Tema elaborat per Pau Tobar per als i les alumnes de 2n de Batxillerat. Està elaborat en base als criteris de la coordinació de les Proves d'Accés a la Universitat. En aquest sentit ens centrem en la pintura i l'escultura, i deixem una mica més de banda l'arquitectura. En aquesta presentació trobareu obres de Bernini, La imatgeria espanyola, Rubens, Rembrandt, Ribera i Velázquez.
2. BARROCReferents Històrics
El Barroc és un moviment cultural i artístic que va tenir lloc a Europa
aproximadament des del 1600 fins el 1750.
Focus d’influència: ROMA Papal.
- influenciarà a tot l’art europeu
- profunda crisi económica, política, social i cultural
EUROPA
Al segle XVII hi havia diversos sectors enfrontats:
la cúria romana.
l’església catòlica.
la cort reial de Versalles.
Holanda calvinista i burgesa.
CATÒLICA
PROTESTANT
luterans
calvinistes
anglicans
3. BARROC
Renovació i Reforçament del poder papal i del catolicisme
- Concili de Trento (1545-63)
Papa com a centre
Jesuites com ariet ideològic
El protestantisme avança
pel nord d'Europa
CONTRARREFORMA
Europa
-consolidació de les grans monarquies
-reis autoritaris
-magnificiencia i luxe
El triomf de la ‘‘ciència nova’’ (Galileu,
Kepler, Descartes, Newton, Bacon...)
significà l’esfondrament complet de la
filosofia i de la ciència aristotèliques.
Referents Històrics
4. BARROCReferents Històrics
França Anglaterra
Regnes
Hispànics
Estats
Pontificis
Estat absolutista
poder del Rei
l'estat sóc jo
revolució de
Cromwell.
reprèn la
tradició
parlamentaria
després de la
decapitació
de Carles I
període de
decadència política.
bonança en les arts i
les lletres.
consolidació del Nou
Món.
domini de: Flandes,
Nàpols i Llombardia.
separació d'Holanda
bonança política.
Apogeu de les
arts.
5. BARROCReferents Històrics
SEGLE XVIII A ESPANYA
BORBONS
Felip d'Anjou, 1700-1746
Felip V d'Espanya
-primer rei de la Dinastia
Borbó al tron del Regne
d'Espanya
-va instaurar el centralisme,
a l'estil de l'absolutisme
borbònic instaurat a França
HABSBURGS
Felip III
Felip IV
Arxiduc Carles, 1665-1700
Carles II de Castella
darrer monarca de la casa
d'Àustria
SEGLE XVII A ESPANYA
6. BARROC
-afebliment del poder reial
Abolició de la monarquia en 1789
Referents Històrics
França
Moviment il.lustrat influència cultural
Enciclopèdie
D'Alambert
Diderot
7. Localització BARROC
Venècia Flandes
-art burgès
- preocupació per la realitat de la
vida qüotidiana
França
- s'aparta de l'exuberància italiana
- formes més academicistes
BARROC (XVII i XVIII)
Roma papal
- art contrareformista
- barroc exuberant
ROCOCÓ (XVIII)
França
residències senyorials
Alemanya
arquitectura monumental
(civil i religiosa)
9. BARROCDates significatives
1599 Neix Velázquez (pintor de Felip IV)
1600 Fundació de la Compañía de las Indias
1613 Rusia: Puja al tron el primer Zar
1618-1648 Guerra dels trenta anys
1642 Descubriment d'Austràlia
1661 França: Puja al poder Lluis XIV
1682 Newton descobreix la llei de la Gravetat
1776 Naixement dels Estats Units d'Amèrica
1789 Revolució Francesa
1793 Lluis XVI és guillotinat
10. Característiques
El Barroc utilitza una iconografia directa i teatral, amb tendència a una
abundància d’ornamentació.
L’obra equilibrada, serena i racional del Renaixement es substituïda per
l’expressió desequilibrada del Barroc.
Estil sofisticat, emocional i extravagant, per bé que no tingué
uniformitat.
BARROC
barroco barrueco (perla defectuosa)
11. Producció
Església Monarquia Burguesia
BARROC
Burguesia protestant
artística
Església i poder reial
- càrrega ideològica
- artista com a transmissor d'un missatge
Arquitectura com a continent de l'escultura i la pintura
12. Característiques
El Rococó és un estil ric i suggeridor que es desenvolupa a França i
passarà a l'Europa central.
