El mes de juliol de 2012 va entrar en funcionament la Unitat d’Atenció a la Cronicitat i Complexitat (UACC) de la Gerència Territorial de la Catalunya Central de PER treballar en col•laboració amb els equips d’atenció primària (EAP), hospitals i residències geriàtriques de la comarca del Bages, per tal d’establir aliances entre els diferents proveïdors sanitaris, censar els pacients crònics complexos (PCC), i ampliar el model d’atenció dels pacients en situació de “final de la vida”.
La Unitat de Diabetis, Endocrinologia i Nutrició Territorial de Girona (UDENTG) es constitueix el 1996 com un equip únic d’endocrinòlegs amb assistència endocrinològica bàsica a nivell de comarques gironines i activitat supraespecialitzada a nivell de l’Hospital Dr. Josep Trueta. El 2006 es procedeix a la seva reestructuració.
Des de l’inici de la Gestió 061 de l’atenció continuada al territori s’ha establert un
circuit d’incidències comú i bidireccional per a l’atenció continuada d’urgències de
base territorial (ACUT) i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).
Projecte Nefromar. Ruta assistencial de la malalta renal crònica, liderat per l'Hospital del Mar. Segín guardó de projectes liderats des d'hospital, sociosanitari i centre de salut mental de la I edició dels Premis als Millors Projecte de Coordinació i Integració de la Sanitat Catalana, convocats per la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Acte celebrat el 23 de novembre de 2018.
Fer un anàlisi acurat amb els diferents serveis assistencials per identificar aquells pacients/patologies que es poden beneficiar d'una forma d'atenció diferent a l'hospitalització convencional. Establir nous circuits assistencials o bé fer una modificacio dels existents, si cal. Analitzar els dispositius d'hospital de dia que hi ha i dimensionar / dissenyar el canvi i la creació de noves unitats (pediatria, pneumologia i cardiologia).
Institut Català de la Salut
Els serveis d Aparell Digestiu de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) i l'Hospital Joan XXIII de Tarragona (HJ23), dins el marc gerencial unificat, han iniciat un període d'integració funcional (INDIGSUD) basat en: treball en xarxa, gestió clínica, unitats funcionals
amb estructura matricial i política d aliances.
Institut Català de la Salut
El mes de juliol de 2012 va entrar en funcionament la Unitat d’Atenció a la Cronicitat i Complexitat (UACC) de la Gerència Territorial de la Catalunya Central de PER treballar en col•laboració amb els equips d’atenció primària (EAP), hospitals i residències geriàtriques de la comarca del Bages, per tal d’establir aliances entre els diferents proveïdors sanitaris, censar els pacients crònics complexos (PCC), i ampliar el model d’atenció dels pacients en situació de “final de la vida”.
La Unitat de Diabetis, Endocrinologia i Nutrició Territorial de Girona (UDENTG) es constitueix el 1996 com un equip únic d’endocrinòlegs amb assistència endocrinològica bàsica a nivell de comarques gironines i activitat supraespecialitzada a nivell de l’Hospital Dr. Josep Trueta. El 2006 es procedeix a la seva reestructuració.
Des de l’inici de la Gestió 061 de l’atenció continuada al territori s’ha establert un
circuit d’incidències comú i bidireccional per a l’atenció continuada d’urgències de
base territorial (ACUT) i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).
Projecte Nefromar. Ruta assistencial de la malalta renal crònica, liderat per l'Hospital del Mar. Segín guardó de projectes liderats des d'hospital, sociosanitari i centre de salut mental de la I edició dels Premis als Millors Projecte de Coordinació i Integració de la Sanitat Catalana, convocats per la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Acte celebrat el 23 de novembre de 2018.
Fer un anàlisi acurat amb els diferents serveis assistencials per identificar aquells pacients/patologies que es poden beneficiar d'una forma d'atenció diferent a l'hospitalització convencional. Establir nous circuits assistencials o bé fer una modificacio dels existents, si cal. Analitzar els dispositius d'hospital de dia que hi ha i dimensionar / dissenyar el canvi i la creació de noves unitats (pediatria, pneumologia i cardiologia).
Institut Català de la Salut
Els serveis d Aparell Digestiu de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) i l'Hospital Joan XXIII de Tarragona (HJ23), dins el marc gerencial unificat, han iniciat un període d'integració funcional (INDIGSUD) basat en: treball en xarxa, gestió clínica, unitats funcionals
amb estructura matricial i política d aliances.
