act3.bloc1

1. L’anàlisi del discurs oral i
escrit
ACTIVITAT 3. Bloc 1
Activitats formatives transversals obligatòries comunes

2. Professor: Alberto Rodríguez-Lifante
Departament de Filologia Espanyola, Lingüística General i Teoria
de la Literatura

3. Objectius
1. Descriure els modes de la
comunicación que intervenen en els
procesos de comunicació de la
investigació a través del canal oral i
escrit.
2. Analitzar els components del discurs
oral i escrit en la comunicación
científica

4. Continguts
1. Els modes de la
comunicació. El canal oral i
escrit.
2. Els components del discurs
oral i escrit

5. 1. Els modes de
la comunicació.
El canal oral i
escrit.
1.1. Aproximació a la comunicació
1.2. Els modes de la comunicació. El canal oral i
escrit
1.2.1. Mode narratiu
1.2.2. Mode descriptiu
1.2.3. Mode expositiu
1.2.4. Mode argumentatiu

6. 1. Aproximació a la comunicació
“Hablar de discurso, es ante todo, hablar de una
práctica social, de una forma de acción entre las
personas que se articula a partir del uso lingüístico
contextualizado, ya sea oral o escrito.” (p.15,
Calsamiglia y Tusón, 1999)

7. Podem distingir quatre modes principals d’organització del
discurs:
2. Els modes de comunicació
Mode narratiu
Mode descriptiu
Mode expositiu
Mode argumentatiu

8. Mode Narratiu: es fa servir a fi d’apropar-se al receptor. Es tracta
d’una comunicació afectiva. Element bàsic de la transmissió cultural.
• Característiques i llibertats del mode narratiu: diversitat d’àmbits
(ciències socials)
• Té matís particular i subjetiu: l’emisor pot contar alguna cosa que
haja viscut o pot haver estat testimoni dels fets; o va poder
assabentar-se’n per unes altres fonts (narratives)
• Alteració de l’orde: pot començar per l’inici, el desenvolupament o
la fi
Àmbit acadèmic: docere delectare (recurs didàctic).
1.2.1. Mode Narratiu

9. Mode descriptiu: es tracta de transmetre al receptor imatges. Pot
ser usat en textos literaris o analítics.
• El contingut respon a : Què és? Com es? Quines parts té? Per
a què aprofita? Què fa? Com es comporta? A què s’assembla?
- Descripció Literària: és imprecisa, és construïda amb
figures literàries.
- Descripció Tècnica: és en forma ordenada, caràcter de
confiabilitat.
• Tota disciplina científica té la seua dimensió descriptiva
• Acompanyament de representacions icòniques (o substitució):
diagrames, esquemes, mapes, dibuixos, fotografies
1.2.2. Mode descriptiu

10. Mode expositiu: s’elegeix a fi de transmetre un missatge
amb la intenció que el receptor hi reflexione i l’analitze.
• Existència d’informació: prestigi, autoritat i poder de
l’emissor del discurs expositiu (convéncer).
• Característiques: claretat, concissió, precisió, objetivitat,
exactitud, propietat del llenguatge
• En textos argumentatius: seqüències expositives com a
suport.
Per exemple: entrevista, article divulgatiu, assaig.
1.2.3. Mode expositiu

11. 1.2.4. Mode argumentatiu
Mode argumentatiu: pràctica discursiva orientada cap a
aconseguir l’adhesió del receptor.
• Discursos: ensenyament, política, elaboració d’assaigs,
publicitat, etc. (origen: retòrica, oratòria i dialèctica clàssiques).
• Característiques: objectiu, locutor, caràcter i objectiu.
• Text argumentatiu amb descripcions, narracions i explicacions.
Per exemple: article divulgatiu, article científic, assaig.

