Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009

1,124 views

Published on

Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009

Published in: News & Politics
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009

  1. 1. Catalunya Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Juliol-agost 2009 • número 108 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat He sortit de casa Disseny: Patrícia Carles, “He sortit de casa i m’he perdut” (fragment). i m’he perdut
  2. 2. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS • Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya La metàstasi financera • Federació Catalana d’Indústries E n les últimes setmanes ha- ment amb 9.000 milions deuros (ja Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya vien cobrat protagonisme van dedicar altres 9000 al rescat • Federació d’Ensenyament de Catalunya les insistents declaracions de Caja Castilla-La Mancha), am- (FEC) • Federació d’Administració Pública de de destacats banquers, pressio- pliables a 99.000, dels quals es Catalunya (FAPC) nant a Rodríguez Zapatero sobre podrà disposar aquest mateix any Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona les receptes a aplicar per a, se- de fins a 36.000. Cal recordar que, Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 gons ells, combatre la crisi. Entre anteriorment i segons diverses uns altres, tant Miguel Ángel Fer- fonts, havien estat ja posats a dis- FEDERACIONS COMARCALS nández Ordóñez, governador del posició, per a “ajudar a la banca”, Anoia Banc dEspanya, com Jean-Clau- fins a un total de 150.000 milions, Rambla Sant Isidre, 15, 1r de Trichet, president del Banc Cen- entre ajudes directes, indirectes o 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 cgtanoia@yahoo.es tral Europeu, shan emprat a fons avals. I mentre se saquegen da- Baix Camp/Priorat per a marcar la “full de ruta” del Go- questa manera les arques públi- Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus vern espanyol en dos sentits: Un, ques, alhora es van “madurant” les baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 la creació urgent d’un altre fons condicions per a un altre tipus ro- joves sense futur, vells sense re- consciència que, o bé ens plante- Baix Llobregat multimilionari de rescat per a la batori als treballadors: una altra cursos, immigrants sense drets. jam acabar amb el càncer, o ell Cra. Esplugues, 46 banca, que ja han aconseguit. I “reforma laboral”, a costa de locu- És un insult a la raó que, en una si- acabarà amb nosaltres. No sembla 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat dos, la proposta duna altra “refor- pació, de la negociació col·lectiva i tuació que es deteriora cada dia, dolenta idea que suméssim cada Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 ma laboral”, entesa aquesta com la dels drets laborals. enmig dun empobriment generalit- vegada més veus contra tanta des- Comerç, 5. 08840 Viladecans flexibilització, precarització i indivi- L’aclaridor del cas és la lògica i evi- zat dels treballadors i de la ciutada- vergonya. Hauríem de calcular cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 dualització de les condicions de dent connexió i interrelació entre nia, que la prioritat governamental cada dia les necessitats socials ur- treball, i l’abaratiment de lacomia- una mesura i laltra. Lefecte “Robin sigui salvar banquers. A aquests, gents que es podrien satisfer, amb Baix Penedès Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell dament. Hood al revés” funciona pels vasos que són responsables de la crisi, les astronòmiques quantitats de di- Tel. i fax 977 66 09 32 Independentment del nul aval de- comunicants que connecten lopu- per la seva avarícia especulativa, ners públics posades a disposició cgt.baix.penedes@gmail.com mocràtic daquests gurús de les fi- lència amb la precarietat, els privi- per lasfíxia creditícia, pels seus daquests delinqüents socials. Si Barcelonès Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona nances (qui els ha elegit?), un se legiats amb els exclosos, els lla- presumptes delictes, en comptes som capaços darribar a saber la cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03 sorprèn de la cara dura amb que li dres amb les seves víctimes. Els de dur-los davant dels jutges, sels suma total dels “plans de rescat de Garraf-Penedès dicten lagenda al govern i, sobre- conductes del sistema expandei- fan suculents (i inútils) regals de banquers”, potser pugam arribar a Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat tot i principalment, com aquesta in- xen la metàstasi del càncer finan- milers de milions deuros. Alhora, prendre consciència de la grandà- Tel. i fax 93 893 42 61 gerència té èxit i determina, en tot cer, que produeix efectes devasta- savorta qualsevol tímid intent de ria del robatori, de la dimensió del Maresme o en part, lacció del submís execu- dors en milions de treballadors, reforma fiscal tendent a gravar les càncer. Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.com tiu de Zapatero. Aquesta pressió ja homes i dones que perden la seva rendes altes, i tota la política eco- NOTA Tel. i fax 93 790 90 34 ha donat els seus fruits i suposa, ocupació, que sempobreixen, que nòmica gira sobre leix de la co- Article de Pep Juárez, Secretari Vallès Oriental dentrada, la creació de l’anomenat es precaritzen, que es desesperen. rrupció i el desequilibri a favor dels d’Acció Sindical CGT Balears, que Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com “Fons de Reestructuració Ordena- Lexclusió social cada vegada ses- de sempre. el Col·lectiu Catalunya assumeix Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 da Bancària” (FROB), dotat inicial- tén més als segments vulnerables: Seria convenient que prenguéssim com a editorial. FEDERACIONS INTERCOMARCALS Agurrelj Girona Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 Ponent Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 FEDERACIONS LOCALS Barcelona Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 Manresa Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dilluns 29 de juny Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia de 2009. 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Tel. i fax 93 588 17 96 Col·laboren en aquest número: Patrícia Carles, Pau Llonch, Blai Dalmau, Eugeni Rodríguez, Sabadell Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pau Gomis, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac “La societat ha fet un encàrrec al Unió, 59 Piñero, Faume Fortuño, Carlus Jové, Col·lectiu Tortuga, Ecologistes en Acció, Ferrocarril Clandestino, 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com parlament, i no lha acceptat; la TLN-100% Renovables, Kasal Okupat del Prat, Pep Juárez, CSO l’Eskerda, Alerta Solidària, Tel. i fax 93 745 01 97 democràcia ha tocat fons" Coordinadora Antirrepresiva del Garraf, Roger Cremades, Som lo que Sembrem, Richard Stallman, Terrassa Jaume Gimeno, Sico Fons, Gianni Sarno i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 10.000 Ramon Llull, 130-136 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Gerard Batalla, de Som lo que Sembrem, davant Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. la negativa a debatre la ILP sobre transgènics Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Juliol-agost de 2009
