SlideShare a Scribd company logo
1 of 33
Download to read offline
Catalunya
> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Juliol 2012 · núm. 141 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat   www.cgtbalears.org




Dipòsit legal: B 36.887-1992
> Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 141 · Juliol 2012   0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat




Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA




                                                                    Editorial
> ON ENS TROBEM?
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL
TREBALL (CGT) DE LES ILLES
BALEARS
Camí de Son Rapinya, s/n - Centre
“Los Almendros”, 2n 07013 Palma de
Mallorca
Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -
lesilles@cgtbalears.org




                                          Rescat bancari: Un
Delegació Menorca
Plaça de la Llibertat, 5 07760
Ciutadella
Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592
menorca@cgt-balears.org




                                          cop d’estat…
SECRETARIAT PERMANENT
DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA
CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è - 08003
Barcelona -
spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax




                                          tou, diuen…
933107110

FEDERACIONS SECTORIALS
• Federació Metal·lúrgica de
Catalunya (FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crèdit


                                          S
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)                              e’ns pixen a sobre, diuen que plou i la
• Federació de Sanitat
• Federació d’Ensenyament de                   colla d’imbècils que els fan de claca
Catalunya (FEC)
• Federació d’Administració
                                          demà, o avui mateix, diuen que “no es
Pública (FAPC)                            podia fer res més”, “que sobretot, unitat,
Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn           tingueu confiança”, “és que Madrid ja se
Tel. 933103362. Fax 933107110             sap”, “que nosaltres sempre hem estat
FEDERACIONS COMARCALS                     europeistes…” i que toca callar i esperar.
                                          Que es posin l’Europa dels mercaders a
Anoia
Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada       on els càpiga.
Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es    Un nou cop d’estat, aquest a l’Estat es-
Baix Camp/Priorat                         panyol, es va produir el 9 de juny. Li diuen
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat                  intervenció però és un cop d’estat. Una
Tel. 977340883. Fax 977128041             colleta (diuen que serà tou i per això no
Baix Llobregat                            arribaran a colla) de colpistes vinguts del
Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -
cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
                                          centre de Goldman Sachs seran ara els
Tel. 933779163. Fax 933777551             encarregats de deixar-nos sense drets so-
Comerç, 5. 08840 Viladecans               cials, sense sanitat, sense escola, sense
cgt.viladecans@yahoo.es                   res que no siguin obligacions, cops de po-
Tel./fax 93 659 08 14
                                          rra i negació del dret a ser. Els plantarem
Baix Penedès
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell        cara, ja ho saben, per això s’han armat i
Tel. i fax 977660932                      han llogat milers de de joves musculosos
cgt.baix.penedes@gmail.com
                                          convenientment ensinistrats per trencar-
Barcelonès Nord
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
                                          nos el cap, per tal que la gent digui “inter-
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803     venció” i no “cop d’estat” i sobretot, que
Garraf-Penedès                            tingui confiança en els nous botxins.
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la   Els “tècnics” (són privatitzadors llogats per
Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat
Tel. i fax 938934261                      les empreses que ens vendran “serveis”
Maresme
                                          que per nosaltres són drets) ens diran que
Unió 38 baixos, 08302 Mataró -            cal que tanquem hospitals i escoles, que
maresme.cgt@gmail.com
Tel. i fax 937909034                      no tothom tingui accés a la sanitat, que so-
Vallès Oriental
                                          bren funcionaris i per tant serveis bàsics,
Francesc Macià, 51 08100 Mollet -         que ja se sap que hem viscut per damunt
cgt_mollet@hotmail.com
                                          de les nostres possibilitats…, i no sé quan-       se’ls afoni el palauet que han fet amb els
Tel. 935931545. Fax 935793173
                                          tes mentides més. I sí, potser alguns hi           nostres diners, amb el nostre treball, amb              Agurrelj
FEDERACIONS INTERCOMARCALS                han viscut però els que més hi han viscut          les nostres vides. Que caiguin al clot i no
Girona                                    són precisament els rics que no deixaran           en surtin més els responsables de morts
Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005
                                          de viure-hi, per tant que no ens enredin.          evitables, els que ens volen com més rucs
Girona
cgt_gir@cgtcatalunya.cat                  Això no és cap “rescat” sinó un cop d’estat        millor, els que ens odien tant que només
Tel. 972231034. Fax 972231219                                                                saben mirar cap a dalt per llepar i cap a
                                          a partir del qual aquest Chiquito de la Cal-
Ponent                                                                                       baix per escopir.
                                          zada que fins ara era ministre d’Economia
Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -                                                          Potser ens venceran primer però estigueu
lleida@cgtcatalunya.cat                   deixarà el seu lloc a un altre “tècnic” més
Tel. 973275357. Fax 973271630                                                                segurs que els costarà i que en segon ter-
                                          amic dels amos encara per tornar-nos a             me serem la immensa majoria qui marcarà
Camp de Tarragona
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001
                                          reformar laboralment parlant. Ens retalla-         les regles del joc, perquè algunes no vo-
Tarragona                                 ran tot el retallable i en xafaran tant com        lem passar de tenir uns amos a Madrid a
cgttarragona@cgtcatalunya.cat
Tel. 977242580 i fax 977241528            puguin.                                            tenir-ne uns altres a Brussel•les, ni a Bar-
                                          Tenim diverses opcions: mirar-nos-ho per           celona, València o Palma. Nascuts sense
FEDERACIONS LOCALS                        la tele, vibrar amb la Selección i cridar Viva     amos, lluitarem contra la dictadura dels
Barcelona                                 España!, o sortir al carrer. Com sempre,           diners amb la solidaritat i en defensa de la
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona
flbcn@cgtbarcelona.org                    però cada cop som més, triarem el carrer.          igualtat i la llibertat. I tingueu-ho clar. El que
Tel. 933103362. Fax 933107080             Per aturar-los. I si no en tenen prou pre-         ha passat és un cop d’Estat, ni el primer ni
Berga                                     nent les places aprendrem a fer-nos mi-            el darrer, però un cop d’Estat. I com tots
Balç 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel. 938216747           ners i cavarem sota els seus peus fins que         ells, acabarà caient, acabaran caient…
Manresa
Circumval·lació 77, 2n - 08240             Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat                     Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, Paco
Tel. 938747260. Fax 938747559              Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez,                                  “Em trobo cadàvers vagant sense
                                           Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles                                    memòria, càdavers sense futur.
Rubí
Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@        Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de
hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96        CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n.                                  Em trobo cadàvers vagant sense memòria,
Sabadell
                                           43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat,                                         càdavers sense futur al món”
Rosellò 10, 08207 Sabadell -               com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre
cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93      Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org
745 01 97
                                           Web revista: www.revistacatalunya.cat.                                                                                                            “Vagant sense futur”,
Terrassa                                   No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.                                                                  d’Eina
Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -
cgtterrassafl@gmail.com                   Drets dels subscriptors:
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04       D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor-
                                          porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Castellar del Vallès
Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del     i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat
Vallès                                    necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,
cgt.castellar-v@terra.es,                 cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-
Tel./fax 93 714 21 21                     talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel.
                                          971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent                                          Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”
sallent@cgtcatalunya.cat                                        Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61                             - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
                                                                - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sort                                                            - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Pl. Major 5, 25560, Sort
pilumcgt@gmail.com                                                  Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del
                                                                titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
                                                                    Més informació a http://cat.creativecommons.org/

2                                                                                                                                                                                                                                 Juliol de 2012
REPORTATGE                                                                                                                           La crisi és un
                                                                                                                                                                                fenomen recurrent
                                           L’ajuda imposada per la UE per fer front a la situació
                                           de fallida de la banca espanyola suposarà un major                                                                                   i inherent al
                                           aprofundiment de les polítiques de retallades i austeritat                                                                           capitalisme




  El rescat imposat de
  la banca espanyola
La crisi econòmica: més despossessió social per salvar el
capital financer
                                                                                                                                                                              Actualment, el que s’està intentant,
          Ivan Gordillo
                                                                                                                                                                              salvant el capital financer, és fer front
                                                                                                                                                                              a dues contradiccions centrals. Per
                                                                                                                                                                              una banda, el que s’anomena plètores

G     ol de Cesc! El president del go-
      vern i altres representants po-
lítics ho celebren efusivament a la
                                                                                                                                                                              de capital, és a dir, grans volums de
                                                                                                                                                                              capital atresorat que busca destins on
                                                                                                                                                                              invertir però que, en l’actual context
grada d’un estadi a Polònia en mig                                                                                                                                            de fallida productiva, no troba llocs
d’un partit de l’Eurocopa de futbol.                                                                                                                                          on poder obtenir rendibilitats favora-
Hores abans s’havia anunciat el “res-                                                                                                                                         bles. I per altra banda, l’eterna con-
cat” de la banca espanyola, valorat en                                                                                                                                        tradicció capital-treball. La caiguda
100.000 milions d’euros, un episodi                                                                                                                                           dels beneficis empeny els capitalistes
més de la lamentable gestió de la cri-                                                                                                                                        a reduir els salaris per poder gaudir
si per part de l’Estat espanyol i de la                                                                                                                                       d’un tros més gros del pastís. El go-
Unió Europea.                                                                                                                                                                 vern hi ajuda amb les corresponents
Certament la imatge és patètica.                                                                                                                                              reformes laborals. Un cop fet això,
L’ajuda imposada per la UE per fer                                                                                                                                            però, la minva de la renda salarial fa
front a la situació de fallida de la                                                                                                                                          reduir la demanda i dificulta la venda
banca pel despropòsit immobiliari i                                                                                                                                           de mercaderies per part de les empre-
la creixent morositat suposarà un ma-                                                                                                                                         ses.
jor aprofundiment de les polítiques                                                                                                                                           El que s’anomena rescat és un ins-
d’austeritat. Aquests ajustaments                                                                                                                                             trument que, a curt termini, té efectes
econòmics estan condemnant les                                                                                                                                                en la distribució del deute, que pas-
classes populars, liquidant el patri-                                                                                                                                         sa de privat a públic. A més, a llarg
moni públic i desmantellant la minsa                                                                                                                                          termini, suposa una recomposició
democràcia que podia donar de si el                                                                                                                                           del poder del capital sobre el treball
parlamentarisme. No és una proble-         que es va aixecar el fals creixement        mies centrals reciquessin els seus          que, deixant diners a entitats en falli-
                                           dels anys anteriors a la crisi. Sense       superàvits invertint en la perifèria        da, no s’aconsegueix generar el que        a través de la despossessió de drets i
màtica tècnica sinó una qüestió polí-                                                                                                                                         d’ajustaments estructurals disciplina-
tica. La prioritat són els bancs abans     aquests crèdits les famílies no podien      europea i, per l’altra, permetia que        necessiten, sinó aplaçar el problema
                                           consumir ni accedir a l’habitatge per       el capital de la perifèria gaudís d’una     per més endavant. Tot plegat una ma-       dors de la força de treball.
que les persones. Els representants                                                                                                                                           La crisi que viuen les economies cen-
electes es troben còmodes amb el           culpa d’uns salaris llargament estan-       moneda forta. Tot plegat cal amanir-        niobra per garantir que la banca euro-
                                           cats i baixos i uns preus en augment.       ho amb la incompetència de la clas-         pea acabarà cobrant. Els bancs espan-      trals posa de manifest la incapacitat
mandat de les elits financeres. El cop                                                                                                                                        del capitalisme de garantir unes con-
d’estat dels financers que es va iniciar   Les empreses obtenien importants            se política i les elits econòmiques,        yols deuen, només a bancs alemanys,
                                           beneficis però la ineficiència dels em-     protagonistes d’innumerables casos          francesos i britànics, més de 250.000      dicions de vida dignes a les classes
el 2008 està més que consolidat.                                                                                                                                              populars i la seva incompatibilitat
                                           presaris i la facilitat d’accés al crèdit   de corrupció que en cap cas acaben          milions d’euros. La maniobra no
Comença a fer-se difícil explicar                                                                                                                                             amb un règim més o menys demo-
                                           els permetia mantenir-se en una po-         amb una ferma resposta per part de          s’entendria sense la reforma duta a
alguna cosa nova sobre aquesta cri-                                                                                                                                           cràtic. No hi ha una manca de recur-
                                           sició poc competitiva. Aquesta barra        la justícia.                                terme l’agost passat, acordada per PP
si. Tot el dit i repetit des que va co-                                                                                                                                       sos ni de capacitats, sinó una gestió
                                           lliure de crèdit havia de venir d’algun     Aquest és el diagnòstic real de la crisi.   i PSOE, on es prioritzava constitucio-
mençar continua sent vigent avui                                                                                                                                              desigual de la riquesa produïda. La
                                           lloc donat que l’economia espanyola         I tota acció que no es destini a atacar     nalment el pagament del deute públic
dia, més enllà de les peculiaritats                                                                                                                                           dinàmica d’acumulació del capital
                                           es caracteritza per un dèficit exterior     aquests problemes d’arrel està desti-       abans que cap altra partida. La sego-
dels nous episodis. El mal diagnòs-                                                                                                                                           basada en la persecució del benefici
                                           important. El sistema financer es va        nada a fracassar en trobar una sortida      na condició, derivada de l’anterior, és
tic inicial i la voluntat de salvar el                                                                                                                                        privat està en la base del sistema i
                                           endeutar fortament amb els mercats          a la crisi més enllà d’afavorir el ca-      un duríssim contracte d’austeritat que
capital financer estan darrere de les                                                                                                                                         això és el que es pretén rescatar.
                                           internacionals per finançar la bom-         pital i obrir nous espais d’inversió a      molt probablement començarà per un
erràtiques polítiques econòmiques.         bolla immobiliària. La pertinença a         través de la despossessió del que és        augment de l’IVA que pot arribar fins
Continuem al mateix lloc on érem al        l’euro donava una falsa estabilitat a       públic i l’atac a les classes populars.     el 21%, una major flexibilització del      * Ivan Gordillo és membre del Semi-
començament de la crisi.                   les economies perifèriques. Un dels         El que s’anomena rescat de la ban-          mercat laboral i reducció salarial i       nari d’Economia Crítica Taifa. Arti-
La crisi és un fenomen recurrent i in-     problemes és, doncs, l’elevat endeu-        ca espanyola -o línia de crèdit, com        l’acomiadament de funcionaries.            cle publicat a la Directa núm. 278.
herent en el capitalisme, fins i tot ne-   tament de l’economia, especialment          defineix de manera eufemística el
cessari per al seu funcionament. Les       privat, sobretot de les empreses i del      gover- no és més que
característiques de l’actual crisi capi-   sector financer.                            la imposició a l’Estat
talista són la conseqüència del model      El col•lapse, però, té més relació amb      espanyol d’avalar el
anomenat neoliberal, on la producció       la producció. El sistema productiu          que els bancs mai
i les finances s’han desenvolupat re-      havia arribat a límits insuperables de      no podran tornar als
gides per aquest patró precisament         sobreproducció i sobrecapacitat, el         bancs europeus.
per superar crisis anteriors. Les des-     sector immobiliari o de l’automòbil         La         intervenció
localitzacions, la fragmentació de la      en són paradigmàtics. Aquests ex-           de la UE a través
producció, la precarització laboral i      cessos portaven a una nova senda            del “préstec” dels
les privatitzacions són característi-      d’endeutament per tapar les inver-          100.000        milions
ques d’aquest model, juntament amb         sions fallides, és a dir, la producció      d’euros té com
la importància que ha pres el sector       que no es venia perquè les famílies         a primera condi-
financer en l’organització econòmi-        i empreses no podien assumir més            ció     el    compro-
ca, sobretot a partir de la caiguda de     préstecs. La caiguda dels beneficis         mís de l’Estat de
l’economia productiva.                     es convertia en l’altre gran problema.      respondre en cas
Aquesta crisi es va desencadenar           Un tercer element important ha estat        d’impossibilitat de
amb l’explosió de la bombolla im-          l’arquitectura institucional de la UE,      retorn dels bancs
mobiliària i financera, que es va ges-     construïda per afavorir el capital. Per     espanyols, quelcom
tar a base de donar crèdits sobre els      una banda, permetia que les econo-          més que probable, ja
Juliol de 2012                                                                                                                                                                                                       3
REPORTATGE
Ni rescat, ni ajuda, és una invasió capitalista!
                                          realitzar retallades en la despesa so-
    José Iglesias Fernández
                                          cial d’altres serveis públics relacio-
                                          nats amb el benestar de la població.