Institut Català de la Salut
La implantació de dispositius d’accés subcutani (reservoris) per l’administració de quimioteràpia en pacients amb neoplàsies, és una tècnica habitual que minimitza de forma important els problemes que el tractament comporta.
Un cop acabat els cicles de tractament, aquests dispositius necessiten manteniment continuat basat en la heparinització periòdica, tècnica que habitualment es realitza als serveis d’Oncologia dels hospitals. La heparinització és una tècnica poc complexa, que no requereix d’una infraestructura i materials molt especialitzats i pot ser realitzada pels professionals d’infermeria de l’A. Primària amb formació adequada.
S'estima que aproximadament el 35% de les consultes a Urgències d'Oncologia són de baixa complexitat, tot i que poden requerir una atenció i/o procediment amb caràcter preferent. Des d'aquesta premissa sorgeix la Consulta d'Atenció Immediata -CAI- com a dispositiu de suport a l'atenció continuada del pacient oncològic.
Partint del fet que la reordenació de l’atenció continuada dels territoris porta a una
disminució de la demanda, i aprofitant que la reordenació de l’atenció continuada i
urgències de base territorial (ACUT) i el desplegament de la Gestió 061 s’han fet
paral·lelament al Bages, s’inicia un projecte de millora al territori.
L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha estat admès, el mes de febrer de 2012, a candidat a Centre Compromès amb l'Excel•lència en Cures pel Programa BPSO, promogut per Registered Nurses Association of Ontario-Canadà (RNAO), Unitat d’Investigació en Cures de Salut Inveten-isciii i el Centre Col•laborador Espanyol de l’Institut Joanna Briggs-Australia. Duració del projecte: tres anys.
Document de Conclusions de la Jornada celebrada al COMB el 19 de gener de 2012 "Ser MIR en temps de crisi. Busquem Solucions".
Jornada emmarcada dins el Fòrum de la Professió Mèdica, àmbit de docència i formació.
Garantir una atenció sanitària integral de qualitat a les persones institucionalitzades, desenvolupar fórmules assistencials orientades a l’atenció proactiva, coordinar entre els diferents nivells assistencials i l’assistència 7diesx24hores, donar atenció al final de la vida, criteris projecte NECPAL i treballar en l’àmbit de la seguretat, qualitat dels tractaments en base a l’eficàcia, seguretat i eficiència
Cal establir estratègies per satisfer les necessitats dels pacients en relació amb els seus
tractament farmacològics i amb la seguretat en l’ús dels medicaments, i per garantir la
sostenibilitat del sistema.
No saps on realitzar la teva residència MIR o FIR? Fes-la a l'Hospital Universitari Sagrat Cor. Et donem els nostres motius a la infografia que es presenta al Saló del Resident del 2020
Desenvolupar a nivell de la comarca de l’Alt Penedès les línees estratègiques del
PEOAP i Pla de Salut, integrant tots els dispositius relacionats amb l’atenció
pediàtrica, tant a nivell de l’atenció primària com hospitalària.
Ponència a càrrec de Carles Humet, director mèdic de l'Hospital de Barcelona, en el marc de la sessió L'oportunitat d'introduir la figura dels hospitalistes a les plantes d'hospitalització, celebrada el 13 de febrer de 2019 per la Societat Catalana de Gestió Sanitària i la Societat Catalanobalear de Medicina Interna.
Les malalties de l'aparell locomotor ocupen el 30 per cent del temps assistencial dels metges d'atenció primària i són la segona causa d'IT per contingència comuna (61 % per mal d’esquena). Millorar la continuïtat assistencial transformant un model d'atenció fragmentada en un model d'atenció multidisciplinària (AP: metges de primària, infermeria, rehabilitació, i AE: COT, reumatologia, clínica del dolor) basat en la protocol•lització del procés.
El mes de maig de 2010 es va constituir formalment la Comissió de Treball del Malalt Fràgil al Bages i al Solsonès, per establir un circuit per al pacient crònic complex (PCC), amb la participació de totes les entitats, i donar a conèixer el circuit a tots els professionals del territori.
