1.
> Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 132 · Octubre 2011 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat
Així ens
volen...
Dipòsit Legal: PM 1.177-2005

2.
Catalunya
> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Octubre 2011 · núm. 132 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org
Així ens
volen...
Dipòsit legal: B 36.887-1992

3.
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Editorial
> ON ENS TROBEM?
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL
TREBALL (CGT) DE LES ILLES
BALEARS
Camí de Son Rapinya, s/n - Centre
“Los Almendros”, 2n 07013 Palma de
Mallorca
Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -
lesilles@cgtbalears.org
29-S, 15-O i més, la
Delegació Menorca
Plaça de la Llibertat, 5 07760
Ciutadella
Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592
menorca@cgt-balears.org
lluita està al carrer
SECRETARIAT PERMANENT
DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA
CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è - 08003
Barcelona -
spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax
933107110
FEDERACIONS SECTORIALS
Les nostres vides o els seus beneficis
• Federació Metal·lúrgica de
Catalunya (FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa,
A ra fa poc més d’un any es va portar a
Estalvi i Entitats de Crèdit
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ) terme una vaga general contra la re-
• Federació de Sanitat
• Federació d’Ensenyament de forma laboral i amb l’objectiu d’aturar les
Catalunya (FEC) mesures neoliberals que dictaven les ins-
• Federació d’Administració
Pública (FAPC) titucions capitalistes, i que tant el govern
Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn
espanyol com el català, amb el suport dels
Tel. 933103362. Fax 933107110 respectius parlaments, aplicaven submisa-
ment. Aquestes mesures van ser un atac
FEDERACIONS COMARCALS
més als drets de tots els treballadors i tre-
Anoia
Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada
balladores, generant més riquesa als qui
Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es han provocat la “crisi”, la banca, el capital
Baix Camp/Priorat financer i la patronal.
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Ara, un any després, estem encara pitjor:
Tel. 977340883. Fax 977128041 més atur, més retallades en sanitat, edu-
Baix Llobregat cació i serveis socials, més precarietat,
Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - més pobresa, més exclusió social, més
cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 933779163. Fax 933777551 desnonaments,... mentre es mantenen
Comerç, 5. 08840 Viladecans els privilegis de banquers, polítics, em-
cgt.viladecans@yahoo.es presaris i els sectors socials més adine-
Tel./fax 93 659 08 14
rats.
Baix Penedès Amb l’aprofundiment de les retallades,
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
Tel. i fax 977660932 reformes i atacs contra els i les treba-
cgt.baix.penedes@gmail.com
lladores al llarg dels últims mesos, que
Barcelonès Nord
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
contrasta amb la manca de voluntat de
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 donar una resposta real i necessària a
Garraf-Penedès aquests atacs per part del sindicalisme
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la
Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat
institucionalitzat, ens reafirmem en el
Tel. i fax 938934261 convenciment que ha arribat el moment mobilitzacions que s’estan preparant per a tots i mentrestant garantir un ingrés ade- La lluita està en el carrer i en els
Maresme de sortir junts al carrer a dir prou!, posant al mes de novembre, amb la finalitat de quat a totes les persones desocupades. llocs de treball, en defensa dels
Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - en marxa el procés cap a una vaga ge- centrar la lluita en les reivindicacions del 5- Paralitzar els desnonaments i garantir nostres drets.
maresme.cgt@gmail.com
Tel. i fax 937909034 neral amb capacitat de d’enfrontar-nos a repartiment del treball i de la riquesa i en l’habitatge de lloguer a preus accessibles Passem de la indignació a
Vallès Oriental l’actual ofensiva capitalista i avançar en la la defensa dels serveis públics i els drets per a tots i totes. l’acció.
Francesc Macià, 51 08100 Mollet - conquesta de nous drets socials. socials, des de la perspectiva d’un canvi
cgt_mollet@hotmail.com
Tel. 935931545. Fax 935793173 Per això vam cridar a una jornada de
mobilització el passat 29 setembre sota
radical del sistema econòmic. Seguim do-
nant suport així mateix a les mobilitzacions Agurrelj
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
el lema “La lluita és al carrer - Cap a la en defensa de l’educació, sanitat i d’altres
Girona
Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 Vaga General” a la qual vam convidar de serveis públics que s’estan convocant per
Girona manera oberta a participar a totes aquelles tota Catalunya.
cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972231034. Fax 972231219 organitzacions, col•lectius i moviments so- Considerem imprescindible que la mobilit-
cials que van voler fer seva aquesta con- zació sigui continuada i sostinguda en el
Ponent
Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - vocatòria trencant amb la política de pacte temps per a exigir junts i el més unitària-
lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973275357. Fax 973271630 social i desmobilització de CCOO i UGT, i ment el següent:
mobilitzant-nos amb a qui des de les pla- 1- Defensa dels serveis públics (ensen-
Camp de Tarragona
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 ces i les assemblees populars reclamen yament, sanitat, transports,…) i la nostra
Tarragona
cgttarragona@cgtcatalunya.cat una democràcia real. oposició a les retallades, les privatitzacions
Tel. 977242580 i fax 977241528 La jornada del 29-S era el primer pas d’un i externalitzacions.
FEDERACIONS LOCALS calendari de mobilitzacions que tindrà la 2- No pagar el deute i que la banca i els
seva continuïtat en la jornada internacional sectors estratègics siguin un sector públic.
Barcelona
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona de lluita del 15 d’octubre “Unides per un 3- Derogació de les reformes laborals i de
flbcn@cgtbarcelona.org canvi global”, una jornada de lluita i mobi- les pensions que han retallat drets.
Tel. 933103362. Fax 933107080
lització de dimensió planetària amb mani- 4- Redistribució de la riquesa i repartiment
Berga
Balç 4, 08600 festacions a ciutats de tot el món, i en les del treball, per a crear ocupació digna per
sad@cgtberga.org Tel. 938216747
Manresa
Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas,
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep
Tel. 938747260. Fax 938747559 Torres, Txema Bofill, Pedro Rosa i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez,
Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, “És necessari, doncs, fer fora de de les ments
Rubí
Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Llorenç Buades L’amo en Pep des Vivero i les proletàries el concepte de la seva inferioritat per
hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a fer-se càrrec de la vida social”
Sabadell
Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions:
Rosellò 10, 08207 Sabadell - catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a
cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.
745 01 97
Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat. “Els municipis lliures”
Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. de Joan Montseny
Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -
cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor-
porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Castellar del Vallès
Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat
Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,
cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-
Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel.
971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”
sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Pl. Major 5, 25560, Sort
pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del
titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Octubre de 2011

4.
