SlideShare a Scribd company logo
La composició química dels éssers vius<br />Tots sabem que estem formats de cèl·lules. Les cèl·lules són unitats de vida microscòpiques, és a dir, es mesuren en micres (µ)(una mil·lèsima de mil·límetre). <br />Si bé és veritat que hi ha organismes vius que estan formats per una sola cèl·lula i que realitzen les tres funcions vitals, nutrició, relació i reproducció, la natura ha fet evolucionar formes noves d’organització més complexes.<br />Les cèl·lules que tenen la mateixa funció s’agrupen formant teixits (com el muscular, nerviós, epitelial ...) i els teixits formant òrgans (cor, estómac, fetge, cervell ...) i els òrgans formant aparells o sistemes (com el circulatori, respiratori, nerviós, reproductor...). I aquests s’organitzen per formar organismes (home, insectes, cucs, algues ...) <br />Però les cèl·lules de què estan formades? <br />Bàsicament la seva massa és d’aigua, al citoplasma, on s’hi banyen una sèrie d’orgànuls que coneixerem més endavant. Però aquests orgànuls estan formats d’una sèrie de molècules més o menys complexes:<br />Unes són les macromolècules orgàniques o Principis immediats (Glúcids, Lípids, Proteïnes i Àcids nucleics).<br />I altres són inorgàniques com l’aigua i les sals minerals.<br />Com ja sabem les molècules estan formades d’elements químics. <br />Als elements químics i a les molècules que formen part dels organismes vius els anomenem: Bioelements i Biomolècules respectivament.<br />Els bioelements <br />Són aquells elements químics de la Taula Periòdica que trobem en els éssers vius. Encara que alguns hi siguin en molt petita quantitat (oligoelements) són indispensables per a la vida.<br />Els dividim en tres grups:<br />Elements molt abundants : C, H, O, N...............................................  96%<br />Elements poc abundants  : Ca, P, Na, Cl, K, Mg i S  ..........................   3.9%<br />Oligoelements (oligo=poca quantitat) : Fe, Cu, Mn, I, Zn, Co .....   0.1%<br />Les Biomolècules<br />Són molècules que formen part dels éssers vius. Majoritàriament dominen aquelles formades per C i H.<br />Les dividim en dos grans grups:<br />Biomolècules inorgàniques: Bàsicament aigua i sals minerals. L’aigua és la molècula majoritària de la vida i les sals les trobem en estructures òssies i dissoltes en aigua.<br />Tot i que no aporten energia als organismes són indispensables.<br />Biomolècules orgàniques : Són macromolècules que trobem als éssers vius. En distingim quatre grans grups:<br />Glúcids o Sucres o Hidrats de carboni o carbohidrats :Són molècules constituïdes de C, H i O. Si són petites són solubles en aigua i són dolces, si són grans no. <br />Són la principal font energètica de tots els tipus de cèl·lules i  en les vegetals a més en mantenen l’estructura.<br />Segons el tamany les classifiquem en :<br />Monosacàrids : Amb 6 o menys carbonis. <br />Per exemple : Glucosa, Fructosa, Ribosa, desoxiribosa ...<br />Disacàrids : Formats per la unió de dos monosacàrids. <br />Per  ex: sacarosa (sacarina)<br />Polisacàrids : Formats per la unió de nombrosos monosacàrids (bàsicament glucoses) <br />Per ex: Midó   a les cèl·lules vegetals (funció energètica)<br />Glucògen a les animals  (energètica)<br />Cel·lulosa a les vegetals (estructural)(Paret cel·lular)<br />Cel·lulosaGlucosa i ribosa<br />Sacarina<br />Lípids o greixos : Constituïts bàsicament per C, H i O. Són llargues molècules insolubles en aigua ja que són hidròfobs.<br />Tenen importància perquè són una reserva energètica de les cèl·lules i perquè formen part de la membrana plasmàtica.<br />Segons la seva composició les classifiquem en tres grans grups:<br />Triglicèrids o greixos neutres : Són molècules molt llargues que s’emmagatzemen en el teixit adipós (greix) de l’organisme. Tenen funció de reserva energètica i d’aïllament tèrmic.<br />Per  ex: En Animals(sòlids): Mantega, Llard ...<br />En vegetals(líquids) : Oli d’oliva, de soja, de coco, de girasol, d’atmetlles dolces ...