DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Nocions bàsiques per l'anàlisi i comentari d'una obra pictòrica. Elements pictòrics: pigment, aglutinant,suport... i descripció de les principals tècniques pictòriques: Fresc, Tremp, Oli, aquarel·la...
Es recomana descarregar la presentació per activar les animacions i els links dels videos que permeten ampliar la informació..
NOVA VERSIÓ ACTUALIZADA al meu bloc: hdartantonio.blogspot.com
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Nocions bàsiques per l'anàlisi i comentari d'una obra pictòrica. Elements pictòrics: pigment, aglutinant,suport... i descripció de les principals tècniques pictòriques: Fresc, Tremp, Oli, aquarel·la...
Es recomana descarregar la presentació per activar les animacions i els links dels videos que permeten ampliar la informació..
NOVA VERSIÓ ACTUALIZADA al meu bloc: hdartantonio.blogspot.com
1 ESO - Música - La melodia - Melody
La línia melòdica - melodic line
Les claus - Clefs
Àmbits - Range
Les dinàmiques - Dynamics
Les escales - Scales
L’armadura - Key signature
3. COMPOSICIÓ - COMPOSITION
La composició és la manera com s'ordenen en un espai els elements
gràfics i plàstics que formen un missatge visual.
A good composition stops a viewer in his tracks, you can guide him
around your work and keep him interested.
El pes visual és la capacitat
d'atreure la mirada que
tenen els elements d'un
missatge visual.
Visual Weight: describes
how much something in an
image “pulls” your eye to
look at it.
Raphael Rubens
8. Triangles – Compositional maps
Josef Koudelka, Gypsies, 1967
Alex Webb, Matanzas, 2008
Andrea Mantegna, Parnas, 1496
Triangles:
Attractive
Balanced
Stable
More energetic
Compositional
maps:
Renaissance, artist
used the “Golden
Section”, a rather
notions of ideal
proportion as a
geometrical
framework for
perfectly balanced
compositions.
9. Tipus de composicions
Equilibri estàtic:
horitzontal i vertical
Equilibri dinàmic:
línies diagonals, obliqües i corbes
Transmet sensacions de fredor, equilibri.
És un tipus de composició poc emotiva
Transmetin sensació de moviment. Una composició
dinàmica és més càlida i emotiva que una composició
estàtica
El primer dia(1943), de René Magritte Dinamisme d'un ciclista (1913), d'Umberto Boccioni
11. Elements d’una composició
Forma
Shape
Mesura
Size
Textura
texture
Color
Proporció
Proportion
Formes geomètriques: fetes amb regle i compas
Formes orgàniques: fetes a mà alçada
transmeten més sensació d'ordre
i fredor que les orgàniques
construïdes amb regle i compàs
Fetes a mà alçada
Són formes més expressives que
les geomètriques
les formes orgàniques i irregulars
tenen més pes visual que les
formes geomètriques i regulars
20. Percepció del color – Colour perception
When a colour is juxtaposed with other
colours, we perceive it as a different colour.
For example, most people will say the small
square on the left is orange, whereas the
one on the right is brown
Actually, the squares are exactly the same
color!
Which square is darker: A or B?
In fact they are the same colour:
#787878
21. Percepció del color – Colour perception
El color blau
es pot relacionar amb el mar i el cel,
espais oberts i relaxants.
S’associa amb la profunditat i la
concentració, la calma i la
tranquil·litat i també amb la frescor i la
netedat (l’aigua)
22. Percepció del color – Colour perception
El color groc
es relaciona amb el sol, la vida, la
llum, el somriure i el plaer. També es
relaciona amb l’or i, per tant, amb la
riquesa i la distinció
23. Percepció del color – Colour perception
The Royal Wedding (1981), de Patrick LichfieldEl color verd es relaciona amb el món natural; a més, transmet equilibri, seguretat, confiança. Molts senyals utilitzen el verd per a indicar situacions positives: els semàfors, les indicacions de sortida...
El color vermell
s’associa a la passió, la sensualitat i la
violència i també a la temeritat, el perill i el
risc.
És per això que més d'un cop les
companyies asseguradores s’han plantejat
que els cotxes de color vermell paguin
pòlisses més cares, ja que es considera
que els seus propietaris tendeixen a una
conducció més agressiva i temerària i que,
per tant, tenen un risc més alt de patir un
accident.
24. Percepció del color – Colour perception
El color negre és el color del dol, però
també representa l’elegància i la
seriositat.
