1. UNITAT 5
EMBOLCALLS CEL·LULARS

2. Unitat 5.
Embolcalls
cel·lulars
ÍNDEX
• LA MEMBRANA CEL·LULAR. ESTRUCTURA I COMPOSICIÓ
• FUNCIONS DE LA MEMBRANA
• ESPECIALITZACIONS DE LA MEMBRANA CEL·LULAR
• UNIONS CEL·LULARS
• MEMBRANES DE SECRECIÓ. GLICOCÀLIX
• MEMBRANES DE SECRECIÓ. PARET CEL·LULAR
• PROPIETATS I FUNCIONS DE LA PARET CEL·LULAR
• MODIFICACIONS DE LA PARET CEL·LULAR SECUNDÀRIA
• COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR
• FUNCIONS DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR
• ENLLAÇOS

3. LA MEMBRANA CEL·LULAR. ESTRUCTURA I COMPOSICIÓ
Unitat 5.
Embolcalls
cel·lulars
• Estructura comuna a totes les cèl·lules dels éssers vius. Constitueix l’embolcall
que delimita una porció de citoplasma (membrana citoplasmàtica).
• La mateixa estructura membranosa també delimita la majoria d’estructures
internes de la cèl·lula. Les membranes biològiques (la membrana plasmàtica o
les membranes internes de la cèl·lula) reben el nom de membranes unitàries.
Estructura Composició
• Franja clara (osmiòfoba), delimitada
per dues franges fosques (osmiòfiles).
• Lípids de membrana: fosfolípids,
colesterol i glicolípids.
• Proteïnes de membrana: perifèriques
o extrínseques; integrals o
intrínseques.
• Carbohidrats de membrana: units a
proteïnes o lípids.

4. FUNCIONS DE LA MEMBRANA
• Transporta substàncies (manteniment de les estructures cel·lulars i creixement
cel·lular).
• Intervé en els moviments de desplaçament cel·lular i en els que faciliten la
penetració i excreció de substàncies.
• Intervé en l’intercanvi d’informació o estímuls fisicoquímics entre cèl·lules.
Unitat 5.
Embolcalls
cel·lulars
Transport de molècules a través de membranes
Transport de molècules
petites i ions
Transport de macromolècules
• Transport passiu:
- Difusió simple
- Difusió facilitada
- Osmosi
• Transport actiu
• Exocitosi
• Endocitosi:
- Pinocitosi
- Fagocitosi

5. ESPECIALITZACIONS DE LA MEMBRANA CEL·LULAR
Unitat 5.
Embolcalls
cel·lulars
Modificacions morfològiques superficials que, sense canviar el volum de la
cèl·lula, n'augmenten considerablement la superfície:
Microvellositats Són prolongacions de la membrana cel·lular que tenen la
finalitat d’augmentar l’àrea d’intercanvi.
Invaginacions Apareixen, per exemple, en les cèl·lules epitelials que
entapissen el tub contornejat dels nefrons.
Interdigitacions Són replecs membranosos entre cèl·lules veïnes que
s’imbriquen reforçant la unió.
Beines de mielina Són replecs de la membrana de les cèl·lules de Schwann que
recobreixen els àxons d’algunes neurones.

6. UNIONS CEL·LULARS
Unitat 5.
Embolcalls
cel·lulars
Contactes entre cèl·lules que permeten una comunicació selectiva o una barrera
infranquejable a les diferents substàncies. Són visibles al microscopi electrònic,
però no al microscopi òptic.
Les principals unions cel·lulars són:
Unions d'adherència Desmosomes; cèl·lules unides mecànicament.
Unions impermeables
o unions estretes
Unions hermètiques o unions septades dels
invertebrats, que impedeixen el pas de molècules a
través de la membrana.
Unions comunicants o
de tipus esvoranc
Unions de tipus fenedura (gap junction) per sinapsi
química, que permeten el pas de petites molècules.

7. MEMBRANES DE SECRECIÓ. GLICOCÀLIX
Unitat 5.
Embolcalls
cel·lulars
El glicocàlix és una membrana de secreció de la cèl·lula animal, que es renova
contínuament.
Funcions
• Protecció de la membrana.
• Funció absorbent.
• Intervenció en processos enzimàtics.
• Influència en fenòmens de permeabilitat.
• Intervenció en fenòmens d’adhesivitat cel·lular.
• Intervenció en fenòmens de reconeixement cel·lular (antígens de superfície).
• Els carbohidrats també poden desenvolupar un paper en l’estabilització de
l’estructura plegada d’una glicoproteïna.
• El carbohidrat pot guiar una glicoproteïna cap a la seva destinació dins la
mateixa membrana.