<br />Fosfolípids: Són molècules molt llargues que tenen un extrem hidrofòbic i l’altre hidrofílic la qual cosa els fa ideals per formar part de la membrana plasmàtica. Contenen fòsfor a la seva molècula.<br />Per  ex: Lecitina<br />Altres: Calaix de sastre de lípids.<br />Per  ex: Ceres (a la superfície de les fulles), Carotens (Pigments pastanaga), Vitamines ( A, E K ), Esteroides ( Hormones sexuals, Colesterol, Vitamina D ...)<br />Proteïnes : Molècules constituïdes per C H O N i sovint també S i P. Són llargues molècules formades de la unió d’unes unitats anomenades aminoàcids. Coneixem uns 20 aminoàcids (Leucina, Metionina, Glicina, Prolina, Alanina ...). Els aminoàcids els podem trobar formant part de les proteïnes o be solts pel citoplasma.<br />Cada proteïna té una seqüència (ordre) d’aminoàcids concreta i que està determinada genèticament (informació genètica del nucli). <br />Les proteïnes es sintetitzen (fabriquen) als ribosomes (orgànul del citoplasma), que van escollint els aminoàcids segons la seqüència de la proteina que està sintetitzant. <br />Els ribosomes escullen els aminoàcids a afegir depenent del missatge que llegeixen de l’ARNmissatger.<br />Les proteïnes tenen funcions diverses que les fan molt importants per a la vida.<br />Segons la seva funció les classifiquem en proteïnes de funció:<br />Estructural: Mantenen l’estructura cel·lular (proteïnes de membrana). També ajuden a mantenir l’estructura de l’ADN (p.ex Histones).<br />De reserva energètica: p ex: Les proteïnes de les llavors, la llet, els ous, la sang ... (p.ex :albumina ...<br />De contracció: Les dels músculs, dels microtubuls del citoesquelet durant la Mitosi (divisió cel·lular).(p.ex: miosina,actina ...)<br /> De transport: Algunes proteïnes s’encarreguen del transport d’ O2 (Hemoglobina), de Fe (Ferritina) i també del transport de substàncies a través de la membrana plasmàtica.<br />Enzimàtica : Els enzims són proteïnes que ajuden a que es produeixin moltes reaccions químiques. Els podem trobar a l’interior de la cèl·lula o be fora ( p. ex. : Al tub digestiu)<br />De defensa : Els  anticossos són proteïnes que inutilitzen moltes substàncies estranyes.<br />De regulació :  Les hormones són proteïnes secretades per les glàndules endocrines i que circulen per la sang per controlar el funcionament dels teixits del cos.<br />Àcids nucleics : D’àcids nucleics n’hi ha dos: <br />L'àcid desoxiribonucleic (ADN), i l'àcid ribonucleic (ARN). <br />L’ADN està format per una doble cadena de nucleotids que en el moment de la divisió cel·lular (Mitosi) formarà els cromosomes (gràcies a les Histones). Es troba al nucli de la cèl·lula i conté la informació genètica de la cèl·lula. <br />L’ARN està format per una sola cadena de nucleòtids i, tot i que es sintetitza al nucli (a partir de l’ADN), surt pels porus de la membrana nuclear i es queda al citoplasma. Hi ha tres tipus d’ARN, el que més ens interessa és l’ARNmissatger.<br />Els àc. nucleics són llarguíssimes molècules formades de la unió d’unes unitats anomenades nucleòtids. Coneixem 5 nucleòtids : <br />Citosina a l’ADN i a l’ARN<br />Guanina a l’ADN i a l’ARN <br />Adenina a l’ADN i a l’ARN<br />Timina  (només a l’ARN) <br />Uracil   (només a l’ARN).<br />La seqüència de nucleòtids de l’ADN de les cèl·lules d’un individu s’hereten quan es reprodueix. Es la informació genètica<br />Dos processos molt importants ocorren a l’ADN del nucli (mai ocorren a l’hora):<br />Replicació de L’ADN : Durant la divisió de la cèl·lula (Mitosi) es fa una còpia exacta de l’ADN, una per cada nova cèl·lula.<br />Sintesi de ARNmissatger : És un tipus d’ARN que es sintetitza a partir d’una part de l’ADN ,i que sortirà al citoplasma i viatjarà fins als Ribosomes que llegiran el seu missatge per decidir quins aminoàcids aniran agafant per sintetitzar la proteïna. <br />Per tant al nucli es sintetiza ARNmissatger diferent per cada proteïna.<br />
Biomolècules
Biomolècules
Biomolècules
Biomolècules