REPORTATGE La tardor
calenta també
Les retallades que promou la Generalitat afecten també
a l’ensenyament superior. Per fer-hi front s’ha decidit ho serà a les
convocar una jornada de vaga el 17 de novembre universitats
Privatització i lluita
a les universitats
catalanes
Ermengol Gassiot Ballbè
i hauria incidit, segons diversos rec- mació amb les assemblees de treba- professorat. En algunes universitats, tractat que, de fet, ja aquest 2011 han
torats de les universitats, en els im- lladors/es i estudiants i han fet arribar com en la UPC, la UPF i, en menor quedat congelats. Només a la UAB
portants dèficits que algunes d’elles als mitjans de comunicació els efectes mesura, la UB, s’ha modificat el sis- 550 professors/es i investigadors/es
arrosseguen. i les intencionalitats reals d’aquestes tema de còmput de la jornada labo- perdran el seu lloc de treball el pro-
Les universitats públiques catala- per curs si es porten a terme les pre-
nes han patit, en els darrers mesos, visions de l’empresa, fent caure en
importants retallades del pressupost prop d’un 14% la capacitat docent
que reben de la Generalitat. En els d’aquesta universitat. Si s’afegeixen
pressupostos del 2012 les retalla- les jubilacions que no es reposaran, la
des s’aprofundiran encara més. La caiguda de professorat i investigadors
disminució del pressupost està com-
serà superior a 600. La situació del
portant la reducció de plantilles, el
Personal d’Administració i Serveis
tancament d’alguns estudis i un de-
no és més esperançadora. A més de la
teriorament dels serveis, principal-
no renovació de contractes temporals,
ment la docència. Paral•lelament,
que ja s’ha produït en molts casos en
els mateixos responsables polítics
liquidar-se determinats serveis (com
que promouen les retallades apa-
Andreu Mas-Colell, titular del De- ral dels professors associats, de tal per exemple les biblioteques de caps
reixen vinculats a fundacions pri- mesures.A les diferents universitats,
partament d’Economia i Conei- manera que aquest curs imparteixen de setmana a la UB), en algunes uni-
vades dedicades a la docència i re- les retallades del pressupost del 2011
xement, del qual depenen les uni- el doble de classes per les mateixes versitats comencen a sonar notícies
cerca que reben milions d’euros de s’han distribuït en tres capítols: inver-
subvencions públiques. Alhora, la versitats, ha insistit reiteradament remuneracions, que generalment no de presentacions d’ERO’s. De fet, de
sions, despeses corrents i personal. A superen els 750 euros al mes i, molt cara a l’any 2014 la Generalitat i els
lluita de treballadors (professorat i que cal fer una àmplia reforma a més, s’han utilitzat els ingressos pro-
d’administració) i estudiants en de- l’ensenyament superior i que aques- sovint, no arriben ni als 500. També rectorats preveuen haver retallat en
cedents de matrícules per a compen- s’han produït alguns acomiadaments un 15% les plantilles de treballadors/
fensa de les universitats públiques tes retallades del finançament no són
sar la caiguda de finançament. Així, i, sobretot, s’han deixat de reno- es de les universitats.
s’ha anat estenent. conjunturals, sinó que es consoli-
el govern va aprovar el mes de juny
daran en el futur. De fet, les infor- var contractes temporals en places A part de la pèrdua de llocs de treball,
un increment del 7,6% de les taxes
La tardor calenta que s’anuncia tam- macions de què disposem apunten de reforç i d’interins en el personal els principals afectats de les retallades
universitàries, més de 4 punts per so-
bé ho serà a les universitats. Les que els pressupostos de l’any 2012 d’administració i serveis i el profes- de personal a les universitats seran els
bre de l’IPC. Aquest augment, a més,
retallades al conjunt dels serveis seran encara més baixos que els sorat. Només a la UAB a prop de i les estudiants. Els horaris d’alguns
creix exponencialment en les segones
públics que està promovent la Ge- actuals, entorn un 5% com a mí- 120 professors associats no se’ls ha serveis s’han restringit, com per
i terceres convocatòries, fet que gra-
neralitat de Catalunya afecten també nim. Una de les mesures que Mas- renovat el contracte aquest curs 2011- exemple les biblioteques, i ha caigut
va especialment la gent que treballa
a l’ensenyament superior. Com en Colell exigeix a les universitats és 2012. A la UPC han estat 190 els pro- en alguns llocs el personal d’atenció
que deixin d’acumular dèficit i ten- i estudia simultàniament i que sovint
les retallades de sanitat, el govern fessors associats no renovats, i a més al públic. La reducció del professorat
deixin a eixugar-lo. Davant d’això, han de repetir un examen o una assig-
les justifica per la situació finance- de 500 se’ls ha baixat la dedicació o també està comportant que se supri-
els/les rectores de les universitats, natura per la dificultat de compaginar
ra que la crisi econòmica ha gene- feina i estudis. la categoria. meixin alguns grups de classe de tal
rat i defensa que l’actual sistema agrupats en l’Associació Catalana Les retallades en personal que la Ge- manera que, de facto, s’anul•li la pos-
d’Universitats Públiques (ACUP) no L’augment del preu dels estudis afec-
d’universitat pública és insostenible ta especialment un col•lectiu, els i les neralitat i les universitats preparen pel sibilitat d’estudiar amb jornada parti-
han volgut protagonitzar cap oposi- proper curs seran, encara, molt més da, com ara el nocturn. En algunes ti-
i que cal reformar-lo per fer-lo més estudiants extracomunitaris, per a qui
ció real a les retallades i han acabat dures. Es calcula que entorn 2.000 tulacions tampoc s’estan oferint totes
compatible amb l’economia de mer- les matrícules dels màsters han pujat,
aplicant el que els dictava la Gene- professors/es associades perdran la les assignatures que, sobre el paper,
cat. darrerament, un 300% en algunes
ralitat. formen part dels nous plans d’estudi
La voluntat de transformar les uni- universitats, com la UAB. A les dis- seva feina universitària. Igualment
versitats públiques ja s’ha eviden- criminacions de que habitualment ja es volen suprimir els llocs de treball aprovats arran del Procés de Bolon-
ciat en els pressupostos de la Gene- Treballadors/es i són objecte les persones procedents de diverses desenes d’investigadors ya. Per si fos poc, en moltes facultats
ralitat d’aquest any, que els destinen estudiants, víctimes d’Àfrica, Llatinoamèrica o Àsia, se posdoctorals i de personal investi- s’està incrementant la massificació a
un total de 688,7 milions d’euros. gador en formació mentre no es ga- les aules per cobrir el dèficit de pro-
Aquesta xifra se situa lluny dels
de les retallades. n’hi ha afegit recentment una altra.
ranteixen la continuïtat de programes fessorat, amb grups que han passat
Pel curs 2012-2013 es preveu una al-
864,6 milions de l’any 2010 i suposa tra pujada de les taxes universitàries d’estabilització de professorat con- d’un màxim de 80 a 120 alumnes.
