SlideShare a Scribd company logo
UNITAT 6
Els àcids nucleics




                     1
Què estudiarem?

1.   Els components dels àcids nucleics
2.   L’àcid desoxiribonucleic (DNA)
3.   L’àcid ribonucleic (RNA)
4.   Funcions dels àcids nucleics
5.   Importància del DNA i del RNA


                                          2
1. Components dels àcids
          nucleics
• Els àcids nucleics són macromolècules de
  caràcter àcid

• Són polímers formats per la unió de
  nucleòtids

• Es troben a l’interior del nucli de les
  cèl·lules eucariotes

                                            3
1.1. Els nucleòtids
• Unitats que és repeteixen al llarg d’una
  cadena
• Formats per:
  – Un àcid fosfòric (ió fosfat): H3PO4
  – Un glúcid en forma de pentosa:
     • Ribosa → (RNA)
     • 2-desoxiribosa → (DNA)
  – Una base nitrogenada:
     • Púrica → Adenina (A) i Guarina (G)
     • Pirimidínica → Citosina (C), Timina (T) i Uracil (U)
                                                              4
Àcid fosfòric




           ió fosfat


          Pentoses




ribosa                   desoxirribosa
                                         5
Bases púriques
  Adenina                          Guanina




            Bases pirimídiques

Citosina            Timina (DNA)      Uracil (RNA)




                                                     6
Nucleòsid
           base nitrogenada + pentosa
• Enllaç N-glucosídic entre:
  – C1 de la pentosa
  – N1 de la primidínica o N9 de la púrica


Nucleòtid
             nucleòsid + àcid fosfòric
• Enllaç èster fosfòric entre:
  – Grup carboxil del carboni 5 de la pentosa
  – Àcid fosfòric

                                                7
Nucleòsid
                    citosina



                               H2O


desoxirribosa



                +
                                     desoxicitidina



                                                      8
Nucleòtid
àcid fosfòric




                                 H2O
     +
          1




                nucleòsid
                                       desoxicitidina-5’-monofosfat


                                                              9
Els vuit nucleòtids




                      10
1.2. Cadenes d’àcids nucleics

• 2 extrems
  – Extrem 5: fosfat al C5 del primer nucleòtid
  – Extrem 3: radical hidroxil C3 de l’últim
    nucleòtid

• Unió de nucleòtids amb enllaç
  fosfodièster → enzims afegeixen
  nucleòtids a l’extrem 3


                                                  11
Extrem 5




Adenosina-5-monofosfat

       +          H2O



                                        ARN de tres
                                      nucleòtids A-U-C
  Uridina-5-monofosfat


       +           H2O




 Citidina-5-monofosfat
                           Extrem 3

                                                  12
2. L’àcid desoxiribonucleic (DNA)
 • 2 cadenes antiparal·leles complementàries
   de nucleòtids formant hèlix doble
 • Cada cadena formada per
   desoxiribonucleòtids de guanina, citosina,
   timina i adenina
 • Massa molecular molt elevada
 • Als humans hi ha 5,6x109 parelles de
   nucleòtids

                                            13
On el trobem?

• Cèl·lules eucariotes:
  – Al nucli, amb histones i altres (forma la cromatina)
  – Als mitocondris i cloroplastos (circular)


• Cèl·lules procariotes:
  – Associat amb proteïnes diverses (forma el nucleoide)


• Virus amb ADN:
  – També el tenen més o menys empaquetat

                                                           14
• 3 nivells estructurals:
  – Estructura primària → seqüència de
    nucleòtids
  – Estructura secundària → doble hèlix
  – Estructura terciària → DNA superenrotllat


• Després de l’estructura terciària es produeix
  la superespiralització → es formen els
  cromosomes quan s’inicia la mitosi


                                                15
2.1. Estructura primària del DNA
• Seqüència de nucleòtids d’una sola cadena
• Un filament simple (o un poc doblegat)
• Format per:
  – Polidesoxiriboses-fosfat
  – Bases nitrogenades
• Nombre molt elevat de cadenes
• La seqüència de les bases nitrogenades
  estructura la informació genètica
• Es comença per l’extrem 5’
                                              16
17
2.2. Estructura secundària del DNA
• Disposició a l’espai de 2 cadenes de
  polinucleòtids formant hèlix doble
• Bases nitrogenades estan enfrontades i unides
  mitjançant enllaços d’hidrogen entre grups ( -NH2,
  -CO i -NH )
• Els ponts d'hidrogen donen més densitat i
  viscositat al DNA
• Bases enfrontades (igualtats de Chargaff):
  – Adenina i Timina: A-T
  – Citosina i Guanina: C-G
• Estructura fibril·lar de 20 Amstrongs de diàmetre
  → a cada volta hi ha 10 parells de nucleòtids
                                                      18
19
34Ǻ




      3,4 Ǻ


 20 Ǻ




              20
2.2.1. Model doble hèlix DNA
• 2 cadenes enrotllades al voltant d’un eix imaginari
• Gran estabilitat:
   – Ponts d’hidrogen entre les bases
   – Grups hidròfobs (-CH3 i –CH) de les bases disposats a
     l’interior
• Caràcter àcid:
   – Pentoses i grups fosfat a l’exterior
   – Ionització dels grups fosfat
• Antiparal·leles:
   – Extrem 5 i extrem 3 en sentit contrari

