UNITAT 3
BIOMOLÈCULES
ORGÀNIQUES
Unitat 3.
Biomolècules
orgàniques
ÍNDEX
• ELS GLÚCIDS
• MONOSACÀRIDS (O OSES) I ÒSIDS
• LÍPIDS
• ÀCIDS GRASOS, LÍPIDS SAPONIFICABLES I LÍPIDS INSAPONIFICABLES
• PROTEÏNES
• ÀCIDS NUCLEICS
• TIPUS D’ÀCIDS NUCLEICS I DIFERÈNCIES ENTRE ELLS
• FUNCIONS DELS ÀCIDS NUCLEICS
• ENLLAÇOS
ELS GLÚCIDS
Unitat 3.
Biomolècules
orgàniques
• Molècules orgàniques formades per C, H i O.
• També s’anomenen hidrats de carboni.
• Compostos resultants de substituir en un polialcohol un dels grups funcionals
–alcohol– per un altre grup funcional aldehid o cetona. Es classifiquen en:
Monosacàrids o oses Òsids
• Segons els grup funcional:
– aldoses
– cetoses
• Segons el nombre d’àtoms de C:
– trioses
– tetroses
– pentoses
– hexoses
– heptoses
• Holòsids
– oligosacàrids
– polisacàrids:
– homopolisacàrids
– heteropolisacàrids
• heteròsids
MONOSACÀRIDS (O OSES) I ÒSIDS
Monosacàrids (o oses) Òsids
• Són sucres o glúcids senzills que no
es poden descompondre per hidròlisi
en altres de més simples.
• Són els monòmers que integren la
resta de molècules glucídiques.
• Són sòlids, de color blanc i amb gust
dolç (sucres).
• Són solubles en aigua, però
insolubles en dissolvents no polars.
• Tenen poder reductor.
• Per anomenar-los es fan servir noms
propis amb el sufix -osa.
• Són aquells glúcids que, per hidròlisi,
donen monosacàrids, acompanyats o
no d’altres compostos.
Unitat 3.
Biomolècules
orgàniques
- Holòsids: són aquells glúcids que,
per hidròlisi, donen només
monosacàrids. Segons els nombre
de monosacàrids, poden ser
oligosacàrids i polisacàrids.
- Heteròsids: són aquells glúcids que,
per hidròlisi, donen monosacàrids i
altres substàncies, que poden ser
lípids i proteïnes.
LÍPIDS
Unitat 3.
Biomolècules
orgàniques
Són un grup de biomolècules orgàniques, formades bàsicament per C, O i H,
encara que alguns poden tenir P, N i S.
Propietats físiques:
• Són insolubles en aigua.
• Són solubles en dissolvents orgànics, com l’acetona, el benzè, l’èter, etc.
• Resulten més o menys untuosos al tacte.
• Fan taques translúcides en el paper.
Àcids grassos Lípids saponificables Lípids insaponificables
• àcids grassos saturats
• àcids grassos insaturats
• simples o hololípids
– acilglicèrids
– ceres
• complexos o heterolípids
– fosfoglicèrids
– esfingolípids
• Terpens o soprenoides
• Esteroides
– esterols
– hormones esteroides
ÀCIDS GRASOS, LÍPIDS SAPONIFICABLES
I LÍPIDS INSAPONIFICABLES
Unitat 3.
Biomolècules
orgàniques
Àcids grassos Lípids saponificables Lípids insaponificables
• La seva estructura
química consisteix en
una llarga cadena
hidrocarbonada amb un
grup carboxil (–COOH)
en un extrem. El nombre
d’àtoms de carboni de la
molècula sol ser parell i
elevat.
• S’obtenen mitjançant la
hidròlisi d’altres lípids.
• Es classifiquen en
saturats i insaturats.
• Són aquells que tenen
àcids grassos i poden
fer la reacció de
saponificació.
• Són èsters d’àcids
grassos i un alcohol.
• Pertanyen a aquest
grup els lípids simples
o hololípids, i els lípids
complexos o
heterolípids.
• Són aquells que no
presenten àcids grassos
en la seva composició i
no poden fer reacció de
saponificació.
• Comprenen els terpens
i els esteroides.
• Estan formats per C, H
i O.
PROTEÏNES
• Són principis immediats orgànics formats per C, H, O i N. Sovint contenen també
S, i algunes presenten altres elements, com ara P, Fe, Cu, etc.
• Són les molècules fonamentals en l’organització cel·lular.
• Són polímers d’aminoàcids.
• En les proteïnes es poden distingir quatre nivells estructurals.
• Les proteïnes es poden classificar de diverses maneres, segons:
Unitat 3.
Biomolècules
orgàniques
Estructura Funció biològica Composició
• primària
• secundària
• estructural
• transportadora
• de reserva
• catalítica o enzimàtica
• contràctil
• hormonal
• defensiva
• homeostàtica
• tòxica
• holoproteïnes o
proteïnes simples
• heteroproteïnes o
proteïnes conjugades
ÀCIDS NUCLEICS
• Són biomolècules orgàniques formades per C,
H, O, N i P.
