Comentari de l'obra de Borromini per 2n Batx, Hº de l'Art. Fonts: "The power of Art" de Simon Schama, capítol sobre Bernini (molt recomanable). Presentacions de ppt a Slideshare. HIstòria de l'Art de Gombrich. Història Mundial de l'Art. Visualart de Vicens Vives.

1. San Carlo alle Quattro Fontane

2. Francesco Borromini (1599-1667)
Francesco Castelli va començar
treballant a la cantera amb el seu
pare, com a picapedrer, però aviat
anà a Milà a estudiar, on tallà marbre
per a la catedral.
El 1619 arribà a Roma, on canvià el
seu cognom pel de Borromini, i
començà a treballar per un parent,
llunyà Carlo Maderno, al Vaticà.
També col·laborà amb Bernini al
palau Barberini. Als pocs anys de
treballar junts es produí entre ells
una enemistat que duraria per
sempre.

3. Durant el pontificat
d'Inocenci X (1644-55) guanyà
la confiança del papa i
desplaçà a Bernini del lloc
d’arquitecte principal de
Roma. Quan es nomenat papa
Alexandre VII (1655-57) de
nou ocupa el primer lloc
Bernini i l’enfrontament entre
ambdós arquitectes es fa més
intens. Llavors Borromini es
dedica a completar els
interiors de Sant’Ivo alla
Sapienza i Sant Joan de
Laterà. També completa la
façana de San Carlo.

4. L’obra de Borromini és molt original.
Les principals característiques són:
1.Ús de l’orde gegant, de forma complementària i
alternada.
2. La planta central, com la moltes de les esglésies
barroques.
3. Dinamisme espacial. Aquest basat en el joc de la
corba, la contracorba, l'el·lipsi i els espais còncaus i
convexos, duts a la màxima expressió per reflectir
moviment.
4. Ús de la llum.
5. Incorporació de l’escultura a l’arquitectura.
6. Materials simples i econòmics.
7. Esquema geomètric modular.

5. Context històric
Els Estats Pontificis, amb Roma com a centre, es trobaven
en un moment àlgid, i les idees de la Contrareforma
s’imposaven als països catòlics. Fou un segle de gran
desenvolupament artístic, l’art era l’expressió del poder
religiós.
San Carlo alle Quattro Fontane s’ha de situar en aquesta
època d’expansió i reforma urbanística de la ciutat de
Roma. L’època en que els papes, a través de les
manifestacions artístiques, tant religioses com civils,
demostraven la seva força i poder. Les esglésies barroques
van començar a ser la mostra més clara d’aquest art religiós
que volia impressionar, juntament amb la seva decoració
escultòrica i pictòrica.

6. Documentació general
Nom: San Carlo alle Quattro
Fontane
Autor: Francesco Borromini
(1599-1667)
Cronologia: església i claustre
1638-1641, façana 1665-1667
Localització: Roma
Estil: Barroc
Materials: pedra a l’exterior i
maons, estuc i marbre a
l’interior
Sistema constructiu:
arquitravat i voltat

7. Anàlisi formal: Elements de suport i suportats
Funció de
càrrega:
columnes
gegantines que
envolten el
perímetre de
l’església.
Tots els
elements
participen en
un únic impuls
amb tendència
ascensional.

8. Sobre els capitells
hi ha un
entaulament amb
cornisa corba.
Sobre la cornisa
hi ha un cos
intermedi format
per arcs de mitja
volta i petxines
que sostenen la
cúpula
el·lipsoïdal.
cúpula el·lipsoïdal.

9. Espai exterior
Façana dividida
en dos nivells
independents
però relacionats.
Dos pisos amb un
ordre de
columnes
gegants,dividits
en 3 carrers.

10. Cada pis té
un ordre de
columnes
menors.
Primer pis:
porta d’accés i
a sobre una
fornícula amb
una estàtua.
Aquesta es
correspon amb
un medalló
Es completa
amb un
entaulament
horitzontal i
amb
obertures en
forma de
nínxol.
La cornisa
ondulada es
repeteix a les
dues plantes.
A la superior
forma com un
frontó.

11. Les ales d’uns
querubins
formen com un
timpà sobre el
cap de l’estàtua
central.
La gran alçada de
les columnes i la
proximitat entre
elles crea
sensació de
moviment
ascendent.

12. Els carrers laterals són còncaus i el central convex,
per tant, cada element de la façana, i sobretot aquesta
estructura ondulada, potencien el moviment.
Façana ondulada formada per entrants i sortints,
còncaus i convexos.

13. Els capitells, basats en l’ordre corinti, torcen les volutes cap
enfora en comptes de cap endins.

14. Al pis
superior
trobem un
petit templet
i el medalló,
sostingut per
àngels, trenca
l’entaulament
La llum, que crea zones de clarobscur, li dóna un
aspecte canviant, per tant, moviment.
També sensació de verticalitat i lleugeresa.

15. Les zones de
clarobscur fan
variar l’aspecte
de la façana.
Al xamfrà, sobre
una de les
fonts, s’hi aixeca
la torre
campanar
quadrada, dissen
yada pel seu
nebot.

