SlideShare a Scribd company logo
1 of 33
Download to read offline
Catalunya
> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Gener 2013 · núm. 146 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat   www.cgtbalears.org




                                                                                                                                                        Disseny: Roser Arques Morueta (http://www.flickr.com/photos/roserarques/)




                                         Totes juntes,
                                          avancem!
Dipòsit legal: B 36.887-1992
> Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 146 · Gener 2013   0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat




                                                                                                                                         Disseny: Roser Arques Morueta (http://www.flickr.com/photos/roserarques/




                                   Totes juntes,
                                    avancem!
Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA




                                                                   Editorial
> ON ENS TROBEM?
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL
TREBALL (CGT) DE LES ILLES
BALEARS
Camí de Son Rapinya, s/n - Centre
“Los Almendros”, 2n 07013 Palma de
Mallorca
Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -
lesilles@cgtbalears.org




                                          Cal recuperar la
Delegació Menorca
Plaça de la Llibertat, 5 07760
Ciutadella
Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592
menorca@cgt-balears.org




                                          democràcia directa
SECRETARIAT PERMANENT
DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA
CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è - 08003
Barcelona -




                                          i construir la
spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax
933107110

FEDERACIONS SECTORIALS
• Federació Metal·lúrgica de




                                          sobirania popular
Catalunya (FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crèdit
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat
• Federació d’Ensenyament de
Catalunya (FEC)
• Federació d’Administració
Pública (FAPC)


                                          L   a democràcia real està segrestada.             no necessitem falsos intermediaris, sinó
Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn
Tel. 933103362. Fax 933107110
                                              Tenim una farsa anomenada “de-                 recursos i eines col•lectives que fomen-
FEDERACIONS COMARCALS                     mocràcia participativa” basada en un               tin activament la participació política de
Anoia                                     vot cada quatre anys. Una democràcia               totes les persones en els assumptes
Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada
Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es    segrestada per la banca, la patronal,              comuns.
                                          els lobbies mediàtics i els polítics al seu        Hem de cridar ben alt a qui diuen ma-
Baix Camp/Priorat
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus     servei, un fet que ara es veu incrementat          nar-nos que no, que desobeirem les se-
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977340883. Fax 977128041             amb el segrest de la sobirania popular             ves imposicions injustes, com la de pa-
Baix Llobregat
                                          portat a terme per la Troica i els mercats         gar el seu deute, i que defensarem els
Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -     financers i executat amb el consenti-              drets col•lectius: l’habitatge, l’educació,
cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 933779163. Fax 933777551             ment i la col•laboració de la majoria dels         la salut, l’ocupació, la participació de-
Comerç, 5. 08840 Viladecans
                                          partits polítics, contribuint entre tots a         mocràtica, la cultura... Hem de construir
cgt.viladecans@yahoo.es                   l’empobriment progressiu de la majoria             i consolidar un procés que permeti que
Tel./fax 93 659 08 14
                                          de la població.                                    els responsables de la crisi deixin de
Baix Penedès
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell        Portem mesos d’intenses mobilitzacions             ser impunes, perquè els piròmans que
Tel. i fax 977660932                      en tots els sectors socials, comprovant            han provocat la nostra crisi no siguin
cgt.baix.penedes@gmail.com
                                          dia a dia que no pot haver-hi demo-                recompensats i comencin, en canvi, a
Barcelonès Nord
Alfons XII, 109. 08912 Badalona           cràcia quan les institucions que diuen             ser jutjats.
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803     representar-la es mouen per interessos             Volem recuperar la responsabilitat so-
Garraf-Penedès                            que no són els de la majoria. Perquè no            bre el nostre propi futur sense acceptar
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la
Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat          tenim res que parlar amb un poder que              imposicions, per a dir-los a qui tenen se-
Tel. i fax 938934261                      ha demostrat sistemàticament ser cec,              grestada la democràcia que ha arribat el
Maresme                                   sord i mut a justes i concretes deman-             moment d’anar-se’n. Hem de construir                 Nota: l’autora del muntatge fotogràfic de la
Unió 38 baixos, 08302 Mataró -
maresme.cgt@gmail.com                     des d’igualtat i justícia social. Per això         un procés de participació directa obert              portada del número 145 del Catalunya/Papers és
Tel. i fax 937909034                      és una necessitat inaplaçable rescatar             en el qual determinem i engeguem les                 Pepa Vives.
Vallès Oriental                           a la política d’un règim econòmic insos-           eines de participació i mecanismes jurí-
Francesc Macià, 51 08100 Mollet -
cgt.mollet.vo@gmail.com                   tenible i depredador: el sistema capita-           dics i polítics que necessitem per a ga-
Tel. 935931545. Fax 935793173             lista.Amb la mobilització social hem de            rantir que les decisions col•lectives si-               Agurrelj
FEDERACIONS INTERCOMARCALS                posar en el centre la recuperació de la            guin completament efectives i realment
Girona                                    sobirania i del poder ciutadà, és a dir, de        democràtiques.
Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005         la democràcia, la de veritat, la de base,          Hem de negar-nos a acceptar la por, la
Girona
cgt_gir@cgtcatalunya.cat                  la que dona veu i participació real a la           impotència i la desorientació sorgides
Tel. 972231034. Fax 972231219
                                          gent. Hem creat nombrosos processos                de la reducció de la política a l’economia
Ponent
Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -
                                          de lluita, espais de participació i discus-        i les seves conseqüències feixistes,
lleida@cgtcatalunya.cat                   sió en les xarxes i en les places, en els          xenòfobes, racistes i masclistes. I bus-
Tel. 973275357. Fax 973271630
                                          barris i en els centres de treball, i hem          car una sortida col•lectiva.
Camp de Tarragona
Plaça Imperial Tarraco, núm. 1 Edifici
                                          portat a terme iniciatives que volem se-           Convidem a totes les persones que
2, 3a Planta, 43005 Tarragona             guir desenvolupant des de baix, sense              vulguin acompanyar-nos a dir prou! i a
cgttarragona@cgt.es
Tel. 977242580 i fax 977241528            dreceres i pas a pas.                              continuar aquest camí per a rescatar la
                                          Perquè creiem que el temps de les de-              democràcia directa i construir la sobira-
FEDERACIONS LOCALS
                                          cisions preses per uns pocs ha acabat;             nia popular.
Barcelona
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona
                                          perquè, enfront de qui volen deixar-               En defensa del drets laborals i socials,
flbcn@cgtbarcelona.org                    nos sense futur, tenim els mitjans i la            de la justícia i la llibertat, tots i totes som
Tel. 933103362. Fax 933107080
                                          intel•ligència col•lectiva per a decidir i         necessàries, en el camí d’una societat
Berga
Balç 4, 08600                             construir la societat que volem; perquè            llibertària.
sad@cgtberga.org Tel. 938216747
Manresa
Circumval·lació 77, 2n - 08240             Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat                     Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, Paco
Tel. 938747260. Fax 938747559              Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez,                              “Teixit social i cultural: treballen pel que altres no fan,
                                                                                                                                                                           sempre esquivant amb dignitat els cops que donen
                                           Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles
Rubí                                                                                                                                                                                              els de dalt,
Colom, 3-5, 08191 Rubí, cgtrubi@           Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de                                 assegurant als seus veïnats que el món encara pot
gmail.com Tel. i fax 93 588 17 96          CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n.                                                            canviar
Sabadell
                                           43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat,                                     si primer canviem aquell que en el espill ens surt
Rosellò 10, 08207 Sabadell -               com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre                                                             davant.”
cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93      Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org
745 01 97
                                           Web revista: www.revistacatalunya.cat.                                                                                                                Llengua d’Atupa
Terrassa                                   No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.
Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -
cgtterrassafl@gmail.com                   Drets dels subscriptors:
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04       D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor-
                                          porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Castellar del Vallès
Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del     i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat
Vallès                                    necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,
cgt.castellar-v@terra.es,                 cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-
Tel./fax 93 714 21 21                     talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel.
                                          971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent                                          Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”
sallent@cgtcatalunya.cat                                        Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61                             - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
                                                                - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sort                                                            - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Pl. Major 5, 25560, Sort
pilumcgt@gmail.com                                                  Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del
                                                                titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
                                                                    Més informació a http://cat.creativecommons.org/

2                                                                                                                                                                                                                                 Gener de 2013
REPORTATGE                                                                                                                            La Reforma
                                                                                                                                                                                   Laboral del 2012
                                             Un nou sistema de relacions laborals s’està instal·lant                                                                               ens ha submergit
                                             en el cor d’un sistema democràtic representatiu                                                                                       en un caos
                                             convertit en una autèntica farsa al servei del capital                                                                                organitzat



                                El nou model de Relacions Laborals que ens imposen:


   La voladura (des)
     controlada de
   Drets Fonamentals                         muta per l’interès privat empresarial.       a matar, el contracte a l’estil agent
        Desiderio Martín
                                             La primera conclusió “democràtica”           007, contravenint el Conveni 158 de
                                             és la creació d’un ordre social i polític,   la OIT. (Baylos-2012).
                                             absolutament desigual.                       Els acomiadaments en les Adminis-
Pretenc reflexionar en aquest arti-          La segona és conseqüència de la pri-         tracions Públiques es sustenten en “el
cle sobre el nou model de relacions          mera, la realitat antidemocràtica de la      cop d’estat anticonstitucional” infrin-
laborals imposat pel PP, sobre               Reforma Laboral, situant-nos en una          git en la reforma de l’article 135 CE
l’abast i conseqüències dramàti-             situació en que el principi despòtic de      (1), el qual exigeix l’equilibri pressu-
ques que el mateix tindrà en varies          l’empresari, es converteix en font de        postari i financer (2), trobant-se aquí
generacions d’assalariats i assala-          creació del Dret.                            la base i la causa de l’acomiadament
riades.                                      El sistema de drets, intervenció de          en les AAPP, quedant sotmès a aquest
No és un model conjuntural per a una         l’Administració en els ERO, és a             article el principi bàsic de l’estat so-
situació que no és conjuntural (ente-        dir, el control per part de l’Estat en       cial, dels serveis públics i inhabilitant
nent per aquesta, aquella que desapa-        l’extinció del contracte, desapareix         l’estat social i de dret.
reix en un curt-mig temps), sinó que         i queda a la simple voluntat empre-          La pròpia “democràcia” atempta con-
és estructural, és a dir, s’ha instal•lat    sarial. L’Estat, ja havia renunciat en       tra els seus pilars i principis constitu-
en el cor d’un sistema democràtic re-        la Reforma Laboral de 1944, al seu           cionals i, atempta contra el principi de
presentatiu, que ni tan sols ve obligat      paper de vetllar per l’interès general,      legalitat, de l’estat social, dels drets
a guardar les formes clàssiques de           al desaparèixer l’Autorització Admi-         públics.
representació.                               nistrativa de les Modificacions Subs-        Qui triem per a defensar l’interès ge-
La Llei, com norma general, base del         tancials de les Condicions de Treball        neral, el bé comú, perquè compleixin
fonament democràtic, desapareix i            (article 41 ET). Hem d’entendre que,         i facin complir les normes que regei-
l’excepció (no altra cosa és legislar        des d’aquest moment, la voluntat em-         xen la convivència social (Constitu-
a força de Reial Decret), és a dir, el       presarial disposa de l’erari públic per a    ció, estat social i de dret), són qui fan
legislar sense la participació de les        traslladar treballadors a l’atur.            lleis singulars i adopten polítiques que
majories i minories parlamentàries, es       La Llei, fins a aquest moment, exigia,       només regulen la defensa de l’interès
converteix en font normativa.                davant l’extinció del Contracte de           privat i la garantia jurídica d’una mi-
Al desregular el component públic del        Treball de manera unilateral per part        noria (el Capital).
Dret del Treball, l’estat renuncia al seu    de l’empresari que existís: en primer        Es tanca el cicle de les Democrà-
paper essencial, que no és altre que         lloc, una causa-motiu de la voluntat         cies Representatives. La figura del
vetllar per l’interès general i se subs-     empresarial; en segon lloc que existís       ciutadà/a, tal com la coneixem a la
titueix pel poder privat de l’empresari:     una forma determinada de conducta            forma clàssica (ser ciutadà/na és ser
* La Reforma Laboral en tot el refe-         a l’acomiadament i, en tercer lloc un        portador/a de drets), ja no és neces-
rent a la flexilibitat interna i externa,    control judicial, per a la revisió del       sària i es constitueix un món autorita-
per el tant el relatiu a l’ocupació i al     mateix i d’aquesta manera, en justícia,      ri i violent, no viscut per milions de      ganismes Internacionals (FMI, BM,         partits polítics, Administracions Pú-
treball, desplaça el poder limitador de      determinar si la causa és real o no, és      persones.                                   OCDE, Comissió Europea, BCE, Re-          bliques, etc. i finalment, la inutilitza-
l’Estat i amplia els poders empresa-         justa o no i, si la forma s’adequa al        El món, on les relacions socials es         serva Federal, etc.) com representants    ció d’allò públic (educació, sanitat,
rials de manera desorbitant (discrecio-      procediment o, simplement ens tro-           configuren des del poder autoritari de      del (des)ordre econòmic, social i polí-   dependència, ocupació, mobilitat,
nalitat empresarial).                        bem davant un acte il•lícit.                 l’antic règim absolutista i despòtic,       tic, serien els “nous senyors feudals”    medi ambient, educació, llibertats pú-
* El “ius variandi” de l’empresari, és       En el nou (des)ordre polític jurídic,        on el mercat i els seus “mercaders”         que gestionen l’autoritat “ inqüestio-    bliques), igual que la incivilitzatòria
a dir, la capacitat jurídica que aquest      el control i la suficiència de la causa      representen l’autoritat “sagrada” (rei,     nable del mercat”.                        reforma Laboral representen la re-
té per obrar, substitueix al interès ge-     queden inhabilitats. El lliure desisti-      senyor-sobirà en l’antiguitat) i, les       S’han trencat, per innecessàries, les     glamentació autoritària d’aquest nou
neral, és dir, l’interès general es trans-   ment empresarial, és la llicència per        Agències de “Qualificació” i els Or-        mediacions socials: sindicats, ONGs,      (des)ordre.


