1. Tema:
Empreses de Base Tecnològica
Activitats formatives transversals obligatòries comunes
ACTIVITAT4>BloC 4
2. Professora:
María Jesús Pastor Llorca
Directora del Secretariat de Transferència de Coneixement
Vicerectorat d’Investigació i Transferència de Coneixement
3. Índex
1. Presentació
2. Transferència de Coneixement
3. SGITT-OTRI: creació EBTs
4. EBTs i emprenedoria
5. Què es una EBT? Per què? Beneficis?
6. Marc jurídic
7. Normativa de creació d'EBTs a la UA
8. Finançament... unes pinzellades
8. 2. Transferència de Coneixement
Docència
Investigació
Transferència de Coneixement
Contractes (I+D, prestació serveis, assessoria) per a cobrir necessitats de
les empreses
Desenvolupant projectes conjuntament amb empreses (I+D col·laborativa)
Llicència d'explotació
Creant una empresa des de la recerca (EBT)
La investigació ha d'arribar al mercat, ha d'aprofitar-se per la societat…COM?
Missions de la Universitat
11. Qui és responsable de la transferència Universitat-Empresa?
• Investigadors
• Oficines de Transferència (OTRIs)
SGITT-OTRI
Servei de Gestió de la Investigació i de Transferència de Coneixement
3.1. SGITT-OTRI
12. (1) No es pot traduir per ser una imatge (arxiu en format jpg)
13. 3.2. SGITT-OTRI: Creació Empreses de
base tecnològica
(1) No es pot traduir per ser una imatge (arxiu en format jpg)
14. http://sgitt-otri.ua.es/es/creacion-empresas/
TÈCNIC RESPONSABLE :
• Loren Moreno Monteagudo
E-mail: loren.moreno@ua.es
Telèfon: +34 965903400, ext. 9883
3.2. SGITT-OTRI: Creació Empreses de
base tecnològica
Serveis: Informació i assessorament sobre la creació de EBTs a partir de
resultats de recerca de la UA.
Suport i gestió al llarg de les fases del procés de creació de l'Empresa (Idea,
Definició del projecte, Pla d'empresa, Viabilitat Econòmica i Tècnica, Legislació,
Valoració de la Tecnologia, Procediment intern de creació…)
16. • Una EBT UA és una EMPRESA, BASADA en la TECNOLOGIA
desenvolupada en la Universitat d'Alacant.
• Empreses promogudes per PERSONAL INVESTIGADOR
• Objecte de negoci: explotació comercial de la TECNOLOGIA
DESENVOLUPADA A LA UA.
• Hi ha un procediment de creació i aprovació de EBT UA (Normativa
de creació de EBT de la UA)
• Hi ha un contracte de transferència de tecnologia entre la UA i la
EBT
• La UA és un dels socis de la nova empresa, encara que no intervé
en la seua gestió.
3.3. Què és una EBT?
18. 4.1. Universitat Emprenedora
Objectiu institucional de la UA: Potenciar la emprenedoria en la
comunitat universitària:
Treballar la emprenedoria en les aules
Fomentar la cultura emprenedora dels investigadors i estudiants
Impulsar la creació d'empreses innovadores (EBTs i startups)
Facilitar la transferència del coneixement a la societat
Col·laborar amb altres agents: agències de desenvolupament
local, associacions empresarials, fundacions, etc.
19. Recoger en un único programa la apuesta institucional por el fomento de la
cultura emprendedora y la innovación.
A quién se dirige:
• INVESTIGADORES (futura EBT: explotación resultados de investigación)
• ESTUDIANTES Y EGRESADOS (futura startup: idea innovadora, no explota
resultados de investigación)
• PROFESORES como canal para estimular el emprendimiento entre el
alumnado.
4.1. Universitat Emprenedora
Programa ua:emprende.
Objetivo: cada vez más empresas innovadoras creadas desde la UA
http://uaemprende.ua.es/
20. Sensibilizar y promover el emprendimiento entre los distintos colectivos
universitarios, desde estudiantes y egresados/as como personal docente e
investigador.
Objetivos
Recoger todas las actividades que en materia de emprendimiento se llevan a
cabo en la Universidad de Alicante, para dotarlas de una identidad única.
