Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcidsOriol Baradad
Presentació del tema 3 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Presentació del tema 10 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Presentació del tema 11 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsOriol Baradad
Presentació del tema 4 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcidsOriol Baradad
Presentació del tema 3 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Presentació del tema 10 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Presentació del tema 11 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsOriol Baradad
Presentació del tema 4 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnesOriol Baradad
Presentació del tema 5 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsOriol Baradad
Presentació del tema 2 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsOriol Baradad
Presentació del tema 6 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biología PAU. Bioquímica. Las proteínas. ESPMoty Martell
1. Las proteínas están formadas por aminoácidos unidos mediante enlaces peptídicos que forman su estructura primaria. 2. La estructura secundaria, terciaria y cuaternaria de las proteínas se debe al plegamiento de la cadena polipeptídica. 3. Las enzimas son proteínas que catalizan reacciones bioquímicas específicas y su actividad puede verse afectada por factores como la temperatura, el pH, la concentración de sustratos y la presencia de inhibidores o moléculas regul
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnesOriol Baradad
Presentació del tema 5 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsOriol Baradad
Presentació del tema 2 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsOriol Baradad
Presentació del tema 6 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biología PAU. Bioquímica. Las proteínas. ESPMoty Martell
1. Las proteínas están formadas por aminoácidos unidos mediante enlaces peptídicos que forman su estructura primaria. 2. La estructura secundaria, terciaria y cuaternaria de las proteínas se debe al plegamiento de la cadena polipeptídica. 3. Las enzimas son proteínas que catalizan reacciones bioquímicas específicas y su actividad puede verse afectada por factores como la temperatura, el pH, la concentración de sustratos y la presencia de inhibidores o moléculas regul
Este documento clasifica y describe los diferentes tipos de lípidos. Los lípidos se dividen en dos categorías principales: lípidos saponificables como ácidos grasos, lípidos simples como acilglicéridos y lípidos complejos como fosfolípidos y esfingolípidos; y lípidos no saponificables como isoprenoides, esteroides e icosanoides. Dentro de cada categoría, se especifican varios subtipos de lípidos y sus funciones principales como componentes estructurales de membranas celulares,
1. Los glúcidos incluyen monosacáridos, disacáridos y polisacáridos. 2. Los monosacáridos son unidades estructurales que pueden experimentar isomería, incluidos monosacáridos cíclicos. 3. Los disacáridos y polisacáridos se forman a través de enlaces O-glucosídicos entre monosacáridos, y los polisacáridos incluyen tipos energéticos y estructurales.
Biología PAU. Bioquímica. Bioelementos y biomoléculas. ESPMoty Martell
Este documento describe los principales bioelementos y biomoléculas que componen la materia viva. Explica que los bioelementos primarios como el carbono, hidrógeno, oxígeno y nitrógeno forman la mayor parte de la materia viva a través de enlaces covalentes. También describe bioelementos secundarios como el calcio, magnesio y hierro que cumplen funciones importantes. Finalmente, señala que el agua es esencial para las reacciones bioquímicas y el transporte debido a su capacidad para formar
El documento trata sobre el sistema inmunitario y contiene cuatro secciones principales: 1) los elementos del sistema inmunitario como células, órganos linfoides y anticuerpos, 2) la respuesta inespecífica como la inflamación, 3) la respuesta específica que incluye la teoría de selección clonal y las respuestas humoral y celular, y 4) las alteraciones del sistema inmunitario.
La microbiología estudia los microrganismos como bacterias, protoctistas, hongos y virus. Incluye el estudio de la estructura y clasificación de estos organismos, así como su papel en la agricultura, industria y como patógenos. Los microrganismos desempeñan funciones importantes como la descomposición de materia orgánica, ciclos biogeoquímicos y producción de alimentos y productos industriales.
1) La membrana plasmática envuelve toda la célula y separa el interior del exterior, controlando el paso de sustancias. 2) Está compuesta principalmente por lípidos, proteínas y glúcidos que forman una estructura dinámica de mosaico fluido. 3) Tiene funciones como mantener el equilibrio interno de la célula, regular la entrada y salida de moléculas, y permitir la comunicación entre células a través de uniones.
1. El documento describe los procesos de fotosíntesis oxigénica, fotosíntesis anoxigénica y quimiosíntesis, los cuales permiten la síntesis de materia orgánica a partir de materia inorgánica utilizando la luz o reacciones químicas como fuente de energía.
2. Explica los factores que afectan la fotosíntesis como la intensidad de luz, temperatura y concentración de CO2, así como los diferentes mecanismos como los fotosistemas, fases luminosa y oscura
El documento describe los principales procesos catabólicos de glúcidos, lípidos y proteínas. Específicamente, 1) el catabolismo de glúcidos incluye la glucólisis, el ciclo de Krebs y la cadena respiratoria, así como fermentaciones como la alcohólica y láctica; 2) el catabolismo de lípidos implica la β-oxidación de ácidos grasos y su degradación a acetil-CoA; 3) el catabolismo de proteínas comprende la degradación de
Este documento introduce los conceptos fundamentales del metabolismo, incluyendo: 1) El metabolismo consiste en procesos bioquímicos que producen la energía y materiales necesarios para la vida. 2) El balance energético depende de la relación entre calorías ingeridas y gastadas. 3) Las rutas metabólicas incluyen el catabolismo, que degrada moléculas para producir energía, y el anabolismo, que consume energía para sintetizar moléculas.
