SlideShare a Scribd company logo
LA COMPOSICIÓ – COMPOSITION
EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA – 1 ESO
Escola Betúlia
Chapter 1
COMPOSICIÓ - COMPOSITION
COMPOSICIÓ - COMPOSITION
La composició és la manera com s'ordenen en un espai els elements
gràfics i plàstics que formen un missatge visual.
A good composition stops a viewer in his tracks, you can guide him
around your work and keep him interested.
El pes visual és la capacitat
d'atreure la mirada que
tenen els elements d'un
missatge visual.
Visual Weight: describes
how much something in an
image “pulls” your eye to
look at it.
Raphael Rubens
Exemple - Henri Cartier-Bresson
Linies - Lines
Horitzontal:
Serenitat
Tranquil·litat
Quietut
Mort
Vertical:
Elevació
Equilibri
Estabilitat
Energia
Obliqua:
Tensió
Esforç per
alçament o
desfalliment
Corba:
Dinamisme
Calidesa
Agitació
Manca equilibri
Trencada:
Aguda
Inquietant
Agresiva
Exemples
Ofelia, John Everett Millais, 1851
La Inmaculada Concepció,
Giambattista Tiepolo, S- XVIII
El circ , Gorges Seurat ,1981
Exemple - Caravaggio
Triangles – Compositional maps
Josef Koudelka, Gypsies, 1967
Alex Webb, Matanzas, 2008
Andrea Mantegna, Parnas, 1496
Triangles:
Attractive
Balanced
Stable
More energetic
Compositional
maps:
Renaissance, artist
used the “Golden
Section”, a rather
notions of ideal
proportion as a
geometrical
framework for
perfectly balanced
compositions.
Tipus de composicions
Equilibri estàtic:
horitzontal i vertical
Equilibri dinàmic:
línies diagonals, obliqües i corbes
Transmet sensacions de fredor, equilibri.
És un tipus de composició poc emotiva
Transmetin sensació de moviment. Una composició
dinàmica és més càlida i emotiva que una composició
estàtica
El primer dia(1943), de René Magritte Dinamisme d'un ciclista (1913), d'Umberto Boccioni
Chapter 2
Elements
Elements d’una composició
Forma
Shape
Mesura
Size
Textura
texture
Color
Proporció
Proportion
Formes geomètriques: fetes amb regle i compas
Formes orgàniques: fetes a mà alçada
transmeten més sensació d'ordre
i fredor que les orgàniques
construïdes amb regle i compàs
Fetes a mà alçada
Són formes més expressives que
les geomètriques
les formes orgàniques i irregulars
tenen més pes visual que les
formes geomètriques i regulars
Elements d’una composició
Forma
Shape
Mesura
Size
Textura
texture
Color
Proporció
Proportion
Les dimensions d’una forma
Ramon Casas Thomas Gainsborough
les formes més grans tenen més pes visual
que les petites
La mesura dels objectes és també un
indicador de profunditat
Elements d’una composició
Forma
Shape
Mesura
Size
Textura
texture
Color
Proporció
Proportion
Qualitat tàctil dels objectes
Per pintura, escultura o arquitectura és el material utilitzat
Per una imatge impresa és el suggeriment gràfic
Imatges: tomàquet, pared rugosaAntoni Tàpies
Elements d’una composició
Forma
Shape
Mesura
Size
Textura
texture
Color
Proporció
Proportion
Relació de mesures qui hi ha entre diferents formes
Grècia S V i IV aC Renaixament S XV-XVI Art romànic S XI Art Modern
Model ideal de bellesa basat en la proporció
transmetin sensació d’equilibri, harmonia i ordre valor simbòlic els artistes no es preocupin
per les proporcions naturals
Composicions en el pla
Tamara de Lempicka
Original Girada
Chapter 3
Color - Colour
Temperatura de color
Warm colours
Cool colours
Els colors càlids tenen més pes visual que
els colors freds
Gammes cromàtiques
Gamma harmònica
Gamma contrastada
Tons propers al
cercle cromàtic
Es preceben:
Equilibrades
Relaxants
Tons allunyats en el
cercle cromàtic
Es perceben:
Estridents
Actives
Colour wheel – paleta de colors
Percepció del color – Colour perception
When a colour is juxtaposed with other
colours, we perceive it as a different colour.
For example, most people will say the small
square on the left is orange, whereas the
one on the right is brown
Actually, the squares are exactly the same
color!
Which square is darker: A or B?
In fact they are the same colour:
#787878
Percepció del color – Colour perception
El color blau
es pot relacionar amb el mar i el cel,
espais oberts i relaxants.
S’associa amb la profunditat i la
concentració, la calma i la
tranquil·litat i també amb la frescor i la
netedat (l’aigua)
Percepció del color – Colour perception
El color groc
es relaciona amb el sol, la vida, la
llum, el somriure i el plaer. També es
relaciona amb l’or i, per tant, amb la
riquesa i la distinció
Percepció del color – Colour perception
The Royal Wedding (1981), de Patrick LichfieldEl color verd es relaciona amb el món natural; a més, transmet equilibri, seguretat, confiança. Molts senyals utilitzen el verd per a indicar situacions positives: els semàfors, les indicacions de sortida...
El color vermell
s’associa a la passió, la sensualitat i la
violència i també a la temeritat, el perill i el
risc.
És per això que més d'un cop les
companyies asseguradores s’han plantejat
que els cotxes de color vermell paguin
pòlisses més cares, ja que es considera
que els seus propietaris tendeixen a una
conducció més agressiva i temerària i que,
per tant, tenen un risc més alt de patir un
accident.
Percepció del color – Colour perception
El color negre és el color del dol, però
també representa l’elegància i la
seriositat.
El color blanc representa la puresa.
El color vermell, la passió, però
també la riquesa.
The Royal Wedding (1981), de Patrick Lichfield
The Royal Wedding (1981), de Patrick Lichfield
Percepció del color – Colour perception
The Royal Wedding (1981), de Patrick LichfieldEl color verd es relaciona amb el món natural; a més, transmet equilibri, seguretat, confiança. Molts senyals utilitzen el verd per a indicar situacions positives: els semàfors, les indicacions de sortida...
El color verd
es relaciona amb el món natural; a més,
transmet equilibri, seguretat, confiança.
Molts senyals utilitzen el verd per a indicar
situacions positives: els semàfors, les
indicacions de sortida...
Chapter 4
Llum i ombra – light and shadow
Llum i ombra – Light and shadow
La il·luminació difusa: el contrast entre les parts
més il·luminades i les més fosques és molt suau.
La il·luminació dura accentua els valors
expressius i el dramatisme de la imatge
La il·luminació difusa és més descriptiva

More Related Content

What's hot

EL CLAROBSCUR
EL CLAROBSCUR EL CLAROBSCUR
EL CLAROBSCUR
Jordi Riba
 
La composició esquemes i equilibris
La composició esquemes i equilibrisLa composició esquemes i equilibris
La composició esquemes i equilibris
mcarmo36
 
Composició
ComposicióComposició
Composició
Victoriamedia
 
La composició - Educació Visual i Plàstica - ESO 3r
La composició - Educació Visual i Plàstica - ESO 3rLa composició - Educació Visual i Plàstica - ESO 3r
La composició - Educació Visual i Plàstica - ESO 3r
Joan Sèculi
 
