Tema 1: Introducció d'història de l'art

4,484 views

Published on

0 Comments
6 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
4,484
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
469
Actions
Shares
0
Downloads
182
Comments
0
Likes
6
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema 1: Introducció d'història de l'art

  1. 1. HISTÒRIA DE L’ARTTEMA 1 L’ART HISTÒRIA DE L’ART 2n BATXILLERAT Franc Aparicio
  2. 2. ARTArt - Activitat creativa. - Expressar realitats, emocions i idees. esser humà CULTURA - Finalitat estètica o comunicativa. Procés creador o artístic ARTISTA CLIENT emissor receptor Idea realització
  3. 3. ARTComprendre una obra d’Artdos punts de vista CONEIXEMENTS composició tècnica - PLÀSTICA formalINFORMACIÓ - SIGNIFICAT contingut OBRA D’ART Gust estètic Comprendre el significat del tema
  4. 4. ARTComprendre una obra d’Artenfrontament Evitar els apriorismes estètics o ideològics Fugir de la valoració lobra dart en si condicionada mateixa Esforç per situar-se en lespai i temps en què lobra va ser feta REALITAT PLÀSTICA Fugir de la influència del tema
  5. 5. ARTArt com a matèria destudiDescobrir i conèixer els valors estètics que han predominat a cadacivilitzacióCompendi dels diferents llenguatges formals utilitzats a cada època ESTILS I TENDÈNCIES Agrupació dobres amb característiques semblants
  6. 6. ARTArt com a matèria destudi METODOLOGIES (complementàries)Formalista centrada en laspecte plàstic de lobraIconogràfica interesada en el temaIconològica cerquen la interpretació del temaSociològica, Tècnica, Semiològica o danàlisi de signes
  7. 7. ARTArt com a document socialInforma de la història.Document gràfic dun temps i un país, una cultura o una civilització.Ens permet comprendre el passat.
  8. 8. ARTArt com a patrimoniUNESCO"els béns culturals són un dels elements fonamentals de la civilització ide la cultura dels pobles""coneixem amb precisió els orígens, la història i lambient"Convenció de lHaia de 1954-obra dart: bé cultural que ha de ser conservat, restaurat,promocionat i mostrat. Coves dAltamira LAlhambra de Granada Tarraco romana Park Güell
  9. 9. ARTEls museusLlocs destinats a conservar, exposar, divulgar i estudiar les obres dartPúblics Privats-finals del segle XVIII. -col.leccions individuals o-donació de les col.leccions de les institucions i als mateixos artistes.monarquies. Exposicions Tempotals Permanents
  10. 10. ARTLes tipologies artístiquesArts majors Arts menors-arquitectura -la miniatura-plàstica escultura -orfebreria pintura -tapís -ceràmicaaltres afins(dibuix, gravat, mosaic) -vidre -mobiliari -... altres arts recents -videoart -computer art -...
  11. 11. ARTUrbanismeDisciplina que estudia la configuració de les diverses tipologiesarquitectòniques, monumentals i paisagístiques en lespai.Puntual de ciutat de paisatgeDefinit per les places i Concepte global que busca Organització coherent dunespais públics creats en la relació del traçat urbà. espai complementari.una ciutat. -Radial -Ortogonal (Hipòdam de Milet) Ciutat ideal- Renaixement Ciutat utòpica
  12. 12. ARTUrbanismeEntorn exterior d’un edificiEntramat urbà
  13. 13. ARQUITECTURAConcepteArt de projectar i construir edificis i d’altres estructures físiques per al’ús de les persones.Es pot incloure, el disseny de tot lambient o entorn construït: des de lurbanisme, passantpel disseny urbà, fins el disseny de mobles.És una de les sis belles arts. (comporta una recerca estètica)
  14. 14. ARQUITECTURAVITRUBI Deu Llibres dArquitecturaarquitecte i enginyer romà (70–25 aC.)estableix els principis fonamentals de lArquitectura, seguint la tècnica dels oradors,adaptada a la construcció: 1- Ordre, que dona la mesura que sescau a les parts i al conjunt. 2- Composició, que dóna a cada cosa el seu lloc. 3- Eurítmia, que és la correspondència entre les parts, segons la simetria. 4- Simetria, que és la relació entre el conjunt i les seves parts en relació a un element determinat que es pren com a patró. 5- Propietat, que és la perfecció que té una obra quan sha edificat seguint uns bons principis, extrets de l’experiència o de la natura.
  15. 15. ARQUITECTURAVITRUBI Deu Llibres dArquitecturaarquitecte i enginyer romà (70–25 aC.)tota obra arquitectònica havia de tenires les següents qualitats Firmitas (fermesa) -solidesa constructiva i resistència als agents erosius. Utilitas (utilitat) -complir amb una finalitat. Venustas (elegància) -tenir harmonia i bellesa.
