes polític. Es va esmen- Conclusions
plàtans de Costa Rica. Al Delta del vocació de representar ni de trans- central. D'altra banda la Xarxa ha tar que en haver-se fragmentat les
Llobregat, les llacunes inundaràn formar-se en una estructura rígida i de trobar una enunciació pròpia possibilitats de regularització es A partir del treball de les comis-
les pistes d´aterratge i milers d´aus jeràrquica. Es tracta d'un espai de també per a respondre a situacions nota en les comunitats immigrants sions, es van presentar les conclu-
migratòries recuperaran el seu confluència que, respectant en tot que requereixen certa urgència. Es un replegament cap a la solució in- sions en l'Assemblea-Plenari:
espai vital. moment la singularitat de les dife- va debatre de forma productiva i es dividual, que sumat a la precarietat -Engegar una llista de correu per
Tot plegat pot semblar un con- rents experiències, aposta per coor- van prendre importants decisions i la falta de temps, fa que sigui coordinar el treball jurídic així com
junt de propostes somniatruites. És dinar iniciatives conjuntes per a que queden reflectides en les con- molt difícil construir mobilitza- aprofundir en l'intercanvi d'expe-
cert. Però també ho és la supervi- enfortir la lluita pels drets dels im- clusions de la trobada. cions massives. Però al seu torn es riències de ODS o espais d'asses-
vència humana en un planeta on migrants. Esta formada majorità- Drets . Es tracta d'entendre la ne- destaca que cada vegada hi ha més soria. Es convida que es continuï
l’escalfament global es vol comba- riament per associacions d'immi- cessitat de construir espais que ba- associacions i xarxes d'immigrants pel camí de la Guia per la Llibertat
tre amb covardia. grants que comparteixen una rregin l'assessoria i la formació i que, si són capaces de fer un tre- de Moviment i que s’hi puguin in-
20 Catalunya. Març de 2007

20. SOCIAL-OPINIÓ
La Guàrdia Urbana
corporar més ciutats.
-Creació d'un logotip de la xarxa ALGUNA COSA ES MOU
i un butlletí que s'editarà en pdf per
ser distribuït en les diferents ciutats La repressió
així com anellar les diferents pàgi-
nes web de les organitzacions de la
xarxa.
-Donar suport a la manifestació
tanca l'Ateneu incessant
Carlus Jové
(contact@carlusjove.net)
pel tancament dels Centres d'Inter-
nament del 3 de març a Bolònia,
Itàlia.
-Donar suport als companys i
Llibertari del Xino E l canvi de cares i sigles a la
Conselleria d’Interior, ara en
Ateneu del Xino
companyes implicats en el procés mans de Saura i els seus amics
jurídic per l'acte de denúncia en el llibertat, ens detenen, ens engarjo- verds, sembla no haver aportat altre
CIE de Zona Franca de Barcelona len, intenten fer callar les nostres canvi que aquest, el de rostre. La
E
el passat juny. Les organitzacions l divendres 26 de gener a veus i uniformitzar les nostres política que s’aplica des de l’inici
es comprometen a difondre el cas, les 00.55h, mentre s'es- vides; però no ho aconseguiran de la guerra antiterrorista, que pres-
recaptar solidaritat, mobilitzar din- combrava el local abans de pas. Portem la llavor d'un Ateneu suposa que s’és culpable fins que
tre de les seves possibilitats i inter- tancar, uns pocs companys i com- al cor, esperant tornar a arrelar a no es demostri el contrari, comple-
pretar el judici com una acusació a panyes de l’Atenu del Xino van aquesta ciutat i els cors de la gent tament a l’inversa del que s’afirma
tots els quals defensen els drets ser sorpresos per la Guàrdia Urba- que s'estima la llibertat. L'Ateneu a qualsevol Codi Penal, continua
dels immigrants. na de Barcelona, que va tancar i del Xino és viu. L'Ateneu del ca- sent aplicada amb anhel per l’es-
-Començar un treball de “ma- precintar un local amb més de 12 rrer Robadors portava 12 anys de querra progressista, la de debò,
peig i investigació” sobre les condi- anys d'història i d'arrelament al funcionament antiautoritari i fa amb la cobertura moral que ofe-
cions a mitjà termini de convocar barri del Raval de Barcelona. Es temps que patia la pressió especu- reix, o sembla oferir, treballar al
“Un dia sense immigrants” (quin va interposar recurs davant el ladora amb tota la remodelació servei d’un ens més gran, el Go-
seguiment podria tenir en els dife- jutge seguint la via legal que su- que està patint aquesta part de vern d’Entesa.
rents territoris?, amb quins actors posadament ens ampara en els su- neu del Xino mai no ha estat. Ciutat Vella (rambla del Raval, Tan sols fa unes setmanes s’ha
hauríem de comptar?, com podrí- posats drets que tenim, és a dir, La lluita legal i l'acció de de- illa Robadors,...) i l'Ajuntament produït un nou cas de detenció i
em compondre una campanya con- llibertat d'associació, ideològica i núncia al carrer han estat llargues va decidir al 2003 prohibir aques- empressonament d’una jove d’ide-
junta i efectiva?, etc.) d'expressió; però sabem que i dures. Espais com l'Ateneu del ta associació llibertària mitjançant ologia anarquista, amb un desple-
-Es decideix que la III Trobada només la veu del carrer, la lluita i Xino, la Makabra, Can Mireia o un expedient de falta de llicència gament policial digne de qualsevol
Estatal pels Drets dels Immigrants l'acció directa faran retornar la Mambo i tants d'altres, eren i són d'activitats, legitimada per la justí- pel·lícula de sèrie mitjana. Prop
es realitzarà al novembre i es deci- dignitat. Ens han malversat un molestos pel poder ja que el de- cia i efectuada ara per la policia d’una desena de furgones van parti-
dirà d'aquí a un mes i mig el lloc en espai de llibertat al marge de la nuncien i ens mostren amb la amb tres furgones el dia 26. cipar en la detenció i escorcoll dels
funció de les propostes sorgides i seva lògica mercantil, fent servir pràctica que es poden realitzar al- Com a primera mesura de pro- domicilis de la Núria i els seus
les possibilitats. com a excusa que incomplim una tres formes de pensar i conviure testa vam convocar una manifes- pares. El motiu, segons es cita a
-Es convoca a mobilitzar i sortir normativa que només s'aplica a contràries a les seves formes i la tació el divendres 2 de febrer a la “La Vanguardia” (17-02-07), és la
als carrers de forma coordinada associacions obertes al públic seva cínica doble moral. rambla del Raval a la qual van as- relació amb un anarquista pendent
(cada organització ho seguirà en la amb ànim de lucre; allò que l'Ate- Ens acoten els nostres espais de sistir més de 100 persones. de ser extraditat a Itàlia acusat
mesura de les seves possibilitats) d’actes de sabotatge i la pertinença
en les següents dates: d’un bloc amb anotacions sobre la
-8 de març: Dia de la Dona Tre- seguretat existent a diversos edifi-
balladora / èmfasi en la denúncia
OPINIÓ: La trama de l’11-M cis oficials i unes notes en referèn-
de la situació de les dones immi- cia a l’anarquista pres que diuen
grants. Paco Mora, afiliat al Sindicat de sofia. La majoria són família -per borrar-les, alguna en quedara però “se puede hacer lo que sea respecto
-24 de març: manifestacions a tot Transports de Barcelona descomptat no parlo de tots però estarà molt ben amagada, d'altra a él, ningún problema, con daños y
l’Estat per l'habitatge / participació sí que n’hi ha alguns entre els que banda la tan dures promocions per finalidades terroristas”. El que no
de les organitzacions d'immigrants Mai no se sabrà tenen aquestes cases, torres o comunicat de la dreta de seguir diu el mencionat diari és que l’a-
en aquesta important manifestació La possibilitat que la trama de xalet tan impressionants. una línia d'investigació que ja narquista pres és l’antiga parella de
sobre un problema que els afecta l’11-M funcionés com a continua- Per promocionar aquest atemp- ningú creu d'immiscir a ETA en la detinguda, sent la relació entre
de ple / butlletí i comunicat comú. ció explico amb detall és molt ele- tat van haver de rebre comunicat l'atemptat. Per què no s'investiga els dos de caràcter afectiu, no ne-
-1 de Maig: dia dels treballadors i vada. del PP tot el tema logístic, les co- la veritable trama? cessàriament política, i que el co-
les treballadores / protagonisme municacions amb les persones Per als que pensen que la mort mentari pot simplement fer refe-
immigrant per ressaltar l'extrema Motius que els proporcionessin els explo- de 195 persones és alguna cosa rència a l’acusació amb la qual ell
precarietat que sofreix el col·lectiu El canvi de líder en el PP i la gue- sius, la protecció en el trasllat a molt forta, recordem el milió d'as- fou detingut. Per tant, ens trobarí-
immigrant / participació en les con- rra d'Iraq haguessin suposat amb Madrid i els paràmetres en els sassinats que provocà la dreta es- em amb un cas de detenció per re-
vocatòries sorgides dels movi- seguretat la pèrdua de la majoria quals s'havia de produir l'atemptat panyola amb l'alçament del 36 lació, en què les acusacions d’un
ments socials i el sindicalisme al- absoluta per al PP, ja que encara (hora, lloc, etc.). Per la seva promogut per Francisco Franco serveixen per imputar l’altre. Un
ternatiu / butlletí i comunicat que haguessin guanyat les elec- banda, els àrabs havien de posar- àlies “Paca la Culona” i altres, els disbarat.
comú. cions cap partit, ni tan sols els hi el personal i la infraestructura 40.000 assassinats a Iraq, els as- A les manifestacions celebrades
-27 de maig: Eleccions Munici- d'extrema dreta com ells, ni CiU d'algun comandament d'Al Qaida. sassinats de Martín Vila i Fraga demanant llibertat per la Núria s’hi
pals / actes pel reconeixement dels ni PNB, haguessin volgut pactar Amb això, culpant ETA durant Iribarne... Per què s'havien de pre- han deixat veure foulards de l’agru-
drets socials, culturals i polítics amb ells; per tant, no haguessin tres dies, la majoria absoluta esta- ocupar per 200 més o menys quan pament escolta d’on era monitora,
dels immigrants / dret de vot per a pogut governar. va garantida per quatre anys més els seus no solen viatjar a aquelles músics de l’escena local en la qual
tots i totes. com a mínim i de fet els va sortir hores? participava organitzant concerts,
Fets bé, si no hagués aparegut el dubte Tenint en compte que sense la companyes d’universitat, i una
Sensacions finals Arribar a acords amb ETA no era a les dues hores de l'atemptat (la guerra d'Iraq mai no haguessin pancarta ben gran on es llegia “la
possible ja que l'organització te- trobada de la furgoneta, el no avís convençut els àrabs per fer l'a- Núria és pacifista, no terrorista”.