More Related Content

What's hot

43. El reticle endoplasmàtic
43. El reticle endoplasmàtic43. El reticle endoplasmàtic
43. El reticle endoplasmàtic
Dani Ribo
 
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
Dani Ribo
 
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula
INS Escola Intermunicipal del Penedès
 
24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes
Dani Ribo
 
Formulacioacids Sals Binaries
Formulacioacids Sals BinariesFormulacioacids Sals Binaries
Formulacioacids Sals Binaries
Ignasi PedemonteAuquer
 
MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIJsus28
 
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMICU.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
LES CÈL·LULES
LES CÈL·LULESLES CÈL·LULES
Respiració cel·lular
Respiració cel·lularRespiració cel·lular
Respiració cel·lularmabe20000
 
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Oriol Baradad
 
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lulars
conchi
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria
Dani Ribo
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
Citoesquelet
CitoesqueletCitoesquelet
Citoesquelet
Eva Aljaro Amigo
 
Els aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutricióEls aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutricióMelani GuePe
 
04. Els bioelements
04. Els bioelements04. Els bioelements
04. Els bioelements
Dani Ribo
 

What's hot (20)

43. El reticle endoplasmàtic
43. El reticle endoplasmàtic43. El reticle endoplasmàtic
43. El reticle endoplasmàtic
 
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
 
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula
 
24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes
 
Cicle cel·lular
Cicle cel·lularCicle cel·lular
Cicle cel·lular
 
Formulacioacids Sals Binaries
Formulacioacids Sals BinariesFormulacioacids Sals Binaries
Formulacioacids Sals Binaries
 
MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSI
 
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMICU.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
 
LES CÈL·LULES
LES CÈL·LULESLES CÈL·LULES
LES CÈL·LULES
 
Respiració cel·lular
Respiració cel·lularRespiració cel·lular
Respiració cel·lular
 
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
 
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lulars
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Citoesquelet
CitoesqueletCitoesquelet
Citoesquelet
 
Els aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutricióEls aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutrició
 
GENÈTICA
GENÈTICAGENÈTICA
GENÈTICA
 
04. Els bioelements
04. Els bioelements04. Els bioelements
04. Els bioelements
 

Viewers also liked

àCid l aspartic(definitiu)
àCid l aspartic(definitiu)àCid l aspartic(definitiu)
àCid l aspartic(definitiu)Oscar Membrive
 
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDAUD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUESUD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUESUD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
AMINOACIDOS, PEPTIDOS Y PROTEÍNAS
AMINOACIDOS, PEPTIDOS Y PROTEÍNASAMINOACIDOS, PEPTIDOS Y PROTEÍNAS
AMINOACIDOS, PEPTIDOS Y PROTEÍNAS
Alexis Ariel
 
Biomoléculas inorgánicas
Biomoléculas inorgánicasBiomoléculas inorgánicas
Biomoléculas inorgánicas
N Flores
 
Esteroides
EsteroidesEsteroides
Esteroides
ediali
 

Viewers also liked (9)

àCid l aspartic(definitiu)
àCid l aspartic(definitiu)àCid l aspartic(definitiu)
àCid l aspartic(definitiu)
 
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDAUD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
 
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUESUD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
 
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUESUD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
 
AMINOACIDOS, PEPTIDOS Y PROTEÍNAS
AMINOACIDOS, PEPTIDOS Y PROTEÍNASAMINOACIDOS, PEPTIDOS Y PROTEÍNAS
AMINOACIDOS, PEPTIDOS Y PROTEÍNAS
 
Proteinas
Proteinas Proteinas
Proteinas
 
Los lípidos-Biología
Los lípidos-BiologíaLos lípidos-Biología
Los lípidos-Biología
 
Biomoléculas inorgánicas
Biomoléculas inorgánicasBiomoléculas inorgánicas
Biomoléculas inorgánicas
 
Esteroides
EsteroidesEsteroides
Esteroides
 

Similar to Biomolècules

El cos humà
El cos humàEl cos humà
El cos humà
ipenam
 
L'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers viusL'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers viusCC NN
 
ceulasl teixit organos del cuerpo humano
ceulasl teixit organos del cuerpo humanoceulasl teixit organos del cuerpo humano
ceulasl teixit organos del cuerpo humano
AdrianaMiclea2
 