  3. 3. REPORTATGE En una societat Els situacionistes no creaven cultura, sinó sense classes que s’apropiaven d’ella amb l’objectiu no hi haurà de destruir l’ordre existent més pintors L’AVENTURA SITUACIONISTA Més enllà de l’art Text: Blai Dalmau (*) Si l’essència de l’art convencional Imatge: Patrícia Carles, és la plasmació de sentiments i “La força de lhabitud 6” idees en un obra, els situacionistes advoquen per suprimir i superar a Internacional Situacionista aquesta forma de creativitat mitjan-L va néixer al 1957 a partir de la fusió de tres grups pre-existents: el grup psico-geogràfic çant les situacions, “moments de vida construïts concreta i delibera- dament per a l’organització col·lec-de Londres, el Moviment per una tiva d’un ambient unitari i d’un jocBauhaus Imaginista i la Internacio- d’esdeveniments” (2). Les vellesnal Lletrista. Cada un dut a terme disciplines artístiques no quedenen els darrers anys experimenta- absolutament negades, sinó integra-cions creatives i vitals encaminades des en la unitat superior que és la si-cap a la superació de l’art conven- tuació: “En una societat sense clas-cional i la subversió cultural. Una ses no hi haurà més pintors, sinóde les principals tesis d’aquests situacionistes que, entre altres acti-grups era que la tasca genuïna de vitats, pintaran”(3). Conseqüent-l’art modern consisteix en despertar ment, en un dels seus primers pam-la creativitat que dorm en tots no- flets, la secció francesa de la Ia IS artístiques tradicionals, com el ci- rellevant des del punt de vista de la va conèixer amb el nom de “détour-saltres: mitjançant la ruptura amb es dirigeix als “productors de l’art nema o la pintura. Aquesta és una historia de l’art d’avantguarda. Un nement”, que podem traduir com aels convencionalismes i l’art mori- modern” de la següent forma: “Si contradicció aparent o superficial: bon exemple d’obra artística situa- tergiversació, desviament o sostrac-bund dels museus cal promoure l’e- esteu cansats d’imitar runes, si us sorgeix al prescindir de la dialèctica cionista és el llibre “Mémories”. ció. Gairebé totes les obres artísti-closió d’un art popular, experimen- sembla que les repeticions frag- que utilitzaven els situacionistes Dos mesos després de la fundació ques situacionistes utilitzen aquestatal, fundat per homes i dones mentaries que s’esperen de vosal- per comprendre la realitat i la seva de la Internacional Situacionista, el tècnica, ja que pels situacionistes éslliures, basat en la passió vital i la tres estan superades abans d’existir, pròpia acció. La Internacional Si- jove Guy Debord escriu una carta al una tendència permanent de laproliferació dels desitjos. poseu-vos en contacte amb nosal- tuacionista declara viure en una pintor danès Asger Jorn, amic i avantguarda actual. Els situacionis-Així doncs, els membres de la nova tres per organitzar en un pla supe- època pre-situacionista, en que l’art company seu als inicis de l’aventu- tes elaboren “detournements” deorganització provenen majoritària- rior les noves possibilitats de trans- convencional té que ser negat i su- ra situacionista, per demanar-li que còmics, cançons i fins i tot de pel·lí-ment dels medis artístics, però re- formació del medi ambient”. (4) perat i la revolució social té que ser creï unes “estructures portants” cules senceres, com el cas de Renébutgen ser identificats com a artis- La situació no és objecte de con- consumada per passar a una època composades de línees i taques de Vienet, que realitza “détourne-tes. Creuen que cal anar més enllà templació o consum cultural: és un plenament situacionista. No hi pot colors, per a un llibre que està ide- ments” de pel·lícules eròtiques ide la vella concepció de l’art, ja ob- moment viscut i creat conscient- haver veritable construcció de si- ant. Aquestes composicions hau- bèl·liques japoneses en que suplan-soleta, i recercar els mitjans adients ment pels seus actors. Aquesta és, tuacions fins que no es transformin rien de ser el suport de les paraules, ta els diàlegs originals per conver-per provocar una revolució vital, pels situacionistes, la pràctica que les condicions col·lectives d’exis- paraules que Debord no va escriure, ses de teoria i estratègia situacionis-cultural i política. Les primeres lí- pot fer de pont entre la societat mer- tència. Per tant, en aquest estadi ja que el llibre que ideava estava ta, produint un efecte xocant inees del document fundacional de cantil-espectacular i la societat d’impàs, és perfectament possible composat íntegrament d’“elements còmic.la IS expliciten clarament el seu ob- post-revolucionaria. Alhora, és el fer servir les velles arts, tot afirmant prefabricats”, de cites que estavenjectiu: “Pensem que cal canviar el mitjà per realitzar el programa de les seves insuficiències i utilitzant- tretes de les fonts més diverses: au- NOTESmón. Volem el canvi més allibera- tot art modern: fer de la vida un art i les com a mitjans per anar més tors com Shakespeare, Pascal, Bau- (1) Debord, Guy; “Informe sobre lador possible de la societat i de la de l’art la vida. En la construcció de enllà. Així, per exemple, ja des del delaire; manuals escolars de geo- construcción de situaciones y sobre lasvida en que ens trobem. Sabem que situacions, desapareix la frontera primer numero de la revista, els si- grafia i història; articles científics; condiciones de la organización y la ac-aquest canvi es possible mitjançant entre creador i públic: “La cons- tuacionistes constaten alguns usos novel·les policíaques, etc. La co- ción de la tendencia situacionista inter-les accions apropiades. trucció de situacions comença des- possibles del que consideren l’art berta de la primera edició estava nacional”; Documento Fundacional,El tema que ens ocupa es precisa- prés de la destrucció moderna de la més important de la societat moder- feta de paper de vidre. L’objectiu 1957. Archivo Situacionista Hispano:ment l’ús de certs mitjans d’acció i noció d’espectacle. Es fàcil veure na, el cinema: “Podem distingir era clar: es tractava de fer veure que www.sindominio.net/ashel descobriment de nous –que es fins a quin punt el principi mateix dues utilitzacions posibles del cine: allò no era un llibre, o almenys no (2) Definiciones; Internacional Situa-poden identificar fàcilment en el de l’espectacle està lligat a l’aliena- en primer lloc, el seu ús com a era un llibre com els altres: era una cionista, Vol.1, p.14; Traficantes dedomini de la cultura i de les cos- ció del vell món: la no intervenció.” forma de propaganda en el període llibre-arma capaç de destruir els lli- Sueños, 2004.tums– aplicats a la perspectiva de (5) de transició presituacionista; des- bres junt als quals fos col·locat en (3) Debord, Guy; “Informe...”, doc. cit.una interacció de tots els canvis re- prés, el seu ús directe com a ele- una prestatgeria. Els situacionistes (4) Internacional Situacionista, vol.1,volucionaris.” (1) L’Art Situacionista ment constitutiu d’una situació rea- no creaven pròpiament cultura, sinó p.30. litzada”. (6) que s’apropiaven d’ella amb l’ob- (5) Debord, Guy; “Informe...”, doc. cit.La Construcció de No obstant, cal comentar el que a Les obres artístiques de la Interna- jectiu de destruir l’ordre existent. (6) “Por y contra el cine”; InternacionalSituacions primera vista sembla una contradic- cional Situacionista són més aviat Aquesta forma d’apropiar-se de de- Situacionista vol.1 p.10. ció inherent als situacionistes: afir- escasses en comparació amb les te- terminades expressions culturalS’anomenen situacionistes perquè men que l’art convencional està ob- òriques. No obstant, la força ex- pre-existents, i conferir-les a un (*) Els articles sobre el situacionismeel seu programa fonamental consis- solet, però tot hi així, alguns d’ells pressiva i el talent creatiu que tras- sentit nou al integrar-les en una s’han extret de la revista “Detouréné”,teix en la construcció de situacions. practiquen puntualment disciplines puen aquestes obres és força “construcció superior” és el que es núm. 2 (2009).Catalunya. Juliol-agost de 2009 3