La conclusió de la trobada va estar rrorista des de l'atemptat d'Hiper- de l'atemptat, etc.) i les persones temptat a l'Estat espanyol ja que Aquesta tan sols és la darrera
marcada per les abraçades, els in- cort no està per les grans massa- (antisistema, algun comunista i era un amagatall per a tota classe gran obra policial de la comarca,
tercanvis d'adreces i una sensació cres. La pèrdua de popularitat per ciutadans raonables) que van ser de cèl·lules d'Al-Qaida i altres or- però la llista comença a ser cada
col·lectiva d'haver estat partíceps aquell atemptat va ser notòria, el dia 13 davant les seves seus per ganitzacions àrabs. cop més llarga. Després de quatre
d'un pas històric en la coordinació més del 50% del seu electorat per- reclamar-los la veritat i trencar el Una altra prova pot ser el ma- anys, els cas conegut com a esca-
dels immigrants a l'Estat espanyol, dut més moltes altres persones macabre acord. Que no es posin teix atemptat d'Anglaterra, copiat mot Dixan encara resta pendent de
confirmant un veritable creixement afins en altres comunitats fora medalles els afiliats el PSOE que d’aquest però sense la logística resoldre; a Olot diverses entitats so-
qualitatiu i quantitatiu en relació a d'Euskadi. no n’hi havia cap allí, encara que del PP, que no els va sortir tan bé; cials denuncien les actuacions poli-
l'anterior trobada i una clara dispo- Per tant, es van posar en contac- aquesta acció després els va donar i així podríem trobar fins a un cials en manifestacions de caràcter
sició a seguir treballant junts en el te amb els àrabs de Marbella, to- el poder. milió més d'indicis. social; i una altra vegada a Girona,
camí pels drets dels immigrants. thom sap que el contacte d'alguns Si això no fos veritat, que els els moviments socials denuncien la
Pel dret a tenir drets, cap persona d'ells amb Al Qaida existeix ja Proves mitjans de seguretat i els jutges ho retirada constant dels seus mate-
és il·legal. que comparteixen la mateixa filo- Molta gent s'ha encarregat d’es- investiguen i ens ho demostrin. rials de la via pública.
Catalunya. Març de 2007 21

21. Dinamita de cervell
EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> EL FAR
2) L’esperit dadà
La ciutadania
Ferran Aisa
contra el poble
A Zuric, els artistes i els revolucionaris
conviuen amb homes pacifistes d’es-
querres com l’escriptor humanista fran-
cès Romain Rolland, que denuncia,
amb els seus escrits, la guerra i l’impe-
rialisme.
Un avantguardista autòcton, que bri-
lla per les seves teories artístiques, és
Adolphe Appia, que serà un avançat de
les escenografies abstractes, reconci- Xavier Montanyà
liant l’espai i el temps. A la tertúlia de la (xavier.montanya@partal.cat)
taverna Marei també s’hi sumen els
joves escriptors James Joyce i Stefan n el llenguatge dels polítics i
Zweig. Les tertúlies de la taverna Merei
són d’alçada i els artistes i els revolu-
cionaris parlen d’allò que va més enllà
E dels mitjans de comunicació
hi ha implícit el discurs del
poder, amb llums i ombres, inten-
del bé i del mal; són temps, sense cions evidents i tendències ocultes.
dubte, de grans discussions filosòfi- L’ús abusiu de certs mots, sobretot
ques i sobresurt el pensament de quan sonen a correcció política, és
Nietzsche, Kierkergaard, Bergson, sospitós. Fa temps que els termes
Hegel, Verlaine, Poincaré... Tampoc hi 'ciutadà' ('ciutadà/ana', perdó) i
falten les discussions sobre Marx, En- 'ciutadania' s'empren fins a la per-
gels, Bakunin i Kropotkin. versió, cosa que ha fet que m'allun-
Els dadaistes a Zuric també organit- yés íntimament de la paraula. I he
zen una sala d’exposicions anomenada descobert que no em sento ciuta-
Galeria Dadà, que complementarà les dà, ni membre de la ciutadania. Per
activitats del moviment, on exposaran l’ús que se’n fa, han esdevingut A Barcelona, la protesta es manté del món', 'Barcelona batega'... Per ciutats més segures del món,
Pau Klee, Arp, Heartfield, Kandinsky, De conceptes buits de contingut, que viva: les plataformes contra la gue- molt que ells diguin la contrària, ja sense pobres a la vista, ni delin-
Chirico, Kokoschka, Ernst, Ritcher, fan honor a la profunditat mental rra, els okupes, els moviments al- no som ciutadans. Ens han conver- qüents, ni protestes cíviques, ni
Prampolini i Savinio. Paral·lelament el dels qui en tenen sempre la boca ternatius i antisistema, les jornades tit en una altra cosa: espectadors manifestacions...' Serem una ciutat
moviment esdevé un “caos harmònic” plena. Si cada vegada sembla que antiglobalització, etc. Sí, però, cu- de dubtoses reformes urbanísti- bombolla, el paradís terrenal del tu-
d’anarquia intel·lectual... Lenin i els hi hagi més gent que se sent al riosament, pel sistema, els qui llui- ques i arquitectòniques, ciclistes, rista, i dels negocis immobiliaris i
seus companys russos, per una altra marge del procés polític, dels ca- ten i es manifesten al carrer per comerciants amb franquícia, ser- hotelers, finançats a base d’explo-
banda s’afanyen a interpretar el “Mani- nals habituals de participació i que exigir els seus drets de ciutadans i vents i animadors de turistes, can- tar treballadors immigrants i locals,
fest Comunista”, ja que aviat la història desconfia de l’efectivitat d’interve- criticar el món en què vivim, no són gurs de gossos, 'gourmets' de car- com sempre, però amb una dife-
els posarà en el lloc idoni per portar-lo a nir-hi, no puc evitar de pensar ma- tan ciutadans com els qui callen. manyola, col·leccionistes de rència: que ja ningú no es queixarà.
la pràctica, quan l’onze d’abril de 1917 lament dels qui ressusciten, des Se'n poden violar els drets. I si són multes, futurs especuladors, hu- Serem, finalment, ciutadans modè-
hi arribi a Petrograg, dirà: “La revolució del poder, els termes 'ciutadà-ciu- joves, encara més. Per saber més mans hipotecats per tota la vida, o lics i sortirem de casa ben penti-
russa és l’avantguarda de la revolució tadania' per tal d’aparentar la con- detalls de l’actual repressió, molts recicladors compulsius de vidre i nats perquè les càmeres de vigi-
mundial”. La influència de la revolució trària. anys després d’aquell 'la calle es plàstic. I si no hi estem d’acord, ens lància del carrer constatin la nostra
soviètica s’estendrà pel món. Les ciutats eren llocs habitats mía' de Fraga, i gràcies a una 'tran- convertim immediatament en sos- autoestima i felicitat col·lectiva, i ho
Tristan Tzara inicia la seva revolució per molta gent pobra, que, pel fet sició modèlica', llegiu 'Cròniques pitosos permanents, en enemics reciclarem tot en contenidors de
dadaista... Els vespres el poeta roma- de conviure en el mateix espai geo- del 6', de David Fernández, publi- de l’únic patró de conducta ciuta- colors 'divertits' per estalviar feina i
nès i els seus companys literats es lliu- gràfic amb uns quants rics i les ins- cat per Virus editorial. dana: la seva. Quin futur ens tenen diners als amos de les empreses. I
ren a refer els seus somnis revoluciona- titucions del poder, es manifesta- No em considero ciutadà. Prou preparat? Aquell que farà que les estarem contents de tenir cada dia
ris al Cabaret Voltaire del carrer ven i es revoltaven contra la realitat feina tinc a anar pel carrer amb el guies turístiques de Barcelona di- més obligacions absurdes i menys
Spielgasse. Hi enlairen, des de Zuric, la imposada. Les barricades del pri- cap alt, sense ensopegar amb guin: 'És una ciutat de gent hospi- drets, i de fer cues eternes per
bandera de la subversió espiritual. L’art mer terç de segle passat a Barce- unes obres, trepitjar una merda de talària, amable, volenterosa i servil, veure una exposició o banyar-nos
de la insurrecció l’anomenen dadà, que lona o les del París del maig del 68, gos o la vomitera d’un turista. D’en- sempre disposada a acompanyar a mar. Amb mi, que no hi comptin.
és una rebel·lió contra una societat res- o de Praga, o Berlín, o Tiananmen, çà de les Olimpíades i del frau del un turista fins a la parada de metro Ja no sóc, ni vull ser ciutadà. Em
ponsable d’haver transformat Europa o la crema de cotxes de la 'ban- Fòrum, es fa una gran inversió pu- més pròxima, uns ciutadans asèp- sento més del poble. El del poema
en un camp de batalla, on predomina la lieue' de París de l’any passat, són blicitària perquè estiguem alegres, i ticament habituats a menjar entre- 'Saltamartí' de Joan Brossa:
mort i les lluites acarnissades. Aquesta expressió de la lluita contra la injus- ens adaptem, submisos, a la nova pans del dia abans, cafès aigualits i 'Saltamartí Ninot que porta un
demència bèl·lica, que durarà quatre tícia, per la recuperació de la digni- realitat que ells ens han imposat, canyes de cervesa mal tirades, pes a la base i que, desviat de la
anys (1914-1918), s’endurà alguns tat i de l’espai urbà, en reivindicació com sempre, pel nostre bé. 'Barce- pràctiques habituals en el dinàmic seva posició vertical, es torna a
“ismes” però també serà el motiu del dels drets socials i dels ciutadans. lona posa’t guapa', 'La millor botiga gremi de l’hoteleria d’una de les posar dret. El poble,'
naixement d’altres: el dadaisme. La filo-
sofia dadà naixerà enfrontada directa-
ment als “academicismes formals”, als Genís Cano, in memoriam
conformistes, al capitalisme i, en defini-
tiva, a la cultura burgesa. Tzara no arri- Miquel-Dídac Piñero i Costa lona de la policia franquista vincu- ens varem trobar al pis de Ràdio Cano amb la Maria Casasses i fi-
ba per casualitat a Dadà sinó per una lava amb el Comitè de Solidaritat Contrabanda ja que volia que jo nalment fa poc amb en Ferran
profunda reflexió irracional del seu pen- Fins fa uns anys en Cano i jo no Pro Presos MIL, Estudiants Lli- llegís el llibre de les zones tempo- Aisa, que avui em comunica el
sament influenciat per la filosofia de ens coneixiem, però el 20 d’abril bertaris de Catalunya i Balears, la rals alliberades, cosa que poste- seu traspàs a la divina acràcia de
Nietzsche, Kierkegaard i, sobretot, Stir- de 1974 la televisió espanyola en Federació Anarquista Ibèrica i riorment va donar la idea de crear Salvat-Papasseit.