Organització cel·lular
Organització cel·lularOrganització cel·lular
Organització cel·lular
Iris Plaza
 
Organització del cos humà 3r eso
Organització del cos humà 3r esoOrganització del cos humà 3r eso
Organització del cos humà 3r esobsaura2
 
Els éssers vius. La cèl·lula
Els éssers vius. La cèl·lulaEls éssers vius. La cèl·lula
Els éssers vius. La cèl·lula
Marta Barceló Romeu
 
3 eso u1 l'organitzacio del cos huma (1)
3 eso u1 l'organitzacio del cos huma (1)3 eso u1 l'organitzacio del cos huma (1)
3 eso u1 l'organitzacio del cos huma (1)
maria buigues
 
Nivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humàNivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humà
jdorca3
 
Unitat_1_ 4t_ESO
Unitat_1_ 4t_ESOUnitat_1_ 4t_ESO
Unitat_1_ 4t_ESO
ebanqueri
 
Orgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lularsOrgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lularsFrancinons
 
23 unitat4 suport_molecular_herencia_temari
23 unitat4 suport_molecular_herencia_temari23 unitat4 suport_molecular_herencia_temari
23 unitat4 suport_molecular_herencia_temari
Marta Díaz
 
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
tiotavio
 
La matèria viva.tema 1
La matèria viva.tema 1La matèria viva.tema 1
La matèria viva.tema 1avazqu23
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
txellrocaprevera
 
LA CÈL·LULA
LA CÈL·LULALA CÈL·LULA
LA CÈL·LULACIDE
 

Similar to Biomolècules (20)

Biomolècules
BiomolèculesBiomolècules
Biomolècules
 
El cos humà
El cos humàEl cos humà
El cos humà
 
L'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers viusL'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers vius
 
ceulasl teixit organos del cuerpo humano
ceulasl teixit organos del cuerpo humanoceulasl teixit organos del cuerpo humano
ceulasl teixit organos del cuerpo humano
 
Organització cel·lular
Organització cel·lularOrganització cel·lular
Organització cel·lular
 
Organització del cos humà 3r eso
Organització del cos humà 3r esoOrganització del cos humà 3r eso
Organització del cos humà 3r eso
 
La Celula
La CelulaLa Celula
La Celula
 
Els éssers vius. La cèl·lula
Els éssers vius. La cèl·lulaEls éssers vius. La cèl·lula
Els éssers vius. La cèl·lula
 
3 eso u1 l'organitzacio del cos huma (1)
3 eso u1 l'organitzacio del cos huma (1)3 eso u1 l'organitzacio del cos huma (1)
3 eso u1 l'organitzacio del cos huma (1)
 
Nivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humàNivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humà
 
Unitat_1_ 4t_ESO
Unitat_1_ 4t_ESOUnitat_1_ 4t_ESO
Unitat_1_ 4t_ESO
 
Orgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lularsOrgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lulars
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
Orgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lularsOrgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lulars
 
23 unitat4 suport_molecular_herencia_temari
23 unitat4 suport_molecular_herencia_temari23 unitat4 suport_molecular_herencia_temari
23 unitat4 suport_molecular_herencia_temari
 
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
 
La matèria viva.tema 1
La matèria viva.tema 1La matèria viva.tema 1
La matèria viva.tema 1
 
La cèl·lula 2
La cèl·lula 2La cèl·lula 2
La cèl·lula 2
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
LA CÈL·LULA
LA CÈL·LULALA CÈL·LULA
LA CÈL·LULA
 

More from Jordi Bas

Teixits (1)
Teixits (1)Teixits (1)
Teixits (1)
Jordi Bas
 
Borrador decreto sos galicia
Borrador decreto sos galiciaBorrador decreto sos galicia
Borrador decreto sos galicia
Jordi Bas
 
Anabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofAnabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrof
Jordi Bas
 
Composició Éssers Vius
Composició Éssers ViusComposició Éssers Vius
Composició Éssers Vius
Jordi Bas
 
Unitat 1
Unitat 1Unitat 1
Unitat 1
Jordi Bas
 
Presentació enzims bona 11 12
Presentació enzims bona 11 12Presentació enzims bona 11 12
Presentació enzims bona 11 12
Jordi Bas
 