                                                         21
• Complementàries:
   – Seqüències diferents
   – Adenina i Timina: A-T
   – Citosina i Guanina: C-G
• Enrotllament:
   – Dextrogir
   – Plectonímic (una gira respecte a l’altra, com una trena)
• Desnaturalització (trencament ponts hidrogen):
   – Se separen les cadenes si la fibra s’escalfa fins a 100ºC
• Renaturalització:
   – S’ajunten les cadenes si la fibra es refreda a menys de 65ºC
• La desnaturalització i la renaturalització permet la
  hibridació
                                                                 22
Estructura de la doble hèlix del DNA


parell de bases




                                             parell de bases




                                                               23
2.3. Estructura terciària del DNA

• Pròpia del DNA circular (Bacteris, mitocondris
  i cloroplasts )
• Superhèlix o DNA superenrotllat
• Una de les cadenes fa més voltes a la dreta
  que l’altra → augmenta la tensió
• Quan es duplica el DNA les voltes es desfan i
  disminueix la tensió


                                              24
2.4. Nivells d’empaquetament
• Empaquetament: quan el DNA s'associa amb proteïnes, que el
  condensen en menys espai
• Les proteïnes són diverses, generalment
   – Histones
   – Protamines (als spz)
• A les eucariotes, els nivells d'empaquetament són els següents:
   – Primer nivell o collar de perles → fibra de cromatina de 100Å
   – Segon nivell o solenoide → fibra de cromatina de 300Å
   – Tercer nivell o dominis de bucle → fins 600Å
   – Nivells superiors d’empaquetament

 20 A →     100 Å →   300 Å →      fins a 600Å →    Cromosoma
           1r nivell    2n              3r
           Collar    Solenoide       Dominis           Armadura
          de perles                  en bucle          associada
       (nucleosomes)                                   amb més
                                                       proteïnes     25
Primer nivell o collar de perles
• Fibra de 20 Å associada a histones → nucleosoma
• Nucleosoma:
   – Octàmer d’histones (8 histones: dues de H2A,
     dues de H2B, dues de H3 i dues de H4)
   – Fibra de DNA de 200 parells de bases




                                   Doble hèlix
                Octàmer
                                    de DNA
               d’histones


                                                 26
• Fibra de cromatina de 100 Amstrongs
100 Ǻ




        Octámero de histonas             27
• Entre nucleosoma i nucleosoma hi ha DNA
  separador
• Si el nucleosoma s’associa a una histona (H1) la
  fibra es condensa → s’anomena filament
  nucleosòmic o nucleofilament




                                     Histona H1

    DNA separador


                                                     28
Segon nivell o solenoide
• Enrotllament sobre ella mateixa de la fibra de
  cromatina de 100 Å
• A cada volta:
        – 6 nucleosomes
        – 6 histones H1
• Acurta el collar de perles 5 vegades

                                          Nucleosoma
300 Ǻ




                                           Histona H1


                                                        29
Tercer nivell o dominis de bucle
• La fibra de cromatina de 300 Å forma bucles
• Entre 20000 i 70000 parells de bases
• Estabilitzats per una bastida proteica o carcassa
  nuclear
• A vegades enrotllats sobre ells mateixos




                                                      30
Nivell superior
•   Estructura no molt coneguda
•   Formació de cromosomes
•   Empaquetament del primer nivell unes 10000 vegades
•   Eix de proteïnes SMC (Manteniment estructural de
    cromosomes) que contenen histones i topoisomerases




                                                         31
2.5. Tipus de DNA
• En funció del nombre de cadenes
  – DNA monocatenari → poc freqüent
  – DNA bicatenari → en la majoria d’organismes
• En funció de la forma
  – Lineal → al nucli de les cèl·lules eucariotes
  – Circular → als bacteris, mitocondris, cloroplasts i alguns
    virus
• En funció de les           molècules      de    suport    a
  l’empaquetament:
  – DNA associat a histones → nucli eucariotes
  – DNA associat a protamines → espermatozoides
  – DNA procariota
                                                            32
• Com més elevada és la complexitat de
  l’organisme més llarg és el DNA
  – Virus polioma 1,7 micres
  – Escherichia coli 1,36 mm
  – Drosophila 11,2 cm
  – Eriçó de mar 0,57 m
  – Gall 0,93 m
  – Gos 1,89 m
  – Nosaltres 2,36 m dels 46 cromosomes


                                          33
MONOCATENARI

                    Lineal                       Circular



                              BICATENARI
Lineal                          Superenrotllat

                                                            Concatenat
         Circular




                                                                         34
3. L’àcid ribonucleic (RNA)
• Format per:
    – Nucleòtids de ribosa
    – Bases nitrogenades (adenina, guanina, citosina i uracil)
•   Enllaços fosfodiéster (dos enllaços éster seguits)
•   Es comença per l’extrem 5’
•   Generalment monocatenari excepte retrovirus
•   Diferents tipus de RNA
    –   Missatger
    –   De transferència
    –   Ribosòmic
    –   Nucleolar
    –   Petit nuclear
    –   D’interferència
                                                             35
36
3.1. RNA missatger (mRNA)