És un art al servei de la comoditat, del luxe i de la festa.
- art distanciat, refinat i aristocràtic.
- més importància als criteris de plaer que als d'espiritualitat.
Concepte de l'art per l'art.
- culte a la bellesa sensual.
- llenguatge formal, graciós i melodios
Últim estil en que els conceptes de bellesa i d'art són sinònims.
Societat frivola, cansada i passiva, que cerca plaer i repòs en l'art.
ROCOCÓ
rococó rocaille (element de decoració)
13. Arquitectura
L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del segle XVII fins dos
terços del segle XVIII. En aquesta última etapa es denomina estil rococó.
Es manifesta a gairebé tots els països europeus i, en el que eren en aquell
temps, les colònies d'Espanya i Portugal a Amèrica, avui països
independents.
BORROMINI
BERNINI
Versalles
BARROC
14. Arquitectura
Característiques
BARROC
Integració de l'arquitectura i els monuments en el marc urbà.
-finalitat pràctica i simbólica (fonaments de l'urbanisme modern)
- La creació de noves tipologies per a edificis concrets.
Les obres són: palaus, religioses, urbanístiques, grans jardins galeries.
15. Arquitectura
- Rebuig de la simplicitat i la recerca del complex.
- No renega de les formes clàssiques (columnes, arcs, frontons, frisos)
però les transforma de manera fantasiosa.
- S’adopta l’el·líptica, la forma oval.
- Parets còncaves i convexes, és a dir sempre ondulades.
- Abandonament de línies rectes i superfícies planes.
- La creació de noves tipologies per a edificis concrets.
Les obres són: palaus, religioses, urbanístiques, grans jardins galeries.
Característiques
BARROC
16. Urbanisme BARROC
De la ciutat papal a la ciutat del rei
Papa Sixt V (1585-1590)
Ciutat capital
(ROMA)
-traçar grans vies per unir les
set basíliques (pelegrins).
-Roma com una gran església.
1 URBANISME D'INTEGRACIÓ GENERAL
Plaça Sant Pere del Vaticà
-façana de la basílica
-plaça
-obelisc amb creu
Plans reguladors
2 URBANISME D'INTEGRACIÓ PUNTUAL
Piazza Navona
-tractament unitari dels edificis
església de Santa Agnese
font dels Quatre Rius
17. Arquitectura
BERNINI
Columnata de la plaça de Sant Pere Vaticà
1656-57, Roma
- planta el.líptica
- columnes com a grans braços
- estructura clàssica però amb una nova
concepció més teatral i expressionista
BARROC
18. Arquitectura
Façana de la basilica de Sant Pere, 1607-1612
- utilització de l'ordre gegant
- no correspondència entre façana i naus
MADERNO
Carlo Maderno 1556-1629
Arquitecte.
Modifica l'estructura de Sant Pere
BARROC
20. Urbanisme BARROC
De la ciutat papal a la ciutat del rei
Reis Borbons (Lluís XIV)
Ciutat capital
(PARÍS)
Plans reguladors
Plaça com a element individual
Place VendômePlace des Victoires
21. Religiosa BARROC
Església Barroca
concepció unitària
(com una escultura)
Esglésies
Representació del poder religiós
1 litúrgia com a vehicle transmissor
(idees Contrareforma)
Arquitectura
2 l'eucaristia
3 la paraula
4 la penitència
5 l'oració
pag. 290
22. Església de Gesú
Primera església barroca
1554 Miquel Àngel redissenya un projecte existent
1568 Vignola la torna a redissenyar :
-gran passadís amb un púlpit lateral, per facilitar la predicació
-un altar central per a la celebració de l'Eucaristia.
1575 mort Vignola
l'obra passa sota la direcció de Giacomo della Porta fins 1580.
-reelabora el disseny de la façana
-projectà la cúpula.
1584 consagració
BARROC
IL VIGNOLA
Religiosa
Arquitectura
23. Arquitectura
Església de Vierzehnheiligen
església Rococo
-continua cercant la fusió de les diverses
parts dels espais en un tot unitari.