Los ácidos nucleicos están compuestos de nucleótidos unidos por enlaces fosfodiéster. El ADN almacena y transmite la información genética en cada célula a través de sus niveles estructurales primarios, secundarios y terciarios. El ARN también está compuesto de nucleótidos pero con uracilo en lugar de timina, y existe en varios tipos como ARN mensajero, ARN de transferencia y ARN ribosómico que ayudan a regular la expresión genética y la síntesis de proteínas.
Biología PAU. Genética y reproducción. Ingieniería genética. ESPMoty Martell
El documento describe varias técnicas de ingeniería genética como la terapia celular con células madre, la clonación, el diseño de plásmidos, la obtención de vectores de clonación, la secuenciación y localización de ADN, la reacción en cadena de la polimerasa, y la creación de organismos transgénicos como plantas y animales. El objetivo final de estas técnicas es modificar genéticamente organismos para fines médicos, agrícolas e industriales.
Biología PAU. Genética y reproducción. Transcripción y traducción. ESPMoty Martell
El documento describe los tres pasos principales de la expresión del mensaje genético: 1) la replicación del ADN crea copias idénticas del material genético durante la reproducción celular a través de un proceso semiconservativo y mecanismos de corrección de errores, 2) la transcripción convierte la secuencia de ADN en ARN mensajero, y 3) la traducción usa el código genético universal para convertir la secuencia de ARNm en una secuencia de aminoácidos y formar proteínas siguiendo un proceso específico.
Biología PAU. Genética y reproducción. Evolución. ESPMoty Martell
El documento describe la evolución biológica y las teorías que la explican. Explica el Lamarckismo, Darwinismo y Neodarwinismo. Luego detalla las pruebas de la evolución incluyendo fósiles, anatomía comparada y evidencia molecular. Finalmente resume los mecanismos evolutivos como mutaciones, recombinación genética y selección natural.
Biología PAU. Genética y reproducción. Genética Mendeliana. ESPMoty Martell
Este documento resume los principales conceptos y leyes de la genética mendeliana, incluyendo las leyes de Mendel, la teoría cromosómica de la herencia, la herencia ligada al sexo, el alelomorfismo múltiple y la genética de poblaciones. Explica conceptos como los genes, alelos, genotipos, fenotipos, herencia dominante, recesiva y ligada al sexo.
Biología PAU. Genética y reproducción. Reproducción sexual y asexual. ESPMoty Martell
Este documento resume los principales tipos de reproducción, incluyendo la reproducción asexual en organismos unicelulares y pluricelulares, la reproducción sexual y los ciclos de vida. Describe la reproducción asexual mediante gemación, escisión, bipartición y esporulación, y la reproducción sexual a través de la producción y fusión de gametos. También explica los ciclos de vida haplonte, diplonte y diplohaplonte.
3. Glúcids
Reactiu de Fehling
Energètica (glucosa)
Estructural
1. Monosacàrids
2. Disacàrids
3. Polisacàrids
4. Heteròsids
Detecció
Forma habitual: blau
En presència de glúcids: precipitat vermell
Funcions
Glicogen (animals)
Midó (plantes)
Cel·lulosa (plantes)
Quitina (exoesquelet insectes)
ADN, ARN i cartílags
Funcions específiques
Enzims
Anticossos
Vitamina C
Hormones femenines
Antibiòtics
4. Glúcids
1. Monosacàrids
a) Isomeria
b) Monosacàrids
cíclics
c) Principals
monosacàrids
2. Disacàrids
3. Polisacàrids
4. Heteròsids
Unitats estructurals dels glúcids
Característiques
Entre 3 i 7 àtoms de C
Contenen
Diversos grups alcohol
Un grup aldehid (aldoses) // un grup cetona (cetoses)
Sòlids cristal·lins
Dolços
Solubles en aigua
Reductors
5. Isomeria
gliceraldehid dihidroxicetona
Glúcids
1. Monosacàrids
a) Isomeria
b) Monosacàrids
cíclics
c) Principals
monosacàrids
2. Disacàrids
3. Polisacàrids
4. Heteròsids
Mateixa fórmula empírica diferents grups funcionals
Tautòmers (isòmers estructurals)
