Presentació del tema 13 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Presentació del tema 13 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
2. Unitat 9.
Reproducció, cicles
biològics i meiosi
ÍNDEX
• ELS CICLES BIOLÒGICS. CICLE HAPLONT
• ELS CICLES BIOLÒGICS. CICLE DIPLONT I CICLE DIPLOHAPLONT
• MEIOSI
• REPRODUCCIÓ I SEXUALITAT
• REPRODUCCIÓ ASEXUAL
• REPRODUCCIÓ SEXUAL
• GAMETOGÈNESI I FECUNDACIÓ
• ESPÈCIES HERMAFRODITES I ESPÈCIES UNISEXUALS
• ENLLAÇOS
3. ELS CICLES BIOLÒGICS. CICLE HAPLONT
Unitat 9.
Reproducció, cicles
biològics i meiosi
Un cicle biològic comprèn una seqüència de fets que va des d’una forma amb
capacitat de multiplicar-se fins a una altra amb les mateixes característiques.
Els cicles presentaran una complexitat major o menor depenent del tipus de
reproducció que tinguin els organismes.
Cicle haplont
• Cicle característic de les formes haploides que originen gàmetes també
haploides.
• Aquestes formes, en fusionar-se, originen un zigot diploide, que tindrà una
primera divisió de tipus meiòtic, de la qual sortiran fills també haploides.
4. ELS CICLES BIOLÒGICS.
CICLE DIPLONT I CICLE DIPLOHAPLONT
Unitat 9.
Reproducció, cicles
biològics i meiosi
Cicle diplont Cicle diplohaplont
• Cicle característic dels metazous.
• La forma adulta és diploide i origina
(per gametogènesi meiòtica) gàmetes
haploides que, en unir-se, donaran
lloc a un zigot diploide.
• El zigot, al seu torn, per divisions
mitòtiques arribarà a ser la forma
adulta.
• Cicle característic de les plantes i
també d’algunes algues. Presenta dues
formes: una de diploide, l’esporòfit, i
una altra d’haploide, el gametòfit.
• L’esporòfit, mitjançant una
esporogènesi meiòtica, origina espores
haploides (meiòspores) que, quan
germinen, donen lloc al gametòfit.
• El gametòfit, a través d’una
gametogènesi no meiòtica, forma els
gàmetes, també haploides, que en
fusionar-se donen lloc a un zigot
diploide, el qual a partir de divisions
mitòtiques torna a donar l’esporòfit.
5. MEIOSI
Unitat 9.
Reproducció, cicles
biològics i meiosi
Consta de dues divisions (l’una per reduir el nombre de cromosomes a la meitat
i l’altra per aconseguir que aquests cromosomes siguin senzills) amb una sola
fase S.
Per això es fa referència a la mitosi parlant de profase I, metafase I, anafase I i
telofase I; o profase II, metafase II, anafase II i telofase II, segons si parlem
de la primera divisió o de la segona.
Profase I És en aquesta fase quan té lloc l’intercanvi d’ADN entre les
cromàtides dels cromosomes homòlegs.
Es divideix en cinc etapes: leptotè, zigotè, paquitè, diplotè, diacinesi.
Metafase I Les estructures bivalents es mantenen situades, però, en el pla
equatorial i amb els cinetocors germans mirant al mateix pol.
Anafase I Se separen els cromosomes homòlegs i no les cromàtides germanes,
com passa en la mitosi.
Telofase I Al final de la citocinesi, que es completa en aquesta fase, s’obtenen
dues cèl·lules amb la meitat de cromosomes que la inicial, però cada
cromosoma és doble.
6. REPRODUCCIÓ I SEXUALITAT
Unitat 9.
Reproducció, cicles
biològics i meiosi
Reproducció Sexualitat
Capacitat que tenen els éssers vius
d’originar altres organismes de la
mateixa espècie.
Conjunt de processos que permeten una
recombinació o intercanvi genètic.
