Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011

1,057 views

Published on

Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011

Published in: News & Politics
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011

  1. 1. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 132 · Octubre 2011 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Així ens volen...Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
  2. 2. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Octubre 2011 · núm. 132 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Així ens volen...Dipòsit legal: B 36.887-1992
  3. 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial> ON ENS TROBEM?CONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.org 29-S, 15-O i més, laDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.org lluita està al carrerSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110FEDERACIONS SECTORIALS Les nostres vides o els seus beneficis• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, A ra fa poc més d’un any es va portar aEstalvi i Entitats de Crèdit• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ) terme una vaga general contra la re-• Federació de Sanitat• Federació d’Ensenyament de forma laboral i amb l’objectiu d’aturar lesCatalunya (FEC) mesures neoliberals que dictaven les ins-• Federació d’AdministracióPública (FAPC) titucions capitalistes, i que tant el governVia Laietana 18, 9è - 08003 Bcn espanyol com el català, amb el suport delsTel. 933103362. Fax 933107110 respectius parlaments, aplicaven submisa- ment. Aquestes mesures van ser un atacFEDERACIONS COMARCALS més als drets de tots els treballadors i tre-AnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 Igualada balladores, generant més riquesa als quiTel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es han provocat la “crisi”, la banca, el capitalBaix Camp/Priorat financer i la patronal.Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.cat Ara, un any després, estem encara pitjor:Tel. 977340883. Fax 977128041 més atur, més retallades en sanitat, edu-Baix Llobregat cació i serveis socials, més precarietat,Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - més pobresa, més exclusió social, méscgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551 desnonaments,... mentre es mantenenComerç, 5. 08840 Viladecans els privilegis de banquers, polítics, em-cgt.viladecans@yahoo.es presaris i els sectors socials més adine-Tel./fax 93 659 08 14 rats.Baix Penedès Amb l’aprofundiment de les retallades,Nord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977660932 reformes i atacs contra els i les treba-cgt.baix.penedes@gmail.com lladores al llarg dels últims mesos, queBarcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalona contrasta amb la manca de voluntat decgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 donar una resposta real i necessària aGarraf-Penedès aquests atacs per part del sindicalismeLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat institucionalitzat, ens reafirmem en elTel. i fax 938934261 convenciment que ha arribat el moment mobilitzacions que s’estan preparant per a tots i mentrestant garantir un ingrés ade- La lluita està en el carrer i en elsMaresme de sortir junts al carrer a dir prou!, posant al mes de novembre, amb la finalitat de quat a totes les persones desocupades. llocs de treball, en defensa delsPlaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - en marxa el procés cap a una vaga ge- centrar la lluita en les reivindicacions del 5- Paralitzar els desnonaments i garantir nostres drets.maresme.cgt@gmail.comTel. i fax 937909034 neral amb capacitat de d’enfrontar-nos a repartiment del treball i de la riquesa i en l’habitatge de lloguer a preus accessibles Passem de la indignació aVallès Oriental l’actual ofensiva capitalista i avançar en la la defensa dels serveis públics i els drets per a tots i totes. l’acció.Francesc Macià, 51 08100 Mollet - conquesta de nous drets socials. socials, des de la perspectiva d’un canvicgt_mollet@hotmail.comTel. 935931545. Fax 935793173 Per això vam cridar a una jornada de mobilització el passat 29 setembre sota radical del sistema econòmic. Seguim do- nant suport així mateix a les mobilitzacions AgurreljFEDERACIONS INTERCOMARCALS el lema “La lluita és al carrer - Cap a la en defensa de l’educació, sanitat i d’altresGironaAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 Vaga General” a la qual vam convidar de serveis públics que s’estan convocant perGirona manera oberta a participar a totes aquelles tota Catalunya.cgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972231034. Fax 972231219 organitzacions, col•lectius i moviments so- Considerem imprescindible que la mobilit- cials que van voler fer seva aquesta con- zació sigui continuada i sostinguda en elPonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - vocatòria trencant amb la política de pacte temps per a exigir junts i el més unitària-lleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630 social i desmobilització de CCOO i UGT, i ment el següent: mobilitzant-nos amb a qui des de les pla- 1- Defensa dels serveis públics (ensen-Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 ces i les assemblees populars reclamen yament, sanitat, transports,…) i la nostraTarragonacgttarragona@cgtcatalunya.cat una democràcia real. oposició a les retallades, les privatitzacionsTel. 977242580 i fax 977241528 La jornada del 29-S era el primer pas d’un i externalitzacions.FEDERACIONS LOCALS calendari de mobilitzacions que tindrà la 2- No pagar el deute i que la banca i els seva continuïtat en la jornada internacional sectors estratègics siguin un sector públic.BarcelonaVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona de lluita del 15 d’octubre “Unides per un 3- Derogació de les reformes laborals i deflbcn@cgtbarcelona.org canvi global”, una jornada de lluita i mobi- les pensions que han retallat drets.Tel. 933103362. Fax 933107080 lització de dimensió planetària amb mani- 4- Redistribució de la riquesa i repartimentBergaBalç 4, 08600 festacions a ciutats de tot el món, i en les del treball, per a crear ocupació digna persad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas,Manresamanre@cgtcatalunya.cat Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, JosepTel. 938747260. Fax 938747559 Torres, Txema Bofill, Pedro Rosa i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, “És necessari, doncs, fer fora de de les mentsRubíColom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Llorenç Buades L’amo en Pep des Vivero i les proletàries el concepte de la seva inferioritat perhotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a fer-se càrrec de la vida social”Sabadell Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions:Rosellò 10, 08207 Sabadell - catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció acgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.745 01 97 Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat. “Els municipis lliures”Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. de Joan MontsenyRamon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Octubre de 2011
