Lleis compositives

1. La Composició.
Organització de la forma i el seu
entorn en el pla

2. Què significa compondre?
Llenguatge musical Llenguatge escrit
Llenguatge visual
El llenguatge visual
ordena els seus elements
visuals (punts, línies i
plans), per configurar
expressions artístiques.
L’organització de la
forma es basa en la
construcció d’una
imatge.
Cal tenir en compte:
- Les formes - El format
- L’equilibri - El pes visual
- El color - La Simetria

3. Les formes en la composició.
Les figures semblants creen
una sèrie de relacions
perceptives que fan que
s’unifiquin.
Algunes formes ens criden
més l’atenció que d’altres.

4. El format Forma, mida i orientació
espacial de la superfície
on es realitza l’obra
plàstica.
Format
vertical: Sensació
visual d’equilibri i
elevació. S’ha utilitzat
molt per a temes
religiosos perquè
potencia el sentit
d’elevació i
l’espiritualitat.

5. Format Horitzontal: Proporciona a la composició estabilitat,
fermesa i solidesa. Molt utilitzat en temes de paisatge i en bodegons,
on ajuda a crear l’efecte d’ordre dels seus elements.

6. Format triangular:
Proporciona gran estabilitat a
les formes situades en la
base i limita l’expansió de les
formes a la part superior.

7. Format circular:
Crea un moviment
envoltant i de suspensió en
el qual les formes sembla
que suren.
Format quadrat:
Centra la visió i produeix
un efecte visual d’equilibri
estable.

8. Esquemes compositius
L’esquema compositiu és el conjunt de línies principals
sobre els quals s’organitzen els espais on se situaran els
elements visuals.

9. Esquemes compositius simples
Solen estar formats per una figura
geomètrica, línies rectes o corbes
relacionades entre si o xarxes modulars.

10. Format per una combinació de dos
o més esquemes simples. Es creen
composicions més complexes.
Esquemes compositius compostos

11. Equilibri visual
Una composició té equilibri quan l’atracció visual dels elements es
compensen.
Criteris importants:
- Llei de la balança: Consisteix a col·locar formes de mida, color,
forma, etc., a la mateixa distància del centre.

12. - Llei de la compensació de
masses: Es tracta de buscar
l’equilibri mitjançant el contrapès,
relacionant formes de mida, color
o significació diferent.
El fet de llegir
d’esquerra a dreta
i de dalt a baix fa
que si situem un
objecte a l’angle
inferior dret fem
que pesi més.

13. - Llei de terços: Consisteix a dividir el format en
tres parts en llargada i amplada. Les zones de
més atracció o pes visual se situen en les
interseccions de cada divisió. Aquestes zones
s’anomenen centres d’interès.

14. Pes visual
És la força que atrau la mirada de qui observa una imatge.
Factors que afecten el
pes visual:
1. La mida: Una forma
gran pareix més
pesada que una
petita.
2. El contorn: Un
objecte amb contorn
irregular pareix més
pesat que un amb
contorn més senzill.

15. 3. El color: Els colors
d’alta intensitat tenen
més pes visual.
4. El valor: A més contrast
de valor entre un
objecte i el fons, més
pes visual té l’objecte.

16. 5. La textura: Un
objecte amb una
textura aspra pareix
més pesat.
6. La posició: Un
objecte petit que
està lluny de l’àrea
dominant d’una obra
pot parèixer igual de
pesat que un
objecte gran proper
a l’àrea dominant.

17. El color
Els colors d’una mateixa
família similars en el to, el
valor o la saturació, tendeixen
a formar un conjunt.
Els colors s’aproximen o
s’allunyen de l’espectador
segons que siguin més o
menys llampants. Els colors
calents s’acosten i els freds
s’allunyen.

18. Simetria
La simetria ordena i equilibra una composició a parts iguals.
Dóna harmonia a la composició en unificar i organitzar les parts de la
imatge.
Simetria axial

19. Simetria radial

20. Pesentació realitzada per n’Ana Blesa
IES Ramon Llull