Els elements del llenguatge visual i plàstic
Els elements del llenguatge visual i plàsticEls elements del llenguatge visual i plàstic
Els elements del llenguatge visual i plàstic
valletejedor
 
Les textures
Les texturesLes textures
Les textures
lucy_xarlie
 
Composició def
Composició defComposició def
Composició def
Ana Blesa
 
Tema 12.expressivitat del color
Tema 12.expressivitat del colorTema 12.expressivitat del color
Tema 12.expressivitat del color
Jenifer Aceituno
 
La imatge característiques
La imatge característiquesLa imatge característiques
La imatge característiques
Ana Blesa
 
Visual i Plàstica - La publicitat - 3r ESO
Visual i Plàstica - La publicitat - 3r ESOVisual i Plàstica - La publicitat - 3r ESO
Visual i Plàstica - La publicitat - 3r ESO
Joan Sèculi
 
Introducció a Tècniques d'Expressió Gràfica
Introducció a Tècniques d'Expressió GràficaIntroducció a Tècniques d'Expressió Gràfica
Introducció a Tècniques d'Expressió Gràfica
xepi25
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURALES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
Antonio Núñez
 
La teoria del Color
La teoria del ColorLa teoria del Color
La teoria del Color
Jordi Riba
 
LA COMPOSICIÓN (3º de ESO)
LA COMPOSICIÓN (3º de ESO)LA COMPOSICIÓN (3º de ESO)
LA COMPOSICIÓN (3º de ESO)gbgplastica
 
ELEMENTS D'EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL PUNT I LA LÍNIA
ELEMENTS D'EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL PUNT I LA LÍNIAELEMENTS D'EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL PUNT I LA LÍNIA
ELEMENTS D'EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL PUNT I LA LÍNIA
Jordi Riba
 
Teoria imatge
Teoria imatgeTeoria imatge
Teoria imatgeDrawbe07
 
Elements visuals punt linia pla forma textura
Elements visuals punt linia pla forma texturaElements visuals punt linia pla forma textura
Elements visuals punt linia pla forma textura
sandroalfaro
 
Tècniques artístiques inusuals
Tècniques artístiques inusualsTècniques artístiques inusuals
Tècniques artístiques inusuals
Montsefibu
 

What's hot (20)

EL CLAROBSCUR
EL CLAROBSCUR EL CLAROBSCUR
EL CLAROBSCUR
 
La composició esquemes i equilibris
La composició esquemes i equilibrisLa composició esquemes i equilibris
La composició esquemes i equilibris
 
Composició
ComposicióComposició
Composició
 
La composició - Educació Visual i Plàstica - ESO 3r
La composició - Educació Visual i Plàstica - ESO 3rLa composició - Educació Visual i Plàstica - ESO 3r
La composició - Educació Visual i Plàstica - ESO 3r
 
Els elements del llenguatge visual i plàstic
Els elements del llenguatge visual i plàsticEls elements del llenguatge visual i plàstic
Els elements del llenguatge visual i plàstic
 
Les textures
Les texturesLes textures
Les textures
 
01 La Linia 2
01 La Linia 201 La Linia 2
01 La Linia 2
 
Composició def
Composició defComposició def
Composició def
 
Tema 12.expressivitat del color
Tema 12.expressivitat del colorTema 12.expressivitat del color
Tema 12.expressivitat del color
 
La textura
La textura La textura
La textura
 
La imatge característiques
La imatge característiquesLa imatge característiques
La imatge característiques
 
Visual i Plàstica - La publicitat - 3r ESO
Visual i Plàstica - La publicitat - 3r ESOVisual i Plàstica - La publicitat - 3r ESO
Visual i Plàstica - La publicitat - 3r ESO
 
Introducció a Tècniques d'Expressió Gràfica
Introducció a Tècniques d'Expressió GràficaIntroducció a Tècniques d'Expressió Gràfica
Introducció a Tècniques d'Expressió Gràfica
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURALES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
 
La teoria del Color
La teoria del ColorLa teoria del Color
La teoria del Color
 
LA COMPOSICIÓN (3º de ESO)
LA COMPOSICIÓN (3º de ESO)LA COMPOSICIÓN (3º de ESO)
LA COMPOSICIÓN (3º de ESO)
 
ELEMENTS D'EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL PUNT I LA LÍNIA
ELEMENTS D'EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL PUNT I LA LÍNIAELEMENTS D'EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL PUNT I LA LÍNIA
ELEMENTS D'EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL PUNT I LA LÍNIA
 
Teoria imatge
Teoria imatgeTeoria imatge
Teoria imatge
 
Elements visuals punt linia pla forma textura
Elements visuals punt linia pla forma texturaElements visuals punt linia pla forma textura
Elements visuals punt linia pla forma textura
 
Tècniques artístiques inusuals
Tècniques artístiques inusualsTècniques artístiques inusuals
Tècniques artístiques inusuals
 

Viewers also liked

Presentacion power point matematica. f victoria caneva
Presentacion power point   matematica. f victoria canevaPresentacion power point   matematica. f victoria caneva
Presentacion power point matematica. f victoria caneva
Juliana Isola
 
Tema 3 potencias y raices
Tema 3 potencias y raicesTema 3 potencias y raices
Tema 3 potencias y raices
lopezgarciale
 
1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color
1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color
1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color
Joan Sèculi
 
Tema 2
Tema 2Tema 2
Ej sin soluciones
Ej sin solucionesEj sin soluciones
Ej sin soluciones
Esther Martínez
 
Problemas de sexto
Problemas de sextoProblemas de sexto
Problemas de sextoabiabi275
 
Potenciayraicess
PotenciayraicessPotenciayraicess
Potenciayraicess
Lazzrini Jessica
 
Ppt potencias y raíces
Ppt potencias y raícesPpt potencias y raíces
Ppt potencias y raícessolemne2011
 
Potencias y raices
Potencias y raicesPotencias y raices
Potencias y raices
Pablo Pinto
 
Guia teorica nro 3 potencias
Guia teorica nro 3   potenciasGuia teorica nro 3   potencias
Guia teorica nro 3 potencias
MaríaJosé Rogel Sierpe
 
3.las potencias y la raíz cuadrada libro elio
3.las potencias y la raíz cuadrada libro elio 3.las potencias y la raíz cuadrada libro elio
3.las potencias y la raíz cuadrada libro elio
Elio33
 
Tema 3: Potencias y raíces cuadradas
Tema 3: Potencias y raíces cuadradasTema 3: Potencias y raíces cuadradas
Tema 3: Potencias y raíces cuadradasfaliyo13
 
Matechef 2
Matechef 2Matechef 2
Matechef 2
Reichel Sin Más
 
Propiedades de las raices
Propiedades de las raicesPropiedades de las raices
Propiedades de las raices
lobadelaire24
 
03.03 Potencias y raices
03.03 Potencias y raices03.03 Potencias y raices
03.03 Potencias y raicespitipoint
 
Potencias y raíces
Potencias y raícesPotencias y raíces
Potencias y raíces
Iván Gallego González
 
Repaso 1ª evaluación 2º eso
Repaso 1ª evaluación 2º esoRepaso 1ª evaluación 2º eso
Repaso 1ª evaluación 2º eso
klorofila
 