• Generalment monocatenari i lineal
• Còpia la informació del DNA i la porta als
  ribosomes perquè sintetitzin les proteïnes a
  partir dels aminoàcids que aporten els tRNA
• Diferents tipus d’estructura segons el tipus
  de cèl·lula
  – mRNA eucariòtic
  – mRNA procariòtic

                                            37
mRNA eucariòtic
• Zones amb doble hèlix (complementarietat de
  les bases entre diferents segments)
• Zones monocatenàries → formen els llaços
  en ferradura
• Associat a proteïnes → ribonucleoproteiques
• Monocistrònic → quan porta informació per
  sintetitzar una proteïna
• Introns → segments que no porten informació
  i que son suprimits

                                           38
mARN



        Colzes i bucles formats
       per la complementarietat
              de les bases



Conjunt de proteïnes




                                  39
L’estructura d'un mRNA madur eucariota inclou: una
caputxa al 5‘ (una guanosina trifosfat invertida i metilada
en el nitrogen 7), regió codificant i la cua poli-A (tram on
totes les bases son adenines).
                                                               40
mRNA procariòtic

•   No adopta l’estructura del RNA eucariòtic
•   No porta introns
•   No te caputxa ni cua poli-A
•   Comença amb un nucleòtid trifosfat no invertit
•   Pot ser policistròmic → porta informació per a
    dues o més cadenes polipeptídiques (més
    d’una proteïna)


                                                41
3.2. RNA transferència (tRNA)
• Entre 70 i 90 nucleòtids
• Dispersos al citoplasma
• Uns 50 tipus diferents
• Transporta aminoàcids fins als ribosomes (segons el que
  determina un mRNA) per sintetitzar proteïnes
• Tenen 2 zones diferents:
    – Estructura secundària amb doble hèlix
    – Estructura monocatenaria amb anses i bucles
• Forma de trèvol, però en 3D s’hi observa una estructura
  terciària en forma de “L”
• Tenen un aminoàcid unit a l'extrem 3‘
• Altres bases nitrogenades: dihidrouridina (UH2),
  ribotimidina (T) i inosina (I).

                                                            42
Alanina
                      Guanina          (extrem 3’)
                     (extrem 5’)

                       Braç
                     acceptor         Ponts
                                   d’hidrogen
Braç D i la                                          Braç T i la
seva ansa                                            seva ansa



                                                Ribotimidina
    Dihidrouridina
                       Braç               Braç variable
                     anticodó
                 i la seva ansa    Anticodó

                           Codó    mRNA

                                                              43
3.3. RNA ribosòmic (rRNA)

• Constitueix els ribosomes (60% de la seva
  massa)
• Interaccionen dins el ribosoma amb el mRNA i els
  tRNA durant la traducció
• Zones monocatenàries i zones en doble hèlix
• La seva massa se sol expressar segons els
  coeficient de sedimentació de Svedberg (unitats
  de Svedberg S)
• Cèl·lules procariota on els ribosomes tenen 70S i
  cèl·lules eucariotes on tenen 80S

                                                 44
3.4. RNA nucleolar (nRNA)

• Component principal del nuclèol
• Originat a partir de diferents segments de DNA →
  Regió organitzadora nucleolar:
  – nRNA de 45S associat a proteïnes
  – Dividit en tres RNA
  – S’hi afegeix un ARN 5S format fora del nuclèol
• Associat a proteïnes
• Surt del nucli per formar els ribosomes (80S):
  – Subunitat ribosòmica de 40S
  – Subunitat ribosòmica de 60S


                                                     45
46
3.5. RNA petit nuclear (pnRNA)

• Molt petit
• Al nucli de les cèl·lules eucariotes
• També es pot anomenar uRNA pel gran
  contingut de uridina
• S’uneix a proteïnes i ajuda a eliminar els
  introns en el procés de maduració



                                          47
3.6. RNA interferència (iRNA)

•   Es de cadena doble
•   Entre 20 i 25 nucleòtids
•   Utilitzat pels enzims per reconèixer mRNA
•   És el mecanisme d’autocontrol de la cèl·lula
•   S’utilitza pel tractament de:
    – Infeccions víriques
    – Càncer
    – Malalties hereditàries

                                               48
4. Funcions dels àcids nucleics

• Entre les principals funcions d'aquests àcids
  tenim:
  – Duplicació o replicació del DNA
  – Expressió del missatge genètic
  – Transcripció del DNA per a formar mRNA i
   altres
  – Traducció, en els ribosomes, del missatge
   contingut en el mRNA a les proteïnes