  4. 4. REPORTATGE La tardor calenta també Les retallades que promou la Generalitat afecten també a l’ensenyament superior. Per fer-hi front s’ha decidit ho serà a les convocar una jornada de vaga el 17 de novembre universitats Privatització i lluita a les universitats catalanes Ermengol Gassiot Ballbè i hauria incidit, segons diversos rec- mació amb les assemblees de treba- professorat. En algunes universitats, tractat que, de fet, ja aquest 2011 han torats de les universitats, en els im- lladors/es i estudiants i han fet arribar com en la UPC, la UPF i, en menor quedat congelats. Només a la UAB portants dèficits que algunes d’elles als mitjans de comunicació els efectes mesura, la UB, s’ha modificat el sis- 550 professors/es i investigadors/es arrosseguen. i les intencionalitats reals d’aquestes tema de còmput de la jornada labo- perdran el seu lloc de treball el pro-Les universitats públiques catala- per curs si es porten a terme les pre-nes han patit, en els darrers mesos, visions de l’empresa, fent caure enimportants retallades del pressupost prop d’un 14% la capacitat docentque reben de la Generalitat. En els d’aquesta universitat. Si s’afegeixenpressupostos del 2012 les retalla- les jubilacions que no es reposaran, lades s’aprofundiran encara més. La caiguda de professorat i investigadorsdisminució del pressupost està com- serà superior a 600. La situació delportant la reducció de plantilles, el Personal d’Administració i Serveistancament d’alguns estudis i un de- no és més esperançadora. A més de lateriorament dels serveis, principal- no renovació de contractes temporals,ment la docència. Paral•lelament, que ja s’ha produït en molts casos enels mateixos responsables polítics liquidar-se determinats serveis (comque promouen les retallades apa- Andreu Mas-Colell, titular del De- ral dels professors associats, de tal per exemple les biblioteques de capsreixen vinculats a fundacions pri- mesures.A les diferents universitats, partament d’Economia i Conei- manera que aquest curs imparteixen de setmana a la UB), en algunes uni-vades dedicades a la docència i re- les retallades del pressupost del 2011 xement, del qual depenen les uni- el doble de classes per les mateixes versitats comencen a sonar notíciescerca que reben milions d’euros de s’han distribuït en tres capítols: inver-subvencions públiques. Alhora, la versitats, ha insistit reiteradament remuneracions, que generalment no de presentacions d’ERO’s. De fet, de sions, despeses corrents i personal. A superen els 750 euros al mes i, molt cara a l’any 2014 la Generalitat i elslluita de treballadors (professorat i que cal fer una àmplia reforma a més, s’han utilitzat els ingressos pro-d’administració) i estudiants en de- l’ensenyament superior i que aques- sovint, no arriben ni als 500. També rectorats preveuen haver retallat en cedents de matrícules per a compen- s’han produït alguns acomiadaments un 15% les plantilles de treballadors/fensa de les universitats públiques tes retallades del finançament no són sar la caiguda de finançament. Així, i, sobretot, s’han deixat de reno- es de les universitats.s’ha anat estenent. conjunturals, sinó que es consoli- el govern va aprovar el mes de juny daran en el futur. De fet, les infor- var contractes temporals en places A part de la pèrdua de llocs de treball, un increment del 7,6% de les taxesLa tardor calenta que s’anuncia tam- macions de què disposem apunten de reforç i d’interins en el personal els principals afectats de les retallades universitàries, més de 4 punts per so-bé ho serà a les universitats. Les que els pressupostos de l’any 2012 d’administració i serveis i el profes- de personal a les universitats seran els bre de l’IPC. Aquest augment, a més,retallades al conjunt dels serveis seran encara més baixos que els sorat. Només a la UAB a prop de i les estudiants. Els horaris d’alguns creix exponencialment en les segonespúblics que està promovent la Ge- actuals, entorn un 5% com a mí- 120 professors associats no se’ls ha serveis s’han restringit, com per i terceres convocatòries, fet que gra-neralitat de Catalunya afecten també nim. Una de les mesures que Mas- renovat el contracte aquest curs 2011- exemple les biblioteques, i ha caigut va especialment la gent que treballaa l’ensenyament superior. Com en Colell exigeix a les universitats és 2012. A la UPC han estat 190 els pro- en alguns llocs el personal d’atenció que deixin d’acumular dèficit i ten- i estudia simultàniament i que sovintles retallades de sanitat, el govern fessors associats no renovats, i a més al públic. La reducció del professorat deixin a eixugar-lo. Davant d’això, han de repetir un examen o una assig-les justifica per la situació finance- de 500 se’ls ha baixat la dedicació o també està comportant que se supri- els/les rectores de les universitats, natura per la dificultat de compaginarra que la crisi econòmica ha gene- feina i estudis. la categoria. meixin alguns grups de classe de talrat i defensa que l’actual sistema agrupats en l’Associació Catalana Les retallades en personal que la Ge- manera que, de facto, s’anul•li la pos- d’Universitats Públiques (ACUP) no L’augment del preu dels estudis afec-d’universitat pública és insostenible ta especialment un col•lectiu, els i les neralitat i les universitats preparen pel sibilitat d’estudiar amb jornada parti- han volgut protagonitzar cap oposi- proper curs seran, encara, molt més da, com ara el nocturn. En algunes ti-i que cal reformar-lo per fer-lo més estudiants extracomunitaris, per a qui ció real a les retallades i han acabat dures. Es calcula que entorn 2.000 tulacions tampoc s’estan oferint totescompatible amb l’economia de mer- les matrícules dels màsters han pujat, aplicant el que els dictava la Gene- professors/es associades perdran la les assignatures que, sobre el paper,cat. darrerament, un 300% en algunes ralitat. formen part dels nous plans d’estudiLa voluntat de transformar les uni- universitats, com la UAB. A les dis- seva feina universitària. Igualmentversitats públiques ja s’ha eviden- criminacions de que habitualment ja es volen suprimir els llocs de treball aprovats arran del Procés de Bolon-ciat en els pressupostos de la Gene- Treballadors/es i són objecte les persones procedents de diverses desenes d’investigadors ya. Per si fos poc, en moltes facultatsralitat d’aquest any, que els destinen estudiants, víctimes d’Àfrica, Llatinoamèrica o Àsia, se posdoctorals i de personal investi- s’està incrementant la massificació aun total de 688,7 milions d’euros. gador en formació mentre no es ga- les aules per cobrir el dèficit de pro-Aquesta xifra se situa lluny dels de les retallades. n’hi ha afegit recentment una altra. ranteixen la continuïtat de programes fessorat, amb grups que han passat Pel curs 2012-2013 es preveu una al-864,6 milions de l’any 2010 i suposa tra pujada de les taxes universitàries d’estabilització de professorat con- d’un màxim de 80 a 120 alumnes. De manera similar al que succeeixuna reducció d’entorn un 20% en el que, en el cas de la UAB, suposarien en altres àrees de l’administraciófinançament de les universitats pú- uns ingressos extraordinaris de quasi pública i entitats dependents, la in-bliques procedent de la Generalitat. 