N     o estem davant ni d’un rescat
      ni d’una ajuda, sinó d’una in-
vasió capitalista. Les condicions que
                                          ...i desregularitza el
                                          mercat de treball
imposa la Comissió Europea (CE)
per a la rendició total i la submissió    Tercer. Hi ha reformes ineludibles
incondicional de l’Estat Espanyol al      que exigeixen intransigentment les
capitalisme planetari ja han estat ex-    empreses de l’economia real en el
plicades i només contenen coaccions       mercat de treball. Necessiten impo-
imperatives. Fonts comunitàries           sar lliurement als treballadors les
citades pel diari El País deixen ben      condicions laborals que solen aplicar
clar que “les ajudes que s’acaben de      en àrees anomenades de zona franca.
concedir (100.000 milions d’euros)        Cap regulació d’entrada a la contrac-
estan estretament vinculades al com-      tació de mà d’obra (temporalitat to-
pliment del pacte fiscal, digui el que    tal, eliminació del salari mínim); cap
digui el Govern. O Madrid compleix,       regulació durant el temps de treball
o els diners podrien deixar d’arribar”.   (jornada il•limitada, lliure flexibili-
A més, el sistema compta amb fortes       tat / mobilitat, baixos salaris, sense
institucions que actuen pressionant       antiguitat, sense aportacions a la Se-
els governs dels “països gitanos” -tal    guretat Social, sense representativitat
com despectivament se’ls anomena          sindical ni dret de vaga, condicions
als passadissos de les institucions       de treball i ambientals decidides per
oficials europees-: en les últimes        l’empresa, etc.), i sense cap regula-
setmanes ha guanyat presència el          ció de sortida (acomiadament lliure
triumvirat fiscalitzador format pel       i gratuït).
Banc Central Europeu, el Mecanisme        Per tant, darrere de totes aquestes
Europeu d’Estabilitat i el Fons Mo-       reunions dels governs, centrades en
netari Internacional, per assegurar       el dèficit pressupostari i el deute pú-     ma financera (finalitzar el procés de       l’acomiadament i els expedients de       seva esplendor, ara ja fins i tot prole-
que aquestes recomanacions es com-        blic, s’amaga una reforma a nivell          privatització de les caixes d’estalvi),     regulació d’ocupació (ERO) a les ad-     taritzant i empobrint les seves classes
pleixin sense més retards, i d’acord      planetari. És fàcil constatar el que        i la reforma laboral i privatització del    ministracions públiques”.                mitjanes. Els aturats, en una gran ma-
amb els objectius que esmentem a          diem de les declaracions de polítics        sistema públic de pensions. És a dir,       Totes aquestes mesures impliquen         joria procedents de la classe mitjana,
sota. A l’assetjament que està exer-      i buròcrates afins en els dies poste-       són tan escandalosament exigits com                                                  però també bona part de les persones
                                                                                                                                  que l’atur no baixarà, sinó que anirà
cint la troica, s’han sumat personat-     riors:                                      a moneda de canvi de l’ajuda finan-                                                  jubilades, incapacitades per a la pro-
                                                                                                                                  en augment, tot i que els costos la-
ges com Hollande, Merkel, Monti o         Fins fa uns dies, Mariano Rajoy i           cera per part de la CE que un polític                                                testa, amaguen les seves vergonyes
                                                                                                                                  borals no paren de caure, i que la mà
Obama. Però tampoc cal llegir molt        Luís de Guindos es van resistir i re-       de la dreta nacionalista ha hagut de                                                 emparant-se en la caritat que pro-
                                                                                                                                  d’obra és cada vegada més barata per
entre línies per comprendre com el        butjaven rotundament l’ajuda que els        dir: “és evident que aquest rescat té                                                veeixen ONG assistencials com Creu
                                                                                                                                  a les empreses. Aviat arribarem als
capitalisme surt beneficiat d’aquestes    oferia Brussel•les. No obstant això,        conseqüències. Per quin motiu hau-                                                   Roja, Càritas, els bancs d’aliments,
                                                                                                                                  6,5 milions de persones treballadores
turbulències, encara que de vegades       el Govern espanyol no té altra sorti-       rien de deixar diners a les institucions                                             campanyes televisives, etc.
                                                                                                                                  en atur, de les quals tindrem, quan es
no les provoqui directament. Quin és      da que seguir assumint el deute del         espanyoles si no és a canvi d’alguna                                                 La classe mitjana, com matalàs ideo-
                                                                                                                                  recuperi l’economia, al voltant de 6
el mecanisme?                             sector privat, la qual cosa allibera els    cosa?”.                                     milions d’aturats crònics. Com ame-      lògic del capitalisme, ni té una cul-
                                          capitalistes d’aquest país a respondre
                                                                                                                                  naça, la cancellera alemanya Angela      tura de classe, i encara menys una
                                          d’aquesta al convertir-la en deute pú-
El deute privat esdevé                    blic. Així mateix, consumat aquest          El sector productiu                         Merkel ha afirmat que “no hi haurà       cultura de la resistència contra el ca-
deute públic...                                                                                                                   cap prestació sense contraprestació,     pitalisme. El que farà que, bona part
                                          aval pel Govern, aquest fort endeuta-       deixat de banda                                                                      dels seus components vagin assumint
                                          ment de l’Estat el sotmet de manera                                                     sense els ajustos i reformes” que
Primer, les empreses multinacionals                                                                                               s’han acordat .                          la misèria que el capitalisme maltusià
                                          que no li queda ni la menor escletxa        Entre aquestes directrius i dirigents
exportadores han prestat a crèdit a                                                                                                                                        els té reservada. Tampoc sembla que
                                          per negar-se a realitzar les reformes       no apareix cap preocupació per di-
                                                                                                                                                                           l’univers d’esquerres, essencialment
les importadores espanyoles. Crèdit       exigides per aquestes institucions,         namitzar el sector productiu. Mentre        El gran negoci del                       habitat per partits, sindicats, coopera-
facilitat per la gran banca d’aquests     que són el veritable objectiu de la in-
països. Els agents econòmics que
                                                                                      hi ha diners per al sistema financer        capitalisme                              tives i altres expressions afins es pro-
                                          vasió capitalista. Per tant, és fàcil en-   amb prou feines queda un euro per al
s’endeuten són els bancs, les empre-      tendre que com més endeutat estigui         sistema productiu. Es salven bancs i                                                 posi alguna cosa més transformadora
                                                                                                                                  En resum. El capitalisme no està         que la tornada al capitalisme huma-
ses i les famílies. És un deute que       el Govern més obligat està a realitzar      caixes però no hospitals ni escoles.        en crisi, sinó que és el seu model       nitari i verd. Caldrà esperar a veure
contreu el sector privat però pel qual    les retallades en la despesa social i les   Es congelen o redueixen els salaris i
la CE n’obliga l’Estat a responsabilit-                                                                                           d’acumulació el que pateix algunes       per on es desenvolupen els esdeveni-
                                          privatitzacions que li imposa la CE.        pensions, però ningú s’atreveix a li-
zar-se, de manera que el deute privat                                                                                             turbulències. Alteracions que aprofi-    ments. De moment la crisi és un gran
                                          Amb la suma concedida com a deute           mitar les desorbitades remuneracions
es converteix en deute públic.                                                                                                    ta per fer neteja, afeblir el poder de   negoci del capitalisme.
                                          -100.000 milions d’euros per ara- la        anuals dels directius d’aquestes em-
                                          troica reconeix al Fons de Reestruc-                                                    resistència i eliminar els indicadors
                                                                                      preses. Els preus del gas, electricitat i
                                                                                                                                  de benestar aconseguits per la lluita    * José Iglesias Fernández és mem-
...el govern retalla                      turació Ordenada Bancària (FROB)            altres mercaderies indispensables per
                                                                                                                                  històrica de la classe treballadora.     bre del Seminari d’Economia Crítica
                                          aquesta quantitat, però els diners pas-     al benestar diari estan pujant, de ma-
despesa social...                         sen a pagar als creditors estrangers:       nera que el poder adquisitiu continua       A la contradicció Capital-Treball,       Taifa. Article publicat al web del set-
                                          cobren els bancs internacionals pels        degradant-se.                               el capitalisme està (i segueix) en la    manari Directa.
Segon, una vegada la CE aconse-
                                          préstecs concedits a bancs d’aquest         No obstant això,
gueix que l’Estat reconegui el deute
                                          país (Santander, BBVA, la Caixa,            la reforma labo-
exterior com a pròpi, actua en nom
                                          etc.), i cobren les empreses multina-       ral exigida ja és
dels governs dels països prestadors
                                          cionals per la venda a crèdit de mer-       un fet. Acaba de
imposant les condicions i pressio-
                                          caderies i serveis a empreses impor-        ser aprovada amb
nant amb terminis perquè es pagui
                                          tadores espanyoles. Encara que no ho        els vots de PP,
aquesta. Les condicions consistei-
                                          diuen, l’ajuda o rescat, és per pagar a     CiU, UPN i Foro
xen en pagar els interessos, que en
                                          aquestes entitats estrangeres. Perquè,      Asturias; ve a ser
el cas espanyol poden arribar al 7%
                                          si com descarten els experts, “els          “un pas més en
(o més), afegint les quantitats presta-
                                          100.000 milions d’euros del pla de          la flexibilització
des -per 100.000 milions de préstec
                                          rescat de la banca espanyola [no ani-       del mercat de
l’Estat espanyol pagaria 7.000 mi-
                                          ran] a parar al crèdit a les empreses i     treball: estableix
lions l’any d’interessos i Alemanya
                                          famílies”, a què es dedicaran llavors?      l’acomiadament
només 1.000-.
                                          Pensem que, amb aquesta ajuda coer-         més ràpid i ba-
Els estats prestadors saben que
                                          citiva, la CE mata dos ocells d’un tret     rat (20 dies per
l’aparell productiu espanyol és inefi-
                                          a favor del capitalisme planetari: so-      any       treballat),
cient per respondre a aquests com-
                                          tmet el Govern espanyol a pagar les         devalua la nego-
promisos financers, tant al volum del
                                          entitats estrangeres i a realitzar les      ciació col•lectiva
préstec com al dels interessos, de ma-
                                          privatitzacions i reformes exigides         en la mesura que
nera que poden pressionar i forçar el
                                          en el document: reforma fiscal, amb         dóna més poder
govern espanyol a privatitzar aquells
                                          augment dels impostos indirectes;           a l’empresari per
sectors objecte d’avarícia d’aquests
                                          control dels pressupostos públics           canviar les con-
prestadors, com l’educació, la sanitat
                                          (que no hi hagi dèficits) -amb especial     dicions de treball
i les pensions públiques, així com a
                                          atenció a la despesa social-, la refor-     i salarials i regula
4                                                                                                                                                                                                Juliol de 2012
REPORTATGE
El rescat de la vergonya
                                           empreses associades obres públiques        var a la casta oligàrquica econòmica-
              Rafa Cid
                                           i concessions per a garantir la conti-     dinàstica-financera. El 99 per 100 de
                                           nuïtat de l’espoli.                        la societat que crea riquesa i progrés
                                           El 10 de maig de 2010 el govern            per a redimir al 1 per 100 cleptòman

A     l més pur estil mafiós. Extor-
      sió pura i dura. Encara que es
disfressi de crèdit tou, l’acceptació
                                           del PSOE va assumir la interven-
                                           ció que demanaven els mercats i
                                           ho vaanomenar una dolorosa políti-
                                                                                      i ociós. Quina sagnant broma aquesta
                                                                                      campanya sobre compatibilitzar aus-
                                                                                      teritat i creixement que verbalitzava
d’una ajuda de fins a 100.000 mi-          ca d’austeritat. El 9 de juny de 2012      l’oposició socialista per a amagar la
lions d’euros per part del govern per      l’executiu recanvi del PP ha acceptat      seva responsabilitat en el desastre!
a sanejar la banca espanyola (“la mi-      el rescat de Brussel•les i ho ven com      Només un cinisme propi dels còm-
llor del món”, que deien en l’etapa        una ajuda “extremadament avantatjo-        plices del linxament pot teoritzar so-
Zapatero) és un atracament social          sa”.                                       bre la necessitat creixement amb una
sense precedents.                          El poble que sofreix la crisi sense        mà quan amb l’altra aplaudeix un
L’Estat (no som tots?) s’endeuta en        culpa cap no té perquè saber la veritat    creixement real de deute i dèficit. Tot
una quantia equivalent al 10 per cent      del robatori en aquesta democràcia de      sense que el robatori que el govern i
del PIB per a salvar als bancs privats     casino. La “generosa” aportació del        la classe política han perpetrat sobre
causants del boom immobiliari i les        eurogrup augmentarà el ja gruixut          el patrimoni social hagi tingut si més
hipoteques-forca. I no és “una nacio-      deute sobirà i el dèficit públic, el que   no la compensació d’exigir als seus
nalització” (dono perquè em donis,         implica inexorablement més penúries        caps financers que venguin els seus
diners per accions), com en el cas         per a la gent humil i els treballadors.    ingents actius immobiliaris a preus
de Bankia, sinó un torrent de diners       “La marca Espanya” és ara més que          de mercat. Res d’això. Gratis total.
ad calendas gregues per a reflotar un      mai una marca escombraries, una            Al contrari, com la banca usurera ja
sector que en plena crisi econòmica,       cotxina condemna que els nostres           no podia finançar-se en els mercats
amb prop de sis milions d’aturats,         corruptes dirigents deixen com em-         de capital perquè ningú creu en els
segueix donant beneficis, atorgant         metzinada herència a diverses gene-        seus falsejats balanços, per més test
vergonyoses indemnitzacions mul-           racions. Una vegada més, en la mi-         d’estrès que la glorifiquin, han posat
timilionàries als seus directius i fi-     llor tradició del capitalisme canalla,     una pistola en el pit de tota la societat
nançant als partits polítics perquè        el govern de la nació, teòric repre-       perquè ella la financi amb sang, suor
quan arribin al poder es posin a les       sentant de l’interès general, decreta      i llàgrimes.
seves ordres i ofereixin a les seves       el sacrifici de tot un poble per a sal-    L’Estat són ells.



La UE, el FMI i el Govern imposen a la ciutadania un nou
rescat a la banca
                                           ni retallades socials. Una prova
      Ecologistes en Acció
                                           d’això és mirar el mirall irlandès. El
                                           cas d’Irlanda és calcat a l’espanyol:
                                           l’immens deute immobiliari dels

D     avant de la imposició d’un nou
      rescat a la banca a costa de la
ciutadania, cridem a la mobilització
                                           bancs va ser eixugat amb els diners
                                           de la ciutadania irlandesa primer a
                                           través dels recursos propis i, pos-
ciutadana contra el pagament del           teriorment, de la UE. Com és ben
deute il•legítim i el rescat a la banca.   sabut, aquestes mesures van impli-
El que hem de triar és entre entregar      car una forta retallada en despeses
els recursos col•lectius als que més       socials i ambientals. I si el cas irlan-
tenen o invertir-los en necessitats so-    dès és conegut de sobra i té molts
cials, com ara educació, sanitat, habi-    paral•lelismes amb l’espanyol, les
tatge i medi ambient.                      implicacions de la intervenció grega
El 9 de juny la UE, el FMI i el Go-        no són menys conegudes. Però, per
vern espanyol van imposar a la ciu-        si queda cap dubte, tant la UE com
tadania un nou rescat a la banca.          el FMI ja han deixat clar que hi ha
La suma serà de 100.000 milions            condicionalitat en l’ajuda, en concret
d’euros que cal pagar amb diners           en “consolidació fiscal, reformes es-
públics a un tipus d’interès del 3%.       tructurals i mercat de treball”.
Eixos 100.000 milions suposen el           Per a preveure el que implica aques-
10% del PIB espanyol però, amb el          ta condicionalitat només cal veure el
3% d’interès en el marc d’una eco-         nostre present. Les retallades ja es
nomia en caiguda, el percentatge           pateixen aquí des de 2008 en forma
realment serà més gran. Però aquesta       de reformes laborals encaminades a
no és la xifra total. A hores d’ara les    una major precarització del treball,
diferents mesures de suport (fons de       rebaixes brutals dels salaris, endarre-
rescat, compra d’actius o avals) a la      riment de l’edat de jubilació o degra-
                                                                                      el que ja s’estava fent i està previst      de la gran majoria de la població.   triar entre que els que tenen molt re-
banca espanyola pugen 140.000 mi-          dació accelerada dels serveis educa-
                                                                                      fer amb aquest malson setmanal en           Que a més és un deute que és impa-   cuperin les seues inversions i la vida,
lions d’euros. És a dir, un 14% del        tius. Però probablement aquestos no
                                                                                      què s’han convertit els Consells de         gable. I, sobretot, que com hem de   triem la vida.
PIB. D’aquesta manera, en total la         són els impactes més forts, ja que les
                                                                                      Ministres dels divendres. D’aquesta
banca està comprometent, almenys,          brutals retallades en sanitat i en pro-    manera no hi haurà intervenció per-
un 24% del PIB.                            tecció del medi estan posant ja, sen-      què ja existia a través del Pacte Fis-
Però aquesta impressionant suma de         se exagerar, cadàvers sobre la taula.      cal de la UE.
diners públics que acabarà en molt         Són els d’aquelles persones que ja no      Així, des de la ciutadania tenim bà-
poques mans privades ni tan sols           arriben a temps a les urgències per-       sicament dos opcions. La primera és
serà suficient. El deute total espanyol    què les han tancades, o que no tenen       que fem el que se’ns demana amb
és el 400% del PIB, la gran majoria        un diagnòstic adequat perquè s’han         insistència, que ens quedem quiets
privat (un 336% del PIB). Així, ni         detret els fons per a realitzar-los, o     mentre ens devoren, membre a mem-
tan sols comprometent un quart de la       que perden un sostre on viure, o que       bre, “els mercats”, és a dir, el gran
riquesa anual de l’estat hi ha possibi-    pateixen els impactes d’aigües con-        capital bancari i transnacional. Que
litats reals d’acostar-se al pagament      taminades perquè no hi ha diners per       disfrutem del circ del futbol mentre
de la gegantina bombolla de deutes         a depuració.                               ens prenen el pa.
generats per l’especulació urbanísti-      Potser perquè portem anys de grans         La segona és que reaccionem, que
ca. Aquest deute és impagable.             bombaments de recursos de baix             prenguem el carrer i diguem que
Per a Ecologistes en Acció, i per a        a dalt, és pel que s’atreveixen a dir      l’immens deute que ens lliga no
tota la ciutadania, resulta obvi que       des del Govern que no hi haurà con-        l’hem generat des de la ciutadania, i
el Govern menteix quan diu que no          dicionalitat. Potser volen dir que no      que els que l’han creat ho han fet en
hi haurà condicionalitat en l’ajuda        hi haurà condicionalitat afegida a tot     contra dels interessos i les necessitats