De manera similar al que succeeix
una reducció d’entorn un 20% en el que, en el cas de la UAB, suposarien
en altres àrees de l’administració
finançament de les universitats pú- uns ingressos extraordinaris de quasi
pública i entitats dependents, la in-
bliques procedent de la Generalitat. 6,2 milions d’euros, segons càlculs
formació de l’aplicació de les reta-
La reducció ha afectat la totalitat de del propi rectorat. Diverses informa-
llades és confusa. La Generalitat i les
les universitats, amb una incidència gerències i equips de govern de les cions apunten, a més, que CiU i el PP
especial en les tres més grans, la universitats difonen només parcial- estan negociant un increment del 20%
Universitat de Barcelona, la Uni- ment algunes de les actuacions més del preu dels estudis pel proper any.
versitat Autònoma de Barcelona i immediates tot assegurant que ni les Els efectes de les retallades sobre els
la Universitat Politècnica de Cata- plantilles, ni la qualitat de la docèn- i les treballadores també es fan notar.
lunya, que són les que tenen major cia ni el caràcter públic de les uni- Les diferents universitats han rebaixat
nombre d’estudiants, les plantilles versitats estan amenaçats. Durant els la despesa en salaris, descens que se
més grans, un volum de recerca més primers mesos de l’any 2011 sovint suma a la disminució en el 5% del
elevat i la major part d’estudis i ti- les majories de CCOO i UGT en els salari des del juny de 2010 pateixen
tulacions. A més, el govern ha con- comitès d’empresa i juntes de perso- tots els treballadors/es públiques i
tinuat sense traspassar a les univer- nal han jugat també la carta d’evitar promoguda pel govern del PSOE.
sitats les quantitats previstes en el l’alarmisme, amagant informació al Algunes universitats han optat per
Pla de Millora de les Universitats, conjunt de treballadors/es i als es- cobrir jubilacions, com la UB. Aques-
que pugen també a diversos milions tudiants. Per contra, tant a la UAB tes mesures s’han combinat amb un
d’euros. Aquest incompliment ja es com a la UB, les seccions sindicals descens de la categoria d’alguns con-
va produir en els anys 2009 i 2010 de CGT han compartit aquesta infor- tractes laborals, tant de PAS com de
Octubre de 2011 3

5.
REPORTATGE
Retallades en els màsters públics, negocis amb màsters privats
A mb l’aprovació del Pla Bolonya
les antigues llicenciatures uni-
versitàries han estat substituïdes pels
són molt més laxes i generalment
depenen de les persones que els pro-
mouen, dins de les universitats i ins-
graus i els màsters. Els màsters com- titucions implicades. Les hores del
plementen l’ensenyament dels graus professorat que participa en aquests
i, en el paper, és on l’estudiant obté màsters, sobre el paper, no computen
l’especialització. Durant el conflicte en la seva dedicació i això els permet
per l’aprovació del Pla Bolonya, el obtenir un ingrés extra. Això fa que
govern tripartir d’aleshores i els di- per a determinats professors, normal-
ferents rectors van assegurar que hi ment funcionaris vinculats als centres
hauria una oferta de màsters dins el de decisió de facultats i universitats,
sistema públic que garantiria als es- participar en màsters propis sigui
tudiants poder completar els seus ci- una opció atractiva. La secció sindi-
cles formatius. La realitat va per un cal de CGT a la UAB ha denunciat
camí ben diferent. El curs 2011-2012 en reiterades ocasions que en alguns
la Generalitat i els diferents rectorats d’aquests màsters els professors que
han començat a suprimir màsters hi participen poden arribar a cobrar
amb l’excusa de tenir baixos nivells 240 euros per hora de classe impar-
de matriculació. L’objectiu declarat tida. A més, estar vinculat a màsters
per la Generalitat és eliminar entorn d’aquest tipus facilita sovint establir
250 màsters “no competitius”, prop relacions amb empreses (en molts
del 30% dels existents actualment. màsters bancs i altres companyies
Fent això els alumnes de diverses són “partners” o hi participen amb
disciplines perdran la possibilitat de professorat o ofereixen llocs de pràc-
completar els seus estudis a la uni- tiques) i, en definitiva, obrir vies de
versitat on els han començat i, fins i promoció professional en l’àmbit
docència i la recerca, sinó que n’estan
tot, en el conjunt de Catalunya. Com privat.
sent agents actius. Andreu Mas-Co-
a mínim dins el sistema públic. Com succeeix també en la sanitat,
lell, actual conseller d’Economia i
Actualment existeixen dos tipus de una part de les retallades s’estan apli-
Coneixement, n’és un bon exemple.
màsters. La propaganda de les uni- cant en la reestructuració dels ser-
Professor d’economia, és un destacat
versitats generalment no sempre els veis, tot desplaçant oferta d’estudis
defensor de les teories neoliberals i la
distingeix de manera clara. Uns, els de l’àmbit públic en el privat. En
microeconomia. En els darrers anys,
màsters oficials, són els que formen els màsters universitaris aquest pro-
tot i ser un funcionari públic, ha de-
part del sistema d’ensenyament pú- cés s’ha accentuat aquest any. De
fensat activament l’expansió de la
blic i tenen una part del cost de la cara al futur immediat, Mas-Colell
ja ha anunciat la necessitat de reduir iniciativa privada en l’ensenyament
matrícula subvencionada. Encara universitari. Des del 2006 Mas-Colell
que, com en els graus, la part que també l’oferta de graus universitaris
públics. El rector de la UPC, Manel ha promogut una fundació privada, la
l’estudiant paga sigui, any rere any, Barcelona Graduate School of Eco-
més gran, encara ara les taxes cobrei- Giró, ha manifestat en l’obertura del
curs universitari català que la Gene- nomics (BGSE), orientada a fomentar
xen menys de la meitat del que val estudis de postgrau i màsters en àrees
ralitat comptarà amb la col•laboració
realment la docència que rep. El seu relacionades amb l’economia. En els
dels rectors per a dur a terme aquest
preu actual ronda els 2.000 euros. darrers anys la BGSE ha esdevingut
procés. Els pitjors auguris dels crítics
Aquests són els tipus de màsters que un consorci amb la participació de la
amb el procés de Bolonya de fa uns trangeres, entre ells molts rectors nancen activament aquests consorcis
les universitats i la Generalitat estan UPF, la UAB, l’Ajuntament de Barce-
anys semblen acomplir-se: las priva- d’universitat, i també en ocasions privats, les mateixes institucions que
suprimint. lona i diverses entitats privades. Fins
tització de l’ensenyament universita- càrrecs públics dels governs català i insisteixen en la necessitat de reta-
Els màsters propis, junt amb altres finals de l’any 2010 Andreu Mas-Co-
ri és en marxa. espanyol. En situar-se fora del siste- llar plantilles i serveis. Dins d’aquest
postgraus, són cursos que no estan lell n’ha sigut el president.
inserits en l’ensenyament públic, tot ma públic, aquests professors poden engranatge privatitzador, la BGSE
En els màsters i cursos de la BGSE
i que porten la marca de la univer- Complicitats, negocis hi participen habitualment grans em-
tenir retribucions complementàries a d’Andreu Mas-Colell n’és un exem-
sitat pública on s’imparteixen. Les i diners públics les seves nòmines, fet que sobta en ple molt clarificador, tal i com eviden-
preses privades i entitats financeres,
casos com els rectors i responsables cien els quasi 9 milions d’euros rebuts
universitats molt sovint els ofereixen que sovint han aportat directius com
polítics, que tenen reconegudes ex- de fons públics els darrers dos anys.
juntament amb altres institucions que Els rectorats i certs sectors de les a professors. La resta dels equips
cedències o reduccions de jornada A part de les subvencions enumerades
poden ser empreses privades. Les universitats no només no han volgut docents els han completat professors
del seu lloc de treball per a dedicar- en la taula annexa, la BGSE n’ha re-
normes que regulen aquests màsters frenar la privatització d’una part de la d’universitats tant catalanes com es-
se plenament al seu càrrec. Els preus but d’altres instàncies públiques. Un
dels màsters que ofereixen són entre exemple és l’ajut de 15.000 euros que
el 500% i el 1.000% superiors als que va percebre per a la realització del
s’imparteixen dins del sistema públic màster denominat “Master in Compe-
i, per tant, s’orienten exclusivament tition and Market Regulation” durant
a estudiants amb grans nivells ad- el curs 2008-2009 per part del Tribu-
quisitius. Sovint són també una via nal Català de Defensa de la Compe-
per a promocionar acadèmicament tència.