El color blanc representa la puresa.
El color vermell, la passió, però
també la riquesa.
The Royal Wedding (1981), de Patrick Lichfield
The Royal Wedding (1981), de Patrick Lichfield
25. Percepció del color – Colour perception
The Royal Wedding (1981), de Patrick LichfieldEl color verd es relaciona amb el món natural; a més, transmet equilibri, seguretat, confiança. Molts senyals utilitzen el verd per a indicar situacions positives: els semàfors, les indicacions de sortida...
El color verd
es relaciona amb el món natural; a més,
transmet equilibri, seguretat, confiança.
Molts senyals utilitzen el verd per a indicar
situacions positives: els semàfors, les
indicacions de sortida...
34. Llum i ombra – Light and shadow
La il·luminació difusa: el contrast entre les parts
més il·luminades i les més fosques és molt suau.
La il·luminació dura accentua els valors
expressius i el dramatisme de la imatge
La il·luminació difusa és més descriptiva
Editor's Notes
La composició és la manera com s'ordenen en un espai els elements gràfics i plàstics que formen un missatge visual.
Aquests elements tenen diferents qualitats: forma,mesura, textura, proporció i color. No formen el missatge visual d'una manera aïllada, sinó que estableixen relacions entre ells que poden ser de relació i de posició dins d'un espai.
Cadascuna d'aquestes qualitats i relacions dels elements gràfics influeix en el que percebem d'un missatge visual, en el seu contingut. Per a compondre un missatge visual, cal tenir en compte com atreuen la mirada cadascun dels elements gràfics i saber-los ordenar correctament per a fer arribar el missatge al receptor de la manera més efectiva.
Contingut: fa referència a allò que vol comunicar el missatge
El pes visual és la capacitat d'atreure la mirada que tenen els elements d'un missatge visual. Per exemple, una forma gran té més pes visual que una forma petita, o una forma de color clar té més pes visual que una forma fosca.
El pes visual és fonamental per a entendre la composició. La composició consisteix a ordenar els pesos visuals de les diferents formes que intervenen en un missatge visual per tal de fer arribar de la millor manera possible el contingut del missatge al receptor.
Photography rules of composition: visual weight is the next one you need to have in your toolbox. It can make or break your photo!
Visual weight is a concept that describes how much something in an image “pulls” your eye to look at it. Imagine that you have an almost entirely white image with a small black dot in it. That black dot will pull your eye immediately; it carries a lot of visual weight.
As a photographer, you can use the photography rules of composition, and visual weight to your advantage. You can deliberately manipulate your subject in such a way that it carries a lot of visual weight, and thereby draws the viewer’s eye. On the other hand, if you are not aware of the concept of visual weight, you can inadvertently produce images with annoying distractions.
La modelo, Elizabeth (Lizzie) Siddal, musa de los pintores prerafaelitas, ha quedado para siempre identificada con el personaje de Ofelia. Hay muchos paralelismos entre el personaje y la vida real de la modelo, el cuadro parece premonitorio del dramático final de Lizzie Siddal . Ofelia pierde a su padre y Elizabeth pierde a su hija recién nacida. Ofelia, rota por el dolor de la pérdida cae en una especie de locura, canta extrañas canciones. Elizabeth acuna compulsivamente una cuna vacía mientras canta extrañas nanas. Ofelia se ahoga , Lizzie muere de sobredosis de láudano (¿o en ambos casos se trata de suicidio?). Hamlet salta a la tumba de Ofelia, Dante Gabriel Rosseti entierra a Lizzie con un libro de sus poemas inédito, siete años más tarde exhuma el cadáver de Lizzie para recuperarlos, la leyenda cuenta que encontró el cadáver incorrupto y su legendaria melena peliroja intacta...todo muy Schakesperiano.
Pero leyendas a parte, lo que si es cierto es que Lizzie estuvo gravemente enferma tras posar durante horas en una bañera de agua helada para el cuadro de Millais. La fuente es "la vida y correspondencia de Sir John Everett Millais" publicada en 1899 por su hijo.