  4. 4. REPORTATGE Influències i objectius Blai Dalmau Radicalitzar el joc de la vida, inten- En els dos sistemes es manté l’ex- vé conscient de si mateixa amb la te- Pannekoek o Castoriadis, i que la Imatge: Patrícia Carles, sificar i ampliar els moments no-me- plotació, l’opressió i la manca de oria. Així, una teoria crítica ha de tasca original situacionista és una “La força de lhabitud 3” (fragment) diocres, fer de l’existència de cadas- control dels proletaris sobre les estar a l’altura dels temps, en conti- altra. cú un combat apassionant contra la seves condicions d’existència. De- nua reactualització, per donar res- es influències que es donen alienació, l’avorriment i la passivitat bord explica perfectament les varia- posta a les necessitats, desitjos i Estrategs de laL cita en el rerefons de la Inter- nacional Situacionista són di-verses: surrealisme, dadaisme, anar- imperants en la societat moderna, heus aquí el programa dels situacio- nistes. La propagació d’aquest canvi cions entre una i altre forma de capi- talisme en el llibre “la Societat de l’Espectacle”, i com ambdós mante- perspectives de cada moment histò- ric. Això és també el que els situa- cionistes critiquen de l’anarquisme, subversió La Internacional Situacionista esquisme, Marx i Engels, Goerg vital comporta inevitablement un nen una il·lusòria oposició, amb l’a- que sovint esdevé un corpus ideolò- concep com una organització bel·li-Lukács, revolucions com la Comuna trastocament de la societat especta- nomenada guerra freda, que serveix gic petrificat transmès del passat al gerant amb el poder establert i elsde Paris o la d’Hongria al 1956, el cular-mercantil. Però alhora, aquesta al manteniment de l’ordre establert present sense esforç de renovació. seus defensors. El domini de l’art deconsellisme, la revista “Socialisme o canvi vital no pot ser consumat en els dos costats. Es tracta d’una ri- la guerra és, per tant, una necessitatBarbàrie”, etc. A través dels textos sense una transformació radical de valitat superficial entre dues formes Els Consells Obrers de primer ordre. Per això els situa-situacionistes trobem un repàs a al- l’ordre establert. Així doncs, la revo- de poder, que com a tals, mantenen cionistes coneixen els teòrics de lagunes d’aquestes corrents i idees, lució política i la cultural s’impli- un pacte tàcit per continuar domi- Els Consells Obrers són el mitjà i el estratègia i el desenvolupament deuna anàlisi i balanç dels seus èxits i quen mútuament. La realització de nant en els seus territoris. fi organitzatiu del projecte revolu- les grans batalles històriques. In-fracassos, dels seus encerts i les la poesia moderna i del socialisme cionari modern pels situacionistes. fluencies com el general Sun Tzu, elseves misèries. La IS té l’objectiu de autogestionari són les dos cares de la Més enllà de Són l’òrgan on és realitza la demo- tinent Carl Von Clawsewitz o La-construir una teoria crítica realment mateixa moneda, són aspiracions in- l’anarquisme i el cràcia directa i total. Per això aparei- wrence de Arabia són presents en elexplosiva en les condicions de vida dissolublement aliades. Aquesta és xen espontàniament en tots els mo- rerefons situacionista, i especial-de la seva època, una teoria que faci la pedra angular de tota la teoria i la marxisme ments de lluita radical i popular. ment en l’hàbil instigador de la sub-conscients i explicites aquelles idees pràctica situacionista. La Internacional Situacionista no era L’extensió dels Consells a tots els versió moderna que és Debord, quesubversives que ja es troben de Cal dir, tanmateix, que la trajectòria pròpiament ni marxista ni anarquis- àmbits de la vida social (producció, arriba a crear un complex joc deforma subconscient en la ment de de la Internacional Situacionista ta. Conserva elements del dos co- distribució, barris…) és el camí vers taula anomenat “joc de guerra”. Entots. Per aconseguir-ho, és indispen- evoluciona, en termes generals, des rrents i els integra, superant la vella l’autogestió generalitzada. No obs- la seva autobiografía, Debord dedicasable extreure conclusions a partir de l’art cap a la política. Si bé les dos dicotomia històrica. tant, per emprendre aquesta camí cal un capítol sencer a la guerra, on ob-de retocar, actualitzar, criticar, supe- facetes romanen sempre unides, és Tot i que Debord sovint dóna mos- superar els seus dos grans obstacles: serva, entre altres coses: “No ignororar i combinar les formulacions an- també cert que gradualment la Inter- tres de gran respecte per Marx i En- les insuficiències, il·lusions i mistifi- que la guerra és l’àmbit del perill i lateriors del projecte revolucionari i de nacional Situacionista anirà abando- gels, anomenant-los “uns altres més cacions en l’interior dels consells i la decepció; potser fins i tot més queles avantguardes artístiques. nat la faceta experimentadora i artís- savis que jo” (1), al llibre “La Socie- repressió dels poders exteriors. altres facetes de la vida. No obstant, tica per aprofundir en la teoria i tat de l’Espectacle” afirma que ja en Un llibre que probablement va exer- aquesta consideració no ha dismi-Poesia moderna i estratègia revolucionaria. Així, du- les paraules de Marx trobem en estat cir una notable influencia en els si- nuït l’atracció que he sentit pertransformació social rant els últims anys de la vida del embrionari el que després seran els tuacionistes és “Els Consells aquesta.” (5) grup, del 1968 al 1972, la Interna- grans errors del marxisme: el deter- Obrers” de Anton Pannekoek, escrit Tal com mana una de les primeresL’esperit dels situacionistes, en ter- cional Situacionista se centra gaire minisme històric i economicista, que al 1942, on s’hi descriu clarament el màximes de l’art de la guerra, la In-mes generals, es podria resumir com bé exclusivament en anàlisis de la el converteix en ideologia separada. funcionament i la potencialitat d’a- ternacional Situacionista és habi-la feliç trobada entre l’esperit de societat espectacular i les pràctiques Ken Knabb, escriptor nord-americà questa forma organitzativa aplicada tualment reservada en quant a la lò-Rimbaud i el de Marx. Si Rimbaud subversives d’arreu del món. Aques- d’orientació situacionista, explica a gran escala: “L’organització dels gica de les seves operacions iaspirava a “canviar la vida” i Marx ta evolució anirà també acompanya- breument la diferencia entre la teoria consells teixeix una matisada xarxa mètodes de lluita. No obstant, a l’ar-proclamava que era necessari “trans- da d’algunes expulsions: els mem- i la ideologia d’aquesta manera: “en de cossos que col·laboren a través de ticle detall del Joc de guerra creatformar el món”, la IS comprèn que bres de la IS que romanen en la teoria tu tens a les idees; en la ide- la societat regulant la seva vida i Guy Debord“Tècnica del copeja-les dos coses van indivisiblement lli- posicions merament artístiques ologia les idees et tenen a tu”(2). progrés d’acord amb la seva pròpia i ment del món” del número 8 de lagades. No és possible una transfor- sense endinsar-se en les possibilitats Així, el materialisme històric es con- lliure iniciativa. I tot el que es discu- revista, Alexander Trocchi, fent unamació del món sense un canvi en el revolucionaries de l’època seran verteix fàcilment en ideologia, al teix i decideix en els consells adqui- excepció a aquesta regla, dóna unescomportament, els valors i les pas- considerats, a mesura que passa el pretendre ser una ciència social per reix el seu poder real per la com- quantes nocions sobre l’estratègia si-sions de les persones. temps, com la “dreta” de la Interna- predir el curs de la historia i l’acció prensió, la voluntat, l’acció de la tuacionista: “Nosaltres hem descar-Aquí rau la crítica de la IS a la figura cional Situacionista, i exclosos per de les masses, com si d’una formula humanitat treballadora mateixa.”