12. 2. Els
components
del discurs oral
i escrit
2.1. El discurs oral
2.1.1. Pràctiques discursives orals
2.1.2. Aspectes no verbals: elements
proxèmics, cinèsics i paraverbals
2.2. El discurs escrit
2.2.1. Elements no verbals de l’escriptura

13. 2.1. El discurs oral
• Modalitat oral: natural.
• Moviment dels ulls, expressions
facials, moviments corporals i
vocalitzacions i altres elements
sonors.
• Conferència? Discurs inaugural?
Taula redona? Presentació
científica?
• Modalitat escrita: artificial
i no universal.
• Suport físic (o virtual) i
estris usats amb la mà.
• Plató (tecnologia externa i
aliena).

14. 2.1.1. Pràctiques discursives orals
• Conversa espontània
• De persona a persona (entrevista, consulta, transacció comercial,
debat, tertúlia, taula redona, coloqui, examen oral, etc.)
• De persona a audiència (conferència, xerrada, classe, míting,
sermó, presentació, declaració, discurs, etc.) –events comunicatius
“monogestionats”.
Per exemple: Comunicació: pot ser interactiva?
Gestos, mirades, reaccions, manifestacions… a fi de reaccionar i
introduir canvi en el discurs.

15. 2.1.2. Elements no verbals
• Gestos
• Postures
• Distància entre persones
• Qualitat de la veu
• Vocalitzacions
Entendre el discurs en tota la seua complexitat, hem de ser capaços
d’adonar-nos de “lo que decimos, cómo lo decimos y cómo lo
movemos” (Poyatos, 1994: 15)
En la comunicació, el principal component no és el llenguatge oral (7%),
sinó el to de veu (38%) i el lenguatge corporal (55%).
Situació de comunicació i cultura (o subcultura)

16. Elements no verbals: la comunicació humana
• Comportament cinèsic
• Característiques físiques
• Coducta tàctil
• Parallenguatge
• Proxèmica
• Artefactes
• Factors de l’entorn

17. 2.1.2. Elements proxèmics
• Concepció de l’espai social i individual i la seua organització
i apropriació
• Distància en la comunicació
• “Espai informal” vs “espai formal” (menys flexible)
Íntim
Casual-
personal
Social-
consultiu
Públic

18. 2.1.2. Elements cinèsics
• Moviments corporals
comunicativament
significatius
• Gestos, maneres i
postures.
Eix o postura
 Estar en l’eix significa que el
cos està centrat, dret, que l’eix
corporal coincideix amb l’eix
de masses.
 No mai hem d’oscil·lar, ni
bascular, ni posar-nos de
puntetes, ni suportar-se sobre
un sol peu.
 La postura que ha de tenir
l’orador ha de ser la de dret,
amb el cap mirant cap avant i
amb el pit orientat cap al
públic.

19. Elements cinèsics
MIRADA
• És fonamental ja que és la
que determina la connexió
amb el públic.
• Ha de ser franca, directa.
• Hem d’adreçar la mirada a tot
el públic.
• Abastar tot el públic.
• Zonal.
EXPRESSIÓ DEL ROSTRE
• Expressa les seues emocions i
la seua personalitat.
• El receptor ha de percebre:
disposició, bon humor,
accesibilitat
• Somriure té una gran
importància (no mai de manera
forçada).

20. Elements cinèsics
Gestos
• Normalment es refereix al moviment de les mans.
• Professional molt estudiat (fora d’aquest curs).
• Alguns consells.
 Evitar moviments bruscos
 No distraure amb les mans
 No mai a les butxaques
 Gesticulació excessiva (cultura mediterrània).

