1. Glúcids

2. Nomenclatura També s’anomenen hidrats de carboni o carbohidrats, degut a la seva relació química: C n (H 2 O) n El contingut energètic dels glúcids és de 16 kj per gram o 4 kcal per gram.

3. Monosacàrids Són sòlids cristal·lins, blancs, tenen gust dolç i són solubles en aigua. Formats per 3 a 7 àtoms de carboni (trioses, pentoses, hexoses, heptoses) Cada carboni té grup amb funció alcohol o un grup hidroxil , i un grup hidreogen, excepte un, que té un grup carbonílic (aldehid o cetona)

4. Monosacàrids Quan estan en dissolució, es presenten en forma cíclica degut a que experimenten una reacció intramolecular (entre el grup aldehid o cetona del carboni 1 i el grup hidroxil del penúltim carboni. Els monosàcarids ciclats en forma de pentagon s’anomenen furanoses , i en forma d’hexagon piranoses.

5. Nomenclatura: D/L La configuració D o L es determina prenen com a referència el carboni asimètric més allunyat del grup carbonil. O // C – H I OH – C – H I CH 2 OH O // C – H I H – C – OH I CH 2 OH Forma D Forma L

6. Nomenclatura:  La configuració  o  es determina en les formes cícliques, donat que apareixen dues estructures possibles segons si el radical –OH del primer carboni està en el mateix pla que el radical –CH 2 OH (  ) o en un pla oposat (  ).

7. Nomenclatura: +/- Si una substància desvia el pla de la llum polaritzada cap a la dreta, s’anomena dextrogira o ( + ), i si el desvia cap a l’esquerra s’anomena levogira o ( - ).

8. Tipus de monosacàrids: Pentoses Ribosa: Forma part RNA. Desoxiribosa: Forma part DNA. Ribulosa (cetosa) : Molècula que durant la fotosíntesi reacciona amb el diòxid de carboni, de manera que la matèria inorgànica passa a matèria orgànica.

9. Tipus de monosacàrids: Hexoses Glucosa: Principal combustible metabòlic durant la respiració cel·lular. Fructosa: Sucre que es troba a la fruita, mel i algunes verdures. Galactosa: Es troba a la llet Als aliments tant la fructosa com la galactosa es troben formant part de disacàrids, i la glucosa de polisacàrids.

10. Disacàrids Unió de 2 monosacàrids en una reacció anomenada condensació i on es forma l’enllaç O-glucosídic , que pot ser  o   i surt una molècula d’aigua. L’enllaç O-glucosídic es pot trencar en una reacció anomenada hidròlisi . Aquesta consisteix en incorporar aigua a l’enllaç.

11. Tipus de disacàrids Sacarosa: Sucre que fem servir per cuinar. S’extreu de remolatxa o canya de sucre. Formada per una glucosa i una fructosa unides per un enllaç  -O-glucosídic:  (1-2) Maltosa: Formada per dos glucoses unides per un enllaç  -O-glucosídic:  (1-4) Lactosa: Sucre que es troba a la llet. Formada per una galactosa i una glucosa unides per un enllaç  -O-glucosídic:  (1-4)

12. Polisacàrids Cadenes de monosacàrids de glucosa units per enllaços O-glucosídics. Tenen gran pes molecular i, per tant, no són solubles en aigua. La seva insolubilitat fa que siguin molècules òptimes per l’emmagatzematge dintre de la cèl·lula perquè gairebé no tindran efecte osmòtic.

13. Tipus de polisacàrids Midó: Polímer de glucoses unides per enllaços  -O-glucosídics. Es troba a la fruita, verdures i cereals. Format per molècules d’amilosa i amilopectina. Amilosa: Cadena no ramificada de 200 a 500 molècules de glucosa. Presenta forma helicoidal.  (1-4) Amilopectina: Cadena amb ramificacions laterals.  (1-4) i  (1-6) Els grans de midó acostumen a portar 70-80% d’amilopectina i 20-30% d’amilosa.

14. Tipus de polisacàrids Glicogen: Es troba al fetge i als músculs. Format per molècules de glucosa unides mitjançant enllaços  -O-glucosídics amb nombroses ramificacions laterals.

15. Tipus de polisacàrids Cel·lulosa: Es troba a les parets cel·lulars vegetals. Format per molècules de glucosa unides mitjançant enllaços  -O-glucosídics.  (1-4) S’anomenen polisacàrids no energètics i formen la fibra dietètica no digerible.

16. Tipus de polisacàrids Quitina: Component essencial de l’exosquelet dels artròpodes. És un polímer de N-acetil glucosamines unides mitjançant enllaços  (1-4). Presenta un enllaç N-glucosídic on el grup –OH d’un monosacàrid s’uneix a un àtom de nitrogen d’una altra molècula.

17. Funcions biològiques del glúcids Funció Glúcids a la natura Energètica Monosacàrids i disacàrids Reserva energètica Midó i glicogen Estructural Cel·lulosa i quitina