(3) tat ja tota idea d’atac al descobert.del militant tradicional: aquest pre- obstaculitzar l’avanç de la tasca his- matemàtica es tractés, oblidant que Els consells són grups de delegats L’esperit no pot afrontar la forçatén abolir les estructures capitalistes tòrica situacionista. les persones són els constructors escollits per les assemblees i perma- bruta en la batalla oberta. La qüestiósense qüestionar ni modificar l’ús i lliures de la seva història col·lectiva. nentment revocables, que tenen uns consisteix més aviat en comprendrela percepció de la vida quotidiana. Crítica de la mistificació D’altra banda, la Internacional Si- mandats concrets. S’encarreguen de clarament i sense prejudicis quines stalinista tuacionista valora molt positivament la coordinació de l’activitat de diver- són les forces que s’exerciten en el la revolució espanyola de 1936 afir- ses assemblees. El situacionista món, la interacció de les quals farà El grup intel·lectual Socialisme o mant que és la temptativa que més René Riesel afirma en el seu anàlisis néixer el futur: i llavors, amb calma, Barbarie i la revista homònima du- lluny ha arribat en la dissolució de la dels Consells: “El Consell pretén ser sense indignació, per mitjà d’una es- gueren a terme als anys 50 una criti- societat de classes i la construcció la forma d’unificació pràctica dels pècie de jujitsu espiritual que ens ca profunda del marxisme tradicio- d’una organització genuïnament au- proletaris, que s’apropien dels mit- pertany en virtut de la nostra intel·li- nal i especialment, van despullar la togestionària a gran escala. Com es jans materials i intel·lectuals per gència, modificar, corregir, compro- més gran mistificació i parodia del ben sabut, la revolució espanyola era canviar totes les condicions existents metre, desviar, corrompre, erosio- projecte revolucionari contempora- majoritàriament d’inspiració àcrata: i realitzen soberanament la seva his- nar, abatre; ser, en definitiva, els ni: l’estat totalitari de la URSS. En un dels seus principals actors va ser toria. El Consell pot i ha de ser la or- inspiradors d’allò que podem ano- un moment en que la ceguesa de la CNT. No obstant, això no treu que ganització en acció de la consciencia menar la insurrecció invisible.”(6). molts encara veia en la URSS un els situacionistes siguin crítics amb històrica.” (4) model a seguir (Sarte, per exemple, les mancances i debilitats en les que, No obstant, en comparació a altres NOTES afiliat al Partit Comunista Francès, segons ells, tendeix a caure l’anar- temes, el situacionistes no dediquen (1) Debord, G.: Panegírico, p.50. d’orientació stalinista), la Interna- quisme: una perspectiva poc històri- moltes paraules a parlar dels Con- (2) Knabb, K.: The Joy of Revolution, cional Situacionista agafa l’entorxa ca i dialèctica de la transformació sells. Això no significa que no sigui 1997. encesa per “Socialisme o Barbàrie” social. Resulta infructuós pretendre una qüestió important en la teoria si- (3) Pannekoek, A.: Los Consejos Obre- afirmant que la URSS no és una transportar a la realitat una prefigu- tuacionista: és una perspectiva que ros, p.114. altre cosa que una variant de la so- ració estàtica, uns esquemes morals, apareix sovint, com a horitzó del (4) Riesel, R.: “Preliminares sobre los cietat espectacular-mercantil. Per la sense arrelar-se en el moment histò- projecte revolucionari, però mai és consejos y la organización consejista”, Internacional Situacionista, mentre ric present, analitzant les seves ne- àmpliament desenvolupada com al- Internacional Situacionista vol.3, p. occident viu en un capitalisme libe- cessitats, possibilitats i lluites efecti- tres temes situacionistes (la supera- 588. ral o burgés, una societat de l’espec- ves. Una bona teoria crítica manté ció de l’art, l’espectacle, etc.), pro- (5) Debord, G.: Panegírico, p.50. tacle difús, a la URSS hi trobem un una relació dinàmica amb la pràcti- bablement perquè consideren que la (6) Trocchi, A.: “Técnica del golpeo del capitalisme estatal o burocràtic, una ca: la teoria s’inspira i analitza la teoria consellista ja ha sigut satisfac- mundo”, Internacional Situacionista societat del espectacle concentrat. pràctica; la pràctica s’orienta i esde- tòriament tractada per autors com vol.2, p. 114. 4 Catalunya. Juliol-agost de 2009
  5. 5. REPORTATGE L’empremta situacionista Blai Dalmau resultar una inspiració commove- Imatge: Patrícia Carles, dora arreu del món dels anys 60 i “La força de lhabitud 4” 70. El seu estil lúcid, provocador i specialment en la seva pri- elegant també contribuí en granE mera etapa, la Internacional Situacionista tenia seccionsen diversos països (Escandinava, mesura en l’atracció que exercien. Encara avui perdura notòriament l’estela situacionista en l’infinitudAlemanya, Anglaterra, Italia i Fran- de discursos i pràctiques.ça). No obstant, mai va comptarprobablement amb més de 70 L’Escàndol d’Estrasburgmembres, i en alguns moments,eren 20 o 30. Aquest reduït nombre Un dels moments clau de la propa-no es deu a falta de candidats, sinó gació de les tesis situacionistes vaa l’alt nivell d’exigència –coherèn- ser el anomenat “Escàndol d’Es-cia, capacitat, actitud, coneixe- trasburg” de 1966. Un grup d’estu-ments, etc.- per ser acceptat com a diants afins als situacionistes va sermembre. Però tot hi ser pocs, la escollit per dirigir l’aparell burocrà-seva força va ser incommensurable. tic del sindicat estudiantil de la uni-Trobem escassos exemples en la versitat d’Estrasburg i acte seguit eshistoria d’un grup tant reduït de va posar amb contacte amb la Inter-persones que sense ocupar cap po- nacional Situacionista. Al cap desició de poder, tinguin un efecte tan poc temps els diners del sindicatprofús en la consciencia i els esde- d’estudiants van ser desviats, és aveniments de la seva època. Això es dir, no es van utilitzar per assump-deu a que, com deien ells mateixos, tes del sindicat sinó per imprimirla seva força de xoc radicava en milers de còpies d’un pamflet d’a-allò qualitatiu, i no en allò quantita- gitació situacioncita. El primer dia tudiantil” i de subtítol “considerada dels fets més revolucionaris del 68, finada pels situacionistes.tiu. Els situacionistes s’autoimpo- de curs de la universitat, quan els sota els seus aspectes econòmics, que en són la seva expressió pràcti- Cal dir també que ningú, exceptesaren una exigència tan alta, es fi- estudiants s’assentaven a l’auditori polítics, psicològics, sexuals e ca. Fins i tot, podem pensar el maig els situacionistes, havia previst quexaren una missió tan apassionant, i per escoltar el discurs inaugural del intel·lectuals”. Atònits, mirant-se del 68 com una gran situació propi- un aixecament com el del 68 podiarealitzaren la seva tasca amb una rector, es van trobar a sobre de cada els uns als altres amb cares que ana- ciada per l’esperit situacionista, és a succeir en una època daurada pelaudàcia i Una economia d’energies taula un misteriós opuscle amb el ven del horror a la sorpresa, els es- dir, una moment viscut i construït capitalisme. En efecte, els anys 60tan eficaces que les seves tesis van títol “Sobre la miseria del medi es- tudiants van llegir aquesta afilada col·lectivament, amb autèntica co- van ser un període d’apogeu econò- crítica de la universitat capitalista i municació, intensitat vital, passió mic sense iguals en la historia del els seus integrants, que comença creativa, joc i transformació social. capitalisme. El creixement econò- amb aquestes paraules: “Podem Sindicats, partits i grupuscles es- mic era aclaparador i l’atur gairebé afirmar sense gran d’equivocar- querrans tradicionals es van limitar inexistent. I és en aquest moment nos, que després del policia i el sa- generalment a seguir els esdeveni- tant saludable per l’economia mer- cerdot, l’estudiant és a França el ser ments, però no en van ser pas els cantil quan els situacionistes es- més universalment depreciat.” (1) impulsors, sinó en molts casos, tot criuen que l’avorriment, el tedi, la el contrari. No va ser la militància mediocritat i l’alienació de la socie- Maig del 68 política tradicional, sinó l’esponta- tat capitalista moderna provocaven neïtat popular animada per la cons- una insatisfacció latent que, en cas Però indubtablement el moment ciencia de que es podia acabar amb de trobar una adequada forma d’ex- històric on trobem la major relle- l’ordre establert, i que calia fer-ho, pressió, podia posar cap per avall a vància situacionista és el maig del el que va produir el maig francès. tot un estat modern de la nit al dia. I 68. Els situacionistes digueren que La percepció de que els desitjos i això és precisament el que va suc- ells es limitaven a portar gasolina possibilitats de la població van molt ceir el maig del 68. allà on hi havia foc, i