6,2 milions d’euros, segons càlculs formació de l’aplicació de les reta-La reducció ha afectat la totalitat de del propi rectorat. Diverses informa- llades és confusa. La Generalitat i lesles universitats, amb una incidència gerències i equips de govern de les cions apunten, a més, que CiU i el PPespecial en les tres més grans, la universitats difonen només parcial- estan negociant un increment del 20%Universitat de Barcelona, la Uni- ment algunes de les actuacions més del preu dels estudis pel proper any.versitat Autònoma de Barcelona i immediates tot assegurant que ni les Els efectes de les retallades sobre elsla Universitat Politècnica de Cata- plantilles, ni la qualitat de la docèn- i les treballadores també es fan notar.lunya, que són les que tenen major cia ni el caràcter públic de les uni- Les diferents universitats han rebaixatnombre d’estudiants, les plantilles versitats estan amenaçats. Durant els la despesa en salaris, descens que semés grans, un volum de recerca més primers mesos de l’any 2011 sovint suma a la disminució en el 5% delelevat i la major part d’estudis i ti- les majories de CCOO i UGT en els salari des del juny de 2010 pateixentulacions. A més, el govern ha con- comitès d’empresa i juntes de perso- tots els treballadors/es públiques itinuat sense traspassar a les univer- nal han jugat també la carta d’evitar promoguda pel govern del PSOE.sitats les quantitats previstes en el l’alarmisme, amagant informació al Algunes universitats han optat perPla de Millora de les Universitats, conjunt de treballadors/es i als es- cobrir jubilacions, com la UB. Aques-que pugen també a diversos milions tudiants. Per contra, tant a la UAB tes mesures s’han combinat amb und’euros. Aquest incompliment ja es com a la UB, les seccions sindicals descens de la categoria d’alguns con-va produir en els anys 2009 i 2010 de CGT han compartit aquesta infor- tractes laborals, tant de PAS com deOctubre de 2011 3
  5. 5. REPORTATGERetallades en els màsters públics, negocis amb màsters privatsA mb l’aprovació del Pla Bolonya les antigues llicenciatures uni-versitàries han estat substituïdes pels són molt més laxes i generalment depenen de les persones que els pro- mouen, dins de les universitats i ins-graus i els màsters. Els màsters com- titucions implicades. Les hores delplementen l’ensenyament dels graus professorat que participa en aquestsi, en el paper, és on l’estudiant obté màsters, sobre el paper, no computenl’especialització. Durant el conflicte en la seva dedicació i això els permetper l’aprovació del Pla Bolonya, el obtenir un ingrés extra. Això fa quegovern tripartir d’aleshores i els di- per a determinats professors, normal-ferents rectors van assegurar que hi ment funcionaris vinculats als centreshauria una oferta de màsters dins el de decisió de facultats i universitats,sistema públic que garantiria als es- participar en màsters propis siguitudiants poder completar els seus ci- una opció atractiva. La secció sindi-cles formatius. La realitat va per un cal de CGT a la UAB ha denunciatcamí ben diferent. El curs 2011-2012 en reiterades ocasions que en algunsla Generalitat i els diferents rectorats d’aquests màsters els professors quehan començat a suprimir màsters hi participen poden arribar a cobraramb l’excusa de tenir baixos nivells 240 euros per hora de classe impar-de matriculació. L’objectiu declarat tida. A més, estar vinculat a màstersper la Generalitat és eliminar entorn d’aquest tipus facilita sovint establir250 màsters “no competitius”, prop relacions amb empreses (en moltsdel 30% dels existents actualment. màsters bancs i altres companyiesFent això els alumnes de diverses són “partners” o hi participen ambdisciplines perdran la possibilitat de professorat o ofereixen llocs de pràc-completar els seus estudis a la uni- tiques) i, en definitiva, obrir vies deversitat on els han començat i, fins i promoció professional en l’àmbit docència i la recerca, sinó que n’estantot, en el conjunt de Catalunya. Com privat. sent agents actius. Andreu Mas-Co-a mínim dins el sistema públic. Com succeeix també en la sanitat, lell, actual conseller d’Economia iActualment existeixen dos tipus de una part de les retallades s’estan apli- Coneixement, n’és un bon exemple.màsters. La propaganda de les uni- cant en la reestructuració dels ser- Professor d’economia, és un destacatversitats generalment no sempre els veis, tot desplaçant oferta d’estudis defensor de les teories neoliberals i ladistingeix de manera clara. Uns, els de l’àmbit públic en el privat. En microeconomia. En els darrers anys,màsters oficials, són els que formen els màsters universitaris aquest pro- tot i ser un funcionari públic, ha de-part del sistema d’ensenyament pú- cés s’ha accentuat aquest any. De fensat activament l’expansió de lablic i tenen una part del cost de la cara al futur immediat, Mas-Colell ja ha anunciat la necessitat de reduir iniciativa privada en l’ensenyamentmatrícula subvencionada. Encara universitari. Des del 2006 Mas-Colellque, com en els graus, la part que també l’oferta de graus universitaris públics. El rector de la UPC, Manel ha promogut una fundació privada, lal’estudiant paga sigui, any rere any, Barcelona Graduate School of Eco-més gran, encara ara les taxes cobrei- Giró, ha manifestat en l’obertura del curs universitari català que la Gene- nomics (BGSE), orientada a fomentarxen menys de la meitat del que val estudis de postgrau i màsters en àrees ralitat comptarà amb la col•laboraciórealment la docència que rep. El seu relacionades amb l’economia. En els dels rectors per a dur a terme aquestpreu actual ronda els 2.000 euros. darrers anys la BGSE ha esdevingut procés. Els pitjors auguris dels críticsAquests són els tipus de màsters que un consorci amb la participació de la amb el procés de Bolonya de fa uns trangeres, entre ells molts rectors nancen activament aquests consorcisles universitats i la Generalitat estan UPF, la UAB, l’Ajuntament de Barce- anys semblen acomplir-se: las priva- d’universitat, i també en ocasions privats, les mateixes institucions quesuprimint. lona i diverses entitats privades. Fins tització de l’ensenyament universita- càrrecs públics dels governs català i insisteixen en la necessitat de reta-Els màsters propis, junt amb altres finals de l’any 2010 Andreu Mas-Co- ri és en marxa. espanyol. En situar-se fora del siste- llar plantilles i serveis. Dins d’aquestpostgraus, són cursos que no estan lell n’ha sigut el president.inserits en l’ensenyament públic, tot ma públic, aquests professors poden engranatge privatitzador, la BGSE En els màsters i cursos de la BGSEi que porten la marca de la