Matemáticas bloque 2
Matemáticas bloque 2Matemáticas bloque 2
Matemáticas bloque 2
migueangelbrena
 

Viewers also liked (20)

Presentacion power point matematica. f victoria caneva
Presentacion power point   matematica. f victoria canevaPresentacion power point   matematica. f victoria caneva
Presentacion power point matematica. f victoria caneva
 
Tema 3 potencias y raices
Tema 3 potencias y raicesTema 3 potencias y raices
Tema 3 potencias y raices
 
Raices cuadradas
Raices cuadradasRaices cuadradas
Raices cuadradas
 
1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color
1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color
1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color
 
Proyecto Puzzle
Proyecto PuzzleProyecto Puzzle
Proyecto Puzzle
 
Tema 2
Tema 2Tema 2
Tema 2
 
Ej sin soluciones
Ej sin solucionesEj sin soluciones
Ej sin soluciones
 
Problemas de sexto
Problemas de sextoProblemas de sexto
Problemas de sexto
 
Potenciayraicess
PotenciayraicessPotenciayraicess
Potenciayraicess
 
Ppt potencias y raíces
Ppt potencias y raícesPpt potencias y raíces
Ppt potencias y raíces
 
Potencias y raices
Potencias y raicesPotencias y raices
Potencias y raices
 
Guia teorica nro 3 potencias
Guia teorica nro 3   potenciasGuia teorica nro 3   potencias
Guia teorica nro 3 potencias
 
3.las potencias y la raíz cuadrada libro elio
3.las potencias y la raíz cuadrada libro elio 3.las potencias y la raíz cuadrada libro elio
3.las potencias y la raíz cuadrada libro elio
 
Tema 3: Potencias y raíces cuadradas
Tema 3: Potencias y raíces cuadradasTema 3: Potencias y raíces cuadradas
Tema 3: Potencias y raíces cuadradas
 
Matechef 2
Matechef 2Matechef 2
Matechef 2
 
Propiedades de las raices
Propiedades de las raicesPropiedades de las raices
Propiedades de las raices
 
03.03 Potencias y raices
03.03 Potencias y raices03.03 Potencias y raices
03.03 Potencias y raices
 
Potencias y raíces
Potencias y raícesPotencias y raíces
Potencias y raíces
 
Repaso 1ª evaluación 2º eso
Repaso 1ª evaluación 2º esoRepaso 1ª evaluación 2º eso
Repaso 1ª evaluación 2º eso
 
Matemáticas bloque 2
Matemáticas bloque 2Matemáticas bloque 2
Matemáticas bloque 2
 

Similar to 1 ESO Visual i Plàstica Unitat 2 La composició

El color - 3r ESO - Visual i Plàstica
El color - 3r ESO - Visual i PlàsticaEl color - 3r ESO - Visual i Plàstica
El color - 3r ESO - Visual i Plàstica
Joan Sèculi
 
La pintura 4t ESO
La pintura 4t ESOLa pintura 4t ESO
La pintura 4t ESOMantoti
 
Composició IV
Composició IVComposició IV
Composició IV
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
T.3.el color
T.3.el colorT.3.el color
T.3.el colorAna Blesa
 
T.3.el color 1
T.3.el color 1T.3.el color 1
T.3.el color 1Ana Blesa
 
El color
El colorEl color
El colorslegna3
 
TREBALL RECUPERACIÓ EVP curs 12 13
TREBALL RECUPERACIÓ EVP curs 12 13TREBALL RECUPERACIÓ EVP curs 12 13
TREBALL RECUPERACIÓ EVP curs 12 13
valleteje
 
El Llenguatge De La Pintura
El Llenguatge De La PinturaEl Llenguatge De La Pintura
El Llenguatge De La PinturaMercè Bigorra
 
Treballem la composició a partir d’un bodegó
Treballem la composició a partir d’un bodegóTreballem la composició a partir d’un bodegó
Treballem la composició a partir d’un bodegó
teresa guxens
 
Paisatge
PaisatgePaisatge
Paisatge
teresa guxens
 
Pintura Barroca / Balears
Pintura Barroca / BalearsPintura Barroca / Balears
Pintura Barroca / Balears
José Luis Garcia Salvador
 
Els Elements Del Llenguatge Visual
Els Elements Del Llenguatge VisualEls Elements Del Llenguatge Visual
Els Elements Del Llenguatge Visualelicas
 
Paisatge
PaisatgePaisatge
Paisatge
teresa guxens
 

Similar to 1 ESO Visual i Plàstica Unitat 2 La composició (16)

El color - 3r ESO - Visual i Plàstica
El color - 3r ESO - Visual i PlàsticaEl color - 3r ESO - Visual i Plàstica
El color - 3r ESO - Visual i Plàstica
 
La pintura 4t ESO
La pintura 4t ESOLa pintura 4t ESO
La pintura 4t ESO
 
Composició IV
Composició IVComposició IV
Composició IV
 
T.3.el color
T.3.el colorT.3.el color
T.3.el color
 
T.3.el color 1
T.3.el color 1T.3.el color 1
T.3.el color 1
 
Kandinsky: Composició IV
Kandinsky: Composició IVKandinsky: Composició IV
Kandinsky: Composició IV
 
El color
El colorEl color
El color
 
TREBALL RECUPERACIÓ EVP curs 12 13
TREBALL RECUPERACIÓ EVP curs 12 13TREBALL RECUPERACIÓ EVP curs 12 13
TREBALL RECUPERACIÓ EVP curs 12 13
 
EL COLOR
EL COLOREL COLOR
EL COLOR
 
El Llenguatge De La Pintura
El Llenguatge De La PinturaEl Llenguatge De La Pintura
El Llenguatge De La Pintura
 
Treballem la composició a partir d’un bodegó
Treballem la composició a partir d’un bodegóTreballem la composició a partir d’un bodegó
Treballem la composició a partir d’un bodegó
 
Unitat 2
Unitat 2Unitat 2
Unitat 2
 
Paisatge
PaisatgePaisatge
Paisatge
 
Pintura Barroca / Balears
Pintura Barroca / BalearsPintura Barroca / Balears
Pintura Barroca / Balears
 
Els Elements Del Llenguatge Visual
Els Elements Del Llenguatge VisualEls Elements Del Llenguatge Visual
Els Elements Del Llenguatge Visual
 
Paisatge
PaisatgePaisatge
Paisatge
 

More from Joan Sèculi

Dibiux tècnic - Perspectiva frontal - Obejcte
Dibiux tècnic - Perspectiva frontal - ObejcteDibiux tècnic - Perspectiva frontal - Obejcte
Dibiux tècnic - Perspectiva frontal - Obejcte
Joan Sèculi
 
Dibuix tècnic - perspectiva obliqua
Dibuix tècnic - perspectiva obliquaDibuix tècnic - perspectiva obliqua
Dibuix tècnic - perspectiva obliqua
Joan Sèculi
 
Perspectiva frontal - Escala
Perspectiva frontal - EscalaPerspectiva frontal - Escala
Perspectiva frontal - Escala
Joan Sèculi
 
Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4
Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4
Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4
Joan Sèculi
 
Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0
Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0
Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0
Joan Sèculi
 
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuria
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuria3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuria
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuria
Joan Sèculi
 
Iris day Dermot Flynn
Iris day Dermot FlynnIris day Dermot Flynn
Iris day Dermot Flynn
Joan Sèculi
 