probablement, més enllà del que pot oferir el siste- sense la “gasolina” situacionista, el ma capitalista, va ser la veritable NOTES maigdel 68 no hagués esdevingut el gasolina que hi havia al 68, i aques- (1) Internationale Situationniste, gran incendi que va ser. Les tesis si- ta gasolina va ser abundantment “Sobre la miseria en el medio estudian- tuacionistes es troben al darrere subministrada i cuidadosament re- til”. A.S.H.L’actualitat dels situacionistes Blai Dalmau fruït de les dinàmiques del mercat nistes continuen sent correctes en tir de l’imaginari dominant i cons- moviment. L’aixecament popular i en la seva fase neoliberal s’entrella- aquest nou escenari mundial; altres truir alternatives a la precarietat im- la negació del capitalisme anaven l context en que vivim avui és ça amb la crisi sistèmica, fruït de la s’han de corregir i ajustar. perant. en la bona direcció, però mancavaE bastant diferent del que visque-ren els situacionistes, i fins i tot, del utopia del creixement exponencial indefinits. Ambdós crisis comencen Probablement, per exemple, la tàc- tica de provocació dels situacionis- Avui en dia, els nous moviments socials (decreixement, cooperati- una pràctica auto-organitzativa i una consciència democràtica hege-context en què visqué Debord als a afectar amb força a tothom, i sem- tes era útil i necessària per despertar ves, cultura lliure, okupació, movi- mònica, amb un projecte incipientseus últims anys de vida, la dècada bla ser que aquest fet no deixarà les consciències de la societat aco- ments assemblearis, etc.) i les per posar en marxa una nova socie-dels vuitanta. Per això, gran part de d’augmentar en els propers temps. modada dels seixanta, però avui en noves teories de transformació sis- tat.la seva teoria cal reformular-la i ac- Així, a la insatisfacció, l’alienació, dia seria fútil, en el nou context de tèmica (com el projecte de la De- Existeixen doncs notables diferèn-tualitzar-la per a que esdevingui útil l’avorriment i la mediocritat que els precarietat i malestar. Més adient mocràcia Inclusiva) semblen haver cies entre l’època dels situacionsi-en la pràctica, com ells mateixos situacionistes denunciaven en la sembla l’estratègia de tendir ponts comprès la lliçó del maig del 68: no tes i la nsotra. Tanmateix, avui envan fer amb les teories precedents. vida quotidiana dels anys seixanta i de confiança i suport mutu entre es pot canviar les estructures de la dia, la crítica radical del capitalismeAvui ja no ens trobem en una època setanta, avui s’hi sumen el malestar projectes autònoms, teixir xarxes societat d’un dia per l’altre. És ne- tardà és la única teoria capaç ded’auge econòmic com els anys 60, i la precarietat. La inseguretat labo- de cooperació ciutadana, construir cessària una transició, més que una donar una explicació satisfactòriasinó tot el contrari. El capitalisme, ral, la privatització d’allò públic, la de forma implacable un model so- revolució. Al maig del 68, de la nit als grans fenòmens del nostreper la seva pròpia gestió irracional, dissolució dels teixits comunitaris, cial alternatiu des de les petites ac- al dia milions de persones es van ra- temps. Per elaborar aquesta crítica iestà conduint a la humanitat sence- els transtorns psicològics, el dete- cions del dia a dia. Avui no es tracta dicalitzar i van proclamar que vo- articular la contestació pràctica, l’a-ra cap a l’abisme. La crisis multidi- riorament ambiental i la desigualtat tant d’atacar o derrocar el sistema lien abolir el capitalisme. L’espon- ventura de la Internacional Situa-mensional (econòmica, ecològica, social s’aguditzen a cada any que (que ja cau per si sol), sinó d’orga- taneïtat fou aclaparadora, però cionista és indubtablement un bonpolítica, psicològica, cultural...) passa. Algunes de les tesis situacio- nitzar la desafecció que sentim, sor- també va ser la gran debilitat del punt de partida.Catalunya. Juliol-agost de 2009 5
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA Es van prendre acords per construir Remarcar com a elements negatius la poca presència de joves, treballadors de sectors un model social precaris, immigrants i dones llibertariLamultinacionalitaliana Pirelli Les mesures anti-crisi i lapresenta unERO per als 491 confrontació social obertatreballadors dela planta deManresa Col·lectiu Catalunya a multinacional italiana Pirelli,L fabricant de pneumàtics, vapresentar el 15 de juny un expe-dient de regulació d’ocupació(ERO) que afecta la totalitat delstreballadors que encara queden a lafàbrica de Manresa, 491 persones, isuposa l’extinció de la totalitat decontractes de la fàbrica de Manresa.Fa un any, ja havia presentat unERO per a 260 treballadors més.D’aquests 491, 130 podran reincor-porar-se a diferents projectes de lacompanyia.De fet, Pirelli va presentar, com aalternativa al tancament de la fàbri-ca, el manteniment de tres activitatsdiferents, que seran molt menys in-tensives en mà d’obra: un centre lo-gístic per a la distribució de pneu-màtics a la península Ibèrica(activitat que començarà a principisdel 2010), un centre d’investigació idesenvolupament que permeti ini-ciar els estudis de viabilitat del des- Secretariat Permanent Comitè guir sobrevivint i no ser desnonats rials, pensions, habitatge, protecció xar els impostos als Empresaris, ienvolupament industrial de plaques Confederal CGT de les seves cases o dels supermer- social, per a lliurar el públic, l’erari eximir-los de les seves cotitzacionsfotovoltaiques d’alta concentració i es de la CGT veiem amb cats. públic als interessos de la banca i socials, i el treballador que es jubiliel reciclatge de pneumàtics, que esfaria amb altres socis.Des del mes de febrer, 170 treballa- D indignació l’huracà deslli- gat arran de la crisi econò- mica, contra assalariats, pensionis- Aquest model a "l’espanyola" d’a- baratiment de costos “ad infini- tum”, s’imposa “manu militari” en de les grans empreses, bé de l’auto- mòbil, bé del maó, bé del capital fi- nancer. el dia anterior al seu enterrament, per a d’aquesta manera tenir di- ners, l’estat, l’erari públic i seguirdors han marxat de Manresa amb tes i ciutadania en general i la totes les facetes de la vida de les Les mesures últimes del PSOE, abonant 1 milió d’euros per perso-baixes incentivades. particular violència, menyspreu i persones assalariades: acomiadant aplaudides pel secretari general de na als 561 executius de les 35 Em- xantatge de polítics, governador a milions de treballadors amb la le- l’OCDE (el cap de les patronals preses de l’Ibex (Bancs, Telefòni- del Banc d’Espanya, presidents de gitimació del Govern i del Parla- mundials dels països més desenvo- ques, Constructores, la Banca espanyola i grans Empre- ment; les Administracions Públi- lupats), ni van en la direcció d’un Multinacionals). ses. ques a través de les seves model més sostenible, ni de bon La concepció del bé comú en La destrucció d’ocupació, més de 4 Conselleries de Treball a cada Co- tros van en la direcció d’un canvi aquest país especialment, només té milions de desocupats (camí ja dels munitat Autònoma i els Tribunals de model social que acabi amb les un desenvolupament: els interessos 5 milions), no obeïx només a les de “Justícia”; congelant les pujades desigualtats i les injustícies, per a particulars de Banquers i Grans “regles de la producció”, sinó que salarials pactades en els convenis i restablir la cohesió social. Empreses. I solament serveix per a en la seva base es troba una de les inclusivament aplicant reduccions Tot el contrari, contra les crisis de les grans retòriques mitineres de majors reestructuracions dutes a salarials amb la excusa d’inflació l’habitatge i les grans infraestructu- qualsevol signe polític, però ningú terme pel capital en aquest país, negativa o el pur i dur xantatge de res, més diners públics per a resta- –fins a ara-, s’enfronta al conflicte que ha decidit continuar amb el tancar l’empresa i, sense donar blir el compte de resultats de les 7 social plantejat per la burgesia i el model de competitivitat “espan- treva, deixar a la “sort” del mercat o 8 Grans Empreses Immobiliàries empresariat en aquest país. yol”. a cada hipotecat (milions) que i Constructores amb els seus Des de la CGT exigim donar la El model passa per la disminució s’enfronti ell solet, a la usura i ro- Bancs, encara que sigui construint volta a aquesta situació, transfor- de les rendes salarials, bé per pèr- batori legalitzat dels banquers su- infraestructures que no necessitem. mant la realitat des del compromís dua de salaris totals al perdre’s l’o- permilionaris. Contra la crisi mediambiental i cli- amb el repartiment del treball i de cupació, bé per les renúncies sala- El PSOE, i no diguem el PP, no màtica, més diners públics per a les la riquesa. Conscients que sola- rials en els convenis, bé pel pas a només han mancat d’una certa sen- multinacionals de l’automòbil, ment la mobilització dels treballa- l’economia submergida i sense sibilitat democràtica -adoptar me- sense cap garantia sobre l’ocupa- dors i treballadores pot modificar drets o bé per proteccions d’atur sures pel bé públic, significa que ció. Contra la crisi del treball, més les coses, mantenim la nostra crida escasses. Hi ha més d’1 milió de aquestes mesures ajudin a la majo- diners públics, per a garantir “con- cap a la vaga general. persones, condemnades a les ren- ria social i necessàriament a les tractes precaris i escombraries” Prou de malversar els recursos i des de “beneficència”, ara redeno- “víctimes”, és a dir assalariats i fins que l’assalariat doni les “grà- serveis públics - Contra la injustí- minades d’inserció social. Al ma- ciutadans-, sinó que fora de tot cies” per treballar. Contra la crisi cia capitalista teix temps es força a milions de principi democràtic han anat a l’as- de protecció social (pensions sufi- Parem la tirania bancària – Pel re- persones a mantenir un deute per- salt dels drets més bàsics de la ma- cients davant qualsevol contingèn- partiment del treball i la riquesa manent amb els bancs si volen se- joria social: treball, rendes sala- cia), més diners públics per a rebai- Fa falta ja una vaga general.6 Catalunya. Juliol-agost de 2009
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA El XVI Congrés Confederal de la CGT aposta per la convocatòria d’una vaga general per a la tardor Secretaria Comunicació CGT Catalunya l diumenge 7 de juny finalit-E zava el XVI Congrés Confe- deral de la Confederació Ge-neral del Treball (CGT) celebrat aMàlaga els dies 4, 5, 6 i 7 de junyen el Saló d’Actes de l’Escola Tèc-nica Superior d’Enginyeria Infor-màtica i Telecomunicacions de laUniversitat de Màlaga. Durant tresdies es va debatre i acordar la pos-tura social i sindical de la CGT perals pròxims quatre anys.Al congrés van acudir-hi uns 500delegats i delegades dels diferentssindicats comarcals, provincials ilocals de la CGT de tot l’Estat es-panyol, representant 105 sindicats,d’un total de 160 que estan adheritsactualment a la CGT. Pel que fa aCatalunya, on la CGT hi té 45 sin-dicats, només van assistir al con-grés de Málaga 22 sindicats.S’aproven nous acordsper a l’acció sindical isocial del sindicatEn el congrés ses van aprovar di-versos acords a nivell sindical i so-cial, remarcant els d’acció sindical,amb un elaborat anàlisi de la situa-ció actual del capitalisme i el neoli-beralisme a nivell estatal i interna-cional; la definició d’una estratègiad’actuació per a defensar els dretsdels treballadors i les treballadores,basada en la consolidació del nostre vedós, es va acordar considerar la l’okupació, contra l’especulació i el congrés. En aquest sentit, es va dic Rojo y Negro, Txema Berromodel sindical, la defensa del sec- prostitució com un treball, reclamar contra els criteris de creixement in- acordar convocar un ple extraordi- com a Coordinador de la revistator públic, la lluita contra l’atur i la drets laborals per a les prostitutes, sostenible del capitalisme. nari de la CGT per a després de Libre Pensamiento i Vicente Blan-precarietat, el rebuig dels ERO; la impulsar la seva sindicació i auto- Finalment, es van prendre acords l’estiu, en el qual es valoraria la si- co com a Coordinador del projectenecessària ampliació del treball for- organització, al mateix temps que en defensa de la utilització d’un tuació existent i la possibilitat de de Ruesta.matiu, de l’acció social i de les rela- es reclama la persecució del tràfic llenguatge no sexista dins el sindi- convocar una vaga general per a lacions internacionals; els criteris de de dones i l’explotació sexual. Com cat; en defensa d’uns serveis finan- tardor, conjuntament amb altres La necessària autocríticala negociació col·lectiva; i un marc que el tema ha suscitat un encés cers públics, democràtics i al ser- sindicats i moviments socials. Lareivindicatiu global basat en el re- debat al si del sindicat, es constata veis dels treballadors/es i la crida a una vaga general també va Aquest congrés segurament no pas-partiment del treball i la riquesa, els la necessitat de seguir reflexionant societat; per la promoció de la pe- ser la principal reivindicació ex- sarà a la història com un dels mesdrets i serveis socials per a tots i al voltant de la prostitució i tot allò dagogia llibertària i en defensa pressada en la manifestació convo- destacats i recordats, ni pel seu des-totes, la sostenibilitat i l’autogestió que implica, i consolidar un posi- d’una escola pública, de qualitat, cada per la CGT que, aprofitant la envolupament ni per la trascendèn-com a mitjà i com a finalitat. cionament assumit el més àmplia- laica, autogestionària i llibertària; realització del congrés, va recórrer cia dels acords adoptats, si més noTambé es va aprovar un complet ment possible dins la CGT. per la creació d’una Comissió Con- el dia 5 els principals carrers del ha servit per esdevenir un punt depla de treball per aconseguir la En el terreny de l’acció social es federal de Joves de la CGT dins centre de Málaga, amb una partici- trobada de la militància i captarigualtat real i efectiva entre homes i van prendre acords per avançar en l’àmbit de la Secretaria d’Acció So- pació d’un miler de persones. l’estat actual de l’organització. Estàdones en el món laboral, un pla que la construcció d’un model social lli- cial; i per la realització d’un progra- En el congrés es va triar un nou se- clar que hi ha moltes coses a millo-va més enllà de la llei d’Igualtat bertari, la defensa de les llibertats, ma d’actes en diverses ciutats du- cretariat permanent estatal de CGT, rar en el tema d’organització delsaprovada pel govern i que inclou un dels drets socials i dels serveis pú- rant l’any 2010 per celebrar el del que formen part: Jacinto Ceace- congressos, des dels errors en l’ad-llistat de mesures de cara als plans blics, i l’autogestió com a eina per a centenari de la creació de la CNT. ro (Secretari General), Ángel Luis missió de determinades ponènciesd’igualtat i la negociació col·lecti- construir un nou model de societat. Daquí fins al proper congrés es va García (Acció Sindical), Luis Fran- (com l’antiavortista que va desper-va. Així mateix també es va analit- També es va criticar la participació acordar, conjuntament amb Bala- cisco Romón (Organització), Lola tar un rebuig generalitzat) fins a lazar aquesta nova modalitat de tre- electoralista per innecessària i insu- dre, estendre dins i fora del sindicat Vicioso (Administració i Finances), mecànica lenta de desenvolupa-ball que és el teletreball, i les ficient, i es van prendre acords per el concepte de renda bàsica, expli- Joan Clúa (Comunicació), Paloma ment del congrés, amb el primer diaconseqüències negatives que impli- avançar en la construcció d’un cant-ne les seves característiques Monleón (Acció Social), José Ma- i mig de preàmbul i tots els puntsca per a la lluita sindical i les condi- model agroecològic, en defensa de com a element per a combatre la nuel Muñoz (Formació i Jurídica), importants debatuts la tarda del dis-cions laborals, i es va acordar fo- la sobirania alimentària, l’agricul- precarietat, la pobresa i l’exclusió Desiderio Martín (Salut Laboral), sabte i el matí del diumenge, en quementar la coordinació de les tura ecològica, el comerç just, l’e- social. Isabel Pérez (Dona) i José Pascual es va haver de debatre i prendreseccions sindicals del sector de les conomia social i el cooperativisme, La convocatòria d’una vaga general Rubio (Relacions Internacionals). acords sobre els temes més impor-Tecnologies de la Informació i la contra els transgènics, en defensa contra la crisi provocada pel siste- També s’ha escollit Antonio Carre- segueix a la pàgina següentComunicació. Com a element no- de la sanitat pública, en defensa de ma capitalista va planejar durant tot tero com a nou Director del periò-Catalunya. Juliol-agost de 2009 7