La flexibilitat en l’entrada: El Contracte en l’entrada al mercat de
treball
El nou contracte per a empreses de fins a 50 treballadors i els contractes de formació
i aprenentatge
La discrecionalitat de la qual es dota       atès des de la norma, és a dir des de        treballador permeabilitzant durant          1 any. I se’ls finança: Incentius fis-    A més dels Incentius fiscals si la
a l’empresari a l’hora de disposar del       l’origen de la seva relació contrac-         tot el recorregut del mateix, les con-      cals als empresaris per aquest tipus      contractació es fa amb:
contracte de treball, elimina qualse-        tual, en l’accés a la tutela judicial,       dicions contractuals: salaris, condi-       de contractes:                            • Joves entre 16 i 30 anys: bonifica-
vol vestigi del caràcter tuitiu del dret     creant una inseguretat jurídica plena        cions de treball, drets i llibertats.       • Primer contracte i amb menor de         cions en la quota empresarial de la
laboral cap al treballador.                  en el treball.                               El nou contracte per a empreses de          30 anys: 3.000€.                          SS, durant tres anys.
La funció político-jurídica del dret         La unilateralitat i la lliure voluntat       fins a 50 treballadors: exigeix que si-     • Aturats beneficiaris de prestació       • Majors de 45 anys: bonificacions
laboral, és guardar, defensar i prote-       empresarial, disposa de tal mane-            gui indefinit (¡¡¡), a jornada comple-      contributiva: deducció fiscal per un      en la quota empresarial de la SS, du-
gir a la part més feble de la relació        ra del contracte, que fa possible            ta, es realitzi per escrit en un model      import equivalent al 50% de la pres-      rant tres anys.
salarial, el treball, el qual es veu des-    l’anul•lació de la voluntat lliure del       concret i amb un període de prova de        tació pendent.                            Conseqüències d’aquest contracte:

Gener de 2013                                                                                                                                                                                                          3
REPORTATGE
• Es converteix en un contracte a         massiva, la societat admet el frau         del 2n any.                               sense que aquestes “ajudes públi-        cost de la mà d’obra i a la major o
terme.                                    com el comportament davant el              • Reducció de totes les cotitzacions:     ques” hagin servit, i possiblement       menor rigidesa en la contractació.
• Possibilitat d’extinció a discrecio-    creixement necessari de l’economia         fins al 100% empreses menys de 250        no serviran, per a assegurar efectes     És el cicle de l’economia “pàtria”
nalitat empresarial.                      I finalment, es dota a l’empresariat       i 75% en empreses de = o + treba-         en la creació d’ocupació, ni tan sols    qui explica que es creïn o des-
• Acomiadament lliure (sense causa)       d’absoluta seguretat jurídica.             lladors.                                  en la reducció d’ocupació de forma       trueixin ocupacions, perquè la mo-
i indemnització 0.                        Les altres maneres miserables de           Les conseqüències (devaluació so-         duradora ni en la de la contractació     dalitat de la “temporalitat”, com una
El perquè d’aquest contracte, retòri-     contractació, les trobem en els Con-       bre el preu total o costos salarials)     temporal.                                cosa volàtil, fràgil i fàcilment pres-
ca i literatura falsa i ideològica a      tractes de formació i aprenentatge.        es traslladen a la cadena dels in-        Des de l’existència de models de         cindible, es va instal•lar des del pri-
part, és produir una rebaixa salarial     Les seves característiques:                gressos (cotitzacions i impostos          relacions laborals democràtics (Es-      mer moment del model democràtic
massiva, és a dir una devaluació dels     • Menors de 30 anys fins que la taxa       directes), doncs les reduccions de        tatut dels Treballadors), la major o     de relacions laborals en “la cultura”
preus de la mà d’obra, que permetin       d’atur baixi al 15%.                       quotes en els contractes a càrrec de      menor contractació, en relació amb       empresarial, ja que la norma descau-
competir en costos a tota la classe       • Poden ser contractats fins a 3 anys      la Tresoreria General de la Segure-       el major o menor volum d’ocupació,       salitza el contracte i l’ordinari queda
empresarial d’aquest país.                per a una activitat i després fins a al-   tat Social, més els incentius fiscals,    igual que la creació o destrucció de     ferit de mort, fins a assistir al seu so-
Una altra conclusió clara, es lega-       tres 3 per a altra activitat.              només tenen com objectiu disminuir        les ocupacions, en el model produc-      terrament en la Reforma de la Llei
litza el frau empresarial de manera       • Treball efectiu fins al 85% a partir     el cost de treball per als empresaris     tiu “espanyol”, és aliena al preu del    3/2012 .


La Llibertat absoluta del Capital per a prescindir de les persones
assalariades
La crisi de les ocupacions actuals, no    sa majoria, per a convèncer-nos que        del seu nivell d’ingressos o vendes.      les pèrdues i els contractes afectats    a examinar les causes invocades
és conseqüència de regulacions nor-       no existeix sortida a aquesta “crisi”,     En tot cas, s’entendrà que la dismi-      per l’extinció.                          per a justificar la finalització de la
matives rígides, inflexibles amb la       sinó és amb una recuperació i incre-       nució és persistent si es produeix        * S’elimina qualsevol referència a       relació de treball i totes les altres
llibertat d’actuació unilateral del ca-   ment de la taxa de guany del capital.      durant tres trimestres consecutius”.      la connexió entre la causa i la neces-   circumstàncies relacionades amb el
pital, així es ven en l’argumentació      La flexibilitat imposada durant la         Fins a ara, es necessitava la demos-      sitat de dur a terme les extincions,     cas, i per a pronunciar-se sobre si la
ideològica justificativa de la Llei       permanència en la relació laboral, no      tració o motivació de la causa: que       deixant-lo solament a l’arbitri de       finalització estava justificada.
3/2012 de Reforma del Mercat              seria possible, de no existir la “quasi    fos real, permanent en el temps, és a     l’empresari, invalidant inclusiva-       Art. 9.2: 2. A fi que el treballador no
de Treball […“l’estabilitat (en           absoluta llibertat” de prescindir de       dir, no conjuntural i, que fora neces-    ment, una màxima o principi dels         estigui obligat a assumir pel seu sol
l’ocupació, es refereixen), pot te-       milions i milions d’assalariats/des,       sària per a la viabilitat o continuïtat   contractes, que el nostre Codi Civil     compte la càrrega de la prova que la
nir també un costat negatiu quan,         a costos avui molt rebaixats, encara       de l’activitat.                           estableix: “Article 1.256 del Codi       seva terminació va ser injustificada,
al ser el risc d’acomiadament molt        que l’element polític determinant,         La nova situació, li dóna la volta i,     Civil: “La validesa i el compliment      els mètodes d’aplicació esmentats
reduït, es desincentiva l’esforç i        és el primer factor: la voluntat del       es constitueix la subjectivitat em-       dels contractes no poden deixar-se a     en l’article 1 del present Conveni
es genera una excessiva resistèn-         treballador/a ha estat primer canvia-      presarial com font normativa: La          l’arbitri d’un dels contractants”.       haurien de preveure una o altra de
cia a l’adaptació a les noves ne-         da (no hi ha ocupació si l’empresa         subjectivitat empresarial objectiva       Què exigeix la Llei, davant              les següents possibilitats, o amb-
cessitats. Aquest tipus d’estabilitat     no va bé), per a que amb posteriori-       és el supòsit sobre el qual opera la      l’extinció del Contracte de Treball      dues:
té bastant que veure amb el cost i        tat -és el que consagra la llei 3/2012     causa econòmica. S’elimina qualse-        de manera unilateral?:                   a) incumbirà a l’empleador la càrre-
marge de decisió empresarial en           de RL-, “imposar-li” que prescin-          vol referència a la rellevància que té    * Una causa-motiu de la voluntat         ga de la prova de l’existència d’una
l’acomiadament, que a Espanya és          dir d’ell, o rebaixar el preu del seu      aquesta situació, és a dir el fet d’un    empresarial.                             causa justificada per a la finalit-
relativament més car i limitat que en     treball, és l’única sortida d’aquesta      acomiadament col•lectiu, en relació       * Una forma determinada de con-          zació, tal com ha estat definida en
països del nostre entorn”…].              situació desagradable i dolorosa que       amb el manteniment de l’ocupació          ducta a l’acomiadament.                  l’article 4 del present Conveni;
La crisi de les ocupacions, solament      ningú vol.                                 (dret i bé essencial) i, d’aquesta        * Un control judicial per a la seva      b) els organismes esmentats en
obeeix a que el capital i els sistemes    És en aquest esquema ideològic on          manera s’exclou el control judicial,      revisió.                                 l’article 8 del present Conveni esta-
polítics globals (FMI, UE i BCE) i        s’encaixa la llibertat absoluta per a      és a dir la tutela necessària davant      La RL 3/2012, es’emporta per da-         ran facultats per a decidir sobre les
els estats nacionals, amb indepen-        l’acomiadament per part Empresa-           aquesta acció, doncs al jutge no li       vant normes o convenis internacio-       causes invocades per a justificar la
dència del color del govern de torn,      rial. L’art.51.1 ET diu ara: “S’entén      és donat revisar la idoneïtat de tal      nals que, són aplicables en l’Estat      finalització tenint en compte de les
que els representen, els sustenten i      que concorren causes econòmiques           mesura (el fet d’acomiadar), doncs        Espanyol:                                proves aportades per les parts i de
imposen amb comandament autori-           quan dels resultats de l’empresa           la simple i pura subjectivitat empre-     Art. 4: “No es posarà final a la re-     conformitat amb els procediments
tari, han estat capaços de transmutar     es desprengui una situació econò-          sarial, objectiva la causa.               lació de treball d’un treballador tret   establerts per la legislació i la pràc-
les consciències i, en conseqüència       mica negativa, en casos tals com           Conseqüències pràctiques:                 que existeixi per a això una causa       tica nacionals”.
les voluntats, de milions i milions       l’existència de pèrdues actuals o          * S’amplia el supòsit en que              justificada relacionada amb la seva      Art. 9.3: “En els casos en que
de persones assalariades la immen-        previstes, o la disminució persistent      les empreses poden utilitzar              capacitat o la seva conducta o ba-       s’invoquin per a la finalització de
                                                                                     l’acomiadament com mera mesu-             sada en les necessitats de funcio-       la relació de treball raons basades
                                                                                     ra preventiva (ja legislat en la Llei     nament de l’empresa, establiment o       en necessitats de funcionament de
                                                                                     35/2010), eludint la utilització          servei”.                                 l’empresa, establiment o servei, els
                                                                                     d’altres mecanismes de gestió de          Art. 8: “El treballador que conside-     organismes esmentats en l’article 8
                                                                                     l’empresa.                                ri injustificada la finalització de la   del present
                                                                                     * S’eludeix la connexió que hi ha         seva relació de treball tindrà dret a    Conveni estaran facultats per a ve-
                                                                                     entre “aquestes pèrdues o reducció        recórrer contra la mateixa davant        rificar si la terminació es va deure
                                                                                     d’ingressos” i, el nombre i la indivi-    un organisme neutral, com un tribu-      realment a tals raons, però la me-
                                                                                     dualització dels llocs de treball que     nal, un tribunal de treball, una junta   sura per a que aquests organismes
                                                                                     són objecte d’amortització, el que        d’arbitratge o un àrbitre”.              estaran facultats també per a deci-
                                                                                     significa inseguretat jurídica al no      Art. 9.1: “Els organismes esmentats      dir si aquestes raons són suficients
                                                                                     fixar-se en mòduls entre el volum de      en l’article 8… estaran facultats per    per a justificar la terminació haurà
                                                                                                                                                                        de determinar-se pels mètodes
                                                                                                                                                                        d’aplicació esmentats en l’article 1
                                                                                                                                                                        d’aquest Conveni”.
                                                                                                                                                                        Entre altres, la Sentència del TC
                                                                                                                                                                        22/1981, defineix sobre la base de
                                                                                                                                                                        l’article 35 CE, diversos principis
                                                                                                                                                                        de legalitat:
                                                                                                                                                                        1. Dret a la igualtat en l’accés al
                                                                                                                                                                        treball.
                                                                                                                                                                        2. No ser acomiadat sense causa
                                                                                                                                                                        justa.
                                                                                                                                                                        Per tant, deixar el contracte a
                                                                                                                                                                        l’arbitri d’una de les parts (empre-
                                                                                                                                                                        sari), vulnera el principi de legalitat.
                                                                                                                                                                        Es tracta no només que s’han can-
                                                                                                                                                                        viat les regles d’interpretació de
                                                                                                                                                                        la norma, sinó que S’HAN ACA-
                                                                                                                                                                        BAT LES REGLES i és aquí on
                                                                                                                                                                        l’acomiadament opera de mane-
                                                                                                                                                                        ra inexorable i no és possible que
                                                                                                                                                                        l’òrgan judicial verifiqui si el ma-
                                                                                                                                                                        teix és una mesura idònia, justifi-
                                                                                                                                                                        cada, proporcionada o racional, en
                                                                                                                                                                        relació amb la situació de l’empresa.

