Lípidos

1. Àcids grassos Greixos Ceres Fosfolípids Esfingolípids Isoprenoides Tema 3: Biomolècules orgàniques : els lípids

2. 3.2. Els lípids Són substàncies orgàniques formades per C, H i O que són insolubles en l’aigua i solubles en dissolvents orgànics (èter, cloroform, etc.) Classificació : a) Lípids saponificables : contenen àcids grassos * Greixos * Ceres * Fosfolípids i derivats b) Lípids insaponificables * Isoprenoides - Terpens - Esteroides * Prostaglandines

3. 3.2. Els lípids 1. Els àcids grassos Són cadenes hidrocarbonatades alifàtiques (lineals), normalment amb un nombre parell d’àtoms de carboni acabades amb un grup carboxílic. Tenen una part polar (COO - ) i la resta (- CH 2 -) és hidrofòbica

4. 3.2. Els lípids 1. Els àcids grassos b) Àcids grassos insaturats : amb 1 o més dobles enllaços * Àcid olèic : C18 amb doble entre 9-10: líquid a temperatura ambient. D’origen vegetal. a) Àcids grassos saturats : només tenen enllaços simples en la cadena hidrocarbonatada. * Àcid Palmític C 16 H 32 O 2 : sòlid i blanc a temperatura ambient. D’origen animal. * Àcid Esteàric C 18 H 36 O 2 N’hi ha dos tipus:

5. 3.2. Els lípids 1. Els àcids grassos Propietat física: Són hidrofòbics o lipòfils

6. 3.2. Els lípids 1. Els àcids grassos Propietat física: En aigua es formen diferents estructures: Capes lipofíliques que suren, donada la seva baixa densitat Formació de miceles monocapes o bicapes si hi trobem aigua en el seu interior

7. 3.2. Els lípids 1. Els àcids grassos 1. Esterificació : formació d’un enllaç éster (unió d’un àcid carboxílic i un alcohol: - CO – O -) 2. Saponificació : formació de sabó (compost amb àcids grassos i una base forta) 3. Autooxidació : pèrdua del doble enllaç d’un àcid gras insaturat en presència d’oxigen Propietats químiques:

8. 3.2. Els lípids 1. Els àcids grassos El sabó amb el greix forma miceles

9. 3.2. Els lípids 2. Els lípids saponificables Hololípids, lípids simples o greixos Són èsters del glicerol i àcids grassos Si es substitueixen els tres hidroxils es produeix un triacilglicèrid o triglicèrid Aquest pot estar en forma: a) sòlida: Sèus b) semisòlida: Manteques c) líquida: Olis (si els àcids grassos insaturats s’hidrogenen es formen les margarines ) Com tenen pocs oxígens poden oxidar-se molt per la qual cosa són molt energètics (9,4 kcal/g) S’acumulen en adipòcits i tenen també funció d’aïllant tèrmic i de protecció d’òrgans.

10. Aquest enllaç es pot trencar per: - Hidrolisi : trencament d’un enllaç orgànic en presència d’aigua i potenciat per temperatura, presència de àcids o de sals - Saponificació : fer bullir-los en hidròxid sòdic o potàssic donant lloc a un sabó 3.2. Els lípids 2. Els hololípids, lípids simples o greixos

11. Són d’origen natural i es formen per la unió d’un alcohol lineal i monovalent (un sol grup hidroxil) amb un àcid gras de cadena llarga. Tenen una funció protectora i aïllant de l’aigua. Ex: palmitat de miricil CH 3 -(CH 2 ) 14 -CO-O-(CH 2 ) 30 -CH 3 3.2. Els lípids 2. Els hololípids, lípids simples o greixos: ceres

12. Són lípids saponificables en què es troben àtoms de fòsfor i de nitrogen. Un glicerol s’uneix amb enllaços èster amb dos àcids grassos i un àcid fosfòric (àcid fosfatídíc) i aquest pot estar unit amb: * aminoàcid * aminoalcohol * base nitrogenada 3.2. Els lípids 2. Els heterolípids o lípids complexos: fosfolípids

13. Lecitina : fosfatidilcolina abundant en el rovell de l’ou HO – CH 2 – CH 2 – N + - (CH 3 ) 3 3.2. Els lípids 2. Els heterolípids o lípids complexos: fosfolípids

14. Són compostos amb una part polar (hidrofílica) i una altra hidròfoba, donant una estructura bipolar. Forma part de totes les membranes cel·lulars. Altres radicals possibles són: a) Fosfatiletanolamina o cefalina HO – CH 2 – CH 2 – NH 2 b) Fosfatidilserina HO – CH 2 – CH – COOH NH 2 3.2. Els lípids 2. Els heterolípids o lípids complexos: fosfolípids

15. Es localitzen en membranes del sistema nerviós. * esfingomielines : contenen una colina * cerebròsids : contenen monosacàrid * gangliòsids : contenen un oligosacàrid 3.2. Els lípids 2. Els heterolípids o lípids complexos: esfingolípids

16. 3.2. Els lípids 3. Els lípids insaponificables Són els que deriven de l’isoprè (metilbutadiè) CH 2 = C – CH = CH 2 CH 3 N’hi ha dos tipus fonamentals: * Terpens * Esteroides 1. Terpens : contenen entre 2-8 molècules d’isoprè: * Substàncies oloroses : mentol, fitol (clorofil·la), piretrum (insecticida) * Carotenoides vegetals: pigments * Vitamina A : important per la visió * Vitamina E : l’avitaminosi produeix esterilitat en rates i és un bon antioxidant * Vitamina K : antihemorràgica * Cautxú

17. 3.2. Els lípids 3. Els lípids insaponificables

18. 2. Esteroides : tenen com a base molecular el ciclopentaperhidrofenantrè N’hi ha dos tipus: a) Esterols com el colesterol b) Esterones com moltes hormones sexuals 3.2. Els lípids 3. Els lípids insaponificables

19. Colesterol : El seu excés pot provocar ateroesclerosi - Funció estructural de les membranes cel·lulars animals i de la de mielina - Funció fisiològica: a partir d’ell es fabriquen determinats esteroides com: * Àcids biliars en el fetge per digerir lípids * Hormones suprarenals * Hormones sexuals * Vitamina D : serveix per l’absorció de calci. 3.2. Els lípids 3. Els lípids insaponificables

20. 3.2. Els lípids 3. Els lípids insaponificables