ner. Aquest darrer filòsof, reivindicat el seu telediari de les tres i tota la una organització de lluita armada unitats temporals pel Comunisme Vaig tenir molt goig el dia que
pels àcrates individualistes, en el capí- premsa de la tarda publicava les de la resistència a Catalunya, dita llibertari i la revolució social lenta en Genís Cano i un altre amic i
tol “la vida d’un home” del seu llibre nostres fotografies, acompanya- OLLA per part de la policia. de caire nòmada. En Cano patia company, en David Castillo, varen
“L’únic i la seva propietat”, manifesta: des per les d’Ignasi Solé i Felip En Cano, acompanyat per una malaltia que portava molt bé. aplegar escrits d’en Pau Maragall
“Des de l’instant que desperta a la vida, Solé, com a “guerrillers urbans lli- amics comuns del món del teatre, Un altre cop ens varem trobar en en aquell llibre editat per Anagra-
l’home procura desfer-se i conquerir-se bertaris” en recerca i captura per va venir a la llibreria per anar a un viatge de la Sarfa Costa Brava. ma. En alguna manera, els escrits
a sí mateix enmig del caos en què es re- part de la policia franquista. El sopar i parlar d’aquest fet de Ens varem acomiadar a Sant del company Maragall correspo-
volta confús junt a tots els altres. Però company Cano era acusat de li- 1974. El company Pau Maragall Feliu de Guíxols i jo vaig seguir nen a la revolta social i cultural
l’infant lluita contra Tot allò en què entra derar una “comuna anarquista” a va amagar en Genís Cano uns fins a l’Escala. Més endavant va profunda del company Cano.
en contacte, contra els seus assalts Mirasol, que el Quart Grup de la mesos i els altres varem fugir a visitar la llibreria acompanyat per
afirma la seva existència”. Segona Brigada Política-Social l’exili francès. en Pernau Mas. Fa poques set- Avui, a l’Escala,
de la prefectura central de Barce- Des d’aquell vespre a l’Escala, manes encara parlaven d’en 14 de febrer de 2007
22 Catalunya. Març de 2007

22. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Tornar a ‘El Viejo Topo’ > RACÓ TRANSVERSAL
30 anys després?
Cipriano Mera a
Kaosenlared
Pepe Gutiérrez-Álvarez
L'aparició a Kaosenlared d'un parell
Jordi Mir Garcia d'articles sobre Cipriano Mera Sanz
(jordi.mir@upf.edu), responsable (Madrid, 1897-Pariu, 1975), obrer, mili-
de l’antologia “El Viejo Topo
treinta años después. Cuando la
tant de la CNT i de la FAI i una de les
participación es la fuerza” personalitats més excel·lents del movi-
ment obrer i de la guerra espanyola, ha
suscitat una d'aquestes onades de fem
a celebració dels 30 anys de que alguns sectors encara lligats al
L l’aparició d’”El Viejo Topo” és
una bona oportunitat per
pensar en l’ahir i en l’avui de les
santoral estalinià, solen causar als fò-
rums, o siga des de l'anonimat i sense
la més mínima obligació d'argumentar.
lluites per transformar la societat. Joves adoctrinats en l'odi de tot el que
Si hem de fer cas de les històries ignoren, repeteixen grollerament vells
que s’estan escrivint des de l’aca- arguments sobre la concordança de
dèmia, d’això, a casa nostra, gaire- Mera amb la junta de Casado mesclats
bé no ha existit res. Ens cal recupe- amb altres tan de pas com que Jiménez
rar l’ahir, el que va ser l’oposició a Losantos parla bé d'ell... També afegei-
la dictadura i els anys de l’anome- xen comentaris sobre la seua duresa
nada transició. És un període ple “empresarial” com a obrer a l'exili, per-
de propostes rupturistes per cons- què “els ho han dit”, i no alta qui, més
truir móns alternatius al franquista i “moderadament”, pregunta per què Ci-
al capitalista. En aquell moment, el priano havent-n’hi altres anarcosindica-
nostre món encara no havia girat listes molt més respectables. Que són
tan a la dreta. Però el passat es re- ganes de “provocar”.
construeix des del present, per per ser els seus mitjans d’expres- poco salía el camarada Krivine: Ya a occident. Ell, en ser una persona La primera cosa que se m’acudeix és
complir amb necessitats d’avui o sió. “El Viejo Topo” és una d’aques- está: ¡trotskos! ¿Cómo? ¿La políti- d’esquerres, va ser designat per la el rebuig a aquest tipus de jutges que
pensant amb criteris actuals. Hem tes revistes, una de les fonamen- ca es el opio del pueblo? ¡Nihilis- universitat com acompanyant. Per penjarien igual marxistes com a Nin,
d’exercitar una memòria que no tals. L’antologia “El Viejo Topo tas! ¡Ácratas! ¡¡Droga y Literatura!! fer-se l’interessant li va dir: «És ex- Manuel Sagristan, o socialistes com a
sigui servil dels poders del present, treinta años después. Cuando la ¡Hippies! ¡Confusionistas! Tranqui- traordinari el que està passant al Julián Besteiro, i fer-ho a la manera del
una memòria rigorosa amb el món participación es la fuerza” ofereix los, no se confunda. Esta es una seu país, si sabessin com els enve- Vishinsky dels “processos de Moscou”,
del passat. Un món que, a vega- aquesta oportunitat. revista plural, abierta, proliferante. gem. La seva Revolució Cultural és o siga utilitzant els insults més repul-
des, poc té a veure amb el nostre. “El Viejo Topo” va esdevenir una ¿Intempestiva? ¿Supérflua? ¿Y formidable!» Ella, instantàniament, sius enlloc de raonar.
Sense fer aquest esforç no podrem publicació de referència per dife- qué? Y. Qué. Al tiempo”. es va enfosquir. Rémy ho explica En si mateixa, es tracta d'una actitud
explicar, per exemple, que fa trenta rents motius, en podem destacar El temps va continuar portant el així: «Havia estat dos anys recollint que rebutja les tradicions de raó i tole-
anys des dels partits de l’esquerra dos. Per la diversitat de gent a la mateix: marxisme, anarquisme, fems de porc en una granja de ree- rància del socialisme, a més d'una mos-
de l’esquerra fins als de centre qual va implicar i per la seva difu- trotsquisme, maoisme, autonomia ducació. El seu pare va ser assas- tra sobre fins a quins extrems pot arri-
dreta es declaraven partidaris de sió. Si ens fixem en la difusió, veu- obrera, feminisme, moviment gai, sinat, la mare se suïcidà. I ara un bar la corrupció d'un ideal, si és el cas,
formes de gestió empresarial que rem que es va moure al voltant dels ecologisme, pacifisme, contracultu- idiota gras del Canadà francès, el “comunista”... El seu punt d’“infor-
podien ser la nacionalització, la 20.000 exemplars; fins a 1978 per ra, antipsiquiatria, literatura, teatre, només perquè havia vist les pel·lí- mació” parteix del predicat que la resis-
municipalització, o l’autogestió. sobre d’aquesta xifra i a partir de cinema, còmic... La vitalitat de la cules de Jean-Luc Godard i llegit tència tenaç de la República hagués
Hi ha relats del nostre passat 1979 per sota. El número del que revista l’hem de trobar en la socie- Philippe Sollers, li deia que la Re- estat possible, que els comunistes ho
que, seguint el poder, s’han quedat es va fer una tirada més gran coin- tat de la seva època. Les seves pà- volució Cultural Xinesa era formi- van fer, i que per tant Casado era un vul-
en la història dels dirigents. Per cidiria amb les jornades celebra- gines ens mostren l’efervescència, dable! Penso que en el cretinisme, gar colpista, i els que el van seguir van
exemple, la gran feina feta per el des en el Poble Espanyol de Mont- el tot és possible, que va existir du- amics, no es pot caure més baix.» ser planerament uns traïdors, i ja està.
Rei Juan Carlos i Adolfo Suárez. juïc, a Barcelona, els dies 29, 30 de rant 1976 i 1977. Francisco Fer- El cretinisme està present a la re- La “prova”, doncs que Franco el va alli-
Encara avui, una part dels estu- setembre i 1 d’octubre de 1978. nandez Buey, en el text que ha pre- vista, probablement, per manca berar en 1946, com a Maurín, un argu-
diants que surten dels nostres insti- Les jornades del “I encuentro El parat per acompanyar aquesta d’informació i excés d’entusiasme. ment que als països “socialistes” es va
tuts ho fan convençuts que la de- Viejo Topo”, que tenia per lema edició, recorda “las ilusiones funda- Però s’imposa la quantitat de qües- arribar a utilitzar contra els comunistes
mocràcia en què vivim l’hem “Para cambiar la vida”. Pel que fa a das” que existien. Il·lusions, espe- tions que es van plantejar a les jueus que havien aconseguit sobreviu-
d’agrair a l’actuació d’aquests per- la diversitat d’implicats, hem de rances, que van anar disminuint seves pàgines i que avui hem de re a l’“Holocaust” nazi.
sonatges. En els darrers anys, de tenir present que no es tractava durant 1978. La revista va canviar, continuar pensant per construir En primer lloc, aquesta resistència no
manera especial, s’està reconei- d’una revista de grup amb unes di- com ho va fer la societat de la que una societat més justa i més lliure. era possible, i mantenir-la significava
xent el protagonisme del moviment rectrius tancades. Va sorgir de la era expressió. La subversió que re- Em ve al cap una altra un moment un malbaratament inútil de vides. En
obrer, del feminisme, dels estu- mà de tres persones (Claudi Mon- presentava va deixar d’estar en pri- cinematogràfic, de “Caro Diario”: segon lloc, la direcció del PCE va ser la
diants, de les associacions de tañà, Miguel Riera i Josep Sarret) i mer pla i es va situar en els mar- Nanni Moretti ha entrat al cinema. primera a abandonar aquesta resistèn-
veïns, dels grups cristians... dels de les seves il·lusions. Il·lusions ges. El que no va fer és evolucionar Està veient una pel·lícula italiana cia. En tercer lloc, Mera va coincidir
que es van moure des de sota. compartides per una part conside- com alguns dels seus col·labora- on un grup de professionals liberals amb Casado pels seus propis motius.