4                                                                                                                                                                                             Gener de 2013
REPORTATGE
Llibertat absoluta per a l’acomiadament per part empresarial
Assistim a una redistribució de la         homes i dones de qualsevol sector, de        sector públic, és a dir, primer es va in-
riquesa social, on convertida la ma-       qualsevol activitat, tant del mercat         utilitzar el sector públic sobre la base
teixa en actius financers, se li retorna   privat, com del sector públic.               de les retallades i, ara, acomiadem en
a la societat, al 90% de la població,      Els anys de crisis-estafa des del 2008       primera instància al personal laboral
en forma de deute.                         al 2011, es van dur per davant més de        (ni més ni menys que 700.000 en totes
La llei 3/2012 de Reforma del Mercat       3,5 milions d’ocupacions, sobretot en        les Administracions Públiques i altres
Laboral, en la Memòria justificativa       el sector privat. I s’han fet amb legisla-   150.000 en Empreses Públiques), i, el
i econòmica planteja… “l’estabilitat       cions laborals sobre l’acomiadament,         tercer pas, és atorgar a la gestió priva-
(en l’ocupació, es refereixen), pot        on aquest encara necessitava de              da tot el que són drets fonamentals, ja
tenir també un costat negatiu quan,        l’autorització administrativa en els         que aquí es troba una de les claus de la
al ser el risc d’acomiadament molt         col•lectius (CC.OO i UGT fonamen-            recuperació de la taxa de guany —a la
reduït, es desincentiva l’esforç i es      talment, s’encarregaven de raciona-          rendibilitat que ells requereixen-, dels
genera una excessiva resistència a         litzar i reestructurar sectors i empre-      capitalistes.
l’adaptació a les noves necessitats.       ses a preus d’almenys 45 dies any), i        Primer van venir a per tota la classe
Aquest tipus d’estabilitat té bastant      el 2012 va trencar l’espina dorsal del       obrera amb la polítiques de “pau so-
que veure amb el cost i marge de de-       dret laboral, per tant es va fer sobre la    cial”, després van venir a per la classe
cisió empresarial en l’acomiadament,       debilitat política de les persones assa-     obrera amb les polítiques estructurals
que a Espanya és relativament més          lariades i deixa sense regles de joc al      i “el que cal fer, encara que ens dol-
car i limitat que en països del nostre     treball: … de potes en el carrer, i amb      gui”, i entre l’“hem viscut per sobre
entorn”...                                 20 dies, i els jutges a callar…              de les nostres possibilitats” i entre
En el nou redactat de l’article 51.1       El 2012 podríem caracteritzar-lo com         “el que cal fer perquè no hi ha altre
ET, el que regula els acomiada-            un moment d’inflexió, on la llibertat        remei”, s’han carregat drets socials,
ments col•lectius i individuals per        de les persones i especialment de            drets fonamentals, els serveis públics
causes econòmiques, atorga als pa-         les persones assalariades, ha estat          i el que és de tots i totes i no cotitza a
trons llicència per a acomiadar, al        delimitada, encotillada i, en massa          Wall Strett.
més pur estil “agent 007” al servei        ocasions, empresonada i reprimida,           La classe obrera sembla tenir una des-
de “la seva majestat el capital”, i diu    precisament per defensar-la, i s’ha          tinació, marcada en les agendes dels
ara: “S’entén que concorren causes         constituït la llibertat absoluta per als     poderosos, cal crear les condicions
econòmiques quan dels resultats de         diners. La Reforma Laboral, igual que        socials, polítiques, perquè la seva vida
l’empresa es desprengui una situació       la reforma de l’article 135 de la CE,        sigui com va ser en el capitalisme
econòmica negativa, en casos tals          només atorguen seguretat jurídica a          manchesterià. Assistim a una redis-
com l’existència de pèrdues actuals o      una minoria de la societat, representa-      tribució de la riquesa social, on con-
previstes, o la disminució persistent      da pels diners (poder financer i poder       vertida la mateixa en actius financers,
del seu nivell d’ingressos o vendes.       empresarial).Dinamitat l’estat de Dret       se li retorna a la societat, al 90% de la
En tot cas, s’entendrà que la disminu-     i Social, per obra i desgràcia dels nos-     població, en forma de deute.                 béns essencials (energia, transport, co-   demà, no hi ha tornada enrere, i pen-
ció és persistent si es produeix durant    tres polítics (PSOE, PP, PNB, CIU i          Nosaltres, assalariats i assalariades,       municacions). Ens roben, ens estafen,      sar que només la mobilització, el con-
tres trimestres consecutius”.              UPD), han trigat menys de quatre             pensionistes, hipotecats/des, joves,         ens espolien i sembla que encara es-       flicte social, la ruptura de la pau social
El resultat, des que la llei va entrar     mesos (de juliol a octubre) a publicar       persones depenents, empobrides, pa-          perem o confiem que ha estat un mal        són l’única possibilitat d’un futur, on
en vigor en forma de decretazo (fe-        el Reglament de la Reforma Laboral           guem els seus deutes amb els nostres         somni i que demà…Hem de despertar          el repartiment de la riquesa social que
brer 2012), ha estat la mort legal de      amb un objectiu autocomplert: nete-          diners robats dels salaris, de la sanitat,   d’aquest malson i mirar-li als ulls i de   entre tots i totes creguem, ha de ser su-
més de 800.000 contractes, persones,       ja de treballadors i treballadores del       de l’educació, de la dependència, dels       cara a la realitat, doncs no hi ha un      ficient per a viure bé.


El 14N i els Drets... menyspreats
La Reforma Laboral 2012 ens ha sub-        mentalment, amb el comú, amb el              Drets fonamentals, com el de Vaga,           Generals Sectorials, i el problema         Notes:
mergit en un caos organitzat: milions      de tots i totes: es privatitza la Sani-      així com el dret a la tutela judicial,       dels desnonaments s’ha convertit
de persones són menyspreades pel           tat però de debò i es permet la rea-         és a dir a demanar justícia davant un        en un problema polític de primer           (1) Reforma antidemocràtica on les
poder polític, bé estatal (govern del      lització del negoci privat (milers i         acomiadament, una sanció, un con-            ordre… i, potser, només potser, mi-        hagi, doncs el PSOE va pactar amb
PP), bé global (govern de la Troica),      milers de milions) a costa no només          tenciós-administratiu… són simple-           lers i milers de consciències saben i      el PP fonamentalment, sumant-se
i el poder econòmic, empresarial i         de les ocupacions de diversos milers         ment violats o impedits. Autoritats          tenen en el cap que hem d’anar cap a       al pacte totes les forces polítiques
financer confia en la facilitat per a      de treballadors i treballadores, sinó        Autonòmiques, Locals i Generals,             un altre sistema polític i social. Que     parlamentàries amb excepció d’IU,
acomiadar, baixar salaris, augmen-         limitant la gestió de la salut, com si       així com el Ministeri de l’Interior,         hem de repartir la riquesa i el treball    aquesta reforma constitucional a
tar la intensitat en el treball, rendi-    d’una mercaderia es tractés i, clar,         es vanten de considerar “què és es-          i que no hi ha tornada enrere i que,       l’agost del 2011, seguint els criteris
bilitzar i mercantilizar negocis fins      la destrossa en quantitat i en qualitat      sencial i què no ho és” i de ficar-te        a més, hem de ser la majoria social        de la Comissió Europea, el BCE i el
ara vedats als mercats privats (sani-      de la salut de la majoria de la gent         esquirols, empreses i forces del “des-       dels països europeus qui siguem ca-        FMI.
tat, transports, educació, dependèn-       ja no és una amenaça, és una reali-          ordre violentes”, per a impedir senzi-       paços de frenar aquesta “socialitza-
cia, etc.), per a devaluar de manera       tat. Educació i Cultura segueixen el         llament el dret de Vaga. I com és això       ció de les pèrdues -en aquest cas és
                                                                                                                                                                                (2) Equilibri pressupostari d’obligat
universal els costos de producció i        mateix camí, només que aquests amb           que vostè. demana justícia?... doncs         robatori descarat- i privatització dels
                                                                                                                                                                                compliment per totes les AAPP, ge-
tornar a quotes de competitivitat de       un “valor afegit”, l’ideològic, on el        pagui i si no, conformi’s amb la de-         beneficis”. Confluir, cooperar és una
                                                                                                                                     obligació social i ètica de totes les      neral, autonòmiques i locals, mar-
la seva economia suficients per a la       nostre sistema educatiu discriminarà         cisió empresarial de que l’enviïn a la
                                                                                                                                     classes socials salaritzades.              cant límits en el dèficit de cadascuna
seva taxa de beneficis.                    en funció de la renda qui va a un ci-        “merda”…
En una primera anàlisi, i pot ser          cle de coneixements i qui solament           Aquesta primera anàlisi de descomp-                                                     d’elles per a 2012: el 1,5% per a les
que en una segona i fins i tot una         servirà per a ser “carn de canó”, és         te de vaga per part dels poderosos,          * Desiderio Martín és membre del Ga-       AAPP Autonòmiques i el 0,5% de
tercera, tot sembla indicar que la         a dir, mà d’obra de reserva per a ac-        es pot complementar amb la fractu-           binet d’Estudis Confederal de la CGT       les AAPP Locals.
vaga general del 14N ja estava des-        tuar en un mercat de treball que si bé       ra social cada vegada més gran, és a
comptada pel govern Merkel-Rajoy,          mai ha estat lliure, ara és molt més         dir, la desigualtat i la injustícia cada
la Comissió Europea i el FMI. Els          “menys lliure”.                              vegada arriba a més persones; la pre-
drets són menyspreats pel poder po-        Les rendes salarials, depreciades i          carització i empobriment, la “bruta-
lític, i sembla que tampoc vagin a         robades des del poder legislatiu (Go-        lització” de la majoria social per les
ser frenades -almenys a curt termi-        vern PP), com en pensions i en els           polítiques terroristes, etc…, i aquí
ni- les polítiques de robatori i espoli    salaris de tot el sector públic, són         ja ens trobem en la segona i tercera
de salaris, d’ocupacions, de sanitat,      també robades i disminuïdes en el            anàlisi.
d’educació, de cultura, de depen-          mercat privat: la mitjana de pujada          I la gent va comparèixer el 14N i no
dència i de llibertat per als de baix.     dels escassos convenis col•lectius           poca. Mesurat en termes quantita-
El primer impacte ha estat demoli-         signats se situa en el 1,4%, quan            tius, va parar en el sector industrial
dor: destrucció d’ocupació pública         l’IPC es troba en el 3,5% i, això,           i distribució, els transports i altres,
o d’empreses de dret públic, amb           sense comptar els pactes col•lectius         bastant més gent que el 29M. I la
milers i milers d’acomiadaments            (sense rang de conveni) que han sig-         gent va sortir al carrer bastant més
en Empreses Públiques, Ajunta-             nat clàusules de baixada de salaris          que el 29M, tant en els piquets de
ments, Empreses concessionàries            respecte als convenis sectorials; la         ciutat, com en les manifestacions.
dels Ajuntaments, Sanitat, Educa-          intensitat (explotació) del treball ha       És a dir , el grau de desafectació, ca-
ció, Dependència, Cultura, Caixes          augmentat molt significativament,            breig i participació ha pujat i molt.
d’Estalvi,...                              doncs s’està produint el mateix, amb         I la gent ha sortit al carrer a centenars
Els altres cops dramàtics tenen a          gairebé 4 milions de treballadors            de milers en defensa de la Sanitat Pú-
veure amb el que és públic fona-           menys.                                       blica o de l’Educació i hi ha Vagues

Gener de 2013                                                                                                                                                                                                           5
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                                   La banca és
                                                                                                                                                                              el rostre més
                                           El PP amb la LOMCE fomentarà la competitivitat, la
                                                                                                                                                                              responsable de la
                                           privatització i la precarietat, l’adoctrinament basat en el
                                                                                                                                                                              crisi econòmica
                                           neoconservadorisme i la religió, i la marginació del català




                                 El disbarat de Wert
L’avantprojecte de la LOMCE aposta per menys assignatures, més concertada, més
competitivitat, interins a dit…
                                                                                                                                                                             en preparar l’alumnat per resoldre
        CGT Ensenyament
                                                                                                                                                                             proves i exàmens en totes les etapes
                                                                                                                                                                             educatives, com ja passa en 2 º de ba-
                                                                                                                                                                             txillerat de cara a la selectivitat.