Reproducció
ReproduccióReproducció
Reproducció
Jordi Bas
 
Història Terra
Història TerraHistòria Terra
Història Terra
Jordi Bas
 
Medicalpolicy07in waterresuscitation
Medicalpolicy07in waterresuscitationMedicalpolicy07in waterresuscitation
Medicalpolicy07in waterresuscitationJordi Bas
 
8. dinàmica dels ecosistemes
8. dinàmica dels ecosistemes8. dinàmica dels ecosistemes
8. dinàmica dels ecosistemes
Jordi Bas
 
No delimitat per membranes
No delimitat per membranesNo delimitat per membranes
No delimitat per membranes
Jordi Bas
 
ús microscopi
ús microscopiús microscopi
ús microscopi
Jordi Bas
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
Jordi Bas
 
ecologia
ecologiaecologia
ecologia
Jordi Bas
 
Genètica i evolució
Genètica i evolucióGenètica i evolució
Genètica i evolució
Jordi Bas
 
àc. nucleics
àc. nucleicsàc. nucleics
àc. nucleics
Jordi Bas
 
Guia de genètica per a Batxillerat
Guia de genètica per a BatxilleratGuia de genètica per a Batxillerat
Guia de genètica per a Batxillerat
Jordi Bas
 
ligamiento y recombinación
ligamiento y recombinaciónligamiento y recombinación
ligamiento y recombinación
Jordi Bas
 
Proteïnes
ProteïnesProteïnes
Proteïnes
Jordi Bas
 

More from Jordi Bas (20)

Teixits (1)
Teixits (1)Teixits (1)
Teixits (1)
 
Delimitat
DelimitatDelimitat
Delimitat
 
Borrador decreto sos galicia
Borrador decreto sos galiciaBorrador decreto sos galicia
Borrador decreto sos galicia
 
Anabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofAnabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrof
 
Composició Éssers Vius
Composició Éssers ViusComposició Éssers Vius
Composició Éssers Vius
 
Unitat 1
Unitat 1Unitat 1
Unitat 1
 
Presentació enzims bona 11 12
Presentació enzims bona 11 12Presentació enzims bona 11 12
Presentació enzims bona 11 12
 
Reproducció
ReproduccióReproducció
Reproducció
 
Història Terra
Història TerraHistòria Terra
Història Terra
 
Medicalpolicy07in waterresuscitation
Medicalpolicy07in waterresuscitationMedicalpolicy07in waterresuscitation
Medicalpolicy07in waterresuscitation
 
8. dinàmica dels ecosistemes
8. dinàmica dels ecosistemes8. dinàmica dels ecosistemes
8. dinàmica dels ecosistemes
 
No delimitat per membranes
No delimitat per membranesNo delimitat per membranes
No delimitat per membranes
 
ús microscopi
ús microscopiús microscopi
ús microscopi
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
ecologia
ecologiaecologia
ecologia
 
Genètica i evolució
Genètica i evolucióGenètica i evolució
Genètica i evolució
 
àc. nucleics
àc. nucleicsàc. nucleics
àc. nucleics
 
Guia de genètica per a Batxillerat
Guia de genètica per a BatxilleratGuia de genètica per a Batxillerat
Guia de genètica per a Batxillerat
 
ligamiento y recombinación
ligamiento y recombinaciónligamiento y recombinación
ligamiento y recombinación
 
Proteïnes
ProteïnesProteïnes
Proteïnes
 

Recently uploaded

Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Daniel Fernández
 
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
MaraZiga15
 
poemes catalans musicats als Països Catalans.pdf
poemes catalans musicats als Països Catalans.pdfpoemes catalans musicats als Països Catalans.pdf
poemes catalans musicats als Països Catalans.pdf
MnicaFerri1
 
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
EireLanezMartnez
 
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
Ernest Lluch
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
SuperAdmin9
 
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdfMenú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Ernest Lluch
 
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Institut-Escola Les Vinyes
 

Recently uploaded (8)

Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
 
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
 
poemes catalans musicats als Països Catalans.pdf
poemes catalans musicats als Països Catalans.pdfpoemes catalans musicats als Països Catalans.pdf
poemes catalans musicats als Països Catalans.pdf
 
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
 
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
 
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdfMenú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
 