Exemples composicions barroques:
http://muddycolors.blogspot.com.es/2013/12/a-baroque-composition.html
Exemples composicions fotografies Henri Cartier-Bresson:
http://erickimphotography.com/blog/2013/10/10/street-photography-composition-lesson-3-diagonals/
Why a triangle? This shape creates a strong structure that is attractive, balanced, and utilizes the number three, which was often ascribed importance. The key here is that these artists realized that triangles were a tool that helped them create better artwork. This hints at the possibility of there being a science to aesthetics.
http://erickimphotography.com/blog/2013/10/03/street-photography-composition-lesson-1-triangles/
Compositional maps: Back in the days of the Renaissance, artist used the “Golden Section”, a rather notions of ideal proportion as a geometrical framework for perfectly balanced compositions.
En una composició estàtica, els elements gràfics s'ordenen seguint els eixos bàsics de la composició, fonamentalment l'horitzontal i el vertical. Aquest tipus de composició normalment transmet sensacions de fredor, equilibri. És un tipus de composició poc emotiva.
Un exemple d'aquest tipus de composició és el frontal romànic d'Esquius, que té un esquema compositiu molt senzill.
Horitzontals, verticals i diagonals són l'esquema estructural bàsic de composició i d'equilibri d'un rectangle, i el seu centre és el punt de màxim anivellament visual.
Equilibri dinàmic:
En una composició dinàmica tenen més importància les diagonals i les línies obliqües i corbes.
En aquest tipus de composició cal equilibrar els pesos visuals jugant amb la posició, la mesura, el color, la textura i la forma dels diferents elements gràfics de manera que transmetin sensació de moviment. Una composició dinàmica és més càlida i emotiva que una composició estàtica.
Un exemple d'aquest tipus de composició és el quadre Davallament, de Caravaggio (1571-1610). Aquesta composició transmet el moviment i el dramatisme de l'acció de dipositar un cos a terra.
La forma és l'aparença externa d'un objecte. D'una manera senzilla, les formes es poden classificar en diversos tipus:
Formes geomètriques. Són les formes construïdes amb regle i compàs. Les formes geomètriques planes bàsiques són el quadrat, el triangle equilàter i la circumferència. Normalment, les formes geomètriques transmeten més sensació d'ordre i fredor que les orgàniques.
Formes orgàniques. Són les formes delimitades per un contorn lliure fet a mà alçada. Les formes orgàniques es perceben més lliures, dinàmiques i espontànies. Són formes més expressives que les geomètriques. Normalment, les formes orgàniques i irregulars tenen més pes visual que les formes geomètriques i regulars.
Les línies geomètriques són fetes amb regle i compàs, tenen un gruix uniforme i poden ser rectes, corbes i trencades. Segons la forma de la línia, es poden percebre sensacions diferents. La línia feta a mà alçada, per exemple la línia que es fa servir per a signar o el traç de l’escriptura, és més expressiva, càlida i personal que la línia geomètrica, que és més freda i impersonal.
A l'esquerra, dibuix d'una central mareomotriu fet amb línies geomètriques; a la dreta, La flor (1937), d'Henri Matisse, dibuixat amb línies fetes a mà alçada.
Segons la direcció, la línia recta pot ser horitzontal, vertical o obliqua. La línia horitzontal es relaciona amb la tranquil·litat, la serenitat, la quietud, la mort; la línia vertical es relaciona amb l’elevació, l’equilibri, l’estabilitat, l’energia; la línia obliqua es relaciona amb la tensió, l’esforç per l’alçament o el defalliment.
La línia corba suggereix dinamisme, i com que no té angles, no es percep agressiva. També s’associa a la calidesa, l’agitació, la manca d’equilibri, l’expressió, l’emotivitat. La línia trencada és aguda, inquietant, agressiva.
La mesura fa referència a les dimensions d'una forma. En un comunicat visual, la mesura és sempre un concepte de relació: una mesura és gran o petita amb relació a altres mesures amb les quals la comparem.
Normalment, les formes més grans tenen més pes visual que les petites.
La mesura dels objectes és també un indicador de profunditat. L'experiència visual ens diu que les coses, a mesura que s'allunyen, es veuen més petites. Si volem indicar que un objecte és més lluny que un altre, el representarem més petit.
En aquest quadre de Ramon Casas (1866-1932), les figures de l’home muntat a cavall i l’home caigut a terra tenen més pes visual gràcies al fet que són més grans que la resta de persones més petites que hi ha al fons. El contrast que hi ha entre les mesures del guàrdia muntat a cavall i de l’home caigut i les mesures de la resta de persones crea la percepció de profunditat.
En aquesta pintura del pintor anglès Thomas Gainsborough (1727-1788), les dues figures de l’esquerra tenen, gràcies a la seva grandària, més pes visual que la resta de formes que apareixen en la imatge.