Les dues tenen fórmula empírica C3H6O3
Trioses (3 C) naturals
6. Isomeria
Glúcids
1. Monosacàrids
a) Isomeria
b) Monosacàrids
cíclics
c) Principals
monosacàrids
2. Disacàrids
3. Polisacàrids
4. Heteròsids
Mateixa fórmula empírica i mateixos grups funcionals diferent
disposició en l’espai
Estereoisòmers (isòmers geomètrics)
Carboni quiral (asimètric) quatre radicals diferents
R1
R2
R3
R4
7. Isomeria
Glúcids
1. Monosacàrids
a) Isomeria
b) Monosacàrids
cíclics
c) Principals
monosacàrids
2. Disacàrids
3. Polisacàrids
4. Heteròsids
Enantiòmers
Estereoisòmers (isòmers geomètrics)
Els OH de tots els carbonis quirals es troben en posició contrària
imatge especular mateixa molècula
D-treosa L-treosa
D L
8. Isomeria
Glúcids
1. Monosacàrids
a) Isomeria
b) Monosacàrids
cíclics
c) Principals
monosacàrids
2. Disacàrids
3. Polisacàrids
4. Heteròsids
Diaestereoisòmers (epímers)
Estereoisòmers (isòmers geomètrics)
Només tenen 1 OH en posició contrària la resta estan al mateix lloc
NO són imatge especular molècules diferents
L-eritrosa L-treosa
L
L
9. Isomeria
Glúcids
1. Monosacàrids
a) Isomeria
b) Monosacàrids
cíclics
c) Principals
monosacàrids
2. Disacàrids
3. Polisacàrids
4. Heteròsids
Activitat òptica
Estereoisòmers (isòmers geomètrics)
Desviació d’un feix de llum polaritzada
Un dels isòmers el desplaça a la dreta dextrògir (+)
L’altre isòmer el desplaça a l’esquerra levògir (-)
10. Monosacàrids cíclics
Glúcids
1. Monosacàrids
a) Isomeria
b) Monosacàrids
cíclics
c) Principals
monosacàrids
2. Disacàrids
3. Polisacàrids
4. Heteròsids
D-glucosa
β-glucosa α-glucosa
carboni anomèric (1)
11. Monosacàrids cíclics
Glúcids
1. Monosacàrids
a) Isomeria
b) Monosacàrids
cíclics
c) Principals
monosacàrids
2. Disacàrids
3. Polisacàrids
4. Heteròsids
Isomeria conformacional
Forma cis Forma trans
12. Principals monosacàrids
Glúcids
1. Monosacàrids
a) Isomeria
b) Monosacàrids
cíclics
c) Principals
monosacàrids
2. Disacàrids
3. Polisacàrids
4. Heteròsids
β-D-glucosa
β-D-manosa
β-D-galactosa D-fructosa
D-ribosa D-2-desoxiribosa
13. Enllaç O-glicosídic
monosacàrid + monosacàrid disacàrid + H2O
Glúcids
1. Monosacàrids
2. Disacàrids
a) Enllaç O-
glicosídic
b) Principals
disacàrids
3. Polisacàrids
4. Heteròsids
Tipus
α-glicosídic
β-glicosídic
Nomenclatura
Lletra (C inicial C final)
Exemple:
α(1→4)
15. 1. Monosacàrids
2. Disacàrids
3. Polisacàrids
a) Energètics
b) Estructurals
4. Heteròsids
Glúcids
Característiques
Cadenes molt llargues de monosacàrids o disacàrids
Poden ser lineals o ramificats
Enllaç O-glicosídic
Sucres lents
Insolubles en aigua
No són dolços
Formen sòlids no cristal·lins
No són reductors
Tipus
Homopolisacàrids
Heteropolisacàrids
16. 1. Monosacàrids
2. Disacàrids
3. Polisacàrids
a) Energètics
b) Estructurals
4. Heteròsids
Glúcids
Energètics
Midó
Reserva energètica dels vegetals (llavors cereals, fruits immadurs)
Amilosa
cadena lineal de glucoses α(1→4) (unes 250)
forma hèlix de 6 glucoses per volta
Amilopectina
cadena lineal de
glucoses α(1→4)
(unes 1000)
ramificacions amb
enllaços α(1→6)
cada 10 ó 20
glucoses
17. 1. Monosacàrids
2. Disacàrids
3. Polisacàrids
a) Energètics
b) Estructurals
4. Heteròsids
Glúcids
Energètics
Glicogen
Reserva energètica dels animals
Estructura amilopectina (ramificacions cada 8 glucoses)
S’emmagatzema al fetge i als músculs
Estructurals
Cel·lulosa
Paret cel·lular vegetals
Cadena lineal de glucoses (15.000) amb enllaç β(1→4)
Quitina
Exoesquelets invertebrats
(insectes, mol·luscs, etc.
Cadena lineal de NAG
amb enllaç β(1→4)
18. Glúcid + una altra molècula
Glucosaminoglicans
Peptidoglicans
Glúcids
1. Monosacàrids
2. Disacàrids
3. Polisacàrids
4. Heteròsids
glucosa + àcid urònic + proteïna
Exemples: sulfat de condroïtina, àcid hialurònic
propis dels vertebrats
pèptids + polisacàrids
paret bacteriana
Glicolípids
Glúcids + lípids
part exterior de la membrana cel·lular
Exemple: antígens grups sanguinis
Glicoproteïnes
Glúcids + proteïnes
Exemple: immunoglobulines