Juliol de 2012                                                                                                                                                                                              5
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                                     La CGT
                                                                                                                                                                                  promourà una
                                             La nova reforma laboral és la conseqüència de la derrota
                                             de les estratègies sindicals i de l’absència d’alternatives                                                                          nova vaga general
                                             transformadores acceptades per les classes populars                                                                                  per a la tardor




                                             Enduriment de la
                                              reforma laboral
Després del seu pas definitiu pel Congrés i el Senat

                                             convenis col•lectius no renovats que       de la reforma i és el tema que més
              Redacció
                                             en el text original era de dos anys.       preocupa. S’elimina l’exigència
                                             Aquesta modificació fa que els tre-        d’autorització administrativa prèvia
                                             balladors puguin veure’s en una deli-      per a les regulacions d’ocupació en

L     a reforma laboral elaborada pel
      govern de Mariano Rajoy era
aprovada definitivament el 28 de
                                             cada situació de desprotecció davant
                                             l’empresari al mancar d’un acord que
                                             reguli les seves condicions laborals.
                                                                                        les empreses.
                                                                                        Les empreses que acomiadin a més
                                                                                        de 100 treballadors haurien de dis-
juny de 2012 en el seu pas pel Con-          En aquest sentit cal tenir en compte       senyar un pla de recol•locació exter-
grés dels Diputats, l’últim tràmit que       que en els quatre primers mesos de         na dissenyat per a un mínim de sis
restava per a la seva aprovació defi-        2012 s’ha vist una baixada molt es-        mesos.
nitiva, ja s’ha convertit en llei i refor-   pectacular del ritme de signatura de       La indemnització per acomiadament
ça el poder dels empresaris al temps         convenis. Així mateix, en l’actualitat     improcedent es redueix per als con-
que precaritza les condicions laborals       hi ha quatre milions de treballadors       tractes indefinits de 45 a 33 dies per
dels treballadors i treballadores.           que encara no han renovat el seu           any treballat, amb un màxim de 24
La llei quedava llesta per a ser publi-      conveni. Aquesta modificació pot           mensualitats.
cada en el Butlletí Oficial de l’Estat,      provocar que la part empresarial es        Els contractes fixos que actualment
una vegada ratificades totes les es-         vegi amb la possibilitat de alliberar-     tinguin dret a 45 dies per any mantin-
menes incorporades, onze esmenes             se de compromisos i opti per retardar      dran aquesta quantia fins a l’entrada
del PP i una del PNB al seu pas pel          el procés i així aconseguir empitjorar     en vigor de la norma i a partir de lla-
senat i ha aprovat definitivament una        les condicions laborals de les planti-     vors la indemnització passarà a ésser
modificació del mercat de treball que        lles.                                      de 33 dies. El límit per a ambdós pe-       5 % de les jornades hàbils, o el 25 %       Amb aquest contracte, l’empresari
generalitza la indemnització per aco-        Una altra de les esmenes del PP in-        ríodes serà de 42 mensualitats.             en quatre mesos discontinus dintre          podrà beneficiar-se d’una deducció
miadament en 33 dies amb un topall           troduïdes i que vénen a modificar el                                                   d’un període de dotze mesos.                de 3.000 euros per la contractació
de dues anualitats i que facilita que        decret que està en vigor actualment té     - Acomiadament objectiu: 20 dies            No      es     consideraran       faltes    d’un primer empleat menor de 30
les empreses puguin acomiadar per            a veure amb les relacions individuals      d’indemnització per any treballat           d’assistència, entre altres, les absèn-     anys i es compromet a mantenir el
causes econòmiques, i sense tutela           en l’empresa. El PP ha donat suport a      En el cas de l’acomiadament ob-             cies per vaga legal, per representació      contracte tres anys.
judicial, amb 20 dies i amb un màxim         donar més poder a l’empresari per a        jectiu -que permet a les empreses           legal dels treballadors, risc durant        L’aturat podrà compatibilitzar el sou
de dotze mensualitats.                       canviar de forma unilateral les con-       acomiadar per causes econòmiques,           l’embaràs, malaltia o accident no la-       d’aquest contracte amb el 25 % de la
La reforma laboral que s’ha aprovat          dicions de treball a l’autoritzar-li a     organitzatives, tècniques o de pro-         boral quan duri més de 20 dies i ho         prestació per atur durant un any com
després d’un tràmit parlamentari, que        disposar de fins a un 10% de la jor-       ducció amb una indemnització de             acordin els serveis sanitaris oficials      a màxim. L’edat màxima per a acce-
entre la seva discussió en el Congrés,       nada anual, enfront del 5% actual.         20 dies per any treballat- s’entendrà       o per tractament de càncer o malaltia       dir al contracte de formació i apre-
en la comissió d’Ocupació i en el            Això vol dir que, si en una empresa        que concorren causes econòmiques            greu.                                       nentatge serà de 30 anys, fins que la
Senat ha durat més de dos mesos i            la jornada laboral anual aconsegui-        quan hi hagi pèrdues actuals o pre-                                                     taxa d’atur a Espanya baixi al 15 %.
mig, és encara més dura que el de-           da per la negociació col•lectiva són       vistes o la disminució persistent del       - Convenis col•lectius amb pròrro-          Es bonifica fins a amb 3.600 euros el
cret que està en vigor des del passat        1700 o 1800 hores, l’empresari podrà       nivell d’ingressos ordinaris o vendes.      ga limitada                                 contracte indefinit per a joves menors
12 de febrer i empitjora el contingut        canviar entre 170 o 180. L’augment         S’entendrà que la disminució és per-        Els convenis d’empresa tindran prio-        de 30 anys, i amb 4.500 euros per als
de la norma en relació als drets dels        de la disponibilitat empresarial de les    sistent si durant tres trimestres conse-    ritat sobre els d’àmbit superior.           de desocupats de llarga durada.
treballadors.                                condicions de treball empitjorarà les      cutius el nivell d’ingressos ordinaris      L’empresari podrà incomplir els pac-        A partir del 31 de desembre no es po-
El projecte procedeix del Reial              condicions de conciliació de vida la-      o vendes de cada trimestre és inferior      tes en un conveni col•lectiu (despen-       dran encadenar contractes temporals
decret-Llei 3/2012, de 10 de febrer,         boral i personal i és un atac en tota      al registrat en el mateix trimestre de      jament) en matèria d’horari, distribu-      que superin els 24 mesos.
convalidat el passat 8 de març, amb          regla als drets dels treballadors i, es-   l’any anterior.                             ció del temps de treball, torns, salaris
l’objectiu, argumentava al Govern,           pecialment de les dones, que són les       Les empreses amb beneficis que aco-         o funcions, quan concorrin causes           - Bonificacions per a autònoms
de “crear les condicions necessàries         més sotmeses a les dobles o triples        miadin a treballadors de 50 o més           econòmiques, tècniques, organitzati-        S’estableixen bonificacions per no-
perquè l’economia espanyola pugui            jornades.                                  anys haurien de fer una aportació           ves o de producció.                         ves altes de familiars col•laboradors
tornar a crear ocupació”.                    En el Senat, el PP ja havia introduït el   econòmica al Tresor Públic.                 Es considera causa econòmica si hi          de treballadors autònoms que equi-
El 12 d’abril, en el ple del Congrés, el     passat 12 de juny onze esmenes, en-        El personal laboral fix de les Ad-          ha disminució persistent d’ingressos        valdran al 50 % de la quota que resul-
PP, amb el suport de CiU, va rebutjar        tre elles una iniciativa que modifica la   ministracions       Públiques      tindrà   ordinari o vendes. En aquest cas,           ti d’aplicar sobre la base mínima de
les cinc esmenes a la totalitat amb text     llei 27/2007 sobre l’accés a la pensió     prioritat de permanència en cas             s’entendrà que aquesta disminució           cotització durant els 18 mesos imme-
alternatiu presentades al projecte de        de jubilació i el que es coneix com        d’acomiadament si hagués adquirit           és persistent si durant dos trimestres      diatament següents a la data d’alta.
llei i també va tombar 656 esmenes a         llacunes de cotització. Segons aques-      la seva condició mitjançant un procés       consecutius els ingressos ordinaris
l’articulat. La Comissió d’Ocupació i        ta modificació, a l’hora de calcular la    selectiu d’ingrés convocat a aquest         o vendes de cada trimestre són infe-        - 20 hores a l’any de formació
Seguretat Social es va reunir el dia 24                                                 efecte.                                     riors al registrat en el mateix període     Tots els treballadors tindran dret a 20
                                             base reguladora de les pensions quan
de maig per a debatre, amb compe-                                                                                                   de l’any anterior.                          hores de formació a l’any pagades
                                             hi hagi llacunes de cotització, les pri-
tència legislativa plena, l’informe de                                                  - Acomiadaments i sous en el sector         A més, l’empresari podrà modificar          per l’empresa i vinculades al lloc de
                                             meres 48 mensualitats s’integraran
la ponència sobre el projecte de llei,                                                  públic                                      fins a un 10 % (180 hores) la jornada       treball.
                                             amb la base mínima d’entre totes les
que va ser aprovat per 25 vots a favor                                                  Els organismes i entitats del sector        anual d’un treballador.                     Es crea un compte amb tota la forma-
                                             existents a cada moment, i la resta de
i 17 en contra. Una vegada aprovat el                                                   públic podran acollir-se a causes           Es limita a un any la pròrroga au-          ció rebuda pel treballador en la seva
                                             mensualitats amb el 50 % d’aquesta
Dictamen aquest projecte, va passar                                                     objectives d’acomiadament com les           tomàtica dels convenis col•lectius          vida activa.
                                             base mínima, una qüestió que afec-
a continuar la seva tramitació en el                                                    empreses privades. D’altra banda,           (ultraactivitat) i si transcorregut
                                             tarà bàsicament a les dones.
Senat, on el PP va tombar tres vetos i                                                  s’estén al sector públic autonòmic i        aquest període no s’arriba a un acord,      - Desocupats que prestin serveis en
574 propostes de modificació.                                                           local les mesures de control de les         s’aplicarà el conveni d’àmbit supe-         benefici de la comunitat
Els conservadors han utilitzat en            Resum de les                               retribucions i indemnitzacions del          rior (sectorial o territorial) i també es   S’estreny la col•laboració amb les
aquest procés el seu corró parlamen-         principals mesures                         personal d’alta direcció.                   pot acudir a la Comissió Consultiva         mútues de treball per a avaluar la in-
tari, amb el suport de CiU, per a en-                                                                                               Nacional de Convenis Col•lectius            capacitat temporal.
durir un text ja de per si mateix molt
                                             que introdueix, amb                        - Acomiadaments per absentisme              perquè intervingui.                         Les persones que cobrin la presta-
perjudicial per als drets dels treballa-     les modificacions                          laboral                                                                                 ció per atur podran realitzar serveis
dors i introduir així diversos canvis        afegides al text final                     Es considera causa d’acomiadament           - Contractes per a Pymes                    d’interès general en benefici de la co-
importants.                                                                             les absències d’un treballador enca-        Es crea un contracte per a pymes amb        munitat mitjançant convenis amb les
Entre les esmenes pròpies que el
                                             després del tràmit                         ra justificades però intermitents que       menys de 50 treballadors, amb un            administracions públiques.
PP va introduir en el Congrés i que,         parlamentari:                              arribin a el 20 % de les jornades hà-       període de prova d’un any en el qual
aprofundeixen en els seus aspectes                                                      bils en dos mesos consecutius, sem-         no hi ha indemnització per acomiada-        - ETT
més negatius, es troba la reducció a         - Acomiadament                             pre que el total de faltes d’assistència    ment, que desapareixerà quan la taxa        Les ETT podran actuar com agències
un any de la pròrroga indefinida dels        L’acomiadament ocupa el gruix              en els dotze mesos anteriors arribi al      d’atur baixi del 15 %.                      privades de col•locació.

6                                                                                                                                                                                                   Juliol de 2012
TREBALL-ECONOMIA

                                             Reformes i
                                          precarietat moral
                                              que encara tenim amb l’eina o vehi-        falta de llibertat de contractació, la    li fa gairebé impossible trencar el         cial de la qual més immediat no és
    Desiderio Martín Corral
                                              cle tècnic anomenat desregulació.          seva capacitat de negociació en tot       cercle de la inestabilitat i incertesa:     altre que el d’acréixer la posició de
                                              Que el PP tanqués posteriorment el         el referit a les seves condicions de      arbitrarietat i inestabilitat en l’accés,   força de les gerències, de les empre-
                                              cercle de l’autoritarisme, per mitjà       treball (jornada de treball, temps de     permanència i sortida del mercat de         ses, del capital.

L    ’Acord aconseguit entre els
     agents socials (patronals i CCOO
i UGT) el passat mes de febrer per a
                                              d’una reforma laboral encara més
                                              bèstia, no deixa d’ésser sinó, una
                                              conseqüència de la derrota i fracàs
                                                                                         treball mitjans adequats, intensitat,
                                                                                         etc.) es troba molt disminuïda i en
                                                                                         qualsevol moment, tant des de la for-
                                                                                                                                   treball.
                                                                                                                                   L’absència de drets genera una deter-
                                                                                                                                   minada identitat de la força de treball
                                                                                                                                                                               Enfrontar-se al capitalisme exigeix
                                                                                                                                                                               no només combatre el treball assa-
                                                                                                                                                                               lariat en la seva forma social actual
l’ocupació i la negociació col•lectiva,       absolut de les estratègies sindicals       ma jurídica com de la realitat, aban-     que fomenta els valors insolidaris, la      i en la seva manera de gestió, sinó
no deixava de ser una “acta notarial”         i de les impotències i absències           dona el mercat de treball, engrossint     competitivitat, la desconfiança i, la       que requereix d’una voluntat pràcti-
sobre la precarietat política, moral i        d’alternatives transformadores creï-       novament les llistes de l’atur i passa    por a “perdre” el que no es posseeix        ca de combatre l’assignació obliga-
social en que se’ns ha sumit a la ma-         bles i acceptades per les classes po-      a ser ocupable (empleabilitat), d’on      (ocupació variable, salaris escassos i      tòria del treball, de repartir el treball,
joria de la població en general i espe-       pulars, no només en aquests quatre         procedeix.                                condicions indignes).                       d’escurçar dràsticament el temps
cíficament als 23 milions de treballa-        anys de “gran estafa”, sinó i, sobretot    L’organització flexible de l’ocupació,    La por paralitza l’acció tant de l’auto-    de treball obligatori, de l’obligació
dors i treballadores que constituïm la        , en els últims 30 anys en els quals es    no només fomenta la utilització de        defensa (lluita individual), com la         d’una manera de comportament so-
població activa de l’Estat espanyol,          ve desregulant el mercat de treball i      mà d’obra precària, -la qual cosa         defensa dels drets col•lectius, cons-       cial amb pautes de consum material
encara que 5,3 milions estiguem des-          desmantellant els serveis públics, el      deu veure’s com una conseqüència          tituint-se un procés individualitzant i     i relacional, diferents, on tots cuidem
ocupats i desocupades i, 17,8 milions         comú de tots i totes.                      necessària per a la producció del be-     d’espera d’un “alguna cosa externa”         i siguem cuidats, on l’austeritat sigui
d’ocupats i ocupades –ara com ara-,           En els models constituïts de relacions     nefici-, sinó que, sobretot persegueix    sense nom i sense elements objectius        sinònim de suficient per a tots i totes
anem a haver de transitar les nostres         laborals actuals, el treballador/a entra   que la força de treball sigui utilitza-   que ho expliquin. Que les coses vagin       i, siguem capaces de generar contra-
vides laborals i socials, pel camí de         en el mercat de treball, roman i surt,     da de tal manera que s’adapti a les       a millor, però sense la intervenció del     poders que es moguin en altres lògi-
la despossessió dels drets laborals           com una mercaderia nua de drets:           exigències de l’empresa, la qual cosa     subjecte o subjectes socials.               ques de constitució de les relacions
                                                                                         necessàriament comporta un aug-           La mateixa incertesa sobre el futur,        socials.
                                                                                         ment en la capacitat de disciplinar       no només el laboral, sinó el social de      Si bé és cert que la precarietat ma-
                                                                                         aquesta força de treball.                 l’individu, augmenta les dificultats        terial i moral és el “comú” de gran
                                                                                         El treballador, home – dona, es troba     per a conformar i afermar identitats        part de la població, també és cert
                                                                                         indefens davant la capacitat de dis-      individuals i col•lectives entorn del       que aquesta condició de miserabi-
                                                                                         ciplina inherent a la relació salarial    treball. Però aquesta no-identitat (del     litat conté en si mateixa el princi-
                                                                                         en la gestió de la força de treball.      treball), no es fa des de la crítica a      pi d’esperança, de possibilitat de
                                                                                         Indefensió que abasta les dues di-        la relació salarial o dit d’altra forma,    rebel•lar-se, d’aixecar-se del terra,
                                                                                         mensions de les relacions socials de      des de la ruptura amb la relació sala-      de ser subjectes autònoms de la nos-
                                                                                         poder en l’interior de la relació sala-   rial obligatòria, sinó que la mateixa,      tra pròpia història.
                                                                                         rial: d’una banda, la de les gerències    no es constitueix per l’absència de
                                                                                         i, per un altre, la força sindical o el   continuïtat o permanència del tre-          * Desiderio Martín és Secretari de
                                                                                         nivell individual i/o col•lectiu de ne-   ball. El conflicte no desapareix però       Salut Laboral del Comitè Confederal
                                                                                         gociació de les condicions de treball.    es fa més complex al dissoldre’s en         de la CGT, publicat al núm. 254 del
                                                                                         És una força de treball a la qual se      una xarxa de teranyina, l’efecte so-        Rojo y Negro.