Ireland presentation Escola Betulia Dermot Flynn
Ireland presentation Escola Betulia Dermot FlynnIreland presentation Escola Betulia Dermot Flynn
Ireland presentation Escola Betulia Dermot Flynn
Joan Sèculi
 
Violi
VioliVioli
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
Joan Sèculi
 
1 ESO - Música - El ritme
1 ESO - Música - El ritme1 ESO - Música - El ritme
1 ESO - Música - El ritme
Joan Sèculi
 
Visual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESO
Visual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESOVisual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESO
Visual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESO
Joan Sèculi
 
1r ESO - Visual i Plàstica - La línia
1r ESO - Visual i Plàstica - La línia1r ESO - Visual i Plàstica - La línia
1r ESO - Visual i Plàstica - La línia
Joan Sèculi
 
2 ESO Música - Frases i temes musicals
2 ESO Música - Frases i temes musicals2 ESO Música - Frases i temes musicals
2 ESO Música - Frases i temes musicals
Joan Sèculi
 
1 ESO - Música - La melodia
1 ESO - Música - La melodia1 ESO - Música - La melodia
1 ESO - Música - La melodia
Joan Sèculi
 
1 ESO - Música - El compàs
1 ESO - Música - El compàs1 ESO - Música - El compàs
1 ESO - Música - El compàs
Joan Sèculi
 
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància
Joan Sèculi
 
1 ESO Música - Les figures
1 ESO Música - Les figures1 ESO Música - Les figures
1 ESO Música - Les figures
Joan Sèculi
 
1 ESO Música - El so
1 ESO Música - El so1 ESO Música - El so
1 ESO Música - El so
Joan Sèculi
 
Plastica la geometria a l' espai - 3r ESO - Perspectiva obliqua - Lletres "IF"
Plastica la geometria a l' espai - 3r ESO - Perspectiva obliqua - Lletres "IF"Plastica la geometria a l' espai - 3r ESO - Perspectiva obliqua - Lletres "IF"
Plastica la geometria a l' espai - 3r ESO - Perspectiva obliqua - Lletres "IF"
Joan Sèculi
 

More from Joan Sèculi (20)

Dibiux tècnic - Perspectiva frontal - Obejcte
Dibiux tècnic - Perspectiva frontal - ObejcteDibiux tècnic - Perspectiva frontal - Obejcte
Dibiux tècnic - Perspectiva frontal - Obejcte
 
Dibuix tècnic - perspectiva obliqua
Dibuix tècnic - perspectiva obliquaDibuix tècnic - perspectiva obliqua
Dibuix tècnic - perspectiva obliqua
 
Perspectiva frontal - Escala
Perspectiva frontal - EscalaPerspectiva frontal - Escala
Perspectiva frontal - Escala
 
Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4
Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4
Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4
 
Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0
Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0
Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0
 
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuria
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuria3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuria
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuria
 
Iris day Dermot Flynn
Iris day Dermot FlynnIris day Dermot Flynn
Iris day Dermot Flynn
 
Ireland presentation Escola Betulia Dermot Flynn
Ireland presentation Escola Betulia Dermot FlynnIreland presentation Escola Betulia Dermot Flynn
Ireland presentation Escola Betulia Dermot Flynn
 
Violi
VioliVioli
Violi
 
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
 
1 ESO - Música - El ritme
1 ESO - Música - El ritme1 ESO - Música - El ritme
1 ESO - Música - El ritme
 
Visual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESO
Visual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESOVisual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESO
Visual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESO
 
1r ESO - Visual i Plàstica - La línia
1r ESO - Visual i Plàstica - La línia1r ESO - Visual i Plàstica - La línia
1r ESO - Visual i Plàstica - La línia
 
2 ESO Música - Frases i temes musicals
2 ESO Música - Frases i temes musicals2 ESO Música - Frases i temes musicals
2 ESO Música - Frases i temes musicals
 
1 ESO - Música - La melodia
1 ESO - Música - La melodia1 ESO - Música - La melodia
1 ESO - Música - La melodia
 
1 ESO - Música - El compàs
1 ESO - Música - El compàs1 ESO - Música - El compàs
1 ESO - Música - El compàs
 
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància
 
1 ESO Música - Les figures
1 ESO Música - Les figures1 ESO Música - Les figures
1 ESO Música - Les figures
 
1 ESO Música - El so
1 ESO Música - El so1 ESO Música - El so
1 ESO Música - El so
 
Plastica la geometria a l' espai - 3r ESO - Perspectiva obliqua - Lletres "IF"
Plastica la geometria a l' espai - 3r ESO - Perspectiva obliqua - Lletres "IF"Plastica la geometria a l' espai - 3r ESO - Perspectiva obliqua - Lletres "IF"
Plastica la geometria a l' espai - 3r ESO - Perspectiva obliqua - Lletres "IF"
 

