SlideShare a Scribd company logo
UNITAT 9

La membrana plasmàtica.
Orgànuls membranosos.


                          1
Què estudiarem?
1.    Característiques de la membrana plasmàtica
2.    Transport a través de la membrana
3.    L’endocitosi i l’exocitosi
4.    Les unions intercel·lulars
5.    El reticle endoplasmàtic
6.    L’aparell de Golgi
7.    Els vacúols
8.    Els lisosomes
9.    Els peroxisomes i els glioxisomes
10.   Els mitocondris
11.   Els cloroplasts
                                               2
1. Característiques de la
        membrana plasmàtica
• Fina pel·lícula de 75Å de gruix que envolta la cèl·lula
  separant-la del medi extern.




                                                        3
1.1. Estructura de la membrana
             plasmàtica

• Model del mosaic fluid (Singer i Nicholson
  1972):
  ─   Bicapa lipídica amb molècules proteiques
      associades a ambdues cares total o parcialment
      englobades en aquesta.
  ─   Totes les molècules es poden moure.
  ─   Bicapa formada per molècules amfipàtiques
      (fosfolípids) en un medi polar, amb zones
      hidròfiles en contacte amb el medi.


                                                       4
Proteïna                        Proteïna
Fosfolípid   Glicolípid   integral   Glicoproteïna   transmembranosa   Proteïna perifèrica   Colesterol

                                                                                                       Líquid
                                                                                                   extracel·lular




                                                                                 Citosol




                                                                                                          5
1.2. Composició de la membrana
               plasmàtica
1.    Fosfolípids i glicolípids:
      Poden rotar i desplaçar-se lateralment en la seva
      monocapa, a vegades canvien de monocapa.
      Això origina la fluïdesa de la membrana.
      Amfipàtics.

2.    Colesterol:
      En espais originats pels angles dels àcids grassos
      insaturats.
      Disminueix l’excessiva fluïdesa i augmenta l’estabilitat.
      Impedeix que els lípids s’uneixin, cosa que podria fer
      trencar la membrana.
                                                                  6
3. Proteïnes:
   Amb radicals polars fora de la membrana i els lipòfils
   en contacte amb les parts lipòfiles dels fosfolípids.

   a) Proteïnes integrals o intrínseques:
   Estan total o parcialment englobades en la membrana,
   si la travessen s’anomenen transmembranoses.

   b) Proteïnes perifèriques o extrínseques:
   Adossades a la bicapa, solubles.
   Tots els sectors són polars i s’adhereixen als radicals
   polars dels lípids i de les altres proteïnes.



                                                             7
1.3. Propietats de la membrana
                plasmàtica
• Estructura dinàmica:
  Desplaçaments laterals de les molècules permeten una
  reparació fàcil de la membrana si es trenca.

• Estructura asimètrica:
  El glicocàlix (oligosacàrids de glicolípids i glicoproteïnes)
  només a la cara externa.
  Són un conjunt de receptors de membrana que intervenen
  en els següents reconeixements:
  ─    espermatozou/òvul,
  ─    virus/cèl·lules infectades
  ─    cèl·lules d’un teixit
  ─    antígens/limfòcits T
                                                              8
1.4. Funcions de la membrana
             plasmàtica
Funcions dependents de la bicapa lipídica:

1. Separació medi intern/exterior: bicapa
   impermeable per substàncies polars i
   permeable a les apolars.

2. Realitzar endocitosi i exocitosi.


                                             9
Funcions dependents de les proteïnes de membrana:

1.   Regulació entrada/sortida de molècules: Entrada de
     nutrients i sortida substàncies de rebuig i productes
     finals del metabolisme.
2.   Regulació entrada/sortida ions: generant i mantenint
     una diferència de potencial entre l’interior i l’exterior.
     Interior negatiu respecte l’exterior.
3.   Possibilitar reconeixement cel·lular: glicocàlix.
4.   Realització activitat enzimàtica: enzims
5.   Intervenció en transducció de senyals: algunes
     proteïnes de membrana canvien de conformació en
     ser activades per una hormona i envien senyal a
     l’interior cel·lular.
6.   Constitueixen unions intercel·lulars: s’uneixen a les
     de les cèl·lules veïnes.
7.   Constitueixen punts d’ancoratge: pel citoesquelet
     intern i la matriu extracel·lular.
                                                              10
2. El transport a través de la
                membrana
• Les substàncies apolars passen fàcilment: lípids,
  nitrogen, oxigen.
• Les substàncies amb baixa polaritat passen lentament:
  glucosa, CO2 i aigua.
• Les substàncies molt polars troben gran resistència:
  ions.
• Les proteïnes permeten el pas de substàncies polars
  mitjançant permeabilitat selectiva, seleccionant la
  quantitat, el tipus, el moment etc, de pas.
• Dos tipus de transport:
  ─   Actiu (consum energia)
  ─   Passiu (no consum energia)
                                                          11
2.1. Transport passiu
• Procés espontani de difusió de substàncies a
  favor de gradient. De més a menys
  concentrat.
• Tipus de gradients:
     1. Concentració química: diferència de
        concentracions
     2. Gradient elèctric: diferència de
        càrregues
     3. Gradient electroquímic: els dos
              anteriors al mateix temps

                                             12
2.1.1. Difusió simple
• Pas de molècules petites a favor del gradient.
  Com més petites i més gran la diferència de
  gradient, més ràpid.

• A través de la bicapa o per canals proteics.




                                                 13
A través de la bicapa entren:
• Molècules lipídiques: hormones esteroides, èter,
  cloroform.
• Substàncies apolars: oxigen, nitrogen.
• Substàncies dèbilment polars de baixa massa
  molecular: aigua, CO2.

Per canals:
• Difusió a través de proteïnes de canal,
  transmembranoses amb un canal intern que sol estar
  tancat.
• Entren ions com: Na+, K+, Ca2+ i Cl-.
• L’obertura dels canals es pot regular de dues
  maneres (voltatge i lligand)

                                                     14
Voltatge: hi ha diferència de potencial elèctric
Lligand: substàncies s’uneixen a un receptor de proteïna de canal i provoquen la
                                 seva obertura
                                                                             15
2.1.2. Difusió facilitada
• Proteïnes transmembranoses específiques per a
  cada substrat: permeases o transportadores.

• La seva especificitat permet transportar molècules
  més grans: aminoàcids, glucosa o sacarosa.

• Depèn del grau de saturació de les permeases i de
  la concentració del substrat




                                                       16
2.2. Transport actiu

• El duen a terme unes proteïnes concretes de
  membrana.

• Necessita energia (ATP) per transportar
  substàncies en contra de gradient.

• Uns bons exemples: bomba de sodi i potassi,
  bomba de calci i bomba de protons.

                                                17
2.2.1. Bomba de sodi i potassi
• Proteïna transmembranosa que bomba sodi cap a
  l’exterior i potassi cap a l’interior.

• Actua contra gradient amb activitat ATPasa.

• Cada molècula ATP li dóna l’energia per bombar 3
  sodi a l’exterior i 2 potassi a l’interior, creant una
  diferència de potencial entre exterior (+) i interior (no
  tant +).

• Aquesta diferència de potencial s’anomena potencial
  de membrana i es pot emprar per entrada i sortida
  amb cotransport o per transmetre informació a una
  altra cèl·lula (neurones).
                                                          18
Es produeix un       ATP
             canvi                         Na+
conformacional i        ADP +
                                           Pi
es bombem dos
 ions de potassi                           K+
 cap a l’ interior.




                                Es produeix un
                                canvi
                                conformacional
                                de la proteïna i
                                es bomben tres
                                ions de sodi cap
                                a l’exterior.

                                                   19
3. L’endocitosi i l’exocitosi

• Es produeixen quan estructures molt grans
  no poden entrar o sortir de la cèl·lula sense
  destruir-ne la membrana plasmàtica.

• Per transportar grans macromolècules cap a
  dins i cap enfora.

• Mitjançant la formació de vesícules
  membranoses.