univer- Complicitats, negocis hi participen habitualment grans em- tenir retribucions complementàries a d’Andreu Mas-Colell n’és un exem-sitat pública on s’imparteixen. Les i diners públics les seves nòmines, fet que sobta en ple molt clarificador, tal i com eviden- preses privades i entitats financeres, casos com els rectors i responsables cien els quasi 9 milions d’euros rebutsuniversitats molt sovint els ofereixen que sovint han aportat directius com polítics, que tenen reconegudes ex- de fons públics els darrers dos anys.juntament amb altres institucions que Els rectorats i certs sectors de les a professors. La resta dels equips cedències o reduccions de jornada A part de les subvencions enumeradespoden ser empreses privades. Les universitats no només no han volgut docents els han completat professors del seu lloc de treball per a dedicar- en la taula annexa, la BGSE n’ha re-normes que regulen aquests màsters frenar la privatització d’una part de la d’universitats tant catalanes com es- se plenament al seu càrrec. Els preus but d’altres instàncies públiques. Un dels màsters que ofereixen són entre exemple és l’ajut de 15.000 euros que el 500% i el 1.000% superiors als que va percebre per a la realització del s’imparteixen dins del sistema públic màster denominat “Master in Compe- i, per tant, s’orienten exclusivament tition and Market Regulation” durant a estudiants amb grans nivells ad- el curs 2008-2009 per part del Tribu- quisitius. Sovint són també una via nal Català de Defensa de la Compe- per a promocionar acadèmicament tència. directius de grans empreses, ja que Fundacions com la Barcelona Gra- els màsters sovint operen com a cur- duate School of Economics compten sos de formació per a aquest tipus de amb la participació i la complicitat personal. D’altra banda, en la mesura de múltiples poders públics. Des del en què part dels professors són també novembre de 2008 la BGSE ha estat directius, serveixen per a legitimar participada per la Universitat Pompeu “acadèmicament” determinades polí- Fabra i per la Universitat Autònoma tiques empresarials. de Barcelona, i els seus rectors for- Paradoxalment, aquest tipus men part del patronat de la fundació. d’iniciatives han rebut un ferm suport El maig de 2010 l’Ajuntament de Bar- de les institucions que insisteixen en celona també va passar a formar part promoure retallades als serveis pú- de la fundació i del seu patronat, que blics. No és estrany que les univer- actualment té com a president honorí- sitats facilitin reduccions de jornada, fic a Joaquín Alumnia. Entre els seus amb manteniment del sou, a profes- membres hi podem trobar, a més dels sors que promouen aquests màsters rectors esmentats i d’un represen- i iniciatives similars amb empreses tant de l’Ajuntament de Barcelona, a privades. D’aquesta manera, amb Manuel Cermerón, directiu d’Agbar, els pressupostos públics es financen, Javier de Agustín, directiu d’AXA Se- de forma encoberta, activitats priva- guros, Josep Oliu, president del Banc des d’alguns professors i alts càrrecs Sabadell, Manel Rosell, president de universitaris que, alhora, els faciliten Catalunya Caixa o Jordi Gual, direc- ingressos complementaris. La segona tiu de La Caixa. Andreu Mas-Colell via és encara més explícita. Diverses continua formant-ne part, encara que institucions públiques participen i fi- ara ja no com a president.4 Octubre de 2011
  6. 6. REPORTATGELa lluita per una universitat realment pública i popularA mb un cert retard respecte les lluites de defensa de la sanitat,els diferents sectors de les univer- negociar les retallades i que es con- voqui una vaga de tots els sectors de les universitats pel proper no- Propostes de la CGTsitats públiques durant la prima- vembre. A la UB i a la UPF diferents Algunes mesures proposades als rectorats per la CGT per fer front a la situació econòmica de les uni-vera d’aquest any han anat enge- assemblees s’han anat pronunciant versitats:gant també els motors del rebuig també en aquest sentit.de la privatització. Les universitats El dissabte 8 d’octubre, a la plaça - Incrementar els cànons que els mestratges propis i les empreses spin-off han de pagar a les univer-són institucions dividides en esta- Universitat de Barcelona la PUDUP sitats.ments: els/les estudiants, el personal ha realitzat l’assemblea general - Fer incompatible les reduccions en la docència oficial amb la participació en màsters i cursos no ofi-d’administració i serveis (PAS) i, d’universitats catalanes, amb la parti- cials.finalment, el personal docent i in- cipació de gent de pràcticament totes - Suprimir les aportacions netes a fundacions i a les càtedres de gestió mixta participades per empresesvestigador (PDI). La diversitat de les universitats de Catalunya. Entre privades i/o entitats financeres.situacions contractuals i de tasques d’altres conclusions, s’ha decidit la - Reducció dels càrrecs i encàrrecs de confiança nomenats pels rectorats.entre el col•lectiu de treballadors/es convocatòria d’una jornada de vaga - Reduir els enormes salaris dels equips de gerència i les despeses de caràcter protocol•lari i sumptuariés tan gran, que en cada universitat PDI, PAS i estudiants el proper 17 de dels equips de govern.hi ha una junta de personal i un co- novembre. En el moment del tanca- - Plantejar l’alienació d’immobles de titularitat -o amb participació- de les universitats ubicats fora delsmitè d’empresa pel PDI i uns altres ment d’aquesta edició desconeixem Campus en els que es desenvolupin majoritàriament activitats de caràcter “privat”.pel PAS. La resposta a les retalla- quina resposta donaran els sindicats - Auditar la situació financera dels edificis de titularitat -o amb participació- de les universitats ubicatsdes no ha sortit d’aquests comitès i les juntes i comitès a aquesta crida. dins dels Campus en els que majoritàriament no es desenvolupin activitats acadèmiques de caràcterni juntes, on generalment CCOO té públic i, arribat el cas, alienar-los. Únicament sabem que les seccionsmajories relatives o absolutes, sinó - Recuperar les universitats com espais de titularitat pública de caràcter acadèmic, desballestant pro- sindicals de CGT a la UAB i a la UBde la creació d’espais unitaris on gressivament totes les fundacions participades; procedint a vendre els seus actius quan aquests esti- han manifestat que acataran les deci- guin localitzats fora dels Campus i figurin a nom de societats instrumentals.conflueixen estudiants, PAS i PDI. sions de l’assemblea.L’abril d’aquest any es va crear laPlataforma Unitària en Defensa dela Universitat Pública (PUDUP),que va anar cobrant força durant elsmesos de maig i juny. La PUDUP re-produïa una experiència d’unió delstres estaments universitaris similara la UAB existent al llarg del cursanterior. En ambdós casos la CGTha tingut un paper molt important enel sorgiment i funcionament de lesdues plataformes.L’objectiu princi-pal de la PUDUP és plantejar unalluita que vagi no només en contrade les retallades sinó que propositambé un canvi