1 ESO Visual i Plàstica Unitat 2 La composició

  • 1. LA COMPOSICIÓ – COMPOSITION EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA – 1 ESO Escola Betúlia
  • 3. COMPOSICIÓ - COMPOSITION La composició és la manera com s'ordenen en un espai els elements gràfics i plàstics que formen un missatge visual. A good composition stops a viewer in his tracks, you can guide him around your work and keep him interested. El pes visual és la capacitat d'atreure la mirada que tenen els elements d'un missatge visual. Visual Weight: describes how much something in an image “pulls” your eye to look at it. Raphael Rubens
  • 4. Exemple - Henri Cartier-Bresson
  • 5. Linies - Lines Horitzontal: Serenitat Tranquil·litat Quietut Mort Vertical: Elevació Equilibri Estabilitat Energia Obliqua: Tensió Esforç per alçament o desfalliment Corba: Dinamisme Calidesa Agitació Manca equilibri Trencada: Aguda Inquietant Agresiva
  • 6. Exemples Ofelia, John Everett Millais, 1851 La Inmaculada Concepció, Giambattista Tiepolo, S- XVIII El circ , Gorges Seurat ,1981
  • 8. Triangles – Compositional maps Josef Koudelka, Gypsies, 1967 Alex Webb, Matanzas, 2008 Andrea Mantegna, Parnas, 1496 Triangles: Attractive Balanced Stable More energetic Compositional maps: Renaissance, artist used the “Golden Section”, a rather notions of ideal proportion as a geometrical framework for perfectly balanced compositions.
  • 9. Tipus de composicions Equilibri estàtic: horitzontal i vertical Equilibri dinàmic: línies diagonals, obliqües i corbes Transmet sensacions de fredor, equilibri. És un tipus de composició poc emotiva Transmetin sensació de moviment. Una composició dinàmica és més càlida i emotiva que una composició estàtica El primer dia(1943), de René Magritte Dinamisme d'un ciclista (1913), d'Umberto Boccioni
  • 11. Elements d’una composició Forma Shape Mesura Size Textura texture Color Proporció Proportion Formes geomètriques: fetes amb regle i compas Formes orgàniques: fetes a mà alçada transmeten més sensació d'ordre i fredor que les orgàniques construïdes amb regle i compàs Fetes a mà alçada Són formes més expressives que les geomètriques les formes orgàniques i irregulars tenen més pes visual que les formes geomètriques i regulars
  • 12. Elements d’una composició Forma Shape Mesura Size Textura texture Color Proporció Proportion Les dimensions d’una forma Ramon Casas Thomas Gainsborough les formes més grans tenen més pes visual que les petites La mesura dels objectes és també un indicador de profunditat
  • 13. Elements d’una composició Forma Shape Mesura Size Textura texture Color Proporció Proportion Qualitat tàctil dels objectes Per pintura, escultura o arquitectura és el material utilitzat Per una imatge impresa és el suggeriment gràfic Imatges: tomàquet, pared rugosaAntoni Tàpies
  • 14. Elements d’una composició Forma Shape Mesura Size Textura texture Color Proporció Proportion Relació de mesures qui hi ha entre diferents formes Grècia S V i IV aC Renaixament S XV-XVI Art romànic S XI Art Modern Model ideal de bellesa basat en la proporció transmetin sensació d’equilibri, harmonia i ordre valor simbòlic els artistes no es preocupin per les proporcions naturals
  • 15. Composicions en el pla Tamara de Lempicka Original Girada
  • 17. Temperatura de color Warm colours Cool colours Els colors càlids tenen més pes visual que els colors freds
  • 18. Gammes cromàtiques Gamma harmònica Gamma contrastada Tons propers al cercle cromàtic Es preceben: Equilibrades Relaxants Tons allunyats en el cercle cromàtic Es perceben: Estridents Actives
  • 19. Colour wheel – paleta de colors
  • 20. Percepció del color – Colour perception When a colour is juxtaposed with other colours, we perceive it as a different colour. For example, most people will say the small square on the left is orange, whereas the one on the right is brown Actually, the squares are exactly the same color! Which square is darker: A or B? In fact they are the same colour: #787878
  • 21. Percepció del color – Colour perception El color blau es pot relacionar amb el mar i el cel, espais oberts i relaxants. S’associa amb la profunditat i la concentració, la calma i la tranquil·litat i també amb la frescor i la netedat (l’aigua)
  • 22. Percepció del color – Colour perception El color groc es relaciona amb el sol, la vida, la llum, el somriure i el plaer. També es relaciona amb l’or i, per tant, amb la riquesa i la distinció
  • 23. Percepció del color – Colour perception The Royal Wedding (1981), de Patrick LichfieldEl color verd es relaciona amb el món natural; a més, transmet equilibri, seguretat, confiança. Molts senyals utilitzen el verd per a indicar situacions positives: els semàfors, les indicacions de sortida... El color vermell s’associa a la passió, la sensualitat i la violència i també a la temeritat, el perill i el risc. És per això que més d'un cop les companyies asseguradores s’han plantejat que els cotxes de color vermell paguin pòlisses més cares, ja que es considera que els seus propietaris tendeixen a una conducció més agressiva i temerària i que, per tant, tenen un risc més alt de patir un accident.
  • 24. Percepció del color – Colour perception El color negre és el color del dol, però també representa l’elegància i la seriositat. El color blanc representa la puresa. El color vermell, la passió, però també la riquesa. The Royal Wedding (1981), de Patrick Lichfield The Royal Wedding (1981), de Patrick Lichfield
  • 25. Percepció del color – Colour perception The Royal Wedding (1981), de Patrick LichfieldEl color verd es relaciona amb el món natural; a més, transmet equilibri, seguretat, confiança. Molts senyals utilitzen el verd per a indicar situacions positives: els semàfors, les indicacions de sortida... El color verd es relaciona amb el món natural; a més, transmet equilibri, seguretat, confiança. Molts senyals utilitzen el verd per a indicar situacions positives: els semàfors, les indicacions de sortida...
  • 26.
  • 27.
  • 28.
  • 29.
  • 30.
  • 31.
  • 32.
  • 33. Chapter 4 Llum i ombra – light and shadow
  • 34. Llum i ombra – Light and shadow La il·luminació difusa: el contrast entre les parts més il·luminades i les més fosques és molt suau. La il·luminació dura accentua els valors expressius i el dramatisme de la imatge La il·luminació difusa és més descriptiva