CGT en suport de la lluita de les conques mineres
  Secretariat Permanent del                   mens del govern i a la seva política       s’injecten 100.000 milions a la ban-      que és imprescindible que des de            sanitat, el transport, es retalla en la
 Comitè Confederal de la CGT                  de retallades. El cas de la mineria és     ca, el govern retalla 600 milions de      tots els sectors, associacions, sindi-      mineria i demà serem qualsevol de
                                              el viu exemple de la incapacitat del       les ajudes a la mineria sense un pla      cats i col•lectius, es participi activa-    nosaltres i nosaltres. És imprescindi-
                                              govern per a manejar una situació de       de reconversió dels sectors que pro-      ment donant suport a les i els treba-       ble la immediata unitat de tota classe

E
                                              crisi econòmica, al deixar de soste-       dueixen pèrdues.                          lladors miners en la lluita que estan       treballadora per a acabar amb aquest
     stem vivint una lluita exem-
                                              nir la indústria del carbó a força de      La CGT continuarà donant suport,          mantenint contra el Govern i contra         genocidi laboral que està escometent
     plar protagonitzada per les i els
                                              tancaments salvatges, ERO i fallides,      solidaritat i suport al conjunt del       un sistema capitalista que no dubta a       el capital.
treballadors de la mineria del carbó
                                              mentre es compra carbó importat,           sector miner perquè continuï la justa     rescatar a la banca i s’oblida de les       Des de la CGT, us emplacem a totes
(conques mineres d’Astúries, Caste-
                                              australià o xinès.                         defensa dels seus llocs de treball i      milers de famílies que viuen del seu        i tots a participar en les mobilitza-
lla-Lleó, Aragó) que està contribuint,
                                              No es pot deixar en el carrer d’un         de la vida en les comarques. Creiem       treball. Es retalla en l’educació, la       cions de suport.
al costat d’altres lluites, a la revitalit-
zació necessària del moviment obrer           dia per a un altre a milers i
del nostre país.                              milers de famílies (50.000
Parlem de vaga en les conques mine-           llocs de treball) sense cap
res amb talls de tràfic en autopistes,        pla de reconversió, sense
carreteres i vies ferroviàries, tan-          cap alternativa, usant no-
caments en els pous, marea negra,             més criteris economicistes
marxes, manifestacions, barricades            i de pura rendibilitat. Cons-
d’arbres tallats, pneumàtics cre-             cients de la problemàtica
mant,... en diferents llocs. Parlem de        mediambiental de la in-
vaga declarada indefinida a finals de         dústria del carbó, s’han
maig contra les retallades d’un 60%           d’implementar plans reals
dels fons públics per al carbó, vaga          de reconversió industrial
que pretén salvar l’economia de mi-           que condueixin al progres-
lers de famílies asturianes, lleoneses,       siu desmantellament de
aragoneses i el futur de les conques          l’extracció del carbó en el
mineres.                                      nostre país per a convertir-
La digna lluita que les i els miners          lo en unes indústries social
estan plantejant en defensa dels llocs        i econòmicament sosteni-
de treball directes i indirectes i en         bles per al desenvolupa-
defensa de la vida en les conques             ment dels pobles i les per-
mineres, s’està convertint en un bon          sones que viuen en aquest
referent de resistència per al conjunt        moment de la mineria.
de societat, en aquests temps de crisis       És pervers que, mentre es
i explotació de la classe treballadora.       retallen 27.000 milions
Des de la CGT volem transmetre tot            d’euros en els Pressu-
el nostre suport a aquesta lluita en          postos de 2012 i 10.000
defensa de l’ocupació en la mineria           milions addicionals per
del carbó, no resignant-se als dictà-         a Sanitat i Educació, i

Juliol de 2012                                                                                                                                                                                                         7
TREBALL-ECONOMIA

    L’ALTRA REALITAT

                                                100.000 milions
          Pepe Berlanga
                                            Entre altres desventurades actuacions       2008) i Espanya 40.789 en el perío-
                                            resulta sorprenent per al mortal dels       de comprès entre 2010-2011 (quan
                                            humans el rescat del sector financer        encara fardaven de la bona salut de
                                            (caixes i bancs), aquest que no fa          les entitats), una simple operació

H     i ha qui pensa que només can-
      viant el gestor els problemes se
solucionaran per si mateixos, garn
                                            massa temps habitava en la “cham-
                                            pions league” i que era l’enveja dels
                                            nostres veïns. Continuant amb aques-
                                                                                        matemàtica i els rescats sumen 1,1
                                                                                        bilions d’euros, dels quals encara han
                                                                                        de retornar als seus respectius estats
error amic meu. Repassant les heme-         ta poca vergonya dialèctica, el Pre-        865.000 milions.
roteques, fins i tot realitzant tan sols    sident Rajoy va anunciar que no hi          L’últim moviment, els 100.000 mi-
un exercici memorístic, recordem            hauria rescat. Doncs, resulta que res       lions d’euros que la UE posa a la
que durant els últims anys del govern       era inqüestionable i, per tant, algú ha     disposició de les entitats espanyoles
socialista, qui aspiraven a succeir-los     estat mentint.                              i que, eufemísticamente, diuen és
en el govern deien que el problema de       Si realitzem un ràpid repàs de la “pe-      una línia de crèdit per a recapitalizar
la crisi tenia nom i cognoms, que tot       núltima crisi” econòmica que ens            la banca i que els nostres mandataris
era qüestió de pèrdua de confiança,         assetja, constatarem que va tenir el        no es cansen de repetir que no tindrà
que les coses s’estaven fent mala-          seu origen en els EE.UU el 2008 fruit       conseqüències en el dèficit públic
ment, que tenien un “pla” que trau-         de la crisi creditícia i hipotecària, les   i, en una mostra de cinisme i sense
ria al país del caos en que ens havien      famoses “subprime”, començant amb           cap pudor, que retornarà el crèdit a
instal•lat els nefasts representants so-    la fallida del banc Lehman Brothers.        les empreses i a la ciutadania, de nou
cialistes. Doncs, bé, es van celebrar       Ràpidament, aquesta es va traslladar        menteixen. No ens duguem a engany,
les eleccions generals al novembre          a Europa i l’Estat espanyol no en va        aquesta injecció econòmica servirà
de 2011, va guanyar per majoria ab-         ser aliè, encara que amb la particula-      per a cobrir pèrdues anteriors i do-
soluta el Partit Popular, es va canviar     ritat que a més esclatés la bombolla        tar-se de capital davant el previsible
el president del Govern i tot segueix       immobiliària, provocant que gran            agreujament de la crisi.
igual… o pitjor i no existeix pla B.        nombre d’empreses constructores             Basta un simple cop d’ull al resul-
Resulta inqüestionable que la culpa         suspenguessin pagaments.                    tat dels informes elaborats per les
no era només del govern de torn, en-        És a dir, que els bancs nord-ame-           consultores contractades pel govern,
cara que també, que la crisi econòmi-       ricans, els instigadores, concedien         resultat, segons les estimacions ana-
ca no fa amics ni coneix d’empaties         hipoteques d’alt risc, que aquestes         litzades la banca espanyola necessita       pactar el pagament a cinc directius de    sobre les transaccions financeres
polítiques, més aviat al contrari, que      van entrar a formar part de paquets         de 51.000 a 62.000 milions de capi-         63,2 milions, a pesar que el Fons de      podrien recaptar-se 5.000 milions a
els especuladors han trobant un bon         financers garantits per aquestes ma-        tal, no sorprenent que la majoria serà      Reestructuració Ordenada Bancària         l’any a l’Estat espanyol, i si s’ampliés
mos en el qual clavar la dent i no sol-     teixes hipoteques, que va confluir en       destinada a les entitats nacionaliza-       (FROB) li subministrés 2.465 mi-          al conjunt dels països de la Unió Eu-
taran la presa fàcilment.                   la més absoluta desconfiança entre          das (Bankia, CatalunyaCaixa, Nova-          lions. La CAM va garantir prejubila-      ropea es recaptarien 57.200 milions.
La mateixa recepta podríem aplicar          les pròpies entitats que van deixar         CaixaGalicia i Banc de València) qui        cions als seus directius per 12,8 mi-     Si es suprimissin els avantatges fiscals
als administradors convergents, qui         de prestar-se diners, conseqüentment        rebran de 34.000 a 41.000 milions,          lions i una pensió vitalícia de 369.467   de les SICAV (Societats d’Inversió
ens tenen acostumats a enumerar els         baixa la liquiditat i el sector financer    gairebé dos terços del total predicti-      euros anuals a la seva exDirectora        Col•lectiva de Capital Variable que
errors del tripartitt i l’herència rebuda   tanca el crèdit a les empreses i els par-   ble. Aquestes entitats nascudes de la       General poc abans de la intervenció       tributen només el 1%) on les grans
com els miserables culpables de les         ticulars. Intentant solucionar la situa-    transformació de les caixes en bancs        del Banc d’Espanya. Bankia havia de       fortunes evadeixen els seus impostos.
estretors que contínuament decreten,        ció el govern nord-americà va injectar      i que es trobaven contaminades per          pagar a l’anterior Director Financer      Mentrestant, les classes mitges i els
quan no són resultat del canalla es-        700.000 milions de dòlars al sector         l’alegria amb que concedien crèdits al      de Bancaixa 13,91 milions per drets       treballadors i treballadores perce-
canyament econòmic de l’Estat es-           financer per a salvar bancs, entitats       sector immobiliari i altres lleugereses,    de prejubilació i Rodrigo Rato expre-     brem com ens pugen els impostos i la
panyol.                                     hipotecàries i asseguradores.               aglutinen a la seva al voltant una trista   sident tenia dret a una indemnització     crisi continua fent mossada en la nos-
Els uns i els altres estan demostrant       Com ja hem assenyalat en la vella           imatge, mentrestant els seus directius      de 1,2 milions. Quina colla de poca-      tra cada vegada més minsa economia.
la seva ineficàcia més palmaria per         Europa les coses no anaven millor.          han percebut gairebé 150 milions en         vergonyes.                                Per cert, 100.000 milions d’euros es
a superar aquest desastrós forat que        El Regne Unit va destinar 118.122           indemnitzacions o pensions.                 Mentrestant, les retallades socials       corresponen a 16.638.600.000.000
s’està duent per davant els escassos        milions, Irlanda 64.452, Holanda            Resulta simptomàtic que els paga-           continuen la seva inexorable marxa.       ptes. (setze bilions sis-cents trenta-
beneficis del recent inaugurat estat        84.897, Alemanya 313.638, Bèlgi-            ments més característics es van pro-        Segons una associació de Tècnics          vuit mil sis-cents milions de les anti-
del benestar.                               ca 25.781, Grècia 13.120 (això sí, el       duir en les entitats gallegues que van      d’Hisenda, si s’establís un impost        gues pessetes)



FESIM-CGT davant la crisi i com afecta al sector del metall
                                            aquesta agressió, a favor dels rics,        Exigim una solució a l’actual econo-        i en totes les estructures sindicals, a   l’actuació dels governs central i au-
     Federació de Sindicats
         de la Indústria                    l’estat està actuant de manera repres-      mia que passi per la reducció de les        treballar perquè es facin les convo-      tonòmics, així com les diferents poli-
     Metal•lúrgica de la CGT                siva contra les organitzacions i movi-      hores de treball amb 32 hores setma-        catòries de Vaga General necessàries      cies, reprimint de manera antidemo-
                                            ments socials.                              nals, amb el manteniment dels sala-         perquè canviï la realitat social i els    cràtica la reacció contra el gran frau
                                            Aquesta agressió, afecta al sector          ris, l’eliminació de les hores extres       rics, empresaris i banquers siguin        dels poderosos amb aquesta crisi. En
                                            metal•lúrgic d’una manera clara. Ja         encobertes que signifiquen les mesu-        qui paguin amb els seus capitals, les     concret, mostrem la nostra solidaritat
R     eunits el Ple de sindicats de la
      FESIM, per a la presa d’acords
en l’acció sindical i organitzativa,
                                            hem viscut una reestructuració sal-
                                            vatge, amb més de 1,7 milions de
                                                                                        res de flexibilitat i la reducció dràsti-
                                                                                        ca dels ritmes de treball que atempten
                                                                                                                                    conseqüències del fracàs que signifi-
                                                                                                                                    ca la seva crisi per a la majoria de la
                                                                                                                                                                              amb tots/es aquells/es que han sofert
                                                                                                                                                                              presó, detencions irracionals, per-
                                            llocs de treball destruïts en els últims    greument a la salut de tots/as.             població.                                 secució o assetjament, de les forces
així com per a l’elecció d’un nou           set anys, però l’espiral de destrucció      • La FESIM ens comprometem a de-            • La FESIM denúncia i condemna            policials o judicials.
Secretariat Permanent, hem valorat          econòmica i el robatori generalitzat        fensar aquestes reivindica-
l’actual situació que viu la societat       de les entitats financeres al conjunt       cions i a ser coherents amb
de l’àmbit estatal davant l’agressió        de la població mitjançant decisions         la convocatòria de Vaga
que el capitalisme està realitzant a les    com el canvi constitucional o el pre-       General del passat 29 de
classes populars mitjançant la crisi        tès rescat des d’Europa, no fan més         març, rebutjant les pre-
financera.                                  que rebaixar les capacitats de compra       tensions de les empreses
Una crisi creada, manipulada i usada        de la població, creant una reducció         del metall, d’empitjorar
per a retallar els drets i les conquestes   de l’economia que augmenta aquesta          les condicions salarials,
de desenes d’anys de lluites socials        espiral.                                    augmentar la flexibilitat i
que havien configurat una sèrie de          Les notícies i previsions en el metall,     ritmes de treball i per tant
drets universals que estan sent des-        parlen d’una nova agressió de les em-       seguir carregant sobre els
truïts alhora que es genera un empo-        preses amb altra reestructuració amb        treballadors les conse-
briment de la població i un cada ve-        pèrdua d’ocupació i rebaixa de con-         qüències del frau que sig-
gada major enriquiment d’una casta          dicions i salaris.                          nifica l’anomenada crisi
d’especuladors i lladres que juguen         La CGT del metall plantegem, contra         capitalista.
amb la vida de milions de persones          tota aquesta situació, el següent:          • La FESIM crida a tots els
amb una impunitat que ha d’acabar           • La FESIM rebutja la possibilitat de       treballadors i treballadores
com més aviat millor. Per a mantenir        nous acomiadaments en el metall.            del metall, en les empreses

8                                                                                                                                                                                                  Juliol de 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012

More Related Content

What's hot

Revista Catalunya 93 - gener 2008
Revista Catalunya  93 - gener 2008Revista Catalunya  93 - gener 2008
Revista Catalunya 93 - gener 2008Revista Catalunya
 
Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013 Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013 Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011Revista Catalunya
 