-estil més carregat i sofisticat.
ROCOCÓ
JOHANN BALTHASAR NEUMANN
24. Escultura
Desenvolupada principalment a Italia.
Estudi dels models clàssics i renaixentistes.
Moviment com a nou concepte escultòric.
Bernini va eclipsar la resta d'artistes de la seva època.
BERNINI
BARROC
25. - Gran riquesa decorativa tant en els espais interiors com a l’exterior.
- Amor desenfrenat pel curvilini i el triomf de la columna salomònica.
- Temes religiosos i mitològics.
BARROCEscultura
Característiques
26. -Moviment.
-desenvolupada en façanes, retaules i monuments.
Materials
-pedra, marbre combinat amb alabastre i bronze. (Espanya la fusta)
Tipologia i temàtica
-temes religiosos, monuments funeraris, mitològic (amb sentit simbòlic
referit a les virtuts humanes).
Unifacialitat
-figura exempta relacionada amb el relleu.
BARROCEscultura
Característiques
27. Escultura
Gian Lorenzo Bernini 1598-1680
Arquitecte, escultor, pintor, decorador i urbanista.
Acostumbrava a representar les figures en el moment de màxima tensió.
Utilització del nu en les composicions.
-influencia hel.lenística
-teatralitat compositiva
-escenes complicades
-escultura al servei de l'arquitectura
-busca els efectes emotius per tal de commoure l'espectador
-empra l'escorç i les posicions violentes i desequilibrades
OBRA
Mitológica Apol.lo i Dafne
Religiosa Baldaquí de Sant Pere
Santa Teresa
Retrats Bust de Lluis XIV
BARROC
Bernini com a model
BERNINI
29. Escultura
BERNINI
Apol·lo i Dafne, 1621-1623
Escultura a grandària real
Talla en marbre
exposada a la Galeria Borghese a Roma
La transformació la relata Ovidi en les seves Metamorfosis.
Aquest mite il·lustra l'origen d'un dels símbols típics del
déu, la corona de llorer.
BARROC
30. Escultura
BERNINI
El rapte de Proserpina 1621-1622
encarregada per Scipione Borghese
grup escultòric de marbre
Representa a Proserpina (Perséfone a la mitologia grega) sent raptada per Plutó
(Hades a la mitologia grega), sobirà dels inferns.
BARROC
31. Escultura
BERNINI
Éxtasis de Santa Teresa, 1647-1651
Església de Santa Maria de la Victoria, Roma.
encàrrec del cardenal Cornaro, per a ser
col.locada a la seva tomba.
-tractament pràcticament pictòric
lleugeresa de les teles quasi immaterial.
sensació de pes de la santa desmaiada.
núvols esculpits.
BARROC
32. Fontana dei Quattro Fiumi, 1651
Font dels Quatre Rius
Piazza Navona de Roma (Itàlia)
sota el papat d'Innocenci X
Escultura
BERNINI
Piazza Navonna
BARROC
33. Pintura
Plasmació amb realisme de la vida en la seva totalitat.
Reflecteix els seus aspectes més dolorosos:
Nous temes
-la vellesa
-la tristesa
-la lletgesa
CARAVAGGIO
CANALETTO
VERMEER
RUBENS
REMBRANDT
BARROC
34. - Obres per a esglésies, palaus o cases particulars.
Esglésies
- Pintura religiosa amb funció propagandística.
- obres realitzades per a un espai determinat (integració en l'entorn)
Palaus i cases particulars
- pintura com a ostentació del monarca, noble o burges.
- Temàtica variada (retrats, mitologia, al.legories, natures mortes,
paisatges i temes històrics).
BARROCPintura
Característiques
36. - S’utilitzen efectes de llum (clarobscur), jocs de perspectiva.
- Recerca de la sorpresa. Gust pel dramàtic, escenogràfic i teatral.
- Figura humana com a centre del quadre.
BARROCPintura
Característiques
37. 5- Barroca: influències de Miquel Àngel i Ticià
RUBENS predomini del color sobre el dibuix, composicions obertes o
centrífugues, unitàries, complexes i en profunditat.