La textura és la qualitat tàctil dels objectes. La textura, juntament amb la forma i el color, és una de les maneres de personalitzar una línia o un pla.
En una pintura, en una escultura o en l'arquitectura, la textura és sempre la qualitat tàctil dels materials amb els quals s'han creat. En canvi, en una imatge impresa, les textures són sempre suggerides gràficament.
Es poden aconseguir textures gràfiques manualment i per mitjans tècnics. Una manera senzilla de texturar, de sensibilitzar, un paper manualment és posar-lo al damunt d'una superfície i fregar-hi un llapis. Utilitzant trames de punts i línies també es poden aconseguir textures gràfiques per a personalitzar una forma. Normalment les textures rugoses tenen més pes visual que les llises.
Hi ha artistes, com Antoni Tàpies, que donen una gran importància a les qualitats tàctils dels materials que utilitzen en la seves obres. Un traç en una obra seva no és solament una forma, és una forma matèrica, que té tacte, textura. Tàpies utilitza una gran varietat de materials: pintures mats i brillants, vernissos, sorres, teles, fustes, papers, etc.
El tacte, la textura, de la pell d’un tomàquet és molt diferent de la d’una paret rugosa. Però si toquéssim la superfície d’aquestes dues imatges no notaríem cap diferència de tacte, notaríem el tacte del vidre de la pantalla. Però visualment sí que percebem dues textures diferents que ens suggereixen dos tactes diferents.
L’art i l’arquitectura de la Grècia clàssica (segles v i iv aC) i del Renaixement (segles xv-xvi) es caracteritzen per expressar un model ideal de bellesa basat en la proporció, en què tots els elements de la pintura, l’escultura i l’arquitectura transmetin sensació d’equilibri, harmonia i ordre.
En l’art romànic del segle xi, a l’edat mitjana, la relació entre les mesures dels objectes representats estan en funció del seu valor simbòlic i no pas de com són en la realitat. En el frontal d’Esquius, la figura central de Crist és més gran perquè simbòlicament Crist és més important que els apòstols i no pas perquè sigui més gran o estigui més a prop. El pintor no s’ha preocupat per mantenir una proporció natural entre els diferents personatges.
En l’art modern també és molt normal que els artistes no es preocupin per les proporcions naturals. En el quadre El crit, d’Edvard Munch, l’artista ha exagerat i ha deformat voluntàriament les formes de la composició per tal d’accentuar la sensació de dramatisme i angoixa que vol transmetre. Les formes “desproporcionades”, que no s’ajusten a la proporció natural, tenen més pes visual i es perceben més dramàtiques i expressives que les que s’ajusten a la proporció natural.
Segons els estudis sobre la percepció, les diferents zones del rectangle tenen diferent pes visual. Segons on estigui situada una forma dins el rectangle, atraurà més o menys la mirada de l'espectador.
Vegem com varia el pes visual dels elements gràfics segons la zona del rectangle en què estiguin situats:
A dalt i a baix.
A la dreta i a l'esquerra.
El objectes situats a la part superior tenen més pes visual que els situats a la part inferior. La nostra mirada té preferència per la part superior.
El nostre sentit occidental de lectura prioritza la part superior. En qualsevol diari, les notícies importants de la portada no solament són més grans, sinó que se situen a la part superior de la pàgina.
També l'experiència ens diu que les coses cauen a conseqüència de la gravetat. Per això el fet d'estar per sobre s'associa al fet d'haver superat un esforç, d'haver guanyat. Qui guanya una prova esportiva ocupa la part més alta del podi. Per contra, el fet d'estar per sota es pot associar amb la derrota i el sotmetiment. Els objectes situats a la part inferior es relacionen amb la caiguda, l'atracció de la gravetat, el pes físic.
La part dreta del rectangle té més pes visual que la part esquerra.
Els objectes situats a la dreta guanyen pes, guanyen atracció visual. En canvi, la part esquerra és més anivellada i menys tensa.
La predilecció visual per la part dreta del rectangle fa que els anuncis de les pàgines dretes de qualsevol diari o publicació siguin més cars que els de la part esquerra.
També cal recordar que l'ordre occidental de lectura fa que la part dreta sigui la part final de la lectura, la conclusió.
Les persones no portem la roba del mateix color tot l'any. El més normal és que a l'estiu la roba sigui de colors més vius, més càlids, que a l'hivern; en canvi, a l'hivern, els colors predominants són més freds, més apagats.