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016 Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016 Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya 122 Novembre 2010Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya 122 Novembre 2010Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol 2012
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol  2012Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol  2012
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol 2012Revista Catalunya
 
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgtCatalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgtRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
Revista Catalunya  103 Desembre 2008Revista Catalunya  103 Desembre 2008
Revista Catalunya 103 Desembre 2008Revista Catalunya
 
Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010Revista Catalunya
 
Notícia Confederal Novembre 2017
Notícia Confederal Novembre 2017Notícia Confederal Novembre 2017
Notícia Confederal Novembre 2017CGTPV
 
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012Revista Catalunya
 
Notícia Confederal Desembre 2018
Notícia Confederal Desembre 2018Notícia Confederal Desembre 2018
Notícia Confederal Desembre 2018CGTPV
 
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 73 Març 2006
Revista Catalunya 73 Març 2006 Revista Catalunya 73 Març 2006
Revista Catalunya 73 Març 2006 Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 68 octubre 2005
Revista Catalunya  68  octubre 2005 Revista Catalunya  68  octubre 2005
Revista Catalunya 68 octubre 2005 Revista Catalunya
 

What's hot (20)

Revista Catalunya 93 - gener 2008
Revista Catalunya  93 - gener 2008Revista Catalunya  93 - gener 2008
Revista Catalunya 93 - gener 2008
 
Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013 Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013
 
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
 
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016 Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016
 
Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya 122 Novembre 2010Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya 122 Novembre 2010
 
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol 2012
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol  2012Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol  2012
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol 2012
 
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgtCatalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
 
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
 
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
Revista Catalunya  103 Desembre 2008Revista Catalunya  103 Desembre 2008
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
 
Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016
 
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
 
Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106
 
Notícia Confederal Novembre 2017
Notícia Confederal Novembre 2017Notícia Confederal Novembre 2017
Notícia Confederal Novembre 2017
 
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
 
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
 
Notícia Confederal Desembre 2018
Notícia Confederal Desembre 2018Notícia Confederal Desembre 2018
Notícia Confederal Desembre 2018
 
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
 
Revista Catalunya 73 Març 2006
Revista Catalunya 73 Març 2006 Revista Catalunya 73 Març 2006
Revista Catalunya 73 Març 2006
 
Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008
 
Revista Catalunya 68 octubre 2005
Revista Catalunya  68  octubre 2005 Revista Catalunya  68  octubre 2005
Revista Catalunya 68 octubre 2005
 

Viewers also liked

Living with complexit
Living with complexitLiving with complexit
Living with complexitneil.li
 
【再放送】実践的アクセス解析が分かる4時間!
【再放送】実践的アクセス解析が分かる4時間!【再放送】実践的アクセス解析が分かる4時間!
【再放送】実践的アクセス解析が分かる4時間!schoowebcampus
 
Ad sangtao new-fan
Ad sangtao   new-fanAd sangtao   new-fan
Ad sangtao new-fanMaru Lord
 
Citizenship stage 2
Citizenship stage 2Citizenship stage 2
Citizenship stage 2Bernard Sng
 
Secadoras de grano (Spanish)
Secadoras de grano (Spanish)Secadoras de grano (Spanish)
Secadoras de grano (Spanish)Silos Cordoba
 
Windows Movie Maker Tutorial
Windows Movie Maker TutorialWindows Movie Maker Tutorial
Windows Movie Maker TutorialSyeda Javeria
 
жанровые особенности
жанровые особенностижанровые особенности
жанровые особенностиSokol194
 
Biodiesel Production from Jatropha Curcas Oil Using Potassium Carbonate as an...
Biodiesel Production from Jatropha Curcas Oil Using Potassium Carbonate as an...Biodiesel Production from Jatropha Curcas Oil Using Potassium Carbonate as an...
Biodiesel Production from Jatropha Curcas Oil Using Potassium Carbonate as an...ZX7
 
group of south korea springhill: The Stalking of Korean Hip Hop Superstar Dan...
group of south korea springhill: The Stalking of Korean Hip Hop Superstar Dan...group of south korea springhill: The Stalking of Korean Hip Hop Superstar Dan...
group of south korea springhill: The Stalking of Korean Hip Hop Superstar Dan...trishakolens
 
Cloud Computing Presentation
Cloud Computing PresentationCloud Computing Presentation
Cloud Computing Presentationhimanshu_ppt
 
транспортно подъемное оборудование (Russian)
транспортно подъемное оборудование (Russian)транспортно подъемное оборудование (Russian)
транспортно подъемное оборудование (Russian)Silos Cordoba
 
Anxiety disorders
Anxiety disordersAnxiety disorders
Anxiety disordersDyoung4
 
Automobile 2006 - 2013
Automobile 2006 - 2013Automobile 2006 - 2013
Automobile 2006 - 2013Frumoasa Verde
 

Viewers also liked (20)

Living with complexit
Living with complexitLiving with complexit
Living with complexit
 
Week3 authier
Week3 authierWeek3 authier
Week3 authier
 
【再放送】実践的アクセス解析が分かる4時間!
【再放送】実践的アクセス解析が分かる4時間!【再放送】実践的アクセス解析が分かる4時間!
【再放送】実践的アクセス解析が分かる4時間!
 
Ad sangtao new-fan
Ad sangtao   new-fanAd sangtao   new-fan
Ad sangtao new-fan
 
Branding
BrandingBranding
Branding
 
Citizenship stage 2
Citizenship stage 2Citizenship stage 2
Citizenship stage 2
 
The bahamas
The bahamasThe bahamas
The bahamas
 
Secadoras de grano (Spanish)
Secadoras de grano (Spanish)Secadoras de grano (Spanish)
Secadoras de grano (Spanish)
 
Uts media
Uts mediaUts media
Uts media
 
Windows Movie Maker Tutorial
Windows Movie Maker TutorialWindows Movie Maker Tutorial
Windows Movie Maker Tutorial
 
жанровые особенности
жанровые особенностижанровые особенности
жанровые особенности
 
Motivask
MotivaskMotivask
Motivask
 
Vincze lászló
Vincze lászlóVincze lászló
Vincze lászló
 
Biodiesel Production from Jatropha Curcas Oil Using Potassium Carbonate as an...
Biodiesel Production from Jatropha Curcas Oil Using Potassium Carbonate as an...Biodiesel Production from Jatropha Curcas Oil Using Potassium Carbonate as an...
Biodiesel Production from Jatropha Curcas Oil Using Potassium Carbonate as an...
 
Creating a-positive-learning-climate
Creating a-positive-learning-climateCreating a-positive-learning-climate
Creating a-positive-learning-climate
 
group of south korea springhill: The Stalking of Korean Hip Hop Superstar Dan...
group of south korea springhill: The Stalking of Korean Hip Hop Superstar Dan...group of south korea springhill: The Stalking of Korean Hip Hop Superstar Dan...
group of south korea springhill: The Stalking of Korean Hip Hop Superstar Dan...
 
Cloud Computing Presentation
Cloud Computing PresentationCloud Computing Presentation
Cloud Computing Presentation
 
транспортно подъемное оборудование (Russian)
транспортно подъемное оборудование (Russian)транспортно подъемное оборудование (Russian)
транспортно подъемное оборудование (Russian)
 
Anxiety disorders
Anxiety disordersAnxiety disorders
Anxiety disorders
 
Automobile 2006 - 2013
Automobile 2006 - 2013Automobile 2006 - 2013
Automobile 2006 - 2013
 

Similar to Revista Catalunya 141 Juliol 2012

Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Cgtmanresa Bages
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGTRevista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGTRevista Catalunya
 
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgtRevista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgtRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 102 Novembre 2008
Revista Catalunya 102 Novembre 2008Revista Catalunya 102 Novembre 2008
Revista Catalunya 102 Novembre 2008Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010Revista Catalunya
 
Revista Catalunya Octubre 110 any 2009
Revista Catalunya Octubre 110 any 2009Revista Catalunya Octubre 110 any 2009
Revista Catalunya Octubre 110 any 2009Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 104 Gener 2009
Revista Catalunya 104  Gener 2009Revista Catalunya 104  Gener 2009
Revista Catalunya 104 Gener 2009Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 70 Desembre 2005
Revista Catalunya  70 Desembre 2005 Revista Catalunya  70 Desembre 2005
Revista Catalunya 70 Desembre 2005 Revista Catalunya
 

Similar to Revista Catalunya 141 Juliol 2012 (20)

Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
 
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGTRevista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
 
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgtRevista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
 
Revista Catalunya 102 Novembre 2008
Revista Catalunya 102 Novembre 2008Revista Catalunya 102 Novembre 2008
Revista Catalunya 102 Novembre 2008
 
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
 
Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007
 
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
 
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
 
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
 
Catalunya- Papers-139
Catalunya- Papers-139Catalunya- Papers-139
Catalunya- Papers-139
 
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010
 
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
 
Revista Catalunya Octubre 110 any 2009
Revista Catalunya Octubre 110 any 2009Revista Catalunya Octubre 110 any 2009
Revista Catalunya Octubre 110 any 2009
 
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
 
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
 
Revista Catalunya 98
Revista Catalunya 98Revista Catalunya 98
Revista Catalunya 98
 
Revista Catalunya 104 Gener 2009
Revista Catalunya 104  Gener 2009Revista Catalunya 104  Gener 2009
Revista Catalunya 104 Gener 2009
 
Revista Catalunya 70 Desembre 2005
Revista Catalunya  70 Desembre 2005 Revista Catalunya  70 Desembre 2005
Revista Catalunya 70 Desembre 2005
 

More from Revista Catalunya

Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010Revista Catalunya
 

More from Revista Catalunya (10)

Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT
 
Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012
 
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
 
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
 
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
 
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
 
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
 
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
 
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
 
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
 

Revista Catalunya 141 Juliol 2012

  • 1. Catalunya > Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Juliol 2012 · núm. 141 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Dipòsit legal: B 36.887-1992
  • 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 141 · Juliol 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
  • 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM? CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS Camí de Son Rapinya, s/n - Centre “Los Almendros”, 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org Rescat bancari: Un Delegació Menorca Plaça de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 menorca@cgt-balears.org cop d’estat… SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax tou, diuen… 933107110 FEDERACIONS SECTORIALS • Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit S • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) e’ns pixen a sobre, diuen que plou i la • Federació de Sanitat • Federació d’Ensenyament de colla d’imbècils que els fan de claca Catalunya (FEC) • Federació d’Administració demà, o avui mateix, diuen que “no es Pública (FAPC) podia fer res més”, “que sobretot, unitat, Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn tingueu confiança”, “és que Madrid ja se Tel. 933103362. Fax 933107110 sap”, “que nosaltres sempre hem estat FEDERACIONS COMARCALS europeistes…” i que toca callar i esperar. Que es posin l’Europa dels mercaders a Anoia Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada on els càpiga. Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es Un nou cop d’estat, aquest a l’Estat es- Baix Camp/Priorat panyol, es va produir el 9 de juny. Li diuen Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat intervenció però és un cop d’estat. Una Tel. 977340883. Fax 977128041 colleta (diuen que serà tou i per això no Baix Llobregat arribaran a colla) de colpistes vinguts del Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat centre de Goldman Sachs seran ara els Tel. 933779163. Fax 933777551 encarregats de deixar-nos sense drets so- Comerç, 5. 08840 Viladecans cials, sense sanitat, sense escola, sense cgt.viladecans@yahoo.es res que no siguin obligacions, cops de po- Tel./fax 93 659 08 14 rra i negació del dret a ser. Els plantarem Baix Penedès Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell cara, ja ho saben, per això s’han armat i Tel. i fax 977660932 han llogat milers de de joves musculosos cgt.baix.penedes@gmail.com convenientment ensinistrats per trencar- Barcelonès Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona nos el cap, per tal que la gent digui “inter- cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 venció” i no “cop d’estat” i sobretot, que Garraf-Penedès tingui confiança en els nous botxins. Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Els “tècnics” (són privatitzadors llogats per Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261 les empreses que ens vendran “serveis” Maresme que per nosaltres són drets) ens diran que Unió 38 baixos, 08302 Mataró - cal que tanquem hospitals i escoles, que maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034 no tothom tingui accés a la sanitat, que so- Vallès Oriental bren funcionaris i per tant serveis bàsics, Francesc Macià, 51 08100 Mollet - que ja se sap que hem viscut per damunt cgt_mollet@hotmail.com de les nostres possibilitats…, i no sé quan- se’ls afoni el palauet que han fet amb els Tel. 935931545. Fax 935793173 tes mentides més. I sí, potser alguns hi nostres diners, amb el nostre treball, amb Agurrelj FEDERACIONS INTERCOMARCALS han viscut però els que més hi han viscut les nostres vides. Que caiguin al clot i no Girona són precisament els rics que no deixaran en surtin més els responsables de morts Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 de viure-hi, per tant que no ens enredin. evitables, els que ens volen com més rucs Girona cgt_gir@cgtcatalunya.cat Això no és cap “rescat” sinó un cop d’estat millor, els que ens odien tant que només Tel. 972231034. Fax 972231219 saben mirar cap a dalt per llepar i cap a a partir del qual aquest Chiquito de la Cal- Ponent baix per escopir. zada que fins ara era ministre d’Economia Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - Potser ens venceran primer però estigueu lleida@cgtcatalunya.cat deixarà el seu lloc a un altre “tècnic” més Tel. 973275357. Fax 973271630 segurs que els costarà i que en segon ter- amic dels amos encara per tornar-nos a me serem la immensa majoria qui marcarà Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 reformar laboralment parlant. Ens retalla- les regles del joc, perquè algunes no vo- Tarragona ran tot el retallable i en xafaran tant com lem passar de tenir uns amos a Madrid a cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977242580 i fax 977241528 puguin. tenir-ne uns altres a Brussel•les, ni a Bar- Tenim diverses opcions: mirar-nos-ho per celona, València o Palma. Nascuts sense FEDERACIONS LOCALS la tele, vibrar amb la Selección i cridar Viva amos, lluitarem contra la dictadura dels Barcelona España!, o sortir al carrer. Com sempre, diners amb la solidaritat i en defensa de la Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona flbcn@cgtbarcelona.org però cada cop som més, triarem el carrer. igualtat i la llibertat. I tingueu-ho clar. El que Tel. 933103362. Fax 933107080 Per aturar-los. I si no en tenen prou pre- ha passat és un cop d’Estat, ni el primer ni Berga nent les places aprendrem a fer-nos mi- el darrer, però un cop d’Estat. I com tots Balç 4, 08600 sad@cgtberga.org Tel. 938216747 ners i cavarem sota els seus peus fins que ells, acabarà caient, acabaran caient… Manresa Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia Manresa manre@cgtcatalunya.cat Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Tel. 938747260. Fax 938747559 Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, “Em trobo cadàvers vagant sense Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles memòria, càdavers sense futur. Rubí Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. Em trobo cadàvers vagant sense memòria, Sabadell 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, càdavers sense futur al món” Rosellò 10, 08207 Sabadell - com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org 745 01 97 Web revista: www.revistacatalunya.cat. “Vagant sense futur”, Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. d’Eina Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors: Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca- Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org Sallent Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya” sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Pl. Major 5, 25560, Sort pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/ 2 Juliol de 2012
  • 4. REPORTATGE La crisi és un fenomen recurrent L’ajuda imposada per la UE per fer front a la situació de fallida de la banca espanyola suposarà un major i inherent al aprofundiment de les polítiques de retallades i austeritat capitalisme El rescat imposat de la banca espanyola La crisi econòmica: més despossessió social per salvar el capital financer Actualment, el que s’està intentant, Ivan Gordillo salvant el capital financer, és fer front a dues contradiccions centrals. Per una banda, el que s’anomena plètores G ol de Cesc! El president del go- vern i altres representants po- lítics ho celebren efusivament a la de capital, és a dir, grans volums de capital atresorat que busca destins on invertir però que, en l’actual context grada d’un estadi a Polònia en mig de fallida productiva, no troba llocs d’un partit de l’Eurocopa de futbol. on poder obtenir rendibilitats favora- Hores abans s’havia anunciat el “res- bles. I per altra banda, l’eterna con- cat” de la banca espanyola, valorat en tradicció capital-treball. La caiguda 100.000 milions d’euros, un episodi dels beneficis empeny els capitalistes més de la lamentable gestió de la cri- a reduir els salaris per poder gaudir si per part de l’Estat espanyol i de la d’un tros més gros del pastís. El go- Unió Europea. vern hi ajuda amb les corresponents Certament la imatge és patètica. reformes laborals. Un cop fet això, L’ajuda imposada per la UE per fer però, la minva de la renda salarial fa front a la situació de fallida de la reduir la demanda i dificulta la venda banca pel despropòsit immobiliari i de mercaderies per part de les empre- la creixent morositat suposarà un ma- ses. jor aprofundiment de les polítiques El que s’anomena rescat és un ins- d’austeritat. Aquests ajustaments trument que, a curt termini, té efectes econòmics estan condemnant les en la distribució del deute, que pas- classes populars, liquidant el patri- sa de privat a públic. A més, a llarg moni públic i desmantellant la minsa termini, suposa una recomposició democràcia que podia donar de si el del poder del capital sobre el treball parlamentarisme. No és una proble- que es va aixecar el fals creixement mies centrals reciquessin els seus que, deixant diners a entitats en falli- dels anys anteriors a la crisi. Sense superàvits invertint en la perifèria da, no s’aconsegueix generar el que a través de la despossessió de drets i màtica tècnica sinó una qüestió polí- d’ajustaments estructurals disciplina- tica. La prioritat són els bancs abans aquests crèdits les famílies no podien europea i, per l’altra, permetia que necessiten, sinó aplaçar el problema consumir ni accedir a l’habitatge per el capital de la perifèria gaudís d’una per més endavant. Tot plegat una ma- dors de la força de treball. que les persones. Els representants La crisi que viuen les economies cen- electes es troben còmodes amb el culpa d’uns salaris llargament estan- moneda forta. Tot plegat cal amanir- niobra per garantir que la banca euro- cats i baixos i uns preus en augment. ho amb la incompetència de la clas- pea acabarà cobrant. Els bancs espan- trals posa de manifest la incapacitat mandat de les elits financeres. El cop del capitalisme de garantir unes con- d’estat dels financers que es va iniciar Les empreses obtenien importants se política i les elits econòmiques, yols deuen, només a bancs alemanys, beneficis però la ineficiència dels em- protagonistes d’innumerables casos francesos i britànics, més de 250.000 dicions de vida dignes a les classes el 2008 està més que consolidat. populars i la seva incompatibilitat presaris i la facilitat d’accés al crèdit de corrupció que en cap cas acaben milions d’euros. La maniobra no Comença a fer-se difícil explicar amb un règim més o menys demo- els permetia mantenir-se en una po- amb una ferma resposta per part de s’entendria sense la reforma duta a alguna cosa nova sobre aquesta cri- cràtic. No hi ha una manca de recur- sició poc competitiva. Aquesta barra la justícia. terme l’agost passat, acordada per PP si. Tot el dit i repetit des que va co- sos ni de capacitats, sinó una gestió lliure de crèdit havia de venir d’algun Aquest és el diagnòstic real de la crisi. i PSOE, on es prioritzava constitucio- mençar continua sent vigent avui desigual de la riquesa produïda. La lloc donat que l’economia espanyola I tota acció que no es destini a atacar nalment el pagament del deute públic dia, més enllà de les peculiaritats dinàmica d’acumulació del capital es caracteritza per un dèficit exterior aquests problemes d’arrel està desti- abans que cap altra partida. La sego- dels nous episodis. El mal diagnòs- basada en la persecució del benefici important. El sistema financer es va nada a fracassar en trobar una sortida na condició, derivada de l’anterior, és tic inicial i la voluntat de salvar el privat està en la base del sistema i endeutar fortament amb els mercats a la crisi més enllà d’afavorir el ca- un duríssim contracte d’austeritat que capital financer estan darrere de les això és el que es pretén rescatar. internacionals per finançar la bom- pital i obrir nous espais d’inversió a molt probablement començarà per un erràtiques polítiques econòmiques. bolla immobiliària. La pertinença a través de la despossessió del que és augment de l’IVA que pot arribar fins Continuem al mateix lloc on érem al l’euro donava una falsa estabilitat a públic i l’atac a les classes populars. el 21%, una major flexibilització del * Ivan Gordillo és membre del Semi- començament de la crisi. les economies perifèriques. Un dels El que s’anomena rescat de la ban- mercat laboral i reducció salarial i nari d’Economia Crítica Taifa. Arti- La crisi és un fenomen recurrent i in- problemes és, doncs, l’elevat endeu- ca espanyola -o línia de crèdit, com l’acomiadament de funcionaries. cle publicat a la Directa núm. 278. herent en el capitalisme, fins i tot ne- tament de l’economia, especialment defineix de manera eufemística el cessari per al seu funcionament. Les privat, sobretot de les empreses i del gover- no és més que característiques de l’actual crisi capi- sector financer. la imposició a l’Estat talista són la conseqüència del model El col•lapse, però, té més relació amb espanyol d’avalar el anomenat neoliberal, on la producció la producció. El sistema productiu que els bancs mai i les finances s’han desenvolupat re- havia arribat a límits insuperables de no podran tornar als gides per aquest patró precisament sobreproducció i sobrecapacitat, el bancs europeus. per superar crisis anteriors. Les des- sector immobiliari o de l’automòbil La intervenció localitzacions, la fragmentació de la en són paradigmàtics. Aquests ex- de la UE a través producció, la precarització laboral i cessos portaven a una nova senda del “préstec” dels les privatitzacions són característi- d’endeutament per tapar les inver- 100.000 milions ques d’aquest model, juntament amb sions fallides, és a dir, la producció d’euros té com la importància que ha pres el sector que no es venia perquè les famílies a primera condi- financer en l’organització econòmi- i empreses no podien assumir més ció el compro- ca, sobretot a partir de la caiguda de préstecs. La caiguda dels beneficis mís de l’Estat de l’economia productiva. es convertia en l’altre gran problema. respondre en cas Aquesta crisi es va desencadenar Un tercer element important ha estat d’impossibilitat de amb l’explosió de la bombolla im- l’arquitectura institucional de la UE, retorn dels bancs mobiliària i financera, que es va ges- construïda per afavorir el capital. Per espanyols, quelcom tar a base de donar crèdits sobre els una banda, permetia que les econo- més que probable, ja Juliol de 2012 3
  • 5. REPORTATGE Ni rescat, ni ajuda, és una invasió capitalista! realitzar retallades en la despesa so- José Iglesias Fernández cial d’altres serveis públics relacio- nats amb el benestar de la població. N o estem davant ni d’un rescat ni d’una ajuda, sinó d’una in- vasió capitalista. Les condicions que ...i desregularitza el mercat de treball imposa la Comissió Europea (CE) per a la rendició total i la submissió Tercer. Hi ha reformes ineludibles incondicional de l’Estat Espanyol al que exigeixen intransigentment les capitalisme planetari ja han estat ex- empreses de l’economia real en el plicades i només contenen coaccions mercat de treball. Necessiten impo- imperatives. Fonts comunitàries sar lliurement als treballadors les citades pel diari El País deixen ben condicions laborals que solen aplicar clar que “les ajudes que s’acaben de en àrees anomenades de zona franca. concedir (100.000 milions d’euros) Cap regulació d’entrada a la contrac- estan estretament vinculades al com- tació de mà d’obra (temporalitat to- pliment del pacte fiscal, digui el que tal, eliminació del salari mínim); cap digui el Govern. O Madrid compleix, regulació durant el temps de treball o els diners podrien deixar d’arribar”. (jornada il•limitada, lliure flexibili- A més, el sistema compta amb fortes tat / mobilitat, baixos salaris, sense institucions que actuen pressionant antiguitat, sense aportacions a la Se- els governs dels “països gitanos” -tal guretat Social, sense representativitat com despectivament se’ls anomena sindical ni dret de vaga, condicions als passadissos de les institucions de treball i ambientals decidides per oficials europees-: en les últimes l’empresa, etc.), i sense cap regula- setmanes ha guanyat presència el ció de sortida (acomiadament lliure triumvirat fiscalitzador format pel i gratuït). Banc Central Europeu, el Mecanisme Per tant, darrere de totes aquestes Europeu d’Estabilitat i el Fons Mo- reunions dels governs, centrades en netari Internacional, per assegurar el dèficit pressupostari i el deute pú- ma financera (finalitzar el procés de l’acomiadament i els expedients de seva esplendor, ara ja fins i tot prole- que aquestes recomanacions es com- blic, s’amaga una reforma a nivell privatització de les caixes d’estalvi), regulació d’ocupació (ERO) a les ad- taritzant i empobrint les seves classes pleixin sense més retards, i d’acord planetari. És fàcil constatar el que i la reforma laboral i privatització del ministracions públiques”. mitjanes. Els aturats, en una gran ma- amb els objectius que esmentem a diem de les declaracions de polítics sistema públic de pensions. És a dir, Totes aquestes mesures impliquen joria procedents de la classe mitjana, sota. A l’assetjament que està exer- i buròcrates afins en els dies poste- són tan escandalosament exigits com però també bona part de les persones que l’atur no baixarà, sinó que anirà cint la troica, s’han sumat personat- riors: a moneda de canvi de l’ajuda finan- jubilades, incapacitades per a la pro- en augment, tot i que els costos la- ges com Hollande, Merkel, Monti o Fins fa uns dies, Mariano Rajoy i cera per part de la CE que un polític testa, amaguen les seves vergonyes borals no paren de caure, i que la mà Obama. Però tampoc cal llegir molt Luís de Guindos es van resistir i re- de la dreta nacionalista ha hagut de emparant-se en la caritat que pro- d’obra és cada vegada més barata per entre línies per comprendre com el butjaven rotundament l’ajuda que els dir: “és evident que aquest rescat té veeixen ONG assistencials com Creu a les empreses. Aviat arribarem als capitalisme surt beneficiat d’aquestes oferia Brussel•les. No obstant això, conseqüències. Per quin motiu hau- Roja, Càritas, els bancs d’aliments, 6,5 milions de persones treballadores turbulències, encara que de vegades el Govern espanyol no té altra sorti- rien de deixar diners a les institucions campanyes televisives, etc. en atur, de les quals tindrem, quan es no les provoqui directament. Quin és da que seguir assumint el deute del espanyoles si no és a canvi d’alguna La classe mitjana, com matalàs ideo- recuperi l’economia, al voltant de 6 el mecanisme? sector privat, la qual cosa allibera els cosa?”