En els protozous podem trobar dos tipus de sexualitat:
Singàmia Conjugació
Dos organismes es comporten com a
gàmetes i donen un zigot, que més tard
experimentarà un seguit de divisions.
Entre dos individus es forma un pont
citoplasmàtic que permet l’intercanvi de
part del material genètic. En acabar la
conjugació, se separen els dos individus
com al començament, però renovats
genèticament.
7. REPRODUCCIÓ ASEXUAL
• Reproducció sense sexualitat.
• Consisteix en una sèrie de processos pels quals un sol individu, a partir d’una
única unitat reproductiva (especialitzada o no, unicel·lular o pluricel·lular),
dóna lloc a un altre individu de la mateixa espècie (un clon). La seva base és la
mitosi.
Unitat 9.
Reproducció, cicles
biològics i meiosi
Models
• Bipartició
• Gemmació
• Escissió
• Regeneració
• Esporulació
8. REPRODUCCIÓ SEXUAL
Isogàmia Quan els dos gàmetes són morfològicament iguals, petits i mòbils
(per flagels).
Ansiogàmia o
heterogàmia
Si els dos gàmetes són diferents. N’hi ha de dos tipus:
• L’ansiogàmia, en sentit estricte, és quan els dos gàmetes són
mòbils, però l’un és més gran que l’altre, i no tan mòbil; aquest
és el gàmeta femení i l’altre és el masculí.
• L’oogàmia, de la seva banda, és un cas extrem d’anisogàmia.
Un dels gàmetes, el masculí, és molt petit i pràcticament
sempre és mòbil; l’altre gàmeta, el femení, és gran, amb
substàncies de reserva i immòbil.
• Conjunt de processos pel qual dos individus (o de vegades un), a partir de
dues unitats reproductives, originen un nou individu de la mateixa espècie.
• Les cèl·lules reproductives, que es produeixen en òrgans especialitzats, reben
el nom de gàmetes i sempre són haploides.
Unitat 9.
Reproducció, cicles
biològics i meiosi
9. GAMETOGÈNESI I FECUNDACIÓ
Unitat 9.
Reproducció, cicles
biològics i meiosi
Gametogènesi Fecundació
Seguit de processos que tenen com a
objectiu final la formació de gàmetes per
part dels organismes amb reproducció
sexual.
• Espermatogènesi (gàmetes masculins)
• Oogènesi (gàmetes femenins)
Consisteix en la fusió del material
genètic dels dos gàmetes i s’ha de
produir sempre en un medi líquid.
• Fecundació interna
• Fecundació externa
10. ESPÈCIES HERMAFRODITES I ESPÈCIES UNISEXUALS
Unitat 9.
Reproducció, cicles
biològics i meiosi
Hermafrodites Unisexuals
• Espècies monoiques, amb un sol tipus
d’individu que produeix gàmetes
femenins i masculins.
• Hermafrodites autofecundants: el
gàmeta masculí fecunda el femení del
mateix organisme.
• Hermafrodites de fecundació
creuada: són dos els organismes que
s’aparellen i es fecunden mútuament.
• Hermafrodites seqüencials:
• Hi ha dos tipus fisiològics: els que
produeixen gàmetes femenins
(femelles) i els que produeixen
gàmetes masculins (mascles).
• En els vegetals s’anomenen
espècies dioiques.
- Protàndrics: en la primera etapa de la
vida són masculins i en la segona,
femenins.
- Proterogínics: a l’inrevés.
12. CRÈDITS
Direcció editorial
Dolors Rius
Coordinació d’àrea
Isaac Camps
Coordinació i continguts
multimèdia
Oriol de Bolós
Elena Vinent
Guions de les unitats digitals
Alicia Cañellas
Fotografies
Arxiu Hermes
Hermes Editora General, S. A.
Castellnou Edicions, 2008.
Castellnou Edicions
Pau Claris, 184
08037 Barcelona
http://www.castellnoudigital.com
Telèfon d’atenció al professorat:
902 90 36 46
Unitat 9.
Reproducció, cicles
biològics i meiosi