BASÍLICA DE SANTPERE DEL VATICÀ Nom : Sant Pere del Vaticà Arquitectes : Donato Bramante Antonio de Sangallo el Jove Rafael Sanzio Michelangelo Buonarroti Giacomo della Porta Carlo Maderno Bernini Localització : Ciutat del Vaticà (Roma) Estil : Barroc
La Basílicade Sant Pere del Vaticà (en italià Basilica di San Pietro in Vaticano ) és un dels principals edificis del Catolicisme i el més gran tant en importància, ja que és l'església dels papes, com per les dimensions, ja que fa 218 metres de llargada i 130 d'alçada. Està situada a la riba del riu Tíber, dins del territori del Vaticà, estat independent dins de la ciutat de Roma.
HISTÒRIA DE L’EDIFICILa construcció de l'edifici actual s'inicià el18 d’abril de 1506. El projecte, dirigit per Bramante , consistia en un edifici amb planta de creu grega inscrita en un quadrat i coberta per cinc cúpules (un clar exemple de planta centralitzada, típica del renaixement i del seu interès per la geometria); la central en el creuer i les restants en els angles, inspirada en l'església de Santa Maria Dei Fiori a Florència.
7.
Bramante va morirel 1514 i els seus successors Rafael, Fra Gioconda da Verona i Giuliano de Sangallo varen canviar aquest pla genial; a la seva mort només s'havia edificat poc més que els quatre grans pilars que havien de sostenir a la gran cúpula central. Posteriorment, el Papa Pau III va encomanar la direcció de les obres a Miquel Àngel , que va reprendre la idea de Bramante de planta en creu grega. El disseny original de Brahamante tenia problemes estructurals que varen ser corregits per Miguel Angel. La més important aportació de Miguel Àngel va ser la gran cúpula que es troba just sobre l'altar major i la tomba de l'apòstol Pere; que malgrat el seu pes, sembla surar en l'aire, i que va ser acabada pels arquitectes que van succeir a aquest gran artista com directors de l'obra.
8.
LA CÚPULA Lacúpula dissenyada per Miquel Àngel , té 138 metres d’altura, aguantada interiorment amb quatre enormes pilars massissos de 18 metres d’amplada. Exteriorment els nervis de pedra s’aixequen des de la columnata del tambor per aguantar el llanternó i remarcar la verticalitat del conjunt, que mostra una silueta encara més dinàmica. Aquesta cúpula la va acabar Giacomo della Porta l’any 1573, després de la mort de Miquel Àngel. 42,5 mt
9.
A la basede la cúpula hi ha una cinta on es llegeix: TV ES PETRVS ET SVPER HANC PETRAM ÆDIFICABO ECCLESIAM MEAM ET TIBI DABO CLAVES REGNI CÆLORVM ("Tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església i et donaré les claus del Regne del Cel"). Cada lletra té 2 metres d'alçada.
10.
FAÇANA Té propde 115 metres de llarga i gairebé 46 metres d'alçada, va ser construida per Carlo Maderno entre 1607 i 1614, i s'articula a través de la utilització de columnes, d'ordre gegant que enmarquen les entrades i la Loggia dell Benedizioni , el lloc on s'anuncia als fidels l'elecció d'un nou Papa.
11.
INTERIOR La naucentral, de 187 metres de llarg i uns 45 metres d'alçada, està coberta per una amplia volta de canó i culmina darrere del colossal baldaquí de Sant Pere , en la monumental Cadira de Sant Pere .
El Baldaquí deSant Pere (1624-1633), obra de Gianlorenzo Bernini , cobreix l’altar situat al creuer, damunt de la tomba de l’apòstol. És un grandiós templet de bronze sostingut per quatre columnes salomòniques, inspirades en la columna que es conserva al Vaticà i que suposadament va pertànyer al Temple de Salomó. El conjunt es remata amb unes airoses volutes i la gran creu
14.
CÀTEDRA DE SANTPERE Bernini va realitzar aquest altar entre 1651 i 1666, dins del qual es troba la càtedra (cadira ) de Sant Pere. La llum travessa un gran vitrall, simbolitzant la Glòria i al mig un colom, símbol de l’Esperit Sant Sota l‘Esperit Sant es situa la cadira de Sant Pere, recoberta de bronze amb relleus daurats, sostinguda i guardada per quatre figures colossals de sis metres d'alçada, que representen els Sants Pares de l’Església, dos de l’església occidental i dos de la oriental
15.
LA PIETAT DEMIQUEL ÀNGEL A la primera capella a la dreta es troba la famosa Pietat de Miquel Àngel , el treball dels primers anys del mestre (1499) i que es destaca per la seva harmonia i la seva blancor.