El Renaixment obri una nova època en la Història i l'Art. És fruït d'una nova mentalitat burgesa, que anticipa la modernitat. El present tema elaborat per Pau Tobar està basat en el model de proves PAU i temari vigent al País Valencià. Incideix en els autors recomanats per la coordinació valenciana de les Proves d'Accés a la Universitat.
Donato d'Angelo Bramante fue un arquitecto e influyente pintor italiano del Renacimiento. Trabajó principalmente en Milán y Roma, donde fue nombrado arquitecto pontificio por el Papa Julio II. Sus principales obras incluyen la Basílica de San Pedro en el Vaticano, el Tempietto de San Pietro in Montorio, y el Palacio de la Cancillería. Bramante ayudó a difundir los ideales clásicos del Renacimiento a través de su perfeccionamiento técnico en proporcion
Donato d'Angelo Bramante was an Italian architect and painter born in 1444 in Urbino who died in 1514 in Rome. He had talent for painting from a young age but found his true calling to be in architecture. Some of Bramante's most important architectural works included the reconstruction of St. Peter's Basilica in Rome from 1503-1506, Santa Maria della Grazie in Milan from 1492-1498, and Santa Maria della Pace in Rome from 1504. He was praised by Michelangelo for his clear, simple, and beautiful style of architecture.
El Renaixment obri una nova època en la Història i l'Art. És fruït d'una nova mentalitat burgesa, que anticipa la modernitat. El present tema elaborat per Pau Tobar està basat en el model de proves PAU i temari vigent al País Valencià. Incideix en els autors recomanats per la coordinació valenciana de les Proves d'Accés a la Universitat.
Donato d'Angelo Bramante fue un arquitecto e influyente pintor italiano del Renacimiento. Trabajó principalmente en Milán y Roma, donde fue nombrado arquitecto pontificio por el Papa Julio II. Sus principales obras incluyen la Basílica de San Pedro en el Vaticano, el Tempietto de San Pietro in Montorio, y el Palacio de la Cancillería. Bramante ayudó a difundir los ideales clásicos del Renacimiento a través de su perfeccionamiento técnico en proporcion
Donato d'Angelo Bramante was an Italian architect and painter born in 1444 in Urbino who died in 1514 in Rome. He had talent for painting from a young age but found his true calling to be in architecture. Some of Bramante's most important architectural works included the reconstruction of St. Peter's Basilica in Rome from 1503-1506, Santa Maria della Grazie in Milan from 1492-1498, and Santa Maria della Pace in Rome from 1504. He was praised by Michelangelo for his clear, simple, and beautiful style of architecture.
Donato Bramante was an Italian architect and painter born in 1444 in Monte Asdrualdo, Urbino. He was one of the first High Renaissance architects and is renowned for his designs of St. Peter's Basilica in Rome and Santa Maria presso San Satiro in Milan. Though few of his structures were completed, Bramante greatly influenced later architects through his innovative designs that combined symmetry, proportion and classical ideals.
Donato Bramante fue un arquitecto y pintor renacentista italiano nacido en 1443/1444 que diseñó varias iglesias importantes en Milán y Roma, incluyendo Santa Maria delle Grazie y la Basílica de San Pedro. Bramante fue contratado por el Papa Julio II para rediseñar la Basílica de San Pedro siguiendo un plano de cruz griega, aunque murió antes de ver avanzar mucho la construcción.
3. El nou estil “antic” és en un principi un estil florentí. Els edificis que poden servir de transició entre el gòtic i el retorn al món clàssic poden ser dos palaus encara amb torre feudal, EL PALAU VECCHIO i EL PALAU BARGELO.
4. Una església que significa també el pas del gótic cap al nou estil es l’església florentina de la Santa Croce.
5. Però sobre tot el canvi cap a la Rinascità i motiu d’orgull cívic de la burgesia florentina serà la construcció de la Catedral (Duomo ) i de la seva cúpula.
6. La Catedral de Florència era un edifici gòtic. El campanile (campanar) l’havia construit Giotto i la resta de l’edifici Arnolfo di Cambio. La cúpula serà obra de BRUNELLESCHI.
7. Brunelleschi . Cúpula exterior octogonal de la Catedral de Florència . Les semicúpules circundants serveixen de contraforts de la base dels tambors .
8.
9. Brunelleschi . (1377-1446). Pòrtic de l’Hospital dels Innocents (1419-1424). Florència . Façana amb pòrtic regular d’arcades damunt columnes corínties i entaulament clàssic. En els intercolumnis tenim”putti” blancs sobre fons blau realitzats per Della Robbia. El pòrtic recorda les stoas gregues.
10. Brunelleschi. Església de Sant Llorenç (1420 ) de Florència. Basílica de planta de creu llatina, tres naus i àbsis de base quadrada. Podem veure el perfil de les voltes esquifades a les naus laterals. També va construir la Sagristia Vella i el claustre.