La temperatura del color fa referència a certs valors psicològics dels colors relacionats amb la seva fredor o calidesa. Els colors càlids es perceben alegres, estimulants i extravertits, són més expansius, tenen més pes visual. Per contra, els colors freds són més seriosos i tristos, són més introspectius.
Encara que no hi ha cap regla exacta per a separar els colors freds i els càlids, es considera que el vermell és el color càlid principal, mentre que el blau és el color fred bàsic.
Els colors càlids tenen més pes visual que els colors freds.
Considerem que els colors més vius, que són els que es mouen al voltant del vermell, són càlids i que els que es mouen al voltant del blau són freds. La línia que divideix el cercle cromàtic pot servir de referència.
En un comunicat visual es poden utilitzar diversitat de colors. Aquest conjunt de colors determinen la gamma cromàtica. Podem agrupar les gammes cromàtiques en dues categories:
Gamma harmònica. Una gamma harmònica és formada per tons propers en el cercle cromàtic. Aquestes gammes es perceben equilibrades i relaxants.
Gamma contrastada. Una gamma contrastada és formada per tons allunyats en el cercle cromàtic. Les gammes contrastades es perceben estridents, actives, etc. El màxim contrast l'ofereixen els colors complementaris, els colors oposats diametralment en el cercle cromàtic.
Les gammes contrastades tenen més pes visual que les gammes harmòniques.
http://www.educacionplastica.net/ActColSus.htm
Color primario: Color que no se puede obtener mediante la mezcla de ningún otro, por lo que se consideran absolutos, únicos, siendo estos amarillo,cián y magenta.
Hay que advertir que el cián es un color que no existe en las cartas de colores para artistas, siendo este propio de las artes gráficas y la fotografía, por lo que los colores primarios considerados por el pintor, normalmente no coinciden con los colores primarios usados en la teoría del color, adoptando varias soluciones y entre ellas, una de las posibles, sería usar, como colores primarios en acuarela, un amarillo medio, el azul cerúleo y el carmín de garanza. No obstante, el azul cerúleo, en la práctica de la acuarela, resultar opaco y sucio, por lo que, algunos lo sustituyen por el azul ultramar o el azul ftalo, el amarillo por el amarillo cadmio claro y el magenta por el Alizarín crinson Tres son los colores que cumplen con esta aracterística: amarillo, el rojo y el azul. Mezclando pigmentos de éstos colores pueden obtenerse todos los demás colores.
Tipos de color primario
Cumpliendo con el principio anterior y teniendo en cuenta la composición del pigmento, se utilizan 2 tipos de cada color primario.
Rojos
Rojo magenta, el mismo presenta en su composición azul el cual se recomienda mezclar con el azul ultramar para obtener el violeta.
Rojo carmín, el mismo presenta en su composición amarillo el cual se recomienda mezclar con el amarillo cromo para obtener el naranja.
Azules
Azul ultramar, el mismo presenta en su composición rojo el cual se recomienda mezclar con el rojo magenta para obtener el violeta.
Azul cyan
El mismo presenta en su composición amarillo el cual se recomienda mezclar con el amarillo limón para obtener el verde esmeralda.
Amarillos
Amarillo cromo, el mismo presenta en su composición rojo el cual se recomienda mezclar con el rojo carmín para obtener el naranja.
Amarillo limón, el mismo presenta en su composición azul el cual se recomienda mezclar con azul cyan para obtener el verde esmeralda.
Determinación de los colores con mayor precisión
Tras el desarrollo del impresionismo en el siglo XIX y con el desarrollo de la teoría ondulatoria de la luz se encontraron pistas para determinar con mayor precisión los colores primarios, de tal manera que se encontró que ni el azul ni el rojo son colores primarios, puesto que éstos pueden obtenerse de la mezcla de varios tintes, siendo los tonos exactos el color cercano al azul cian y el tono cercano al rojo magenta, surgiendo de esta manera el modelo de color CMYK. Al mismo tiempo, con la difusión de la fotografía y del cine se encontró que la luz, al mezclarse selectivamente, obtenía un modelo de color diferente al de la mezcla de pinturas y recíproco a éste, por lo cual se definió otro modelo de color, el RGB o RVA en español. Lo cual llevó a dos tipos distintos de color, los emisores de luz y los pigmentales.