  8. 8. TREBALL-ECONOMIA ve de la pàgina anteriortants mentre moltes delegacions Noves mobilitzacionsanaven abandonant el congrés perretornar a les seves ciutats. O s’a-consegueix que al començar el con-grés les comissions de ponències ja de Parcs i Jardinss’hagin reunit un o dos dies abans ipuguin presentar al ple del congrésels dictàmens de ponència, o el des-envolupament del comici es con- de Barcelonaverteix en una lenta i farragosa ma- Secció Sindical CGTquinària, on tot l’important queda Parcs i Jardinsper al final, entre presses, nervis icansament. El congrés es podria l 18 de juny els jardiners/esdesenvolupar en menys dies o, simés no, hi hauria més temps per aldebat i per prendre acords. E van fer vaga i es van mani- festar per Barcelona des de la seu de Medi Ambient de l’Ajun-Remarcar també com a elements tament fins a la plaça Sant Jaume,negatius determinats tics i rutines on es van concentrar en protestaenquistades en l’organització, així per la gestió de l’Institut Municipalcom la poca presència de joves, tre- de Parcs i Jardins. La plantilla vaballadors de sectors precaris, immi- plantar-se davant els greus atacsgrants i dones. Som un sindicat on que estan sofrint, portant a termela militància és bàsicament mascu- una aturada de dues hores i la ma-lina (tres quartes parts dels afiliats nifestació pel centre de la ciutat.són homes) i treballa en sectors Durant tot el recorregut els prop decom l’Administració Pública o en cinc-cents jardiners/es van cridar,les grans empreses, on encara és van fer soroll i van animar lapossible fer sindicalisme amb un marxa amb la banda de música quemínim de condicions i garanties. havien muntat, que va dedicar “laEn aquest sentit, també cal remar- cucaracha” a l’estimada presidentacar negativament determinades ac- Imma Mayol.tituds i opinions de caràcter mas- La manifestació va començar des- no normalització del sistema retri- sindicals, entenent l’empresa per vist els nostres companys o caps…clista visualitzades en el transcurs prés de concentrar-se davant de la butiu mantenint plusos foscs i pre- això que no ha acudit al treball, Doncs en el cas de Carlos és el ma-del congrés, en les discussions seu de l’Àrea de Medi Ambient de mis de milers d’euros a certs treba- malgrat que "l’acusat" hagi fet el teix: malgrat haver plena constàn-sobre temes relacionats amb els l’Ajuntament de Barcelona on es lladors; no es cobreixen les places seu treball, reunint-se amb un o di- cia que ha exercit la seva labor,drets de les dones i les problemàti- van llançar desenes de rotllos de vacants per jubilacions o les neces- versos membres de la Direcció, o sent coneixedora d’això l’empresaques relacionades amb la violència paper higiènic perquè els polítics sitats evidents amb promocions in- amb l’inspector de treball, o exer- no reconeix aquest fet per que lide gènere. Sembla que determinats netegin les seves vergonyes. Du- ternes, sinó amb adjudicació de cint les seves funcions de secretari falten uns papers… Paper mullat,sectors masculins de la militància rant tota la manifestació es van cri- funcions a dit («que avui et dono i en la seu del Comitè, en el centre perquè la presentació d’aquestesno volen perdre espais de "poder" i dar consignes en contra de les pri- demà et llevo»); tampoc complei- de manteniment de Canyelles i fulles, la funció real de les quals éscontrol davant l’emergent presèn- vatitzacions, les contractacions a xen acords presos sobre adaptació hagi estat vist per gran quantitat de la comprovació que els delegats icia de la dona en els diversos àm- dit i la gestió de l’esquerra pija. A de llocs de treball per motius de treballadors i treballadores, d’uns delegades fan l’ús del nombrebits militants i organitzatius, i se- la porta de l’Ajuntament van llan- salut. Bloquegen qualsevol possi- altres i altres membres del Comitè exacte de les hores sindicals quegueixen considerant les problemà- çar botes i sabates de la feina en ble diàleg per donar sortida a i el sens fi de comandaments inter- els corresponen i no es passen, notiques de les dones com a qüestions menyspreu de l’actitud repressora i aquesta situació d’incompliments medis així com la Cap d’Àrea que que efectivament les empren en lessense importància. antiobrera de la gestió municipal. del conveni. en aquest centre té les seves ofici- funcions que els competeixen.Cal un canvi d’actitud, especial- La direcció de l’Institut Municipal No són gratuïtes les desenes de de- nes. Quin sentit té aquest absurd?ment en alguns sindicats. I desen- de Parcs i Jardins, presidit per la núncies interposades contra Parcs i Tampoc, pel que sembla, serveixen Doncs està clar com l’aigua, lavolupar l’autocrítica, com a ele- regidora de ICV-EUiA Imma Jardins en tots els àmbits de la jus- per res tots els faxos, comunicats, pura represàlia, la pataleta davantment necessari i imprescindible en Mayol, signa acords amb la planti- tícia (Inspecció de Treball, Magis- peticions i altra documentació que la mobilització de la plantilla per aqualsevol organització llibertària. lla que després incompleix siste- tratura, Contenciós-Administratiu Carlos, en l’exercici de les seves lluitar per allò que és just per alAlguns i algunes es pensen que pel màticament, tot això amb la passi- o Tribunal Penal). funcions ha anat remetent regular- comú dels treballadors i treballa-fet de ser una organització llibertà- vitat del Consell d’Administració i Aquesta situació, que es perllonga ment a la Direcció l’empresa. dores de Parcs i Jardins. Quan perria i anarcosindicalista som la per- de l’alcalde del PSC-PSOE Jordi des de fa més de dos anys, ha arri- Sembla ser que tampoc serveix la fi, a contra corrent fins i tot de partfecció personalitzada, el reflex de la Hereu. bat a l’instant que l’Assemblea de seva presència en les reunions del del Comitè s’aconsegueix organit-societat llibertària a la qual aspi- Un exemple d’això és l’última Treballadors ha decidit donar un Comitè, així com no serveix la zar un acte de pressió útil per a re-rem, però lamentablement encara oferta pública d’ocupació acabada pas més en les seves accions i con- seva rúbrica en tota la documenta- vindicar qüestions importants, al-ens falta molt per arribar-hi, encara el 2008, de la qual encara hi ha per- vocar les mobilitzacions del dia 18 ció, com per exemple les actes, gunes gairebé “històriques” com eltenim molts errors per corregir i sones esperant per ocupar el seu de juny. pertanyents a l’activitat d’aquest… compliment dels acords de conve-problemes per solucionar, encara lloc de treball fix. No obstant, sor- L’única cosa que sembla ser que és ni, surt l’empresa amb aquestes.estem massa influenciats pel siste- prèn que prop de 50 persones esti- Parcs i Jardins de vàlid és el fet d’enviar a Recursos Un acte lesiu contra la llibertat sin-ma social que diem combatre. guin treballant en aquest Institut Barcelona imposa una Humans unes fulles signades pel dical i, per tant, contra el legítimPer acabar aquesta crònica, desta- (tècnics en la seva majoria) sense seu responsable conforme fa ús d’- dret dels treballadors i treballado-car la presència i intervencions en haver superat cap procés de selec- sanció de suspensió hores sindicals, sent que en el cas res a reclamar el propi, l’aconse-el congrés de representants