                                                  20
3.1. Endocitosi
• Entrada de macromolècules mitjançant vesícules
  membranoses que les envolten.
• Inici per control de membrana que indueix formació del
  sistema reticular de clatrina en una zona de la
  membrana.
• Clatrina: proteïna filamentosa que indueix un relleu
  membranós.
• Un cop dins la cèl·lula la clatrina es desprèn de la
  vesícula i torna a la membrana plasmàtica.
• Tres tipus:
  ─   Pinocitosi: líquids i substàncies dissoltes en vesícules petites.
  ─   Fagocitosi: partícules grans a l’interior d’una vesícula.
  ─   Endocitosi per receptor: molècules externes unides a
      receptors específics de la membrana plasmàtica.
                                                                  21
Pinocitosi / fagocitosi
         Pinocitosis                              Fagocitosis

                 Clatrina
                                                                Clatrina




Vesícula                                   Fagosoma
pinocítica




                                                                           22
Endocitosi per receptor
Fagocitosi d’uns
eritròcits per un         Clatrina     Lligand

    macròfag

                                      Receptor


                                        Complex
                                     receptor-lligand




                                                  Vesícula
                                                 endocítica


                                                         23
3.2. Exocitosi
• Expulsió macromolècules i cossos petits de la
  cèl·lula cap enfora.
• Fusió de vesícula membranosa amb membrana
  plasmàtica.




                                                  24
4. Les unions intercel·lulars

• Tres tipus d’unions entre membranes
  plasmàtiques:

     1. Unions íntimes o d’oclusió

     2. Unions adherents o desmosomes

     3. Unions de comunicació o tipus gap.


                                             25
4.1. Unions íntimes o d’oclusió

• No deixen espai intercel·lular.
• No permeten pas de substàncies a través de
  les capes cel·lulars.
• Formades per proteïnes transmembranoses
  formant fibres que solden les membranes.
• Reforçades per proteïnes filamentoses
  intracel·lulars.
• Ex: en cèl·lules de l’epiteli intestinal.


                                               26
4.2. Unions adherents o desmosomes
• Unions d’adherència entre cèl·lules d’un teixit.
• No impedeixen el pas de substàncies per espai
  intercel·lular.
• Dues estructures discoïdals, les plaques, unides per
  proteïnes transmembranoses.
• Les plaques estan unides al citoesquelet mitjançant
  fibres de queratina.
• Tres tipus:
  ─   Desmosomes en banda.
  ─   Desmosomes puntuals.
  ─   Hemidesmosomes.

                                                     27
Desmosomes en banda
• Formen franja contínua al voltant de la cèl·lula.
• Citoesquelet implicat: microfilaments d’actina.




                                                      28
Desmosomes puntuals

• Punts de contacte entre cèl·lules veïnes.
• Gran espai intercel·lular: 200Å.
• Citoesquelet implicat: filaments intermedis.




                                                 29
Hemidesmosomes


• Uneixen superfícies basal de les cèl·lues epitelials amb
  el teixit conjuntiu subjacent.




                                                             30
4.3. Unions de comunicació o de
            tipus Gap
• No deixen espai intercel·lular però permeten
  comunicació entre citoplasmes mitjançant
  canals proteics.
• Dues connexions, formades per 6 proteïnes
  transmembranoses cada una, en forma de tub
  que connecten entre elles.
• Presents en la propagació de l’impuls nerviós.
• Plasmodesmes i porus en cèl·lules vegetals


                                              31
Unió íntima                             Desmosoma                             Unió tipus GAP




                                                                                                     Canal
                                                                           Proteïna
                                                                      transmembranosa


                                                                                            Canal




                  Espai intercel·lular


     Proteïna                        Proteïna        Placa     Filaments
transmembranosa                 transmembranosa               de queratina



                                                                             Proteïna
                                                                        transmembranosa




                                                                                                         32
33
5. El reticle endoplasmàtic
• Sistema membranós de sàculs aplanats o cisternes,
  sàculs globosos o vesícules i túbuls sinuosos.
• S’estén per tot el citoplasma i comunica amb la
  membrana nuclear externa.
• El seu espai intern s’anomena llum o lumen.
• Dues classes:
  ─   Llis o agranular (REl) sense ribosomes.
  ─   Rugós o granular (REr) amb ribosomes.
• Funcions:
  ─   Síntesis de proteïnes i lípids.
  ─   Addicció de glúcids a les proteïnes.
  ─   Transformació de substàncies tòxiques en no tòxiques.

                                                              34
Tipus de reticle




Ribosomes

       (REr)                      (REl)




                                          35
5.1. Reticle endoplasmàtic llis

• Xarxa de túbuls units al REr.
• Membrana plena d’enzims per a sintetitzar
  lípids.
• Escàs en la majoria de cèl·lules excepte:
  ─   Cèl·lules musculars estriades: reticle
      sarcoplasmàtic.
  ─   Cèl·lules intersticials detesticles i ovaris (molts
      esteroides).
  ─   Hepatòcits, on es sintetizen partícules
      lipoproteiques.

                                                            36
• Funcions del REl
  ─   Síntesi de la majoria dels lípids de la membrana
      plasmàtica. Els àcids grassos NO.
  ─   Magatzem de lípids: construïts a la cara
      citoplasmàtica del REL i després entren dins.
  ─   Transport de lípids: a altres orgànuls mitjantçant
      proteïnes de transferència o vesícules(gemmació).
  ─   Participa en els processos de desintoxicació:
      transforma substàncies tòxiques en menys
      tòxiques.
  ─   Intervé en algunes respostes específiques
      cel·lulars com la contracció muscular: bombeja
      ions Calci al lumen durant la relaxació, en la
      contracció els ions surten al citoplasma.

                                                           37
5.1. Reticle endoplasmàtic rugós

• Presenta ribosomes a la cara externa o citoplasmàtica.
• Format per cisternes comunicades i vesícules de
  transport.
• Comunica amb el REl i amb la membrana externa de
  l’embolcall nuclear.
• Podem considerar que l’embolcall nuclear forma part del
  REr.
• Membranes més primes que la plasmàtica: de 50 a 60 Å.
• En aquestes membranes trobem unes proteïnes
  encarregades de fixar-hi els ribosomes: les riboforines, i
  també unes proteïnes que constitueixen canals per a
  proteïnes sintetitzades cap a l’interior del REr.

                                                           38
• Funcions del REr:
 ─   Síntesi de proteïnes que formen la membrana:
     en el lumen pot començar la seva glicosilació que
     es completarà a l’aparell de Golgi.
 ─   Síntesi fosfolípids de membrana: a partir dels
     seus percussors procedents del citosol. Tant
     aquests com les proteïnes anteriors passen,
     primer, a formar part de la membrana del REr.
     Arribaran a la membrana plasmàtica formant
     vesícules de transport.
 ─   Síntesi de proteïnes de secreció: generalment
     glicoproteïnes que són transportades mitjançant
     vesícules de transport a altres orgànuls.

                                                         39
Síntesi de proteïnes

• Comença al citosol.
• Dues subunitats ribosòmiques s’acoplen al mRNA.
• La proteïna sintetitzada té en el seu inici un pèptid
  senyal que és reconegut per la membrana del RER.
• Aleshores el ribosoma s’uneix a les riboforines.
• La proteïna en formació és introduïda al lumen a
  través de proteïnes transmembranoses on es perd
  el pèptid senyal.
• Allà s’afegeix un oligosacàrid a la proteïna
  (glicosilació).


                                                          40
Síntesi de proteïnes

           ARNm

                                   Ribosoma




             Citosol




                                              REr




                  Lumen




Proteïna                      Pèptid de
                            senyalització


                                                    41
6. L’aparell de Golgi
• Forma part del sistema intramembranós de la
  cèl·lula.
• Pròxim al nucli i en animals envolta els centríols.
• Una o més agrupacions en paral·lel de sàculs
  discoïdals o cisternes i vesícules de secreció.
• Cada agrupació s’anomena dictiosoma (de 4 a 8
  cisternes). Està polaritzat (dues cares):
  ─   Cara Cis o de formació: prop del REr, generalment
      convexa, cisternes petites i de membrana fina.
  ─   Cara trans o de maduració: orientada cap a la
      membrana plasmàtica, còncava i de cisternes molt
      grans.