Colores primarios de la luz (RGB)
Los colores primarios de la luz se clasifican según los conos que nuestros ojos pueden captar. Biológicamente nuestros ojos tienen unas células denominadas conos, Existen conos de 3 tipos, unos que detectan Rojos (sobre longitudes de onda de 700-600 nm), otros para los verdes (Longitudes de onda de 550 nm) y otros para los azules (que detectan radiaciones de 450-400 nm) De la combinación de dos de ellos salen los colores primarios de la pigmentación (magenta, amarillo y cian), siempre que se utilicen dos, ya que la unión de los tres colores en proporciones iguales forma el blanco, y la ausencia de los mismos forma el negro, ya que el negro es lo contrario a luz, oscuridad
El RGB (Red, Green, Blue) formarían los colores primarios de la luz, ya que con ellos, se pueden representar todos los colores, siendo Negro la oscuridad absoluta y blanco, la claridad absoluta y la mezcla de estos 3 colores...
Mezcla de los colores primarios
Rojo + verde= Amarillo
Verde + Azul= Cian
Rojo + Azul= Magenta
Estos colores son basados en que el color puro de la luz es blanca, al dividirse en un prisma, se separan las distintas longitudes de onda que lo forman.
Los colores en sí, son una forma de interpretar las distintas longitudes de onda de la radiación electromagnética dada la frecuencia de movimiento de los fotones.
Colores primarios pigmentales (CMY)
Magenta
Amarillo
Cian
Un color primario es un color que no se puede crear mezclando otros colores del gamut en un cierto espacio de colores. Los colores primarios se pueden mezclar entre sí para producir la mayoría de los colores: al mezclar dos colores primarios en partes iguales se produce lo que se conoce como color secundario, y al mezclar un primario con su secundario complementario se produce un color terciario, que está formado por los tres primarios en proporciones de 50+25+25 y se les llama comúnmente tierras.
Base biológica
Los colores primarios no son una propiedad fundamental de la luz, sino un concepto biológico, basado en la respuesta fisiológica del ojo humano a la luz. Fundamentalmente, la luz es un espectro continuo de longitudes de onda, lo que significa que en realidad existe un número casi infinito de colores. Sin embargo, un ojo humano normal sólo contiene tres tipos de receptores, llamados conos. Estos responden a longitudes de onda específicas de luz roja, verde y azul. Las personas y los miembros de otras especies que tienen estos tres tipos de receptores se llaman tricrómatas. Aunque la sensibilidad máxima de los conos no se produce exactamente en las frecuencias roja, verde y azul, son los colores que se eligen como primarios, porque con ellos es posible estimular los tres receptores de color de manera casi independiente, proporcionando un amplio gamut. Para generar rangos de color óptimos para otras especies aparte de los seres humanos se tendrían que usar otros colores primarios aditivos. Por ejemplo, para las especies conocidas como tetracrómatas, con cuatro receptores de color distintos, se utilizarían cuatro colores primarios (como los humanos solo pueden ver hasta 400 nanómetros (violeta), pero los tetracrómatas pueden ver parte del ultravioleta, hasta los 300 nanómetros aproximadamente, este cuarto color primario estaría situado en este rango y probablemente sería un magenta espectral puro, en lugar del magenta que vemos, que es una mezcla de rojo y azul). Muchas aves y marsupiales son tetracrómatas, y se ha sugerido que algunas mujeres nacen también tetracrómatas, con un receptor extra para el amarillo. Por otro lado, la mayoría de los mamíferos tienen solo dos tipos de receptor de color y por lo tanto son dicrómatas; para ellos, solo hay dos colores primarios.
Formación del color
Síntesis sustractiva del color
En el esquema anterior, hay una superposición de colores primarios en lo que se conoce como SÍNTESIS SUSTRACTIVA, es decir, los colores cuando se suman, en realidad están "restando color". Por esa razón, la suma total de los pigmentos es NEGRO, el que aparece en el centro del esquema. La mezcla de colores primarios por pares, da como resultado los secundarios. Esto significa que ahora el color ROJO y el color AZUL pueden formarse. Por lo tanto si antiguamente se consideraba que un color primario lo era porque no podía formarse, ahora vemos que sí se puede, y por lo tanto esos dos colores (rojo y azul) han dejado de ser primarios, siendo reemplazados por otros que sí lo son, ya que a partir de ellos pueden formarse todos los demás. Este Círculo Cromático fue confeccionado utilizando como colores primarios el amarillo, el magenta y el cian (éstos dos últimos llamados también "cromáticos"). Además de haberse obtenido los colores secundarios (naranja, verde, violeta) se obtuvieron los matices intermedios: amarillo maíz, rojo, morado, azul, turquesa y verde amarillento.