directius de grans empreses, ja que Fundacions com la Barcelona Gra-
els màsters sovint operen com a cur- duate School of Economics compten
sos de formació per a aquest tipus de amb la participació i la complicitat
personal. D’altra banda, en la mesura de múltiples poders públics. Des del
en què part dels professors són també novembre de 2008 la BGSE ha estat
directius, serveixen per a legitimar participada per la Universitat Pompeu
“acadèmicament” determinades polí- Fabra i per la Universitat Autònoma
tiques empresarials. de Barcelona, i els seus rectors for-
Paradoxalment, aquest tipus men part del patronat de la fundació.
d’iniciatives han rebut un ferm suport El maig de 2010 l’Ajuntament de Bar-
de les institucions que insisteixen en celona també va passar a formar part
promoure retallades als serveis pú- de la fundació i del seu patronat, que
blics. No és estrany que les univer- actualment té com a president honorí-
sitats facilitin reduccions de jornada, fic a Joaquín Alumnia. Entre els seus
amb manteniment del sou, a profes- membres hi podem trobar, a més dels
sors que promouen aquests màsters rectors esmentats i d’un represen-
i iniciatives similars amb empreses tant de l’Ajuntament de Barcelona, a
privades. D’aquesta manera, amb Manuel Cermerón, directiu d’Agbar,
els pressupostos públics es financen, Javier de Agustín, directiu d’AXA Se-
de forma encoberta, activitats priva- guros, Josep Oliu, president del Banc
des d’alguns professors i alts càrrecs Sabadell, Manel Rosell, president de
universitaris que, alhora, els faciliten Catalunya Caixa o Jordi Gual, direc-
ingressos complementaris. La segona tiu de La Caixa. Andreu Mas-Colell
via és encara més explícita. Diverses continua formant-ne part, encara que
institucions públiques participen i fi- ara ja no com a president.
4 Octubre de 2011

6.
REPORTATGE
La lluita per una universitat realment pública i popular
A mb un cert retard respecte les
lluites de defensa de la sanitat,
els diferents sectors de les univer-
negociar les retallades i que es con-
voqui una vaga de tots els sectors
de les universitats pel proper no-
Propostes de la CGT
sitats públiques durant la prima- vembre. A la UB i a la UPF diferents Algunes mesures proposades als rectorats per la CGT per fer front a la situació econòmica de les uni-
vera d’aquest any han anat enge- assemblees s’han anat pronunciant versitats:
gant també els motors del rebuig també en aquest sentit.
de la privatització. Les universitats El dissabte 8 d’octubre, a la plaça - Incrementar els cànons que els mestratges propis i les empreses spin-off han de pagar a les univer-
són institucions dividides en esta- Universitat de Barcelona la PUDUP sitats.
ments: els/les estudiants, el personal ha realitzat l’assemblea general - Fer incompatible les reduccions en la docència oficial amb la participació en màsters i cursos no ofi-
d’administració i serveis (PAS) i, d’universitats catalanes, amb la parti- cials.
finalment, el personal docent i in- cipació de gent de pràcticament totes - Suprimir les aportacions netes a fundacions i a les càtedres de gestió mixta participades per empreses
vestigador (PDI). La diversitat de les universitats de Catalunya. Entre privades i/o entitats financeres.
situacions contractuals i de tasques d’altres conclusions, s’ha decidit la - Reducció dels càrrecs i encàrrecs de confiança nomenats pels rectorats.
entre el col•lectiu de treballadors/es convocatòria d’una jornada de vaga - Reduir els enormes salaris dels equips de gerència i les despeses de caràcter protocol•lari i sumptuari
és tan gran, que en cada universitat PDI, PAS i estudiants el proper 17 de dels equips de govern.
hi ha una junta de personal i un co- novembre. En el moment del tanca- - Plantejar l’alienació d’immobles de titularitat -o amb participació- de les universitats ubicats fora dels
mitè d’empresa pel PDI i uns altres ment d’aquesta edició desconeixem Campus en els que es desenvolupin majoritàriament activitats de caràcter “privat”.
pel PAS. La resposta a les retalla- quina resposta donaran els sindicats - Auditar la situació financera dels edificis de titularitat -o amb participació- de les universitats ubicats
des no ha sortit d’aquests comitès i les juntes i comitès a aquesta crida. dins dels Campus en els que majoritàriament no es desenvolupin activitats acadèmiques de caràcter
ni juntes, on generalment CCOO té públic i, arribat el cas, alienar-los.
Únicament sabem que les seccions
majories relatives o absolutes, sinó - Recuperar les universitats com espais de titularitat pública de caràcter acadèmic, desballestant pro-
sindicals de CGT a la UAB i a la UB
de la creació d’espais unitaris on gressivament totes les fundacions participades; procedint a vendre els seus actius quan aquests esti-
han manifestat que acataran les deci-
guin localitzats fora dels Campus i figurin a nom de societats instrumentals.
conflueixen estudiants, PAS i PDI. sions de l’assemblea.
L’abril d’aquest any es va crear la
Plataforma Unitària en Defensa de
la Universitat Pública (PUDUP),
que va anar cobrant força durant els
mesos de maig i juny. La PUDUP re-
produïa una experiència d’unió dels
tres estaments universitaris similar
a la UAB existent al llarg del curs
anterior. En ambdós casos la CGT
ha tingut un paper molt important en
el sorgiment i funcionament de les
dues plataformes.L’objectiu princi-
pal de la PUDUP és plantejar una
lluita que vagi no només en contra
de les retallades sinó que proposi
també un canvi real que faci de les
universitats un servei realment pú-
blic. Per això planteja que cal que
els estudis i la recerca no s’orientin
a les necessitats empresarials, que el
finançament de les universitats sigui
públic i que no depengui del sector
privat, que se suprimeixin les des-
igualtats en les plantilles, s’eradiqui
la precarietat laboral i s’eliminin els
privilegis d’alguns sectors. També es
reclama que es garanteixi una igual-
tat d’oportunitats real en l’accés a
la universitat amb una disminució
de les taxes i una política de beques
millor. De fet, a l’Estat espanyol es
dedica únicament el 0,09% del PIB
a beques, mentre que la mitjana de la
UE és del 0,26%. I, finalment, també
es planteja la necessitat de canviar
radicalment el model de govern de
les universitats, on els claustres han
anat perdent poder, un poder que
cada cop més s’ha anat concentrant
en els sectors més privilegiats del
professorat i en empreses privades
presents als Consells Socials de cada
universitat.
L’existència de la PUDUP ha esti-
mulat la dinamització de processos
assemblearis en alguns sectors dels/
les treballadores més precàries. A
la UB el mes de juny es va crear
l’Assemblea de professors asso-
ciats de la Facultat de Filologia i a
la UPF aquesta tardor s’ha creat la
Plataforma de professors associats.
