Presentació del Tema de Lípids per 1r de Batxillerat

1. LÍPIDS

2. • Els lípids són biomolècules
orgàniques formades per C,
H i O. Poden tenir també P,
N i S.
• És un grup de substàncies
molt heterogènies que tenen
en comú que no són solubles
en aigua i són solubles en
dissolvents orgànics (èter,
cloroform, benzè...)

3. Classificació
1. Lípids
saponificables
a. Simples - Acilglicèrids
- Cèrids
b. Complexes - Fosfolípids - Glicerofosfolípids
- Esfingofosfolípids
- Glicolípids - Gliceroglicolípids
- Esfingoglicolípids
2. Lípids no
saponificables
a. Terpens
b. Esteroides - Esterols
- Hormones esteroides
c. Prostaglandines

4. ÀCIDS GRASSOS
Cadena hidrocarbonada
Grup carboxil

5. Àcids grassos saturats i insaturats
Els àcids grassos no es troben lliures a la natura,
formen part dels lípids saponificables.

7. Àcids grassos essencials
• No els podem sintetitzar, per tant els hem d’obtenir amb la
dieta.
• En el cas de l’home tots són poliinsaturats.
• Inclou els omega-3 i els omega-6

8. Propietats dels àcids grassos
• Solubilitat
Són molècules amfipàtiques
• Densitat
Són menys densos que l’aigua
• Punt de fusió
Depèn del nombre de carbonis i de si tenen o no dobles
enllaços i el nombre d’aquests
Zona hidròfoba
Zona hidròfila

10. Propietats dels àcids grassos
• Esterificació
Poden formar enllaços estèrics amb els grups alcohol
• Saponificació
Reaccionen amb una base forta i donen sals d’àcid gras o
sabons
• Hidrogenació
Els dobles enllaços dels àcids grassos insaturats es poden
hidrogenar i es saturen.

11. ELS ACILGLICÈRIDS
• Són esters de glicerina i
àcids grassos:
– Monoacilglicèrid: glicerina i
una cadena d’àcid gras.
– Diacilglicèrid: glicerina i
dues cadenes d’àcid gras.
– Triacilglicèrid: glicerina i tres
cadenes d’àcid gras.

12. Propietats dels acilglicèrids
Totes les seves propietats
venen condicionades per els
àcids grassos que els
componen.
• Solubilitat
Són hidròfobes
• Punt de fusió
Depèn del nombre de carbonis i
del grau d’insaturació dels àcids
grassos de la molècula.
S’anomenen greixos si són
sòlids a temperatura ambient i
olis si són líquids

13. • Hidròlisi
Es dóna gràcies a
les lipases
(enzims), és una
reacció inversa a
l’esterificació
• Saponificació
Es realitza
escalfant els
acilglicèrids en
presència de
bases fortes de
sodi o potassi.

14. Composició dels olis i els greixos
Els greixos i els olis
naturals no són purs,
són una barreja de
triacilglicèrids.
Percentatge d’àcids grassos saturats i insaturats en
oli d’oliva, mantega i greix de vaca.

15. Funcions dels
acilglicèrids
• Constitueixen la principal
reserva energètica dels
organismes:
- En els animals
s’emmagatzemen a les
cèl·lules del teixit adipós, els
adipòcits.
- En els vegetals
s’emmagatzemen en els
vacúols de les cèl·lules de
les llavors i en els fruits
oleaginosos.

16. • Són bons aïllants tèrmics,
s’emmagatzemen en els teixits adiposos
subcutanis dels animals.
• Dóna protecció mecànica: planta del peu,
palmell de la mà, envoltant el ronyó...

17. ELS CÈRIDS
Són esters d’un
monoalcohol de
cadena llarga i d’un
àcid gras també de
cadena llarga.

18. Propietats dels cèrids
• Punt de fusió elevat
• Quan s’escalfen són toves i modelables, quan es refreden
són substàncies dures.
• Són sòlids a temperatura ambient
• Hidròfobes
Funcions dels cèrids
Totes les funcions que realitzen estan relacionades
amb la impermeabilitat i la seva consistència, les
seves funcions són de protecció, aïllament i lubricant.