d’asso- ció de personal com està establert d’ocupació i sou durant del secretari com del president del guit ja. No ens equivoquem, no ésciacions de recuperació de la me- per a les administracions públi- seixanta dies al Comitè aquestes són un crèdit ad- aquest un acte de repressió a unamòria històrica, de Baladre, d’Eco- ques. D’altra banda, pretenen no Secretari del Comitè dicional per a l’exercici de les persona, a un organisme o a un sin-logistas en Acción, de les agru- contractar personal eventual per a d’Empresa seves funcions. dicat, és la repressió a tota unapacions confederals de l’exili, i de cobrir les vacances d’estiu (en ab- Perquè ho entengueu clarament, és plantilla figurada en aquell que vadelegacions internacionals de di- sència del 33% de la plantilla), que El dia 10 de juny la Direcció de el mateix que si l’única justificació ser escollit per a representar-la sin-versos sindicats llibertaris i alterna- és la temporada amb més necessi- Parcs i Jardins va imposar una san- vàlida per a demostrar que cadascú dicalment.tius: CNT, AC i SUD (França), tats de treball, com s’ha vingut fent ció de suspensió d’ocupació i sou desenvolupem el nostre treball és Per tot això, i perquè si ajupim elUSI, CUB i Unicobas (Itàlia), ESE en anys anteriors el que suposa un durant seixanta dies i el seu imme- el fet de fitxar o que el nostre res- cap ara ja no haurà qui l’aixequi,(Grècia), SAC (Suècia), IP (Polò- abandonament i el consegüent de- diat compliment (de fet comença- ponsable ens inclogui en la fulla hem de mobilitzar-nos. Si no, lania) o IWW (USA-Regne Unit). La teriorament de les zones verdes de va el dia 11) al Secretari del Comi- d’assistència. Direcció de Parcs i Jardins de Bar-delegació de sindicalistes del SNA- la ciutat. tè d’Empresa, Carlos Bernal, de Què més dóna si després anem de celona se sentirà forta per a sos-PAP d’Argèlia no van poder assis- Altres exemples són la privatitza- CGT. compres, al bar o a casa a dormir, treure’ns cada vegada més els nos-tir-hi al ser-los negats els visats per ció de serveis propis de Parcs i Jar- El perquè d’aquesta sanció és el fet si no val el fet d’haver segat tal su- tres drets i llavors, qui seran elsl’ambaixada espanyola. dins sense justificació adequada; la que no presentés les fulles d’hores perfície de gespa o que ens hagin següents?8 Catalunya. Juliol-agost de 2009
  9. 9. TREBALL-ECONOMIA Correos no obre una oficina a Badalona per no disposar de llicència d’activitats econòmiques, i a més està denunciada a la Inspecció de Treball Les irracionalitats de Correos a Badalona Secció Sindical CGT vitat, els treballadors van continuar Correos Barcelona a l’oficina del carrer Assemblea de Catalunya sense treballar. Tot el orreos no va poder obrir l’o- que s’havia de traslladar i els objec-C ficina que volia posar en funcionament el dissabte 23de maig a les 9’30 hores a Badalo- tes postals estava en dos camions de mudances d’una empresa priva- da, una cosa que vam considerar to-na (c/ Sant Ramon 34-36), que no talment fora de tota la reglamenta-té llicència d’activitats econòmi- ció, ja que quan un objecte postalques de l’Ajuntament i que està de- passa d’unes mans a unes altresnunciada a la Inspeccion de Treball sempre es fa sota signatura.per tots els sindicats per incomplir No obstant això aquell matí els ob-la llei de prevenció de riscos labo- jectes postals van ser tractats, igualrals. que les taquilles i les taules, senseEn el matí del dissabte delegats de cap garantia ja que en el seu trasllatCGT I SIPTE vam estar des de pri- no ho havia realitzat personal demera hora en aquest centre, que Co- Correos, no posem en dubte la pro-rreos pretenia iniciés la seva activi- fessionalitat dels treballadors de latat. A les 9’30 hores del matí vam mudança, però no entenem que s’-realitzar una trucada a la Guàrdia hagin trencat les normes internes deUrbana de Badalona perquè aixe- seguretat.qués acta de l’intent d’obertura Quines són les presses de Correussense el permís de l’Ajuntament i per engegar aquest local, encaraamb denúncies a Inspecció de Tre- que no reuneixi condicions?, Doncsball. que està pagant un lloguer des de faPerò el pitjor de tot va ser constatar 4 anys i al setembre se li acaba elque a pesar d’haver anunciat als contracte. Qui pot entendre que s’-veïns que la sucursal del carrer As- hagi fet aquest desembors de dinerssemblea de Catalunya estaria tanca- quan no hi ha hagut cap activitatda i havien de dirigir-se a la del durant 4 anys, per això tenen pressac/Sant Ramon a recollir els seus ob- perquè funcioni encara que siguijectes postals, els objectes postals uns mesos i justificar la despesano havien estat traslladats, ni ha- dels altres quatre anys que no s’havien estat connectats els sistemes utilitzat.informàtics, ni tenien impresos, ni És una immoralitat cap als treballa- tatges desprenen males olors, que zar una activitat. Una oficina sense mit-tan sols estava el llibre de reclama- dors, el que se’ls pretengui fer tre- falten trossos dels sostres, que no té La CGT denunciem aquest nou cas jans i sense serveiscions que diversos veïns havien ballar en un local sense haver pas- sortida d’emergència, i de cara als tant d’arbitrarietat empresarial i devolgut utilitzar per a mostrar la seva sat l’Avaluació de Riscos Inicial, veïns i transeünts les molèsties i el irracionalitat laboral d’una empresa El matí del dia 25, els delegats deindignació i queixa i no van poder que no hi hagi vestuaris, que per les perill que van a sofrir per no haver que no gestiona bé els seus recursos CGT, SIPTE i CSIF vam posar unafer-ho. seves mesures no cabran els 20 tre- un lloc especific per a la càrrega i ni se cessa als responsables. denúncia a l’Ajuntament de Bada-En resum no s’havia dotat l’oficina balladors que aproximadament han descàrrega. Tampoc té el permís de El dilluns 25 de maig vam tornar a lona en referència al fet que Corre-dels mitjans per iniciar la seva acti- de cabre, que els baixants dels habi- l’ajuntament d’obertura per a realit- les 8 del matí al mateix centre de os no disposa de la llicència d’acti- treball. L’oficina de Correos de Ba- vitats econòmiques per a dalona seguia sense tenir activitat, a emprendre l’activitat. En el propi pesar de tenir les portes obertes, no informe elaborat per Correos es re- admetent ni certificats ni paquets coneix literalment que no s’ha rea- postals, no acceptant sol·licituds del litzat el pla d’emergència, que els vot per correu i tampoc lliuren tots quadres elèctrics manquen de sen- els objectes postals que estan en les yalització i que els carros amb els seves dependències encara que els quals es treballa poden colpejar-los, usuaris vagin amb els avisos de Co- que la porta d’evacuació s’obre cap rreos. a endins, que les llums de la paret Vergonyós, lamentable i tercer- manquen de qualsevol protecció i a mundista són les tres paraules que l’altura que estan poden ser copeja- millor descriuen la situació que des amb facilitat provocant la cai- s’està vivint en aquesta oficina de guda dels tubs, que els ramillons Correos de Badalona. Des del dis- que formen el sostre presenten sabte 23 de maig s’hauria d’haver nombrosos trencaments i algunes obert al públic aquesta estafeta de esquerdes que podrien ocasionar Correos per a realitzar totes les fun- caigudes de part dels citats rami- cions que té encomanada, admetre i llons, s’observen humitats en el terç lliurar productes postals com pa- posterior de la paret esquerra,... i quets postals, certificats, etc. així tot l’informe. També en època d’eleccions estan Comptat i debatut tot plegat, ens obligats per llei a cursar les sol·lici- trobem davant d’un local que és in- tuds del vot per correu, però sense salubre per als treballadors i que poder exercir aquest dret en aquesta pot provocar accidents als usuaris. oficina. Aquest fet s’ha denunciat Malgrat tot, l’empresa ens va infor- tant a Correos com a la Junta Elec- mar que pensava mantenir el local toral Provincial de Barcelona. obert.Catalunya. Juliol-agost de 2009 9

×