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
 

Biomolècules

  • 1. La composició química dels éssers vius<br />Tots sabem que estem formats de cèl·lules. Les cèl·lules són unitats de vida microscòpiques, és a dir, es mesuren en micres (µ)(una mil·lèsima de mil·límetre). <br />Si bé és veritat que hi ha organismes vius que estan formats per una sola cèl·lula i que realitzen les tres funcions vitals, nutrició, relació i reproducció, la natura ha fet evolucionar formes noves d’organització més complexes.<br />Les cèl·lules que tenen la mateixa funció s’agrupen formant teixits (com el muscular, nerviós, epitelial ...) i els teixits formant òrgans (cor, estómac, fetge, cervell ...) i els òrgans formant aparells o sistemes (com el circulatori, respiratori, nerviós, reproductor...). I aquests s’organitzen per formar organismes (home, insectes, cucs, algues ...) <br />Però les cèl·lules de què estan formades? <br />Bàsicament la seva massa és d’aigua, al citoplasma, on s’hi banyen una sèrie d’orgànuls que coneixerem més endavant. Però aquests orgànuls estan formats d’una sèrie de molècules més o menys complexes:<br />Unes són les macromolècules orgàniques o Principis immediats (Glúcids, Lípids, Proteïnes i Àcids nucleics).<br />I altres són inorgàniques com l’aigua i les sals minerals.<br />Com ja sabem les molècules estan formades d’elements químics. <br />Als elements químics i a les molècules que formen part dels organismes vius els anomenem: Bioelements i Biomolècules respectivament.<br />Els bioelements <br />Són aquells elements químics de la Taula Periòdica que trobem en els éssers vius. Encara que alguns hi siguin en molt petita quantitat (oligoelements) són indispensables per a la vida.<br />Els dividim en tres grups:<br />Elements molt abundants : C, H, O, N............................................... 96%<br />Elements poc abundants : Ca, P, Na, Cl, K, Mg i S .......................... 3.9%<br />Oligoelements (oligo=poca quantitat) : Fe, Cu, Mn, I, Zn, Co ..... 0.1%<br />Les Biomolècules<br />Són molècules que formen part dels éssers vius. Majoritàriament dominen aquelles formades per C i H.<br />Les dividim en dos grans grups:<br />Biomolècules inorgàniques: Bàsicament aigua i sals minerals. L’aigua és la molècula majoritària de la vida i les sals les trobem en estructures òssies i dissoltes en aigua.<br />Tot i que no aporten energia als organismes són indispensables.<br />Biomolècules orgàniques : Són macromolècules que trobem als éssers vius. En distingim quatre grans grups:<br />Glúcids o Sucres o Hidrats de carboni o carbohidrats :Són molècules constituïdes de C, H i O. Si són petites són solubles en aigua i són dolces, si són grans no. <br />Són la principal font energètica de tots els tipus de cèl·lules i en les vegetals a més en mantenen l’estructura.<br />Segons el tamany les classifiquem en :<br />Monosacàrids : Amb 6 o menys carbonis. <br />Per exemple : Glucosa, Fructosa, Ribosa, desoxiribosa ...<br />Disacàrids : Formats per la unió de dos monosacàrids. <br />Per ex: sacarosa (sacarina)<br />Polisacàrids : Formats per la unió de nombrosos monosacàrids (bàsicament glucoses) <br />Per ex: Midó a les cèl·lules vegetals (funció energètica)<br />Glucògen a les animals (energètica)<br />Cel·lulosa a les vegetals (estructural)(Paret cel·lular)<br />Cel·lulosaGlucosa i ribosa<br />Sacarina<br />Lípids o greixos : Constituïts bàsicament per C, H i O. Són llargues molècules insolubles en aigua ja que són hidròfobs.<br />Tenen importància perquè són una reserva energètica de les cèl·lules i perquè formen part de la membrana plasmàtica.<br />Segons la seva composició les classifiquem en tres grans grups:<br />Triglicèrids o greixos neutres : Són molècules molt llargues que s’emmagatzemen en el teixit adipós (greix) de l’organisme. Tenen funció de reserva energètica i d’aïllament tèrmic.<br />Per ex: En Animals(sòlids): Mantega, Llard ...