En tots dos casos han organitzat un
dels col•lectius més afectats per les
retallades laborals i han iniciat ne-
gociacions directes amb els respec-
tius rectorats. La PUDUP també ha
dinamitzat processos assemblearis.
Aquest setembre la UAB, una as-
semblea de treballadors/es, en la que
en van assistir més de 350, ha exigit
a juntes i comitès que no entressin a
Octubre de 2011 5

7.
TREBALL-ECONOMIA Cal una
mobilització global,
Perquè no som mercaderies en mans dels poders polí-
tics, econòmics i financers. Cal estendre la lluita al carrer
perquè ens hi
i als centres de treball, en defensa dels nostres drets. juguem el futur.
Del 29-S al 15-O
Passem de la indignació
a l’acció
treballadors es va ocupar l’hospital de versitat”, els assistents a la conferèn-
Redacció
forma silenciosa per respecte als usua- cia d’inauguració de la URV per part
ris. d’Antoni Brufau, president de Repsol-
La ruta combativa va continuar en mar- YPF, van anar entrant sense impedi-
Crònica del 29-S a xa desplaçant-se fins el carrer Sant Pau ments a l’Aula Magna, plena a vessar
109 en suport amb els concentrats con- més aviat de gent de fora de la comu-
Barcelona tra el previst desnonament de l’edifici. nitat universitària que no pas estudiants
- Manifestació per la tarda: i professors.
- Recorregut del bus reivindicatiu el
Activistes socials i afiliades dels sindi- - Al vespre a Reus
matí del 29-S:
cats CNT-AIT, CGT, CNT-Catalunya, A les 20 h. unes 150 persones es van
L’autobús combatiu va començar la
CoBas, Solidaritat Obrera, COS i IAC concentrar a la Plaça Mercadal de Reus
ruta reivindicativa a les 8.20h. de la
es van manifestar la tarda del 29-S pel convocades per l’Assemblea Popular
caravana, decorada amb pancartes i
centre de la ciutat per rebutjar les reta- de Reus, que agrupa persones pertan-
banderes dels sindicats presents CGT,
llades i denunciar la precarietat laboral i yents a l’acampada del 15-M, la CGT
CNT-AIT, CNT Catalunya i IAC, amb
la situació econòmica, així com remar- i els col•lectius de l’Esquerra Indepen-
la participació d’unes 150 persones en
car que cal actuar i mantenir les mo- dentista.
l’autobús i altres vehicles.
bilitzacions, i caminar cap a una nova Després d’una cassolada de mitja hora
El primer punt de la ruta va ser Consor-
vaga general. es va llegir el manifest de la convoca-
ci d’Educació de Barcelona a la Plaça
La marxa, a la que van participar unes tòria, es va denunciar la situació que
Urquinaona on es va llegir un manifest
2000 persones, va començar davant la estem patint de retallades i pèrdua de
sobre la problemàtica de l’ensenyament seu de Foment Nacional del Treball drets a tots els nivells, es va remarcar
i cridar diverses consignes en contra de a dos quarts de set, on es van llançar la necessitat de caminar cap a una nova
les retallades i a favor de la necessitat ous en senyal de protesta. Després va vaga general i es va animar a les perso-
de realitzar una vaga general. avançar per la Via Laietana fins a arri- nes assistents a seguir-se mobilitzant.
Des d’allí el bus combatiu va partir bar a la plaça de Sant Jaume, i posterior-
cap a la Torre Agbar amb una caravana ment va continuar pel carrer de Ferran
d’uns 30 vehicles (cotxes, motos i bi- i per la Rambla fins a la plaça de Cata- El 29-S també a Lleida
cicletes). Una vegada allí els integrants lunya, protagonitzant una seguda. Des- i a Palma
de la caravana es van concentrar en les prés es va dirigir a plaça Universitat, on
portes d’Aigües de Barcelona cridant representants de cada sindicat convo- A Lleida es van manifestar des del Parc
consignes contra les retallades i con- cant van realitzar uns breus parlaments. dels Camps Elisis un centenar de per-
tra les privatitzacions. Un company També van anunciar una concentració sones convocades per la CGT i altres
d’Aigües de Barcelona va intervenir el 8 d’octubre a les 17 hores a la plaça col•lectius.A Palma 200 persones es
per a explicar les privatitzacions que de Catalunya, organitzada conjunta- van manifestar des de s’Escorxador
es volen efectuar i l’acomiadament de ment amb el moviment d’indignats, fins a la Plaça d’Islàndia, convocades
treballadors que això representa. per concretar actuacions per paralitzar per CGT, CNT, Maulets, Endavant i En
D’allí es va partir cap a l’hospital desnonaments i seguir protestant per Lluita, per donar resposta davant l’atac
de Sant Pau on esperaven a la porta les retallades. Per completar la jornada sense precedents que treballadors i tre-
d’urgències els treballadors que van reivindicativa, al vespre es fer una con- balladores estem patint per la política
exposar que el Comitè d’empresa no centració de 200 persones a l’Hospital de retallades i pèrdua de drets impul-
acceptarà cap retallada i que per la 2 de Maig i després es va fer una tanca- sada pel govern i les institucions eu-
nit hi hauria concentració i mobilitza- da a l’Hospital de Sant Pau, afectat per ropees, a instàncies de la patronal i els
cions. un ERO massiu. mercats, en un procés de lluita coordi-
De nou en ruta cap a l’hospital Dos de nada des de la unitat d’acció i de classe.
Maig on es va fer una trobada amb tre- Crònica del 29-S a
balladors i usuaris, llegint un manifest
els membres de la ruta reivindicativa i Tarragona i Reus 15-O: Jornada
els usuaris de l’Hospital van explicar la internacional de lluita
seva problemàtica i la nefasta actuació - Pel matí a Tarragona:
del Comitè d’empresa que s’oposa a Una cinquantena d’activistes dels El 15-O és una jornada internacional
les mobilitzacions. Durant la concen- sindicats CGT, IAC i Cobas, i de de lluita i mobilització. El 15 d’octubre
col•lectius com l’Ateneu Llibertari, es
tració es van tallar els dos carrers on es ciutadans i ciutadanes de tot el món
van concentrar a les 9.30 h. davant Ins-
localitza l’hospital. surten al carrer per mostrar la seva in-
pecció de Treball a Tarragona i també
Després la caravana reivindicativa va dignació per la pèrdua de drets socials
van entrar a l’interior, en el marc de la
dirigir-se al Departament de Territori i laborals a mans de l’aliança entre
jornada de lluita del 29-S.
i Sostenibilitat on es va ocupar transi- els poders financers i la classe políti-
Els activistes es van dirigir poste-
tòriament les oficines mentre cridaven riorment a la URV on el president de ca. Una crida a la lluita unides per un
consignes contra les retallades i per la Repsol inaugurava el curs, en un signe canvi global, perquè cal passar de la
necessitat d’una vaga general, infor- inequívoc del sotmetiment de la cultura indignació a l’acció, perquè les nostres
mant de la necessitat de lluitar contra i l’ensenyament universitari als interes- vides són més importants que els seus
el capital. sos de les grans empreses. beneficis. Pels nostres drets socials i la-
Després el bus es va dirigir a l’empresa Una cinquantena de persones van pro- borals. Pel futur del planeta.