Editor's Notes

  1. La composició és la manera com s'ordenen en un espai els elements gràfics i plàstics que formen un missatge visual. Aquests elements tenen diferents qualitats: forma,mesura, textura, proporció i color. No formen el missatge visual d'una manera aïllada, sinó que estableixen relacions entre ells que poden ser de relació i de posició dins d'un espai. Cadascuna d'aquestes qualitats i relacions dels elements gràfics influeix en el que percebem d'un missatge visual, en el seu contingut. Per a compondre un missatge visual, cal tenir en compte com atreuen la mirada cadascun dels elements gràfics i saber-los ordenar correctament per a fer arribar el missatge al receptor de la manera més efectiva.   Contingut: fa referència a allò que vol comunicar el missatge   El pes visual és la capacitat d'atreure la mirada que tenen els elements d'un missatge visual. Per exemple, una forma gran té més pes visual que una forma petita, o una forma de color clar té més pes visual que una forma fosca. El pes visual és fonamental per a entendre la composició. La composició consisteix a ordenar els pesos visuals de les diferents formes que intervenen en un missatge visual per tal de fer arribar de la millor manera possible el contingut del missatge al receptor. Photography rules of composition: visual weight is the next one you need to have in your toolbox. It can make or break your photo! Visual weight is a concept that describes how much something in an image “pulls” your eye to look at it. Imagine that you have an almost entirely white image with a small black dot in it. That black dot will pull your eye immediately; it carries a lot of visual weight. As a photographer, you can use the photography rules of composition, and visual weight to your advantage. You can deliberately manipulate your subject in such a way that it carries a lot of visual weight, and thereby draws the viewer’s eye. On the other hand, if you are not aware of the concept of visual weight, you can inadvertently produce images with annoying distractions.
  2. La modelo, Elizabeth (Lizzie) Siddal, musa de los pintores prerafaelitas, ha quedado para siempre identificada con el personaje de Ofelia. Hay muchos paralelismos entre el personaje y la vida real de la modelo, el cuadro parece premonitorio del dramático final de Lizzie Siddal . Ofelia pierde a su padre y Elizabeth pierde a su hija recién nacida. Ofelia, rota por el dolor de la pérdida cae en una especie de locura, canta extrañas canciones. Elizabeth acuna compulsivamente una cuna vacía mientras canta extrañas nanas. Ofelia se ahoga , Lizzie muere de sobredosis de láudano (¿o en ambos casos se trata de suicidio?). Hamlet salta a la tumba de Ofelia, Dante Gabriel Rosseti entierra a Lizzie con un libro de sus poemas inédito, siete años más tarde exhuma el cadáver de Lizzie para recuperarlos, la leyenda cuenta que encontró el cadáver incorrupto y su legendaria melena peliroja intacta...todo muy Schakesperiano. Pero leyendas a parte, lo que si es cierto es que Lizzie estuvo gravemente enferma tras posar durante horas en una bañera de agua helada para el cuadro de Millais. La fuente es "la vida y correspondencia de Sir John Everett Millais" publicada en 1899 por su hijo.
  3. Exemples composicions barroques: http://muddycolors.blogspot.com.es/2013/12/a-baroque-composition.html   Exemples composicions fotografies Henri Cartier-Bresson: http://erickimphotography.com/blog/2013/10/10/street-photography-composition-lesson-3-diagonals/
  4. Why a triangle? This shape creates a strong structure that is attractive, balanced, and utilizes the number three, which was often ascribed importance. The key here is that these artists realized that triangles were a tool that helped them create better artwork. This hints at the possibility of there being a science to aesthetics. http://erickimphotography.com/blog/2013/10/03/street-photography-composition-lesson-1-triangles/ Compositional maps: Back in the days of the Renaissance, artist used the “Golden Section”, a rather notions of ideal proportion as a geometrical framework for perfectly balanced compositions.
  5. En una composició estàtica, els elements gràfics s'ordenen seguint els eixos bàsics de la composició, fonamentalment l'horitzontal i el vertical.   Aquest tipus de composició normalment transmet sensacions de fredor, equilibri. És un tipus de composició poc emotiva. Un exemple d'aquest tipus de composició és el frontal romànic d'Esquius, que té un esquema compositiu molt senzill. Horitzontals, verticals i diagonals són l'esquema estructural bàsic de composició i d'equilibri d'un rectangle, i el seu centre és el punt de màxim anivellament visual. Equilibri dinàmic: En una composició dinàmica tenen més importància les diagonals i les línies obliqües i corbes. En aquest tipus de composició cal equilibrar els pesos visuals jugant amb la posició, la mesura, el color, la textura i la forma dels diferents elements gràfics de manera que transmetin sensació de moviment. Una composició dinàmica és més càlida i emotiva que una composició estàtica. Un exemple d'aquest tipus de composició és el quadre Davallament, de Caravaggio (1571-1610). Aquesta composició transmet el moviment i el dramatisme de l'acció de dipositar un cos a terra.
  6. La forma és l'aparença externa d'un objecte. D'una manera senzilla, les formes es poden classificar en diversos tipus: Formes geomètriques. Són les formes construïdes amb regle i compàs. Les formes geomètriques planes bàsiques són el quadrat, el triangle equilàter i la circumferència. Normalment, les formes geomètriques transmeten més sensació d'ordre i fredor que les orgàniques. Formes orgàniques. Són les formes delimitades per un contorn lliure fet a mà alçada. Les formes orgàniques es perceben més lliures, dinàmiques i espontànies. Són formes més expressives que les geomètriques. Normalment, les formes orgàniques i irregulars tenen més pes visual que les formes geomètriques i regulars. Les línies geomètriques són fetes amb regle i compàs, tenen un gruix uniforme i poden ser rectes, corbes i trencades.  Segons la forma de la línia, es poden percebre sensacions diferents. La línia feta a mà alçada, per exemple la línia que es fa servir per a signar o el traç de l’escriptura, és més expressiva, càlida i personal que la línia geomètrica, que és més freda i impersonal. A l'esquerra, dibuix d'una central mareomotriu fet amb línies geomètriques; a la dreta, La flor (1937), d'Henri Matisse, dibuixat amb línies fetes a mà alçada.     Segons la direcció, la línia recta pot ser horitzontal, vertical o obliqua.  La línia horitzontal es relaciona amb la tranquil·litat, la serenitat, la quietud, la mort; la línia vertical es relaciona amb l’elevació, l’equilibri, l’estabilitat, l’energia; la línia obliqua es relaciona amb la tensió, l’esforç per l’alçament o el defalliment.   La línia corba suggereix dinamisme, i com que no té angles, no es percep agressiva. També s’associa a la calidesa, l’agitació, la manca d’equilibri, l’expressió, l’emotivitat. La línia trencada és aguda, inquietant, agressiva.  
  7. La mesura fa referència a les dimensions d'una forma. En un comunicat visual, la mesura és sempre un concepte de relació: una mesura és gran o petita amb relació a altres mesures amb les quals la comparem. Normalment, les formes més grans tenen més pes visual que les petites.   La mesura dels objectes és també un indicador de profunditat. L'experiència visual ens diu que les coses, a mesura que s'allunyen, es veuen més petites. Si volem indicar que un objecte és més lluny que un altre, el representarem més petit.  En aquest quadre de Ramon Casas (1866-1932), les figures de l’home muntat a cavall i l’home caigut a terra tenen més pes visual gràcies al fet que són més grans que la resta de persones més petites que hi ha al fons. El contrast que hi ha entre les mesures del guàrdia muntat a cavall i de l’home caigut i les mesures de la resta de persones crea la percepció de profunditat. En aquesta pintura del pintor anglès Thomas Gainsborough (1727-1788), les dues figures de l’esquerra tenen, gràcies a la seva grandària, més pes visual que la resta de formes que apareixen en la imatge.