<br />En vegetals(líquids) : Oli d’oliva, de soja, de coco, de girasol, d’atmetlles dolces ...<br />Fosfolípids: Són molècules molt llargues que tenen un extrem hidrofòbic i l’altre hidrofílic la qual cosa els fa ideals per formar part de la membrana plasmàtica. Contenen fòsfor a la seva molècula.<br />Per ex: Lecitina<br />Altres: Calaix de sastre de lípids.<br />Per ex: Ceres (a la superfície de les fulles), Carotens (Pigments pastanaga), Vitamines ( A, E K ), Esteroides ( Hormones sexuals, Colesterol, Vitamina D ...)<br />Proteïnes : Molècules constituïdes per C H O N i sovint també S i P. Són llargues molècules formades de la unió d’unes unitats anomenades aminoàcids. Coneixem uns 20 aminoàcids (Leucina, Metionina, Glicina, Prolina, Alanina ...). Els aminoàcids els podem trobar formant part de les proteïnes o be solts pel citoplasma.<br />Cada proteïna té una seqüència (ordre) d’aminoàcids concreta i que està determinada genèticament (informació genètica del nucli). <br />Les proteïnes es sintetitzen (fabriquen) als ribosomes (orgànul del citoplasma), que van escollint els aminoàcids segons la seqüència de la proteina que està sintetitzant. <br />Els ribosomes escullen els aminoàcids a afegir depenent del missatge que llegeixen de l’ARNmissatger.<br />Les proteïnes tenen funcions diverses que les fan molt importants per a la vida.<br />Segons la seva funció les classifiquem en proteïnes de funció:<br />Estructural: Mantenen l’estructura cel·lular (proteïnes de membrana). També ajuden a mantenir l’estructura de l’ADN (p.ex Histones).<br />De reserva energètica: p ex: Les proteïnes de les llavors, la llet, els ous, la sang ... (p.ex :albumina ...<br />De contracció: Les dels músculs, dels microtubuls del citoesquelet durant la Mitosi (divisió cel·lular).(p.ex: miosina,actina ...)<br /> De transport: Algunes proteïnes s’encarreguen del transport d’ O2 (Hemoglobina), de Fe (Ferritina) i també del transport de substàncies a través de la membrana plasmàtica.<br />Enzimàtica : Els enzims són proteïnes que ajuden a que es produeixin moltes reaccions químiques. Els podem trobar a l’interior de la cèl·lula o be fora ( p. ex. : Al tub digestiu)<br />De defensa : Els anticossos són proteïnes que inutilitzen moltes substàncies estranyes.<br />De regulació : Les hormones són proteïnes secretades per les glàndules endocrines i que circulen per la sang per controlar el funcionament dels teixits del cos.<br />Àcids nucleics : D’àcids nucleics n’hi ha dos: <br />L'àcid desoxiribonucleic (ADN), i l'àcid ribonucleic (ARN). <br />L’ADN està format per una doble cadena de nucleotids que en el moment de la divisió cel·lular (Mitosi) formarà els cromosomes (gràcies a les Histones). Es troba al nucli de la cèl·lula i conté la informació genètica de la cèl·lula. <br />L’ARN està format per una sola cadena de nucleòtids i, tot i que es sintetitza al nucli (a partir de l’ADN), surt pels porus de la membrana nuclear i es queda al citoplasma. Hi ha tres tipus d’ARN, el que més ens interessa és l’ARNmissatger.<br />Els àc. nucleics són llarguíssimes molècules formades de la unió d’unes unitats anomenades nucleòtids. Coneixem 5 nucleòtids : <br />Citosina a l’ADN i a l’ARN<br />Guanina a l’ADN i a l’ARN <br />Adenina a l’ADN i a l’ARN<br />Timina (només a l’ARN) <br />Uracil (només a l’ARN).<br />La seqüència de nucleòtids de l’ADN de les cèl·lules d’un individu s’hereten quan es reprodueix. Es la informació genètica<br />Dos processos molt importants ocorren a l’ADN del nucli (mai ocorren a l’hora):<br />Replicació de L’ADN : Durant la divisió de la cèl·lula (Mitosi) es fa una còpia exacta de l’ADN, una per cada nova cèl·lula.<br />Sintesi de ARNmissatger : És un tipus d’ARN que es sintetitza a partir d’una part de l’ADN ,i que sortirà al citoplasma i viatjarà fins als Ribosomes que llegiran el seu missatge per decidir quins aminoàcids aniran agafant per sintetitzar la proteïna. <br />Per tant al nucli es sintetiza ARNmissatger diferent per cada proteïna.<br />