Però no s’està dient gairebé res del rable de l’esquerra d’aquells anys, dors. L’article que ha escrit, a ma- recorden temps passats i parlen En quart lloc, fins i tot en la considera-
que buscaven més enllà del final que anaven més enllà del grup po- nera d’epíleg per l’antologia, Mi- del present amb agror. Un d’ells ció que es va poder equivocar, tenia
de la dictadura.Treballaven per una lític en el qual es pogués militar, de guel Riera, l’actual director, ajuda a diu: «Cridàvem coses horribles, dret a fer-lo, a més a més, una errada no
monarquia parlamentaria? Per una l’associació de la que es fos mem- entendre el que ha estat l’evolució molt violentes, a les nostres mani- pot contradir una trajectòria de primera
democràcia representatitva? Per bre. La revista no resistia una clas- de l’esquerra i els seus partits en festacions. I ara mira que lletjos ens magnitud.
una societat capitalista? No! En sificació en una única tendència. aquest país. Com ell diu, “El Viejo hem tornat.». Moretti, amb un bar- El fet que un demagog catòlic-neoli-
veure com són presentats en la La mostra més evident d’això la Topo” ha mantingut el seu compro- reja d’indignació i satisfacció li res- beral com Jiménez Losantos diu molt
nostra història, podem tenir la im- trobem en l’avís als lectors, en mís. pon: «Vosaltres cridàveu coses de la voluntat d'aquest de confondre,
pressió que es tracta dels extres de forma de còmic, que van presentar Ara, trenta anys després de la hor-ribles i molt violentes, i vosal- però no treu ni afegeix res a una biogra-
la pel·lícula, actors sense frase. La en el número 2. Un home mudat, seva primera aparició, podem fer tres us heu tornat lletjos. Jo cridava fia com és la de Mera.
seva presència és necessària, amb americana i corbata, assegut balanç. Trobarem algunes dosis de coses justes i ara sóc un esplèndid D'altra banda, si la vara de mesurar la
però estan al servei dels protago- davant d’una taula com si presen- cretinisme, del que parlava Remy, home de quaranta anys.» política és aquesta, resultaria que Zapa-
nistes. Si volem saber com era la tés un noticiari televisiu informava: el protagonista de la pel·lícula “Les A “El Viejo Topo” es va cridar a tero, Carod-Rovira o fins i tot Felipe
societat que volien construir, qui- “Tiene Vd. en sus manos el nº 2 de invasions bàrbares” de Denys Ar- favor d’ una societat no repressora, González, serien uns revolucionaris “de
nes eren les seves propostes, hem ‘El Viejo Topo’. Al ver nuestros llo- cand. En una conversa amb amics i construïda participativament des veritat”.
de restituir la seva veu, els hem ros por el Presidente Mao, hubo família recorda la visita d’una im- de sota, on les eleccions no serien En resum: uns arguments que cal ex-
d’escoltar. Una de les maneres de quien exclamó: ¡maoístas! ¿Segu- portant arqueòloga xinesa de gran la democràcia, compromesa amb pulsar del moviment obrer i de les es-
fer-ho és llegint el que van escriure ro? Lean “Los herederos de Marx”. bellesa a Mont-real a finals dels se- la pau al món i respectuosa amb el querres.
en aquelles publicacions sorgides Quizás cambien de opinión. Pero al tanta, quan la Xina s’estava obrint medi. Cal continuar cridant?
Catalunya. Març de 2007 23

23. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Encara que la creació de la Secretaria de la de la dona que, com a gènere, és un fet di- les actituds sobre el paper, sinó tot el que
Dona demostra que la CGT està, com la ferencial que obliga a una reflexió profun- ha anat quedant impregnat en els codis de
resta de la societat, immersa en el debat da per anar reparant i pal·liar no només conducta des dels nostres ancestres.
Una història sense argument (5)
Els canvis de finals del segle XX
Maria Àngels Rodríguez, Alguns d’aquests temes
historiadora i membre de la
Fundació Salvador Seguí; traducció: són:
Núria Rimbau
-La repressió Internacional.
-La necessitat que les dones siguin
ncara així, a Europa, la dona és autònomes i que siguin elles qui du-
E conscient que la seva situació
és precària. Les injustícies i les
violències globals es dupliquen quan
guin les iniciatives de les seves lluites,
fins i tot si es veuen recolzades ( i en-
cara que es vegin solament recolza-
es tracta de la dona. des) per organitzacions.
Aquests, entre uns altres, són els -Les dones són exposades a una
temes que es tracten el novembre de sobre-repressió quan no es resignen
1974 en una Conferència Internacio- a ocupar el lloc que els és assignat
nal Feminista a Frankfurt (1): per la societat. L’enemic és d’una
Delictes mèdics i psiquiàtrics, ma- banda el sistema capitalista i de l’altra
ternitat forçada (per la prohibició de la -Per altra banda, aquelles que ac- religió”. cions que, encara que reconeixen en el poder de l’home, el masclisme.
contracepció i l’avortament) esterilit- cepten la divisió de la societat en Es torna a produir la situació de la principi la completa igualtat de l’home -La lluita revolucionària és la nostra
zació forçada. classes segons els criteris marxistes i Segona República, la dona és impor- i de la dona, no són sovint molt con- lluita, però no volem que se’ns consi-
Treball domèstic sense remunerar, consideren que el marc jurídic més tant pel seu vot però els temes que la seqüents en la seva pràctica. deri un apèndix, sinó part activa en tot
baixos salaris, atur de la dona, condi- adequat per a aconseguir l’allibera- involucren són materials de segona La situació del grup pel que fa a canvi radical (10).
cions laborals sanitàries. ment de la dona és la societat socia- línia. Estan supeditats a les posicions CNT és clara. L’organització que ha Com es pot apreciar no s’afegeix
Violència física contra la dona, pa- lista. Encara que estimen que aquest que s’adoptin per l’home i l’anomenat estat declarada legal el 1977, ha re- res més respecte a qualsevol vincula-
llisses, pornografia, prostitució. tipus de societat no determina la con- bé general. Les reivindicacions de les cobrat els seus vells postulats i enca- ció o dependència, encara que no per
L’aparició del self-Help o el conei- secució dels seus objectius, conside- feministes d’un o altre biaix s’obser- ra que els integrants han sofert la lògi- això deixen de defensar els postulats
xement de la dona de la seva pròpia ren necessari d’una forma paral·lela i ven com opcions marginals, encara ca renovació generacional, el tema de que com a llibertàries les fan coincidir
intimitat. convergent mantenir la lluita feminis- que algunes dones ocupin càrrecs en la dona seguirà mantenint-se en la tò- amb la CNT.
A aquesta trobada acudeixen ta. Aquests grups es mantindrien din- les diferents formacions polítiques de nica de considerar-la inclosa en les La seva participació en les Jorna-
dones dels grups llibertaris (2) de l’ex- tre dels partits polítics qualsevol camp ideològic. reivindicacions globals i dintre de les des Llibertàries de juliol de 1977 com
terior com queda constància en els -I aquelles que creuen que s’ha de finalitats del conjunt dels seus mem- a col·lectiu es fa mitjançant la seva
seus escrits. A l’interior, han sorgit produir una revolució ideològica i una Dones Lliures bres. aportació als debats. Segons mani-
grups com la Plataforma d'Organitza- transformació de mentalitats que En el cercle llibertari a Espanya ha L’existència de Dones Lliures com festen: “deixarem clar en tants temes
cions i Grups de Dones, a Madrid el dugui a elaborar i donar alternatives aparegut Dones Lliures (6) com una a agrupació autònoma serà accepta- com es toquin, la nostra postura com
1974, on tenien cabuda els diferents ideològiques feministes que transfor- agrupació de dones estructurada al da de la mateixa forma que es va con- a persones, donant una visió clara de
corrents i posicions que sobre el femi- min les pautes culturals que determi- voltant de la revista que duu aquest siderar que calia recuperar la Federa- la problemàtica de la dona” (11).
nisme existien en aquell moment en nen l’opressió i la discriminació de la nom. El 1977 de nou incideixen en ció Anarquista Ibèrica (FAI). Encara No obstant això, la incorporació de
el nostre país. dona (4). La forma organitzativa d’a- l’antiga qüestió que, malgrat la inten- que s’incidia més a recuperar aquesta Dones Lliures a la CNT posterior a la
Per valorar la situació en aquests questes és amb grups autònoms en- ció de presentar-les com la branca fe- última que la de Dones Lliures. legalització mai es va arribar a con-
anys cal atenir-se a la realitat: el movi- cara que no tenen cap inconvenient menina de la CNT, elles no ho són. La CNT com a organització no es cretar. L’organització anarcosindicalis-
ment feminista no està molt estès per en la doble militància, qüestió que ne- Tal com declaren en un dels seus va preocupar massa de la creació ta es trobava submergida en la seva
tot el país, existeixen multitud de guen les defensores de la primera primers números (7): “Deixem les dels grups de dones. Aquesta va ser pròpia supervivència mitjançant l’a-
grups concentrats sobretot en les opció, la del partit feminista. coses ben clares. Dones Lliures és una activitat portada a terme per mili- justament dels seus postulats a les
grans poblacions urbanes i dividits en No seria just deixar de banda una organització AUTÒNOMA (8), tants, les que ja ho eren des dels anys realitats de l’Espanya dels anys 70 i a
tres grans concepcions de com enfo- aquells grups de dones que no es amb uns principis llibertaris, oberta a 30 del segle passat al costat de les conjugar les diferents visions que de
car les reivindicacions de les dones. plantegen els canvis en la societat ca- tota dona que accepti els seus plante- noves incorporacions, com passa a l’organització es tenien i debatien en
pitalista sinó que dintre del sistema jaments i la seva manera d’actuar en Madrid i Barcelona, o altres d’opcions el seu si.