                                                          42
43
44
6.1. Funcions de l’aparell de Golgi
• Transport: principal responsable transport
  intracel·lular. Forma vesícules que distribueixen
  moltes molècules procedents del RE.
• Maduració: conté molts enzims que transformen les
  substàncies durant el seu recorregut pels sàculs.
• Acumulació i secreció de proteïnes: provinents del
  RE que varien la seva estructura o alteren els seus
  aminoàcids activant-se. Després es concentren i
  s’envien a una altra banda dins de vesícules.
• Glicosilació de lípids i proteïnes de membrana.
• Síntesi de polisacàrids: proteoglicans de la matriu
  extracel·lular i els glúcids de la paret vegetal.

                                                        45
1. Les vesícules de transició,                  3
   procedents de l’embolcall nuclear
   i del reticle endoplasmàtic          1
   s’uneixen a la cara cis del
                                            2
   dictiosoma.
2. El contingut molecular
   s’incorpora al dictiosoma.
                                                        4
3. Les vesícules intercisternes
   passen el contingut de cisterna
   a cisterna, i en arribar a la cara
   trans, es concentra i s’acumula a
   l’interior de les vesícules.
4. Les vesícules de secreció                        5
   es dirigeixen cap a la membrana
   plasmàtica, s’hi fusionen i
   aboquen el seu contingut al medi
   extern.
5. La superfície de les vesícules
   que es formen estan revestides
   de clatrina. Aquest revestimient
   es perd una vegada formada
   la vesícula.




                                                            46
Secreció constitutiva i secreció regulada




                                            47
7. Els vacúols
• Formen part del sistema intramembranós cel·lular.
• Vesícules formades per una membrana i un interior
  principalment aquós.
• Es formen a partir del RE, de l’AG o d’invaginacions
  de la membrana plasmàtica.
• En cèl·lules animals solen ser petits: vesícules.
• En cèl·lules vegetals solen ser molt grans. N’hi ha
  un o dos per cèl·lula i la seva membrana s’anomena
  tonoplast. Aquests es formen per unió de moltes
  vesícules petites i inicialment només ocupen el 5%
  del citoplasma. Quan la cèl·lula creix poden arribar
  al 90% cel·lular.

                                                     48
7.1. Funcions dels vacúols
En la cèl·lula vegetal:

1.   Acumular una gran quantitat d’aigua: el volum de la
     cèl·lula augmenta aconseguint la turgència cel·lular
     sense variar ni la quantitat ni la salinitat del citosol.

2. Emmagatzemar reserves energètiques: sintetitzades
   per la mateixa cèl·lula, ex: proteïnes.

3. Emmagatzemar productes de rebuig: serien
   perjudicials al citosol.

4. Emmagatzemar substàncies amb funcions
   específiques: com antocianòsids (color als pètals),
   alcaloides verinosos (per repel·lir herbívors) o cristalls
   de carbonat i oxalat de calci (sosteniment).
                                                                 49
En cèl·lules animals i vegetals:

1. Transportar substàncies: entre orgànuls del
   sistema intramembranós i entre aquests i el medi
   extern.

En cèl·lules dels protozous
1. Funció nutritiva: vacúols fagocítics i pinocítics.
2. Regulen pressió osmòtica: els vacúols pulsàtils,
   en protozous ciliats, expulsen aigua cap a fora de
   dues maneres:
   - Ràpida: quan la diferència de pressió entre
   medis és gran.
   - Lenta: medis isotònics.

                                                      50
8. Els lisosomes

• Vesícules procedents del AG amb enzims
  digestius al seu interior.
• Entre aquests enzims hi ha hidrolases
  àcides: fosfatasa àcida, glicosidasa, lipasa,
  proteasa i la DNAasa.
• Aquests enzims es formen al REr, passen al
  AG on s’activen, es concentren i s’acumulen
  en els lisosomes.


                                                  51
8.1. Estructura i funció dels lisosomes
  • Membrana amb proteïnes molt glicosilades a la
    cara interna, impedint que les hidrolases
    ataquin la membrana.

  • Digereixen matèria orgànica.
    ─   L’enzim més important és la fosfatasa àcida que
        trenca els enllaços fosfoèster alliberant grups fosfat.
    ─   És necessari un pH d’entre 3 i 6 per un bon
        funcionament.
    ─   S’introdueixen protons cap dins gastant energia
        (ATP).
    ─   Digestió extracel·lular o intracel·lular unint-se a un
        vacúol que conté matèria a digerir.


                                                                  52
8.2. Tipus de lisosomes
• Lisosoma primari: enzims digestius

• Lisosoma secundari: contenen substrats digerint-se,
  s’han unit amb vacúols anteriorment.
      1. Vacúols digestius o heterofàgics: substrat
         procedent de l’exterior per fagocitosi o pinocitosi.
      2. Vacúols autofàgics: substrat procedeix de
         l’interior com orgànuls propis.

• Acrosoma espermatozous: lisosoma primari per digerir
  les membranes de l’òvul.

• Grans d’aleurona de les llavors: lisosomes secundaris
  amb proteïnes a dins. Quan els enzims s’activen
  comença la germinació.
                                                                53
54
55
9.1. Els peroxisomes
• Semblants als lisosomes però contenen enzims
  oxidatius.
• Vesícules d’entre 0.1 i 0.5 µm.
• Membrana procedent del RE envoltant 26 tipus
  d’enzims oxidatius. Quan estan molt concentrats
  poden formar cristalls. Els més importants són:
  ─   Oxidasa: oxidació de substàncies orgàniques que
      resultarien perjudicials. S’utilitza oxigen i es produeix aigua
      oxigenada que serà eliminada per la catalasa.
  ─   Catalasa: elimina aigua oxigenada de dues formes:
      •   En presència de substàncies tòxiques oxidables (etanol,
          metanol, fenols etc..) les fa reaccionar amb l’aigua oxigenada i
          s’eliminen ambdues. L’energia produïda en aquestes
          reaccions es dissipa en forma de calor. En els mitocondris
          s’aprofita per sintetitzar ATP.
      •   Si no es compleix l’anterior, les catalases descomponen
          l’aigua oxigenada en H2O i O2.
                                                                         56
Activitat oxidativa dels peroxisomes


               Substrat–H2                                Substrat


                                     Oxidasa


                                                                     H2O + ½ O 2

                          O2                     H2O2
  Peroxisoma



                   2H2O


                                     Catalasa


Citosol
                          Substrat              Substrat–H2




                                                                                   57
9.1.1. Funcions dels peroxisomes


• Desintoxicació: abundants en hepatòcits i cèl·lules
  del ronyó.
• Degradació dels àcids grassos en molècules
  més petites: que després passaran als mitocondris
  on s’acabaran d’oxidar.

• Es consideren més antics que els mitocondris i que
  la seva funció principal era permetre la vida en una
  atmosfera amb cada cop més oxigen, tòxic pels
  organismes anaerobis primitius.

                                                         58
9.2. Els glioxisomes
• Són un tipus de peroxisomes exclusius de cèl·lules
  vegetals.

• Contenen els enzims del cicle de l’àcid glioxílic,
  variant del cicle de Krebs, que permet sintetitzar
  glúcids a partir de lípids.

• Essencial en llavors en germinació, que sintetitzen
  glucosa a partir dels lípids de reserva. Fins que les
  primeres fulles surtin de terra la glucosa és la única
  font d’energia.
                                                           59
10. Els mitocondris
• En cèl·lules eucariotes aeròbies obtenen energia amb
  la respiració cel·lular.

• Oxidacions per produir ATP.

• En elevat nombre en els citoplasmes de tots els
  eucariotes, especialment en cèl·lules amb elevada
  demanda energètica: miòcits i espermatozous.

• Baix índex de refracció: s’han de tenyir per veure’ls
  al microscopi òptic, verd Janus.

• Condrioma: conjunt de mitocondris d’una cèl·lula.

                                                      60
10.1. Estructura dels mitocondris
• Orgànuls polimorfs: bastonet, esfèrics…
• Dimensions: 1-4µm de llarg i 0.3 - 0.8µm d’ample.
• Doble membrana. No presenta colesterol.




                                                      61
• Membrana mitocondrial externa: llisa i d’igual
  estructura que la membrana plasmàtica.
  Moltes proteïnes transmembranoses que actuen
  com a canals fent que aquesta membrana sigui molt
  permeable inclús a grans molècules.