COMSA-EMTE on es va entrar en les testar al Campus Catalunya de la URV. Per una democràcia real i participativa.
seves instal•lacions denunciant el tan- La convocatòria feta per l’Ateneu Lli- El 15-O es van convocar manifesta-
cament de l’empresa i l’acomiadament bertari Alomà i la CGT va comptar cions a Barcelona, Lleida, Tarragona,
de treballadors i treballadores. també amb l’assistència de membres Reus, Girona i Palma, a les quals la
La marxa va continuar fins a l’hospital de la Plataforma Cel Net del Morell i el CGT ha donat suport, conjuntament
Clínic arribant allí al voltant de les sindicat Co.Bas entre d’altres. amb el moviment 15-M, el sindicalis-
13:30h. on es va tallar el carrer Vi- Entre crits de “Repsol mata, la URV me alternatiu i combatiu, i els movi-
llarroel i posteriorment al costat dels remata” i “fora les empreses de la uni- ments socials..
6 Octubre de 2011

8.
TREBALL-ECONOMIA
Les xifres ocultes
de la crisi
La banca espanyola ha guanyat 66.111 milions d’euros des del 2007 fins el 2011
uns beneficis nets de 145.000 milions
David Fernández
d’euros. I una tercera part d’aquests
guanys s’han produït després de
l’esclat de la crisi. El 2007, 18.874
Q ui la fa la paga, diu la dita.
Però la comptabilitat de la cri-
si no respon a aquesta màxima: hi
milions d’euros; el 2008, 16.602 mi-
lions; el 2009, 15.695 milions. I el
2010 —amb 310 oficines tancades i
ha consens general que tothom s’ha la supressió de 1.105 llocs de treball
d’estrènyer el cinturó en els moments al sector— ha esdevingut una nova
de depressió, que cal retallar l’estat mostra de beneficis consolidats, que
del benestar i que “res no tornarà a ser s’han apujat fins als 14.940 milions
com abans”. Tothom? L’aritmètica d’euros. Un 5% menys que els regis-
més bàsica desmenteix alguns núme- trats el 2009.
ros vermells d’una crisi que no afecta En el tercer any de la crisi i en la po-
tots els ciutadans per igual. sició habitual, el Banco Santander
Des de l’inici de les turbulències d’Emilio Botin va tornar a encapça-
econòmiques, la tardor del 2007, la lar el rànquing amb 8.181 milions
banca espanyola ha guanyat ja 66.111 d’euros. Seguit pel BBVA, en segona
milions d’euros, segons els comptes posició amb més de 5.200 milions
de resultats fets públics pel sector. i per davant de La Caixa, primera
Aquesta xifra contrasta amb una al- entitat catalana del rànquing, amb
tra: 50.000 milions d’euros, la quan-
titat de la pitjor retallada en matèria
de drets socials decretada mai per
un executiu espanyol des del 1978.
La tisorada prevista per al període
2010-2011 és de 15.000 milions. En de 10.000 milions d’euros obtinguts fessional, quan el 2005 era 93 cops
el mateix temps, la banca ha previst per una Telèfonica que ja ha anunciat, superior. La diferència encara és més
guanyar, pel cap baix, més de 30.000 malgrat tot, acomiadaments massius. abismal si se cenyeix la comparativa
milions. Mentrestant, la pobresa ja La borsa espanyola, segons dades de als càrrecs de consellers executius:
colpeja dos milions de persones als Borses i Mercats Espanyols (BME), cobren 313 cops el salari mínim: 2’7
Països Catalans, on l’atur afecta un va retribuir durant el 2010 24.228 milions anuals com a mitjana. Com-
milió de ciutadans. milions d’euros als accionistes, un parat amb l’any 2005, la xifra ha
I és que si sobre l’origen de la cri- 24% menys que el 2009 —32.208 crescut un 33% des de l’arribada de
si hi ha amplis consensos —cicle milions—. la crisi. Una crisi que també ha per-
col•lapsat de la fal•lera especulati- A les xifres més silenciades de la cri- mès, paradoxalment, que les grans
va, punxada de la bombolla immo- si caldria afegir-hi també el còmput fortunes de les deu principals famí-
biliària, recessió internacional—, el de l’elevat impacte del frau fiscal i lies espanyoles hagin crescut un 27%
debat sobre com sortir-ne és pràc- l’economia submergida, on treba- durant l’anomenat “pitjor any de la
ticament monocolor. Al marge, hi llen quatre milions de persones i que crisi”: 6.800 milions d’euros més
trobem unes xifres que contribuirien suposa que l’Estat deixi d’ingressar de patrimoni el 2008. Mentrestant
a esperonar el debat públic sobre entre 70.000 i 241.000 milions 442.000 petites empreses han tancat
la dimensió de la crisi, sobre com d’euros anuals, segons les organit- des del 2008 a l’Estat i la destrucció
l’estan enfrontant els governs i, so- zacions professionals dels inspectors d’ocupació ja supera el milió i mig
bretot, sobre qui n’està pagant la d’hisenda. En el cas de l’evasió fis- de llocs de treball, amb una mitjana
factura i a quin preu. En paraules de ral”. “De múltiples maneres”, afe- cal, cal apuntar un detall significatiu diària de deu EROs (Expedient de
1.307 milions nets. Les dades, però,
l’economista Arcadi Oliveres, presi- geix, “amb l’atur desbocat que estan per on s’ha passat de puntetes aquest Regulació d’Ocupació).
estan parcialment esbiaixades per-
dent de Justícia i Pau, la situació es patint, amb l’empitjorament de les 2010: entre els més de cent defraua- Les dades de grans riqueses relati-
què les principals entitats financeres
resumeix en una màxima: “Socialit- condicions de treball, amb la reta- dors del fisc espanyol que van ser ves al 2009 també són suggerents:
han estat tancant els darrers exerci-
zar pèrdues, privatitzant guanys: així llada de drets socials, amb la dismi- enxampats amb comptes opacs a la els grans patrimonis van créixer
cis amb dotacions milionàries per
estem sortint de la crisi”. nució de l’estat del benestar i amb sucursal de LGT a Lienchenstein hi un 12,5% i a l’Estat espanyol hi ha
a provisions. Durant el 2010, a tall
Amb les reformes aprovades el maig l’afebliment de drets democràtics, constava Artur Mas Barnet, pare de 143.000 persones —16.000 més que
d’exemple, les cinc primeres entitats
del 2010 pel Govern de Rodríguez entre altres.” I l’estadística és, en l’actual president de la Generalitat de l’any 2008 però 17.000 menys que el
bancàries van dotar-se de provisions
Zapatero ja es podia estimar que du- aquest cas, crematística: durant el Catalunya. El cas es va tancar el no- 2007— amb un patrimoni superior
per valor de 6.670 milions d’euros.