Alliberament de la Dona advoquen per millorar els aspectes la lluita per a l’emancipació de les espontànies i individuals com van sor- Referent al tema de la dona, el pe-
Les Primeres Jornades per l’Allibera- discriminatoris en les lleis, les opcions dones, i correlativament, de l’home. gir en altres zones del país. El 1978 ríode comprès entre els anys 1979 i
ment de la Dona que se celebren a de millora laboral i social que han d’e- Com a organització independent, de- (9) hi ha referències de l’existència 1989 va anar en gran mesura com els
Madrid el 1975 aprofitant que l’Orga- levar la condició femenina en termes cideix amb quines organitzacions o d’aquests grups des de l’any 1975. anteriors. En aquest últim any, la Con-
nització de Nacions Unides ha decla- d’igualtat en terrenys com el suport a grups és convenient tenir-hi contactes Els punts del seu interès giren en- federació General del Treball, la CGT,
rat l'Any internacional de la Dona pro- la planificació familiar, centres de barri circumstancials o relacions més es- torn la denúncia de la situació de la aconsegueix estabilitzar-se com a
piciarà un debat més general de com d’orientació laboral, entre altres. tretes. És ben evident que les rela- dona enfocant-la des d’una visió que continuadora de les idees llibertàries
es poden conjuminar forces o arribar A aquestes Jornades de Madrid el cions privilegiades es donen amb les es pot emmarcar en el feminisme ra- aplicades a la realitat de l'Espanya de
a uns acords comuns entre els dife- 1975 hi acudeixen unes 500 dones de organitzacions més afins, és a dir la dical, mantenint la seva independèn- l’últim quart del segle XX.
rents corrents. Galícia, Santander, Logroño, Vallado- CNT i la Federació de Col·lectius Lli- cia com a organització autònoma din- L'ideari de la CGT ha anat adap-
L’existència d’aquestes tendències lid, València, Madrid, Castelló, Cata- bertaris de Barris. Aquesta similitud tre del món llibertari, concordant amb tant-se a diferents realitats, com ho
es pot explicar de diferents formes i lunya, Alacant, Salamanca, Màlaga, de principis fa que unes quantes mili- les línies plantejades en ocasions demostra la creació d’una Secretaria
els matisos són diversos. Concretant, Albacete o Canàries, que es reunei- tants de Dones Lliures ho són també pels textos de l'Agrupació de Dones d'Acció Social per a donar cabuda a
podem referir-nos a les següents xen per primera vegada d’una forma de la CNT o d’un col·lectiu de barri, si Llibertàries els anys 1936-37. moviments que no eren dintre de l’òr-
qüestions: oberta després de 39 anys. bé vam pensar que és indispensable Apareix per la lògica dels canvis bita de les relacions estrictament la-
- Aquelles que consideren la dona En aquesta, com en les moltes al- dur la lluita en tots els fronts (treball, generacionals i dels temps una forma borals. I el 2004 ha creat una Secre-
com una classe social diferenciada i tres trobades que es realitzen (5), es condicions de vida, etc.) contra més lliure i directa d’afrontar la proble- taria de la Dona, davant la pressió
plantegen el feminisme com una al- debat sobre els canvis polítics que aquesta societat injusta i repressiva. màtica de la dona. Mostra d’això en constant de les dones que en formen
ternativa global-social-política per a la s’apropen, qüestions com la nova Les conseqüències del que s’acostu- són els temes centrals que es deba- part.
consecució d’una societat feminista i, Constitució, que deixarà de costat ma a anomenar “ doble militància” són ten en una reunió celebrada a París El seguiment de la influència i parti-
per tant la necessitat de la creació temes com l’avortament i el divorci per una part facilitar contactes i ac- l’octubre de 1977 per la Coordinadora cipació de la dona mitjançant les
d’un partit de dones com a opció de encara que proclami “que s’és igual cions conjuntes i per l’altra dur la nos- Internacional de Dones Lliures. seves propostes, activitats, presència
poder (3). davant la llei sense distinció de sexe o tra crítica en el si de les organitza- (12) i la incidència que això pot tenir
24 Catalunya. Març de 2007

24. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
EXPOSICIÓ AL MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA
> CONTRA-HISTÒRIA
FINS A FINALS DE MAIG
‘Per bruixa i
La farsa de ‘la fi de
la història’
metzinera’
Joan Zambrana
Una de les idees-cantarella més utilitza-
des pels ideòlegs del capitalisme libe-
ral, ja fa uns quants anys, era que el “so-
cialisme” havia fracassat com a
societat possible. L’afirmació s’argu-
mentava en la “fallida” dels règims esta-
linistes de la Europa Oriental amb la
gran icona del “mur de Berlín” com a
“cirereta” mediàtica.
El que hauria de vindre posterior-
ment seria, segons ells, un nou “món
feliç” ple de democràcies liberals i la “fi
en l’enfocament ideològic (13) del moviment lli- de la historia” entesa com la desapari-
bertari i en la Confederació General del Treball ció del conflictes entres classes so-
CGT en els últims 25 anys és un tema pendent cials. (Francis Fukuyama dixit).
d’estudi amb deteniment. Aquesta “idea-obsessió” va ser
Encara que la creació de la Secretaria de la capaç de penetrar tant en el discurs de
Dona demostra que la Confederació General les dretes (això no hauria que ser notí-
del Trebll està, com la resta de la societat, im- cia...) com a bona part del discurs de
mersa en el debat de la dona que, com a gène- les esquerres demostrant, entre altres
re, és un fet diferencial que obliga a una reflexió qüestions, la feblesa dels grups que rei-
profunda per anar reparant i pal·liar no només vindiquem un socialisme de “debò”, és
les actituds sobre el paper, sinó tot el que ha a dir un socialisme llibertari.
anat quedant impregnat en els codis de con- Quants anarquistes i marxistes an-
ducta des dels nostres ancestres. tiautoritaris van ser assassinats, em-
presonats per defensar la idea d’un so-
cialisme que fos capaç d´ajuntar tant la
Notes: llibertat individual com el projecte
(1) Mujeres Libres. Gener 1976, núm. 45. Porta- col·lectiu, sense que fossin pràctiques
contraposades en la recerca de la so-
Col·lectiu Catalunya
voz de la Federación de España en el Exilio.
Enero-Marzo. Arxiu Fundació Salvador Seguí a posició. Finalment, a l’hora de decidir l’estratègia cietat sense classes i fraternal.
Barcelona. museogràfica de la mostra, el repte plantejat ha Els ideòlegs de la dreta del “pensa-
(2) Ídem Mujeres Libres núm. 45 (1976), gener. l Museu d’Història de Catalunya (MHC) estat el de dissenyar una “posada en escena” ment únic” ens van voler ficar a tots “al
(3) González, Anabel El Feminismo en España
hoy. Ed.Zero. Bilbao 1979.
(4) Ídem González, Anabel. (1979) Pàg. 10-11.
E acull, fins a finals del mes de maig, l’expo-
sició “Per bruixa i metzinera, la cacera de
buixes a Catalunya”, una mostra pionera sobre
que embolcalli els visitants dins d’una atmosfera
particular i suggerent, apel·lant als seus sentits i
emocions.
mateix sac” en un intent de no veure
mai més perillar les seves societats ba-
sades en el domini del capital com a fita
(5) Ídem González, Anabel (1979) Cap I i IV. l’assassinat de dones dissidents per part de la Per tal d’aconseguir els objectius suara es- final i fatal. Van voler confondre cons-
Existen diferentes grupos y se producen en- inquisició al nostre país. mentats, l’exposició s’ha estructurat en un espai cientment, aquell socialisme “caigut”
cuentros como I Jornades Catalanes de la La història de la cacera de bruixes constitueix d’introducció i cinc grans àmbits temàtics que (diríem dictadura de partit) per aigualir
Dona (marzo 1976) Unión Mundial de organiza- un tema d’una gran modernitat historiogràfica, configuren l’itinerari conceptual i museogràfic de el bo del concepte genèric i les seves
ciones católicas Femeninas ( marzo 1976) Fe- vinculat a corrents actuals com la història de les la mostra. Al seu torn, alguns d’aquests àmbits potencialitats.
deración de Organizaciones Feministas del Es- mentalitats i de la cultura popular, la història de integren d’altres subàmbits o espais temàtics Que els processos històrics són
tado Español (enero 1977 Colectivo Feminista les dones, la microhistòria o la història com a na- més petits. El conjunt, però, configura una trama complexos i en bona mida imprevisi-
de Madrid ( febrero de 1978) Colectivo Femi- rrativa. D’altra banda, l’existència de la cacera narrativa molt marcada, una història tràgica que bles ens ho ha demostrat aquesta ràpi-
nista Pelvis ( Mallorca). de bruixes a Catalunya és un fet àmpliament ig- es desvetlla el visitant a mesura que aquest da desaparició del règims polítics del
(6) Mujeres Libres (S/N) (1976). Textos en norat, fins i tot entre el públic coneixedor de la avança dins l’espai expositiu. “socialisme real” a l’Europa del Est i en-
apoyo de la lucha de Roca. Desembre 1976 a nostra història. La introducció presenta una selecció de gra- cara més la nova i ràpida “re-capitaliza-
Barcelona i Induyco Febrer 1977 (Madrid) Arxiu Aquesta ignorància ve donada, d’una banda, vats originals de Francisco de Goya en els quals ció” (màfies incloses) d’aquestes matei-
Fundació Salvador Seguí. per la migradesa de la recerca sobre el tema al aborda el tema de la bruixeria i de la superstició xes societats. Qui afirmi que ja ho sabia
(7) Mujeres Libres n 2 Època II Any I juny de nostre país i, alhora, pel fet que aquesta recerca popular tot proposant una de les preguntes es- o que ja era previst menteix...
1977. Agrupació de Barcelona. Arxiu Fundació no ha desbordat més que en comptades oca- sencials que planteja l’exposició: han existit mai Canviant d´escenari i, com a contra-
Salvador Seguí sions el marc de la història local; de l’altra, per- les bruixes? punt, en aquest moments a l´Amèrica
(8) En el text en majúscules. què la major part del material potencialment ex- El primer àmbit, titulat “La màgia en el món del Sud ens trobem amb moviment so-
(9) Mujeres Libres. Nº4 Agrupació de Barcelo- posable que s’ha pogut localitzar està integrat medieval”, explica les diverses realitats que a l’e- cials diversos que busquen nous ca-
na Època II Any I 1978. Arxiu Fundació Salva- per llibres i documents d’època, lligats a proces- dat mitjana s’aplegaven sota el nom genèric de mins per sortir de la lògica “dominant”
dor Seguí sos i sentències per bruixeria. Un material de “màgia”. El segon àmbit, titulat “La invenció de la del capitalisme global. Avui sols vull
(10) Ídem Mujeres Libres. Nº .4 (1978) Pàg. 12. gran valor històric però, sovint, de reduït atractiu bruixa”, aborda el procés de construcció de l’es- constatar aquest fet perquè ni conei-
(11)Mujeres Libres N º3, Any I juliol-agost museogràfic per als visitants no especialitzats. tereotip de la bruixa diabòlica, especialment a xem com poden evolucionar ni tampoc
1977. Arxiu Fundació Salvador Seguí. L’exposició sol assolir quatre grans objectius. partir dels segles XIV i XV, tot fent palesa la res- voldria treure un “teòric” manual del
(12) Partint de la data des de la legalització el En primer lloc, explicar de la manera més ente- ponsabilitat i rol central en aquest afer de deter- “bon anarquista” per fer una interven-
1977 existeixen dones que han ocupat i ocu- nedora possible i per a un ample ventall de pú- minats teòlegs i inquisidors d’arreu d’Europa. En ció de tipus crític.