L    a Contrareforma educativa pro-
     posada pel Ministre Wert i el PP
(la LOMCE) suposa no solament un
                                                                                                                                                                             4. Jerarquització dels
important pas enrere en el Sistema                                                                                                                                           Centres Educatius.
Educatiu sinó l’ampliació de la Com-
petitivitat entre Centres i alumnat,                                                                                                                                         El Consell Escolar deixa de ser òrgan
l’ampliació dels Concerts, la priva-                                                                                                                                         de decisió. L’article 127 diu textual-
tització de serveis com la contrac-                                                                                                                                          ment: «El Consell Escolar és l’òrgan
tació d’interins, la retallada d’hores                                                                                                                                       consultiu del centre...» i, per tant,
en matèries i assignatures que fins                                                                                                                                          s’impedeix als pares i a les mares,
ara eren bàsiques, la introducció de                                                                                                                                         així com als docents i a l’alumnat la
la ideologia neoconservadora del PP                                                                                                                                          seva participació en les decisions del
i la permanència de l’adoctrinament                                                                                                                                          Centre.
ideològic…                                                                                                                                                                   Es dota de molt més poder als Direc-
                                                                                                                                                                             tors, equiparant-los als gestors d’una
                                                                                                                                                                             Empresa. Es reforça l’autonomia dels
1. Recentralització                                                                                                                                                          Centres i la funció directiva, com a la
del currículum per                                                                                                                                                           LEC. El Director o Directora podrà
«tornar al bàsic».                                                                                                                                                           abandonar projectes educatius per
                                                                                                                                                                             centrar-se en el pressupost i complir
Augmentar el percentatge de contin-                                                                                                                                          amb les exigències de l’Administració.
guts establerts pel Govern central que                                                                                                                                       Article 132. «Competències del Di-
fixarà el 65% dels currículums esco-                                                                                                                                         rector…n) decidir sobre l’admissió
lars en els territoris que tinguin llen-                                                                                                                                     d’alumnes amb subjecció a l’establert
gua cooficial i el 75% en aquelles que     Dedicar així l’educació obligatòria a     En aquest retorn al de sempre, es            una família amb ingressos econòmics        en aquesta llei orgànica i disposi-
no la tinguin (actualment, és el 55% y     preparar mà d’obra barata, flexible i     dóna preponderància a Educació Fí-           baixos. La qual cosa reflecteix la visió   cions que la desenvolupin. o) aprovar
el 65%, respectivament); així com les      polivalent, dotada amb els coneixe-       sica, Anglès, Llengua Castellana i           de l’equip ministerial de Wert.            l’obtenció de recursos complementa-
competències bàsiques i els criteris       ments instrumentals bàsics per acce-      Matemàtiques; es retalla en Ciències         No queda aquí la cosa. S’avança tam-       ris.»
d’avaluació.                               dir a un futur mercat laboral precari i   Socials, Economia, Música, Plàstica,         bé la via cap a FP a 3r d’ESO. Els estu-   Elecció del Director; segons els arti-
Reduir el nombre d’assignatures            en constant rotació. El que Berlusco-     Filosofia, Grec, Ciències, Psicologia,       diants triaran algunes optatives i entre   cles 133 i 135 se suprimeixen les de-
i centrar la càrrega lectiva en uns        ni va resumir amb el lema de les tres     Tecnologia i desapareixen moltes             dos nivells de matemàtiques. Després,      cisions de Claustre i Consell Escolar i
continguts mínims i bàsics, és el          «is»: «Inglese, Internet, Impresa»        assignatures sobre tot al batxillerat.       en 4t, els itineraris cap a la FP o el     serà l’Administració qui nomeni a dit
que s’anomena en la terminologia           (traduït aquí, aquest últim per «espe-    També elimina Educació per a la Ciu-         Batxillerat estaran «ben diferenciats»     als Directors, ja que segons l’Article
neoconservadora «tornar al bàsic».         rit emprenedor»).                         tadania i els Drets Humans a primària        establint una separació irreversible       135, punt 2; «La selecció serà realit-
                                                                                     i a l’ESO la substitueix per Educació        entre l’itinerari acadèmic i el profes-    zada per una Comissió constituïda
                                                                                     Cívica i Constitucional. Suprimeix tot       sional. Com veiem és una restauració       per representants de l’Administració
                                                                                     el relacionat amb el reconeixement de        de la LOCE de l’època d’Aznar: se-         educativa i almenys un 30% de re-
                                                                                     la diversitat en els models familiars i      parar i segregar el més aviat possible.    presentants del Centre, d’aquests úl-
                                                                                     en l’orientació sexual, mentre inclou        Itineraris que no condueixen a reduir      tims el 50% serà del Claustre.» És a
                                                                                     nous temes com el respecte a la vida         l’abandonament i el fracàs escolar,        dir l’Administració té fins al 70% de
                                                                                     lligat als postulats de l’església catòli-   com pretén fer-nos creure, sinó a eli-     poder decisori en el nomenament del
                                                                                     ca.                                          minar progressivament la comprensi-        Director.
                                                                                                                                  vitat i la igualtat d’oportunitats.        Els Directors podran seleccionar pro-
                                                                                     2. Segregació classista                                                                 fessorat a dit sense estar, si més no,
                                                                                     de l’alumnat.           3.Cursa d’obstacles                                             en Borses d’Interins i saltant-se crite-
                                                                                                             amb tres revàlides.                                             ris normatius en el cas del professo-
                                                                                     El segon principi que es desprèn                                                        rat funcionari. Article 122, apartat 4;
                                                                                     d’aquest Avantprojecte és la filosofia       El tercer eix sobre el qual pivota         «…el director del Centre disposarà
                                                                                     i la pràctica de segregar, seleccionar i     aquesta reforma proposada per Wert         d’autonomia per adaptar recursos
                                                                                     classificar com més aviat a l’alumnat        és convertir l’educació en una cur-        humans a les necessitats del Centre
                                                                                     no només mitjançant «itineraris» sinó        sa constant d’obstacles i superació        (…) a) Establir requisits i mèrits es-
                                                                                     amb la doble titulació. Es crea un nou       de proves i revàlides al final de cada     pecífics per als llocs oferts de personal
                                                                                     tram educatiu, la Formació Profes-           etapa (Primària, ESO i Batxillerat),       funcionari, així com els llocs en inte-
                                                                                     sional Bàsica que substitueix als pro-       apostant per un model d’ensenyament        rinitat, en aquest cas podran rebutjar-
                                                                                     grames de qualificació professional          basat en la pressió de l’examen, da-       se, mitjançant decisió motivada, la
                                                                                     (PQPI) i que donen lloc a la titulació       vant d’un model educatiu més centrat       incorporació de personal procedent
                                                                                     de «Tècnic Professional Bàsic». En-          en les necessitats i motivacions de        de les llistes centralitzades. b) Quan
                                                                                     cara abans, en 2n d’ESO, els alumnes         l’alumnat. És el que el PP entén per       existeixi vacant i finançament adequat
                                                                                     que hagin repetit dues vegades també         «cultura de l’esforç» i «carrera meri-     i suficient, proposar de forma moti-
                                                                                     podran accedir a programes de Mi-            tocràtica».                                vada el nomenament de professors
                                                                                     llora De l’Aprenentatge i Rendiment,         En comptes de buscar estratègies           que, havent treballat en els projectes
                                                                                     que duraran dos anys i substituiran a        i formes de motivar i entusias-            de qualitat, siguin necessaris per a la
                                                                                     la diversificació curricular, que ara        mar l’alumnat pel coneixement i            continuïtat dels mateixos.
                                                                                     arrenquen un curs després, en 3r.            l’aprenentatge, es concep l’educació
                                                                                     A més s’empeny a aquests progra-             com un camí de penitència i sofri-         5. Concepció
                                                                                     mes l’alumnat que tingui «situació           ment, minat de proves i exàmens con-
                                                                                     socioeconòmica desfavorable». Wert           tinus, que converteix l’educació en un     mercantilista de
                                                                                     equipara així pobresa i poca capacitat       autèntic viacrucis recuperant l’esperit    l’educació.
                                                                                     per a l’estudi i posa al mateix nivell les   tardofranquista de la «lletra amb sang
                                                                                     dues realitats, la de tenir moltes difi-     entra». El problema afegit és que          El cinquè element d’aquesta nova
                                                                                     cultats en els estudis i menor capacitat     s’acaba estudiant el que s’avalua i es     contrareforma educativa augmenta
                                                                                     per seguir les classes, amb viure en         centra el temps i els esforços docents     l’autonomia dels Centres, fomenta la
6                                                                                                                                                                                                 Gener de 2013
TREBALL-ECONOMIA
seva especialització i exigeix la rendi-      6. Finançament                              7. Foment del negoci                        l’especialització dels Centres Educa-       contrareforma educativa que vol esta-
ció de comptes. Es pretén sotmetre els                                                                                                tius Públics de Batxillerat en funció de    blir un model escolar elitista i discri-
centres educatius a les exigències del        segons els resultats.                       educatiu.                                   les modalitats establertes en aquesta       minatori. Amb aquesta enèsima nova
mercat, especialment a la competitivi-                                                                                                llei, a fi que aquestes Administracions     ‘Ley Orgánica para la Mejora de la
                                              Aquest eix està profundament relacio-       Finalment, es complementen la re-
tat, establint proves externes a nivell                                                                                               puguin programar una oferta educati-        Calidad Educativa’, el PP vol tornar
                                              nat amb el cinquè element , el «paga-       surrecció d’aquestes velles recep-
nacional, per oferir una classificació                                                                                                va ajustada a les seves necessitats.» És    a l’antiga llei d’educació de l’època
                                              ment per resultats». Es tracta d’aplicar    tes tardofranquistes amb el setè eix,
de col•legis segons els seus resultats.                                                                                               a dir que se seguiran suprimint moda-       d’Aznar, aprofundint encara més en
                                              reforços i incentius als centres, no ja     l’anomenada «nova gestió». És a dir,
Per tal de que els «clients» puguin                                                                                                   litats de Batxillerat en la Pública, de     aquest procés de privatització, segre-
                                              en funció de les necessitats del centre     gestionar els centres públics segons
comparar i triar aquell que més avan-                                                                                                 cara a oferir-los a la xarxa concertada.    gació i desmantellament de l’educació
                                              i del seu alumnat, sinó d’acord amb         les receptes de l’empresa privada, mi-
tatges competitius els aporti als seus                                                                                                CGT exigeix la retirada d’aquesta           pública.
                                              els resultats que obtenen en aquestes       tjançant una major autonomia finance-
fills i filles en el futur mercat laboral.                                                ra que requereixi de fonts de finança-
                                              avaluacions. En definitiva, condicio-
L’article 122.4 diu «El projecte                                                          ment privades davant la insuficiència
                                              nar el finançament públic als resultats
educatiu de qualitat podrà suposar
l’especialització dels centres en els
                                              obtinguts, mitjançant els contractes-
                                              programa o altres fórmules similars.
                                                                                          del finançament públic. Finançament
                                                                                          extern de patrocinadors que imposen
                                                                                                                                      CGT davant la
àmbits curricular, funcional o per ti-
pologia d’alumnat, i comprendre, en-
                                              Això suposa la competència oberta
                                              entre centres que lluitaran per tenir
                                                                                          els seus logotips i exigències, intro-
                                                                                          duint els interessos privats i mercan-      inauguració del TAV fins
                                                                                                                                      la frontera francesa
tre altres coses, actuacions tendents a       els millors alumnes o els millors re-       tils a l’educació pública, així com la
l’excel•lència, a la formació docent,         sultats per no perdre els recursos de       «professionalització» de la direcció,
a la millora del rendiment escolar,           l’Administració. Segons l’article 144       com gerents o directius professionals
a l’atenció de l’alumnat…» Segons             sobre avaluacions generals de diag-         especialitzats en gestió empresarial i
això es podrà segregar als alumnes                                                                                                          Seccions sindicals de
                                                                                                                                                                                  es va inaugurar i que ara està deserta,
                                              nòstic desapareix la referència expres-     de recursos humans de manera «efi-                                                      tot i que va costar una milionada.
en diferents tipus de Centres. El que                                                     cient» i amb rendibilitat econòmica.               CGT a Renfe i Adif
                                              sa a la prohibició de realitzar classifi-                                                                                           Aprofitem per denunciar el Pla de ra-
remet als Centres d’Excel•lència de la        cacions de Centres i a la publicació de     Es legalitza el finançament als centres                                                 cionalització del transport ferroviari
Comunitat de Madrid aprovats per Es-          les mateixes.»Les accions de qualitat       concertats que segreguin alumnat per

                                                                                                                                      E     l 8 de gener s’inaugurava, per fi,    recentment aprovat pel Govern del
peranza Aguirre. Serà l’Administració         educativa, que hauran de ser compe-         sexe, malgrat tenir sentències judicials
                                                                                                                                            la línia ferroviària d’ample inter-   PP, on se suprimeixen fins a un 25%
qui posarà els requisits a cada centre.       titives, suposaran per als Centres edu-     del Tribunal Suprem en contra. Els ci-
                                                                                                                                      nacional (UIC) Barcelona-Figueres           de trens regionals a l’estat espanyol:
La supressió del punt 2 de l’article 140      catius l’autonomia per a la seva exe-       cles de Formació Professional Bàsica
                                                                                                                                      que enllaça amb la línia francesa i         vies en mal estat i amb traçats anti-
permet que les avaluacions externes           cució, tant des del punt de vista de la     «es podran concertar amb caràcter                                                       quats, horaris inadequats, material no
puguin fer classificacions d’alumnes          gestió dels recursos humans com dels        preferent» (Article 116.6). S’exclou        el traçat de l’alta velocitat que porta
                                                                                                                                      a Saragossa i Madrid. La nova línia         d’acord amb la explotació o manca
i centres en un llistat públic. La qual       recursos materials i financers».            de l’Educació Bàsica al primer i se-                                                    d’estudis seriosos de mobilitat, són
cosa permetrà fer valoracions indivi-         Es busca ajustar el pressupost a tots els   gon cicle d’Infantil, al Batxillerat, als   ferroviària a Figueres té característi-
                                                                                                                                      ques diferents a la de l’AVE Madrid-        alguns dels factors provocats per
duals dels alumnes, de manera que             Centres, a partir de la qual cosa se’ls     Graus Mitjans i Superior de Forma-                                                      “nostres governants” i que ells ma-
en aquest mercat competitiu les es-           ofereix una sèrie d’incentius o càstigs     ció Professional i al Règim Especial.       Barcelona: la seva velocitat màxima
                                                                                                                                      serà menor que la primera, ja que ad-       teixos aprofiten per suprimir trens i
coles es fan més selectives, rebutjant        depenent dels resultats obtinguts. Els      D’aquesta manera s’afavoreix la seva                                                    substituir-los per autobusos, deixant
l’alumnat que presenti més dificultats                                                    privatització.                              met el trànsit de mercaderies. En rea-
                                              Centres es poden finançar amb activi-                                                                                               sense servei ferroviari a la població
                                                                                          Sobre el Batxillerat, l’apartat 7           litat el tram de via que s’inaugura és
i que pugui fer baixar els seus resultats     tats en el seu espai o cedint-los.                                                                                                  de les mitjanes poblacions i zones
                                                                                          que s’afegeix a l’article 121 de            el primer tram del necessari Corredor
i la seva posició en la classificació del     Com podeu observar molts d’aquests                                                                                                  rurals.
                                                                                          la LOE diu textualment «Corres-             Mediterrani que els governs del PP i
rànquing de resultats d’aquestes ava-         plantejaments estan també en la LEC                                                                                                 CGT també denuncia la nova pujada
                                                                                          pon a l’Administració promoure              del PSOE es resisteixen a construir,
luacions.                                     catalana del quatripartit.                                                                                                          de tarifes, que en el servei de Mitjana
                                                                                                                                      tram que ha de donar un important
                                                                                                                                      impuls al tràfic de mercaderies per         Distància (regionals, Regionals Ex-
                                                                                                                                      ferrocarril des del port de Barcelona.      press i Mitja Distància) és del 6% en

Jornades de lluita contra la Banca: del                                                                                               CGT denuncia l’actitud dels polítics
                                                                                                                                      del PP i PSOE, que, cínicament diuen
                                                                                                                                                                                  el bitllet senzill i del 4% en els abona-
                                                                                                                                                                                  ments de 10 viatges i bons mensuals,

28 de gener al 3 de febrer del 2013                                                                                                   treballar per desenvolupar el trans-        pujada que es suma a les de l’any an-
                                                                                                                                      port ferroviari de mercaderies, men-        terior i que, en conjunt, suposen un
                                                                                                                                      tre a la pràctica només posen traves i      gran abús comès contra la població
                                                                                                                                      impediments al mateix i es dediquen         més humil de la nostra societat, a la
 Secretariat Permanent del                    ta visualitzada el 14N, instant-los a       dors, a les organitzacions sindicals                                                    qual s’està carregant d’impostos per-
                                              que deixin de gestionar la crisi del        i moviments socials del nostre país         a encarregar estudis i més estudis per
Comitè Confederal de la CGT                                                                                                                                                       què després regalin els diners d’altra
                                              capital i es neguin a signar ERO’s,         a seguir construint processos unita-        mai fer res, beneficiant sempre els
                                                                                                                                      interessos del transport de carretera.      banda, com ja hem vist.
                                              convenis col•lectius, acords amb            ris de mobilització permanent contra                                                    Des de CGT recordem que
                                                                                                                                      Només així s’explica l’enorme retard