8. MEMBRANES DE SECRECIÓ. PARET CEL·LULAR
Unitat 5.
Embolcalls
cel·lulars
La paret cel·lular és una estructura rígida, gruixuda, resistent i organitzada,
exclusiva de les cèl·lules vegetals i els fongs, que envolta la membrana cel·lular
i està formada bàsicament per cel·lulosa o quitina, respectivament.
Composició i estructura
Es forma amb la intervenció de l’aparell de Golgi de la cèl·lula (síntesi dels
components).
El procés de formació de la paret inclou la fabricació de:
• Làmina medial
• Paret cel·lular primària
• Paret cel·lular secundària

9. PROPIETATS I FUNCIONS DE LA PARET CEL·LULAR
Propietats Funcions
• Escassa porositat.
• Resistència a la tensió intracel·lular
(turgència).
• Permet l’intercanvi de substàncies
entre l’exterior i l’interior cel·lular.
• Dóna la forma concreta a la cèl·lula
vegetal i li restringeix la mobilitat.
• Protegeix la cèl·lula del medi extern.
• Proporciona la funció definitiva a la
cèl·lula adulta: recobriment de la
planta, sosteniment, conducció de
substàncies, etc.
• Permet la comunicació entre cèl·lules
a través de puntejadures o orificis a
la paret cel·lular secundària.
Unitat 5.
Embolcalls
cel·lulars

10. MODIFICACIONS DE LA PARET CEL·LULAR SECUNDÀRIA
Unitat 5.
Embolcalls
cel·lulars
La paret cel·lular secundària es pot impregnar de diferents substàncies, les quals
permeten les diverses especialitzacions cel·lulars.
Les impregnacions més freqüents són:
Lignificació Impregnació de lignina enmig de l’estructura cel·lulòsica de la
paret. Aporta resistència a la pressió, formant teixits de
sosteniment de les plantes.
Suberització Impregnació de suberina sobre les capes de la paret cel·lular.
Aporta impermeabilització a l’aigua (suro).
Cutinització Dipòsit de cutina a l’interior o a la superfície de les capes
cel·lulòsiques en contacte amb l’atmosfera. És una substància
hidròfoba (cera).
Mineralització Impregnació de substàncies inorgàniques a les parets
cel·lulòsiques: SiO2, carbonat de calci, etc.

11. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR
Unitat 5.
Embolcalls
cel·lulars
Complexa xarxa macromolecular estable, en contacte amb el glicocàlix, que
ocupa els espais intercel·lulars (de vegades molt aparents, com ara en el teixit
connectiu) en els animals (sobretot en els vertebrats).
Composició i estructura
Formada per una sèrie de fibres que s’entrecreuen dins un gel molt hidratat.
Els seus components fonamentals són:
• Proteïnes organitzades en fibres (col·làgens i elastina).
• Substància fonamental gelatinosa (glucosaminoglicans i proteoglicans).
• Proteïnes d’adhesió, molt heterogènies (laminina i fibronectina).

12. FUNCIONS DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR
Unitat 5.
Embolcalls
cel·lulars
Funcions
• Manté unides les cèl·lules dels teixits i els teixits dels òrgans.
• Omple espais intercel·lulars, dóna consistència als teixits i òrgans i els
compartimenta.
• Influeix en la morfologia, la polaritat i altres característiques cel·lulars.
• Facilita el transport de substàncies i influeix en el metabolisme cel·lular.
• Dirigeix el creixement cel·lular i la regeneració dels teixits, amb la qual cosa
permet el desplaçament de les cèl·lules.
• Emmagatzema diverses substàncies, com ara hormones.

13. ENLLAÇOS
• Estructura cel·lular
• Unions cel·lulars
Unitat 5.
Embolcalls
cel·lulars

14. CRÈDITS
Direcció editorial
Dolors Rius
Coordinació d’àrea
Isaac Camps
Coordinació i continguts
multimèdia
Oriol de Bolós
Elena Vinent
Guions de les unitats digitals
Alicia Cañellas
Fotografies
Arxiu Hermes
Hermes Editora General, S. A.
Castellnou Edicions, 2008.
Castellnou Edicions
Pau Claris, 184
08037 Barcelona
http://www.castellnoudigital.com
Telèfon d’atenció al professorat:
902 90 36 46
Unitat 5.
Embolcalls
cel·lulars