Proponer un programa estructurado en fases, donde tengan cabida todas las
actividades, programas y premios desarrollados por los diversos agentes de la
UA, permitiendo mayor coordinación, sinergias…
4.1. Universitat Emprenedora
21. 4.2. Programa ua:emprende
Fases. De la idea a l’empresa
De la investigació a la EBT
(1) No es pot traduir per ser una imatge (arxiu en format jpg)
22. • Objetivo: estimular a los investigadores y estudiantes a que
desarrollen ideas innovadoras. Aunque la sensibilización será
algo continuo dentro de un programa de fomento de
emprendimiento, y completado por iniciativas de los Centros…
Se plantean algunas acciones posibles al inicio de curso como
jornada de experiencias o casos de éxito.
Fase 1: Sensibilización
y dinamización
• Objetivo: formación con cursos y talleres (modelo de negocio,
plan de empresa…) Asesoramiento individualizado a los
emprendedores para ayudarles a evaluar si su idea tiene
potencial para convertirse en un buen negocio.
Fase 2: Desarrollo y
maduración de ideas
• Concurso Impulso: concurso UA para premiar iniciativas
empresariales innovadoras promovidas por investigadores,
estudiantes y egresados.
• Promueve y esponsoriza otras iniciativas en el ámbito de la UA y
fuera de él cuya finalidad es premiar y apoyar las iniciativas
emprendedoras.
Fase 3: Impulso
(concurso)
4.2. Programa ua:emprende
(1) No es pot traduir per ser una imatge (arxiu en format jpg)
23. Serveis a l’investigador emprenedor
A més de la formació grupal de UA: emprén, assessorament
individualitzat per a investigadors per a la unitat de creació de EBTs de
la OTRI.
4.2. Programa ua:emprende
Assignació d'un tècnic especialitzat a cada projecte
Desenvolupament i maduració de la idea
Valorització de la tecnologia
Avaluació de la viabilitat comercial del projecte i assessorament en
l'estratègia de comercialització preferent
Suport en l'elaboració del pla d'empresa
Xarxa de contactes
24. Cerca de finançament
Presentació a convocatòries públiques
Contactes amb inversors privats, Capital de risc, Business
Angels
Participació en fòrums de finançament
Tràmits de constitució
Tràmits per a l'aprovació per la UA, acords de transferència de
tecnologia i de socis, estatuts societat...
Parc Científic de Alacant
4.2. Programa ua:emprende
26. Tractant de simplificar…
SPIN-OFF: empresa derivada d'una altra empresa “matriu” o “mare”.
START-UP: segons Steve Blank, una start-up és un empresa d'alt
contingut tecnològic que dedica els seus primers anys de vida a trobar el
seu model de negoci. A Espanya s'associa aquest terme a iniciatives
emprenedores de caràcter tecnològic i innovadores promogudes per
estudiants.
EMPRESA DE BASE TECNOLOGICA (EBT): Empreses intensives en
tecnologia o coneixement, que es converteix en el seu avantatge
competitiu.
EBT de la UA: spin-off de la UA, de base tecnològica, que explota
tecnologia desenvolupada pels investigadors de la UA.
5.1. Què és una EBT?
27. • Una EBT UA és una EMPRESA, BASADA en la TECNOLOGIA
desenvolupada a la Universitat d’Alacant.
• Empreses promogudes per PERSONAL INVESTIGADOR.
• Objecte de negoci: explotació comercial de la TECNOLOGIA
DESENVOLUPADA EN LA UA.
• Hi ha un procediment de creació i aprovació d’EBT UA (Normativa
de creació d’EBT de la UA)
• La UA és un dels socis de la nova empresa, encara que no intervé
en la seua gestió.
5.1. Què és una EBT UA?
28. 5.1. Què és una EBT UA?
• De qui és la tecnologia que explotarà comercialment la EBT?
• La tecnologia és de la UA. Serà necessari donar-li els permisos a la EBT
perquè puga dur a terme aquesta explotació comercial.
Donar-li PERMISOS = TRANSFERIR TECNOLOGIA
• Mitjançant el corresponent CONTRACTE de transferència de tecnologia,
la EBT podrà usar la tecnologia UA per a finalitats comercials.