• A diferència de les proteïnes, no tenen sofre, i
el fòsfor no hi és ocasionalment, sinó que
sempre hi és en una quantitat del 10%
respecte el seu pes.
• Tenen caràcter àcid i un pes molecular molt
elevat.
• Es tracta de polímers que, per hidròlisi, es
poden separar en nucleòtids que, al seu torn,
estan formats per l’àcid fosfòric, un sucre amb
cinc àtoms de carboni (pentosa) i diferents
compostos nitrogenats anomenats bases
nitrogenades.
Unitat 3.
Biomolècules
orgàniques
TIPUS D’ÀCIDS NUCLEICS I DIFERÈNCIES ENTRE ELLS
Unitat 3.
Biomolècules
orgàniques
• Hi ha dos tipus d’àcids nucleics, anomenats àcid desoxiribonucleic (ADN) i
àcid ribonucleic (ARN).
• Diferències entre l’ADN i l’ARN:
ADN ARN
Composició
química
La pentosa que forma part de
l’ADN és la desoxiribosa.
La pentosa que forma part de
l’ARN és la ribosa.
Localització Es troba en el nucli de les
cèl·lules, més concretament als
cromosomes.
Es pot trobar al nucli i al
citoplasma.
Funció És la seu del codi genètic i
«dicta» les ordres perquè la
cèl·lula elabori les proteïnes.
L’ARN «rep» les ordres i les
executa.
Estructura Cadena molecular llarga i
bicatenària.
Cadena molecular curta i
monocatenària.
FUNCIONS DELS ÀCIDS NUCLEICS
Unitat 3.
Biomolècules
orgàniques
Funcions
• Són molècules portadores de la informació genètica.
- ADN: en organismes eucariotes, procariotes i alguns virus.
- ARN: en la resta de virus.
• Són molècules responsables de la transmissió de la informació genètica en
les cèl·lules. Transmeten la informació d’un individu a la seva descendència.
• Participen en l’execució (transcripció i traducció) de la informació genètica.
ENLLAÇOS
• Els glúcids
Unitat 3.
Biomolècules
orgàniques
CRÈDITS
Direcció editorial
Dolors Rius
Coordinació d’àrea
Isaac Camps
Coordinació i continguts
multimèdia
Oriol de Bolós
Elena Vinent
Guions de les unitats digitals
Alicia Cañellas
Fotografies
Arxiu Hermes
Hermes Editora General, S. A.
Castellnou Edicions, 2008.
Castellnou Edicions
Pau Claris, 184
08037 Barcelona
http://www.castellnoudigital.com
Telèfon d’atenció al professorat:
902 90 36 46
Unitat 3.
Biomolècules
orgàniques

Unitat 3

  • 1.
  • 2.
    Unitat 3. Biomolècules orgàniques ÍNDEX • ELSGLÚCIDS • MONOSACÀRIDS (O OSES) I ÒSIDS • LÍPIDS • ÀCIDS GRASOS, LÍPIDS SAPONIFICABLES I LÍPIDS INSAPONIFICABLES • PROTEÏNES • ÀCIDS NUCLEICS • TIPUS D’ÀCIDS NUCLEICS I DIFERÈNCIES ENTRE ELLS • FUNCIONS DELS ÀCIDS NUCLEICS • ENLLAÇOS
  • 3.
    ELS GLÚCIDS Unitat 3. Biomolècules orgàniques •Molècules orgàniques formades per C, H i O. • També s’anomenen hidrats de carboni. • Compostos resultants de substituir en un polialcohol un dels grups funcionals –alcohol– per un altre grup funcional aldehid o cetona. Es classifiquen en: Monosacàrids o oses Òsids • Segons els grup funcional: – aldoses – cetoses • Segons el nombre d’àtoms de C: – trioses – tetroses – pentoses – hexoses – heptoses • Holòsids – oligosacàrids – polisacàrids: – homopolisacàrids – heteropolisacàrids • heteròsids
  • 4.
    MONOSACÀRIDS (O OSES)I ÒSIDS Monosacàrids (o oses) Òsids • Són sucres o glúcids senzills que no es poden descompondre per hidròlisi en altres de més simples. • Són els monòmers que integren la resta de molècules glucídiques. • Són sòlids, de color blanc i amb gust dolç (sucres). • Són solubles en aigua, però insolubles en dissolvents no polars. • Tenen poder reductor. • Per anomenar-los es fan servir noms propis amb el sufix -osa. • Són aquells glúcids que, per hidròlisi, donen monosacàrids, acompanyats o no d’altres compostos. Unitat 3. Biomolècules orgàniques - Holòsids: són aquells glúcids que, per hidròlisi, donen només monosacàrids. Segons els nombre de monosacàrids, poden ser oligosacàrids i polisacàrids. - Heteròsids: són aquells glúcids que, per hidròlisi, donen monosacàrids i altres substàncies, que poden ser lípids i proteïnes.
  • 5.