  8. La textura és la qualitat tàctil dels objectes. La textura, juntament amb la forma i el color, és una de les maneres de personalitzar una línia o un pla. En una pintura, en una escultura o en l'arquitectura, la textura és sempre la qualitat tàctil dels materials amb els quals s'han creat. En canvi, en una imatge impresa, les textures són sempre suggerides gràficament. Es poden aconseguir textures gràfiques manualment i per mitjans tècnics. Una manera senzilla de texturar, de sensibilitzar, un paper manualment és posar-lo al damunt d'una superfície i fregar-hi un llapis. Utilitzant trames de punts i línies també es poden aconseguir textures gràfiques per a personalitzar una forma. Normalment les textures rugoses tenen més pes visual que les llises. Hi ha artistes, com Antoni Tàpies, que donen una gran importància a les qualitats tàctils dels materials que utilitzen en la seves obres. Un traç en una obra seva no és solament una forma, és una forma matèrica, que té tacte, textura. Tàpies utilitza una gran varietat de materials: pintures mats i brillants, vernissos, sorres, teles, fustes, papers, etc. El tacte, la textura, de la pell d’un tomàquet és molt diferent de la d’una paret rugosa. Però si toquéssim la superfície d’aquestes dues imatges no notaríem cap diferència de tacte, notaríem el tacte del vidre de la pantalla. Però visualment sí que percebem dues textures diferents que ens suggereixen dos tactes diferents.
  9.   L’art i l’arquitectura de la Grècia clàssica (segles v i iv aC) i del Renaixement (segles xv-xvi) es caracteritzen per expressar un model ideal de bellesa basat en la proporció, en què tots els elements de la pintura, l’escultura i l’arquitectura transmetin sensació d’equilibri, harmonia i ordre. En l’art romànic del segle xi, a l’edat mitjana, la relació entre les mesures dels objectes representats estan en funció del seu valor simbòlic i no pas de com són en la realitat.  En el frontal d’Esquius, la figura central de Crist és més gran perquè simbòlicament Crist és més important que els apòstols i no pas perquè sigui més gran o estigui més a prop. El pintor no s’ha preocupat per mantenir una proporció natural entre els diferents personatges. En l’art modern també és molt normal que els artistes no es preocupin per les proporcions naturals. En el quadre El crit, d’Edvard Munch, l’artista ha exagerat i ha deformat voluntàriament les formes de la composició per tal d’accentuar la sensació de dramatisme i angoixa que vol transmetre.  Les formes “desproporcionades”, que no s’ajusten a la proporció natural, tenen més pes visual i es perceben més dramàtiques i expressives que les que s’ajusten a la proporció natural.
  10. Segons els estudis sobre la percepció, les diferents zones del rectangle tenen diferent pes visual. Segons on estigui situada una forma dins el rectangle, atraurà més o menys la mirada de l'espectador. Vegem com varia el pes visual dels elements gràfics segons la zona del rectangle en què estiguin situats: A dalt i a baix.   A la dreta i a l'esquerra.   El objectes situats a la part superior tenen més pes visual que els situats a la part inferior. La nostra mirada té preferència per la part superior.   El nostre sentit occidental de lectura prioritza la part superior. En qualsevol diari, les notícies importants de la portada no solament són més grans, sinó que se situen a la part superior de la pàgina. També l'experiència ens diu que les coses cauen a conseqüència de la gravetat. Per això el fet d'estar per sobre s'associa al fet d'haver superat un esforç, d'haver guanyat. Qui guanya una prova esportiva ocupa la part més alta del podi. Per contra, el fet d'estar per sota es pot associar amb la derrota i el sotmetiment. Els objectes situats a la part inferior es relacionen amb la caiguda, l'atracció de la gravetat, el pes físic. La part dreta del rectangle té més pes visual que la part esquerra. Els objectes situats a la dreta guanyen pes, guanyen atracció visual. En canvi, la part esquerra és més anivellada i menys tensa. La predilecció visual per la part dreta del rectangle fa que els anuncis de les pàgines dretes de qualsevol diari o publicació siguin més cars que els de la part esquerra. També cal recordar que l'ordre occidental de lectura fa que la part dreta sigui la part final de la lectura, la conclusió.
  11. Les persones no portem la roba del mateix color tot l'any. El més normal és que a l'estiu la roba sigui de colors més vius, més càlids, que a l'hivern; en canvi, a l'hivern, els colors predominants són més freds, més apagats. La temperatura del color fa referència a certs valors psicològics dels colors relacionats amb la seva fredor o calidesa. Els colors càlids es perceben alegres, estimulants i extravertits, són més expansius, tenen més pes visual. Per contra, els colors freds són més seriosos i tristos, són més introspectius. Encara que no hi ha cap regla exacta per a separar els colors freds i els càlids, es considera que el vermell és el color càlid principal, mentre que el blau és el color fred bàsic.   Els colors càlids tenen més pes visual que els colors freds. Considerem que els colors més vius, que són els que es mouen al voltant del vermell, són càlids i que els que es mouen al voltant del blau són freds. La línia que divideix el cercle cromàtic pot servir de referència.
  12. En un comunicat visual es poden utilitzar diversitat de colors. Aquest conjunt de colors determinen la gamma cromàtica. Podem agrupar les gammes cromàtiques en dues categories: Gamma harmònica. Una gamma harmònica és formada per tons propers en el cercle cromàtic. Aquestes gammes es perceben equilibrades i relaxants. Gamma contrastada. Una gamma contrastada és formada per tons allunyats en el cercle cromàtic. Les gammes contrastades es perceben estridents, actives, etc. El màxim contrast l'ofereixen els colors complementaris, els colors oposats diametralment en el cercle cromàtic. Les gammes contrastades tenen més pes visual que les gammes harmòniques.
  13. http://www.educacionplastica.net/ActColSus.htm Color primario: Color que no se puede obtener mediante la mezcla de ningún otro, por lo que se consideran absolutos, únicos, siendo estos amarillo,cián y magenta. Hay que advertir que el cián es un color que no existe en las cartas de colores para artistas, siendo este propio de las artes gráficas y la fotografía, por lo que los colores primarios considerados por el pintor, normalmente no coinciden con los colores primarios usados en la teoría del color, adoptando varias soluciones y entre ellas, una de las posibles, sería usar, como colores primarios en acuarela, un amarillo medio, el azul cerúleo y el carmín de garanza. No obstante, el azul cerúleo, en la práctica de la acuarela, resultar opaco y sucio, por lo que, algunos lo sustituyen por el azul ultramar o el azul ftalo, el amarillo por el amarillo cadmio claro y el magenta por el Alizarín crinson Tres son los colores que cumplen con esta aracterística: amarillo, el rojo y el azul. Mezclando pigmentos de éstos colores pueden obtenerse todos los demás colores. Tipos de color primario Cumpliendo con el principio anterior y teniendo en cuenta la composición del pigmento, se utilizan 2 tipos de cada color primario. Rojos Rojo magenta, el mismo presenta en su composición azul el cual se recomienda mezclar con el azul ultramar para obtener el violeta. Rojo carmín, el mismo presenta en su composición amarillo el cual se recomienda mezclar con el amarillo cromo para obtener el naranja. Azules Azul ultramar, el mismo presenta en su composición rojo el cual se recomienda mezclar con el rojo magenta para obtener el violeta. Azul cyan El mismo presenta en su composición amarillo el cual se recomienda mezclar con el amarillo limón para obtener el verde esmeralda. Amarillos Amarillo cromo, el mismo presenta en su composición rojo el cual se recomienda mezclar con el rojo carmín para obtener el naranja. Amarillo limón, el mismo presenta en su composición azul el cual se recomienda mezclar con azul cyan para obtener el verde esmeralda. Determinación de los colores con mayor precisión Tras el desarrollo del impresionismo en el siglo XIX y con el desarrollo de la teoría ondulatoria de la luz se encontraron pistas para determinar con mayor precisión los colores primarios, de tal manera que se encontró que ni el azul ni el rojo son colores primarios, puesto que éstos pueden obtenerse de la mezcla de varios tintes, siendo los tonos exactos el color cercano al azul cian y el tono cercano al rojo magenta, surgiendo de esta manera el modelo de color CMYK. Al mismo tiempo, con la difusión de la fotografía y del cine se encontró que la luz, al mezclarse selectivamente, obtenía un modelo de color diferente al de la mezcla de pinturas y recíproco a éste, por lo cual se definió otro modelo de color, el RGB o RVA en español. Lo cual llevó a dos tipos distintos de color, los emisores de luz y los pigmentales. Colores primarios de la luz (RGB) Los colores primarios de la luz se clasifican según los conos que nuestros ojos pueden captar. Biológicamente nuestros ojos tienen unas células denominadas conos, Existen conos de 3 tipos, unos que detectan Rojos (sobre longitudes de onda de 700-600 nm), otros para los verdes (Longitudes de onda de 550 nm) y