Unitat de Diabetis, Endrocrionologia i Nutrició (UDEN) a la Regió de Girona, ...Societat Gestió Sanitària
Mercè Fernàndez. Servei Endocrinologia. Hospital Josep Trueta de Girona. Presentat en el marc de la Jornada "Com fer efectiva la continuïtat assistencial millorant l'experiència del pacient" organitzada per la Societat Catalana de Gestió Sanitària, Sedisa i Abbvie el 21 de setembre de 2018.
Emmarcada en el Pla de Salut es planteja la transformació del model assistencial. Una de les principals línies d’actuació és l’orientació als malalts crònics. L’atenció del PCC requereix d’una visió integral coordinant els diferents L atenció d una integral, dispositius que garanteixin la intensitat d’atenció adient segons la situació clínica del pacient, tot tractant d’evitar descompensacions i reingressos, millorar la qualitat de vida i l’autonomia dels pacients i cuidadors.
Els traumatismes són la principal causa de mortalitat i discapacitat en la població menor de 44 anys d’edat. L’assistència al pacient politraumàtic adulta l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) és una realitat palpable,que suposa una part important de la seva activitat com a centre d’alta tecnologia. Segons l’ordenació del model organitzatiu del CatSalut, el nostre centre és un Centre d’Atenció al Trauma nivell3(CAT-P3e).
Els circuits hospitalaris ambulatoris de diagnòstic ràpid de pacients amb malalties potencialment greus ofereixen als equips d’atenció primària (EAP) de Salut una via ràpida d’atenció preferent, eviten visites a urgències i estades hospitalàries, i disminueixen els temps diagnòstics i l’inici de tractaments dels pacients. Els circuits de diagnòstic ràpid ambulatori per a sospita de patologies greus concretes (neoplàsia de pulmó, còlon, mama…) s’han anat desplegant en tots els hospitals de Catalunya. En canvi, existeix una realitat més irregular respecte el desplegament d’aquests circuits per a pacients amb malalties potencialment greus encara no classificables.
Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Verge de la Cinta. Blanca Cuevas.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUVC, considerats AHC.
L’hemodiàlisi dels pacients ingressats a l’HTVC, centre de referència de la Regió
Autors: G Masdeu, A Piñol, JR Vázquez, I Salvadó, MT Compte, P Angelet
a/e: gmasdeu.ebre.ics@gencat.cat
Sanitària Terres de l’Ebre, n’implicava el trasllat a la UH de l’HSCJ. Anualment, 80
pacients havien de ser traslladats una mitjana de 3 cops durant el seu ingrés.
Durant els trasllats interhospitalaris, s’han demostrat alteracions fisiològiques en el
38% de pacients greus i una anàlisi prospectiva evidencià fins un 34% d’efectes
adversos.
L’any 2008, sota la coordinació del CatSalut, es va crear la Plataforma Territorial
Bages-Solsonès per tal de promoure la gestió compartida dels processos clínics
entre els principals proveïdors de serveis sanitaris del territori: Institut Català de la
Salut (ICS), Fundació Althaia, Consorci Sanitari del Solsonès (CSS) i Fundació
Sociosanitària de Manresa (FSSM). A inicis del 2012 s’hi va incorporar a aquesta
plataforma la funcionalitat d’interconsultes mèdiques per facilitar les derivacions
entre professionals del territori.
La implantació de dispositius d’accés subcutani (reservoris) per l’administració de quimioteràpia en pacients amb neoplàsies, és una tècnica habitual que minimitza de forma important els problemes que el tractament comporta.
Un cop acabat els cicles de tractament, aquests dispositius necessiten manteniment continuat basat en la heparinització periòdica, tècnica que habitualment es realitza als serveis d’Oncologia dels hospitals. La heparinització és una tècnica poc complexa, que no requereix d’una infraestructura i materials molt especialitzats i pot ser realitzada pels professionals d’infermeria de l’A. Primària amb formació adequada.
S'estima que aproximadament el 35% de les consultes a Urgències d'Oncologia són de baixa complexitat, tot i que poden requerir una atenció i/o procediment amb caràcter preferent. Des d'aquesta premissa sorgeix la Consulta d'Atenció Immediata -CAI- com a dispositiu de suport a l'atenció continuada del pacient oncològic.