19. • A les plantes revesteixen la
superfície de tiges, fulles i fruits,
evitant l’evaporació excessiva de
l’aigua i protegint-los d’insectes i
paràsits.
• En alguns animals hi ha glàndules
que secreten ceres que ajuden a
mantenir flexibles i lubricar i protegir
el pèl, la pell i les plomes.

20. • Les abelles utilitzen la cera
per construir els ruscs
• Ceres de l’espermaceti dels
catxalots que contribueix a la
flotabilitat
Palmitat de miricil

21. ELS FOSFOLÍPIDS
• Són lípids saponificables complexes.
• Tenen fòsfor a la seva composició.
• Unit al fosfòric hi ha una molècula no lipídica.
• L’alcohol pot ser glicerina o esfingosina.
• Tenen una o dues cadenes d’àcid gras.
• Són molècules amfipàtiques.
• Formen la bicapa de les membranes cel·lulars.

22. GLICEROFOSFOLÍPIDS
Lecitina (fosfatidilcolina)
X àcids grassos, Y
glicerina, Z àcid fosfòric, W
colina. X i Y estan units per
enllaç estèric, Y i Z, Z i W
estan units per enllaços
ester fosfat

23. Enllaços estèrics
Enllaç ester-fosfat

24. GLICEROFOSFOLÍPIDS

25. ESFINGOFOSFOLÍPIDS

26. Enllaç amida
Enllaços ester-fosfat

27. Els fosfolípids
són compostos
amfipàtics,
aquesta
característica
estructural fa que
puguin agrupar-
se al
interaccionar les
parts apolars
donant lloc a
estructures més
complexes.
Formen part de
les membranes
cel·lulars.

28. GLICOLÍPIDS
• Són lípids saponificables complexes.
• Tenen glúcids a la seva composició.
• L’alcohol pot ser glicerina o esfingosina.
• Tenen una o dues cadenes d’àcid gras.
• Són molècules amfipàtiques.
• Es troben a les membranes cel·lulars.

29. GLICEROGLICOLIPIDS
La seva estructura molecular deriva de la unió de dos àcids
grassos amb la glicerina i una molècula de monosacàrid
que s’uneix mitjançant enllaç O-glucosídic al tercer OH de
la glicerina.
Es troben a les membranes dels bacteris i de les cèl·lules
vegetals.

30. ESFINGOGLICOLÍPDS
•Resulten de la unió de l’esfingosina, una
cadena d’àcid gras i un conjunt de
monosacàrids com la glucosa o la galactosa
entre d’altres.
–Els més simples s’anomenen cerebròsids i només
tenen un monosacàrid (glucosa o galactosa)
–Els més complexos són els gangliòsids, aquests
tenen un oligosacàrid.
•Aquestes molècules formen part de les
membranes cel·lulars i especialment de la
plasmàtica, on s’intercalen amb els
fosfolípids.

31. Els cerebròsids
Poden ser:
• Galactosil cerebròsids, si tenen galactosa. Es troben a
les membranes plasmàtiques de les cèl·lules de teixit
nerviós.
• Glucocerebròsids, si tenen glucosa. Es troben en poca
quantitat a les cèl·lules de la melsa, els eritròcits i en el
teixit nerviós.

32. Els gangliòsids
• Els gangliòsids estan formats per esfingosina,
una cadena d’àcid gras i un oligosacàrid que té,
com a mínim, un residu d’àcid siàlic
• Es troben a la superfície de les membranes
cel·lulars i constitueixen una part significativa
(un 6%) dels lípids del cervell, en d’altres teixits
es troben en quantitats molt més petites.
• Són receptors de membrana.

34. Malaltia de Tay-Sachs
– És una anomalia autosòmica recessiva que provoca
una degeneració progressiva del sistema nerviós
central. Els símptomes apareixen als 6 mesos i van
perdent gradualment les capacitats físiques i mentals
(cecs, sords, retard mental, paràlisi...) l’esperança de
vida és de 5 anys.
– Es presenta amb bastant freqüència en el col·lectiu de
jueus Ashkenazi (1/30 nounats), en la resta de la
població apareix en 1 de cada 3500-4000 naixements.
Les mutacions en gens que codifiquen per enzims del
metabolisme dels gangliòsids causa malalties greus
per emmagatzemament lisosomal d’aquests lípids.