BARROCPintura
Característiques
1- Classicista: recuperació de l'ordenació del Cinquecento i valoració del dibuix
POUSSIN rigidesa i ordre en les composicions
2- Naturalista: realitat com a model. Pren com a model allò vulgar
CARAVAGGIO forts contrastos de llum i ombra; tenebrisme
3- Realista: pren com a model la realitat observable i tangible i la trasllada a la
composició amb tota fidelitat
REMBRANT pinta una societat contrària a la seva manera d'entendre l'art
VERMEER retrata una societat tranquil.la i benestant
4- Academicista: regles estrictes
LE BRUN
Hi ha cinc tendències:
38. Pintura
Nicolas Poussin 1594-1665
Recuperació del món clàssic.
Rigidesa i ordre.
Formes delimitades pel dibuix.
Simbolitza les virtuts de la claredat, la lógica i l'ordre.
BARROC
POUSSIN
CLASSICISTA
39. Pintura
Caravaggio 1571-1610
Michelangelo Merisi
Tenebrisme
Pinta la realitat tal com és.
Temes religiosos.
Un únic focus de llum.
Utilitza contrastos violents de llum i ombra.
Colora primaris.
Utilització d'escorços violents.
BARROC
CARAVAGGIO
NATURALISTA
40. Pintura
CARAVAGGIO
La vocació de Sant Mateu, 1599-1600
Capella Contarelli, Roma
Oli sobre llenç
-els personatges són sempre els subjectes principals dels seus quadres.
-sensació de moviment: escorços, ondulacions
-configuració asimètrica
-desplaçament del personatge principal
-llum des d'una finestra que està fora del quadre
BARROC
41. Pintura
CARAVAGGIO
Crucifixió de Sant Pere, 1601
Capella Cerasi, Roma
-predomini del color sobre la línia
-contrastos: llum/ombra
-composició asimètrica
-línies diagonals
BARROC
42. Pintura
CARAVAGGIO
Judit i Holofernes, 1599
Galeria Nacional d'Art Antic, Roma
Oli sobre llenç
Quadre d'inspiració bíblica.
-general mort(Holofernes) decapitado por Judith, la dona
que el va seduir en una nit.
Provocava reaccions d'horror i sorpresa entre els visitants.
BARROC
43. Pintura
CARAVAGGIO
Xicot amb cistella de fruites, 1593
Galeria Borghese, Roma
Oli sobre llenç
Figura humana (el cos humà és un objecte de fascinació)
-gran cura en representar-lo
-molt realisme
-predilecció pels cossos masculins
BARROC
44. Pintura BARROC
VERMEER
Vermer 1632-1675
Johanes Vermeer Van Delf
Pintor holandes
-només es coneixen unes 35 obres.
Les seves primeres obres són de tipus històric.
Pintura costumista.
Es reconegut per la seva maestria en l'us i
tractament de la llum.
HOLANDA
Edat d'Or holandesa
Extraordinari floriment:
polític, econòmic i cultural
REALISTA
45. Pintura
La lletera, 1660
Rijksmuseum d'Amsterdam
oli sobre tela 45'4 x 41 cm
dona abocant llet en un bol.
-preocupació del detall
-difusió de la llum
BARROC
VERMEER
46. Pintura
La lliçó de música, 1662-1665
col·leccions reials del Palau de
Buckingham, Londres.
Oli sobre tela
En una habitació il·luminada en ple dia,
una dona d'esquena, contra la paret del
fons, toca l'espineta, mentre l'escolta un
home que es troba al seu costat,
dempeus, que la mira amb atenció.
A la tapa de l'instrument pot llegir-se: «La
música és companya de l'alegria i medecina
per als dolors».
BARROC
VERMEER
47. Pintura
Al.legoria a la pintura, 1666-1668
Museo de Historia del Arte de Viena,
Austria
oli sobre tela
120 x 100 cm
-obra més gran de l'artista.
BARROC
VERMEER
48. BARROCPintura
REMBRANDT
Rembrandt 1606-1669
Rembrandt Harmenszoon van Rijn
És un dels més grans pintors i gravadors de la història de l'art europeu.
Pertany a l"edat d'or holandesa".
Havent aconseguit triomfar com a jove pintor de retrats, els seus últims
anys van estar marcats per la tragèdia personal i dificultats financeres.