Partint del fet que la reordenació de l’atenció continuada dels territoris porta a una
disminució de la demanda, i aprofitant que la reordenació de l’atenció continuada i
urgències de base territorial (ACUT) i el desplegament de la Gestió 061 s’han fet
paral·lelament al Bages, s’inicia un projecte de millora al territori.
L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha estat admès, el mes de febrer de 2012, a candidat a Centre Compromès amb l'Excel•lència en Cures pel Programa BPSO, promogut per Registered Nurses Association of Ontario-Canadà (RNAO), Unitat d’Investigació en Cures de Salut Inveten-isciii i el Centre Col•laborador Espanyol de l’Institut Joanna Briggs-Australia. Duració del projecte: tres anys.
Document de Conclusions de la Jornada celebrada al COMB el 19 de gener de 2012 "Ser MIR en temps de crisi. Busquem Solucions".
Jornada emmarcada dins el Fòrum de la Professió Mèdica, àmbit de docència i formació.
Garantir una atenció sanitària integral de qualitat a les persones institucionalitzades, desenvolupar fórmules assistencials orientades a l’atenció proactiva, coordinar entre els diferents nivells assistencials i l’assistència 7diesx24hores, donar atenció al final de la vida, criteris projecte NECPAL i treballar en l’àmbit de la seguretat, qualitat dels tractaments en base a l’eficàcia, seguretat i eficiència
Cal establir estratègies per satisfer les necessitats dels pacients en relació amb els seus
tractament farmacològics i amb la seguretat en l’ús dels medicaments, i per garantir la
sostenibilitat del sistema.
No saps on realitzar la teva residència MIR o FIR? Fes-la a l'Hospital Universitari Sagrat Cor. Et donem els nostres motius a la infografia que es presenta al Saló del Resident del 2020
Desenvolupar a nivell de la comarca de l’Alt Penedès les línees estratègiques del
PEOAP i Pla de Salut, integrant tots els dispositius relacionats amb l’atenció
pediàtrica, tant a nivell de l’atenció primària com hospitalària.
Ponència a càrrec de Carles Humet, director mèdic de l'Hospital de Barcelona, en el marc de la sessió L'oportunitat d'introduir la figura dels hospitalistes a les plantes d'hospitalització, celebrada el 13 de febrer de 2019 per la Societat Catalana de Gestió Sanitària i la Societat Catalanobalear de Medicina Interna.
Les malalties de l'aparell locomotor ocupen el 30 per cent del temps assistencial dels metges d'atenció primària i són la segona causa d'IT per contingència comuna (61 % per mal d’esquena). Millorar la continuïtat assistencial transformant un model d'atenció fragmentada en un model d'atenció multidisciplinària (AP: metges de primària, infermeria, rehabilitació, i AE: COT, reumatologia, clínica del dolor) basat en la protocol•lització del procés.
El mes de maig de 2010 es va constituir formalment la Comissió de Treball del Malalt Fràgil al Bages i al Solsonès, per establir un circuit per al pacient crònic complex (PCC), amb la participació de totes les entitats, i donar a conèixer el circuit a tots els professionals del territori.
Unitat de Diabetis, Endrocrionologia i Nutrició (UDEN) a la Regió de Girona, ...Societat Gestió Sanitària
Mercè Fernàndez. Servei Endocrinologia. Hospital Josep Trueta de Girona. Presentat en el marc de la Jornada "Com fer efectiva la continuïtat assistencial millorant l'experiència del pacient" organitzada per la Societat Catalana de Gestió Sanitària, Sedisa i Abbvie el 21 de setembre de 2018.
Emmarcada en el Pla de Salut es planteja la transformació del model assistencial. Una de les principals línies d’actuació és l’orientació als malalts crònics. L’atenció del PCC requereix d’una visió integral coordinant els diferents L atenció d una integral, dispositius que garanteixin la intensitat d’atenció adient segons la situació clínica del pacient, tot tractant d’evitar descompensacions i reingressos, millorar la qualitat de vida i l’autonomia dels pacients i cuidadors.
Els traumatismes són la principal causa de mortalitat i discapacitat en la població menor de 44 anys d’edat. L’assistència al pacient politraumàtic adulta l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) és una realitat palpable,que suposa una part important de la seva activitat com a centre d’alta tecnologia. Segons l’ordenació del model organitzatiu del CatSalut, el nostre centre és un Centre d’Atenció al Trauma nivell3(CAT-P3e).