16. Espai interior
La planta es pot definir a
partir d’un espai central
entre octagonal i ovalat, on
tots els elements, sinuosos i
ondulants, donen
dramatisme al conjunt.
A l’eix longitudinal s’hi ha
afegit dos espais
semicirculars, el vestíbul o
entrada i la capella major.
Capella
major
Entrada

18. 16 columnes gegantines d’ordre compost suporten
l’entaulament, el qual contorneja l’església seguint les
capricioses formes de la planta. Aquestes columnes
“modelen” el mur conferint-li un ritme propi. Per la seva
grandària dona una aparença més reduïda a l’espai interior
que la que té realment.

19. Les columnes permeten
crear portes, nínxols i
capelles als intercolumnis.

20. 4 semicúpules de quart
d’esfera cobreixen les
capelles i els vestíbul.
Entre aquestes s’hi
articulen 4 petxines
àmplies que defineixen la
cúpula ovalada.

23. La cúpula ovalada és
impressionant. Està
formada per cassetons
geomètrics (octàgons,
creus i hexàgons) que es
van fent més petits,
seguint les lleis de la
perspectiva, a mesura
que s’enlairen. Així
donen sensació de més
alçada i amplitud. Està
coronada per una
llanterna que il·lumina,
a través de les seves
lluernes, de manera
natural l’interior.

24. Està coronada
per una llanterna
que il·lumina, a
través de les
seves lluernes, de
manera natural
l’interior.

25. Un ocell blanc, l’Esperit Sant, sobre un fons daurat,
corona la cúpula. Una altra font de llum són les
finestres situades directament sobre la biga mestra,
semiocultes per la decoració, que creen l’efecte que la
cúpula està suspesa sobre l’església.

26. El petit claustre del
convent és
exemple de la
llibertat en l’ús
dels ordres que
feia Borromini.
Utilitzava el lèxic
tradicional amb
una gramàtica
completament
nova.

27. Entorn i integració urbanística
El solar ocupat pel convent de Sant Carlino es troba en la
cruïlla de les antigues Strada Pia i Strada Felice, traçades pels
papes Pius IV i Sixt V, en un lloc considerat clau per
l’urbanisme romà. A les 4 cantonades dels dos carrers s’hi
disposaren quatre fonts que donen nom al lloc. Borromini
superà amb èxit les irregularitats del terreny i aprofità les
petites dimensions d’aquest.
A la cantonada on es troba l’església de San Carlo hi ha 4
fonts, dues dedicades a les deesses Juno i Diana, i les altres
dues dedicades als rius Tiber i Arno.

29. Interpretació
San Carlo va ser el primer encàrrec que li van fer
individualment a Borromini. Els pares Trintaris, que
decidiren a Madrid aixecar un convent a Roma, van
encarregar un conjunt format pel convent, una església i
un claustre.
San Carlo alle Quattro Fontane és significativa en la seva
trajectòria perquè consisteix en la seva primera església i
claustre, i la darrera façana que va fer. En ella s’hi fusionen
una sèrie de tradicions independents en un tot únic i
coherent, suggerent i revolucionari.
Borromini mostrava sempre una tècnica angoixada,
insegura, insatisfeta i turmentada. El seu màxim rival,
Bernini, era tot el contrari, segur i satisfet de la seva obra.
Quan va acabar la façana de Sant Carlo Borromini es va
suïcidar, alguns diuen que perquè considerà que l’obra no
estava a l’alçada d’allò que volia expressar.

30. Borromini, en cada nova obra, augmentava l’elegància i
la intensitat del ritme, juntament amb una gran tensió
interior.
La seva darrera obra fou la façana de San Carlo i se la
considera com la culminació de la seva trajectòria
artística. Va ser contemporània a la columnata de Sant
Pere de Bernini, considerada l’obra més unitària i global
del Barroc. En canvi la de Borromini ha quedat com la
més discontínua, fragmentada i antimonumental.
La seva façana representa la fusió en el grau més alt de
l’arquitectura i l’escultura. L’ull no pot descansar, ja que
pràcticament no queda paret lliure.
Borromini va preferir utilitzar materials dúctils i
mal·leables (maó i estuc) en comptes dels marbres i
materials nobles que se solien utilitzar en altres
construccions.

31. Funció
L’església de San Carlo a l’ordre dels Trinitaris Descalços,
una congregació monàstica pobre o austera. Tota
l’ornamentació pictòrica i escultòrica està dedicada al seu
fundador, Sant Carles Borromeu. El centre de la cúpula el
presideix l’Esperit Sant, símbol de la Trinitat.
Borromini va ser el preferit dels ordres religiosos a l’hora
d’encarregar els seus edificis religiosos.

32. Models i influències
Borromini s’inspirà en els
últims dissenys de Miquel
Àngel, com la Capella Sforza a
Santa Maria Major de Roma. La
façana s’ha relacionat amb el
teple romà d’El Deir, a
Petra, que podia haver vist en
un dibuix o gravat. El sistema
d’anar fent més petits els
cassetons a la cúpula el va
treure del Panteó de Roma.