                                                49
5. Importància del DNA i del RNA
• DNA:
  – Emmagatzema informació. Està format per
    unitats diverses i distingibles que es poden
    ordenar de formes diverses constituint un
    missatge.
  – Es pot autoreplicar (duplicació). Està format per
    dues cadenes complementaries de forma que
    cada una d’elles pot fer de patró (o motllo) per
    fabricar-ne una altra mitjançant polimerització
    de nucleòtids.
  – Es molt estable degut als enllaços establerts
    entre les bases i la disposició helicoïdal, el que
    garanteix la seva conservació
                                                    50
• RNA:
  – Transporta informació per poder-se sintetitzar
    proteïnes (mRNA)
  – Alguns RNA del nuclèol participen en la
    maduració d’altres molècules de nRNA
  – El tRNA s’uneix als aminoàcids activant-los, el
    que permetrà unir-los en una seqüència
    especifica
  – El rRNA permet sintetitzar proteïnes
  – Alguns ARN actuen com a riboenzims

                                                      51

More Related Content

What's hot

Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranesOrgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
CC NN
 
Anabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofAnabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrof
Jordi Bas
 
21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes
Dani Ribo
 
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Oriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Oriol Baradad
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeBiologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Oriol Baradad
 
Replicacio, traduccio, transcripcio
Replicacio, traduccio, transcripcioReplicacio, traduccio, transcripcio
Replicacio, traduccio, transcripcio
Núria Guixa Boixereu
 
Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5
CC NN
 
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososBiologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Oriol Baradad
 
T2 catabolisme
T2 catabolismeT2 catabolisme
T2 catabolisme
montsejaen
 
22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnes22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnes
Dani Ribo
 
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologiaBiologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Oriol Baradad
 
Catabolisme
CatabolismeCatabolisme
Catabolisme
Jordi Bas
 
24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes
Dani Ribo
 
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
montsejaen
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Oriol Baradad
 

What's hot (20)

Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranesOrgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
 
Anabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofAnabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrof
 
21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes
 
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeBiologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
 
Replicacio, traduccio, transcripcio
Replicacio, traduccio, transcripcioReplicacio, traduccio, transcripcio
Replicacio, traduccio, transcripcio
 
Tema5. ÀCIDS NUCLEICS
Tema5. ÀCIDS NUCLEICSTema5. ÀCIDS NUCLEICS
Tema5. ÀCIDS NUCLEICS
 
Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5
 
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososBiologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
 
T2 catabolisme
T2 catabolismeT2 catabolisme
T2 catabolisme
 
22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnes22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnes
 
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologiaBiologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
 
Catabolisme
CatabolismeCatabolisme
Catabolisme
 
24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes
 
Tema 3 lípids
Tema 3 lípidsTema 3 lípids
Tema 3 lípids
 
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
 
Metabolisme 1
Metabolisme 1Metabolisme 1
Metabolisme 1
 

Viewers also liked

Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularBiologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Oriol Baradad
 
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genèticaUd11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Bfalco
 
Bio1r_Unitat3_Proteines
Bio1r_Unitat3_ProteinesBio1r_Unitat3_Proteines
Bio1r_Unitat3_Proteines
tiotavio
 
Glúcids
GlúcidsGlúcids
Glúcids
Jordi Bas
 
Bio1r_Unitat3_Lípids
Bio1r_Unitat3_LípidsBio1r_Unitat3_Lípids
Bio1r_Unitat3_Lípids
tiotavio
 
1 Biomolecules
1 Biomolecules1 Biomolecules
1 Biomolecules
Fub
 
Tema 7. LA CÉLULA I. MEMBRANA Y PARED CELULAR
Tema 7. LA CÉLULA I. MEMBRANA Y PARED CELULARTema 7. LA CÉLULA I. MEMBRANA Y PARED CELULAR
Tema 7. LA CÉLULA I. MEMBRANA Y PARED CELULAR
josemanuel7160
 
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranosesBiologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses
Oriol Baradad
 
P3 pac3 presentacio_comercial
P3 pac3 presentacio_comercialP3 pac3 presentacio_comercial
P3 pac3 presentacio_comercial
vicen
 
IM creativitat i motivació 16
IM creativitat i motivació 16IM creativitat i motivació 16
IM creativitat i motivació 16
Nuria Alart
 
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Oriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Oriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Oriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científicBiologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Oriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Oriol Baradad
 
T6 biodiversitat
T6 biodiversitatT6 biodiversitat
T6 biodiversitat
montsejaen
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Oriol Baradad
 
La cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vidaLa cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vida
CC NN
 
L'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers viusL'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers vius
CC NN
 

Viewers also liked (20)

Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularBiologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
 
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genèticaUd11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
 
Bio1r_Unitat3_Proteines
Bio1r_Unitat3_ProteinesBio1r_Unitat3_Proteines
Bio1r_Unitat3_Proteines
 
Glúcids
GlúcidsGlúcids
Glúcids
 
Bio1r_Unitat3_Lípids
Bio1r_Unitat3_LípidsBio1r_Unitat3_Lípids
Bio1r_Unitat3_Lípids
 