otros para los azules (que detectan radiaciones de 450-400 nm) De la combinación de dos de ellos salen los colores primarios de la pigmentación (magenta, amarillo y cian), siempre que se utilicen dos, ya que la unión de los tres colores en proporciones iguales forma el blanco, y la ausencia de los mismos forma el negro, ya que el negro es lo contrario a luz, oscuridad El RGB (Red, Green, Blue) formarían los colores primarios de la luz, ya que con ellos, se pueden representar todos los colores, siendo Negro la oscuridad absoluta y blanco, la claridad absoluta y la mezcla de estos 3 colores... Mezcla de los colores primarios Rojo + verde= Amarillo Verde + Azul= Cian Rojo + Azul= Magenta Estos colores son basados en que el color puro de la luz es blanca, al dividirse en un prisma, se separan las distintas longitudes de onda que lo forman. Los colores en sí, son una forma de interpretar las distintas longitudes de onda de la radiación electromagnética dada la frecuencia de movimiento de los fotones. Colores primarios pigmentales (CMY) Magenta Amarillo Cian Un color primario es un color que no se puede crear mezclando otros colores del gamut en un cierto espacio de colores. Los colores primarios se pueden mezclar entre sí para producir la mayoría de los colores: al mezclar dos colores primarios en partes iguales se produce lo que se conoce como color secundario, y al mezclar un primario con su secundario complementario se produce un color terciario, que está formado por los tres primarios en proporciones de 50+25+25 y se les llama comúnmente tierras. Base biológica Los colores primarios no son una propiedad fundamental de la luz, sino un concepto biológico, basado en la respuesta fisiológica del ojo humano a la luz. Fundamentalmente, la luz es un espectro continuo de longitudes de onda, lo que significa que en realidad existe un número casi infinito de colores. Sin embargo, un ojo humano normal sólo contiene tres tipos de receptores, llamados conos. Estos responden a longitudes de onda específicas de luz roja, verde y azul. Las personas y los miembros de otras especies que tienen estos tres tipos de receptores se llaman tricrómatas. Aunque la sensibilidad máxima de los conos no se produce exactamente en las frecuencias roja, verde y azul, son los colores que se eligen como primarios, porque con ellos es posible estimular los tres receptores de color de manera casi independiente, proporcionando un amplio gamut. Para generar rangos de color óptimos para otras especies aparte de los seres humanos se tendrían que usar otros colores primarios aditivos. Por ejemplo, para las especies conocidas como tetracrómatas, con cuatro receptores de color distintos, se utilizarían cuatro colores primarios (como los humanos solo pueden ver hasta 400 nanómetros (violeta), pero los tetracrómatas pueden ver parte del ultravioleta, hasta los 300 nanómetros aproximadamente, este cuarto color primario estaría situado en este rango y probablemente sería un magenta espectral puro, en lugar del magenta que vemos, que es una mezcla de rojo y azul). Muchas aves y marsupiales son tetracrómatas, y se ha sugerido que algunas mujeres nacen también tetracrómatas, con un receptor extra para el amarillo. Por otro lado, la mayoría de los mamíferos tienen solo dos tipos de receptor de color y por lo tanto son dicrómatas; para ellos, solo hay dos colores primarios. Formación del color Síntesis sustractiva del color En el esquema anterior, hay una superposición de colores primarios en lo que se conoce como SÍNTESIS SUSTRACTIVA, es decir, los colores cuando se suman, en realidad están "restando color". Por esa razón, la suma total de los pigmentos es NEGRO, el que aparece en el centro del esquema. La mezcla de colores primarios por pares, da como resultado los secundarios. Esto significa que ahora el color ROJO y el color AZUL pueden formarse. Por lo tanto si antiguamente se consideraba que un color primario lo era porque no podía formarse, ahora vemos que sí se puede, y por lo tanto esos dos colores (rojo y azul) han dejado de ser primarios, siendo reemplazados por otros que sí lo son, ya que a partir de ellos pueden formarse todos los demás. Este Círculo Cromático fue confeccionado utilizando como colores primarios el amarillo, el magenta y el cian (éstos dos últimos llamados también "cromáticos"). Además de haberse obtenido los colores secundarios (naranja, verde, violeta) se obtuvieron los matices intermedios: amarillo maíz, rojo, morado, azul, turquesa y verde amarillento. Por ejemplo, para obtener el ROJO y el AZUL, antes considerados primarios, debería mezclarse de la siguiente forma: ROJO Magenta y amarillo (mediano), colocando mayor cantidad de magenta que de amarillo, hasta que se vea rojo, y no bermellón ni naranja. AZUL Cian y magenta, colocando mayor cantidad de cian que de magenta, hasta que se vea azul, no azul violáceo ni violeta. La pantalla de la PC, las impresoras láser, las impresoras familiares y las industrias que utilizan tintes, emplean este grupo de colores porque la gama y variedad de colores que puede obtenerse a partir de ellos es mucho más rica, colorida y brillante que si se emplearan los tradicionales rojo y azul. Mezclando magenta y cian, por ejemplo, puede obtenerse un violeta perfecto, cosa que nunca se lograría mezclando rojo y azul. Este esquema también fue realizado a partir de los 3 colores primarios mencionados. Pero la cantidad de colores obtenidos es ahora de 24, en lugar de 12. Lo cual nos demuestra la ventaja de utilizar estos pigmentos para la obtención de gran variedad de colores puros. (Los dos últimos esquemas fueron realizados con témperas (ALBA) sobre papel, y su calidad gráfica ha disminuído al ser escaneados. Sin embargo, cualquier persona que desee realizar la experiencia probando con estas mezclas de colores, podrá comprobar su eficacia).
  14. More reading: http://blog.asmartbear.com/color-wheels.html
  15. El color blau es pot relacionar amb el mar i el cel, espais oberts i relaxants. S’associa amb la profunditat i la concentració, la calma i la tranquil·litat i també amb la frescor i la netedat (l’aigua).
  16. El color groc es relaciona amb el sol, la vida, la llum, el somriure i el plaer. També es relaciona amb l’or i, per tant, amb la riquesa i la distinció
  17. El color vermell s’associa a la passió, la sensualitat i la violència i també a la temeritat, el perill i el risc. És per això que més d'un cop les companyies asseguradores s’han plantejat que els cotxes de color vermell paguin pòlisses més cares, ja que es considera que els seus propietaris tendeixen a una conducció més agressiva i temerària i que, per tant, tenen un risc més alt de patir un accident.
  18. En la cultura occidental, el negre és el color del dol, però també representa l’elegància i la seriositat. El blanc representa la puresa i el vermell, la passió, però també la riquesa.  Aquesta combinació de significats determinen el contingut d’aquesta fotografia. Qualsevol creador de comunicats visuals ha de tenir en compte els valors psicològics i culturals del color, ja que els receptors els tindran en compte quan interpretin els missatges visuals. The Royal Wedding (1981), de Patrick Lichfield
  19. El color verd es relaciona amb el món natural; a més, transmet equilibri, seguretat, confiança. Molts senyals utilitzen el verd per a indicar situacions positives: els semàfors, les indicacions de sortida...
  20. Cuando estas ondas del luz son insistentes, cuando somos afectados por más de un minuto al efecto de las ondas, ocurre un fenómeno llamado  color retiniano Si observas el punto azul al lado durante 60 segundos o más y luego pasas la mirada al cuadrado blanco, verás el color complementario.  
  21. Mira fixament durant uns 60 segons aquest slide i després mira el un full en blanc i veuràs el color complementari
  22. Mira fixament durant uns 60 segons aquest slide i després mira el un full en blanc i veuràs el color complementari
  23. La il·luminació és un dels recursos expressius més habituals en els missatges visuals. Hi ha dos tipus bàsics d'il·luminació: la il·luminació difusa i la il·luminació dura. En la il·luminació difusa el contrast entre les parts més il·luminades i les més fosques és molt suau; en canvi, en lail·luminació dura aquest contrast és molt alt. La il·luminació dura accentua els valors expressius i el dramatisme de la imatge, en canvi, la il·luminació difusa és més descriptiva, ja que el que pretén és bàsicament visualitzar l'escena representada. La il·luminació dura té més pes visual que la difusa. Amb la tècnica del clarobscur s'aconsegueix, en una superfície plana, la sensació de zones il·luminades i de zones de penombra aplicant diferents valors de gris o diferents colors.