  16. 16. ARQUITECTURATipologies Segons la seva funcióArquitectura civilDomèsticainsula- casa de pisos domus- casa unifamiliar villa- casa al camp
  17. 17. ARQUITECTURAArquitectura civilLúdicateatre amfiteatre circ gimnàs termes
  18. 18. ARQUITECTURAArquitectura civilInstitucionalbasílica ajuntaments edif. administratius
  19. 19. ARQUITECTURAArquitectura civilCommemorativaarc de triomf obelisc columnes piràmides
  20. 20. ARQUITECTURAArquitectura civilComercialllotges de contractació mercats centres comercials
  21. 21. ARQUITECTURAArquitectura civilInfraestructuresautopistes ponts aqüeductes
  22. 22. ARQUITECTURAArquitectura religiosaTemples (destinats al culte)egipci romà cristià
  23. 23. ARQUITECTURACaracterístiques de larquitectura Eixos de composició determina els recorreguts a través de lespaiInterior + ornaments Murs formes que defineixen l’espai La llum i el colorExterior + ornaments Proporcions magnitud respecte de l’home arq. antropocèntrica i arq. monumental
  24. 24. ARQUITECTURAElements materials i tècnicsAnàlisi de lobra des del punt de vista tècnic Funció constructiva Materials Funció ornamental Elements sostenidors Elements tècnics Elements sostinguts
  25. 25. ARQUITECTURAElements materials i tècnicsAnàlisi de lobra des del punt de vista tècnic Funció constructiva Materials Materials més utilitzats -fang cuit, fusta i pedra. -(s. XIX) ferro, acer, formigó armat i vidre. -materials aglomerats com la calç o el ciment. fins al segle XIX materials relacionats amb el medi geogràfic
  26. 26. ARQUITECTURAElements materials i tècnicsAnàlisi de lobra des del punt de vista tècnic Materials Funció ornamental Materials més utilitzats -estuc -emblanquinats o eixalbats -aplacats avui dia hi ha tot un ventall de falsos materials
  27. 27. ARQUITECTURAElements materials i tècnicsAnàlisi de lobra des del punt de vista tècnic Elements -mur. -columnes, pilars i pilastres. -altres elements. Elements sostenidors Elements tècnics
  28. 28. ARQUITECTURAElements materials i tècnicsAnàlisi de lobra des del punt de vista tècnic Elements -llinda. -arc. -cobertes planes o arquitravades. -cobertes corbades o de volta. -volta. Elements -cúpula. tècnics Elements sostinguts
  29. 29. ARQUITECTURA Aparells Massissos Murs diversosElements Obertures Portessostenidors Pilars Finestres Columnes Entaulaments Llinda CobertesElementssostinguts Arcs Arc Voltes Cúpules
  30. 30. ARQUITECTURAElements sostenidors Mur Suport de caire continu que tanca un edifici pels costats i el compartimenta interiorment. de càrrega o de paret mestra forma part de lestructura sostenidora. de separació compartimentació despais interiors.
  31. 31. ARQUITECTURAElements sostenidors Mur Elements dun mur. Aparell forma com es troben disposats els materials regular Isòdom -tots els carreus són iguals soga De través -carreus diferents però ordenats Irregular Maçoneria -diferents tamanys anglès
  32. 32. ARQUITECTURAElements sostenidors Mur Elements dun mur. Parament o superficie forma com es troba el mur A la vista Obra vista Amagat Recobert amb una capa
  33. 33. ARQUITECTURAElements sostenidors Mur Elements dun mur. Obertures Elements que obren accessos, ventilen i deixen passar la llum.Portes llinda llinda Espai buit o obertura feta en una paret peraccedir a lhabitatge o a cambres interiors. muntants muntantsFinestres llum llum Obertura en la paret dun edifici pensada pera poder ventilar, mirar a lexterior o facilitarlentrada de llum. ampit
  34. 34. ARQUITECTURA Elements sostenidors Columnes i PilarsColumna Pilar Pilastra Semicolumnaelement sustentador element sustentador pilar adossat a una columna incrustadavertical, de secció vertical, de secció paret. en una paret.circular. rectangular, cruciforme o poligonal.
  35. 35. ARQUITECTURA
  36. 36. ARQUITECTURAAltres elements sostenidorsContrafort o Peu dret Cariàtides AtlantsEstrepsSuports verticals Qualsevol suports Escultura Esculturadobra massissa verticals, femenina que masculina queadossats a un normalment de fusta, substitueix el substitueix elmur. coronat per una peça fust duna fust duna horitzontal columna. columna. anomenada sabata.
  37. 37. ARQUITECTURAElements sostinguts La llinda element horitzontal que transmet les càrregues de la coberta de manera verticalCobertes Planes o Arquitravades
  38. 38. ARQUITECTURAElements sostinguts Arc Element corbat que desvia lateralment les càrregues de la coberta.