Els circuits hospitalaris ambulatoris de diagnòstic ràpid de pacients amb malalties potencialment greus ofereixen als equips d’atenció primària (EAP) de Salut una via ràpida d’atenció preferent, eviten visites a urgències i estades hospitalàries, i disminueixen els temps diagnòstics i l’inici de tractaments dels pacients. Els circuits de diagnòstic ràpid ambulatori per a sospita de patologies greus concretes (neoplàsia de pulmó, còlon, mama…) s’han anat desplegant en tots els hospitals de Catalunya. En canvi, existeix una realitat més irregular respecte el desplegament d’aquests circuits per a pacients amb malalties potencialment greus encara no classificables.
Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Verge de la Cinta. Blanca Cuevas.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUVC, considerats AHC.
L’hemodiàlisi dels pacients ingressats a l’HTVC, centre de referència de la Regió
Autors: G Masdeu, A Piñol, JR Vázquez, I Salvadó, MT Compte, P Angelet
a/e: gmasdeu.ebre.ics@gencat.cat
Sanitària Terres de l’Ebre, n’implicava el trasllat a la UH de l’HSCJ. Anualment, 80
pacients havien de ser traslladats una mitjana de 3 cops durant el seu ingrés.
Durant els trasllats interhospitalaris, s’han demostrat alteracions fisiològiques en el
38% de pacients greus i una anàlisi prospectiva evidencià fins un 34% d’efectes
adversos.
L’any 2008, sota la coordinació del CatSalut, es va crear la Plataforma Territorial
Bages-Solsonès per tal de promoure la gestió compartida dels processos clínics
entre els principals proveïdors de serveis sanitaris del territori: Institut Català de la
Salut (ICS), Fundació Althaia, Consorci Sanitari del Solsonès (CSS) i Fundació
Sociosanitària de Manresa (FSSM). A inicis del 2012 s’hi va incorporar a aquesta
plataforma la funcionalitat d’interconsultes mèdiques per facilitar les derivacions
entre professionals del territori.
La promoció de l’educació terapèutica del pacient diabètic com a part fonamental
del tractament és una realitat. L´evidència científica ens confirma que l´educació
grupal és efectiva per millorar el control metabòlic i el nivell de coneixements sobre
la diabetis.
Els pacients crònics complexos (PCC) generen molts contactes amb recursos
sanitaris i socials. En les transicions entre nivells hi ha més risc d’esdeveniments adversos.
A l’hospital l‘impacte major en ingressos i reingressos es deu a desestabilització d’ IC i MPOC.
L’ús de la telemedicina facilita l’accessibilitat i, a més, disminueix el temps d’espera,
en els diagnòstics i tractaments, entre la consulta d’atenció primària (AP) i la
d’atenció hospitalària.
Podem definir els pacients crònics complexos (PCC) com pacients amb una ó múltiples condicions cròniques i amb altes necessitats d’atenció que
generen dificultats en la presa de decisions. Es caracteritzen també per la presència concomitant d’una sèrie de circumstàncies com multimorbiditat,
malaltia crònica avançada, poli-farmàcia, limitacions en AVD, hospitalitzacions no programades, visites a urgències no planificades i
múltiples proveïdors implicats en l’atenció d'aquests pacients. Això implica revaloracions contínues que obliguen a canviar el pla de cures i fan
necessària la col·laboració ordenada de diversos nivells assistencials i, sovint , de coordinació de serveis sanitaris i socials.
Ecografia de butxaca practicada per un metge de família d’atenció primària en una població hipertensa que permet realitzar un diagnòstic precoç de lesions cardíaques significatives i millorar la gestió d’aquests pacients
En un exercici marcat novament per la dificultat del context econòmic, l’Institut Català de la Salut ha complert
una vegada més amb els objectius del contracte programa fixat pel CatSalut i ha incrementat l’activitat
quirúrgica major en un 3,68% respecte de l’any anterior.
Atenció al pacient palliatiu set dies a la setmana i 24 hores al dia, amb la implantació de l'Equip d'atenció a la complexitat amb un servei d'atenció domiciliària format per professionals amb perfil adient i definir circuits integrats amb la resta de dispositius
Donada la situació de canvi en el sistema
de salut i en molts altres àmbits, ens
plantegem altres maneres d’atendre a la població des de
l'Atenció Primària (AP). Passar de les estratègies d’alt
risc a una estratègia poblacional orientada a totes les
persones sanes o amb alguna malaltia.