Les seves obres més representatives són retrats dels seus
contemporanis, autoretrats i il·lustracions de les escenes de la Bíblia.
Els seus autoretrats formen una única i íntima biografia.
REALISTA
51. BARROCPintura
LE BRUN
ACADEMICISTA
Charles Le Brun 1619-1690
Va treballar pel rei Lluís XIV
-grans retables i quadres sobre batalles
Les seves pintures més importants són a Versalles (pintures murals del
sostre de la Galeria dels Miralls) i al Louvre (decoració del sostre de la
Galeria d'Apol.lo).
52. BARROCPintura
RUBENS
Rubens 1577-1640
Peter Paul Rubens
Diplomàtic i pintor de l'escola flamenca.
Estil exuberant emfasitzava moviment, color, i sensualitat.
temes: pictòrics, de religió, d'història, de mitologia
clàssica, escenes de caça, retrats, il·lustracions per a
llibres i dissenys per a tapisseries.
Es calcula que va arribar a pintar uns 3.000 quadres
-els membres del seu taller treballaven en cadena
BARROCA
54. BARROC
obra d’un extraordinari dinamisme, fruit de la disposició en diagonal dels
cossos nus i de la vitalitat que manifesten.
Pintura
RUBENS
El rapte de les filles de Leucip, , 1617
Oli sobre tela
222 × 209 cm
Alte Pinakothek, Munic
55. ROCOCÓPintura
Característiques
Nascut a França i desenvolupat a Europa de manera desigual.
- reflex artístic de la sofisticada societat de l'Antic Règim.
-galanteria, elegància, exotisme, caprici, erotisme, sofistificació,...
Pintura galant
Colors: clars; gris, verd poma, blau cel, rosa pàl.lid o beix
Temes: la dona dolça i femenina, l'amor, escenes de festes,
jardins idíl.lics
Pinors: FRANÇA Watteau, Fragonard, Boucher i Chardin
ANGLATERRA VanDyck, Gainsborough, Reynols
ITÀLIA Il Canaletto, Guardi, Tiepolo
56. Pintura
WATTEAU
Embarcament a Citera, 1718
ROCOCÓ
Antoine Watteau 1684-1721
Va ser un dels primers representants del moviment Rococó.
-creació del génere de les fêtes galants (escenes amoroses i
divertides amb un encant idílic i bucólic)
-li agradava representar el teatre en els seus quadres.
obres: Pierrot
Pèlerinage à l'île de Cythère
FRANÇA
57. Pintura
GAINSBOROUGH
Mr. I Mrs Andrews, 1750
ROCOCÓ
Gainsborough 1727-1788
Gran mestre del retrat i del paisatge juntament amb les escenes
populars i costumistes.
ANGLATERRA
58. Pintura
IL CANALETTO
El Gran Canal i l'església de la Salute,
1730
ROCOCÓ
Il Canaletto 1697-1768
Giovanni Antonio Canal
fou el pintor de Venècia per excel·lència.
-la Venècia que Canaletto va portar als seus quadres no és la minuciosa
representació topogràfica de la ciutat, sinó producte de la seva imaginació.
ITÀLIA
59. ESPANYA
ARQUITECTURA
Exuberància decorativa (interior/exterior esglésies)
Churrigueresco; molt recarregat
Corbes i jocs de llums i ombres
ESCULTURA
Fusta policromada
Peedomini de temes religiosos
Gran realisme: cares demacrades, ferides obertes signes de dolor i patiment
Doloroses
PINTURA Segle d'Or
Realisme.
Contrast amb els problemes econòmics
Religiositat pròpia (esperit de la contrarreforma)
BARROC
61. BARROCPintura
VELAZQUEZ
Segle XVII és el Siglo de Oro de les arts a Espanya.
característiques
-predominen els temes religiosos. (Contrarreforma)
-influència del tenebrisme de Caravaggio en el tractament de la llum.
-deliberada absència de sensualitat (per la Inquisició)
-principal client és la poderosa Església de l'época. (Excepte en el cas
de Diego Velázquez i els pintors de la Cort)
Pintura Barroca a Espanya
62. BARROCPintura
VELAZQUEZ
Velázquez 1599-1660
Diego Rodriguez de Silva Velázquez
És el pintor espanyol més important i un dels artistes més valorats i
influents del món.