pen càrrecs de responsabilitat en las diferents blics potencials el fenomen de la cacera de brui- el tercer àmbit, titulat “Les bruixes vistes pels Allò que pot sonar a “vell”, la lluita de
regionals/confederacions i organismes de coor- xes, que tant a Catalunya com a la resta seus perseguidors”, es presenta el procés de classes, per exemple, segueix tenint
dinació (Federacions d’ Indústria / Comitès Con- d’Europa es visqué, amb cronologies i intensi- “conversió” a la bruixeria. L’àmbit quart, titulat “La una mísica força moderna i que la misè-
federals/Nacionals) i evidentment com a motors tats variables, entre els segles XV i XVII, tot fent gran cacera”, constitueix l’espai central de la ria i la pobresa no són fets exclusiva-
i impulsores de las secciones sindicals no un èmfasi especial en els esdeveniments del mostra i, al seu torn, s’estructura en quatre àm- ment “naturals”, sinó que són el fruit
només d’aquells sectors de treball primordial- nostre país durant les dues primeres dècades bits més petits dedicats a la cacera de bruixes a d’un repartiment clarament injust de la
ment femení. És una tasca de recuperació de d’aquest últim segle. En segon lloc, suggerir di- Europa, la Inquisició espanyola i el cèlebres pro- “riquesa” material que generem els hu-
memòria històrica immediata pendent de realit- verses hipòtesis explicatives d’aquest trist, cruel cessos de Zugarramurdi (País Basc), la cacera mans. Per tant, per molt que s’entestin a
zar i coneixement de la qual seria de molta i vergonyós episodi de la història catalana i euro- a Catalunya, els processos i sentències, el perfil donar-nos “el seu final feliç”, amb con-
ajuda per a reforçar les reivindicacions que es pea, amb l’objectiu que esdevingui un element de les víctimes i la fi de la cacera. tracte-precari i explotació assegura-
mantenen diàriament. de reflexió sobre les conseqüències de la intole- Finalment, l’àmbit cinquè de la mostra, titulat da..., els hauríem de dir: hi ha altres his-
(13) Existència de grups de dones al voltant rància. En tercer lloc, per posar a l’abast dels vi- “La bruixa en la tradició popular”, posa de relleu tòries que èticament i estèticament
de la revista Mujeres Libertarias a Madrid, a sitants nombrosos objectes i documents conser- la pervivència de les pràctiques i les creences poden ser infinitament molt millors per
Barcelona (Dones Llibertàries), Sevilla, Grana- vats a museus, col·leccions privades i arxius del sobre bruixeria en el camp de la cultura popular a la majoria del gènere humà.
da, Burgos, Alacant, Màlaga (1985-1992). nostre país relacionades amb temàtica de l’ex- i tradicional catalana.
Catalunya. Març de 2007 25

25. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
LA REVISTA “CARRER”, DE LA FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA (WWW.FAVB.CAT), HA
> CONTRAINFORMACIÓ ARRIBAT ALS CENT NÚMEROS. ES TRACTA D’UNA PUBLICACIÓ QUE DES DEL MÓN VEÏNAL PRACTICA UN
PERIODISME CRÍTIC I COMPROMÈS AMB LA REALITA QUE L’ENVOLTA. REPRODUÏM UNA PART D’UN DELS
ARTICLES QUE ACOMPANYAVEN AQUEST NÚMERO CENT.
‘Carrer’: apunts
La revista digital
Ixent compleix
quatre anys
d’impacte i trajectòria
Ixent
(http://www.nodo50.org/ixent)
El passat mes de desembre de 2006 va
complir-se el quart aniversari d’Ixent
(www.ixent.org), la revista d’estudis i
comunicacions socials de les Illes Bale-
ars que va tenir des del principi la vo- Marc Andreu, Andrés Naya i calde socialista, però el moviment
luntat de posar a l’abast de la ciutada- Elia Herranz, codirectors i veïnal ni pot ni va caure en aquest
nia una informació crítica en relació a redactora en cap de “Carrer” tipus d’anàlisi estrictament partidis-
una societat on el capitalisme neolibe- ta.
ral ha intentat i gairebé aconseguit bas- a idea era que, més que por- Així doncs, fins al número 39, el
tir un model social únic, amb un pensa-
ment únic.
Ixent va néixer per a situar-se en un
L taveu orgànic de la Federació
d’Associacions de Veïns i
Veïnes de Barcelona (FAVB), “La
març de 1996, la Generalitat va
subvencionar en solitari una publi-
cació que va ser pensada com alta-
espai antagonista, anticapitalista, i al- Veu del Carrer” fos una eina de veu dels qui tenen pocs mitjans,
ternatiu al sistema que no estava, ni col·laboració entre sectors associa- amb la voluntat d’explicar, analitzar
està encara de moda. Va néixer en un tius, professionals i intel·lectuals i criticar totes aquelles polítiques
moment social que es caracteritzava i amb inquietuds crítiques sobre alienes als interessos col·lectius. A
encara es caracteritza per la submissió Barcelona. I que reflectís les dife- partir del número 40, la manxeta
de les dirigències de les esquerres polí- rents Barcelones existents. El seu de la revista va incloure el logotip
tiques i socials al capital i a l’imperialis- únic i llunyà precedent era “El 29”, de l’Ajuntament al costat del de la
me. Més que mai les direccions políti- revista ciutadana impulsada per la Generalitat com a reconeixement
ques, sindicals i socials de l’esquerra FAVB i dirigida per la periodista i del suport que sí dóna a la infraes-
es situen en la transmissió dels valors i escriptora Isabel-Clara Simó du- tructura de la FAVB i de la qual “Ca-
la ideología de les classes dominants. rant 10 números entre 1983 i 1984. rrer” n’és usuari. (...)
La labor d’Ixent i dels seus col·labora- A grans trets, 15 anys i 100 núme- En 100 números, més enllà de la
dors i col·laboradores és situar a la ros després del seu naixement, tasca periodística de contrastar in-
gent treballadora de la nostra nació en l’objectiu fundacional de “Carrer” formacions i de concedir el dret de
una perspectiva de classe, única mane- s’ha assolit. Amb un únic dèficit: la rèplica quan així se’ns ha demanat,
ra de vèncer la crisi ecològica, la crisi publicació no cobreix del tot la in- gairebé no hem entrevistat o de-
social, i la minorització nacional. formació dels barris a causa de la manat l’opinió de cap polític signifi-
Els quatre anys d’existència d’Ixent seva periodicitat i per manca de co- cat o en actiu.
són saludables i necessaris per a can- rresponsalies, de manera que no Les tres excepcions estrictament
viar el pas de l’esquerra, i pel seu redre- pot omplir el buit o els forats que locals estan ben justificades. La pri-
çament. Només hi ha dos camins per a deixa la informació local dels mit- mera és José María Socias Hum-
la humanitat: el del socialisme o el de la jans generalistes. Amb tot, només bert, alcalde que va manar en
barbàrie. Nosaltres treballam pel pri- cal repassar els índexs de notícies mativa de la revista com l’elevat nú- amb una multitudinària manifesta- temps de la transició del franquis-
mer. de barri tractades, que són moltes. mero de col·laboradors que ha tin- ció por la pau a Barcelona, o amb me a la democràcia municipal i que
En altres paraules: “Carrer” no vol, i gut, superant la xifra de les 600 l’assassinat d’un bon veí, l’Ernest pràcticament mai abans no havia
no pot, competir ni amb la premsa persones: periodistes, dibuixants, Lluch, amb qui dies abans el movi- concedit una entrevista. Per a no-
El CENU, un diària, ni amb els butlletins de barri humoristes, grafistes, il·lustradors, ment veïnal s’havia manifestat en saltres la va fer en Josep Maria
exemple del passat ni, fins i tot, amb alguns mensuals professors universitaris, professio- contra del pla Barça 2000. En si- Huertas, al número 31 (abril de
o quinzenals privats i gratuïts de nals liberals, activistes socials, diri- tuacions com aquestes, hem incor- 1995), que va anar al fons i va
per bastir un nou districte. Aquests darrers potser gents veïnals i ciutadans en gene- porat amb urgència sota l’epígraf aconseguir que l’entrevistat digués
futur donen més notícies que “Carrer”, ral. Creiem que una obra col·lectiva de “Quiosc” una subsecció amb ar- les coses pel seu nom. Dos anys
CGT Ponent, Secretaria d’Acció Social
de vegades tapant alguns buits de garanteix una àmplia diversitat de ticles d’altres publicacions, o hem abans, per al número 19, Eugeni
la gran premsa, però no poden fer sensibilitats i de punts de vista dins canviat l’editorial o el bitllet d’opinió Madueño va publicar sense censu-
ombra a la revista de la FAVB en dels paràmetres plantejats per la de “Zeta” a la contraportada, o, res una entrevista que el 1990
Dins les jornades organitzades per la anàlisi crítica i visió global, de ciutat publicació. com a mínim, hem substituït algun havia fet al també exalcalde fran-
CGT i el Casal Ocell Negre per la recu- i de la problemàtica dels barris. Centenars de persones han tin- breu de barri o una notícia de “En 5 quista José María de Porcioles. La
peració de la Memòria Històrica a Llei- gut gairebé sempre un sí per res- paraules”. Un apunt, una primera vam rescatar. (...) Finalment, el ma-
da, el passat dia 3 de febrer va dur-se a Una obra col·lectiva posta a la demanda de col·laborar reflexió, una dada, completen i ac- teix Madueño va entrevistar per al
terme la xerrada “El CENU: una nova es- Amb la publicació van néixer també a “Carrer”. Han estat milers de tru- tualitzen un número. número 92 (un especial sobre habi-
cola per una nova societat”, a càrrec del moltes idees, de manera que amb cades i propostes en les que, so- tatge del setembre de 2005) una
secretari general de la Federació d’En- certa facilitat els primers responsa- vint, molta gent fins i tot agraïa que Subvenció pública i col·laboradora de “Carrer” de sem-
senyament de la CGT de Catalunya, bles de “Carrer”, Andrés Naya, la revista de la FAVB pensés en sentit crític pre, Carme Trilla, que aleshores
Emili Cortavitarte. En un casal ple de Roser Argemí i Ernest Alós, van ella. Pocs han estat els que han re- era precisament directora general
gom a gom, l’historiador va repassar la poder omplir les pàgines dels pri- fusat de col·laborar-hi. De vegades, El projecte de “La Veu del Carrer” d’Habitatge amb el tripartit. Que
creació i història del Consell de l’Escola mers números. Sol passar que els perquè materialment no podien; com a revista de la FAVB va ser ac- quedi clar que aquesta darrera en-
Nova Unificada, que sota el lema d’“es- problemes arriben en una segona d’altres, les menys, perquè no els ceptat pel Departament de Benes- trevista va ser a petició nostra, per-
cola nova, poble lliure” va pretendre im- etapa, quan és més difícil trobar els venia de gust col·laborar a “Carrer”. tar Social de la Generalitat de Ca- què a Carrer mai no hem acceptat
pulsar un nou model educatiu durant la temes, informacions i col·labora- talunya en temps del conseller discos polítics sol·licitats. Ens vam
guerra civil i on van participar, malgrat dors que són determinants per a la Bimestral que intenta Antoni Comas (CiU). Per contra, vacunar ben aviat quan, mesos
les diferències polítiques, mestres lli- ciutat i interessants per als lec- estar al dia l’Ajuntament de Barcelona, a tra- després de rebre la primera sub-
bertaris i comunistes per tal de col·la- tors... Des del primer dia, els res- vés del desaparegut regidor Antoni venció de la Generalitat, un alt cà-
borar en la construcció d’una nova so- ponsables de la revista van tenir Les 100 portades de Carrer illus- Santiburcio (PSC), no va tenir cap rrec del Departament de Benestar
cietat. Les jornades sobre Memòria clar que calia obrir-la, convidant a tren la diversitat temàtica de la pu- simpatia per la iniciativa que la fe- Social ens va suggerir, com qui no
Històrica continuaran el proper mes escriure i a proposar temes i d’al- blicació. Però garantir-ne l’actualitat deració veïnal va posar en marxa el vol la cosa: “I una entrevista al con-
d’abril amb la visita guiada als escena- tres possibles autors al major nom- ha estat més difícil. Amb els escas- 1991 amb la intenció inicial de seller?”. Ens hi vam negar en rodó,
ris de la Guerra Civil a les rodalies de la bre de persones. Aquesta voluntat i sos mitjans de què sempre hem compartir suports i subvencions argumentant si és que estava boig,
ciutat de Lleida i que complementarà la el funcionament dels consells de disposat, el tancament de la revista públiques. En aquell moment, a si era conscient que la revista que
visita que el passat mes de novembre redacció i assessor s’han demos- s’allarga massa i, en ple procés de CiU li convenia la crítica des de subvencionava era dels veïns...