The liaison nurse at the Hospital Clinic of Barcelona. A description of the project as it was in the year 2008. The liaison nurse was dedicated to manage patients at risk as an intermediary between primary care and hospital care. Language: Catalan
Intervenció de Mercè Riquelme, treballadora social de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), Badalona, I Jornada d'Atenció Pal•liativa de BSA "El final de la vida no és només una qüestió de temps", Badalona, 10 d'octubre de 2013
Trobar feina és quelcom complicat per a tothom, i més tenint en compte les èpoques que estem, però la cosa es complica més quan es pateix una discapacitat, ja sigui
física, psíquica i/o sensorial.
La integració laboral per les persones amb discapacitat no és només una qüestió econòmica, sinó de socialització, d’autoestima i d’autosatisfacció i independència.
Poder dur el mateix estil de vida que la major part de la societat és un repte per aquest col·lectiu.
Les polítiques d’ocupació específiques per persones amb discapacitat tenen com a objectiu principal corregir les desigualtats laborals i fomentar la incorporació del mercat
laboral i el manteniment de llocs de treball per aquest col·lectiu, però no tot depèn, ni pot dependre, de les lleis i les normes, sinó que cal una conscienciació social i superar
els prejudicis existents relacionats amb les discapacitats.
Les persones amb discapacitat poden fer moltes més coses del que ens pot semblar des d’un bon principi. No sempre cal fer adaptacions al centre laboral perquè hi puguin
accedir, sinó que a vegades cal, simplement, mirar el grau adequació del lloc de treball; si no pot fer un tipus de tasques, de segur que en pot fer unes altres.
L’accessibilitat laboral, té, doncs, diverses dimensions: hem de parlar d’accessibilitat física, però també d’accessibilitat social, amb l’objectiu que les persones amb
discapacitat puguin tenir les mateixes condicions que la resta de la ciutadania, accessibilitat personal per fomentar el desenvolupament individual i la participació social; accessibilitat tecnològica que millora, facilita i possibilita l’accés al món laboral.
L’any 2009 i l’any 2010, ASPRODIS, l’Ajuntament de Sallent i l’EAP Sallent van organitzar unes jornades amb l’objectiu de sensibilitzar a la població sobre les discapacitats i al mateix temps donar eines als professionals, així com donar a conèixer en primera persona la convivència amb discapacitats.
Arxiu de posters de la I Jornada de Seguretat en Atenció Primària Catalunya C...ICS Catalunya Central
Visualització dels pòsters presentats a la I Jornada de Seguretat a l'Atenció Primària Catalunya Central, que s'ha celebrat a l'Ateneu Igualadí, el 25 de setembre de 2014.
Objective: To describe the professional stance and opinion of the attendees of the 1st Conference on Primary Care (PC) in rural areas (Berga, May 6th, 2011)
Design: Descriptive cross-sectional study
Participants: Conference attendees were invited to participate. A total of 77
(58.3%) responded.
Primary method of measurement: Self-completed questionnaire of 22 closed-ended questions about the profession, employment situation in PC, and their opinions about PC.
Results:Of the respondents, 61% were family medicine physicians and 75% worked in rural PC. The majority worked at PC clinics more than 10km or 20min from their reference hospital. Almost 59% did not encounter other professionals of their field more than once a week. About 96% thought a rural medicine rotation was necessary for family medicine and community medicine residents, while 80.4% believe it was necessary for other specialties as well. The most important advantage to rural medicine is the integrated approach to patients, and the main inconvenience is professional isolation. Rural PC professionals feel more valued by their patines (4.43/5) than their colleagues in other settings (2.48) or in administration (2.32).
Conclusions: The main disadvantage of rural PC is the greater feeling of isolation. One positive aspect of rural PC is the integrated approach to patients.
Rural PC professionals feel more valued by patients than their counterparts in urban settings or in administration.
L´atenció primària rural a catalunya. situació i opinió dels assiICS Catalunya Central
Article especial publicat al Butlletí de la CAMFiC. Estudi descriptiu transversal de la Unitat de Suport a la Recerca ICS Catalunya Central.