D
                                              la patronal i el govern en els quals        la política econòmica, social, laboral,                                                 l’estructura actual del sistema tarifari
       esprés de la Vaga General del                                                                                                  de la construcció de la línia que avui
                                              s’aplica la Reforma Laboral contra          mediambiental... del govern i de la UE.                                                 de Rodalies de Catalunya és respon-
       14N, la CGT segueix cridant a                                                                                                  s’inaugura i dels 44 milions d’euros
                                              la qual hem anat a la Vaga General.         Una Jornada de Lluita contra la Ban-                                                    sabilitat de la Generalitat de Catalun-
tota la societat, a les i els treballadors,                                                                                           d’indemnització anual que han ha-
                                              En aquest context, la CGT, després          ca que proposem tingui lloc entre
a les organitzacions sindicals i movi-                                                                                                gut de pagar a TP Ferro (el consor-         ya, que el va imposar l’any passat.
                                              de convocar una Jornada de Lluita           els dies 28 de gener i 3 de febrer,
ments socials del nostre país i a nivell                                                                                              ci privat que va construir el túnel de      Aquesta estructura discrimina la ciu-
                                              el passat 13 de desembre en defen-          organitzada conjuntament amb les
internacional, per a seguir construint                                                                                                Perthus per encàrrec del govern del         tadania de Catalunya en relació amb
                                              sa dels serveis públics, ara planteja       organitzacions sindicals i socials
processos unitaris de mobilització                                                                                                    PP de l’època d’Aznar): després ens         la d’altres territoris, per exemple, en
                                              una Jornada de Lluita contra la Ban-        de cada territori. Amb aquesta Jor-
permanent contra la política econò-                                                                                                   parlaran de crisi i que no hi ha diners.    els bitllets d’anada i tornada (només
                                              ca per a la segona meitat de Gener          nada de Lluita pretenem plantejar
mica, social, laboral, mediambien-                                                                                                    Els despropòsits i el malbaratament         2 dies en lloc de 15 i sense descomp-
                                              de 2013, sent la banca el rostre més        a la societat, l’oposició al rescat de
tal... del govern i de la UE, qui de-                                                                                                 han marcat la construcció d’aquesta         tes), en l’absència de descompte per
                                              responsable i més visible de la cri-        la Banca amb diners públics i sí al
creten retallades, reformes, rescats,                                                                                                 línia que es va començar a principis        a nens de 4 a 13 anys i sobretot al
                                              si econòmica amb la qual ens estan          rescat de les persones i paralitzar els
depreciació de les pensions, etc, etc,                                                                                                del segle XXI. CGT recorda que el           encarir el bitllet senzill fins a límits
                                              humiliant a la classe treballadora i a      desnonaments, i divulgar les nostres
que ens conduïxen a l’espoli de la                                                                                                    port de Tarragona segueix sense ac-         insuportables.
                                              la tota la població en el seu conjunt,      alternatives sobre banca pública i so-
classe dominant cap a les classes po-         una jornada amb accions i mobilit-          cial aprovades en el XVI Congrés de         cés ferroviari d’ample internacional,       Per tot això, la CGT ens vam mani-
pulars, perdent el dret fonamental al         zacions.                                    Màlaga. Per a això, anem a plantejar        de la mateixa manera que l’estació de       festar el 8 de gener a les estacions
treball, a l’habitatge, a l’educació i        Proposem una Jornada de Lluita              quantes accions puguem (manifesta-          Camp de Tarragona no té enllaç amb          de Sants i Girona coincidint amb la
sanitat universals, a la justícia, a les      contra la Banca, de manera descen-          cions, concentracions, ocupacions,          l’ample ibèric (hi ha una línia tanca-      inuguració del TAV, per reivindicar
llibertats...                                 tralitzada, per a continuar cridant a       assemblees, debats, compareixences          da) o que al Prat de Llobregat hi ha        un ferrocarril públic i social i contra
Així, la CGT està donant suport i             tota la societat, a les i els treballa-     per a paralitzar desnonaments...)           una estació d’alta velocitat que mai        l’increment tarifari.
confluint amb totes les lluites que
actualment estan obertes en el sí de
la societat, al costat de les diferents
“marees sectorials”, com la defen-
sa de la sanitat pública i universal,
l’educació i universitat pública i lai-
ca, contra la privatització dels trans-
ports, de l’energia, dels serveis pú-
blics, contra les taxes judicials, per
una dependència digna, pel suport
a la investigació, per una solució
als desnonaments, contra les priva-
titzacions d’empreses i serveis pú-
blics, contra els ERO’s, en defensa
d’un sistema públic de pensions, per
l’autoorganització de les persones
aturades.De la mateixa manera, la
CGT torna a emplaçar al sindicalis-
me institucional a continuar la llui-
Gener de 2013                                                                                                                                                                                                            7
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT

More Related Content

What's hot

What's hot (17)

Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
 
Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya 122 Novembre 2010Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya 122 Novembre 2010
 
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
 
Revista Catalunya 93 - gener 2008
Revista Catalunya  93 - gener 2008Revista Catalunya  93 - gener 2008
Revista Catalunya 93 - gener 2008
 
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
 
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
 
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
 
Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016
 
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010
 
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
 
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
 
Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008
 
Catalunya 107 juny 2009
Catalunya 107 juny 2009Catalunya 107 juny 2009
Catalunya 107 juny 2009
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
 
Notícia Confederal Desembre 2018
Notícia Confederal Desembre 2018Notícia Confederal Desembre 2018
Notícia Confederal Desembre 2018
 
Revista Catalunya- Papers nº 138
Revista Catalunya- Papers nº 138Revista Catalunya- Papers nº 138
Revista Catalunya- Papers nº 138
 
Moc 14 01 projecte home àrea 3
Moc 14 01 projecte home àrea 3Moc 14 01 projecte home àrea 3
Moc 14 01 projecte home àrea 3
 

Similar to Catalunya- Papers nª 146 CGT

Similar to Catalunya- Papers nª 146 CGT (19)

Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
 
Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106
 
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
Revista Catalunya  103 Desembre 2008Revista Catalunya  103 Desembre 2008
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
 
Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007
 
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
 
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
 
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
 
Revista Catalunya 73 Març 2006
Revista Catalunya 73 Març 2006 Revista Catalunya 73 Març 2006
Revista Catalunya 73 Març 2006
 
Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012
 
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
 
Revista Catalunya 70 Desembre 2005
Revista Catalunya  70 Desembre 2005 Revista Catalunya  70 Desembre 2005
Revista Catalunya 70 Desembre 2005
 
Revista Catalunya 68 octubre 2005
Revista Catalunya  68  octubre 2005 Revista Catalunya  68  octubre 2005
Revista Catalunya 68 octubre 2005
 
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
 
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgtCatalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
 
Revista Catalunya 99 j
Revista Catalunya 99  jRevista Catalunya 99  j
Revista Catalunya 99 j
 
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008 Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008
 
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
 
Catalunya- Papers-139
Catalunya- Papers-139Catalunya- Papers-139
Catalunya- Papers-139
 

More from Revista Catalunya

More from Revista Catalunya (11)

Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT
 
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016 Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016
 
Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016
 
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
 
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
 
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
 
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
 
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
 
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
 
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
 
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
 

Catalunya- Papers nª 146 CGT

  • 1. Catalunya > Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Gener 2013 · núm. 146 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Disseny: Roser Arques Morueta (http://www.flickr.com/photos/roserarques/) Totes juntes, avancem! Dipòsit legal: B 36.887-1992
  • 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 146 · Gener 2013 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Disseny: Roser Arques Morueta (http://www.flickr.com/photos/roserarques/ Totes juntes, avancem! Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
  • 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM? CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS Camí de Son Rapinya, s/n - Centre “Los Almendros”, 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org Cal recuperar la Delegació Menorca Plaça de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 menorca@cgt-balears.org democràcia directa SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona - i construir la spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110 FEDERACIONS SECTORIALS • Federació Metal·lúrgica de sobirania popular Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública (FAPC) L a democràcia real està segrestada. no necessitem falsos intermediaris, sinó Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn Tel. 933103362. Fax 933107110 Tenim una farsa anomenada “de- recursos i eines col•lectives que fomen- FEDERACIONS COMARCALS mocràcia participativa” basada en un tin activament la participació política de Anoia vot cada quatre anys. Una democràcia totes les persones en els assumptes Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es segrestada per la banca, la patronal, comuns. els lobbies mediàtics i els polítics al seu Hem de cridar ben alt a qui diuen ma- Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus servei, un fet que ara es veu incrementat nar-nos que no, que desobeirem les se- baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977340883. Fax 977128041 amb el segrest de la sobirania popular ves imposicions injustes, com la de pa- Baix Llobregat portat a terme per la Troica i els mercats gar el seu deute, i que defensarem els Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - financers i executat amb el consenti- drets col•lectius: l’habitatge, l’educació, cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 933779163. Fax 933777551 ment i la col•laboració de la majoria dels la salut, l’ocupació, la participació de- Comerç, 5. 08840 Viladecans partits polítics, contribuint entre tots a mocràtica, la cultura... Hem de construir cgt.viladecans@yahoo.es l’empobriment progressiu de la majoria i consolidar un procés que permeti que Tel./fax 93 659 08 14 de la població. els responsables de la crisi deixin de Baix Penedès Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Portem mesos d’intenses mobilitzacions ser impunes, perquè els piròmans que Tel. i fax 977660932 en tots els sectors socials, comprovant han provocat la nostra crisi no siguin cgt.baix.penedes@gmail.com dia a dia que no pot haver-hi demo- recompensats i comencin, en canvi, a Barcelonès Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona cràcia quan les institucions que diuen ser jutjats. cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 representar-la es mouen per interessos Volem recuperar la responsabilitat so- Garraf-Penedès que no són els de la majoria. Perquè no bre el nostre propi futur sense acceptar Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat tenim res que parlar amb un poder que imposicions, per a dir-los a qui tenen se- Tel. i fax 938934261 ha demostrat sistemàticament ser cec, grestada la democràcia que ha arribat el Maresme sord i mut a justes i concretes deman- moment d’anar-se’n. Hem de construir Nota: l’autora del muntatge fotogràfic de la Unió 38 baixos, 08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.com des d’igualtat i justícia social. Per això un procés de participació directa obert portada del número 145 del Catalunya/Papers és Tel. i fax 937909034 és una necessitat inaplaçable rescatar en el qual determinem i engeguem les Pepa Vives. Vallès Oriental a la política d’un règim econòmic insos- eines de participació i mecanismes jurí- Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt.mollet.vo@gmail.com tenible i depredador: el sistema capita- dics i polítics que necessitem per a ga- Tel. 935931545. Fax 935793173 lista.Amb la mobilització social hem de rantir que les decisions col•lectives si- Agurrelj FEDERACIONS INTERCOMARCALS posar en el centre la recuperació de la guin completament efectives i realment Girona sobirania i del poder ciutadà, és a dir, de democràtiques. Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 la democràcia, la de veritat, la de base, Hem de negar-nos a acceptar la por, la Girona cgt_gir@cgtcatalunya.cat la que dona veu i participació real a la impotència i la desorientació sorgides Tel. 972231034. Fax 972231219 gent. Hem creat nombrosos processos de la reducció de la política a l’economia Ponent Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - de lluita, espais de participació i discus- i les seves conseqüències feixistes, lleida@cgtcatalunya.cat sió en les xarxes i en les places, en els xenòfobes, racistes i masclistes. I bus- Tel. 973275357. Fax 973271630 barris i en els centres de treball, i hem car una sortida col•lectiva. Camp de Tarragona Plaça Imperial Tarraco, núm. 1 Edifici portat a terme iniciatives que volem se- Convidem a totes les persones que 2, 3a Planta, 43005 Tarragona guir desenvolupant des de baix, sense vulguin acompanyar-nos a dir prou! i a cgttarragona@cgt.es Tel. 977242580 i fax 977241528 dreceres i pas a pas. continuar aquest camí per a rescatar la Perquè creiem que el temps de les de- democràcia directa i construir la sobira- FEDERACIONS LOCALS cisions preses per uns pocs ha acabat; nia popular. Barcelona Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona perquè, enfront de qui volen deixar- En defensa del drets laborals i socials, flbcn@cgtbarcelona.org nos sense futur, tenim els mitjans i la de la justícia i la llibertat, tots i totes som Tel. 933103362. Fax 933107080 intel•ligència col•lectiva per a decidir i necessàries, en el camí d’una societat Berga Balç 4, 08600 construir la societat que volem; perquè llibertària. sad@cgtberga.org Tel. 938216747 Manresa Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia Manresa manre@cgtcatalunya.cat Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Tel. 938747260. Fax 938747559 Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, “Teixit social i cultural: treballen pel que altres no fan, sempre esquivant amb dignitat els cops que donen Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles Rubí els de dalt, Colom, 3-5, 08191 Rubí, cgtrubi@ Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de assegurant als seus veïnats que el món encara pot gmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. canviar Sabadell 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, si primer canviem aquell que en el espill ens surt Rosellò 10, 08207 Sabadell - com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre davant.” cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org 745 01 97 Web revista: www.revistacatalunya.cat. Llengua d’Atupa Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors: Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca- Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org Sallent Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya” sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Pl. Major 5, 25560, Sort pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/ 2 Gener de 2013
  • 4. REPORTATGE La Reforma Laboral del 2012 Un nou sistema de relacions laborals s’està instal·lant ens ha submergit en el cor d’un sistema democràtic representatiu en un caos convertit en una autèntica farsa al servei del capital organitzat El nou model de Relacions Laborals que ens imposen: La voladura (des) controlada de Drets Fonamentals muta per l’interès privat empresarial. a matar, el contracte a l’estil agent Desiderio Martín La primera conclusió “democràtica” 007, contravenint el Conveni 158 de és la creació d’un ordre social i polític, la OIT. (Baylos-2012). absolutament desigual. Els acomiadaments en les Adminis- Pretenc reflexionar en aquest arti- La segona és conseqüència de la pri- tracions Públiques es sustenten en “el cle sobre el nou model de relacions mera, la realitat antidemocràtica de la cop d’estat anticonstitucional” infrin- laborals imposat pel PP, sobre Reforma Laboral, situant-nos en una git en la reforma de l’article 135 CE l’abast i conseqüències dramàti- situació en que el principi despòtic de (1), el qual exigeix l’equilibri pressu- ques que el mateix tindrà en varies l’empresari, es converteix en font de postari i financer (2), trobant-se aquí generacions d’assalariats i assala- creació del Dret. la base i la causa de l’acomiadament riades. El sistema de drets, intervenció de en les AAPP, quedant sotmès a aquest No és un model conjuntural per a una l’Administració en els ERO, és a article el principi bàsic de l’estat so- situació que no és conjuntural (ente- dir, el control per part de l’Estat en cial, dels serveis públics i inhabilitant nent per aquesta, aquella que desapa- l’extinció del contracte, desapareix l’estat social i de dret. reix en un curt-mig temps), sinó que i queda a la simple voluntat empre- La pròpia “democràcia” atempta con- és estructural, és a dir, s’ha instal•lat sarial. L’Estat, ja havia renunciat en tra els seus pilars i principis constitu- en el cor d’un sistema democràtic re- la Reforma Laboral de 1944, al seu cionals i, atempta contra el principi de presentatiu, que ni tan sols ve obligat paper de vetllar per l’interès general, legalitat, de l’estat social, dels drets a guardar les formes clàssiques de al desaparèixer l’Autorització Admi- públics. representació. nistrativa de les Modificacions Subs- Qui triem per a defensar l’interès ge- La Llei, com norma general, base del tancials de les Condicions de Treball neral, el bé comú, perquè compleixin fonament democràtic, desapareix i (article 41 ET). Hem d’entendre que, i facin complir les normes que regei- l’excepció (no altra cosa és legislar des d’aquest moment, la voluntat em- xen la convivència social (Constitu- a força de Reial Decret), és a dir, el presarial disposa de l’erari públic per a ció, estat social i de dret), són qui fan legislar sense la participació de les traslladar treballadors a l’atur. lleis singulars i adopten polítiques que majories i minories parlamentàries, es La Llei, fins a aquest moment, exigia, només regulen la defensa de l’interès converteix en font normativa. davant l’extinció del Contracte de privat i la garantia jurídica d’una mi- Al desregular el component públic del Treball de manera unilateral per part noria (el Capital). Dret del Treball, l’estat renuncia al seu de l’empresari que existís: en primer Es tanca el cicle de les Democrà- paper essencial, que no és altre que lloc, una causa-motiu de la voluntat cies Representatives. La figura del vetllar per l’interès general i se subs- empresarial; en segon lloc que existís ciutadà/a, tal com la coneixem a la titueix pel poder privat de l’empresari: una forma determinada de conducta forma clàssica (ser ciutadà/na és ser * La Reforma Laboral en tot el refe- a l’acomiadament i, en tercer lloc un portador/a de drets), ja no és neces- rent a la flexilibitat interna i externa, control judicial, per a la revisió del sària i es constitueix un món autorita- per el tant el relatiu a l’ocupació i al mateix i d’aquesta manera, en justícia, ri i violent, no viscut per milions de ganismes Internacionals (FMI, BM, partits polítics, Administracions Pú- treball, desplaça el poder limitador de determinar si la causa és real o no, és persones. OCDE, Comissió Europea, BCE, Re- bliques, etc. i finalment, la inutilitza- l’Estat i amplia els poders empresa- justa o no i, si la forma s’adequa al El món, on les relacions socials es serva Federal, etc.) com representants ció d’allò públic (educació, sanitat, rials de manera desorbitant (discrecio- procediment o, simplement ens tro- configuren des del poder autoritari de del (des)ordre econòmic, social i polí- dependència, ocupació, mobilitat, nalitat empresarial). bem davant un acte il•lícit. l’antic règim absolutista i despòtic, tic, serien els “nous senyors feudals” medi ambient, educació, llibertats pú- * El “ius variandi” de l’empresari, és En el nou (des)ordre polític jurídic, on el mercat i els seus “mercaders” que gestionen l’autoritat “ inqüestio- bliques), igual que la incivilitzatòria a dir, la capacitat jurídica que aquest el control i la suficiència de la causa representen l’autoritat “sagrada” (rei, nable del mercat”. reforma Laboral representen la re- té per obrar, substitueix al interès ge- queden inhabilitats. El lliure desisti- senyor-sobirà en l’antiguitat) i, les S’han trencat, per innecessàries, les glamentació autoritària d’aquest nou neral, és dir, l’interès general es trans- ment empresarial, és la llicència per Agències de “Qualificació” i els Or- mediacions socials: sindicats, ONGs, (des)ordre. La flexibilitat en l’entrada: El Contracte en l’entrada al mercat de treball El nou contracte per a empreses de fins a 50 treballadors i els contractes de formació i aprenentatge La discrecionalitat de la qual es dota atès des de la norma, és a dir des de treballador permeabilitzant durant 1 any. I se’ls finança: Incentius fis- A més dels Incentius fiscals si la a l’empresari a l’hora de disposar del l’origen de la seva relació contrac- tot el recorregut del mateix, les con- cals als empresaris per aquest tipus contractació es fa amb: contracte de treball, elimina qualse- tual, en l’accés a la tutela judicial, dicions contractuals: salaris, condi- de contractes: • Joves entre 16 i 30 anys: bonifica- vol vestigi del caràcter tuitiu del dret creant una inseguretat jurídica plena cions de treball, drets i llibertats. • Primer contracte i amb menor de cions en la quota empresarial de la laboral cap al treballador. en el treball. El nou contracte per a empreses de 30 anys: 3.000€. SS, durant tres anys. La funció político-jurídica del dret La unilateralitat i la lliure voluntat fins a 50 treballadors: exigeix que si- • Aturats beneficiaris de prestació • Majors de 45 anys: bonificacions laboral, és guardar, defensar i prote- empresarial, disposa de tal mane- gui indefinit (¡¡¡), a jornada comple- contributiva: deducció fiscal per un en la quota empresarial de la SS, du- gir a la part més feble de la relació ra del contracte, que fa possible ta, es realitzi per escrit en un model import equivalent al 50% de la pres- rant tres anys. salarial, el treball, el qual es veu des- l’anul•lació de la voluntat lliure del concret i amb un període de prova de tació pendent. Conseqüències d’aquest contracte: Gener de 2013 3
  • 5. REPORTATGE • Es converteix en un contracte a massiva, la societat admet el frau del 2n any. sense que aquestes “ajudes públi- cost de la mà d’obra i a la major o terme. com el comportament davant el • Reducció de totes les cotitzacions: ques” hagin servit, i possiblement menor rigidesa en la contractació. • Possibilitat d’extinció a discrecio- creixement necessari de l’economia fins al 100% empreses menys de 250 no serviran, per a assegurar efectes És el cicle de l’economia “pàtria” nalitat empresarial. I finalment, es dota a l’empresariat i 75% en empreses de = o + treba- en la creació d’ocupació, ni tan sols qui explica que es creïn o des- • Acomiadament lliure (sense causa) d’absoluta seguretat jurídica. lladors. en la reducció d’ocupació de forma trueixin ocupacions, perquè la mo- i indemnització 0. Les altres maneres miserables de Les conseqüències (devaluació so- duradora ni en la de la contractació dalitat de la “temporalitat”, com una El perquè d’aquest contracte, retòri- contractació, les trobem en els Con- bre el preu total o costos salarials) temporal. cosa volàtil, fràgil i fàcilment pres- ca i literatura falsa i ideològica a tractes de formació i aprenentatge. es traslladen a la cadena dels in- Des de l’existència de models de cindible, es va instal•lar des del pri- part, és produir una rebaixa salarial Les seves característiques: gressos (cotitzacions i impostos relacions laborals democràtics (Es- mer moment del model democràtic massiva, és a dir una devaluació dels • Menors de 30 anys fins que la taxa directes), doncs les reduccions de tatut dels Treballadors), la major o de relacions laborals en “la cultura” preus de la mà d’obra, que permetin d’atur baixi al 15%. quotes en els contractes a càrrec de menor contractació, en relació amb empresarial, ja que la norma descau- competir en costos a tota la classe • Poden ser contractats fins a 3 anys la Tresoreria General de la Segure- el major o menor volum d’ocupació, salitza el contracte i l’ordinari queda empresarial d’aquest país. per a una activitat i després fins a al- tat Social, més els incentius fiscals, igual que la creació o destrucció de ferit de mort, fins a assistir al seu so- Una altra conclusió clara, es lega- tres 3 per a altra activitat. només tenen com objectiu disminuir les ocupacions, en el model produc- terrament en la Reforma de la Llei litza el frau empresarial de manera • Treball efectiu fins al 85% a partir el cost de treball per als empresaris tiu “espanyol”, és aliena al preu del 3/2012 . La Llibertat absoluta del Capital per a prescindir de les persones assalariades La crisi de les ocupacions actuals, no sa majoria, per a convèncer-nos que del seu nivell d’ingressos o vendes. les pèrdues i els contractes afectats a examinar les causes invocades és conseqüència de regulacions nor- no existeix sortida a aquesta “crisi”, En tot cas, s’entendrà que la dismi- per l’extinció. per a justificar la finalització de la matives rígides, inflexibles amb la sinó és amb una recuperació i incre- nució és persistent si es produeix * S’elimina qualsevol referència a relació de treball i totes les altres llibertat d’actuació unilateral del ca- ment de la taxa de guany del capital. durant tres trimestres consecutius”. la connexió entre la causa i la neces- circumstàncies relacionades amb el pital, així es ven en l’argumentació La flexibilitat imposada durant la Fins a ara, es necessitava la demos- sitat de dur a terme les extincions, cas, i per a pronunciar-se sobre si la ideològica justificativa de la Llei permanència en la relació laboral, no tració o motivació de la causa: que deixant-lo solament a l’arbitri de finalització estava justificada. 