• Membrana mitocondrial interna: molts replecs
  interns, les crestes mitocondrials, que augmenten
  molt la superfície metabolitzadora.
  Bastant impermeable i conté molècules
  encarregades de la respiració cel·lular: permeases,
  citocroms i ATP-sintetases.

• Espai intermembranós: contingut semblant al
  citosol.
                                                        62
• Matriu mitocondrial: espai intern delimitat
  per membrana interna. Espai ric en:
  ─   Enzims: moltes reaccions bioquímiques. Entre
      elles replicació, transcripció i traducció del seu
      DNA, els implicats en el cicle de Krebs i en la
      β-oxidació.
  ─   Mitoribosomes: ribosomes exclusius del
      mitocondri, semblants als bacterians.
  ─   DNA mitocondrial: circular de doble filament,
      com els bacteris.
  ─   Ions de calci, fosfat, etc.


                                                           63
64
65
10.2. Funcions dels mitocondris

1. Respiració mitocondrial:
  Oxidació de matèria orgànica per obtenir energia.
  Dues etapes diferenciades:
    1. Cicle de Krebs o de l’àcid cítric: etapa inicial
    en la matriu mitocondrial, s’allibera CO2.
    2. Cadena respiratòria: etapa final en la
    membrana interna. Unió de hidrogen(provinent
    de la matèria orgànica oxidada) amb O2
    alliberant-se energia = ATP gracies a ATP-
    sintetases.
                                                          66
67
68
ATP-sintetasa
H+         H+                       H+
                     H+   H+

                H+




      H+




                               H+



                                         ATP
ADP
 +
 Pi




                                               69
2. Altres vies metabòliques importants:
  - Β-oxidació d’àcids grassos: matriu
  mitocondrial. També es diu hèlix de Lynen i en
  cada volta d’espiral es formen 5 ATP’s.
  - Fosoforilació oxidativa: en partícules
  elementals F de les crestes mitocondrials. Són
  complexos d’ATP-sintetases que fosforilen
  ADP a ATP.
  - Duplicació DNA mitocondrial.
  - Concentració de substàncies a la cambra
  interna: proteïnes, lípids, ions, etc.

                                                   70
10.3. Origen dels mitocondris
• Teoria de l’endosimbiosi.
• Bacteri aerobi fagocitat que no fou degradat.
• Es converteix una cèl·lula anaeròbia en aeròbia amb metabolisme
  oxidatiu.
• Evidències: DNA circular, membrana doble sense colesterol,
  ribosomes propis semblants als bacterians,etc.




                                                                    71
11. Els cloroplasts
• Típics de cèl·lules vegetals.

• Contenen clorofil·la que permet realitzar la
  fotosíntesi. L’energia lluminosa es transforma
  en química i es sintetitza matèria orgànica a
  partir d’inorgànica.

• Són orgànuls transductors d’energia química.


                                               72
73
11.1. Estructura dels cloroplasts

• Polimorfs i verds (clorofil·la).
• Dimensions: diàmetre major entre 3 i 19µm i
  diàmetre menor entre 1 i 2µm.
• De 20 a 40 per cèl·lula.
• Morfologia variable:
 ─   Algues: formes molt diverses, Spyrogyra presenta
     2 cloroplasts gegants en cinta espiralitzada.
 ─   Plantes: disc lenticular, ovoides i esfèrics.


                                                    74
11.2. Elements estructurals


• Coberta: doble membrana (sense colesterol
  ni clorofil·la):
      1. Membrana plastidial externa: molt
      permeable.
      2. Membrana plastidial interna: quasi
      impermeable, moltes permeases o
      proteïnes translocadores.


                                              75
• Estroma: espai interior delimitat per
  ambdues membranes. Components:
     1. DNA plastidial: circular doble hèlix
     com el dels bacteris.
     2. Plastoribosomes: exclusius de
     cloroplasts.
     3. Enzims: transformadors del CO2 en
     matèria orgànica, replicació, transcripció i
     traducció del DNA.
     4. Inclusions de grans de midó i
     lipídiques.
                                                    76
• Tilacoides o lamel·les: sàculs aplanats o cisternes,
  immersos en l’estroma.
  La membrana tilacoïdal conté pigments fotosintètics
  i té una cavitat interna o lumen.
  Dos tipus:
       1. Tilacoides d’estroma: allargats, estesos per
       l’estroma.
       2. Tilacoides de grànuls: petits discoïdals,
       apilats en grànuls.

  En les membranes tilacoïdals hi ha els sistemes que
  capten energia lluminosa, efectuen transport
  d’electrons i formen ATP.

                                                     77
78
11.3. Funcions dels cloroplasts
• Fotosíntesi. Dues fases:
  ─   Fase dependent de llum o lluminosa:
      •   A la membrana tilacoïdal.
      •   Pigments fotosintètics capten energia lluminosa que
          trenca molècules d’aigua, obtenint protons i electrons i
          produint oxigen com a rebuig.
      •   Els enzims de la cadena transportadora transporten els
          electrons i els ATP-sintetases protons, sintetitzant ATP.
  ─   Fase obscura:
      •   A l’estroma.
      •   Es capta CO2 de l’aire i es combinen amb protons
          formant matèria orgànica. Comporta despesa d’ATP’s.

• En l’estroma també es duplica el DNA i es
  biosintetitzen proteïnes (plastoribosomes).
                                                                      79
11.4. Origen dels cloroplasts
• Teoria endosimbiòtica.
• Procedeixen de cianobacteris fagocitats però
  no degradats. Simbiosi.




                                                 80
11.5. Altres tipus de plasts
• Orgànuls vegetals que emmagatzemen o sintetitzen
  substàncies.
• Tipus:
      1. Cloroplasts: en parts verdes dels vegetals.
      2. Leucoplasts: incolors, en cèl·lules
      meristemàtiques joves. Passen a cloroplasts per
      estímul lumínic.
      3. Cromoplasts: contenen pigments com
      carotens i licopè(tomaques).
      4. Amiloplasts: grànuls de midó.
      5. Proteoplasts: proteïnes.


                                                    81
82
83

More Related Content

What's hot

Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Oriol Baradad
 
Immunologia
ImmunologiaImmunologia
Immunologia
jcarmonaespinosa
 
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsBiologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Oriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Oriol Baradad
 
Les propietats químiques dels lípids
Les propietats químiques dels lípidsLes propietats químiques dels lípids
Les propietats químiques dels lípids
Andreea ...
 
35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica i35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica i
Dani Ribo
 
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnesBiologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Oriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularBiologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Oriol Baradad
 
46. Els vacúols
46. Els vacúols46. Els vacúols
46. Els vacúols
Dani Ribo
 
MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIJsus28
 
47. Els peroxisomes i els glioxisomes
47. Els peroxisomes i els glioxisomes47. Els peroxisomes i els glioxisomes
47. Els peroxisomes i els glioxisomes
Dani Ribo
 
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lulars
conchi
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologiaBiologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Oriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Oriol Baradad
 
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció
CC NN
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Oriol Baradad
 

What's hot (20)

Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
 
Immunologia
ImmunologiaImmunologia
Immunologia
 
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsBiologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
 
Lipids 1r batx
Lipids 1r batx Lipids 1r batx
Lipids 1r batx
 
Enzims
EnzimsEnzims
Enzims
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
 
Les propietats químiques dels lípids
Les propietats químiques dels lípidsLes propietats químiques dels lípids
Les propietats químiques dels lípids
 
35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica i35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica i
 
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnesBiologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
 
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularBiologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
 
46. Els vacúols
46. Els vacúols46. Els vacúols
46. Els vacúols
 
MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSI
 
47. Els peroxisomes i els glioxisomes
47. Els peroxisomes i els glioxisomes47. Els peroxisomes i els glioxisomes
47. Els peroxisomes i els glioxisomes
 
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lulars
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologiaBiologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
 
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
 
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció
 
Tema5. ÀCIDS NUCLEICS
Tema5. ÀCIDS NUCLEICSTema5. ÀCIDS NUCLEICS
Tema5. ÀCIDS NUCLEICS
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
 

Viewers also liked

La Cel
La CelLa Cel
La Celconchi
 
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científicBiologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Oriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Oriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticBiologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Oriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Oriol Baradad
 
