Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsOriol Baradad
Presentació del tema 4 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Presentació del tema 10 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnesOriol Baradad
Presentació del tema 5 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsOriol Baradad
Presentació del tema 4 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Presentació del tema 10 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnesOriol Baradad
Presentació del tema 5 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaOriol Baradad
Presentació del tema 15 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Presentació del tema 13 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcidsOriol Baradad
Presentació del tema 3 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Decreto __/____, de __________, polo que se crea e regula o rexistro profesional de
socorrismo en instalacións acuáticas e espazos acuáticos naturais de Galicia.
5. normalment amb un nombre parell d’àtoms de carboni acabades amb un grup carboxílic (- COOH).
6.
7. 5 Elsàcidsgrassos Propietatsquímiques: 1. Esterificació: Reacciód’àcid gras amb un alcohol. Formaciód’unenllaç éster i un H2O 2. Saponificació: Reacciód’unàcid gras amb una base forta (NaOH o KOH). Formacióde sabó. 3. Autooxidació: pèrdua del doble enllaçd’unàcid gras insaturat en presènciad’oxigen.
9. 7 Elsàcidsgrassos Propietatsfísiques: En aigua es formen diferents estructures: Capes lipofíliques que suren, donada la sevabaixadensitat Formació de micelesmonocapes o bicapessi hi trobemaigua en el seuinterior.
20. 14 Elshololípids, lípids simples o greixos: ceres Són d’origen natural i es formen per la unió d’un alcohol lineal i monovalent (un sol grup hidroxil) amb un àcid gras de cadena llarga. Tenen una funció protectora i aïllant de l’aigua. Ex: palmitat de miricil CH3-(CH2)14-CO-O-(CH2)30-CH3
32. 19 Fosfoglicèrids Són compostos amb una part polar (hidrofílica) i una altra hidròfoba, donant una estructura bipolar. Forma part de totes les membranes cel·lulars. Altresradicalspossiblessón: a) Fosfatidiletanolaminao cefalina HO – CH2 – CH2 – NH2 b) Fosfatidilserina HO – CH2 – CH – COOH NH2
36. i aquest pot estar unit amb: * aminoalcohol : alcohol amb grup amino (- NH2). Esfingomielina: membrana plasmàtica i abundant a les beines de mielina que protegeixenelsaxons de les neurones.
37. 21 Fosfoesfingolípids (repetició): Ésters formats per: - àcid gras - esfingosina - grup fosfat - aminoalcohol Esfingomielina: el més abundant. A memb. Plasmàtiques i beines de mielina. Comportament amifpàtic.
38. 22 Elsheterolípids o lípids complexos: GLICOLÍPIDS Glicoesfingolípids: Formats per: - àcid gras - esfingosina - glúcid No presenten grup fosfat. En bicapes lipídiques de les memb. plasmàtiques. Receptors de molècules externes. Abundants a les neurones de cervell. En els botons sinàptics del sist. Nerviós: receptors neurotransmisors. Es localitzen en membranes del sistema nerviós. * esfingomielines: contenen una colina * cerebròsids: contenen monosacàrid * gangliòsids: contenen un oligosacàrid (pàg. 53)
39.
40.
41. 24 3.2. Elslípids 3. Elslípidsinsaponificables Isoprenoides o Terpens: contenen entre 2-8 molècules d’isoprè (2-metil-1,3-butadiè): * Monoterpens: 2 molècules d’isoprè. Substàncies oloroses: mentol, eucaliptol, limonè, geraniol. * Diterpens: 4 molècules d’isoprè. Fitol (clorofil·la), Vitamina A: important per la visió, Vitamina E: l’avitaminosi produeix esterilitat en rates i és un bon antioxidant, Vitamina K: antihemorràgica. * Triterpens: 6 molècules d’isoprè. Esqualè (a partir del qual se sintetitza el colesterol al fetge). * Tetraterpens: 8 molècules d’isoprè. Carotenoides vegetals: pigments. * Politerpens: més de 8 molècules d’isoprè. Cautxú
43. 26 3.2. Elslípids 3. Elslípidsinsaponificables 2. Esteroides: tenen com a base molecular l’esterà. N’hi ha dos tipus: a) Esterols: p.e:colesterol b) Esteroides: p.e.: hormones sexuals
48. 29 Esteroides Hormones esteroides Hormones esteroides: tenen un àtom d’Oxigen unit al Carboni 3 per mitjà d’un doble enllaç. * Hormones suprarenals - aldosterona: incrementa la reabsorció d’ions sodi i clorur al ronyó. - cortisol: afavoreix la síntesi de glucosa i glicogen i el catabolisme de lípids i proteïnes. * Hormones sexuals - progesterona: prepara els òrgans sexuals femenins per a la gestació. - testosterona: responsable dels caràcters sexuals masculins.