29. Característica Licencia EBT
Equipo promotor Investigadores;
baja implicación
Equipo equilibrado;
investigadores y más;
Alta implicación
Inversión (tiempo, dinero,
esfuerzo) pre y post-
licencia
Pre: significativo
(búsqueda de licenciatario,
puesta a punto)
Post: mínimo
Alto
Retornos a la Universidad Regalías Regalías;
Reparto de beneficios;
Venta de participaciones
en la sociedad
Retornos a los inventores
o promotores
Regalías regalías;
reparto de beneficios, en
su caso;
venta de participaciones,
en su caso
Mercado; necesidades de
financiación
Existen empresas
licenciatarias?
Financiación para la puesta
a punto
Según sectores puede ser
muy alta
5.2. Llicència vs EBT
(1) No es pot traduir per ser una imatge (arxiu en format jpg)
30. 5.3. Per què? Beneficis
• En ocasions, única forma de traslladar la recerca al comprat
• absència de licenciatarios
• Dinamització del teixit industrial i empresarial
• Solen nàixer xicotetes però amb gran capacitat de creixement
• Necessiten personalment altament qualificat: llocs de treball per a estudiants
i investigadors
• La nova empresa col·laborarà amb la Universitat
• Més transferència de tecnologia
• Hi ha finançament específic per a aquest tipus d'empreses, així com
instal·lacions específiques (parcs científics i incubadores)
• Cap a un ecosistema innovador
31. 5.3. Per què? Beneficis
a) Per al investigador:
• Traslladar la seua investigació al mercat
• Eixida professional per a membres del grup d’investigació
• Rendibilitats econòmiques.
Regalies que apleguen als inventors
Repartiment de beneficis, com a socis
Venda de participacions
32. 5.3. Per què? Beneficis
a) Per a la Universitat:
• Imatge
• Eixida professional de personal i estudiants
• Més transferència i col·laboració amb l’empresa
• Rendibilitat econòmica per a la Universitat
Capital Social
Regalia i d’altres pagaments del contracte de
transferència
34. 6. Marc jurídic
• Marc legislatiu Estatal
Llei Orgànica d’Universitats / LOMLOU
Llei de la Ciència
Llei de Patents
Llei de Economia Sostenible
• Marc Normatiu de la Universitat
Creació d’Empreses de Base Tecnològica
Propietat Industrial i Intel·lectual
35. LOU, LOMLOU
Permet que un professor puga treballar en una EBT via excedència
temporal (art 83.3)
6. Marc jurídic
Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats, i la seua modificació,
Llei Orgànica 4/2007, de 12 d’abril.
Art. 83.3, permet a un professor funcionari o contractat amb vinculació
permanent sol·licitar una excedència temporal per a treballar en una EBT;
que provinga de patents o resultats de recerca finançats parcial o totalment
amb fons públics; que el professor justifique la seua intervenció en
aqueixos projectes; màxim cinc anys; dret a reserva del seu lloc de treball i
el seu còmput a l'efecte d'antiguitat.
36. 6. Marc jurídic
Permet que el professor funcionari puga tenir més del 10% de participació en
el capital social de l'empresa i forme part dels òrgans de govern (Disposició
Addicional 24)
LOU, LOMLOU
Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats, i la seua modificació,
Llei Orgànica 4/2007, de 12 d’abril.
Disposició Addicional 24ª : elimina les restriccions expressades en l'article
12.1.b i 12.1.d de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del
personal al servei de les Administracions Públiques.
Per a “professors i professores funcionaris”, que participen en EBT
promogudes i participades per la Universitat.
Cal que hi haja l’aprovació per part del Consell Social i del Consell
de Govern.
37. Llei 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la
Innovació
Art. 18: En la pràctica, permet també al personal contractat tenir més d'un
10% en el capital social de la EBT, i participar en els òrgans de govern.