3/2012 de Reforma del Mercat seria possible, de no existir la “quasi fos real, permanent en el temps, és a l’empresari, invalidant inclusiva- Art. 9.2: 2. A fi que el treballador no de Treball […“l’estabilitat (en absoluta llibertat” de prescindir de dir, no conjuntural i, que fora neces- ment, una màxima o principi dels estigui obligat a assumir pel seu sol l’ocupació, es refereixen), pot te- milions i milions d’assalariats/des, sària per a la viabilitat o continuïtat contractes, que el nostre Codi Civil compte la càrrega de la prova que la nir també un costat negatiu quan, a costos avui molt rebaixats, encara de l’activitat. estableix: “Article 1.256 del Codi seva terminació va ser injustificada, al ser el risc d’acomiadament molt que l’element polític determinant, La nova situació, li dóna la volta i, Civil: “La validesa i el compliment els mètodes d’aplicació esmentats reduït, es desincentiva l’esforç i és el primer factor: la voluntat del es constitueix la subjectivitat em- dels contractes no poden deixar-se a en l’article 1 del present Conveni es genera una excessiva resistèn- treballador/a ha estat primer canvia- presarial com font normativa: La l’arbitri d’un dels contractants”. haurien de preveure una o altra de cia a l’adaptació a les noves ne- da (no hi ha ocupació si l’empresa subjectivitat empresarial objectiva Què exigeix la Llei, davant les següents possibilitats, o amb- cessitats. Aquest tipus d’estabilitat no va bé), per a que amb posteriori- és el supòsit sobre el qual opera la l’extinció del Contracte de Treball dues: té bastant que veure amb el cost i tat -és el que consagra la llei 3/2012 causa econòmica. S’elimina qualse- de manera unilateral?: a) incumbirà a l’empleador la càrre- marge de decisió empresarial en de RL-, “imposar-li” que prescin- vol referència a la rellevància que té * Una causa-motiu de la voluntat ga de la prova de l’existència d’una l’acomiadament, que a Espanya és dir d’ell, o rebaixar el preu del seu aquesta situació, és a dir el fet d’un empresarial. causa justificada per a la finalit- relativament més car i limitat que en treball, és l’única sortida d’aquesta acomiadament col•lectiu, en relació * Una forma determinada de con- zació, tal com ha estat definida en països del nostre entorn”…]. situació desagradable i dolorosa que amb el manteniment de l’ocupació ducta a l’acomiadament. l’article 4 del present Conveni; La crisi de les ocupacions, solament ningú vol. (dret i bé essencial) i, d’aquesta * Un control judicial per a la seva b) els organismes esmentats en obeeix a que el capital i els sistemes És en aquest esquema ideològic on manera s’exclou el control judicial, revisió. l’article 8 del present Conveni esta- polítics globals (FMI, UE i BCE) i s’encaixa la llibertat absoluta per a és a dir la tutela necessària davant La RL 3/2012, es’emporta per da- ran facultats per a decidir sobre les els estats nacionals, amb indepen- l’acomiadament per part Empresa- aquesta acció, doncs al jutge no li vant normes o convenis internacio- causes invocades per a justificar la dència del color del govern de torn, rial. L’art.51.1 ET diu ara: “S’entén és donat revisar la idoneïtat de tal nals que, són aplicables en l’Estat finalització tenint en compte de les que els representen, els sustenten i que concorren causes econòmiques mesura (el fet d’acomiadar), doncs Espanyol: proves aportades per les parts i de imposen amb comandament autori- quan dels resultats de l’empresa la simple i pura subjectivitat empre- Art. 4: “No es posarà final a la re- conformitat amb els procediments tari, han estat capaços de transmutar es desprengui una situació econò- sarial, objectiva la causa. lació de treball d’un treballador tret establerts per la legislació i la pràc- les consciències i, en conseqüència mica negativa, en casos tals com Conseqüències pràctiques: que existeixi per a això una causa tica nacionals”. les voluntats, de milions i milions l’existència de pèrdues actuals o * S’amplia el supòsit en que justificada relacionada amb la seva Art. 9.3: “En els casos en que de persones assalariades la immen- previstes, o la disminució persistent les empreses poden utilitzar capacitat o la seva conducta o ba- s’invoquin per a la finalització de l’acomiadament com mera mesu- sada en les necessitats de funcio- la relació de treball raons basades ra preventiva (ja legislat en la Llei nament de l’empresa, establiment o en necessitats de funcionament de 35/2010), eludint la utilització servei”. l’empresa, establiment o servei, els d’altres mecanismes de gestió de Art. 8: “El treballador que conside- organismes esmentats en l’article 8 l’empresa. ri injustificada la finalització de la del present * S’eludeix la connexió que hi ha seva relació de treball tindrà dret a Conveni estaran facultats per a ve- entre “aquestes pèrdues o reducció recórrer contra la mateixa davant rificar si la terminació es va deure d’ingressos” i, el nombre i la indivi- un organisme neutral, com un tribu- realment a tals raons, però la me- dualització dels llocs de treball que nal, un tribunal de treball, una junta sura per a que aquests organismes són objecte d’amortització, el que d’arbitratge o un àrbitre”. estaran facultats també per a deci- significa inseguretat jurídica al no Art. 9.1: “Els organismes esmentats dir si aquestes raons són suficients fixar-se en mòduls entre el volum de en l’article 8… estaran facultats per per a justificar la terminació haurà de determinar-se pels mètodes d’aplicació esmentats en l’article 1 d’aquest Conveni”. Entre altres, la Sentència del TC 22/1981, defineix sobre la base de l’article 35 CE, diversos principis de legalitat: 1. Dret a la igualtat en l’accés al treball. 2. No ser acomiadat sense causa justa. Per tant, deixar el contracte a l’arbitri d’una de les parts (empre- sari), vulnera el principi de legalitat. Es tracta no només que s’han can- viat les regles d’interpretació de la norma, sinó que S’HAN ACA- BAT LES REGLES i és aquí on l’acomiadament opera de mane- ra inexorable i no és possible que l’òrgan judicial verifiqui si el ma- teix és una mesura idònia, justifi- cada, proporcionada o racional, en relació amb la situació de l’empresa. 4 Gener de 2013
  • 6. REPORTATGE Llibertat absoluta per a l’acomiadament per part empresarial Assistim a una redistribució de la homes i dones de qualsevol sector, de sector públic, és a dir, primer es va in- riquesa social, on convertida la ma- qualsevol activitat, tant del mercat utilitzar el sector públic sobre la base teixa en actius financers, se li retorna privat, com del sector públic. de les retallades i, ara, acomiadem en a la societat, al 90% de la població, Els anys de crisis-estafa des del 2008 primera instància al personal laboral en forma de deute. al 2011, es van dur per davant més de (ni més ni menys que 700.000 en totes La llei 3/2012 de Reforma del Mercat 3,5 milions d’ocupacions, sobretot en les Administracions Públiques i altres Laboral, en la Memòria justificativa el sector privat. I s’han fet amb legisla- 150.000 en Empreses Públiques), i, el i econòmica planteja… “l’estabilitat cions laborals sobre l’acomiadament, tercer pas, és atorgar a la gestió priva- (en l’ocupació, es refereixen), pot on aquest encara necessitava de da tot el que són drets fonamentals, ja tenir també un costat negatiu quan, l’autorització administrativa en els que aquí es troba una de les claus de la al ser el risc d’acomiadament molt col•lectius (CC.OO i UGT fonamen- recuperació de la taxa de guany —a la reduït, es desincentiva l’esforç i es talment, s’encarregaven de raciona- rendibilitat que ells requereixen-, dels genera una excessiva resistència a litzar i reestructurar sectors i empre- capitalistes. l’adaptació a les noves necessitats. ses a preus d’almenys 45 dies any), i Primer van venir a per tota la classe Aquest tipus d’estabilitat té bastant el 2012 va trencar l’espina dorsal del obrera amb la polítiques de “pau so- que veure amb el cost i marge de de- dret laboral, per tant es va fer sobre la cial”, després van venir a per la classe cisió empresarial en l’acomiadament, debilitat política de les persones assa- obrera amb les polítiques estructurals que a Espanya és relativament més lariades i deixa sense regles de joc al i “el que cal fer, encara que ens dol- car i limitat que en països del nostre treball: … de potes en el carrer, i amb gui”, i entre l’“hem viscut per sobre entorn”... 20 dies, i els jutges a callar… de les nostres possibilitats” i entre En el nou redactat de l’article 51.1 El 2012 podríem caracteritzar-lo com “el que cal fer perquè no hi ha altre ET, el que regula els acomiada- un moment d’inflexió, on la llibertat remei”, s’han carregat drets socials, ments col•lectius i individuals per de les persones i especialment de drets fonamentals, els serveis públics causes econòmiques, atorga als pa- les persones assalariades, ha estat i el que és de tots i totes i no cotitza a trons llicència per a acomiadar, al delimitada, encotillada i, en massa Wall Strett. més pur estil “agent 007” al servei ocasions, empresonada i reprimida, La classe obrera sembla tenir una des- de “la seva majestat el capital”, i diu precisament per defensar-la, i s’ha tinació, marcada en les agendes dels ara: “S’entén que concorren causes constituït la llibertat absoluta per als poderosos, cal crear les condicions econòmiques quan dels resultats de diners. La Reforma Laboral, igual que socials, polítiques, perquè la seva vida l’empresa es desprengui una situació la reforma de l’article 135 de la CE, sigui com va ser en el capitalisme econòmica negativa, en casos tals només atorguen seguretat jurídica a manchesterià. Assistim a una redis- com l’existència de pèrdues actuals o una minoria de la societat, representa- tribució de la riquesa social, on con- previstes, o la disminució persistent da pels diners (poder financer i poder vertida la mateixa en actius financers, del seu nivell d’ingressos o vendes. empresarial).Dinamitat l’estat de Dret se li retorna a la societat, al 90% de la En tot cas, s’entendrà que la disminu- i Social, per obra i desgràcia dels nos- població, en forma de deute. béns essencials (energia, transport, co- demà, no hi ha tornada enrere, i pen- ció és persistent si es produeix durant tres polítics (PSOE, PP, PNB, CIU i Nosaltres, assalariats i assalariades, municacions). Ens roben, ens estafen, sar que només la mobilització, el con- tres trimestres consecutius”. UPD), han trigat menys de quatre pensionistes, hipotecats/des, joves, ens espolien i sembla que encara es- flicte social, la ruptura de la pau social El resultat, des que la llei va entrar mesos (de juliol a octubre) a publicar persones depenents, empobrides, pa- perem o confiem que ha estat un mal són l’única possibilitat d’un futur, on en vigor en forma de decretazo (fe- el Reglament de la Reforma Laboral guem els seus deutes amb els nostres somni i que demà…Hem de despertar el repartiment de la riquesa social que brer 2012), ha estat la mort legal de amb un objectiu autocomplert: nete- diners robats dels salaris, de la sanitat, d’aquest malson i mirar-li als ulls i de entre tots i totes creguem, ha de ser su- més de 800.000 contractes, persones, ja de treballadors i treballadores del de l’educació, de la dependència, dels cara a la realitat, doncs no hi ha un ficient per a viure bé. El 14N i els Drets... menyspreats La Reforma Laboral 2012 ens ha sub- mentalment, amb el comú, amb el Drets fonamentals, com el de Vaga, Generals Sectorials, i el problema Notes: mergit en un caos organitzat: milions de tots i totes: es privatitza la Sani- així com el dret a la tutela judicial, dels desnonaments s’ha convertit de persones són menyspreades pel tat però de debò i es permet la rea- és a dir a demanar justícia davant un en un problema polític de primer (1) Reforma antidemocràtica on les poder polític, bé estatal (govern del lització del negoci privat (milers i acomiadament, una sanció, un con- ordre… i, potser, només potser, mi- hagi, doncs el PSOE va pactar amb PP), bé global (govern de la Troica), milers de milions) a costa no només tenciós-administratiu… són simple- lers i milers de consciències saben i el PP fonamentalment, sumant-se i el poder econòmic, empresarial i de les ocupacions de diversos milers ment violats o impedits. Autoritats tenen en el cap que hem d’anar cap a al pacte totes les forces polítiques financer confia en la facilitat per a de treballadors i treballadores, sinó Autonòmiques, Locals i Generals, un altre sistema polític i social. Que parlamentàries amb excepció d’IU, acomiadar, baixar salaris, augmen- limitant la gestió de la salut, com si així com el Ministeri de l’Interior, hem de repartir la riquesa i el treball aquesta reforma constitucional a tar la intensitat en el treball, rendi- d’una mercaderia es tractés i, clar, es vanten de considerar “què és es- i que no hi ha tornada enrere i que, l’agost del 2011, seguint els criteris bilitzar i mercantilizar negocis fins la destrossa en quantitat i en qualitat sencial i què no ho és” i de ficar-te a més, hem de ser la majoria social de la Comissió Europea, el BCE i el ara vedats als mercats privats (sani- de la salut de la majoria de la gent esquirols, empreses i forces del “des- dels països europeus qui siguem ca- FMI. tat, transports, educació, dependèn- ja no és una amenaça, és una reali- ordre violentes”, per a impedir senzi- paços de frenar aquesta “socialitza- cia, etc.), per a devaluar de manera tat. Educació i Cultura segueixen el llament el dret de Vaga. I com és això ció de les pèrdues -en aquest cas és (2) Equilibri pressupostari d’obligat universal els costos de producció i mateix camí, només que aquests amb que vostè. demana justícia?... doncs robatori descarat- i privatització dels compliment per totes les AAPP, ge- tornar a quotes de competitivitat de un “valor afegit”, l’ideològic, on el pagui i si no, conformi’s amb la de- beneficis”. Confluir, cooperar és una obligació social i ètica de totes les neral, autonòmiques i locals, mar- la seva economia suficients per a la nostre sistema educatiu discriminarà cisió empresarial de que l’enviïn a la classes socials salaritzades. cant límits en el dèficit de cadascuna seva taxa de beneficis. en funció de la renda qui va a un ci- “merda”… En una primera anàlisi, i pot ser cle de coneixements i qui solament Aquesta primera anàlisi de descomp- d’elles per a 2012: el 1,5% per a les que en una segona i fins i tot una servirà per a ser “carn de canó”, és te de vaga per part dels poderosos, * Desiderio Martín és membre del Ga- AAPP Autonòmiques i el 0,5% de tercera, tot sembla indicar que la a dir, mà d’obra de reserva per a ac- es pot complementar amb la fractu- binet d’Estudis Confederal de la CGT les AAPP Locals. vaga general del 14N ja estava des- tuar en un mercat de treball que si bé ra social cada vegada més gran, és a comptada pel govern Merkel-Rajoy, mai ha estat lliure, ara és molt més dir, la desigualtat i la injustícia cada la Comissió Europea i el FMI. Els “menys lliure”. vegada arriba a més persones; la pre- drets són menyspreats pel poder po- Les rendes salarials, depreciades i carització i empobriment, la “bruta- lític, i sembla que tampoc vagin a robades des del poder legislatiu (Go- lització” de la majoria social per les ser frenades -almenys a curt termi- vern PP), com en pensions i en els polítiques terroristes, etc…, i aquí ni- les polítiques de robatori i espoli salaris de tot el sector públic, són ja ens trobem en la segona i tercera de salaris, d’ocupacions, de sanitat, també robades i disminuïdes en el anàlisi. d’educació, de cultura, de depen- mercat privat: la mitjana de pujada I la gent va comparèixer el 14N i no dència i de llibertat per als de baix. dels escassos convenis col•lectius poca. Mesurat en termes quantita- El primer impacte ha estat demoli- signats se situa en el 1,4%, quan tius, va parar en el sector industrial dor: destrucció d’ocupació pública l’IPC es troba en el 3,5% i, això, i distribució, els transports i altres, o d’empreses de dret públic, amb sense comptar els pactes col•lectius bastant més gent que el 29M. I la milers i milers d’acomiadaments (sense rang de conveni) que han sig- gent va sortir al carrer bastant més en Empreses Públiques, Ajunta- nat clàusules de baixada de salaris que el 29M, tant en els piquets de ments, Empreses concessionàries respecte als convenis sectorials; la ciutat, com en les manifestacions. dels Ajuntaments, Sanitat, Educa- intensitat (explotació) del treball ha És a dir , el grau de desafectació, ca- ció, Dependència, Cultura, Caixes augmentat molt significativament, breig i participació ha pujat i molt. d’Estalvi,... doncs s’està produint el mateix, amb I la gent ha sortit al carrer a centenars Els altres cops dramàtics tenen a gairebé 4 milions de treballadors de milers en defensa de la Sanitat Pú- veure amb el que és públic fona- menys. blica o de l’Educació i hi ha Vagues Gener de 2013 5