va fer-se dins la ciutat amb un gran èxit trat instruments eficaços. preimpressió, ens hem trobat, per l’esquerra que Carrer, coherent Vam tenir clar que, si cedir no és
de públic i ressò mediàtic. L’exemple de tot plegat és tant la exemple, amb una revolta impor- amb la situació dels barris, plante- bo, al principi d’una iniciativa perio-
varietat temàtica i la pluralitat infor- tant als barris perifèrics de París, java a un model de ciutat amb al- dística encara menys.
26 Catalunya. Març de 2007

26. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Llibres > IMATGES QUE PARLEN
demna a quinze anys de presó
dels quals n’acaba complint quatre.
El 1934, reorganitza el sindicat a
La vida de Lola Iturbe (1902-1990)
travessa gairebé tot un segle de
”Teresa
Barcelona, del qual n’esdevé se- lluites socials, on la CNT i l'anar- Claramunt”
cretari regional, participa en el ple quisme van donar el millor de si MARIA AMALIA PRADAS
de París de 1945 i quan torna és mateixos, en prendre partit per un Virus Editorial
elegit secretari nacional de la CNT. poble que va saber prendre en les
Un Consell de Guerra el condemna seves mans la seva pròpia destina-
a trenta anys de reclusió dels quals ció i ser protagonista d'una revolu-
en compleix disset i que provoca el ció sense precedents en la història.
seu exili. Nascuda a Barcelona, encara que
El llibre ens serveix per copsar la va passar la primera infància a Va- Phil Mulloy i el
importància real que l’anarquisme
tingué a Lleida, per reivindicar
lència, amb només set anys va
poder seguir alguns dels esdeveni-
pessimisme cultural
Josep Estivill
molts dels llibertaris lleidatans i ments de la Setmana Tràgica des
d’Osca com Fèlix Pàramo, desta- de la balconada de la casa que
“La Lleida cat membre de la CNT que va ser vivia, al barri de la Ribera. Aquesta
anarquista” alcalde de Lleida durant el primer dona autodidacta es va afiliar, amb Phill Mulloy és un dels més grans crea-
any de guerra, del mestre Patrici catorze anys, al Sindicat del Vestit dors del cinema actual, veritable des-
MIQUEL A. BERGÉS I CÈSAR Redondo, que encara és recordat de la CNT i ja no oblidarà mai la tructor de la moral establerta, dinamita-
BROTO pels avis de Puigverd de Lleida o seva doble condició d'obrera i de dor subversiu de les repressions
Col·lectiu Catalunya
Pagès editors molts d’altres i ens mostra com fou dona, plasmant a través dels seus polítiques, culturals i socials que con-
Pau Juvillà
el panorama sindical i social abans escrits periodístics i de les seves verteixen la vida de les persones en una
i durant la guerra. memòries les lluites de les quals va Teresa Claramunt (1862-1931), la miserable travessia pel desert.
A Lleida, és coneix més la història Però no es solament Lleida, des- ser protagonista o testimoni. "verge vermella barcelonina o la El British Film Institut ha editat un disc
de la rosa de foc, de la resposta a prés de la primera estança a la Va viure els esdeveniments de la Louise Michel espanyola" com era que porta per títol “Extreme Animation”
l’aixecament i la lluita als carrers de presó, Broto ens descriu la CNT in- Revolució Espanyola i els va dur coneguda en els mitjans llibertaris, -el podeu visionar a través de la xarxa
la Barcelona del 18 de juliol del terior, les relacions amb la CNT a fins a les pàgines de la revista “Tie- va ser una de les persones més in- eMule- amb una antologia del millor de
1936, dels Durruti, Ascaso, Peiró o l’exili, amb Montseny i Germinal rra y Libertad”, que durant anys va fluents de l'anarquisme català de fi- la seva obra com a animador. El carac-
Garcia Oliver que dels Pàramo, Esgleas, les caigudes dels diver- administrar al costat del seu com- nals del segle XIX i principis del teritze un traç salvatge, agressiu, dur i
Broto o Escalé, de l’”Acràcia”, de sos Comitès Nacionals i les poste- pany. Entenia la seva ploma com XX. implacable.
les escoles racionalistes o de les riors reconstruccions, una vida de un arma de propaganda en defen- Nascuda a Sabadell, de família “Comboys” (1991) és la primera
col·lectivitzacions pageses. La his- lluita i integritat que a ell el dugué a sa de les idees anarquistes, movi- obrera, de molt jove comença a tre- tanda de curts que el donen a conèixer.
tòria de l’anarquisme a les comar- 21 anys de presó i 14 d’exili. ment al qual va dedicar la seva ballar en una fàbrica tèxtil. Amb vint Ens mostra una desmitificació del llun-
ques de Lleida ha quedat sempre a vida. Al costat de les dones de la anys participa en la "vaga de les yà i vell oest nord-americà, amb uns
l’ombra, primer, de l’esclat revolu- seva època, va militar en el grup set setmanes", el que marcaria l'i- comboys més salvatges que els cavalls
cionari de Barcelona i, després, Mujeres Libres per reparar l'oblit nici del que seria la seva trajectoria que munten, una colla de cretins obses-
perquè fou esvaïda per la duresa històric en el qual estaven sotme- política i vital. Molt aviat pren cons- sionats amb la beguda i el sexe. Els
de la repressió. ses en el seu paper social i també ciència de la doble explotació que curts no estalvien detalls sòrdids: as-
La biografia de Cèsar Broto es- va col·laborar amb els seus escrits sofreix la dona per la seva condició sassinats, mutilacions, etc. L'èpica de
crita per aquest i Miquel À. Bergés en la revista que el col·lectiu edita- de dona i d'obrera. Dedica els seus l'origen del Estats Units embrutida fins
ens ofereix una imatge de Lleida va. primers anys a fomentar l'associa- al límit del suportable, la cruesa del que
des dels anys vint fins després de La seva particular visió del femi- cionisme obrer i, en particular, a la mai ningú no s'atrevia ni tan sols a sug-
la guerra civil, una història dels mo- nisme la va dur a reivindicar la lluita creació d'associacions de dones gerir.
viments obrers de la ciutat i, òbvia- per l'emancipació i la capacitació, obreres, on aquestes puguin ope- La ira destructora de Mulloy aprofun-
ment, de la CNT. en pro de la igualtat i de la justícia rar sense la tutela dels homes. deix en els grans temes. Una visió àcida
Cèsar Broto es va afiliar a la social, però evitant emular compor- Propagandista infatigable, auto- per als deu manaments de la religió
CNT als onze anys, va ser cofun- taments masculins. El seu ideal de ra de nombrosos articles i anima- cristiana a “The Ten Comandments”
dador del setmanari “Acràcia” dona treballadora era la d'aquella dora de publicacions com “El Pro- (1994-1996) i la història del món amb
(òrgan d’expressió de la CNT FAI preparada per assumir les seves greso” o “El Rebelde”, fidel a un episodis sobre la invenció de l'escriptu-
de Lleida), de l’Ateneu Llibertari i
va ocupar els càrrecs de secretari
”Lola Iturbe” pròpies responsabilitats i superar
els reptes del futur, i que com a
anarquisme pur i intransigent, con-
trària al sindicalisme negociador i
ra o el llenguatge com a resultat de les
pulsions sexuals més violentes (“The
provincial de la FAI el 1933 i de la ANTONIA FONTANILLAS / membre actiu al costat de l'home al col·laboracionisme amb la clas- History of the World”, 1994).
CNT el 1936. Lluità amb la Colum- SONYA TORRES hauria de contribuir, a través de la se política, es convertirà en una de L'obra de Phill Mulloy més ambicio-
na Durruti, on és ferit, i capturat en Virus Editorial solidaritat i el suport mutu, a la les veus més punyents contra la sa, però, és la trilogia sobre la intoleràn-
Col·lectiu Catalunya
l’hospital que es recuperava durant construcció d'una societat més lliu- desigualtat de la dona, contra la re- cia: “Intolerance I” (2000), “Intolerance
la caiguda de Barcelona se’l con- re i més justa. ligió i l'explotació capitalista. II: The Invasions” (2001) i “Intolerance
III:The final solution” (2004). És la histò-
Revistes
ria d'una civilització -la nostra- que des-
cobreix que a l'espai exterior existeixen
uns éssers vius que són gairebé idèn-
tics a nosaltres tret d'una curiosa dife-
rència: tenen els genitals situats al lloc
del cap i el cap en la posició dels nos-
tres genitals. Això crea un munt se si-
tuacions esperpèntiques i divertides,
però la gent de la Terra s'uneix per com-
batre la immoralitat dels comporta-
ments desviats. És un film sobre la into-
lerància i els comportaments absurds.
