Tema 1 1r Batx.

1. TEMA 1. Què és la vida?
La vida és un sistema químic format, fonamentalment per AIGUA i CARBONI.

2. Propietats de l’aigua:
* Dissolvent Universal: gràcies a la seua polaritat té una elevada capacitat de dissolució.
Substàncies hidròfiles: solubles en aigua.
-Capaces d’unir-se a l’aigua mitjançant enllaços d’Hidrogen (glúcids i aminoàcids)
-Perquè la bipolaritat de l’aigua desfà les xarxes cristal·lines dels comp. iònics (NaCl)
Substàncies hidròfobes: insolubles en aigua. No formen enllaços d’hidrogen amb l’aigua ni
són compostos iònics.
La unió de l’àtom d’oxigen amb el d'hidrogen ------ enllaç
covalent
La unió entre l’àtom d'oxigen d’una molècula d’aigua i l’àtom
d'hidrogen d’una altra ------ Pont d’Hidrogen
Els ponts d’Hidrogen són enllaços més febles i de curta
durada però se’n formen contínuament.
calor evaporació alt aigua
punt ebullició alt líquida
L’aigua

3. * Amortidor tèrmic:
- calor específica alta pot absorbir o perdre grans quantitats de calor sense variar
gaire la seua Tª.
Als éssers vius tindre molta quantitat d'aigua al cos els ajuda a amortir les variacions de
Tª del cos.
- calor d'evaporació molt alt quan l'aigua s'evapora s'enduu molta calor, efecte
refrigerant.
* Gel refrigerant.
L'aigua excepcionalment és menys densa en estat sòlid que líquid. Si no es congelaria
tot i s'acabaria la vida aquàtica.

4. El Carboni
El Carboni té una gran facilitat per establir 4 enllaços covalents
amb altres àtoms. Si aquest són també de Carboni es formen
llargues cadenes lineals o ramificades o estructures en forma
d'anell.
A aquests esquelets poden unir-se altres grups d'àtoms que
proporcionen prop. químiques específiques.
Per això el C és tant abundant a la matèria viva.
Biomolècules
Biomolècules inorgàniques: també presents al món inert.
Aigua, sals minerals, gasos, compostos inorgànics del carboni (carbonats, CO i CO2)
Biomolècules orgàniques: específiques dels éssers vius. Amb esquelets de C de
cadena lineal o ramificada.
Glúcids, Lípids, Proteïnes i Àcids nucleics.
Funcions: - estructural
- reguladora
- energètiques
- portadores d'informació

5. Biomolècules estructurals
Aigua
Sals minerals
Lípids
Proteïnes
L'aigua manté l'estructura i la forma de les cèl·lules.
En molts organismes pluricel·lulars té un paper esquelètic.
Les sals en estat sòlid formen endosquelet i exosquelet de molts organismes.
Sílice (SiO2) exosquelet de diatomees
Carbonat i Fosfat de calci: ossos dels vertebrats i closques de mol·luscs i equinoderms.
Lípids estructurals: com els fosfolípids,
constituents bàsics de les membranes.
Permeten delimitar un espai per controlar-ne
la composició.
A les membranes biològiques també trobem
esterols com el colesterol.

6. Proteïnes de membrana: facilita el transport a través de les membranes, ja que la
bicapa lipídica mantenia aïllat l'interior de l'exterior de la cèl·lula.
Són macromolècules amb estructura de polímer o monòmer.
Els monòmers de les proteïnes són els aminoàcids (molècules constituïdes per C, H, N,
O i de vergades S)
Estructura dels aminoàcids:
base comuna formada per:
* grup àcid COOH
* grup amino NH2
* carboni α
la resta s'anomena residu, s'uneix
al Cα i és diferent per cadascún
del 20 aminoàcids naturals

7. Biomolècules reguladores
Metabolisme: conjunt de canvis químics (reaccions químiques simultànies) que
processen la matèria i l'energia en els éssers vius.
Aigua
Sals minerals
Proteïnes
Lípids
Les condicions ambientals no afavoreixen aquestes reaccions. Per fer-les possible és
necessiten Enzims, catalitzadors biològics. Són substàncies (proteïnes i RNA) que
acceleren la velocitat de la reacció sense consumir-se.
Per ser actius alguns necessiten, a més, cofactors: ions metàl·lics (Zn2+
, Mg2+
, Mn2+,
Cu2+
,...)
o coenzims (diverses molècules orgàniques)

8. Biomolècules energètiques
Totes les molècules acumulen l'energia que va ser necessària per elaborar-les.
Algunes com Glúcids i Lípids estan especialitzades en acumular l'energia en ser
sintetitzades i aportar-la en ser degradades.
Adenosin trifosfat (ATP): moneda d'intercanvi energètic
Aquest sistema ATP/ADP només transporta l'energia des dels magatzems a les
reaccions necessaries.
El midó, el glicògen i els greixos són aquests dipòsits d'energia.
Els polisacàrids són polímers de monosacàrids (molècules de 3 a 7 àtoms C)
Glucosa i Fructosa són dos dels monosacàrids més representatius.
Midó (cèl·lules vegetals) i Glicogen (cèl·lules animals) són dos polisacàrids que
constitueixen importants dipòsits d'energia.

9. Els Triacilglicèrids (o Triglicèrids) coneguts correntment com a greixos, són els lípids
d'on s'obté energia.
Formats per una molècula de Glicerol + 3 àcids grassos.
L'obtenció de l'energia es produeix
en diferents fases.
Primer els àcids grassos es
separen del glicerol.
Després aquests àcids grassos
s'oxiden obtenent l'energia
necessària per sintetitzar un ATP a
partir d'ADP i un grup fosfat.
Els éssers vius fan servir el midó, el glicogen i els triacilglicèrids per emmagatzemar energia
que procedeix de tres fons principals:
* energia lluminosa que usen les plantes, algues i alguns microorganismes fotosintètics
* energia química alliberada en algunes reaccions inorgàniques per bacteris quimiosintètics
* biomolècules ja sintetitzades per altres organismes.

10. Biomolècules portadores d'informació
DNA, àcid desoxiribonucleic
RNA, àcid ribonucleic
Emmagatzemen la informació de l'estructura i organització dels organismes.
Amb l'ajut d'altres molècules es llegeix aquesta informació, i es sintetitzen els ingredients
bàsics per la vida i es regula la manera com interaccionen entre si.
Àcids nucleics: macromolècules resultants de la polimerització d'altres molècules
anomenades nucleòtids.
Cada nucleòtid està format per: una base nitrogenda, un monosacàrid de 5 C i un
àc.fosfòric.
DNA: monosacàrid desoxiribosa
RNA: monosacàrid ribosa
DNA: bases Adenina, Guanina, Citosina, Timina
RNA: bases Adenina, Guanina, Citosina, Uracil
DNA: cadena doble hèlix
RNA: cadena simple