A finals de 2010, des del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona es posen les bases per a l’organització d’una jornada dedicada a l’atenció primària en el món rural. Amb la col•laboració de diferents associacions professionals: Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Societat Catalana de Pediatria i Institut Català de la Salut (ICS), s’organitza aquesta I Jornada, a la ciutat
de Berga, el dia 6 de maig de 2011 amb una
participació de 132 assistents.
Aprofitant aquesta ocasió, des de la Unitat de Suport a la Recerca de la Catalunya Central - IDIAP Jordi Gol, es va creure interessant saber l’opinió dels participants sobre diferents aspectes de l’atenció primària al món rural. Per
aquest motiu es va distribuir una enquesta amb 22 preguntes de resposta múltiple en la qual es demanaven dades sobre la situació del centre de salut en el qual reballen els enquestats, anys d’experiència en l’atenció primària rural i la seva opinió sobre la docència en el món
rural, la valoració de la seva relació amb altres professionals i els avantatges i inconvenients del món rural.
SEGURIDAD DEL USO DE MEDICAMENTOS: INHIBIDORES DE LA BOMBA DE PROTONES, ¿PARA...ICS Catalunya Central
Rovira. C, Bonet.A
Servei d’ Atenció Primària Bages-Berguedà. Gerència Territorial de la Catalunya Central. Institut Català de la Salut
Congrès Sociedad Española de Farmacéuticos de Atención Primaria.
Teleoftalmología y Cribado de Retinopatía Diabética en Atención Primaria
El pacient crònic complex
1. Un any de Pla de salut, un esforç col·lectiu
30 de novembre – 1 de desembre 2012
EL PACIENT CRÒNIC COMPLEX, UNA OPORTUNITAT PER
CREAR ALIANCES
Boix C, Rusiñol M, Comet D, Álamo D, Villanueva C, Carbó T.
cboix.cc.ics@gencat.cat
Introducció
El mes de juliol de 2012 va entrar en funcionament la Unitat d’Atenció a la Cronicitat
i Complexitat (UACC) de la Gerència Territorial de la Catalunya Central de l’Institut
Català de la Salut. Aquesta Unitat ha començat a treballar en col·laboració amb els
equips d’atenció primària (EAP), hospitals i residències geriàtriques de la comarca
del Bages.
Objectius
• Establir aliances entre els diferents proveïdors sanitaris.
• Censar els pacients crònics complexos (PCC), per millorar-ne el seguiment, i
censar els PCC de la població ingressada en residències geriàtriques.
• Ampliar el model d’atenció dels pacients en situació de “final de la vida”.
Material i mètodes
La UACC assessora, fa el seguiment clínic i exerceix d’enllaç amb la resta de
professionals sanitaris que atenen els PCC.
Resultats
Durant els tres (són quatre mesos?) primers mesos de funcionament (juliol-octubre
de 2012), l’equip de la UACC ha realitzat assessorament i seguiment clínic de:
• 553 pacients crònics complexos, que s’han censat com a tals.
• 800 pacients ingressats de 15 residències geriàtriques del Bages.
• 114 pacients atesos al final de la vida (el 67,5 %, oncològics i el 32,5 %, no
oncològics).
Discussió
Ha estat molt important informar bé sobre la UACC i
deixar en clar que és un equip de suport als
professionals dels EAP.
Conclusions: impacte en els objectius del Pla de salut
La posada en marxa de la UACC possibilita una atenció de més qualitat i fa esperar
millors resultats en salut a curt termini gràcies, en gran mesura, a la creació
d’aliances entre nivells assistencials i amb proveïdors sanitaris.
Es preveu un impacte en les línies 2, 3, 5 i 9 del Pla de salut 2011-2015.
Organitza:
Editor's Notes
INSTRUCCIONS: Un cop acceptat el resum, es pot realitzar el pòster. Cal mantenir les tipografies i les mides a tot el document i retornar-ho a: oficinapladesalut@gencat.cat Mida del pòster DIN A1 de 594 mm × 841 mm Tipografia : - Títol: Arial de cos 50 - Contingut: Arial de cos 40 - Autor: Arial de cos 35 Podeu inserir el vostre logotip al marge inferior dret del document, així com la imatge del codi QR, si és el cas.