T6 biodiversitat
T6 biodiversitatT6 biodiversitat
T6 biodiversitat
montsejaen
 
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Oriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeBiologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Oriol Baradad
 

Viewers also liked (9)

La Cel
La CelLa Cel
La Cel
 
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científicBiologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
 
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticBiologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
 
T6 biodiversitat
T6 biodiversitatT6 biodiversitat
T6 biodiversitat
 
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
 
Classificació d'essers vius
Classificació d'essers vius Classificació d'essers vius
Classificació d'essers vius
 
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeBiologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
 

Similar to Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos

Cobertes cel·lulars. Citoplasma, centrosoma, cilis i flagels
Cobertes cel·lulars. Citoplasma, centrosoma, cilis i flagelsCobertes cel·lulars. Citoplasma, centrosoma, cilis i flagels
Cobertes cel·lulars. Citoplasma, centrosoma, cilis i flagelsmartinezmartinezjoana4
 
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
tiotavio
 
Orgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lularsOrgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lularsFrancinons
 
Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)
Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)
Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)
tiotavio
 
Orgànuls energètics
Orgànuls energèticsOrgànuls energètics
Orgànuls energètics
Graciela1982
 
Organuls característiques esquema y quadre
Organuls característiques esquema y quadreOrganuls característiques esquema y quadre
Organuls característiques esquema y quadre
BiancaPlasenciaArtea
 
Bio1 09 10 Unit4(Teoria Cel)
Bio1 09 10 Unit4(Teoria Cel)Bio1 09 10 Unit4(Teoria Cel)
Bio1 09 10 Unit4(Teoria Cel)tiotavio
 
Les membranes plasmàtica i de secreció
Les membranes plasmàtica i de secrecióLes membranes plasmàtica i de secreció
Les membranes plasmàtica i de secrecióJulen95
 
Mitosi
MitosiMitosi
Mitosi
mpere599
 

Similar to Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos (20)

Delimitat
DelimitatDelimitat
Delimitat
 
Cel eucariota
Cel eucariotaCel eucariota
Cel eucariota
 
BIOLOGIA PAU juliol solució 2014
BIOLOGIA PAU juliol solució 2014BIOLOGIA PAU juliol solució 2014
BIOLOGIA PAU juliol solució 2014
 
Cobertes cel·lulars. Citoplasma, centrosoma, cilis i flagels
Cobertes cel·lulars. Citoplasma, centrosoma, cilis i flagelsCobertes cel·lulars. Citoplasma, centrosoma, cilis i flagels
Cobertes cel·lulars. Citoplasma, centrosoma, cilis i flagels
 
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
 
Tema 8
Tema 8Tema 8
Tema 8
 
Orgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lularsOrgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lulars
 
Unitat3
Unitat3Unitat3
Unitat3
 
Unitat3
Unitat3Unitat3
Unitat3
 
Ud3
Ud3Ud3
Ud3
 
Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)
Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)
Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)
 
Orgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lularsOrgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lulars
 
Orgànuls energètics
Orgànuls energèticsOrgànuls energètics
Orgànuls energètics
 
Cellula
CellulaCellula
Cellula
 
Organuls característiques esquema y quadre
Organuls característiques esquema y quadreOrganuls característiques esquema y quadre
Organuls característiques esquema y quadre
 
Bio1 09 10 Unit4(Teoria Cel)
Bio1 09 10 Unit4(Teoria Cel)Bio1 09 10 Unit4(Teoria Cel)
Bio1 09 10 Unit4(Teoria Cel)
 
1 St. Epitelis
1 St. Epitelis1 St. Epitelis
1 St. Epitelis
 
Les membranes plasmàtica i de secreció
Les membranes plasmàtica i de secrecióLes membranes plasmàtica i de secreció
Les membranes plasmàtica i de secreció
 
Mitosi
MitosiMitosi
Mitosi
 
Mitosi
MitosiMitosi
Mitosi
 

Recently uploaded

BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILABOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
EMMAMUOZMARTINEZ
 
llengua catalana exercicis catala_web.pdf
llengua catalana exercicis catala_web.pdfllengua catalana exercicis catala_web.pdf
llengua catalana exercicis catala_web.pdf
MireiaForcadaSabat
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
LLuelles Perera Maria del Mar
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
EscolaRoserCapdevila18
 
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
EscolaRoserCapdevila18
 
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
mmcastillo01
 

Recently uploaded (6)

BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILABOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
 
llengua catalana exercicis catala_web.pdf
llengua catalana exercicis catala_web.pdfllengua catalana exercicis catala_web.pdf
llengua catalana exercicis catala_web.pdf
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
 