21. Efects comunicativs dels elements
cinèsics (Knapp, 1980: 195)
• Mirar als ulls
• Tocar la mà
• Acostar-se a la persona
• Mirar del cap als peus
• Somriure amb la boca oberta
• Fer ganyotes
• Moure el cap afirmativament
• Lleparse els llavis
• Alçar les celles
• Llançar mirades ràpides
• Estirar-se
• Té mirada gèlida
• Es burla
• Allunyar-se de la persona
• Netejar-se les ungles
• Apartar la vista
• Fer cruixir els dits
• Passar la mirada per l’aula/la sala
• Netejar-se les mans
• Jugar con els cabells
• Mirar al sostre
• Olorar-se els cabells

22. Por a parlar en públic (por vs respecte)
• Fer una xerrada.
• Fer preguntes en una conferència.
• Expressar una opinió en una discussió.
Emocions del discurs oral: la por
 Anticipació de conductes desfavorables (dic bajanades).
 Avaluació negativa de la situació (és horrible parlar en públic).
 Avaluació negativa d’un mateix (no seré mai capaç de fer-ho).
 Avaluació negativa de la pròpia actuació (ho estic fent fatal).
El públic no és el nostre enemic; són persones que pensen que l’orador
els aportarà alguna cosa (actitut positiva)

23. 2.1.2. Elements paraverbals
VEU VOCALITZACIONS
• Intensitat i timbre de
veu (sexe, edat, estats
físics i anímics)
• Valor de la veu: greu vs
aguda
• Sons i sorolls
• Valor crucial: malinterpretacions
• Per exemple: exhalacions
(sospirs, bufits), estossec,
xiulits, tos, eructes,
allargaments, sorolls per omplir
(e:::. a:::), riure, onomatopeies,
etc.

24. Elements paraverbals
• PROSÒDIA (entonació, intensitat, ritme)
• Entonació: organització de la informació (sintaxi i
modalitat oracional)
• Ritme: absència o presència de pauses (estat
emocional o funció enfàtica). Silenci.

25. Elements paraverbals
PARAULA
• La veu, cal tenir-ne cura (afonia del professor).
• Respiració.
• Articulació.
• Volum (intensitat).
• Projecció i claretat.
Entonació correcta (no plana).

26. Consells per al procés oral
• Qui i per què escolta el meu missatge.
• Captar l’interés i l’atenció de l’auditori a fi de fer-los partíceps del tema.
 Conéixer l’auditori.
 Ús correct del lenguatge.
 Número d’assistents
 Fer-se proper
 Retroalimentació
• Controlar els aspectos següents:
 Velocitat i articulació
 Ritmes i silencis
 Volum
 Mots crossa

27. 2.2. El discurs escrit
• Modalitat formal i informal
• Pràctiques socials lígades a la cultura i societat
Per exemple: conferències, classes magistrales, discursos,
defensa doctoral, etc. (escriptura-lectura)
Per exemple: exàmens, treballs, memòries, informes, tesis,
articles, obres de referència, monografies, etc.

28. 2.2.1. Elements no verbals de l’escriptura
• No verbal en el discurs oral vs discurs escrit (paratext)
• Material del suport: paper (ex. Tesi doctoral, pòster)
• El format: mesura del paper, grandària de la pàgina,
quantitat de pàgines (ex. pòster)
• Tipografia i disseny gràfic: negreta, minúscula i majúscula,
subratllats, espais, requadres, gruix i grandària (ex.
Comunicació en PPT). Organitrzació dels elements
• Combinació amb altres codis semiòtics: a) icònics; b)
esquemes, figures i taules.

29. Consells per al procés de l’escriptura
• Cercar de models del text que hagem d’escriure.
• Dedicar temps a pensar abans de redactar: tipus de comunicació,
contingut (selecció), orde.
• Correcció formal per a la fi.
• Consideració dels canvis d’enfocament: prosa de producció a la prosa
de recepció.
• Visió de conjunt al llarg del procés d’escriptura.
• Flexibilitat a fi de modificar el pla inicial i l’estructura prevista.
• Cercar formas alternatives a fi d’expressar el mateix si no ens agrada.
(Adaptat de Cassany, 1987)

30. Alberto Rodríguez Lifante
Alberto.rodriguez@ua.es
Professor Ajudant Doctor de Lingüística General
Departament de Filologia espanyola, Lingüística general i Teoria de la Literatura