1 Biomolecules
1 Biomolecules1 Biomolecules
1 Biomolecules
 
Tema 7. LA CÉLULA I. MEMBRANA Y PARED CELULAR
Tema 7. LA CÉLULA I. MEMBRANA Y PARED CELULARTema 7. LA CÉLULA I. MEMBRANA Y PARED CELULAR
Tema 7. LA CÉLULA I. MEMBRANA Y PARED CELULAR
 
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranosesBiologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses
 
P3 pac3 presentacio_comercial
P3 pac3 presentacio_comercialP3 pac3 presentacio_comercial
P3 pac3 presentacio_comercial
 
IM creativitat i motivació 16
IM creativitat i motivació 16IM creativitat i motivació 16
IM creativitat i motivació 16
 
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
 
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
 
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científicBiologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
 
T6 biodiversitat
T6 biodiversitatT6 biodiversitat
T6 biodiversitat
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
 
La cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vidaLa cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vida
 
L'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers viusL'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers vius
 
Classificació d'essers vius
Classificació d'essers vius Classificació d'essers vius
Classificació d'essers vius
 

Similar to Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics

Els àcids nuceics
Els àcids nuceicsEls àcids nuceics
Els àcids nuceics
tonibarbervalles
 
Ud5 àcids nucleics
Ud5 àcids nucleicsUd5 àcids nucleics
Ud5 àcids nucleics
Irene Yuste
 
Bio1r_Unitat3_RNA_ ADN
Bio1r_Unitat3_RNA_ ADNBio1r_Unitat3_RNA_ ADN
Bio1r_Unitat3_RNA_ ADN
tiotavio
 
àc. nucleics
àc. nucleicsàc. nucleics
àc. nucleics
Jordi Bas
 
26. L’àcid desoxiribonucleic
26. L’àcid desoxiribonucleic26. L’àcid desoxiribonucleic
26. L’àcid desoxiribonucleic
Dani Ribo
 
Duplicació, transcripció i traducció
Duplicació, transcripció i traduccióDuplicació, transcripció i traducció
Duplicació, transcripció i traducció
martaperezmurugo
 
Àcids nucleics
Àcids nucleicsÀcids nucleics
Àcids nucleics
Enric Salt Mundina
 
Genetica molecular
Genetica molecularGenetica molecular
Genetica molecular
Anna Giro
 
Duplicació del DNA
Duplicació del DNADuplicació del DNA
Duplicació del DNA
Dolors27
 
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccionacidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
FranciscoFjyke
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
INS Escola Intermunicipal del Penedès
 
àcids nucleics def
àcids nucleics defàcids nucleics def
àcids nucleics def
CC NN
 
Biologia PAU. Bioquímica. Àcids nucleics. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Àcids nucleics. CATBiologia PAU. Bioquímica. Àcids nucleics. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Àcids nucleics. CAT
Moty Martell
 
Biologia PAU. Cèl·lula. Orgànuls cel·lulars. CAT
Biologia PAU. Cèl·lula. Orgànuls cel·lulars. CATBiologia PAU. Cèl·lula. Orgànuls cel·lulars. CAT
Biologia PAU. Cèl·lula. Orgànuls cel·lulars. CAT
Moty Martell
 
Revolució genètica
Revolució genèticaRevolució genètica
Revolució genètica
cbibi
 
Replicació adn
Replicació adnReplicació adn
Replicació adn
tjordaepa
 
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
tiotavio
 

Similar to Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics (20)

Els àcids nuceics
Els àcids nuceicsEls àcids nuceics
Els àcids nuceics
 
Ud5 àcids nucleics
Ud5 àcids nucleicsUd5 àcids nucleics
Ud5 àcids nucleics
 
Àcids Nucleics
Àcids NucleicsÀcids Nucleics
Àcids Nucleics
 
Bio1r_Unitat3_RNA_ ADN
Bio1r_Unitat3_RNA_ ADNBio1r_Unitat3_RNA_ ADN
Bio1r_Unitat3_RNA_ ADN
 
àc. nucleics
àc. nucleicsàc. nucleics
àc. nucleics
 
Tema 7 bio1 (ã€cids nucleics) 0607
Tema 7 bio1 (ã€cids nucleics) 0607Tema 7 bio1 (ã€cids nucleics) 0607
Tema 7 bio1 (ã€cids nucleics) 0607
 
26. L’àcid desoxiribonucleic
26. L’àcid desoxiribonucleic26. L’àcid desoxiribonucleic
26. L’àcid desoxiribonucleic
 
Duplicació, transcripció i traducció
Duplicació, transcripció i traduccióDuplicació, transcripció i traducció
Duplicació, transcripció i traducció
 
Àcids nucleics
Àcids nucleicsÀcids nucleics
Àcids nucleics
 
Genetica molecular
Genetica molecularGenetica molecular
Genetica molecular
 
Duplicació del DNA
Duplicació del DNADuplicació del DNA
Duplicació del DNA
 
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccionacidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
 
Àcids nucleics
Àcids nucleicsÀcids nucleics
Àcids nucleics
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
 