real que faci de lesuniversitats un servei realment pú-blic. Per això planteja que cal queels estudis i la recerca no s’orientina les necessitats empresarials, que elfinançament de les universitats siguipúblic i que no depengui del sectorprivat, que se suprimeixin les des-igualtats en les plantilles, s’eradiquila precarietat laboral i s’eliminin elsprivilegis d’alguns sectors. També esreclama que es garanteixi una igual-tat d’oportunitats real en l’accés ala universitat amb una disminucióde les taxes i una política de bequesmillor. De fet, a l’Estat espanyol esdedica únicament el 0,09% del PIBa beques, mentre que la mitjana de laUE és del 0,26%. I, finalment, tambées planteja la necessitat de canviarradicalment el model de govern deles universitats, on els claustres hananat perdent poder, un poder quecada cop més s’ha anat concentranten els sectors més privilegiats delprofessorat i en empreses privadespresents als Consells Socials de cadauniversitat.L’existència de la PUDUP ha esti-mulat la dinamització de processosassemblearis en alguns sectors dels/les treballadores més precàries. Ala UB el mes de juny es va crearl’Assemblea de professors asso-ciats de la Facultat de Filologia i ala UPF aquesta tardor s’ha creat laPlataforma de professors associats.En tots dos casos han organitzat undels col•lectius més afectats per lesretallades laborals i han iniciat ne-gociacions directes amb els respec-tius rectorats. La PUDUP també hadinamitzat processos assemblearis.Aquest setembre la UAB, una as-semblea de treballadors/es, en la queen van assistir més de 350, ha exigita juntes i comitès que no entressin aOctubre de 2011 5
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA Cal una mobilització global, Perquè no som mercaderies en mans dels poders polí- tics, econòmics i financers. Cal estendre la lluita al carrer perquè ens hi i als centres de treball, en defensa dels nostres drets. juguem el futur. Del 29-S al 15-O Passem de la indignació a l’acció treballadors es va ocupar l’hospital de versitat”, els assistents a la conferèn- Redacció forma silenciosa per respecte als usua- cia d’inauguració de la URV per part ris. d’Antoni Brufau, president de Repsol- La ruta combativa va continuar en mar- YPF, van anar entrant sense impedi-Crònica del 29-S a xa desplaçant-se fins el carrer Sant Pau ments a l’Aula Magna, plena a vessar 109 en suport amb els concentrats con- més aviat de gent de fora de la comu-Barcelona tra el previst desnonament de l’edifici. nitat universitària que no pas estudiants - Manifestació per la tarda: i professors.- Recorregut del bus reivindicatiu el Activistes socials i afiliades dels sindi- - Al vespre a Reusmatí del 29-S: cats CNT-AIT, CGT, CNT-Catalunya, A les 20 h. unes 150 persones es vanL’autobús combatiu va començar la CoBas, Solidaritat Obrera, COS i IAC concentrar a la Plaça Mercadal de Reusruta reivindicativa a les 8.20h. de la es van manifestar la tarda del 29-S pel convocades per l’Assemblea Popularcaravana, decorada amb pancartes i centre de la ciutat per rebutjar les reta- de Reus, que agrupa persones pertan-banderes dels sindicats presents CGT, llades i denunciar la precarietat laboral i yents a l’acampada del 15-M, la CGTCNT-AIT, CNT Catalunya i IAC, amb la situació econòmica, així com remar- i els col•lectius de l’Esquerra Indepen-la participació d’unes 150 persones en car que cal actuar i mantenir les mo- dentista.l’autobús i altres vehicles. bilitzacions, i caminar cap a una nova Després d’una cassolada de mitja horaEl primer punt de la ruta va ser Consor- vaga general. es va llegir el manifest de la convoca-ci d’Educació de Barcelona a la Plaça La marxa, a la que van participar unes tòria, es va denunciar la situació queUrquinaona on es va llegir un manifest 2000 persones, va començar davant la estem patint de retallades i pèrdua desobre la problemàtica de l’ensenyament seu de Foment Nacional del Treball drets a tots els nivells, es va remarcari cridar diverses consignes en contra de a dos quarts de set, on es van llançar la necessitat de caminar cap a una novales retallades i a favor de la necessitat ous en senyal de protesta. Després va vaga general i es va animar a les perso-de realitzar una vaga general. avançar per la Via Laietana fins a arri- nes assistents a seguir-se mobilitzant.Des d’allí el bus combatiu va partir bar a la plaça de Sant Jaume, i posterior-cap a la Torre Agbar amb una caravana ment va continuar pel carrer de Ferrand’uns 30 vehicles (cotxes, motos i bi- i per la Rambla fins a la plaça de Cata- El 29-S també a Lleidacicletes). Una vegada allí els integrants lunya, protagonitzant una seguda. Des- i a Palmade la caravana es van concentrar en les prés es va dirigir a plaça Universitat, onportes d’Aigües de Barcelona cridant representants de cada sindicat convo- A Lleida es van manifestar des del Parcconsignes contra les retallades i con- cant van realitzar uns breus parlaments. dels Camps Elisis un centenar de per-tra les privatitzacions. Un company També van anunciar una concentració sones convocades per la CGT i altresd’Aigües de Barcelona va intervenir el 8 d’octubre a les 17 hores a la plaça col•lectius.A Palma 200 persones esper a explicar les privatitzacions que de Catalunya, organitzada conjunta- van manifestar des de s’Escorxadores volen efectuar i l’acomiadament de ment amb el moviment d’indignats, fins a la Plaça d’Islàndia, convocadestreballadors que això representa. per concretar actuacions per paralitzar per CGT, CNT, Maulets, Endavant i EnD’allí es va partir cap a l’hospital desnonaments i seguir protestant per Lluita, per donar resposta davant l’atacde Sant Pau on esperaven a la porta les retallades. Per completar la jornada sense precedents que treballadors i tre-d’urgències els treballadors que van reivindicativa, al vespre es fer una con- balladores estem patint per la políticaexposar que el Comitè d’empresa no centració de 200 persones a l’Hospital de retallades i pèrdua de drets impul-acceptarà cap retallada i que per la 2 de Maig i després es va fer una tanca- sada pel govern i les institucions eu-nit hi hauria concentració i mobilitza- da a l’Hospital de Sant Pau, afectat per ropees, a instàncies de la patronal i elscions. un ERO massiu. mercats, en un procés de lluita coordi-De nou en ruta cap a l’hospital Dos de nada des de la unitat d’acció i de classe.Maig on es va fer una trobada amb tre- Crònica del 29-S aballadors i usuaris, llegint un manifestels membres de la ruta reivindicativa i Tarragona i Reus 15-O: Jornadaels usuaris de l’Hospital van explicar la internacional de lluitaseva problemàtica i la nefasta actuació - Pel matí a Tarragona:del Comitè d’empresa que s’oposa a Una cinquantena d’activistes dels El 15-O és una jornada internacionalles mobilitzacions. Durant la concen- sindicats CGT, IAC i Cobas, i de de lluita i mobilització. El 15 d’octubre col•lectius com l’Ateneu Llibertari, estració es van tallar els dos carrers on es ciutadans i ciutadanes de tot el món van concentrar a les 9.30 h. davant