Va ser pintor de la Cort.
Va fer retrats de gran realisme i penetració psicològica.
Va pintar escenes històriques i mitològiques.
Visqué a l'anomenat Segle d'or espanyol.
Reconeixement universal del seu art a partir de 1850 i especialment
entre 1880 i 1920, gràcies a l'atenció dels pintors impressionistes
francesos, per als quals Velázquez va ser un referent.
Édouard Manet estava meravellat amb la seva pintura i va qualificar
Veláquez com:
el pintor de pintors i el pintor més gran que mai no ha existit.
63. BARROC
La forja de Vulcà, 1630
Obra pintada sense encàrrec reial,
Un gravat d'Antonio Tempesta
podria haver servit d'inspiració.
Pintura
VELAZQUEZ
Tema mitològic
Narració el moment en què el jove déu Apol·lo comunica a Vulcà (déu del foc i
protector dels ferrers) l'adulteri de la seva dona Venus amb Mart (déu de la guerra)
per qui està forjant una armadura.
64. BARROCPintura
VELAZQUEZ
La rendició de Breda, 1634
Nova forma de captar la llum. Nou estil
pictòric: tècnica molt fluida. (deixant
veure la seva preparació)
-els dos protagonistes estan situats al
centre de l'escena i sembla més que es
relacionin com a amics que com a
enemics.
-esperit de l'obra trencat amb la
tradicional representació de l'heroi militar,
que apareix dret sobre el derrotat.
-soldats tractats com a retrats.
soldats holandesos es mostren en
desordre
-llances aixecades dels soldats espanyols
victoriosos.
65. BARROCPintura
VELAZQUEZ
Venus del mirall,
1649-1651
Tema mitològic.
Obra pintada durant la seva
estada a Itàlia.
Representa la deessa Venus
en una pose eròtica. El seu
fill, el déu Cupido li aguanta
un mirall.
No tracta la figura com a una
deessa sinó com a una dona.
66. BARROCPintura
VELAZQUEZ
Retrat del Papa Innocenci X, 1650
Penetrar en la psicologia del personatge.
Expressió del rostre molt tensa, amb una
arrufada de celles que fa palès la
rigidesa del seu caràcter.
- color vermell sobre vermell.
- no hi ha idealitza del cutis del papa.
S'ha dit que, quan el papa va veure
acabada l'obra, va exclamar, una mica
desconcertat: Troppo vero! («Massa
veraç»)
67. BARROC
Las Meninas, 1656
Com a tema central, mostra la
infanta Margarida tot i que la
pintura presenta altres personatges,
inclòs un autoretrat del propi
Velázquez.
-gran habilitat en tots els
problemes de composició de
l'espai, la perspectiva i la llum.
Un mirall col·locat a la part del fons
de la pintura reflecteix les imatges
del rei Felip IV de Castella i la seva
dona.
Pintura
VELAZQUEZ
68. BARROC
Les filadores, 1656
Encàrrec per a Pedro de Arce
(personatge influent a la cort de Madrid)
-tema de la pintura: mite clàssic de Les
Metamorfosis (llibre VI) d'Ovidi: Minerva
converteix Aracne, una teixidora molt
hàbil, en una aranya; el càstig és per
haver tingut l'atreviment de desafiar-la en
l'art de teixir.
-colors que empra són quasi monocroms
-capes de pintura molt fines i diluïdes
-pinzellada molt solta (impressionistes)
-«perspectiva aèria»
-sembla dotar de moviment a les figures
Pintura
VELAZQUEZ
70. Arquitectura
- Roma com a centre
- Moviment (corbes, columnes salomòniques, plantes el.líptiques o ovalades)
- Efectes de llum i ombres
- Cùpules molt grans i decorades
- Construcció de palaus i mansions molt grans
Escultura
- Moviment
- Fugacitat = acció instantània
- Volum (plecs)
- Naturalisme (sorprendre a l'espectador)
- Diversos punts de vista
Pintura
- Moviment (escorços, asimetries, ondulacions)
- Importància del color
- Clarobscur = llums i ombres (volum i profunditat)
- Composicions en diagonal
- Realisme
Característiques BARROC