àcids nucleics def
àcids nucleics defàcids nucleics def
àcids nucleics def
 
Biologia PAU. Bioquímica. Àcids nucleics. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Àcids nucleics. CATBiologia PAU. Bioquímica. Àcids nucleics. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Àcids nucleics. CAT
 
Biologia PAU. Cèl·lula. Orgànuls cel·lulars. CAT
Biologia PAU. Cèl·lula. Orgànuls cel·lulars. CATBiologia PAU. Cèl·lula. Orgànuls cel·lulars. CAT
Biologia PAU. Cèl·lula. Orgànuls cel·lulars. CAT
 
Revolució genètica
Revolució genèticaRevolució genètica
Revolució genètica
 
Replicació adn
Replicació adnReplicació adn
Replicació adn
 
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
 

Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics

  • 1. UNITAT 6 Els àcids nucleics 1
  • 2. Què estudiarem? 1. Els components dels àcids nucleics 2. L’àcid desoxiribonucleic (DNA) 3. L’àcid ribonucleic (RNA) 4. Funcions dels àcids nucleics 5. Importància del DNA i del RNA 2
  • 3. 1. Components dels àcids nucleics • Els àcids nucleics són macromolècules de caràcter àcid • Són polímers formats per la unió de nucleòtids • Es troben a l’interior del nucli de les cèl·lules eucariotes 3
  • 4. 1.1. Els nucleòtids • Unitats que és repeteixen al llarg d’una cadena • Formats per: – Un àcid fosfòric (ió fosfat): H3PO4 – Un glúcid en forma de pentosa: • Ribosa → (RNA) • 2-desoxiribosa → (DNA) – Una base nitrogenada: • Púrica → Adenina (A) i Guarina (G) • Pirimidínica → Citosina (C), Timina (T) i Uracil (U) 4
  • 5. Àcid fosfòric ió fosfat Pentoses ribosa desoxirribosa 5
  • 6. Bases púriques Adenina Guanina Bases pirimídiques Citosina Timina (DNA) Uracil (RNA) 6
  • 7. Nucleòsid base nitrogenada + pentosa • Enllaç N-glucosídic entre: – C1 de la pentosa – N1 de la primidínica o N9 de la púrica Nucleòtid nucleòsid + àcid fosfòric • Enllaç èster fosfòric entre: – Grup carboxil del carboni 5 de la pentosa – Àcid fosfòric 7
  • 8. Nucleòsid citosina H2O desoxirribosa + desoxicitidina 8
  • 9. Nucleòtid àcid fosfòric H2O + 1 nucleòsid desoxicitidina-5’-monofosfat 9
  • 11. 1.2. Cadenes d’àcids nucleics • 2 extrems – Extrem 5: fosfat al C5 del primer nucleòtid – Extrem 3: radical hidroxil C3 de l’últim nucleòtid • Unió de nucleòtids amb enllaç fosfodièster → enzims afegeixen nucleòtids a l’extrem 3 11
  • 12. Extrem 5 Adenosina-5-monofosfat + H2O ARN de tres nucleòtids A-U-C Uridina-5-monofosfat + H2O Citidina-5-monofosfat Extrem 3 12
  • 13. 2. L’àcid desoxiribonucleic (DNA) • 2 cadenes antiparal·leles complementàries de nucleòtids formant hèlix doble • Cada cadena formada per desoxiribonucleòtids de guanina, citosina, timina i adenina • Massa molecular molt elevada • Als humans hi ha 5,6x109 parelles de nucleòtids 13
  • 14. On el trobem? • Cèl·lules eucariotes: – Al nucli, amb histones i altres (forma la cromatina) – Als mitocondris i cloroplastos (circular) • Cèl·lules procariotes: – Associat amb proteïnes diverses (forma el nucleoide) • Virus amb ADN: – També el tenen més o menys empaquetat 14
  • 15. • 3 nivells estructurals: – Estructura primària → seqüència de nucleòtids – Estructura secundària → doble hèlix – Estructura terciària → DNA superenrotllat • Després de l’estructura terciària es produeix la superespiralització → es formen els cromosomes quan s’inicia la mitosi 15
  • 16. 2.1. Estructura primària del DNA • Seqüència de nucleòtids d’una sola cadena • Un filament simple (o un poc doblegat) • Format per: – Polidesoxiriboses-fosfat – Bases nitrogenades • Nombre molt elevat de cadenes • La seqüència de les bases nitrogenades estructura la informació genètica • Es comença per l’extrem 5’ 16
  • 17. 17
  • 18. 2.2. Estructura secundària del DNA • Disposició a l’espai de 2 cadenes de polinucleòtids formant hèlix doble • Bases nitrogenades estan enfrontades i unides mitjançant enllaços d’hidrogen entre grups ( -NH2, -CO i -NH ) • Els ponts d'hidrogen donen més densitat i viscositat al DNA • Bases enfrontades (igualtats de Chargaff): – Adenina i Timina: A-T – Citosina i Guanina: C-G • Estructura fibril·lar de 20 Amstrongs de diàmetre → a cada volta hi ha 10 parells de nucleòtids 18
  • 19. 19
  • 20. 34Ǻ 3,4 Ǻ 20 Ǻ 20