Ins-localitza l’hospital. surten al carrer per mostrar la seva in- pecció de Treball a Tarragona i tambéDesprés la caravana reivindicativa va dignació per la pèrdua de drets socials van entrar a l’interior, en el marc de ladirigir-se al Departament de Territori i laborals a mans de l’aliança entre jornada de lluita del 29-S.i Sostenibilitat on es va ocupar transi- els poders financers i la classe políti- Els activistes es van dirigir poste-tòriament les oficines mentre cridaven riorment a la URV on el president de ca. Una crida a la lluita unides per unconsignes contra les retallades i per la Repsol inaugurava el curs, en un signe canvi global, perquè cal passar de lanecessitat d’una vaga general, infor- inequívoc del sotmetiment de la cultura indignació a l’acció, perquè les nostresmant de la necessitat de lluitar contra i l’ensenyament universitari als interes- vides són més importants que els seusel capital. sos de les grans empreses. beneficis. Pels nostres drets socials i la-Després el bus es va dirigir a l’empresa Una cinquantena de persones van pro- borals. Pel futur del planeta.COMSA-EMTE on es va entrar en les testar al Campus Catalunya de la URV. Per una democràcia real i participativa.seves instal•lacions denunciant el tan- La convocatòria feta per l’Ateneu Lli- El 15-O es van convocar manifesta-cament de l’empresa i l’acomiadament bertari Alomà i la CGT va comptar cions a Barcelona, Lleida, Tarragona,de treballadors i treballadores. també amb l’assistència de membres Reus, Girona i Palma, a les quals laLa marxa va continuar fins a l’hospital de la Plataforma Cel Net del Morell i el CGT ha donat suport, conjuntamentClínic arribant allí al voltant de les sindicat Co.Bas entre d’altres. amb el moviment 15-M, el sindicalis-13:30h. on es va tallar el carrer Vi- Entre crits de “Repsol mata, la URV me alternatiu i combatiu, i els movi-llarroel i posteriorment al costat dels remata” i “fora les empreses de la uni- ments socials..6 Octubre de 2011
  8. 8. TREBALL-ECONOMIA Les xifres ocultes de la crisiLa banca espanyola ha guanyat 66.111 milions d’euros des del 2007 fins el 2011 uns beneficis nets de 145.000 milions David Fernández d’euros. I una tercera part d’aquests guanys s’han produït després de l’esclat de la crisi. El 2007, 18.874Q ui la fa la paga, diu la dita. Però la comptabilitat de la cri-si no respon a aquesta màxima: hi milions d’euros; el 2008, 16.602 mi- lions; el 2009, 15.695 milions. I el 2010 —amb 310 oficines tancades iha consens general que tothom s’ha la supressió de 1.105 llocs de treballd’estrènyer el cinturó en els moments al sector— ha esdevingut una novade depressió, que cal retallar l’estat mostra de beneficis consolidats, quedel benestar i que “res no tornarà a ser s’han apujat fins als 14.940 milionscom abans”. Tothom? L’aritmètica d’euros. Un 5% menys que els regis-més bàsica desmenteix alguns núme- trats el 2009.ros vermells d’una crisi que no afecta En el tercer any de la crisi i en la po-tots els ciutadans per igual. sició habitual, el Banco SantanderDes de l’inici de les turbulències d’Emilio Botin va tornar a encapça-econòmiques, la tardor del 2007, la lar el rànquing amb 8.181 milionsbanca espanyola ha guanyat ja 66.111 d’euros. Seguit pel BBVA, en segonamilions d’euros, segons els comptes posició amb més de 5.200 milionsde resultats fets públics pel sector. i per davant de La Caixa, primeraAquesta xifra contrasta amb una al- entitat catalana del rànquing, ambtra: 50.000 milions d’euros, la quan-titat de la pitjor retallada en matèriade drets socials decretada mai perun executiu espanyol des del 1978.La tisorada prevista per al període2010-2011 és de 15.000 milions. En de 10.000 milions d’euros obtinguts fessional, quan el 2005 era 93 copsel mateix temps, la banca ha previst per una Telèfonica que ja ha anunciat, superior. La diferència encara és mésguanyar, pel cap baix, més de 30.000 malgrat tot, acomiadaments massius. abismal si se cenyeix la comparativamilions. Mentrestant, la pobresa ja La borsa espanyola, segons dades de als càrrecs de consellers executius:colpeja dos milions de persones als Borses i Mercats Espanyols (BME), cobren 313 cops el salari mínim: 2’7Països Catalans, on l’atur afecta un va retribuir durant el 2010 24.228 milions anuals com a mitjana. Com-milió de ciutadans. milions d’euros als accionistes, un parat amb l’any 2005, la xifra haI és que si sobre l’origen de la cri- 24% menys que el 2009 —32.208 crescut un 33% des de l’arribada desi hi ha amplis consensos —cicle milions—. la crisi. Una crisi que també ha per-col•lapsat de la fal•lera especulati- A les xifres més silenciades de la cri- mès, paradoxalment, que les gransva, punxada de la bombolla immo- si caldria afegir-hi també el còmput fortunes de les deu principals famí-biliària, recessió internacional—, el de l’elevat impacte del frau fiscal i lies espanyoles hagin crescut un 27%debat sobre com sortir-ne és pràc- l’economia submergida, on treba- durant l’anomenat “pitjor any de laticament monocolor. Al marge, hi llen quatre milions de persones i que crisi”: 6.800 milions d’euros méstrobem unes xifres que contribuirien suposa que l’Estat deixi d’ingressar de patrimoni el 2008. Mentrestanta esperonar el debat públic sobre entre 70.000 i 241.000 milions 442.000 petites empreses han tancatla dimensió de la crisi, sobre com d’euros anuals, segons les organit- des del 2008 a l’Estat i la destrucciól’estan enfrontant els governs i, so- zacions professionals dels inspectors d’ocupació ja supera el milió i migbretot, sobre qui n’està pagant la d’hisenda. En el cas de l’evasió fis- de llocs de treball, amb una mitjanafactura i a quin preu. En paraules de ral”. “De múltiples maneres”, afe- cal, cal apuntar un detall significatiu diària de deu EROs (Expedient de 1.307 milions nets. Les dades, però,l’economista Arcadi Oliveres, presi- geix, “amb l’atur desbocat que estan per on s’ha passat de puntetes aquest Regulació d’Ocupació). estan parcialment esbiaixades per-dent de Justícia i Pau, la situació es patint, amb l’empitjorament de les 2010: entre els més de cent defraua- Les dades de grans riqueses relati- què les principals entitats financeresresumeix en una màxima: “Socialit- condicions de treball, amb la reta- dors del fisc espanyol que van ser ves al 2009 també són suggerents: han estat tancant els darrers exerci-zar pèrdues, privatitzant guanys: així llada de drets socials, amb la dismi- enxampats amb comptes opacs a la els grans patrimonis van créixer cis amb dotacions milionàries perestem sortint de la crisi”. nució de l’estat del benestar i amb sucursal de LGT a Lienchenstein hi un 12,5% i a l’Estat espanyol hi ha a provisions. Durant el 2010, a tallAmb les reformes aprovades el maig l’afebliment de drets democràtics, constava Artur Mas Barnet, pare de 143.000 persones —16.000 més que d’exemple, les cinc primeres entitatsdel 2010 pel Govern de Rodríguez entre altres.” I l’estadística és, en l’actual president de la Generalitat de l’any 2008 però 17.000 menys que el bancàries