Sempre que siga “personal investigador”
Sempre que tinga un contracte de durada determinada amb la EBT
(mantenint també la seua vinculació laboral amb la UA)
6. Marc jurídic
38. Article 18 Autorització per a donar serveis en societats mercantils
Les Universitats públiques […] podran autoritzar al personal investigador la prestació de
serveis, mitjançant un contracte laboral a temps parcial i de durada determinada, en
societats mercantils creades o participades per l'entitat per a la qual dit personal preste
serveis.[…] les EBT entrarien dins d'aquestes societats mercantils
Els reconeixements de compatibilitat no podran modificar la jornada ni l'horari del lloc
de treball inicial de l'interessat, i quedaran automàticament sense efecte en cas de
canvi de lloc en el sector públic cal demanar compatibilitat.
Les limitacions establides en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del
personal al servei de les Administracions Públiques, no seran aplicables al personal
investigador que presten els seus serveis en les societats que creen o en les quals
participen les entitats a què es refereix aquest article […] si es compleixen totes les
condicions podrà prendre més del 10% del capital social i participar en els òrgans de
govern.
6. Marc jurídic
Llei 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació
39. 6. Marc jurídic
Poden els professors, contractats i funcionaris, crear una empresa que
explote el seu treball de recerca (EBT)?
• Sí
Pot un professor treballar en una EBT?
• Demanar excedència temporal (5 anys), reserva del lloc de treball i còmput a l'efecte
d'antiguitat.
• A més, art. 18 LdC, contracte laboral a temps parcial i de durada determinada, en societats
mercantils creades o participades.
Pot tenir més d’un 10% en el capital social d’una EBT?
• Sí, tant els funcionaris com els contractats, sempre que es donen una sèrie de condicions.
Pot pertànyer a l‘Òrgan de Govern d’una EBT?
• Ídem a l’anterior.
40. 7. Normativa de
creació d’EBTs a
la UA
7.1. Normativa d'EBTs de la UA
7.2. Passos a seguir per a la creació d'EBT
7.3. Funcions de l'investigador a una EBT
7.4. Funcions de la UA
41. • Aprovada per la UA a 2008
• Definició
Aquelles promogudes per la UA a sol·licitud de PDI
Objecte de negoci basat en tecnologia
desenvolupada per la UA
• Característiques
Aprovació per part de la UA
Contracte de Transferència de Tecnologia
Participació de la UA, contracte entre socis
• Participació de UA-EBT
Valoració de la UA i participació en la EBT sempre
de forma minoritària
7.1. Normativa d’EBTs de la UA
42. IDEA
Preevaluación
de la tecnología PROPUESTA
EBT
EVALUACIÓN INFORME
SGITT-OTRI
COMISIÓN
EBT
CONTRATO
TRANSFERENCIA
PACTO SOCIOS
CONSEJO DE
GOBIERNO
CONSEJO
SOCIAL
CREACIÓN
EBT
Asesores externos
Evaluación de la tecnología
Apoyo en Plan de Empresa
Modelo de negocio
Valoración de la tecnología
Aporte de la UA
7.1. Normativa d’EBTs de la UA
(1) No es pot traduir per ser una imatge (arxiu en format jpg)
43. 7.2. Passos a seguir per a la creació EBT
Idea
• Investigador con una idea con potencial
• Se detecta el estado de desarrollo y las necesidades
• Se trabaja en la maduración de la idea
Solicitud
• Plan de empresa
• Participación del PDI en la EBT
• Participación del PDI en la tecnología a transferir
• Memoria de la tecnología
Evaluación
OTRI
• Evaluación Técnica por parte del SGITT-OTRI
• Valoración de la aportación de la UA
• Retornos del contrato de transferencia
• Informe expertos externos
(1) No es pot traduir per ser una imatge (arxiu en format jpg)
44. 7.2. Passos a seguir per a la creació EBT
Comisión de
EBT
• Dictamen de la Comisión de EBT
• Aportación de la UA a la EBT
• Condiciones de la transferencia (CONTRATO)
contraprestación y participación en el capital social
Consejo
Social
• Recibe el dictamen de la Comisión EBT y resto de
información
• Emite un Informe al respecto
Consejo de
Gobierno
• Emite acuerdo explícito sobre la aprobación de la EBT