  • 21. 2.2.1. Model doble hèlix DNA • 2 cadenes enrotllades al voltant d’un eix imaginari • Gran estabilitat: – Ponts d’hidrogen entre les bases – Grups hidròfobs (-CH3 i –CH) de les bases disposats a l’interior • Caràcter àcid: – Pentoses i grups fosfat a l’exterior – Ionització dels grups fosfat • Antiparal·leles: – Extrem 5 i extrem 3 en sentit contrari 21
  • 22. • Complementàries: – Seqüències diferents – Adenina i Timina: A-T – Citosina i Guanina: C-G • Enrotllament: – Dextrogir – Plectonímic (una gira respecte a l’altra, com una trena) • Desnaturalització (trencament ponts hidrogen): – Se separen les cadenes si la fibra s’escalfa fins a 100ºC • Renaturalització: – S’ajunten les cadenes si la fibra es refreda a menys de 65ºC • La desnaturalització i la renaturalització permet la hibridació 22
  • 23. Estructura de la doble hèlix del DNA parell de bases parell de bases 23
  • 24. 2.3. Estructura terciària del DNA • Pròpia del DNA circular (Bacteris, mitocondris i cloroplasts ) • Superhèlix o DNA superenrotllat • Una de les cadenes fa més voltes a la dreta que l’altra → augmenta la tensió • Quan es duplica el DNA les voltes es desfan i disminueix la tensió 24
  • 25. 2.4. Nivells d’empaquetament • Empaquetament: quan el DNA s'associa amb proteïnes, que el condensen en menys espai • Les proteïnes són diverses, generalment – Histones – Protamines (als spz) • A les eucariotes, els nivells d'empaquetament són els següents: – Primer nivell o collar de perles → fibra de cromatina de 100Å – Segon nivell o solenoide → fibra de cromatina de 300Å – Tercer nivell o dominis de bucle → fins 600Å – Nivells superiors d’empaquetament 20 A → 100 Å → 300 Å → fins a 600Å → Cromosoma 1r nivell 2n 3r Collar Solenoide Dominis Armadura de perles en bucle associada (nucleosomes) amb més proteïnes 25
  • 26. Primer nivell o collar de perles • Fibra de 20 Å associada a histones → nucleosoma • Nucleosoma: – Octàmer d’histones (8 histones: dues de H2A, dues de H2B, dues de H3 i dues de H4) – Fibra de DNA de 200 parells de bases Doble hèlix Octàmer de DNA d’histones 26
  • 27. • Fibra de cromatina de 100 Amstrongs 100 Ǻ Octámero de histonas 27
  • 28. • Entre nucleosoma i nucleosoma hi ha DNA separador • Si el nucleosoma s’associa a una histona (H1) la fibra es condensa → s’anomena filament nucleosòmic o nucleofilament Histona H1 DNA separador 28
  • 29. Segon nivell o solenoide • Enrotllament sobre ella mateixa de la fibra de cromatina de 100 Å • A cada volta: – 6 nucleosomes – 6 histones H1 • Acurta el collar de perles 5 vegades Nucleosoma 300 Ǻ Histona H1 29
  • 30. Tercer nivell o dominis de bucle • La fibra de cromatina de 300 Å forma bucles • Entre 20000 i 70000 parells de bases • Estabilitzats per una bastida proteica o carcassa nuclear • A vegades enrotllats sobre ells mateixos 30
  • 31. Nivell superior • Estructura no molt coneguda • Formació de cromosomes • Empaquetament del primer nivell unes 10000 vegades • Eix de proteïnes SMC (Manteniment estructural de cromosomes) que contenen histones i topoisomerases 31
  • 32. 2.5. Tipus de DNA • En funció del nombre de cadenes – DNA monocatenari → poc freqüent – DNA bicatenari → en la majoria d’organismes • En funció de la forma – Lineal → al nucli de les cèl·lules eucariotes – Circular → als bacteris, mitocondris, cloroplasts i alguns virus • En funció de les molècules de suport a l’empaquetament: – DNA associat a histones → nucli eucariotes – DNA associat a protamines → espermatozoides – DNA procariota 32
  • 33. • Com més elevada és la complexitat de l’organisme més llarg és el DNA – Virus polioma 1,7 micres – Escherichia coli 1,36 mm – Drosophila 11,2 cm – Eriçó de mar 0,57 m – Gall 0,93 m – Gos 1,89 m – Nosaltres 2,36 m dels 46 cromosomes 33
  • 34. MONOCATENARI Lineal Circular BICATENARI Lineal Superenrotllat Concatenat Circular 34
  • 35. 3. L’àcid ribonucleic (RNA) • Format per: – Nucleòtids de ribosa – Bases nitrogenades (adenina, guanina, citosina i uracil) • Enllaços fosfodiéster (dos enllaços éster seguits) • Es comença per l’extrem 5’ • Generalment monocatenari excepte retrovirus • Diferents tipus de RNA – Missatger – De transferència – Ribosòmic – Nucleolar – Petit nuclear – D’interferència 35
  • 36. 36
  • 37. 3.1. RNA missatger (mRNA) • Generalment monocatenari i lineal • Còpia la informació del DNA i la porta als ribosomes perquè sintetitzin les proteïnes a partir dels aminoàcids que aporten els tRNA • Diferents tipus d’estructura segons el tipus de cèl·lula – mRNA eucariòtic – mRNA procariòtic 37