Por ejemplo, para obtener el ROJO y el AZUL, antes considerados primarios, debería mezclarse de la siguiente forma:
ROJO
Magenta y amarillo (mediano), colocando mayor cantidad de magenta que de amarillo, hasta que se vea rojo, y no bermellón ni naranja.
AZUL
Cian y magenta, colocando mayor cantidad de cian que de magenta, hasta que se vea azul, no azul violáceo ni violeta.
La pantalla de la PC, las impresoras láser, las impresoras familiares y las industrias que utilizan tintes, emplean este grupo de colores porque la gama y variedad de colores que puede obtenerse a partir de ellos es mucho más rica, colorida y brillante que si se emplearan los tradicionales rojo y azul. Mezclando magenta y cian, por ejemplo, puede obtenerse un violeta perfecto, cosa que nunca se lograría mezclando rojo y azul.
Este esquema también fue realizado a partir de los 3 colores primarios mencionados. Pero la cantidad de colores obtenidos es ahora de 24, en lugar de 12. Lo cual nos demuestra la ventaja de utilizar estos pigmentos para la obtención de gran variedad de colores puros.
(Los dos últimos esquemas fueron realizados con témperas (ALBA) sobre papel, y su calidad gráfica ha disminuído al ser escaneados. Sin embargo, cualquier persona que desee realizar la experiencia probando con estas mezclas de colores, podrá comprobar su eficacia).
More reading:
http://blog.asmartbear.com/color-wheels.html
El color blau es pot relacionar amb el mar i el cel, espais oberts i relaxants. S’associa amb la profunditat i la concentració, la calma i la tranquil·litat i també amb la frescor i la netedat (l’aigua).
El color groc es relaciona amb el sol, la vida, la llum, el somriure i el plaer. També es relaciona amb l’or i, per tant, amb la riquesa i la distinció
El color vermell s’associa a la passió, la sensualitat i la violència i també a la temeritat, el perill i el risc. És per això que més d'un cop les companyies asseguradores s’han plantejat que els cotxes de color vermell paguin pòlisses més cares, ja que es considera que els seus propietaris tendeixen a una conducció més agressiva i temerària i que, per tant, tenen un risc més alt de patir un accident.
En la cultura occidental, el negre és el color del dol, però també representa l’elegància i la seriositat. El blanc representa la puresa i el vermell, la passió, però també la riquesa. Aquesta combinació de significats determinen el contingut d’aquesta fotografia. Qualsevol creador de comunicats visuals ha de tenir en compte els valors psicològics i culturals del color, ja que els receptors els tindran en compte quan interpretin els missatges visuals.
The Royal Wedding (1981), de Patrick Lichfield
El color verd es relaciona amb el món natural; a més, transmet equilibri, seguretat, confiança. Molts senyals utilitzen el verd per a indicar situacions positives: els semàfors, les indicacions de sortida...
Cuando estas ondas del luz son insistentes, cuando somos afectados por más de un minuto al efecto de las ondas, ocurre un fenómeno llamado color retiniano
Si observas el punto azul al lado durante 60 segundos o más y luego pasas la mirada al cuadrado blanco, verás el color complementario.
Mira fixament durant uns 60 segons aquest slide i després mira el un full en blanc i veuràs el color complementari
Mira fixament durant uns 60 segons aquest slide i després mira el un full en blanc i veuràs el color complementari
La il·luminació és un dels recursos expressius més habituals en els missatges visuals. Hi ha dos tipus bàsics d'il·luminació: la il·luminació difusa i la il·luminació dura.
En la il·luminació difusa el contrast entre les parts més il·luminades i les més fosques és molt suau; en canvi, en lail·luminació dura aquest contrast és molt alt. La il·luminació dura accentua els valors expressius i el dramatisme de la imatge, en canvi, la il·luminació difusa és més descriptiva, ja que el que pretén és bàsicament visualitzar l'escena representada.
La il·luminació dura té més pes visual que la difusa.
Amb la tècnica del clarobscur s'aconsegueix, en una superfície plana, la sensació de zones il·luminades i de zones de penombra aplicant diferents valors de gris o diferents colors.