(1) No es pot traduir per ser una imatge (arxiu en format jpg)
45. 7.2. Passos a seguir per a la creació EBT
Contrato de
Transferencia
• A firmar entre la UA y la EBT
• Debe ser aprobado por el Departamento o por el
Instituto de Investigación correspondiente
Pacto de
socios
• La UA a través de la Fundación Parque Científico de
Alicante, participa en el capital social de la empresa
Constitución
ante notario
• Preparación de la documentación para la constitución
ante notario
(1) No es pot traduir per ser una imatge (arxiu en format jpg)
46. 7.3. Funcions de l’investigador a una EBT
• Inventor, aportació a la PI
• Soci de l'empresa (+ 10% compatibilitat)
• Participació en òrgans de Govern (compatibilitat)
• Treballador (excedència temporal o contracte temps parcial
durada determinada segons art.18 LdC)
47. 7.3. Funcions de la UA
• Promou la creació de la EBT
• No interfereix en la gestió de la EBT
• És un dels SOCIS de la EBT: no directament, sinó a través de la
Fundació Parc Científic de Alacant
48. 8. Financiació…
unes pinzellades
8.1. Aspectes generals
8.2. Finançament EBTs
8.3. Business Angels
8.4. Entitat de capital risc
8.5. Recursos aliens
49. • Contractes o convenis amb empreses, fundacions…
• La càtedres universitat-empresa;
• Instrument per a col·laboracions a llarg termini, amb objectius
amplis en docència i recerca i una aportació econòmica
mínima. Constitueix una via de patrocini i mecenatge per a
finançar la recerca.
El finançament de la recerca en la Universitat és fonamentalment pública.
Es complementa amb finançament privat a través de:
8.1. Aspects generals
50. Les aportacions dels socis promotors
L'autofinançament dels promotors és el punt de partida del projecte,
difícilment es podrà convèncer a altres individus o institucions perquè
arrisquen fons en el projecte si els promotors no ho han fet.
Família i amics
• Aquesta és la primera font de finançament extern als emprenedors.
• L'import que es pot obtenir de finançament sol ser limitat, però és de fàcil
accés.
• Inverteixen en la persona més que en el negoci.
• La proximitat emocional pot generar conflictes.
8.2. Finançament EBTs
51. Habitualment aporten el seu know-how i experiència amb implicació directa en
la gestió i evolució del projecte.
Associació Espanyola de Business Angels (AEBAN) www.aeban.es
CvBan. Associació que representa inversors privats Comunitat Valenciana
Business Angels Network
En els darrers anys estan professionalitzant-se, organitzant-se en xarxes.
Inversors privats interessats a donar suport i participar en nous negocis.
La seua permanència és temporal: volen vendre la seua participació en un
temps (5 a 7 anys) i poder recuperar així amb escreix els diners invertits.
Són bastant receptius a invertir en la fase inicial d'un projecte (capital llavor o
capital start-up).
8.3. Business Angels
53. El més habitual en el nostre teixit empresarial de PIMES és que el
finançament alié siga bancari.
FINANÇAMENT PÚBLIC
CDTI (Centre per al Desenvolupament Tecnològico Industrial) (www.cdti.es)
El CDTI és una Entitat Pública Empresarial, dependent del Ministeri
d'Economia i Competitivitat, que promou la innovació i el
desenvolupament tecnològic de les empreses espanyoles.
És l'entitat que canalitza les sol·licituds de finançament i
suport als projectes de I+D+i d'empreses espanyoles en els àmbits
estatal i internacional (programes MINECO o Europeus).
8.5. Recursos aliens
54. Institut de Crèdit Oficial (ICO) Banc Públic: línies ICO per a Empreses i
Emprenedors
ENISA (Empresa Nacional d’Innovació S.A.), finançament a la PIME,
creació, creixement o consolidació.
IVF ( Institut Valencià de Finances) – IVACE finançament per a PIMES i
emprenedors Comunitat Valenciana.
Finançament PÚBLIC
8.5. Recursos aliens
55. María Jesús Pastor Llorca
maria.pastor@ua.es
Professora Titular d’Economia Financiera
Directora del Secretariat de Transferència de Coneixement
Vicerectorat d’Investigació i Transferència de Coneixement