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
 
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
 

Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos

  • 1. UNITAT 9 La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos. 1
  • 2. Què estudiarem? 1. Característiques de la membrana plasmàtica 2. Transport a través de la membrana 3. L’endocitosi i l’exocitosi 4. Les unions intercel·lulars 5. El reticle endoplasmàtic 6. L’aparell de Golgi 7. Els vacúols 8. Els lisosomes 9. Els peroxisomes i els glioxisomes 10. Els mitocondris 11. Els cloroplasts 2
  • 3. 1. Característiques de la membrana plasmàtica • Fina pel·lícula de 75Å de gruix que envolta la cèl·lula separant-la del medi extern. 3
  • 4. 1.1. Estructura de la membrana plasmàtica • Model del mosaic fluid (Singer i Nicholson 1972): ─ Bicapa lipídica amb molècules proteiques associades a ambdues cares total o parcialment englobades en aquesta. ─ Totes les molècules es poden moure. ─ Bicapa formada per molècules amfipàtiques (fosfolípids) en un medi polar, amb zones hidròfiles en contacte amb el medi. 4
  • 5. Proteïna Proteïna Fosfolípid Glicolípid integral Glicoproteïna transmembranosa Proteïna perifèrica Colesterol Líquid extracel·lular Citosol 5
  • 6. 1.2. Composició de la membrana plasmàtica 1. Fosfolípids i glicolípids: Poden rotar i desplaçar-se lateralment en la seva monocapa, a vegades canvien de monocapa. Això origina la fluïdesa de la membrana. Amfipàtics. 2. Colesterol: En espais originats pels angles dels àcids grassos insaturats. Disminueix l’excessiva fluïdesa i augmenta l’estabilitat. Impedeix que els lípids s’uneixin, cosa que podria fer trencar la membrana. 6
  • 7. 3. Proteïnes: Amb radicals polars fora de la membrana i els lipòfils en contacte amb les parts lipòfiles dels fosfolípids. a) Proteïnes integrals o intrínseques: Estan total o parcialment englobades en la membrana, si la travessen s’anomenen transmembranoses. b) Proteïnes perifèriques o extrínseques: Adossades a la bicapa, solubles. Tots els sectors són polars i s’adhereixen als radicals polars dels lípids i de les altres proteïnes. 7
  • 8. 1.3. Propietats de la membrana plasmàtica • Estructura dinàmica: Desplaçaments laterals de les molècules permeten una reparació fàcil de la membrana si es trenca. • Estructura asimètrica: El glicocàlix (oligosacàrids de glicolípids i glicoproteïnes) només a la cara externa. Són un conjunt de receptors de membrana que intervenen en els següents reconeixements: ─ espermatozou/òvul, ─ virus/cèl·lules infectades ─ cèl·lules d’un teixit ─ antígens/limfòcits T 8
  • 9. 1.4. Funcions de la membrana plasmàtica Funcions dependents de la bicapa lipídica: 1. Separació medi intern/exterior: bicapa impermeable per substàncies polars i permeable a les apolars. 2. Realitzar endocitosi i exocitosi. 9
  • 10. Funcions dependents de les proteïnes de membrana: 1. Regulació entrada/sortida de molècules: Entrada de nutrients i sortida substàncies de rebuig i productes finals del metabolisme. 2. Regulació entrada/sortida ions: generant i mantenint una diferència de potencial entre l’interior i l’exterior. Interior negatiu respecte l’exterior. 3. Possibilitar reconeixement cel·lular: glicocàlix. 4. Realització activitat enzimàtica: enzims 5. Intervenció en transducció de senyals: algunes proteïnes de membrana canvien de conformació en ser activades per una hormona i envien senyal a l’interior cel·lular. 6. Constitueixen unions intercel·lulars: s’uneixen a les de les cèl·lules veïnes. 7. Constitueixen punts d’ancoratge: pel citoesquelet intern i la matriu extracel·lular. 10
  • 11. 2. El transport a través de la membrana • Les substàncies apolars passen fàcilment: lípids, nitrogen, oxigen. • Les substàncies amb baixa polaritat passen lentament: glucosa, CO2 i aigua. • Les substàncies molt polars troben gran resistència: ions. • Les proteïnes permeten el pas de substàncies polars mitjançant permeabilitat selectiva, seleccionant la quantitat, el tipus, el moment etc, de pas. • Dos tipus de transport: ─ Actiu (consum energia) ─ Passiu (no consum energia) 11
  • 12. 2.1. Transport passiu • Procés espontani de difusió de substàncies a favor de gradient. De més a menys concentrat. • Tipus de gradients: 1. Concentració química: diferència de concentracions 2. Gradient elèctric: diferència de càrregues 3. Gradient electroquímic: els dos anteriors al mateix temps 12
  • 13. 2.1.1. Difusió simple • Pas de molècules petites a favor del gradient. Com més petites i més gran la diferència de gradient, més ràpid. • A través de la bicapa o per canals proteics. 13
  • 14. A través de la bicapa entren: • Molècules lipídiques: hormones esteroides, èter, cloroform. • Substàncies apolars: oxigen, nitrogen. • Substàncies dèbilment polars de baixa massa molecular: aigua, CO2. Per canals: • Difusió a través de proteïnes de canal, transmembranoses amb un canal intern que sol estar tancat. • Entren ions com: Na+, K+, Ca2+ i Cl-. • L’obertura dels canals es pot regular de dues maneres (voltatge i lligand) 14
  • 15. Voltatge: hi ha diferència de potencial elèctric Lligand: substàncies s’uneixen a un receptor de proteïna de canal i provoquen la seva obertura 15
  • 16. 2.1.2. Difusió facilitada • Proteïnes transmembranoses específiques per a cada substrat: permeases o transportadores. • La seva especificitat permet transportar molècules més grans: aminoàcids, glucosa o sacarosa. • Depèn del grau de saturació de les permeases i de la concentració del substrat 16
  • 17. 2.2. Transport actiu • El duen a terme unes proteïnes concretes de membrana. • Necessita energia (ATP) per transportar substàncies en contra de gradient. • Uns bons exemples: bomba de sodi i potassi, bomba de calci i bomba de protons. 17
  • 18. 2.2.1. Bomba de sodi i potassi • Proteïna transmembranosa que bomba sodi cap a l’exterior i potassi cap a l’interior. • Actua contra gradient amb activitat ATPasa. • Cada molècula ATP li dóna l’energia per bombar 3 sodi a l’exterior i 2 potassi a l’interior, creant una diferència de potencial entre exterior (+) i interior (no tant +). • Aquesta diferència de potencial s’anomena potencial de membrana i es pot emprar per entrada i sortida amb cotransport o per transmetre informació a una altra cèl·lula (neurones). 18
  • 19. Es produeix un ATP canvi Na+ conformacional i ADP + Pi es bombem dos ions de potassi K+ cap a l’ interior. Es produeix un canvi conformacional de la proteïna i es bomben tres ions de sodi cap a l’exterior. 19
  • 20. 3. L’endocitosi i l’exocitosi • Es produeixen quan estructures molt grans no poden entrar o sortir de la cèl·lula sense destruir-ne la membrana plasmàtica. • Per transportar grans macromolècules cap a dins i cap enfora. • Mitjançant la formació de vesícules membranoses. 20
  • 21. 3.1. Endocitosi • Entrada de macromolècules mitjançant vesícules membranoses que les envolten. • Inici per control de membrana que indueix formació del sistema reticular de clatrina en una zona de la membrana. • Clatrina: proteïna filamentosa que indueix un relleu membranós. • Un cop dins la cèl·lula la clatrina es desprèn de la vesícula i torna a la membrana plasmàtica. • Tres tipus: ─ Pinocitosi: líquids i substàncies dissoltes en vesícules petites. ─ Fagocitosi: partícules grans a l’interior d’una vesícula. ─ Endocitosi per receptor: molècules externes unides a receptors específics de la membrana plasmàtica. 21
  • 22. Pinocitosi / fagocitosi Pinocitosis Fagocitosis Clatrina Clatrina Vesícula Fagosoma pinocítica 22
  • 23. Endocitosi per receptor Fagocitosi d’uns eritròcits per un Clatrina Lligand macròfag Receptor Complex receptor-lligand Vesícula endocítica 23
  • 24. 3.2. Exocitosi • Expulsió macromolècules i cossos petits de la cèl·lula cap enfora. • Fusió de vesícula membranosa amb membrana plasmàtica. 24
  • 25. 4. Les unions intercel·lulars • Tres tipus d’unions entre membranes plasmàtiques: 1. Unions íntimes o d’oclusió 2. Unions adherents o desmosomes 3. Unions de comunicació o tipus gap. 25
  • 26. 4.1. Unions íntimes o d’oclusió • No deixen espai intercel·lular. • No permeten pas de substàncies a través de les capes cel·lulars. • Formades per proteïnes transmembranoses formant fibres que solden les membranes. • Reforçades per proteïnes filamentoses intracel·lulars. • Ex: en cèl·lules de l’epiteli intestinal. 26