rant el període 2007-2013 es produi- 2010 la banca va guanyar 40 milions vembre passat a l’Audiència Nacio- als 814.000 euros. Un estat, el dotzè
Cal apuntar, a més, que els comptes
ran a l’Estat espanyol unes retallades d’euros diaris, 1,7 milions d’euros a nal espanyola per “prescripció delic- en el rànquing mundial de països amb
d’explotació de les dues principals
socials valorades en 50.000 euros, l’hora, 28.424 euros al minut, ben bé tiva”: l’evasió era anterior al 2002 i més fortunes personals, on continua
entitats, el BSCH i el BBVA, estan
una reforma de les pensions que ha 500 euros al segon. l’actual president, aleshores conseller creixent l’escletxa de la desigualtat:
directament vinculats a la seva ex-
ampliat als 67 anys l’edat de jubila- d’Economia, constava com a benefi- les elits, el 10% de la població, aca-
pansió a l’Amèrica Llatina.
ciari del compte. paren ja el 30% de la riquesa estatal i
ció i una reforma laboral que, segons Tot i aquests grans beneficis, la ban- No només la banca també el 70% de la riquesa d’origen
els agents socials, ha precaritzat més ca ha rebut durant la crisi econòmica
guanya financer, segons les dades recollides
les condicions de treball. Alhora, se- el suport decidit de polítiques pú- Creixen els sous dels a “La crisi a l’estat espanyol: el rescat
gons les projeccions estimades de la bliques de rescat: des d’un FROB
patronal bancària espanyola, ja es pot Però no és només la banca qui no ha consellers executius dels poderosos”, elaborat pel Semi-
(Fons de Reestructuració Ordenada perdut sota la crisi. Només el 2010, nari d’Economia Crítica Taifa.
albirar que en el mateix període de Bancària) de 6.750 milions d’euros
temps la banca guanyarà 111.000 mi- les empreses multinacionals amb ma- Tot i l’impacte de la crisi, els sous
carregats als Pressupostos Generals dels grans directius també s’han in-
lions d’euros, més del doble del que de l’Estat fins als plans de rescat de
triu estatal i la borsa espanyola també Bons de la
van obtenir uns guanys: en concret, crementat. Mentre el 56% de la po-
es retalla. 150.000 milions anunciats per injec- 86.228 milions d’euros tot i trobar- blació catalana viu amb menys de Generalitat: la banca
tar liquidesa i reactivar un crèdit que nos en plena recessió. Només amb el 1.000 euros mensuals, els 584 cà- també tarifa
Les balances de la mai no ha arribat al teixit productiu. 17,39% d’aquests beneficis n’hi hau- rrecs de conselleres executius i alts
crisi Per a Miren Etxezarreta, catedràtica ria prou per revertir l’impacte negatiu directius de les empreses espanyoles Des de la mateixa perspectiva, el
emèrita d’Economia Aplicada de la de les retallades socials aplicades al de l’Ibex35 van cobrar una mitja- paper de la banca en la recent emis-
Les dades oficials, obtingudes de UAB, les dades demostren alhora “el període 2010-2011. Les grans em- na de 989.000 euros durant el 2009, sió de deute públic de la Generalitat
l’Associació Espanyola de Banca gran poder de la banca” i que “qui preses espanyoles agrupades entorn arribant a nivells retributius que han tampoc se salva de l’anàlisi crítica.
(AEB), parlen de guanys continuats està pagant la crisi són, finalment, els l’Ibex 35 van tancar el 2010 amb batut rècords històrics. L’emissió de bons de la passada tar-
en plena època de crisi. Des del 2003, treballadors i les uns guanys nets de 47.000 milions Aquesta mitjana suposava, el 2009, dor, realitzada per un valor de 3.000
la banca espanyola ja ha acumulat treballadores i la població en gene- d’euros. Al capdavant hi ha els més 113 cops el salari mínim interpro- milions d’euros, va deixar un rendi-
Octubre de 2011 7

9.
TREBALL-ECONOMIA
ment net de 72 milions d’euros a les blicitat en una premsa en crisi, que
caixes i bancs que la van gestionar. a les seccions d’economia predomi-
L’anterior govern tripartit —PSC, na la ideologia liberal i que, alhora,
ERC i ICV— va aprovar una co- molts bancs posseeixen importants
missió bancària mitjana del 3%, que paquets d’accions dels principals
minvava a la baixa en el tram final mitjans. A tot plegat s’hi afegeix el
de l’emissió. Finalment, més de 72 fet socialment acceptat que els afers
milions d’euros de guanys directes econòmics són matèria reservada a
per a la banca, a cavall del cobra- experts i que els comuns no hi es-
ment de comissions d’intermediació tem preparats. Però davant aquest
i el risc hipotètic —que no es va pro- fatalisme econòmic, el filòsof Slavoj
duir— d’haver d’assumir la part de Zizek ja va alertar el novembre pas-
l’emissió que no és col•loqués. La sat a Le Monde Diplomatique que
inclusió d’aquest 3% addicional va l’aposta per la despolitització de la
implicar un elevat interès final del crisi només pretenia vendre els plans
7,75%, que ha generat un nou deute d’austeritat com una mera resposta
públic addicional de 193,5 milions tècnica a imperatius economicofi-
d’euros. Uns 120 milions destinats nancers i no com el que eren: estratè-
a retribuir els inversors. La resta, el gies fruit de decisions politicoeconò-
37% del total dels interessos, anirà a miques.
parar directament a unns bancs que
abans de l’emissió s’havien negat a Bibliografia
concedir reiteradament nous préstecs
a la Generalitat, entre ells ‘La Caixa’. La crisi a l’Estat espanyol: el rescat
Que la banca tarifi aquesta mena de dels poderosos.
comissions en plena aplicació de Seminari d’Economia crítica Taifa
Govern català aquest 2011, aquestes A propòsit, doncs, del silenci que en- especialitzada —defensant el rol fo-
greus retallades socials, deixa molt (2010)
comissions han estat rebaixades par- volta uns beneficis bancaris que no namental de la banca en la solvència i
clar qui té la culpa de la catàstrofe Apunts teòrics per entendre la crisi.
cialment, tot i que la banca tornarà paren de créixer enmig d’una crisi fortalesa de l’economia— i la premsa
econòmica actual, en la que el sis- Seminari d’Economia crítica Taifa
a guanyar: entre el 2,5% i el 0,75%, social d’ampli espectre i llarga dura- alternativa —“Cop d’Estat econò-
tema financer fa negoci a costa dels (2010)
segons els trams, en el cas dels bons da, Etxezarreta rebla el clau citant el mic”, titulava el setmanari Directa el
governs a compte de la crisi que ell La quiebra del capitalismo global:
a un any, que també baixa el tipus financer nord-americà Warren Buffet: maig del 2009— han situat elements
mateix ha provocat: presta diners als 2000-2030.
d’interès que rebrà l’inversor fins al “Si això és la guerra de classes, la i dades per comprendre la dimensió
governs amb uns interessos —o unes Ramon Fernández Duran. Virus
4,25%. I una comissió variable que nostra va guanyant”. Abans, durant i, de la crisi.
comissions, en el cas dels bons la (2010)
oscil•la entre l’1,75% i el 0,5% anual previsiblement, després que esclatés Tot i així, també hi ha hagut excep-
Generalitat— astronòmiques, quan Democràcia econòmica. Vers una al-
per als bons a dos anys. la crisi: rere tretze anys consecutius cions en la premsa generalista, com
aquests diners els governs els fan ser- ternativa al capitalisme.