Seria divertit si no fos tot tan real, per-
què fàcilment un pot posar noms i cog-
noms a les situacions i identificar-s'hi. I
llavors més aviat fa por.
Phil Mulloy analitza la societat actual,
despullant la realitat dels artificis i dei-
xant-la bruta en la seva essència. La de-
AL BESÒS LA VEU DEL CARRER FENT XARXA EL ABREVADERO núncia social dibuixada amb un traç
Publicació anarquista i veïnal dels Publicació bimestral de la Federació Butlletí de la Xarxa de Consum Soli- Butlletí de la Secció Sindical de CGT gruixut, en la millor línia que va de les
barris del Besòs (Barcelona), albe- d'Associacions de Veïns de Barcelo- dari, Pl. Sant Agustí Vell 15, 08003 a l'empresa SAS, CGT Baix Llobre- pintures negres de Goya als assajos
sos@nodo50.org, i na, Obradors 6-8, 08002 Barcelona, Barcelona, info@xarxaconsum.org, gat, cra. Esplugues, 46, 08940 Cor- polítics de Chomsky.
www.nodo50.org/albesos www.favb.cat www.xarxaconsum.net nellà, cgtbaixll@cgt.es
Catalunya. Març de 2007 27

27. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
PEPE ROVIRA I MAR SEMPERE, ACTORS, I MÉS, DE “EL TAXISTAFUL”
“No hi haurà comunisme
> LES PARAULES SÓN PUNYS
No
si no hi ha comunitat”
Jordi Martí Font
(jordimartif69@mesvilaweb.com)
El crit l’ha deixat anar fort i contun-
dent: “No!”.
-No l’heu sentit?
“Si hi ha un lloc especialment lluny dels moviments socials és el món laboral” -És el mateix de sempre, un altre no
dels qui no saben argumentar res més
que la repetició un cop i un altre d’a-
> LA FRASE...
quests monosíl·labs, una pèrdua de
temps i salivera considerables, alhora
que un despreniment inútil de força.
-”No!”, repeteix el ruc mentre no para
de donar coces amunt i avall.
-“No!”, insinua el capellà entre una
remor de bens.
-Per què dieu no?, no es pot viure tota
la vida negant-ho tot explícitament i
acceptant-ho tot implícita, nedant i
guardant la roba? Quan us fareu una
mica grans i esdevindreu persones
completes, dient sí i dient no?
-Nosaltres, quan diem no, no estem
deixant de banda el sí, perquè tot el
que neguem porta aparellada implíci-
“Que ell estigui tament una afirmació, una afirmació,
però, radical en el contingut.
en atur no és -Així també dieu sí dient no em vols
un problema dir?
seu sinó social” -No exactament. El seu sí, el vostre sí,
és un sí d’assentiment, de correcció,
“El taxista ha perdut el carro de la història, (...) s’està enfrontant a un món nou amb una cultura vella, que és la cultura de l’”home de profit”...” d’admetre el que vosaltres anomeu
real i nosaltres només veiem i sentim
com a opressió, com a negació del que
Text i fotos: Jordi Martí Font i
Josep Llunas Pujals
ra, membre de Dinero Gratis), la pat que ha delinquit per treballar un canvi radical de la societat, per som i volem ser.
resta són persones reals, amb des dels moviments? un horitzó. Avui no el tinc aquest -Així em dius que el meu sí és alhora
plantejaments reals i que defu- Marc: És el que diu l’advocat. El horitzó en el treball i com jo la un no?
“El taxista ful” és una pel·lícula gen o no accepten aquesta que ell fa és un gest, sortir de la resta. Hem de ser molt conscients -Tampoc. El teu sí és un sí perquè teniu
dirigida per Jo Sol en forma de “única realitat possible” que el fila, una reació davant d’una injustí- que ara no tenim això. el poder i l’administreu i, per tant, tot i
fals reportatge sobre un home poder ens vol fer creure que cia. En parlar-hi s’intenta que recu- Tampoc podem valorar la socie- que ens nega a nosaltres no pot es-
aturat que decideix robar taxis hem d’acceptar i defensar si peri el seu orgull dient-li que el fet tat en el sentit de conscient i d’in- dvenir mai un no com ho és el nostre.
per poder treballar-hi de nit. volem ser bons ciutadans, bons que ell estigui en atur no és un pro- conscient. No podem dir que la No i sí no són relatius en un món on el
Quan acaba de treballar ab els treballadors, bones persones... blema seu sinó que és un proble- gent que va al futbol... “són igno- poder és exercit pels mateixos i, enca-
cotxes que roba, deixa una part Parlem amb el Pepe Rovira i el ma social, de les condicions ac- rants, els falta consciència”; la gent ra més, els que en podríem ser recanvi
del que ha guanyat al taxi i se’n Marc Sempere, membres de mo- tuals d’explotació. Ell, que ja havia que adora no sé què... “els falta no ho volem ser perquè el que de veri-
va a dormir. La seva persecució i viments socials transformadors reaccionat, pot sentir-se orgullós conciència”; els consumistes... “els tat volem és que no hi hagi poder.
detenció per part de la policia i la barcelonins i actors sobre la d’haver-ho fet. falta consciència”. Perquè amb -Utòpics, idealistes... de dir tantes ba-
possibilitat de passar uns pel·lícula, el treball, el taxi, els -En la pel·lícula es dibuixa un consciència no n’hi ha prou. janades no es menja.
quants anys a la presó el fan salaris... al Museu d’Ar Contem- distanciament entre el treballa- -I com arribar a aquest gent? -El que a nosaltres ens és donat com a
passar a una certa clandestinitat portani de les Mines de Bellmunt dor i els grups que estan per la Pepe: Aquest seria un dels grans menjar a altres bandes del món tu ma-
i a entrar en un procés que li fa de Priorat. transformacio social. debats, el que nosaltres en el nos- teix els ho negues amb el teu sí. El sí a
conèixer una altra Barcelona, la -Aquest taxista protagonista del Pepe: Si hi ha un lloc especialment tre grup, a Dinero Gratis, anome- aquest sistema que ens assegura uns
Barcelona d’una sèrie de perso- film tria robar taxis per poder tre- lluny dels moviments socials és el nem “home anònim”. L’home anò- mínims en aquest tros de planeta és la
nes i col·lectius que posen en ballar. Aquest primer trencament món laboral. Aquest és un àmbit nim és impossible d’aprendre, no condemna a mort de bona part de la
dubte el sistema econòmic i so- el portarà a altres i a qüestionar- que ha patit un atac grandíssim per sabem com es manifesta, per què, humanitat, a mort o a patiments des-
cial imperant. Així, coneixerà els se ell mateix... part del capital, amb totes les a on és... mesurats. Per això diem no, a això ho
qui s’enfronten al sistema judi- Pepe: Jo crec que el taxista ha per- seves eines, entre elles les que És un nou punt de partida. Em diem.
cial, els qui no ccepten la propie- dut el carro de la història, no sap ni eren les eines tradicionals de lluita refereixo a com aquests movi- -Jo entendria un no que anés dirigit a
tat privada de l’habitatge a partir a on és. I s’està enfrontant a un dels treballadors: els sindicats. Això ments es miren el taxista. Tampoc aturar alguna cosa que no us agradés:
de l’okupació, els qui no volen la món nou amb una cultura vella, ha fet que esdevinguin un àmbit i diuen: “aquest pobre home no sap un camp de golf, una carretera en
mort programada a mans del ca- que és la cultura de l’”home de pro- un món tancats. de què va la història, nosaltres li algun dels seus traçats possibles, una
pital i la combaten amb la festa fit”, “tinc una professió, un ofici, sóc -I això no té cap possibilitat de explicarem i quan ho fem ja sabrà central nuclear...
de mil colors i, finalment, els qui una persona normal...”. Un món vell marxa enrere, d’acord? de què va la vida”. No, ell en els -No entens res, aquests són només
qüestionen el treball assalariat, que ja no funciona. Tot això no li Pepe: Un esforç que cal que fem moviments hi troba afecte sobretot, símptomes del problema.
que per a ell havia estat el centre serveix per enfrontar-se al món ac- els moviments socials, els rebels, hi troba comunitat, perquè està clar -I al “problema” és al que dieu no?
motor de la seva vida. tual, al qual ell pertany malgrat que els qui no estem d’acord amb que no hi haurà comunisme si no hi -Sí, al “problema” és al que diem no, un
El viatge iniciàtic del taxista la ideologia que ha adquirit li vulgui aquest tipus de socieat, és un es- ha comunitat. problema que fora d’aquesta conversa
ens porta per una ciutat i uns fer creure el contrari. forç per infectar. Perquè tots ho -Reivindiques el comunisme? no és vist com a problema. El primer
discursos polítics i econòmics Desconfia dels seus nous cone- sabem i ho tenim clar que hi ha un Pepe: Per a mi la paraula comunis- pas per resoldre’l és, precisament,
que mai no surten a la llum i que guts dels moviments socials que munt de gent que creu que és feliç i me continua servint. Jo crec que si veure’l negativament, anomenar-lo
aquí són protagonistes juntamb l’acullen, perquè ha après a des- està vivint una vida de merda. alguna vegada hi ha un món nou problema, perquè si no és així el conti-
els actors que els diuen i que no confiar de tothom, especialment de Tenim molts problemes però un serà el comunisme, es pot anome- nuarem veient com “el millor dels món
interpreten res més que el que tot el món de la política, fins i tot de de central és com podem arribar a nar com sigui però la paraula em possibles”.
ells proposen, pensen i senten. la que fan els moviments. Ara bé, aquesta altra gent, en aquest mo- sembla encertada. No fa falta que -Amb aquest raonaments encara esta-
El film ens interroga sobre on en el seu afany de ser portador del ment històric. Un moment en què ja sigui llibertari, no fa falta que sigui ríem a les cavernes.
som, què som i, sobretot, què sentit comú ha comès una bogeria no es lluita per una revolució final a soviètic... no el comunisme que -Tot el contrari, la humanitat ha avan-
volem ser. descomunal i es veu obligat a ac- nivell general. Jo, quan fa trenta manen uns, uns caps... No, un món çat només quan algú ha dit que no.
A “El taxista ful”, l’únic perso- ceptar ajuda de qualsevol lloc, in- anys lluitava dins del que s’anome- lliure de persones lliures, sobretot -Bé, jo venia a fer un cafè. Posa-me’l.
natge que no s’interpreta a ella closos d’ells, de qui n’hi doni. nava la classe obrera a la meva fà- igals, iguals en el cervell. Això és el -No.
mateix és el taxista (Pepe Rovi- -I com es rep un obrer desocu- brica, lluitava per una revolució, per comunisme per mi.