35. ESTEROIDES
• Són lípids no saponificables que tenen un nucli comú
format per una estructura formada per 4 anells
anomenada ciclopentàperhidrofenantrè o esterà.
• Entre ells se’ls diferencia per la presència i la localització
de dobles enllaços i de grups funcionals.

36. Els esterols
• Duen un grup hidroxil
(-oh) en el carboni 3 i
una cadena
ramificada de 8 o més
carbonis.
• Entre els esterols
destaca el colesterol.
– Forma part de les
membranes
biològiques a les quals
confereix resistència i
és el precursor de
gairebé tots els altres
esteroides.

37. Altres esterols són:
• Vitamina D o calciferol –
imprescindible en
l’absorció intestinal del
calci i la seva
metabolització.
• Àcids biliars – tenen
com a funció emulsionar
els greixos per afavorir
la seva digestió i
absorció intestinal.
Faciliten l’absorció dels
acilglicèrids i la vitamina
D. Són l’única via
significativa d’excreció
de colesterol.

38. Hormones esteroides
• Totes duen un oxigen unit per
doble enllaç el carboni 3.
• Dins d’aquest grup hi ha:
– Hormones segregades per
l’escorça suprarenal: cortisol
(estimula la síntesi de glicogen i la
degradació de greixos i proteïnes),
aldosterona (regula l’excreció
d’aigua i sals minerals dels nefrons
renals)...
– Hormones sexuals: andrògens,
estrògens, progesterona... Que
controlen la maduració sexual, els
caràcters sexuals i la reproducció.

39. TERPENS
• Es formen per polimerització d’un petit
hidrocarbur de 5 c, l'isoprè ( 2 – metil – 1,3
butadiè)
• Poden ser molècules lineals o cícliques i alguns
tenen estructures d’ambdós tipus.
• Les successives unitats d’isoprè es troben
unides mitjançant enllaços cap-cua, tot i que
també n’hi ha que tenen enllaços tipus cua-cua.

40. Monoterpens
• Són els terpens més petits (2 mol. d’isoprè
= 10 C ) són responsables de moltes
olors, essències vegetals: limonè,
geraniol, pinè, càmfora, ...

41. Diterpens
• Quatre molècules d’isoprè (20 C).
• En aquest grup hi ha el fitol que forma part de la
molècula de clorofil·la i és precursor de la
vitamina A.
• Les vitamines A, E i K també són diterpens.

42. Tetraterpens
• Vuit isoprens, molècules de
40 C)
• En aquest grup hi ha les
xantofil·les i els carotens
(pigments vegetals grocs i
ataronjats)
• Donen color a les fruites,
arrels, flors...
• L’alternança en els enllaços
dobles fa que puguin ésser
estimulats per la llum,
absorbeixen energia
llumínica de longituds d’ona
diferents a les que capta la
clorofil·la.
• El carotè és precursor de la
vitamina a o retinol.

43. Politerpens
Més de 8 unitats d’isoprè
LATEX
RESINES

44. PROSTAGLANDINES
• Són substàncies derivades de l’àcid prostanòic,
constituït per un anell ciclopentà i dues cadenes
alifàtiques (20C).
• Les diferents prostaglandines es diferencien per
petits canvis en la metilació o oxidació de les
seves cadenes carbonades.
• Es troben en quantitats molt petites en teixits i
fluids corporals

45. Funció
prostaglandines
• Mediador de la inflamació, actuen
sobre les cèl·lules endotelials dels
vasos sanguinis provocant
vasodilatació i augment de la
permeabilitat.
• Actuen sobre cèl·lules musculars
llises estimulant la seva contracció.
• Estimulació de l’agregació
plaquetària
• Producció de febre
• ...

46. FUNCIONS LÍPIDS