. milions d’aturats crònics. Com ame- lògic del capitalisme, ni té una cul- capitalistes d’aquest país a respondre naça, la cancellera alemanya Angela tura de classe, i encara menys una d’aquesta al convertir-la en deute pú- El deute privat esdevé blic. Així mateix, consumat aquest El sector productiu Merkel ha afirmat que “no hi haurà cultura de la resistència contra el ca- deute públic... cap prestació sense contraprestació, pitalisme. El que farà que, bona part aval pel Govern, aquest fort endeuta- deixat de banda dels seus components vagin assumint ment de l’Estat el sotmet de manera sense els ajustos i reformes” que Primer, les empreses multinacionals s’han acordat . la misèria que el capitalisme maltusià que no li queda ni la menor escletxa Entre aquestes directrius i dirigents exportadores han prestat a crèdit a els té reservada. Tampoc sembla que per negar-se a realitzar les reformes no apareix cap preocupació per di- l’univers d’esquerres, essencialment les importadores espanyoles. Crèdit exigides per aquestes institucions, namitzar el sector productiu. Mentre El gran negoci del habitat per partits, sindicats, coopera- facilitat per la gran banca d’aquests que són el veritable objectiu de la in- països. Els agents econòmics que hi ha diners per al sistema financer capitalisme tives i altres expressions afins es pro- vasió capitalista. Per tant, és fàcil en- amb prou feines queda un euro per al s’endeuten són els bancs, les empre- tendre que com més endeutat estigui sistema productiu. Es salven bancs i posi alguna cosa més transformadora En resum. El capitalisme no està que la tornada al capitalisme huma- ses i les famílies. És un deute que el Govern més obligat està a realitzar caixes però no hospitals ni escoles. en crisi, sinó que és el seu model nitari i verd. Caldrà esperar a veure contreu el sector privat però pel qual les retallades en la despesa social i les Es congelen o redueixen els salaris i la CE n’obliga l’Estat a responsabilit- d’acumulació el que pateix algunes per on es desenvolupen els esdeveni- privatitzacions que li imposa la CE. pensions, però ningú s’atreveix a li- zar-se, de manera que el deute privat turbulències. Alteracions que aprofi- ments. De moment la crisi és un gran Amb la suma concedida com a deute mitar les desorbitades remuneracions es converteix en deute públic. ta per fer neteja, afeblir el poder de negoci del capitalisme. -100.000 milions d’euros per ara- la anuals dels directius d’aquestes em- troica reconeix al Fons de Reestruc- resistència i eliminar els indicadors preses. Els preus del gas, electricitat i de benestar aconseguits per la lluita * José Iglesias Fernández és mem- ...el govern retalla turació Ordenada Bancària (FROB) altres mercaderies indispensables per històrica de la classe treballadora. bre del Seminari d’Economia Crítica aquesta quantitat, però els diners pas- al benestar diari estan pujant, de ma- despesa social... sen a pagar als creditors estrangers: nera que el poder adquisitiu continua A la contradicció Capital-Treball, Taifa. Article publicat al web del set- cobren els bancs internacionals pels degradant-se. el capitalisme està (i segueix) en la manari Directa. Segon, una vegada la CE aconse- préstecs concedits a bancs d’aquest No obstant això, gueix que l’Estat reconegui el deute país (Santander, BBVA, la Caixa, la reforma labo- exterior com a pròpi, actua en nom etc.), i cobren les empreses multina- ral exigida ja és dels governs dels països prestadors cionals per la venda a crèdit de mer- un fet. Acaba de imposant les condicions i pressio- caderies i serveis a empreses impor- ser aprovada amb nant amb terminis perquè es pagui tadores espanyoles. Encara que no ho els vots de PP, aquesta. Les condicions consistei- diuen, l’ajuda o rescat, és per pagar a CiU, UPN i Foro xen en pagar els interessos, que en aquestes entitats estrangeres. Perquè, Asturias; ve a ser el cas espanyol poden arribar al 7% si com descarten els experts, “els “un pas més en (o més), afegint les quantitats presta- 100.000 milions d’euros del pla de la flexibilització des -per 100.000 milions de préstec rescat de la banca espanyola [no ani- del mercat de l’Estat espanyol pagaria 7.000 mi- ran] a parar al crèdit a les empreses i treball: estableix lions l’any d’interessos i Alemanya famílies”, a què es dedicaran llavors? l’acomiadament només 1.000-. Pensem que, amb aquesta ajuda coer- més ràpid i ba- Els estats prestadors saben que citiva, la CE mata dos ocells d’un tret rat (20 dies per l’aparell productiu espanyol és inefi- a favor del capitalisme planetari: so- any treballat), cient per respondre a aquests com- tmet el Govern espanyol a pagar les devalua la nego- promisos financers, tant al volum del entitats estrangeres i a realitzar les ciació col•lectiva préstec com al dels interessos, de ma- privatitzacions i reformes exigides en la mesura que nera que poden pressionar i forçar el en el document: reforma fiscal, amb dóna més poder govern espanyol a privatitzar aquells augment dels impostos indirectes; a l’empresari per sectors objecte d’avarícia d’aquests control dels pressupostos públics canviar les con- prestadors, com l’educació, la sanitat (que no hi hagi dèficits) -amb especial dicions de treball i les pensions públiques, així com a atenció a la despesa social-, la refor- i salarials i regula 4 Juliol de 2012
  • 6. REPORTATGE El rescat de la vergonya empreses associades obres públiques var a la casta oligàrquica econòmica- Rafa Cid i concessions per a garantir la conti- dinàstica-financera. El 99 per 100 de nuïtat de l’espoli. la societat que crea riquesa i progrés El 10 de maig de 2010 el govern per a redimir al 1 per 100 cleptòman A l més pur estil mafiós. Extor- sió pura i dura. Encara que es disfressi de crèdit tou, l’acceptació del PSOE va assumir la interven- ció que demanaven els mercats i ho vaanomenar una dolorosa políti- i ociós. Quina sagnant broma aquesta campanya sobre compatibilitzar aus- teritat i creixement que verbalitzava d’una ajuda de fins a 100.000 mi- ca d’austeritat. El 9 de juny de 2012 l’oposició socialista per a amagar la lions d’euros per part del govern per l’executiu recanvi del PP ha acceptat seva responsabilitat en el desastre! a sanejar la banca espanyola (“la mi- el rescat de Brussel•les i ho ven com Només un cinisme propi dels còm- llor del món”, que deien en l’etapa una ajuda “extremadament avantatjo- plices del linxament pot teoritzar so- Zapatero) és un atracament social sa”. bre la necessitat creixement amb una sense precedents. El poble que sofreix la crisi sense mà quan amb l’altra aplaudeix un L’Estat (no som tots?) s’endeuta en culpa cap no té perquè saber la veritat creixement real de deute i dèficit. Tot una quantia equivalent al 10 per cent del robatori en aquesta democràcia de sense que el robatori que el govern i del PIB per a salvar als bancs privats casino. La “generosa” aportació del la classe política han perpetrat sobre causants del boom immobiliari i les eurogrup augmentarà el ja gruixut el patrimoni social hagi tingut si més hipoteques-forca. I no és “una nacio- deute sobirà i el dèficit públic, el que no la compensació d’exigir als seus nalització” (dono perquè em donis, implica inexorablement més penúries caps financers que venguin els seus diners per accions), com en el cas per a la gent humil i els treballadors. ingents actius immobiliaris a preus de Bankia, sinó un torrent de diners “La marca Espanya” és ara més que de mercat. Res d’això. Gratis total. ad calendas gregues per a reflotar un mai una marca escombraries, una Al contrari, com la banca usurera ja sector que en plena crisi econòmica, cotxina condemna que els nostres no podia finançar-se en els mercats amb prop de sis milions d’aturats, corruptes dirigents deixen com em- de capital perquè ningú creu en els segueix donant beneficis, atorgant metzinada herència a diverses gene- seus falsejats balanços, per més test vergonyoses indemnitzacions mul- racions. Una vegada més, en la mi- d’estrès que la glorifiquin, han posat timilionàries als seus directius i fi- llor tradició del capitalisme canalla, una pistola en el pit de tota la societat nançant als partits polítics perquè el govern de la nació, teòric repre- perquè ella la financi amb sang, suor quan arribin al poder es posin a les sentant de l’interès general, decreta i llàgrimes. seves ordres i ofereixin a les seves el sacrifici de tot un poble per a sal- L’Estat són ells. La UE, el FMI i el Govern imposen a la ciutadania un nou rescat a la banca ni retallades socials. Una prova Ecologistes en Acció d’això és mirar el mirall irlandès. El cas d’Irlanda és calcat a l’espanyol: l’immens deute immobiliari dels D avant de la imposició d’un nou rescat a la banca a costa de la ciutadania, cridem a la mobilització bancs va ser eixugat amb els diners de la ciutadania irlandesa primer a través dels recursos propis i, pos- ciutadana contra el pagament del teriorment, de la UE. Com és ben deute il•legítim i el rescat a la banca. sabut, aquestes mesures van impli- El que hem de triar és entre entregar car una forta retallada en despeses els recursos col•lectius als que més socials i ambientals. I si el cas irlan- tenen o invertir-los en necessitats so- dès és conegut de sobra i té molts cials, com ara educació, sanitat, habi- paral•lelismes amb l’espanyol, les tatge i medi ambient. implicacions de la intervenció grega El 9 de juny la UE, el FMI i el Go- no són menys conegudes. Però, per vern espanyol van imposar a la ciu- si queda cap dubte, tant la UE com tadania un nou rescat a la banca. el FMI ja han deixat clar que hi ha La suma serà de 100.000 milions condicionalitat en l’ajuda, en concret d’euros que cal pagar amb diners en “consolidació fiscal, reformes es- públics a un tipus d’interès del 3%. tructurals i mercat de treball”. Eixos 100.000 milions suposen el Per a preveure el que implica aques- 10% del PIB espanyol però, amb el ta condicionalitat només cal veure el 3% d’interès en el marc d’una eco- nostre present. Les retallades ja es nomia en caiguda, el percentatge pateixen aquí des de 2008 en forma realment serà més gran. Però aquesta de reformes laborals encaminades a no és la xifra total. A hores d’ara les una major precarització del treball, diferents mesures de suport (fons de rebaixes brutals dels salaris, endarre- rescat, compra d’actius o avals) a la riment de l’edat de jubilació o degra- el que ja s’estava fent i està previst de la gran majoria de la població. triar entre que els que tenen molt re- banca espanyola pugen 140.000 mi- dació accelerada dels serveis educa- fer amb aquest malson setmanal en Que a més és un deute que és impa- cuperin les seues inversions i la vida, lions d’euros. És a dir, un 14% del tius. Però probablement aquestos no què s’han convertit els Consells de gable. I, sobretot, que com hem de triem la vida. PIB. D’aquesta manera, en total la són els impactes més forts, ja que les Ministres dels divendres. D’aquesta banca està comprometent, almenys, brutals retallades en sanitat i en pro- manera no hi haurà intervenció per- un 24% del PIB. tecció del medi estan posant ja, sen- què ja existia a través del Pacte Fis- Però aquesta impressionant suma de se exagerar, cadàvers sobre la taula. cal de la UE. diners públics que acabarà en molt Són els d’aquelles persones que ja no Així, des de la ciutadania tenim bà- poques mans privades ni tan sols arriben a temps a les urgències per- sicament dos opcions. La primera és serà suficient. El deute total espanyol què les han tancades, o que no tenen que fem el que se’ns demana amb és el 400% del PIB, la gran majoria un diagnòstic adequat perquè s’han insistència, que ens quedem quiets privat (un 336% del PIB). Així, ni detret els fons per a realitzar-los, o mentre ens devoren, membre a mem- tan sols comprometent un quart de la que perden un sostre on viure, o que bre, “els mercats”, és a dir, el gran riquesa anual de l’estat hi ha possibi- pateixen els impactes d’aigües con- capital bancari i transnacional. Que litats reals d’acostar-se al pagament taminades perquè no hi ha diners per disfrutem del circ del futbol mentre de la gegantina bombolla de deutes a depuració. ens prenen el pa. generats per l’especulació urbanísti- Potser perquè portem anys de grans La segona és que reaccionem, que ca. Aquest deute és impagable. bombaments de recursos de baix prenguem el carrer i diguem que Per a Ecologistes en Acció, i per a a dalt, és pel que s’atreveixen a dir l’immens deute que ens lliga no tota la ciutadania, resulta obvi que des del Govern que no hi haurà con- l’hem generat des de la ciutadania, i el Govern menteix quan diu que no dicionalitat. Potser volen dir que no que els que l’han creat ho han fet en hi haurà condicionalitat en l’ajuda hi haurà condicionalitat afegida a tot contra dels interessos i les necessitats Juliol de 2012 5
  • 7. TREBALL-ECONOMIA La CGT promourà una La nova reforma laboral és la conseqüència de la derrota de les estratègies sindicals i de l’absència d’alternatives nova vaga general transformadores acceptades per les classes populars per a la tardor Enduriment de la reforma laboral Després del seu pas definitiu pel Congrés i el Senat convenis col•lectius no renovats que de la reforma i és el tema que més Redacció en el text original era de dos anys. preocupa. S’elimina l’exigència Aquesta modificació fa que els tre- d’autorització administrativa prèvia balladors puguin veure’s en una deli- per a les regulacions d’ocupació en L a reforma laboral elaborada pel govern de Mariano Rajoy era aprovada definitivament el 28 de cada situació de desprotecció davant l’empresari al mancar d’un acord que reguli les seves condicions laborals. les empreses. Les empreses que acomiadin a més de 100 treballadors haurien de dis- juny de 2012 en el seu pas pel Con- En aquest sentit cal tenir en compte senyar un pla de recol•locació exter- grés dels Diputats, l’últim tràmit que que en els quatre primers mesos de na dissenyat per a un mínim de sis restava per a la seva aprovació defi- 2012 s’ha vist una baixada molt es- mesos. nitiva, ja s’ha convertit en llei i refor- pectacular del ritme de signatura de La indemnització per acomiadament ça el poder dels empresaris al temps convenis. Així mateix, en l’actualitat improcedent es redueix per als con- que precaritza les condicions laborals hi ha quatre milions de treballadors tractes indefinits de 45 a 33 dies per dels treballadors i treballadores. que encara no han renovat el seu any treballat, amb un màxim de 24 La llei quedava llesta per a ser publi- conveni. Aquesta modificació pot mensualitats. cada en el Butlletí Oficial de l’Estat, provocar que la part empresarial es Els contractes fixos que actualment una vegada ratificades totes les es- vegi amb la possibilitat de alliberar- tinguin dret a 45 dies per any mantin- menes incorporades, onze esmenes se de compromisos i opti per retardar dran aquesta quantia fins a l’entrada del PP i una del PNB al seu pas pel el procés i així aconseguir empitjorar en vigor de la norma i a partir de lla- senat i ha aprovat definitivament una les condicions laborals de les planti- vors la indemnització passarà a ésser modificació del mercat de treball que lles. de 33 dies. El límit per a ambdós pe- 5 % de les jornades hàbils, o el 25 % Amb aquest contracte, l’empresari generalitza la indemnització per aco- Una altra de les esmenes del PP in- ríodes serà de 42 mensualitats. en quatre mesos discontinus dintre podrà beneficiar-se d’una deducció miadament en 33 dies amb un topall troduïdes i que vénen a modificar el d’un període de dotze mesos. de 3.000 euros per la contractació de dues anualitats i que facilita que decret que està en vigor actualment té - Acomiadament objectiu: 20 dies No es consideraran faltes d’un primer empleat menor de 30 les empreses puguin acomiadar per a veure amb les relacions individuals d’indemnització per any treballat d’assistència, entre altres, les absèn- anys i es compromet a mantenir el causes econòmiques, i sense tutela en l’empresa. El PP ha donat suport a En el cas de l’acomiadament ob- cies per vaga legal, per representació contracte tres anys. judicial, amb 20 dies i amb un màxim donar més poder a l’empresari per a jectiu -que permet a les empreses legal dels treballadors, risc durant L’aturat podrà compatibilitzar el sou de dotze mensualitats. canviar de forma unilateral les con- acomiadar per causes econòmiques, l’embaràs, malaltia o accident no la- d’aquest contracte amb el 25 % de la La reforma laboral que s’ha aprovat dicions de treball a l’autoritzar-li a organitzatives, tècniques o de pro- boral quan duri més de 20 dies i ho prestació per atur durant un any com després d’un tràmit parlamentari, que disposar de fins a un 10% de la jor- ducció amb una indemnització de acordin els serveis sanitaris oficials a màxim. L’edat màxima per a acce- entre la seva discussió en el Congrés, nada anual, enfront del 5% actual. 20 dies per any treballat- s’entendrà o per tractament de càncer o malaltia dir al contracte de formació i apre- en la comissió d’Ocupació i en el Això vol dir que, si en una empresa que concorren causes econòmiques greu. nentatge serà de 30 anys, fins que la Senat ha durat més de dos mesos i la jornada laboral anual aconsegui- quan hi hagi pèrdues actuals o pre- taxa d’atur a Espanya baixi al 15 %. mig, és encara més dura que el de- da per la negociació col•lectiva són vistes o la disminució persistent del - Convenis col•lectius amb pròrro- Es bonifica fins a amb 3.600 euros el cret que està en vigor des del passat 1700 o 1800 hores, l’empresari podrà nivell d’ingressos ordinaris o vendes. ga limitada contracte indefinit per a joves menors 12 de febrer i empitjora el contingut canviar entre 170 o 180. L’augment S’entendrà que la disminució és per- Els convenis d’empresa tindran prio- de 30 anys, i amb 4.500 euros per als de la norma en relació als drets dels de la disponibilitat empresarial de les sistent si durant tres trimestres conse- ritat sobre els d’àmbit superior. de desocupats de llarga durada. treballadors. condicions de treball empitjorarà les cutius el nivell d’ingressos ordinaris L’empresari podrà incomplir els pac- A partir del 31 de desembre no es po- El projecte procedeix del Reial condicions de conciliació de vida la- o vendes de cada trimestre és inferior tes en un conveni col•lectiu (despen- dran encadenar contractes temporals decret-Llei 3/2012, de 10 de febrer, boral i personal i és un atac en tota al registrat en el mateix trimestre de jament) en matèria d’horari, distribu- que superin els 24 mesos. convalidat el passat 8 de març, amb regla als drets dels treballadors i, es- l’any anterior. ció del temps de treball, torns, salaris l’objectiu, argumentava al Govern, pecialment de les dones, que són les Les empreses amb beneficis que aco- o funcions, quan concorrin causes - Bonificacions per a autònoms de “crear les condicions necessàries més sotmeses a les dobles o triples miadin a treballadors de 50 o més econòmiques, tècniques, organitzati- S’estableixen bonificacions per no- perquè l’economia espanyola pugui jornades. anys haurien de fer una aportació ves o de producció. ves altes de familiars col•laboradors tornar a crear ocupació”. En el Senat, el PP ja havia introduït el econòmica al Tresor Públic. Es considera causa econòmica si hi de treballadors autònoms que equi- El 12 d’abril, en el ple del Congrés, el passat 12 de juny onze esmenes, en- El personal laboral fix de les Ad- ha disminució persistent d’ingressos valdran al 50 % de la quota que resul- PP, amb el suport de CiU, va rebutjar tre elles una iniciativa que modifica la ministracions Públiques tindrà ordinari o vendes. En aquest cas, ti d’aplicar sobre la base mínima de les cinc esmenes a la totalitat amb text llei 27/2007 sobre l’accés a la pensió prioritat de permanència en cas s’entendrà que aquesta disminució cotització durant els 18 mesos imme- alternatiu presentades al projecte de de jubilació i el que es coneix com d’acomiadament si hagués adquirit és persistent si durant dos trimestres diatament següents a la data d’alta. llei i també va tombar 656 esmenes a llacunes de cotització. Segons aques- la seva condició mitjançant un procés consecutius els ingressos ordinaris l’articulat. La Comissió d’Ocupació i ta modificació, a l’hora de calcular la selectiu d’ingrés convocat a aquest o vendes de cada trimestre són infe- - 20 hores a l’any de formació Seguretat Social es va reunir el dia 24 efecte. riors al registrat en el mateix període Tots els treballadors tindran dret a 20 base reguladora de les pensions quan de maig per a debatre, amb compe- de l’any anterior. hores de formació a l’any pagades hi hagi llacunes de cotització, les pri- tència legislativa plena, l’informe de - Acomiadaments i sous en el sector A més, l’empresari podrà modificar per l’empresa i vinculades al lloc de meres 48 mensualitats s’integraran la ponència sobre el projecte de llei, públic fins a un 10 % (180 hores) la jornada treball. amb la base mínima d’entre totes les que va ser aprovat per 25 vots a favor Els organismes i entitats del sector anual d’un treballador. Es crea un compte amb tota la forma- existents a cada moment, i la resta de i 17 en contra. Una vegada aprovat el públic podran acollir-se a causes Es limita a un any la pròrroga au- ció rebuda pel treballador en la seva mensualitats amb el 50 % d’aquesta Dictamen aquest projecte, va passar objectives d’acomiadament com les tomàtica dels convenis col•lectius vida activa. base mínima, una qüestió que afec- a continuar la seva tramitació en el empreses privades. D’altra banda, (ultraactivitat) i si transcorregut tarà bàsicament a les dones. Senat, on el PP va tombar tres vetos i s’estén al sector públic autonòmic i aquest període no s’arriba a un acord, - Desocupats que prestin serveis en 574 propostes de modificació. local les mesures de control de les s’aplicarà el conveni d’àmbit supe- benefici de la comunitat Els conservadors han utilitzat en Resum de les retribucions i indemnitzacions del rior (sectorial o territorial) i també es S’estreny la col•laboració amb les aquest procés el seu corró parlamen- principals mesures personal d’alta direcció. pot acudir a la Comissió Consultiva mútues de treball per a avaluar la in- tari, amb el suport de CiU, per a en- Nacional de Convenis Col•lectius capacitat temporal. durir un text ja de per si mateix molt que introdueix, amb - Acomiadaments per absentisme perquè intervingui. Les persones que cobrin la presta- perjudicial per als drets dels treballa- les modificacions laboral ció per atur podran realitzar serveis dors i introduir així diversos canvis afegides al text final Es considera causa d’acomiadament - Contractes per a Pymes d’interès general en benefici de la co- importants. les absències d’un treballador enca- Es crea un contracte per a pymes amb munitat mitjançant convenis amb les Entre les esmenes pròpies que el després del tràmit ra justificades però intermitents que menys de 50 treballadors, amb un administracions públiques. PP va introduir en el Congrés i que, parlamentari: arribin a el 20 % de les jornades hà- període de prova d’un any en el qual aprofundeixen en els seus aspectes bils en dos mesos consecutius, sem- no hi ha indemnització per acomiada- - ETT més negatius, es troba la reducció a - Acomiadament pre que el total de faltes d’assistència ment, que desapareixerà quan la taxa Les ETT podran actuar com agències un any de la pròrroga indefinida dels L’acomiadament ocupa el gruix en els dotze mesos anteriors arribi al d’atur baixi del 15 %. privades de col•locació. 6 Juliol de 2012