van dotar-se de provisionsZapatero ja es podia estimar que du- aquest cas, crematística: durant el Catalunya. El cas es va tancar el no- 2007— amb un patrimoni superior per valor de 6.670 milions d’euros.rant el període 2007-2013 es produi- 2010 la banca va guanyar 40 milions vembre passat a l’Audiència Nacio- als 814.000 euros. Un estat, el dotzè Cal apuntar, a més, que els comptesran a l’Estat espanyol unes retallades d’euros diaris, 1,7 milions d’euros a nal espanyola per “prescripció delic- en el rànquing mundial de països amb d’explotació de les dues principalssocials valorades en 50.000 euros, l’hora, 28.424 euros al minut, ben bé tiva”: l’evasió era anterior al 2002 i més fortunes personals, on continua entitats, el BSCH i el BBVA, estanuna reforma de les pensions que ha 500 euros al segon. l’actual president, aleshores conseller creixent l’escletxa de la desigualtat: directament vinculats a la seva ex-ampliat als 67 anys l’edat de jubila- d’Economia, constava com a benefi- les elits, el 10% de la població, aca- pansió a l’Amèrica Llatina. ciari del compte. paren ja el 30% de la riquesa estatal ició i una reforma laboral que, segons Tot i aquests grans beneficis, la ban- No només la banca també el 70% de la riquesa d’origenels agents socials, ha precaritzat més ca ha rebut durant la crisi econòmica guanya financer, segons les dades recollidesles condicions de treball. Alhora, se- el suport decidit de polítiques pú- Creixen els sous dels a “La crisi a l’estat espanyol: el rescatgons les projeccions estimades de la bliques de rescat: des d’un FROBpatronal bancària espanyola, ja es pot Però no és només la banca qui no ha consellers executius dels poderosos”, elaborat pel Semi- (Fons de Reestructuració Ordenada perdut sota la crisi. Només el 2010, nari d’Economia Crítica Taifa.albirar que en el mateix període de Bancària) de 6.750 milions d’eurostemps la banca guanyarà 111.000 mi- les empreses multinacionals amb ma- Tot i l’impacte de la crisi, els sous carregats als Pressupostos Generals dels grans directius també s’han in-lions d’euros, més del doble del que de l’Estat fins als plans de rescat de triu estatal i la borsa espanyola també Bons de la van obtenir uns guanys: en concret, crementat. Mentre el 56% de la po-es retalla. 150.000 milions anunciats per injec- 86.228 milions d’euros tot i trobar- blació catalana viu amb menys de Generalitat: la banca tar liquidesa i reactivar un crèdit que nos en plena recessió. Només amb el 1.000 euros mensuals, els 584 cà- també tarifaLes balances de la mai no ha arribat al teixit productiu. 17,39% d’aquests beneficis n’hi hau- rrecs de conselleres executius i altscrisi Per a Miren Etxezarreta, catedràtica ria prou per revertir l’impacte negatiu directius de les empreses espanyoles Des de la mateixa perspectiva, el emèrita d’Economia Aplicada de la de les retallades socials aplicades al de l’Ibex35 van cobrar una mitja- paper de la banca en la recent emis-Les dades oficials, obtingudes de UAB, les dades demostren alhora “el període 2010-2011. Les grans em- na de 989.000 euros durant el 2009, sió de deute públic de la Generalitatl’Associació Espanyola de Banca gran poder de la banca” i que “qui preses espanyoles agrupades entorn arribant a nivells retributius que han tampoc se salva de l’anàlisi crítica.(AEB), parlen de guanys continuats està pagant la crisi són, finalment, els l’Ibex 35 van tancar el 2010 amb batut rècords històrics. L’emissió de bons de la passada tar-en plena època de crisi. Des del 2003, treballadors i les uns guanys nets de 47.000 milions Aquesta mitjana suposava, el 2009, dor, realitzada per un valor de 3.000la banca espanyola ja ha acumulat treballadores i la població en gene- d’euros. Al capdavant hi ha els més 113 cops el salari mínim interpro- milions d’euros, va deixar un rendi-Octubre de 2011 7
  9. 9. TREBALL-ECONOMIAment net de 72 milions d’euros a les blicitat en una premsa en crisi, quecaixes i bancs que la van gestionar. a les seccions d’economia predomi-L’anterior govern tripartit —PSC, na la ideologia liberal i que, alhora,ERC i ICV— va aprovar una co- molts bancs posseeixen importantsmissió bancària mitjana del 3%, que paquets d’accions dels principalsminvava a la baixa en el tram final mitjans. A tot plegat s’hi afegeix elde l’emissió. Finalment, més de 72 fet socialment acceptat que els afersmilions d’euros de guanys directes econòmics són matèria reservada aper a la banca, a cavall del cobra- experts i que els comuns no hi es-ment de comissions d’intermediació tem preparats. Però davant aquesti el risc hipotètic —que no es va pro- fatalisme econòmic, el filòsof Slavojduir— d’haver d’assumir la part de Zizek ja va alertar el novembre pas-l’emissió que no és col•loqués. La sat a Le Monde Diplomatique queinclusió d’aquest 3% addicional va l’aposta per la despolitització de laimplicar un elevat interès final del crisi només pretenia vendre els plans7,75%, que ha generat un nou deute d’austeritat com una mera respostapúblic addicional de 193,5 milions tècnica a imperatius economicofi-d’euros. Uns 120 milions destinats nancers i no com el que eren: estratè-a retribuir els inversors. La resta, el gies fruit de decisions politicoeconò-37% del total dels interessos, anirà a miques.parar directament a unns bancs queabans de l’emissió s’havien negat a Bibliografiaconcedir reiteradament nous préstecsa la Generalitat, entre ells ‘La Caixa’. La crisi a l’Estat espanyol: el rescatQue la banca tarifi aquesta mena de dels poderosos.comissions en plena aplicació de Seminari d’Economia crítica Taifa Govern català aquest 2011, aquestes A propòsit, doncs, del silenci que en- especialitzada —defensant el rol fo-greus retallades socials, deixa molt (2010) comissions han estat rebaixades par- volta uns beneficis bancaris que no namental de la banca en la solvència iclar qui té la culpa de la catàstrofe Apunts teòrics per entendre la crisi. cialment, tot i que la banca tornarà paren de créixer enmig d’una crisi fortalesa de l’economia— i la premsaeconòmica actual, en la que el sis- Seminari d’Economia crítica Taifa a guanyar: entre el 2,5% i el 0,75%, social d’ampli espectre i llarga dura- alternativa —“Cop d’Estat econò-tema financer fa negoci a costa dels (2010) segons els trams, en el cas dels bons da, Etxezarreta rebla el clau citant el mic”, titulava el setmanari Directa elgoverns a compte de la crisi que ell La quiebra del capitalismo global: a un any, que també baixa el tipus financer nord-americà Warren Buffet: maig del 2009— han situat elementsmateix ha provocat: presta diners als 2000-2030. d’interès que rebrà l’inversor fins al “Si això és la guerra de classes, la i dades per comprendre la dimensiógoverns amb uns interessos —o unes Ramon Fernández Duran. Virus 4,25%. I una comissió variable que nostra va guanyant”. Abans, durant i, de la crisi.comissions, en el cas dels bons la (2010) oscil•la entre l’1,75% i el 0,5% anual previsiblement, després que esclatés Tot i així, també hi ha hagut excep-Generalitat— astronòmiques, quan