  • 7. TREBALL-ECONOMIA La banca és el rostre més El PP amb la LOMCE fomentarà la competitivitat, la responsable de la privatització i la precarietat, l’adoctrinament basat en el crisi econòmica neoconservadorisme i la religió, i la marginació del català El disbarat de Wert L’avantprojecte de la LOMCE aposta per menys assignatures, més concertada, més competitivitat, interins a dit… en preparar l’alumnat per resoldre CGT Ensenyament proves i exàmens en totes les etapes educatives, com ja passa en 2 º de ba- txillerat de cara a la selectivitat. L a Contrareforma educativa pro- posada pel Ministre Wert i el PP (la LOMCE) suposa no solament un 4. Jerarquització dels important pas enrere en el Sistema Centres Educatius. Educatiu sinó l’ampliació de la Com- petitivitat entre Centres i alumnat, El Consell Escolar deixa de ser òrgan l’ampliació dels Concerts, la priva- de decisió. L’article 127 diu textual- tització de serveis com la contrac- ment: «El Consell Escolar és l’òrgan tació d’interins, la retallada d’hores consultiu del centre...» i, per tant, en matèries i assignatures que fins s’impedeix als pares i a les mares, ara eren bàsiques, la introducció de així com als docents i a l’alumnat la la ideologia neoconservadora del PP seva participació en les decisions del i la permanència de l’adoctrinament Centre. ideològic… Es dota de molt més poder als Direc- tors, equiparant-los als gestors d’una Empresa. Es reforça l’autonomia dels 1. Recentralització Centres i la funció directiva, com a la del currículum per LEC. El Director o Directora podrà «tornar al bàsic». abandonar projectes educatius per centrar-se en el pressupost i complir Augmentar el percentatge de contin- amb les exigències de l’Administració. guts establerts pel Govern central que Article 132. «Competències del Di- fixarà el 65% dels currículums esco- rector…n) decidir sobre l’admissió lars en els territoris que tinguin llen- d’alumnes amb subjecció a l’establert gua cooficial i el 75% en aquelles que Dedicar així l’educació obligatòria a En aquest retorn al de sempre, es una família amb ingressos econòmics en aquesta llei orgànica i disposi- no la tinguin (actualment, és el 55% y preparar mà d’obra barata, flexible i dóna preponderància a Educació Fí- baixos. La qual cosa reflecteix la visió cions que la desenvolupin. o) aprovar el 65%, respectivament); així com les polivalent, dotada amb els coneixe- sica, Anglès, Llengua Castellana i de l’equip ministerial de Wert. l’obtenció de recursos complementa- competències bàsiques i els criteris ments instrumentals bàsics per acce- Matemàtiques; es retalla en Ciències No queda aquí la cosa. S’avança tam- ris.» d’avaluació. dir a un futur mercat laboral precari i Socials, Economia, Música, Plàstica, bé la via cap a FP a 3r d’ESO. Els estu- Elecció del Director; segons els arti- Reduir el nombre d’assignatures en constant rotació. El que Berlusco- Filosofia, Grec, Ciències, Psicologia, diants triaran algunes optatives i entre cles 133 i 135 se suprimeixen les de- i centrar la càrrega lectiva en uns ni va resumir amb el lema de les tres Tecnologia i desapareixen moltes dos nivells de matemàtiques. Després, cisions de Claustre i Consell Escolar i continguts mínims i bàsics, és el «is»: «Inglese, Internet, Impresa» assignatures sobre tot al batxillerat. en 4t, els itineraris cap a la FP o el serà l’Administració qui nomeni a dit que s’anomena en la terminologia (traduït aquí, aquest últim per «espe- També elimina Educació per a la Ciu- Batxillerat estaran «ben diferenciats» als Directors, ja que segons l’Article neoconservadora «tornar al bàsic». rit emprenedor»). tadania i els Drets Humans a primària establint una separació irreversible 135, punt 2; «La selecció serà realit- i a l’ESO la substitueix per Educació entre l’itinerari acadèmic i el profes- zada per una Comissió constituïda Cívica i Constitucional. Suprimeix tot sional. Com veiem és una restauració per representants de l’Administració el relacionat amb el reconeixement de de la LOCE de l’època d’Aznar: se- educativa i almenys un 30% de re- la diversitat en els models familiars i parar i segregar el més aviat possible. presentants del Centre, d’aquests úl- en l’orientació sexual, mentre inclou Itineraris que no condueixen a reduir tims el 50% serà del Claustre.» És a nous temes com el respecte a la vida l’abandonament i el fracàs escolar, dir l’Administració té fins al 70% de lligat als postulats de l’església catòli- com pretén fer-nos creure, sinó a eli- poder decisori en el nomenament del ca. minar progressivament la comprensi- Director. vitat i la igualtat d’oportunitats. Els Directors podran seleccionar pro- 2. Segregació classista fessorat a dit sense estar, si més no, de l’alumnat. 3.Cursa d’obstacles en Borses d’Interins i saltant-se crite- amb tres revàlides. ris normatius en el cas del professo- El segon principi que es desprèn rat funcionari. Article 122, apartat 4; d’aquest Avantprojecte és la filosofia El tercer eix sobre el qual pivota «…el director del Centre disposarà i la pràctica de segregar, seleccionar i aquesta reforma proposada per Wert d’autonomia per adaptar recursos classificar com més aviat a l’alumnat és convertir l’educació en una cur- humans a les necessitats del Centre no només mitjançant «itineraris» sinó sa constant d’obstacles i superació (…) a) Establir requisits i mèrits es- amb la doble titulació. Es crea un nou de proves i revàlides al final de cada pecífics per als llocs oferts de personal tram educatiu, la Formació Profes- etapa (Primària, ESO i Batxillerat), funcionari, així com els llocs en inte- sional Bàsica que substitueix als pro- apostant per un model d’ensenyament rinitat, en aquest cas podran rebutjar- grames de qualificació professional basat en la pressió de l’examen, da- se, mitjançant decisió motivada, la (PQPI) i que donen lloc a la titulació vant d’un model educatiu més centrat incorporació de personal procedent de «Tècnic Professional Bàsic». En- en les necessitats i motivacions de de les llistes centralitzades. b) Quan cara abans, en 2n d’ESO, els alumnes l’alumnat. És el que el PP entén per existeixi vacant i finançament adequat que hagin repetit dues vegades també «cultura de l’esforç» i «carrera meri- i suficient, proposar de forma moti- podran accedir a programes de Mi- tocràtica». vada el nomenament de professors llora De l’Aprenentatge i Rendiment, En comptes de buscar estratègies que, havent treballat en els projectes que duraran dos anys i substituiran a i formes de motivar i entusias- de qualitat, siguin necessaris per a la la diversificació curricular, que ara mar l’alumnat pel coneixement i continuïtat dels mateixos. arrenquen un curs després, en 3r. l’aprenentatge, es concep l’educació A més s’empeny a aquests progra- com un camí de penitència i sofri- 5. Concepció mes l’alumnat que tingui «situació ment, minat de proves i exàmens con- socioeconòmica desfavorable». Wert tinus, que converteix l’educació en un mercantilista de equipara així pobresa i poca capacitat autèntic viacrucis recuperant l’esperit l’educació. per a l’estudi i posa al mateix nivell les tardofranquista de la «lletra amb sang dues realitats, la de tenir moltes difi- entra». El problema afegit és que El cinquè element d’aquesta nova cultats en els estudis i menor capacitat s’acaba estudiant el que s’avalua i es contrareforma educativa augmenta per seguir les classes, amb viure en centra el temps i els esforços docents l’autonomia dels Centres, fomenta la 6 Gener de 2013
  • 8. TREBALL-ECONOMIA seva especialització i exigeix la rendi- 6. Finançament 7. Foment del negoci l’especialització dels Centres Educa- contrareforma educativa que vol esta- ció de comptes. Es pretén sotmetre els tius Públics de Batxillerat en funció de blir un model escolar elitista i discri- centres educatius a les exigències del segons els resultats. educatiu. les modalitats establertes en aquesta minatori. Amb aquesta enèsima nova mercat, especialment a la competitivi- llei, a fi que aquestes Administracions ‘Ley Orgánica para la Mejora de la Aquest eix està profundament relacio- Finalment, es complementen la re- tat, establint proves externes a nivell puguin programar una oferta educati- Calidad Educativa’, el PP vol tornar nat amb el cinquè element , el «paga- surrecció d’aquestes velles recep- nacional, per oferir una classificació va ajustada a les seves necessitats.» És a l’antiga llei d’educació de l’època ment per resultats». Es tracta d’aplicar tes tardofranquistes amb el setè eix, de col•legis segons els seus resultats. a dir que se seguiran suprimint moda- d’Aznar, aprofundint encara més en reforços i incentius als centres, no ja l’anomenada «nova gestió». És a dir, Per tal de que els «clients» puguin litats de Batxillerat en la Pública, de aquest procés de privatització, segre- en funció de les necessitats del centre gestionar els centres públics segons comparar i triar aquell que més avan- cara a oferir-los a la xarxa concertada. gació i desmantellament de l’educació i del seu alumnat, sinó d’acord amb les receptes de l’empresa privada, mi- tatges competitius els aporti als seus CGT exigeix la retirada d’aquesta pública. els resultats que obtenen en aquestes tjançant una major autonomia finance- fills i filles en el futur mercat laboral. ra que requereixi de fonts de finança- avaluacions. En definitiva, condicio- L’article 122.4 diu «El projecte ment privades davant la insuficiència nar el finançament públic als resultats educatiu de qualitat podrà suposar l’especialització dels centres en els obtinguts, mitjançant els contractes- programa o altres fórmules similars. del finançament públic. Finançament extern de patrocinadors que imposen CGT davant la àmbits curricular, funcional o per ti- pologia d’alumnat, i comprendre, en- Això suposa la competència oberta entre centres que lluitaran per tenir els seus logotips i exigències, intro- duint els interessos privats i mercan- inauguració del TAV fins la frontera francesa tre altres coses, actuacions tendents a els millors alumnes o els millors re- tils a l’educació pública, així com la l’excel•lència, a la formació docent, sultats per no perdre els recursos de «professionalització» de la direcció, a la millora del rendiment escolar, l’Administració. Segons l’article 144 com gerents o directius professionals a l’atenció de l’alumnat…» Segons sobre avaluacions generals de diag- especialitzats en gestió empresarial i això es podrà segregar als alumnes Seccions sindicals de es va inaugurar i que ara està deserta, nòstic desapareix la referència expres- de recursos humans de manera «efi- tot i que va costar una milionada. en diferents tipus de Centres. El que cient» i amb rendibilitat econòmica. CGT a Renfe i Adif sa a la prohibició de realitzar classifi- Aprofitem per denunciar el Pla de ra- remet als Centres d’Excel•lència de la cacions de Centres i a la publicació de Es legalitza el finançament als centres cionalització del transport ferroviari Comunitat de Madrid aprovats per Es- les mateixes.»Les accions de qualitat concertats que segreguin alumnat per E l 8 de gener s’inaugurava, per fi, recentment aprovat pel Govern del peranza Aguirre. Serà l’Administració educativa, que hauran de ser compe- sexe, malgrat tenir sentències judicials la línia ferroviària d’ample inter- PP, on se suprimeixen fins a un 25% qui posarà els requisits a cada centre. titives, suposaran per als Centres edu- del Tribunal Suprem en contra. Els ci- nacional (UIC) Barcelona-Figueres de trens regionals a l’estat espanyol: La supressió del punt 2 de l’article 140 catius l’autonomia per a la seva exe- cles de Formació Professional Bàsica que enllaça amb la línia francesa i vies en mal estat i amb traçats anti- permet que les avaluacions externes cució, tant des del punt de vista de la «es podran concertar amb caràcter quats, horaris inadequats, material no puguin fer classificacions d’alumnes gestió dels recursos humans com dels preferent» (Article 116.6). S’exclou el traçat de l’alta velocitat que porta a Saragossa i Madrid. La nova línia d’acord amb la explotació o manca i centres en un llistat públic. La qual recursos materials i financers». de l’Educació Bàsica al primer i se- d’estudis seriosos de mobilitat, són cosa permetrà fer valoracions indivi- Es busca ajustar el pressupost a tots els gon cicle d’Infantil, al Batxillerat, als ferroviària a Figueres té característi- ques diferents a la de l’AVE Madrid- alguns dels factors provocats per duals dels alumnes, de manera que Centres, a partir de la qual cosa se’ls Graus Mitjans i Superior de Forma- “nostres governants” i que ells ma- en aquest mercat competitiu les es- ofereix una sèrie d’incentius o càstigs ció Professional i al Règim Especial. Barcelona: la seva velocitat màxima serà menor que la primera, ja que ad- teixos aprofiten per suprimir trens i coles es fan més selectives, rebutjant depenent dels resultats obtinguts. Els D’aquesta manera s’afavoreix la seva substituir-los per autobusos, deixant l’alumnat que presenti més dificultats privatització. met el trànsit de mercaderies. En rea- Centres es poden finançar amb activi- sense servei ferroviari a la població Sobre el Batxillerat, l’apartat 7 litat el tram de via que s’inaugura és i que pugui fer baixar els seus resultats tats en el seu espai o cedint-los. de les mitjanes poblacions i zones que s’afegeix a l’article 121 de el primer tram del necessari Corredor i la seva posició en la classificació del Com podeu observar molts d’aquests rurals. la LOE diu textualment «Corres- Mediterrani que els governs del PP i rànquing de resultats d’aquestes ava- plantejaments estan també en la LEC CGT també denuncia la nova pujada pon a l’Administració promoure del PSOE es resisteixen a construir, luacions. catalana del quatripartit. de tarifes, que en el servei de Mitjana tram que ha de donar un important impuls al tràfic de mercaderies per Distància (regionals, Regionals Ex- ferrocarril des del port de Barcelona. press i Mitja Distància) és del 6% en Jornades de lluita contra la Banca: del CGT denuncia l’actitud dels polítics del PP i PSOE, que, cínicament diuen el bitllet senzill i del 4% en els abona- ments de 10 viatges i bons mensuals, 28 de gener al 3 de febrer del 2013 treballar per desenvolupar el trans- pujada que es suma a les de l’any an- port ferroviari de mercaderies, men- terior i que, en conjunt, suposen un tre a la pràctica només posen traves i gran abús comès contra la població impediments al mateix i es dediquen més humil de la nostra societat, a la Secretariat Permanent del ta visualitzada el 14N, instant-los a dors, a les organitzacions sindicals qual s’està carregant d’impostos per- que deixin de gestionar la crisi del i moviments socials del nostre país a encarregar estudis i més estudis per Comitè Confederal de la CGT què després regalin els diners d’altra capital i es neguin a signar ERO’s, a seguir construint processos unita- mai fer res, beneficiant sempre els interessos del transport de carretera. banda, com ja hem vist. convenis col•lectius, acords amb ris de mobilització permanent contra Des de CGT recordem que Només així s’explica l’enorme retard D la patronal i el govern en els quals la política econòmica, social, laboral, l’estructura actual del sistema tarifari esprés de la Vaga General del de la construcció de la línia que avui s’aplica la Reforma Laboral contra mediambiental... del govern i de la UE. de Rodalies de Catalunya és respon- 14N, la CGT segueix cridant a s’inaugura i dels 44 milions d’euros la qual hem anat a la Vaga General. Una Jornada de Lluita contra la Ban- sabilitat de la Generalitat de Catalun- tota la societat, a les i els treballadors, d’indemnització anual que han ha- En aquest context, la CGT, després ca que proposem tingui lloc entre a les organitzacions sindicals i movi- gut de pagar a TP Ferro (el consor- ya, que el va imposar l’any passat. de convocar una Jornada de Lluita els dies 28 de gener i 3 de febrer, ments socials del nostre país i a nivell ci privat que va construir el túnel de Aquesta estructura discrimina la ciu- el passat 13 de desembre en defen- organitzada conjuntament amb les internacional, per a seguir construint Perthus per encàrrec del govern del tadania de Catalunya en relació amb sa dels serveis públics, ara planteja organitzacions sindicals i socials processos unitaris de mobilització PP de l’època d’Aznar): després ens la d’altres territoris, per exemple, en una Jornada de Lluita contra la Ban- de cada territori. Amb aquesta Jor- permanent contra la política econò- parlaran de crisi i que no hi ha diners. els bitllets d’anada i tornada (només ca per a la segona meitat de Gener nada de Lluita pretenem plantejar mica, social, laboral, mediambien- Els despropòsits i el malbaratament 2 dies en lloc de 15 i sense descomp- de 2013, sent la banca el rostre més a la societat, l’oposició al rescat de tal... del govern i de la UE, qui de- han marcat la construcció d’aquesta tes), en l’absència de descompte per responsable i més visible de la cri- la Banca amb diners públics i sí al creten retallades, reformes, rescats, línia que es va començar a principis a nens de 4 a 13 anys i sobretot al si econòmica amb la qual ens estan rescat de les persones i paralitzar els depreciació de les pensions, etc, etc, del segle XXI. CGT recorda que el encarir el bitllet senzill fins a límits humiliant a la classe treballadora i a desnonaments, i divulgar les nostres que ens conduïxen a l’espoli de la port de Tarragona segueix sense ac- insuportables. la tota la població en el seu conjunt, alternatives sobre banca pública i so- classe dominant cap a les classes po- una jornada amb accions i mobilit- cial aprovades en el XVI Congrés de cés ferroviari d’ample internacional, Per tot això, la CGT ens vam mani- pulars, perdent el dret fonamental al zacions. Màlaga. Per a això, anem a plantejar de la mateixa manera que l’estació de festar el 8 de gener a les estacions treball, a l’habitatge, a l’educació i Proposem una Jornada de Lluita quantes accions puguem (manifesta- Camp de Tarragona no té enllaç amb de Sants i Girona coincidint amb la sanitat universals, a la justícia, a les contra la Banca, de manera descen- cions, concentracions, ocupacions, l’ample ibèric (hi ha una línia tanca- inuguració del TAV, per reivindicar llibertats... tralitzada, per a continuar cridant a assemblees, debats, compareixences da) o que al Prat de Llobregat hi ha un ferrocarril públic i social i contra Així, la CGT està donant suport i tota la societat, a les i els treballa- per a paralitzar desnonaments...) una estació d’alta velocitat que mai l’increment tarifari. confluint amb totes les lluites que actualment estan obertes en el sí de la societat, al costat de les diferents “marees sectorials”, com la defen- sa de la sanitat pública i universal, l’educació i universitat pública i lai- ca, contra la privatització dels trans- ports, de l’energia, dels serveis pú- blics, contra les taxes judicials, per una dependència digna, pel suport a la investigació, per una solució als desnonaments, contra les priva- titzacions d’empreses i serveis pú- blics, contra els ERO’s, en defensa d’un sistema públic de pensions, per l’autoorganització de les persones aturades.De la mateixa manera, la CGT torna a emplaçar al sindicalis- me institucional a continuar la llui- Gener de 2013 7