  • 8. TREBALL-ECONOMIA Reformes i precarietat moral que encara tenim amb l’eina o vehi- falta de llibertat de contractació, la li fa gairebé impossible trencar el cial de la qual més immediat no és Desiderio Martín Corral cle tècnic anomenat desregulació. seva capacitat de negociació en tot cercle de la inestabilitat i incertesa: altre que el d’acréixer la posició de Que el PP tanqués posteriorment el el referit a les seves condicions de arbitrarietat i inestabilitat en l’accés, força de les gerències, de les empre- cercle de l’autoritarisme, per mitjà treball (jornada de treball, temps de permanència i sortida del mercat de ses, del capital. L ’Acord aconseguit entre els agents socials (patronals i CCOO i UGT) el passat mes de febrer per a d’una reforma laboral encara més bèstia, no deixa d’ésser sinó, una conseqüència de la derrota i fracàs treball mitjans adequats, intensitat, etc.) es troba molt disminuïda i en qualsevol moment, tant des de la for- treball. L’absència de drets genera una deter- minada identitat de la força de treball Enfrontar-se al capitalisme exigeix no només combatre el treball assa- lariat en la seva forma social actual l’ocupació i la negociació col•lectiva, absolut de les estratègies sindicals ma jurídica com de la realitat, aban- que fomenta els valors insolidaris, la i en la seva manera de gestió, sinó no deixava de ser una “acta notarial” i de les impotències i absències dona el mercat de treball, engrossint competitivitat, la desconfiança i, la que requereix d’una voluntat pràcti- sobre la precarietat política, moral i d’alternatives transformadores creï- novament les llistes de l’atur i passa por a “perdre” el que no es posseeix ca de combatre l’assignació obliga- social en que se’ns ha sumit a la ma- bles i acceptades per les classes po- a ser ocupable (empleabilitat), d’on (ocupació variable, salaris escassos i tòria del treball, de repartir el treball, joria de la població en general i espe- pulars, no només en aquests quatre procedeix. condicions indignes). d’escurçar dràsticament el temps cíficament als 23 milions de treballa- anys de “gran estafa”, sinó i, sobretot L’organització flexible de l’ocupació, La por paralitza l’acció tant de l’auto- de treball obligatori, de l’obligació dors i treballadores que constituïm la , en els últims 30 anys en els quals es no només fomenta la utilització de defensa (lluita individual), com la d’una manera de comportament so- població activa de l’Estat espanyol, ve desregulant el mercat de treball i mà d’obra precària, -la qual cosa defensa dels drets col•lectius, cons- cial amb pautes de consum material encara que 5,3 milions estiguem des- desmantellant els serveis públics, el deu veure’s com una conseqüència tituint-se un procés individualitzant i i relacional, diferents, on tots cuidem ocupats i desocupades i, 17,8 milions comú de tots i totes. necessària per a la producció del be- d’espera d’un “alguna cosa externa” i siguem cuidats, on l’austeritat sigui d’ocupats i ocupades –ara com ara-, En els models constituïts de relacions nefici-, sinó que, sobretot persegueix sense nom i sense elements objectius sinònim de suficient per a tots i totes anem a haver de transitar les nostres laborals actuals, el treballador/a entra que la força de treball sigui utilitza- que ho expliquin. Que les coses vagin i, siguem capaces de generar contra- vides laborals i socials, pel camí de en el mercat de treball, roman i surt, da de tal manera que s’adapti a les a millor, però sense la intervenció del poders que es moguin en altres lògi- la despossessió dels drets laborals com una mercaderia nua de drets: exigències de l’empresa, la qual cosa subjecte o subjectes socials. ques de constitució de les relacions necessàriament comporta un aug- La mateixa incertesa sobre el futur, socials. ment en la capacitat de disciplinar no només el laboral, sinó el social de Si bé és cert que la precarietat ma- aquesta força de treball. l’individu, augmenta les dificultats terial i moral és el “comú” de gran El treballador, home – dona, es troba per a conformar i afermar identitats part de la població, també és cert indefens davant la capacitat de dis- individuals i col•lectives entorn del que aquesta condició de miserabi- ciplina inherent a la relació salarial treball. Però aquesta no-identitat (del litat conté en si mateixa el princi- en la gestió de la força de treball. treball), no es fa des de la crítica a pi d’esperança, de possibilitat de Indefensió que abasta les dues di- la relació salarial o dit d’altra forma, rebel•lar-se, d’aixecar-se del terra, mensions de les relacions socials de des de la ruptura amb la relació sala- de ser subjectes autònoms de la nos- poder en l’interior de la relació sala- rial obligatòria, sinó que la mateixa, tra pròpia història. rial: d’una banda, la de les gerències no es constitueix per l’absència de i, per un altre, la força sindical o el continuïtat o permanència del tre- * Desiderio Martín és Secretari de nivell individual i/o col•lectiu de ne- ball. El conflicte no desapareix però Salut Laboral del Comitè Confederal gociació de les condicions de treball. es fa més complex al dissoldre’s en de la CGT, publicat al núm. 254 del És una força de treball a la qual se una xarxa de teranyina, l’efecte so- Rojo y Negro. CGT en suport de la lluita de les conques mineres Secretariat Permanent del mens del govern i a la seva política s’injecten 100.000 milions a la ban- que és imprescindible que des de sanitat, el transport, es retalla en la Comitè Confederal de la CGT de retallades. El cas de la mineria és ca, el govern retalla 600 milions de tots els sectors, associacions, sindi- mineria i demà serem qualsevol de el viu exemple de la incapacitat del les ajudes a la mineria sense un pla cats i col•lectius, es participi activa- nosaltres i nosaltres. És imprescindi- govern per a manejar una situació de de reconversió dels sectors que pro- ment donant suport a les i els treba- ble la immediata unitat de tota classe E crisi econòmica, al deixar de soste- dueixen pèrdues. lladors miners en la lluita que estan treballadora per a acabar amb aquest stem vivint una lluita exem- nir la indústria del carbó a força de La CGT continuarà donant suport, mantenint contra el Govern i contra genocidi laboral que està escometent plar protagonitzada per les i els tancaments salvatges, ERO i fallides, solidaritat i suport al conjunt del un sistema capitalista que no dubta a el capital. treballadors de la mineria del carbó mentre es compra carbó importat, sector miner perquè continuï la justa rescatar a la banca i s’oblida de les Des de la CGT, us emplacem a totes (conques mineres d’Astúries, Caste- australià o xinès. defensa dels seus llocs de treball i milers de famílies que viuen del seu i tots a participar en les mobilitza- lla-Lleó, Aragó) que està contribuint, No es pot deixar en el carrer d’un de la vida en les comarques. Creiem treball. Es retalla en l’educació, la cions de suport. al costat d’altres lluites, a la revitalit- zació necessària del moviment obrer dia per a un altre a milers i del nostre país. milers de famílies (50.000 Parlem de vaga en les conques mine- llocs de treball) sense cap res amb talls de tràfic en autopistes, pla de reconversió, sense carreteres i vies ferroviàries, tan- cap alternativa, usant no- caments en els pous, marea negra, més criteris economicistes marxes, manifestacions, barricades i de pura rendibilitat. Cons- d’arbres tallats, pneumàtics cre- cients de la problemàtica mant,... en diferents llocs. Parlem de mediambiental de la in- vaga declarada indefinida a finals de dústria del carbó, s’han maig contra les retallades d’un 60% d’implementar plans reals dels fons públics per al carbó, vaga de reconversió industrial que pretén salvar l’economia de mi- que condueixin al progres- lers de famílies asturianes, lleoneses, siu desmantellament de aragoneses i el futur de les conques l’extracció del carbó en el mineres. nostre país per a convertir- La digna lluita que les i els miners lo en unes indústries social estan plantejant en defensa dels llocs i econòmicament sosteni- de treball directes i indirectes i en bles per al desenvolupa- defensa de la vida en les conques ment dels pobles i les per- mineres, s’està convertint en un bon sones que viuen en aquest referent de resistència per al conjunt moment de la mineria. de societat, en aquests temps de crisis És pervers que, mentre es i explotació de la classe treballadora. retallen 27.000 milions Des de la CGT volem transmetre tot d’euros en els Pressu- el nostre suport a aquesta lluita en postos de 2012 i 10.000 defensa de l’ocupació en la mineria milions addicionals per del carbó, no resignant-se als dictà- a Sanitat i Educació, i Juliol de 2012 7
  • 9. TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITAT 100.000 milions Pepe Berlanga Entre altres desventurades actuacions 2008) i Espanya 40.789 en el perío- resulta sorprenent per al mortal dels de comprès entre 2010-2011 (quan humans el rescat del sector financer encara fardaven de la bona salut de (caixes i bancs), aquest que no fa les entitats), una simple operació H i ha qui pensa que només can- viant el gestor els problemes se solucionaran per si mateixos, garn massa temps habitava en la “cham- pions league” i que era l’enveja dels nostres veïns. Continuant amb aques- matemàtica i els rescats sumen 1,1 bilions d’euros, dels quals encara han de retornar als seus respectius estats error amic meu. Repassant les heme- ta poca vergonya dialèctica, el Pre- 865.000 milions. roteques, fins i tot realitzant tan sols sident Rajoy va anunciar que no hi L’últim moviment, els 100.000 mi- un exercici memorístic, recordem hauria rescat. Doncs, resulta que res lions d’euros que la UE posa a la que durant els últims anys del govern era inqüestionable i, per tant, algú ha disposició de les entitats espanyoles socialista, qui aspiraven a succeir-los estat mentint. i que, eufemísticamente, diuen és en el govern deien que el problema de Si realitzem un ràpid repàs de la “pe- una línia de crèdit per a recapitalizar la crisi tenia nom i cognoms, que tot núltima crisi” econòmica que ens la banca i que els nostres mandataris era qüestió de pèrdua de confiança, assetja, constatarem que va tenir el no es cansen de repetir que no tindrà que les coses s’estaven fent mala- seu origen en els EE.UU el 2008 fruit conseqüències en el dèficit públic ment, que tenien un “pla” que trau- de la crisi creditícia i hipotecària, les i, en una mostra de cinisme i sense ria al país del caos en que ens havien famoses “subprime”, començant amb cap pudor, que retornarà el crèdit a instal•lat els nefasts representants so- la fallida del banc Lehman Brothers. les empreses i a la ciutadania, de nou cialistes. Doncs, bé, es van celebrar Ràpidament, aquesta es va traslladar menteixen. No ens duguem a engany, les eleccions generals al novembre a Europa i l’Estat espanyol no en va aquesta injecció econòmica servirà de 2011, va guanyar per majoria ab- ser aliè, encara que amb la particula- per a cobrir pèrdues anteriors i do- soluta el Partit Popular, es va canviar ritat que a més esclatés la bombolla tar-se de capital davant el previsible el president del Govern i tot segueix immobiliària, provocant que gran agreujament de la crisi. igual… o pitjor i no existeix pla B. nombre d’empreses constructores Basta un simple cop d’ull al resul- Resulta inqüestionable que la culpa suspenguessin pagaments. tat dels informes elaborats per les no era només del govern de torn, en- És a dir, que els bancs nord-ame- consultores contractades pel govern, cara que també, que la crisi econòmi- ricans, els instigadores, concedien resultat, segons les estimacions ana- ca no fa amics ni coneix d’empaties hipoteques d’alt risc, que aquestes litzades la banca espanyola necessita pactar el pagament a cinc directius de sobre les transaccions financeres polítiques, més aviat al contrari, que van entrar a formar part de paquets de 51.000 a 62.000 milions de capi- 63,2 milions, a pesar que el Fons de podrien recaptar-se 5.000 milions a els especuladors han trobant un bon financers garantits per aquestes ma- tal, no sorprenent que la majoria serà Reestructuració Ordenada Bancària l’any a l’Estat espanyol, i si s’ampliés mos en el qual clavar la dent i no sol- teixes hipoteques, que va confluir en destinada a les entitats nacionaliza- (FROB) li subministrés 2.465 mi- al conjunt dels països de la Unió Eu- taran la presa fàcilment. la més absoluta desconfiança entre das (Bankia, CatalunyaCaixa, Nova- lions. La CAM va garantir prejubila- ropea es recaptarien 57.200 milions. La mateixa recepta podríem aplicar les pròpies entitats que van deixar CaixaGalicia i Banc de València) qui cions als seus directius per 12,8 mi- Si es suprimissin els avantatges fiscals als administradors convergents, qui de prestar-se diners, conseqüentment rebran de 34.000 a 41.000 milions, lions i una pensió vitalícia de 369.467 de les SICAV (Societats d’Inversió ens tenen acostumats a enumerar els baixa la liquiditat i el sector financer gairebé dos terços del total predicti- euros anuals a la seva exDirectora Col•lectiva de Capital Variable que errors del tripartitt i l’herència rebuda tanca el crèdit a les empreses i els par- ble. Aquestes entitats nascudes de la General poc abans de la intervenció tributen només el 1%) on les grans com els miserables culpables de les ticulars. Intentant solucionar la situa- transformació de les caixes en bancs del Banc d’Espanya. Bankia havia de fortunes evadeixen els seus impostos. estretors que contínuament decreten, ció el govern nord-americà va injectar i que es trobaven contaminades per pagar a l’anterior Director Financer Mentrestant, les classes mitges i els quan no són resultat del canalla es- 700.000 milions de dòlars al sector l’alegria amb que concedien crèdits al de Bancaixa 13,91 milions per drets treballadors i treballadores perce- canyament econòmic de l’Estat es- financer per a salvar bancs, entitats sector immobiliari i altres lleugereses, de prejubilació i Rodrigo Rato expre- brem com ens pugen els impostos i la panyol. hipotecàries i asseguradores. aglutinen a la seva al voltant una trista sident tenia dret a una indemnització crisi continua fent mossada en la nos- Els uns i els altres estan demostrant Com ja hem assenyalat en la vella imatge, mentrestant els seus directius de 1,2 milions. Quina colla de poca- tra cada vegada més minsa economia. la seva ineficàcia més palmaria per Europa les coses no anaven millor. han percebut gairebé 150 milions en vergonyes. Per cert, 100.000 milions d’euros es a superar aquest desastrós forat que El Regne Unit va destinar 118.122 indemnitzacions o pensions. Mentrestant, les retallades socials corresponen a 16.638.600.000.000 s’està duent per davant els escassos milions, Irlanda 64.452, Holanda Resulta simptomàtic que els paga- continuen la seva inexorable marxa. ptes. (setze bilions sis-cents trenta- beneficis del recent inaugurat estat 84.897, Alemanya 313.638, Bèlgi- ments més característics es van pro- Segons una associació de Tècnics vuit mil sis-cents milions de les anti- del benestar. ca 25.781, Grècia 13.120 (això sí, el duir en les entitats gallegues que van d’Hisenda, si s’establís un impost gues pessetes) FESIM-CGT davant la crisi i com afecta al sector del metall aquesta agressió, a favor dels rics, Exigim una solució a l’actual econo- i en totes les estructures sindicals, a l’actuació dels governs central i au- Federació de Sindicats de la Indústria l’estat està actuant de manera repres- mia que passi per la reducció de les treballar perquè es facin les convo- tonòmics, així com les diferents poli- Metal•lúrgica de la CGT siva contra les organitzacions i movi- hores de treball amb 32 hores setma- catòries de Vaga General necessàries cies, reprimint de manera antidemo- ments socials. nals, amb el manteniment dels sala- perquè canviï la realitat social i els cràtica la reacció contra el gran frau Aquesta agressió, afecta al sector ris, l’eliminació de les hores extres rics, empresaris i banquers siguin dels poderosos amb aquesta crisi. En metal•lúrgic d’una manera clara. Ja encobertes que signifiquen les mesu- qui paguin amb els seus capitals, les concret, mostrem la nostra solidaritat R eunits el Ple de sindicats de la FESIM, per a la presa d’acords en l’acció sindical i organitzativa, hem viscut una reestructuració sal- vatge, amb més de 1,7 milions de res de flexibilitat i la reducció dràsti- ca dels ritmes de treball que atempten conseqüències del fracàs que signifi- ca la seva crisi per a la majoria de la amb tots/es aquells/es que han sofert presó, detencions irracionals, per- llocs de treball destruïts en els últims greument a la salut de tots/as. població. secució o assetjament, de les forces així com per a l’elecció d’un nou set anys, però l’espiral de destrucció • La FESIM ens comprometem a de- • La FESIM denúncia i condemna policials o judicials. Secretariat Permanent, hem valorat econòmica i el robatori generalitzat fensar aquestes reivindica- l’actual situació que viu la societat de les entitats financeres al conjunt cions i a ser coherents amb de l’àmbit estatal davant l’agressió de la població mitjançant decisions la convocatòria de Vaga que el capitalisme està realitzant a les com el canvi constitucional o el pre- General del passat 29 de classes populars mitjançant la crisi tès rescat des d’Europa, no fan més març, rebutjant les pre- financera. que rebaixar les capacitats de compra tensions de les empreses Una crisi creada, manipulada i usada de la població, creant una reducció del metall, d’empitjorar per a retallar els drets i les conquestes de l’economia que augmenta aquesta les condicions salarials, de desenes d’anys de lluites socials espiral. augmentar la flexibilitat i que havien configurat una sèrie de Les notícies i previsions en el metall, ritmes de treball i per tant drets universals que estan sent des- parlen d’una nova agressió de les em- seguir carregant sobre els truïts alhora que es genera un empo- preses amb altra reestructuració amb treballadors les conse- briment de la població i un cada ve- pèrdua d’ocupació i rebaixa de con- qüències del frau que sig- gada major enriquiment d’una casta dicions i salaris. nifica l’anomenada crisi d’especuladors i lladres que juguen La CGT del metall plantegem, contra capitalista. amb la vida de milions de persones tota aquesta situació, el següent: • La FESIM crida a tots els amb una impunitat que ha d’acabar • La FESIM rebutja la possibilitat de treballadors i treballadores com més aviat millor. Per a mantenir nous acomiadaments en el metall. del metall, en les empreses 8 Juliol de 2012