Democràcia econòmica. Vers una al- per als bons a dos anys. la crisi: rere tretze anys consecutius cions en la premsa generalista, comaquests diners els governs els fan ser- ternativa al capitalisme. En relació al rol de la banca i a la ges- de pèrdua de poder adquisitiu, avui el tractament informatiu ofert pelvir per recollir els plats trencats de la Coordinat per Antoni Comín, Jor- tió de l’emissió de deute públic, Mi- hi ha dos milions de persones pobres diari Público. Desapercebuts entrecrisi a la qual ens han dut els bancs. di Garcia i Luca Gervasoni. ECOS ren Etxezarreta opina que els bancs i més d’un milió d’aturats als Països l’allau de notícies, també s’ha publi-En el cas del bons de la Generalitat, (2009) “han aconseguit manegar la crisi se- Catalans. cat articles puntuals rellevants, comels nostres bancs, escudant-se en un gons els seus interessos” i que “han ara “Sueldos récord en plena crisis”, Recursos i fontscontext financer internacional nega-tiu que en aquell moment desconfia- tornat a guanyar perquè estan dispo- Anàlisi del tractament publicat el 16 de maig pel periodista sats a tot per guanyar més, perquè Miguel Jiménez a El País. També En-va interessadament del deute públic i manen molt i perquè la Generalitat mediàtic ric Juliana, a La Vanguardia, ha rei- Asociación Española de Banca.negociant unes comissions abusives. Dades trimestrals sobre els balanços els necessitava”. La catedràtica emè- terat en articles dominicals d’anàlisi de la banca espanyola.L’emissió de deute de la Generalitat Les xifres dels guanys bancaris no són rita de la UAB insisteix que, com a que l’economia espanyola ja era una www.aeb.esva servir per cobrir un dèficit públic cap secret, però costa trobar articles oportunitat perduda, no s’ha fet res economia “intervinguda pel Directori Seminari d’Economia Crítica Taifa.que és conseqüència directa de la cri- en profunditat que llegeixin la realitat durant la crisi per disminuir l’enorme alemany”, en referència a una Angela www.seminaritaifa.orgsi, i el govern tripartit va considerar i donin claus d’interpretació de com poder que ha acumulat el sector fi- estem sortint de la crisi i sota quines Merkel que dissenya i ordena la po- Xarxa d’Economia Solidària de Ca-l’emissió de bons com a inevitable nancer. apostes. Les dades, però, hi són. Les lítica econòmica actual de l’executiu talunya. La XES ha editat dos de-per tal generar deute i ingressos per Considera que al govern tripartit “li ofereix trimestralment l’Associació Zapatero. càlegs quotidians contra la crisi, ambmantenir serveis i prestacions socials va faltar imaginació i voluntat per fer Espanyola de Banca (AEB), la patro- Sigui com sigui, les línies mestres alternatives concretes de treball, con-bàsiques sense haver de recórrer a re- les coses de manera diferent, i proba- nal del sector. Però l’anàlisi crítica, del tractament informatiu vers el sum i estalvi adreçades a persones itallades socials. blement estan massa convençuts que els debats públics o la incorporació paper de la banca, abans i durant col•lectius per avançar cap a una eco- només la manera habitual de fer les de veus que aprofundeixin un debat la crisi, comencen a caminar ja per nomia més democràtica, justa, ètica iNous bons, més coses és vàlida i ni tan sols els passa econòmic que tragina entre la “refun- la inquietant deriva d’esdevenir tot sostenible.comissions pel cap provar de fer-ho diferent: per dació del capitalisme” proposada per un tabú informatiu. A aquest risc hi www.xes.cat exemple, ressaltant la importància de Sarkozy i els corrents d’economia contribueix de forma decidida el fetCal afegir que amb la nova emissió la inexistència d’una banca pública i crítica han estat pràcticament inexis- que les grans institucions financeres * Article extret de l’Anuari Mèdia.de 2.700 milions impulsada pel nou treballant per recuperar-la”. tents. Només la premsa econòmica són un dels primers inseridors de pu- cat. Els silencis mediàtics del 2010Barra lliure de diners públics a la banca privada les caixes d’estalvis/obres socials, ments les indemnitzacions són tant de vigilar a les entitats Juan Carlos Rubio, Secretari rescatades i reflotades amb diners pú- més daurades com més pugem en financeres? General SABEI-CGT Bankia - Illes Balears blics, es converteixin en una autèntica l’escalafó (fins a arribar a propor- La realitat demostra www.sabeibankia.org Banca Pública Social, i no es recon- cions que el cost de l’acomiadament que no ha vigilat molt, verteixin en bancs privats. d’un directiu iguali al de setanta tre- o bé ho ha fet amb els Comentava MAFO recentment que balladors). seus objectius mega-A “después de la borrachera que se pro- També serveix per a les retribucions lòmans i interessats. Miguel Ángel Fernández Or- dujo entre los años 1994 y 2006, (y) dels executius, directius i consellers També sabem que el dóñez, àlies MAFO, pel que liqueda de manar? –mesos– ja es pot que hizo que el sector creciera por dels flamants bancs de caixes. Una de Senyor Ordóñez nocagar. encima de lo que el país se podía per- les excuses utilitzades per privatitzar ha fet molt cas de lesJa ho va dir fa dos anys: “¡Lo único mitir”. les caixes d’estalvi, la de la professio- veus d’alarma trans-que yo tengo que hacer con las cajas Doncs bé, després de la ressaca de nalització i despolitització, cau. Es- meses per l’Inspeccióes coger un bate de beisbol y liarme 2007-2010 tornem a la barra lliure: tem veient l’entrada de (ex)polítics, del Banc d’Espanya.a palos hasta que acabe con todas!”. amb 7.551 milions d’euros de di- amb remuneracions milionàries. Per Si les seves interven-I ha complert la seva paraula. En un ners públics injectats (de moment). a mostra el botó del grup Banco Fi- cions públiques l’hitemps rècord ha privatitzat/bancarit- Als quals cal sumar altres 5.838 nanciero y de Ahorros (BFA)/Bankia, permeten hauria de co-zat a les caixes d’estalvis/obres so- mm € “privats”, fins a aconseguir SA; amb els seus Rato, Olivas, Cho- mentar-li a Rajoy que,cials, amb milers de milions d’euros l’esgarrifosa xifra de 13.389 milions zas, Fernández Norniella, Rodríguez- quan es refereixi a lesde diners públics. I ho ha fet no amb d’euros de cost. Ponga, etc. institucions finance-la violència física, sinó a cop de refor- Barra lliure, per aixecar l’economia i En la seva contínua locuacitat MAFO res, deixi d’esmentarmes legislatives, amb la col•laboració ajudar a la societat? De moment sem- contribueix a buidar més les arques a les caixes d’estalvis,necessària governamental i la conni- bla que no. Per acomiadar mitjançant públiques quan declara que “La CAM de quines caixesvència política, i la gaubança de la EROs a milers de treballadors, i con- es lo peor de lo peor”. Sorprenent. Per d’estalvis parla?gran banca. sumar l’enginyeria financera dels ventura no és la institució que gover- Barra lliure, paguemEncara quedem veus demandant que bancs de caixes. En els acomiada- na, el Banc d’Espanya, la responsable els ciutadans.8 Octubre de 2011

×