  • 27. 4.2. Unions adherents o desmosomes • Unions d’adherència entre cèl·lules d’un teixit. • No impedeixen el pas de substàncies per espai intercel·lular. • Dues estructures discoïdals, les plaques, unides per proteïnes transmembranoses. • Les plaques estan unides al citoesquelet mitjançant fibres de queratina. • Tres tipus: ─ Desmosomes en banda. ─ Desmosomes puntuals. ─ Hemidesmosomes. 27
  • 28. Desmosomes en banda • Formen franja contínua al voltant de la cèl·lula. • Citoesquelet implicat: microfilaments d’actina. 28
  • 29. Desmosomes puntuals • Punts de contacte entre cèl·lules veïnes. • Gran espai intercel·lular: 200Å. • Citoesquelet implicat: filaments intermedis. 29
  • 30. Hemidesmosomes • Uneixen superfícies basal de les cèl·lues epitelials amb el teixit conjuntiu subjacent. 30
  • 31. 4.3. Unions de comunicació o de tipus Gap • No deixen espai intercel·lular però permeten comunicació entre citoplasmes mitjançant canals proteics. • Dues connexions, formades per 6 proteïnes transmembranoses cada una, en forma de tub que connecten entre elles. • Presents en la propagació de l’impuls nerviós. • Plasmodesmes i porus en cèl·lules vegetals 31
  • 32. Unió íntima Desmosoma Unió tipus GAP Canal Proteïna transmembranosa Canal Espai intercel·lular Proteïna Proteïna Placa Filaments transmembranosa transmembranosa de queratina Proteïna transmembranosa 32
  • 33. 33
  • 34. 5. El reticle endoplasmàtic • Sistema membranós de sàculs aplanats o cisternes, sàculs globosos o vesícules i túbuls sinuosos. • S’estén per tot el citoplasma i comunica amb la membrana nuclear externa. • El seu espai intern s’anomena llum o lumen. • Dues classes: ─ Llis o agranular (REl) sense ribosomes. ─ Rugós o granular (REr) amb ribosomes. • Funcions: ─ Síntesis de proteïnes i lípids. ─ Addicció de glúcids a les proteïnes. ─ Transformació de substàncies tòxiques en no tòxiques. 34
  • 35. Tipus de reticle Ribosomes (REr) (REl) 35
  • 36. 5.1. Reticle endoplasmàtic llis • Xarxa de túbuls units al REr. • Membrana plena d’enzims per a sintetitzar lípids. • Escàs en la majoria de cèl·lules excepte: ─ Cèl·lules musculars estriades: reticle sarcoplasmàtic. ─ Cèl·lules intersticials detesticles i ovaris (molts esteroides). ─ Hepatòcits, on es sintetizen partícules lipoproteiques. 36
  • 37. • Funcions del REl ─ Síntesi de la majoria dels lípids de la membrana plasmàtica. Els àcids grassos NO. ─ Magatzem de lípids: construïts a la cara citoplasmàtica del REL i després entren dins. ─ Transport de lípids: a altres orgànuls mitjantçant proteïnes de transferència o vesícules(gemmació). ─ Participa en els processos de desintoxicació: transforma substàncies tòxiques en menys tòxiques. ─ Intervé en algunes respostes específiques cel·lulars com la contracció muscular: bombeja ions Calci al lumen durant la relaxació, en la contracció els ions surten al citoplasma. 37
  • 38. 5.1. Reticle endoplasmàtic rugós • Presenta ribosomes a la cara externa o citoplasmàtica. • Format per cisternes comunicades i vesícules de transport. • Comunica amb el REl i amb la membrana externa de l’embolcall nuclear. • Podem considerar que l’embolcall nuclear forma part del REr. • Membranes més primes que la plasmàtica: de 50 a 60 Å. • En aquestes membranes trobem unes proteïnes encarregades de fixar-hi els ribosomes: les riboforines, i també unes proteïnes que constitueixen canals per a proteïnes sintetitzades cap a l’interior del REr. 38
  • 39. • Funcions del REr: ─ Síntesi de proteïnes que formen la membrana: en el lumen pot començar la seva glicosilació que es completarà a l’aparell de Golgi. ─ Síntesi fosfolípids de membrana: a partir dels seus percussors procedents del citosol. Tant aquests com les proteïnes anteriors passen, primer, a formar part de la membrana del REr. Arribaran a la membrana plasmàtica formant vesícules de transport. ─ Síntesi de proteïnes de secreció: generalment glicoproteïnes que són transportades mitjançant vesícules de transport a altres orgànuls. 39
  • 40. Síntesi de proteïnes • Comença al citosol. • Dues subunitats ribosòmiques s’acoplen al mRNA. • La proteïna sintetitzada té en el seu inici un pèptid senyal que és reconegut per la membrana del RER. • Aleshores el ribosoma s’uneix a les riboforines. • La proteïna en formació és introduïda al lumen a través de proteïnes transmembranoses on es perd el pèptid senyal. • Allà s’afegeix un oligosacàrid a la proteïna (glicosilació). 40
  • 41. Síntesi de proteïnes ARNm Ribosoma Citosol REr Lumen Proteïna Pèptid de senyalització 41
  • 42. 6. L’aparell de Golgi • Forma part del sistema intramembranós de la cèl·lula. • Pròxim al nucli i en animals envolta els centríols. • Una o més agrupacions en paral·lel de sàculs discoïdals o cisternes i vesícules de secreció. • Cada agrupació s’anomena dictiosoma (de 4 a 8 cisternes). Està polaritzat (dues cares): ─ Cara Cis o de formació: prop del REr, generalment convexa, cisternes petites i de membrana fina. ─ Cara trans o de maduració: orientada cap a la membrana plasmàtica, còncava i de cisternes molt grans. 42
  • 43. 43
  • 44. 44
  • 45. 6.1. Funcions de l’aparell de Golgi • Transport: principal responsable transport intracel·lular. Forma vesícules que distribueixen moltes molècules procedents del RE. • Maduració: conté molts enzims que transformen les substàncies durant el seu recorregut pels sàculs. • Acumulació i secreció de proteïnes: provinents del RE que varien la seva estructura o alteren els seus aminoàcids activant-se. Després es concentren i s’envien a una altra banda dins de vesícules. • Glicosilació de lípids i proteïnes de membrana. • Síntesi de polisacàrids: proteoglicans de la matriu extracel·lular i els glúcids de la paret vegetal. 45
  • 46. 1. Les vesícules de transició, 3 procedents de l’embolcall nuclear i del reticle endoplasmàtic 1 s’uneixen a la cara cis del 2 dictiosoma. 2. El contingut molecular s’incorpora al dictiosoma. 4 3. Les vesícules intercisternes passen el contingut de cisterna a cisterna, i en arribar a la cara trans, es concentra i s’acumula a l’interior de les vesícules. 4. Les vesícules de secreció 5 es dirigeixen cap a la membrana plasmàtica, s’hi fusionen i aboquen el seu contingut al medi extern. 5. La superfície de les vesícules que es formen estan revestides de clatrina. Aquest revestimient es perd una vegada formada la vesícula. 46
  • 47. Secreció constitutiva i secreció regulada 47
  • 48. 7. Els vacúols • Formen part del sistema intramembranós cel·lular. • Vesícules formades per una membrana i un interior principalment aquós. • Es formen a partir del RE, de l’AG o d’invaginacions de la membrana plasmàtica. • En cèl·lules animals solen ser petits: vesícules. • En cèl·lules vegetals solen ser molt grans. N’hi ha un o dos per cèl·lula i la seva membrana s’anomena tonoplast. Aquests es formen per unió de moltes vesícules petites i inicialment només ocupen el 5% del citoplasma. Quan la cèl·lula creix poden arribar al 90% cel·lular. 48
  • 49. 7.1. Funcions dels vacúols En la cèl·lula vegetal: 1. Acumular una gran quantitat d’aigua: el volum de la cèl·lula augmenta aconseguint la turgència cel·lular sense variar ni la quantitat ni la salinitat del citosol. 2. Emmagatzemar reserves energètiques: sintetitzades per la mateixa cèl·lula, ex: proteïnes. 3. Emmagatzemar productes de rebuig: serien perjudicials al citosol. 4. Emmagatzemar substàncies amb funcions específiques: com antocianòsids (color als pètals), alcaloides verinosos (per repel·lir herbívors) o cristalls de carbonat i oxalat de calci (sosteniment). 49
  • 50. En cèl·lules animals i vegetals: 1. Transportar substàncies: entre orgànuls del sistema intramembranós i entre aquests i el medi extern. En cèl·lules dels protozous 1. Funció nutritiva: vacúols fagocítics i pinocítics. 2. Regulen pressió osmòtica: els vacúols pulsàtils, en protozous ciliats, expulsen aigua cap a fora de dues maneres: - Ràpida: quan la diferència de pressió entre medis és gran. - Lenta: medis isotònics. 50
  • 51. 8. Els lisosomes • Vesícules procedents del AG amb enzims digestius al seu interior. • Entre aquests enzims hi ha hidrolases àcides: fosfatasa àcida, glicosidasa, lipasa, proteasa i la DNAasa. • Aquests enzims es formen al REr, passen al AG on s’activen, es concentren i s’acumulen en els lisosomes. 51