En relació al rol de la banca i a la ges- de pèrdua de poder adquisitiu, avui el tractament informatiu ofert pel
vir per recollir els plats trencats de la Coordinat per Antoni Comín, Jor-
tió de l’emissió de deute públic, Mi- hi ha dos milions de persones pobres diari Público. Desapercebuts entre
crisi a la qual ens han dut els bancs. di Garcia i Luca Gervasoni. ECOS
ren Etxezarreta opina que els bancs i més d’un milió d’aturats als Països l’allau de notícies, també s’ha publi-
En el cas del bons de la Generalitat, (2009)
“han aconseguit manegar la crisi se- Catalans. cat articles puntuals rellevants, com
els nostres bancs, escudant-se en un
gons els seus interessos” i que “han ara “Sueldos récord en plena crisis”, Recursos i fonts
context financer internacional nega-
tiu que en aquell moment desconfia- tornat a guanyar perquè estan dispo- Anàlisi del tractament publicat el 16 de maig pel periodista
sats a tot per guanyar més, perquè Miguel Jiménez a El País. També En-
va interessadament del deute públic i
manen molt i perquè la Generalitat
mediàtic ric Juliana, a La Vanguardia, ha rei-
Asociación Española de Banca.
negociant unes comissions abusives. Dades trimestrals sobre els balanços
els necessitava”. La catedràtica emè- terat en articles dominicals d’anàlisi de la banca espanyola.
L’emissió de deute de la Generalitat Les xifres dels guanys bancaris no són
rita de la UAB insisteix que, com a que l’economia espanyola ja era una www.aeb.es
va servir per cobrir un dèficit públic cap secret, però costa trobar articles
oportunitat perduda, no s’ha fet res economia “intervinguda pel Directori Seminari d’Economia Crítica Taifa.
que és conseqüència directa de la cri- en profunditat que llegeixin la realitat
durant la crisi per disminuir l’enorme alemany”, en referència a una Angela www.seminaritaifa.org
si, i el govern tripartit va considerar i donin claus d’interpretació de com
poder que ha acumulat el sector fi- estem sortint de la crisi i sota quines Merkel que dissenya i ordena la po- Xarxa d’Economia Solidària de Ca-
l’emissió de bons com a inevitable
nancer. apostes. Les dades, però, hi són. Les lítica econòmica actual de l’executiu talunya. La XES ha editat dos de-
per tal generar deute i ingressos per
Considera que al govern tripartit “li ofereix trimestralment l’Associació Zapatero. càlegs quotidians contra la crisi, amb
mantenir serveis i prestacions socials
va faltar imaginació i voluntat per fer Espanyola de Banca (AEB), la patro- Sigui com sigui, les línies mestres alternatives concretes de treball, con-
bàsiques sense haver de recórrer a re-
les coses de manera diferent, i proba- nal del sector. Però l’anàlisi crítica, del tractament informatiu vers el sum i estalvi adreçades a persones i
tallades socials.
blement estan massa convençuts que els debats públics o la incorporació paper de la banca, abans i durant col•lectius per avançar cap a una eco-
només la manera habitual de fer les de veus que aprofundeixin un debat la crisi, comencen a caminar ja per nomia més democràtica, justa, ètica i
Nous bons, més coses és vàlida i ni tan sols els passa econòmic que tragina entre la “refun- la inquietant deriva d’esdevenir tot sostenible.
comissions pel cap provar de fer-ho diferent: per dació del capitalisme” proposada per un tabú informatiu. A aquest risc hi www.xes.cat
exemple, ressaltant la importància de Sarkozy i els corrents d’economia contribueix de forma decidida el fet
Cal afegir que amb la nova emissió la inexistència d’una banca pública i crítica han estat pràcticament inexis- que les grans institucions financeres * Article extret de l’Anuari Mèdia.
de 2.700 milions impulsada pel nou treballant per recuperar-la”. tents. Només la premsa econòmica són un dels primers inseridors de pu- cat. Els silencis mediàtics del 2010
Barra lliure de diners públics a la banca privada
les caixes d’estalvis/obres socials, ments les indemnitzacions són tant de vigilar a les entitats
Juan Carlos Rubio, Secretari
rescatades i reflotades amb diners pú- més daurades com més pugem en financeres?
General SABEI-CGT Bankia -
Illes Balears blics, es converteixin en una autèntica l’escalafó (fins a arribar a propor- La realitat demostra
www.sabeibankia.org Banca Pública Social, i no es recon- cions que el cost de l’acomiadament que no ha vigilat molt,
verteixin en bancs privats. d’un directiu iguali al de setanta tre- o bé ho ha fet amb els
Comentava MAFO recentment que balladors). seus objectius mega-
A
“después de la borrachera que se pro- També serveix per a les retribucions lòmans i interessats.
Miguel Ángel Fernández Or-
dujo entre los años 1994 y 2006, (y) dels executius, directius i consellers També sabem que el
dóñez, àlies MAFO, pel que li
queda de manar? –mesos– ja es pot que hizo que el sector creciera por dels flamants bancs de caixes. Una de Senyor Ordóñez no
cagar. encima de lo que el país se podía per- les excuses utilitzades per privatitzar ha fet molt cas de les
Ja ho va dir fa dos anys: “¡Lo único mitir”. les caixes d’estalvi, la de la professio- veus d’alarma trans-
que yo tengo que hacer con las cajas Doncs bé, després de la ressaca de nalització i despolitització, cau. Es- meses per l’Inspecció
es coger un bate de beisbol y liarme 2007-2010 tornem a la barra lliure: tem veient l’entrada de (ex)polítics, del Banc d’Espanya.
a palos hasta que acabe con todas!”. amb 7.551 milions d’euros de di- amb remuneracions milionàries. Per Si les seves interven-
I ha complert la seva paraula. En un ners públics injectats (de moment). a mostra el botó del grup Banco Fi- cions públiques l’hi
temps rècord ha privatitzat/bancarit- Als quals cal sumar altres 5.838 nanciero y de Ahorros (BFA)/Bankia, permeten hauria de co-
zat a les caixes d’estalvis/obres so- mm € “privats”, fins a aconseguir SA; amb els seus Rato, Olivas, Cho- mentar-li a Rajoy que,
cials, amb milers de milions d’euros l’esgarrifosa xifra de 13.389 milions zas, Fernández Norniella, Rodríguez- quan es refereixi a les
de diners públics. I ho ha fet no amb d’euros de cost. Ponga, etc. institucions finance-
la violència física, sinó a cop de refor- Barra lliure, per aixecar l’economia i En la seva contínua locuacitat MAFO res, deixi d’esmentar
mes legislatives, amb la col•laboració ajudar a la societat? De moment sem- contribueix a buidar més les arques a les caixes d’estalvis,
necessària governamental i la conni- bla que no. Per acomiadar mitjançant públiques quan declara que “La CAM de quines caixes
vència política, i la gaubança de la EROs a milers de treballadors, i con- es lo peor de lo peor”. Sorprenent. Per d’estalvis parla?
gran banca. sumar l’enginyeria financera dels ventura no és la institució que gover- Barra lliure, paguem
Encara quedem veus demandant que bancs de caixes. En els acomiada- na, el Banc d’Espanya, la responsable els ciutadans.
8 Octubre de 2011