11. Brunelleschi. Interior de Sant Llorenç . Coberta plana de fusta per a la nau central i cúpula sobre petxines sobre el creuer.
12. Brunelleschi. Claustre de l’església de Sant Llorenç (Florència). Arcades clàssiques i a l’interior dels passadisos, voltes d’aresta .
13.
14. Brunelleschi. Capella Pazzi (1430). Construida en el claustre de la Santa Croce, és sala capitular i capella-oratori per a la família Pazzi alhora. Pòrtic amb columnes i pilastres corínties. Símbol de la proporcionalitat, l’ordre, la mesura, l’esveltesa i la simplicitat.
15. Brunelleschi. Església del Santo Spirito (1432). L’espai interior respon als nous criteris de la perspectiva, com a Sant Llorenç. Planta de creu llatina envoltada a totes les seves cares per un deambulatori compost per les naus laterals i les seves perllongacions.
16. Brunelleschi (1377-1446) Interior del Santo Spirito. La nau central , de coberta plana de cassetons, és més llarga que la de Sant Llorenç i és l’unic espai directament il.luminat. A les laterals apareixen les voltes esquifades (mitja esfera tallada per quatre plans verticals i paral.lels que van dos a dos.)
17.
18. Brunelleschi . Palau Pitti . Construit per a Luca Pitti, un important mercader florentí, a partir de 1458. Presenta la forma clàssica d’un cub, en el que es poden distingir tres pisos, l’horitzontalitat dels quals es resalta amb l’encoixinat rústic. Va ser construit per a activitats comercials, religioses i socials (no era sols un Palau residencial).
19. Brunelleschi. Palau Pitti. A les fotos de detall es pot apreciar el volum dels carreus de l’encoixinat rústic i de les falses dovelles de l’arc.
20. Palau Pitti . El gran pati interior és posterior (del Cinquecento), realitzat per Ammannati (1511-1592), un deixeble de Miquel Angel .
21.
22.
23. Michelozzo Palau Medici- Riccardi. Les seves façanes recalquen un bloc cúbic i s’organitzen en tres pisos separats per cornises. Aquest tipus de palau d’aspecte de fortalesa pel seu tancat volum geomètric -malgrat les finestres obertes a la façana- està emparentat amb els palaus gòtics italians, tot i que hagi perdut l’alta torre defensiva
24. Michelozzo. Palau Medici-Riccardi de Florència . Es veuen els tres pisos. L’encoixinat va disminuint progressivament des de la planta baixa molt rústic, al tercer pis, de textura totalment llisa.
26. Michelozzo. Pati del Palau Vecchio (Palau Vell). Decoracions clàssiques de pintures al sostre dels passadissos i relleus a les columnes.
27. Michelozzo. A les columnes del pati porticat del Palau Vecchio hi apareixen grutescos , decoració a candelieri , columnetes abalustrades , garlandes , festons , corones i orles de llorer , tots els elements típics ornamentals del Renaixement.
28.
29. Alberti. Temple Malatestià (1450) de Rimini . Església i panteó de la família Malatesta . Façana inspirada en l’arc de Constantí de Roma. Enten la bellesa com “euritmia”, harmonia entre les parts i el conjunt, i com equilibri , manifestat per la simetria.
30. Alberti. San Francesco de Rimini (TEMPLE MALATESTIÀ). Interior. Coberta de fusta a dues vessants, capelles laterals com excavades en el mur ( capelles fornícules ), que serviran de diferents panteons o sepulcres per als membres de la família Malatesta.
31. Alberti. Església de Sant Andreu de Màntua . Planta longitudinal de creu llatina amb capelles entre els contraforts. Es sobrevalora la nau central, que reb en el seu creuer el pes imponent de la cúpula. A la nau central es situa el públic durant les misses principals. Les capelles entre contraforts permeten la celebració de vàries misses sincrònicament.- Façana d’esquema tripartit inspirada en els arcs de triomf i en els frontons dels temples clàssics.
32.
33.
34.
35. Benedetto da Maiano . Palau Strozzi. Gran cornisa (o ràfec) a la façana principal i gradació del volum de l’encoixinat.
36. Benedetto da Maiano .- Tres detalls del Palau Strozzi, on veim les finestres geminades i la gradació del volum dels carreus de l’encoixinat.
37. Façanes comparades dels Palaus Medici- Riccardi (de Michelozzo ), Ruccelai (d’ Alberti ) i Strozzi (de Benedetto da Maiano ).
38. Orcagna . Loggia de la Plaza de la Signoria de Florència.
40. Laurana . Palau d’Urbino . Edificat per a Federico de Montefeltro, Duc d’Urbino, gran humanista i mecenes. El seu estil es bastant diferent al típic florentí. La façana exterior està concebuda com una espècie d’entrada triomfal amb dues grans torres. Podem veure el pati interior.