1.
Glúcids

2.
Nomenclatura També s’anomenen hidrats de carboni o carbohidrats, degut a la seva relació química: C n (H 2 O) n El contingut energètic dels glúcids és de 16 kj per gram o 4 kcal per gram. Activitat Q 3.8

3.
Monosacàrids <ul><li>Tenen gust dolç i són solubles en aigua. </li></ul><ul><li>Formats per 3 a 7 àtoms de carboni (trioses, pentoses, hexoses,...) </li></ul><ul><li>Cada carboni té una funció alcohol, excepte un, que té un grup carbonílic (aldehid o cetona) </li></ul>

4.
Monosacàrids <ul><li>Es presenten en forma cíclica degut a que experimenten una reacció intramolecular (entre el grup aldehid o cetona del carboni 1 i el grup hidroxil del penúltim carboni. </li></ul>

5.
Tipus de monosacàrids <ul><li>Glucosa: Principal combustible metabòlic durant la respiració cel·lular. </li></ul><ul><li>Fructosa: Sucre que es troba a la fruita, mel i algunes verdures. </li></ul><ul><li>Galactosa: Es troba a la llet </li></ul>Als aliments tant la fructosa com la galactosa es troben formant part de disacàrids, i la glucosa de polisacàrids.

6.
Disacàrids <ul><li>Unió de 2 monosacàrids en una reacció anomenada condensació i on es forma l’enllaç glucosídic , que pot ser  o  i surt una molècula d’aigua. </li></ul><ul><li>L’enllaç glucosídic es pot trencar en una reacció anomenada hidròlisi . Aquesta consisteix en incorporar aigua a l’enllaç. </li></ul>

7.
Tipus de disacàrids <ul><li>Sacarosa: Sucre que fem servir per cuinar. S’extreu de remolatxa o canya de sucre. Formada per una glucosa i una fructosa unides per un enllaç  -glucosídic: G(1-2)F </li></ul><ul><li>Maltosa: Formada per dos glucoses unides per un enllaç  -glucosídic: G(1-4)G </li></ul><ul><li>Lactosa: Sucre que es troba a la llet. Formada per una glucosa i una galactosa unides per un enllaç  -glucosídic: G(1-4)Ga </li></ul>Activitat Q 3.9 i Q3.10

8.
Polisacàrids <ul><li>Cadenes de monosacàrids de glucosa units per enllaços gucosídics. </li></ul><ul><li>Tenen gran pes molecular i, per tant, no són solubles en aigua. La seva insolubilitat fa que siguin molècules òptimes per l’emmagatzematge dintre de la cèl·lula perquè gairebé no tindran efecte osmòtic. </li></ul>

9.
Tipus de polisacàrids <ul><li>Midó: Polímer de glucoses unides per enllaços  -glucosídics. Es troba a la fruita, verdures i cereals. Format per molècules d’amilosa i amilopectina. </li></ul><ul><ul><li>Amilosa: Cadena no ramificada de 200 a 500 molècules de glucosa. Presenta forma helicoidal </li></ul></ul><ul><ul><li>Amilopectina: Cadena amb ramificacions laterals. </li></ul></ul><ul><ul><li>Els grans de midó acostumen a portar 70-80% d’amilopectina i 20-30% d’amilosa. </li></ul></ul>

10.
Tipus de polisacàrids <ul><li>Cel·lulosa: Es troba a les parets cel·lulars vegetals. </li></ul><ul><ul><li>Format per molècules de glucosa unides mitjançant enllaços  -glucosídics. </li></ul></ul><ul><ul><li>S’anomenen polisacàrids no energètics i formen la fibra dietètica no digerible. </li></ul></ul>

11.
Tipus de polisacàrids <ul><li>Glicogen: Es troba al fetge i als músculs. </li></ul><ul><ul><li>Format per molècules de glucosa unides mitjançant enllaços  -glucosídics amb nombroses ramificacions laterals. </li></ul></ul>

12.
Tipus de polisacàrids <ul><li>Glicogen: Es troba al fetge i als músculs. </li></ul><ul><ul><li>És una forma d’emmagatzematge d’energia a través de la glucogenolisi (obtenció de glucosa del glicogen) o gluconeogènesi (formació de nova glucosa per formar glicogen) </li></ul></ul>

13.
Funcions biològiques del glúcids Activitat Q3.11 Cel·lulosa Estructural Midó i glicogen Reserva energètica Monosacàrids i disacàrids Energètica Glúcids a la natura Funció