  • 52. 8.1. Estructura i funció dels lisosomes • Membrana amb proteïnes molt glicosilades a la cara interna, impedint que les hidrolases ataquin la membrana. • Digereixen matèria orgànica. ─ L’enzim més important és la fosfatasa àcida que trenca els enllaços fosfoèster alliberant grups fosfat. ─ És necessari un pH d’entre 3 i 6 per un bon funcionament. ─ S’introdueixen protons cap dins gastant energia (ATP). ─ Digestió extracel·lular o intracel·lular unint-se a un vacúol que conté matèria a digerir. 52
  • 53. 8.2. Tipus de lisosomes • Lisosoma primari: enzims digestius • Lisosoma secundari: contenen substrats digerint-se, s’han unit amb vacúols anteriorment. 1. Vacúols digestius o heterofàgics: substrat procedent de l’exterior per fagocitosi o pinocitosi. 2. Vacúols autofàgics: substrat procedeix de l’interior com orgànuls propis. • Acrosoma espermatozous: lisosoma primari per digerir les membranes de l’òvul. • Grans d’aleurona de les llavors: lisosomes secundaris amb proteïnes a dins. Quan els enzims s’activen comença la germinació. 53
  • 54. 54
  • 55. 55
  • 56. 9.1. Els peroxisomes • Semblants als lisosomes però contenen enzims oxidatius. • Vesícules d’entre 0.1 i 0.5 µm. • Membrana procedent del RE envoltant 26 tipus d’enzims oxidatius. Quan estan molt concentrats poden formar cristalls. Els més importants són: ─ Oxidasa: oxidació de substàncies orgàniques que resultarien perjudicials. S’utilitza oxigen i es produeix aigua oxigenada que serà eliminada per la catalasa. ─ Catalasa: elimina aigua oxigenada de dues formes: • En presència de substàncies tòxiques oxidables (etanol, metanol, fenols etc..) les fa reaccionar amb l’aigua oxigenada i s’eliminen ambdues. L’energia produïda en aquestes reaccions es dissipa en forma de calor. En els mitocondris s’aprofita per sintetitzar ATP. • Si no es compleix l’anterior, les catalases descomponen l’aigua oxigenada en H2O i O2. 56
  • 57. Activitat oxidativa dels peroxisomes Substrat–H2 Substrat Oxidasa H2O + ½ O 2 O2 H2O2 Peroxisoma 2H2O Catalasa Citosol Substrat Substrat–H2 57
  • 58. 9.1.1. Funcions dels peroxisomes • Desintoxicació: abundants en hepatòcits i cèl·lules del ronyó. • Degradació dels àcids grassos en molècules més petites: que després passaran als mitocondris on s’acabaran d’oxidar. • Es consideren més antics que els mitocondris i que la seva funció principal era permetre la vida en una atmosfera amb cada cop més oxigen, tòxic pels organismes anaerobis primitius. 58
  • 59. 9.2. Els glioxisomes • Són un tipus de peroxisomes exclusius de cèl·lules vegetals. • Contenen els enzims del cicle de l’àcid glioxílic, variant del cicle de Krebs, que permet sintetitzar glúcids a partir de lípids. • Essencial en llavors en germinació, que sintetitzen glucosa a partir dels lípids de reserva. Fins que les primeres fulles surtin de terra la glucosa és la única font d’energia. 59
  • 60. 10. Els mitocondris • En cèl·lules eucariotes aeròbies obtenen energia amb la respiració cel·lular. • Oxidacions per produir ATP. • En elevat nombre en els citoplasmes de tots els eucariotes, especialment en cèl·lules amb elevada demanda energètica: miòcits i espermatozous. • Baix índex de refracció: s’han de tenyir per veure’ls al microscopi òptic, verd Janus. • Condrioma: conjunt de mitocondris d’una cèl·lula. 60
  • 61. 10.1. Estructura dels mitocondris • Orgànuls polimorfs: bastonet, esfèrics… • Dimensions: 1-4µm de llarg i 0.3 - 0.8µm d’ample. • Doble membrana. No presenta colesterol. 61
  • 62. • Membrana mitocondrial externa: llisa i d’igual estructura que la membrana plasmàtica. Moltes proteïnes transmembranoses que actuen com a canals fent que aquesta membrana sigui molt permeable inclús a grans molècules. • Membrana mitocondrial interna: molts replecs interns, les crestes mitocondrials, que augmenten molt la superfície metabolitzadora. Bastant impermeable i conté molècules encarregades de la respiració cel·lular: permeases, citocroms i ATP-sintetases. • Espai intermembranós: contingut semblant al citosol. 62
  • 63. • Matriu mitocondrial: espai intern delimitat per membrana interna. Espai ric en: ─ Enzims: moltes reaccions bioquímiques. Entre elles replicació, transcripció i traducció del seu DNA, els implicats en el cicle de Krebs i en la β-oxidació. ─ Mitoribosomes: ribosomes exclusius del mitocondri, semblants als bacterians. ─ DNA mitocondrial: circular de doble filament, com els bacteris. ─ Ions de calci, fosfat, etc. 63
  • 64. 64
  • 65. 65
  • 66. 10.2. Funcions dels mitocondris 1. Respiració mitocondrial: Oxidació de matèria orgànica per obtenir energia. Dues etapes diferenciades: 1. Cicle de Krebs o de l’àcid cítric: etapa inicial en la matriu mitocondrial, s’allibera CO2. 2. Cadena respiratòria: etapa final en la membrana interna. Unió de hidrogen(provinent de la matèria orgànica oxidada) amb O2 alliberant-se energia = ATP gracies a ATP- sintetases. 66
  • 67. 67
  • 68. 68
  • 69. ATP-sintetasa H+ H+ H+ H+ H+ H+ H+ H+ ATP ADP + Pi 69
  • 70. 2. Altres vies metabòliques importants: - Β-oxidació d’àcids grassos: matriu mitocondrial. També es diu hèlix de Lynen i en cada volta d’espiral es formen 5 ATP’s. - Fosoforilació oxidativa: en partícules elementals F de les crestes mitocondrials. Són complexos d’ATP-sintetases que fosforilen ADP a ATP. - Duplicació DNA mitocondrial. - Concentració de substàncies a la cambra interna: proteïnes, lípids, ions, etc. 70
  • 71. 10.3. Origen dels mitocondris • Teoria de l’endosimbiosi. • Bacteri aerobi fagocitat que no fou degradat. • Es converteix una cèl·lula anaeròbia en aeròbia amb metabolisme oxidatiu. • Evidències: DNA circular, membrana doble sense colesterol, ribosomes propis semblants als bacterians,etc. 71
  • 72. 11. Els cloroplasts • Típics de cèl·lules vegetals. • Contenen clorofil·la que permet realitzar la fotosíntesi. L’energia lluminosa es transforma en química i es sintetitza matèria orgànica a partir d’inorgànica. • Són orgànuls transductors d’energia química. 72
  • 73. 73
  • 74. 11.1. Estructura dels cloroplasts • Polimorfs i verds (clorofil·la). • Dimensions: diàmetre major entre 3 i 19µm i diàmetre menor entre 1 i 2µm. • De 20 a 40 per cèl·lula. • Morfologia variable: ─ Algues: formes molt diverses, Spyrogyra presenta 2 cloroplasts gegants en cinta espiralitzada. ─ Plantes: disc lenticular, ovoides i esfèrics. 74
  • 75. 11.2. Elements estructurals • Coberta: doble membrana (sense colesterol ni clorofil·la): 1. Membrana plastidial externa: molt permeable. 2. Membrana plastidial interna: quasi impermeable, moltes permeases o proteïnes translocadores. 75
  • 76. • Estroma: espai interior delimitat per ambdues membranes. Components: 1. DNA plastidial: circular doble hèlix com el dels bacteris. 2. Plastoribosomes: exclusius de cloroplasts. 3. Enzims: transformadors del CO2 en matèria orgànica, replicació, transcripció i traducció del DNA. 4. Inclusions de grans de midó i lipídiques. 76
  • 77. • Tilacoides o lamel·les: sàculs aplanats o cisternes, immersos en l’estroma. La membrana tilacoïdal conté pigments fotosintètics i té una cavitat interna o lumen. Dos tipus: 1. Tilacoides d’estroma: allargats, estesos per l’estroma. 2. Tilacoides de grànuls: petits discoïdals, apilats en grànuls. En les membranes tilacoïdals hi ha els sistemes que capten energia lluminosa, efectuen transport d’electrons i formen ATP. 77
  • 78. 78
  • 79. 11.3. Funcions dels cloroplasts • Fotosíntesi. Dues fases: ─ Fase dependent de llum o lluminosa: • A la membrana tilacoïdal. • Pigments fotosintètics capten energia lluminosa que trenca molècules d’aigua, obtenint protons i electrons i produint oxigen com a rebuig. • Els enzims de la cadena transportadora transporten els electrons i els ATP-sintetases protons, sintetitzant ATP. ─ Fase obscura: • A l’estroma. • Es capta CO2 de l’aire i es combinen amb protons formant matèria orgànica. Comporta despesa d’ATP’s. • En l’estroma també es duplica el DNA i es biosintetitzen proteïnes (plastoribosomes). 79
  • 80. 11.4. Origen dels cloroplasts • Teoria endosimbiòtica. • Procedeixen de cianobacteris fagocitats però no degradats. Simbiosi. 80
  • 81. 11.5. Altres tipus de plasts • Orgànuls vegetals que emmagatzemen o sintetitzen substàncies. • Tipus: 1. Cloroplasts: en parts verdes dels vegetals. 2. Leucoplasts: incolors, en cèl·lules meristemàtiques joves. Passen a cloroplasts per estímul lumínic. 3. Cromoplasts: contenen pigments com carotens i licopè(tomaques). 4. Amiloplasts: grànuls de midó. 5. Proteoplasts: proteïnes. 81
  • 82. 82
  • 83. 83