    LÍPIDS Unitat 3. Biomolècules orgàniques Són ungrup de biomolècules orgàniques, formades bàsicament per C, O i H, encara que alguns poden tenir P, N i S. Propietats físiques: • Són insolubles en aigua. • Són solubles en dissolvents orgànics, com l’acetona, el benzè, l’èter, etc. • Resulten més o menys untuosos al tacte. • Fan taques translúcides en el paper. Àcids grassos Lípids saponificables Lípids insaponificables • àcids grassos saturats • àcids grassos insaturats • simples o hololípids – acilglicèrids – ceres • complexos o heterolípids – fosfoglicèrids – esfingolípids • Terpens o soprenoides • Esteroides – esterols – hormones esteroides
  • 6.
    ÀCIDS GRASOS, LÍPIDSSAPONIFICABLES I LÍPIDS INSAPONIFICABLES Unitat 3. Biomolècules orgàniques Àcids grassos Lípids saponificables Lípids insaponificables • La seva estructura química consisteix en una llarga cadena hidrocarbonada amb un grup carboxil (–COOH) en un extrem. El nombre d’àtoms de carboni de la molècula sol ser parell i elevat. • S’obtenen mitjançant la hidròlisi d’altres lípids. • Es classifiquen en saturats i insaturats. • Són aquells que tenen àcids grassos i poden fer la reacció de saponificació. • Són èsters d’àcids grassos i un alcohol. • Pertanyen a aquest grup els lípids simples o hololípids, i els lípids complexos o heterolípids. • Són aquells que no presenten àcids grassos en la seva composició i no poden fer reacció de saponificació. • Comprenen els terpens i els esteroides. • Estan formats per C, H i O.
  • 7.
    PROTEÏNES • Són principisimmediats orgànics formats per C, H, O i N. Sovint contenen també S, i algunes presenten altres elements, com ara P, Fe, Cu, etc. • Són les molècules fonamentals en l’organització cel·lular. • Són polímers d’aminoàcids. • En les proteïnes es poden distingir quatre nivells estructurals. • Les proteïnes es poden classificar de diverses maneres, segons: Unitat 3. Biomolècules orgàniques Estructura Funció biològica Composició • primària • secundària • estructural • transportadora • de reserva • catalítica o enzimàtica • contràctil • hormonal • defensiva • homeostàtica • tòxica • holoproteïnes o proteïnes simples • heteroproteïnes o proteïnes conjugades
  • 8.
    ÀCIDS NUCLEICS • Sónbiomolècules orgàniques formades per C, H, O, N i P. • A diferència de les proteïnes, no tenen sofre, i el fòsfor no hi és ocasionalment, sinó que sempre hi és en una quantitat del 10% respecte el seu pes. • Tenen caràcter àcid i un pes molecular molt elevat. • Es tracta de polímers que, per hidròlisi, es poden separar en nucleòtids que, al seu torn, estan formats per l’àcid fosfòric, un sucre amb cinc àtoms de carboni (pentosa) i diferents compostos nitrogenats anomenats bases nitrogenades. Unitat 3. Biomolècules orgàniques
  • 9.
    TIPUS D’ÀCIDS NUCLEICSI DIFERÈNCIES ENTRE ELLS Unitat 3. Biomolècules orgàniques • Hi ha dos tipus d’àcids nucleics, anomenats àcid desoxiribonucleic (ADN) i àcid ribonucleic (ARN). • Diferències entre l’ADN i l’ARN: ADN ARN Composició química La pentosa que forma part de l’ADN és la desoxiribosa. La pentosa que forma part de l’ARN és la ribosa. Localització Es troba en el nucli de les cèl·lules, més concretament als cromosomes. Es pot trobar al nucli i al citoplasma. Funció És la seu del codi genètic i «dicta» les ordres perquè la cèl·lula elabori les proteïnes. L’ARN «rep» les ordres i les executa. Estructura Cadena molecular llarga i bicatenària. Cadena molecular curta i monocatenària.
  • 10.
    FUNCIONS DELS ÀCIDSNUCLEICS Unitat 3. Biomolècules orgàniques Funcions • Són molècules portadores de la informació genètica. - ADN: en organismes eucariotes, procariotes i alguns virus. - ARN: en la resta de virus. • Són molècules responsables de la transmissió de la informació genètica en les cèl·lules. Transmeten la informació d’un individu a la seva descendència. • Participen en l’execució (transcripció i traducció) de la informació genètica.
  • 11.
    ENLLAÇOS • Els glúcids Unitat3. Biomolècules orgàniques
  • 12.
    CRÈDITS Direcció editorial Dolors Rius Coordinaciód’àrea Isaac Camps Coordinació i continguts multimèdia Oriol de Bolós Elena Vinent Guions de les unitats digitals Alicia Cañellas Fotografies Arxiu Hermes Hermes Editora General, S. A. Castellnou Edicions, 2008. Castellnou Edicions Pau Claris, 184 08037 Barcelona http://www.castellnoudigital.com Telèfon d’atenció al professorat: 902 90 36 46 Unitat 3. Biomolècules orgàniques