  • 38. mRNA eucariòtic • Zones amb doble hèlix (complementarietat de les bases entre diferents segments) • Zones monocatenàries → formen els llaços en ferradura • Associat a proteïnes → ribonucleoproteiques • Monocistrònic → quan porta informació per sintetitzar una proteïna • Introns → segments que no porten informació i que son suprimits 38
  • 39. mARN Colzes i bucles formats per la complementarietat de les bases Conjunt de proteïnes 39
  • 40. L’estructura d'un mRNA madur eucariota inclou: una caputxa al 5‘ (una guanosina trifosfat invertida i metilada en el nitrogen 7), regió codificant i la cua poli-A (tram on totes les bases son adenines). 40
  • 41. mRNA procariòtic • No adopta l’estructura del RNA eucariòtic • No porta introns • No te caputxa ni cua poli-A • Comença amb un nucleòtid trifosfat no invertit • Pot ser policistròmic → porta informació per a dues o més cadenes polipeptídiques (més d’una proteïna) 41
  • 42. 3.2. RNA transferència (tRNA) • Entre 70 i 90 nucleòtids • Dispersos al citoplasma • Uns 50 tipus diferents • Transporta aminoàcids fins als ribosomes (segons el que determina un mRNA) per sintetitzar proteïnes • Tenen 2 zones diferents: – Estructura secundària amb doble hèlix – Estructura monocatenaria amb anses i bucles • Forma de trèvol, però en 3D s’hi observa una estructura terciària en forma de “L” • Tenen un aminoàcid unit a l'extrem 3‘ • Altres bases nitrogenades: dihidrouridina (UH2), ribotimidina (T) i inosina (I). 42
  • 43. Alanina Guanina (extrem 3’) (extrem 5’) Braç acceptor Ponts d’hidrogen Braç D i la Braç T i la seva ansa seva ansa Ribotimidina Dihidrouridina Braç Braç variable anticodó i la seva ansa Anticodó Codó mRNA 43
  • 44. 3.3. RNA ribosòmic (rRNA) • Constitueix els ribosomes (60% de la seva massa) • Interaccionen dins el ribosoma amb el mRNA i els tRNA durant la traducció • Zones monocatenàries i zones en doble hèlix • La seva massa se sol expressar segons els coeficient de sedimentació de Svedberg (unitats de Svedberg S) • Cèl·lules procariota on els ribosomes tenen 70S i cèl·lules eucariotes on tenen 80S 44
  • 45. 3.4. RNA nucleolar (nRNA) • Component principal del nuclèol • Originat a partir de diferents segments de DNA → Regió organitzadora nucleolar: – nRNA de 45S associat a proteïnes – Dividit en tres RNA – S’hi afegeix un ARN 5S format fora del nuclèol • Associat a proteïnes • Surt del nucli per formar els ribosomes (80S): – Subunitat ribosòmica de 40S – Subunitat ribosòmica de 60S 45
  • 46. 46
  • 47. 3.5. RNA petit nuclear (pnRNA) • Molt petit • Al nucli de les cèl·lules eucariotes • També es pot anomenar uRNA pel gran contingut de uridina • S’uneix a proteïnes i ajuda a eliminar els introns en el procés de maduració 47
  • 48. 3.6. RNA interferència (iRNA) • Es de cadena doble • Entre 20 i 25 nucleòtids • Utilitzat pels enzims per reconèixer mRNA • És el mecanisme d’autocontrol de la cèl·lula • S’utilitza pel tractament de: – Infeccions víriques – Càncer – Malalties hereditàries 48
  • 49. 4. Funcions dels àcids nucleics • Entre les principals funcions d'aquests àcids tenim: – Duplicació o replicació del DNA – Expressió del missatge genètic – Transcripció del DNA per a formar mRNA i altres – Traducció, en els ribosomes, del missatge contingut en el mRNA a les proteïnes 49
  • 50. 5. Importància del DNA i del RNA • DNA: – Emmagatzema informació. Està format per unitats diverses i distingibles que es poden ordenar de formes diverses constituint un missatge. – Es pot autoreplicar (duplicació). Està format per dues cadenes complementaries de forma que cada una d’elles pot fer de patró (o motllo) per fabricar-ne una altra mitjançant polimerització de nucleòtids. – Es molt estable degut als enllaços establerts entre les bases i la disposició helicoïdal, el que garanteix la seva conservació 50
  • 51. • RNA: – Transporta informació per poder-se sintetitzar proteïnes (mRNA) – Alguns RNA del nuclèol participen en la maduració d’altres molècules de nRNA – El tRNA s’uneix als aminoàcids activant-los, el que permetrà unir-los en una seqüència especifica – El rRNA permet sintetitzar proteïnes – Alguns ARN actuen com a riboenzims 51