  39. 39. ARQUITECTURA Elements sostinguts Arc dovelles (2) clau (1) extradós (3) intradóscoixins (5) imposta (4) llum (7)
  40. 40. ARQUITECTURATipus darcs segons la seva formaarc de mig punt arc apuntat arc de ferradura arc tùmid arc peraltatArc de mig punt: format per un traçat en semicircumferència.Molt usat en diferents estils -Romà, Romànic, Renaixentista, Neoclàssic..
  41. 41. ARQUITECTURATipus darcs segons la seva formaarc de mig punt arc apuntat arc de ferradura arc tùmid arc peraltatArc ogival o apuntat: format per dues semicircumferències que es tallen ala clau. És un invenció de lart gòtic.
  42. 42. ARQUITECTURATipus darcs segons la seva formaarc de mig punt arc apuntat arc de ferradura arc tùmid arc peraltatArc de ferradura: el seu traçat és superior a mitja circumferència.Predomina en les cultures orientals i en lart islàmic.
  43. 43. ARQUITECTURATipus darcs segons la seva formaarc de mig punt arc apuntat arc de ferradura arc tùmid arc peraltatArc túmid: és larc de ferradura apuntat.
  44. 44. ARQUITECTURATipus darcs segons la seva formaarc de mig punt arc apuntat arc de ferradura arc tùmid arc peraltatArc peraltat: és larc d
  45. 45. ARQUITECTURATipus darcs segons la seva funció arc de descàrregat arc toral arc former arcbotant Arc de descàrrega: és un arc cec que serveix per a a descarregar o reduir el pes de la paret damunt la llinda duna porta o duna finestra.
  46. 46. ARQUITECTURATipus darcs segons la seva funció arc de descàrregat arc toral arc former arcbotant Arc toral o faixó: sosté o reforça la volta de canó duna nau, la seva disposició, per tant, és perpendicular a leix longitudinal de la nau.
  47. 47. ARQUITECTURATipus darcs segons la seva funció arc de descàrregat arc toral arc former arcbotant Arc former: paral·lel a leix longitudinal del temple, separa o uneix, juntament amb la columna o pilar, les naus centrals i laterals.
  48. 48. ARQUITECTURATipus darcs segons la seva funció arc de descàrregat arc toral arc former arcbotant Arcbotant: arc rampant que descarrega les voltes als contraforts exteriors de ledifici.
  49. 49. ARQUITECTURAElements sostinguts Coberta Part que cobreix un edifici entre dos suports. Corbada, De volta o Voltada Originades pel moviment longitudinal dun arc generador. - avantatge cobrir espais de gran amplada. - inconvenient produir grans pressions laterals que necessiten contraforts.
  50. 50. ARQUITECTURAVoltes Funció cobrir espais entre dos suports, - avantatge cobrir espais de gran amplada - inconvenient produir grans pressions laterals que necessiten contraforts. Tipus Volta de creueria o Volta darcs Volta de canó Volta daresta ogival entrecreuatsforma semicilíndrica que és la resultant de creuar és la que està formada és la formada perdescriu un arc de mig dues voltes de canó. per dos o més arcs l’encreuament d’arcs quepunt en desplaçar-se apuntats que es creuen no passen mai pel centre. en el centre
  51. 51. ARQUITECTURAElements sostinguts Cúpula Volta semiesfèrica que està formada pel moviment rotatori dun arc generador sobre la seva clau o dovela central que tanca larc. -acostuma a cobrir les parts més importants o significatives dels edificis. llanternó -pot cobrir una superfície rodona, quadrada, poligonal o el·líptica. casquet (quan cobreix un espai quadrat, el pas es resol mitjançant trompes o petxines) tambor petxines
  52. 52. ARQUITECTURASistemaconstructiuarquitravatSistemaconstructiuvoltat
  53. 53. ARQUITECTURAObra arquitectònicaFaçana Planta Alçat
  54. 54. ARQUITECTURAObra arquitectònicaFaçana Part frontal externa dun edifici Integració en el paisatge urbà Organització en cossos horitzontals Organització en carrers verticals Elements que la defineixen: ordres arquitectònics columnes pilars
  55. 55. ARQUITECTURAObra arquitectònicaPlanta Projecció sense perspectiva duna obra arquitectònica Dependrà de lestil, època i funció Podem trobar plantes: -de creu llatina -de creu grega -basilical -de saló
  56. 56. ARQUITECTURAObra arquitectònica Porta Absis Deambulatori o GirolaPlanta Capelles radials Presbiteri Contraforts Columnes Nau lateral Nau central Porta lateral Capelles Portalada
  57. 57. ARQUITECTURAObra arquitectònicaAlçat Conjunt delements arquitectònics verticals Elements sostenidors murs columnes pilars Elements sostinguts arcs voltes cúpules tambor
  58. 58. ARQUITECTURADecoracióDecoració Conjunt delements no arquitectònics que afegim per embellir.
  59. 59. ARTArts PlàstiquesArts de la imatge Pictòrica Representació bidimensional manifestacions pictòriques i escultòriques Escultòrica Representació tridimensional Obra única Obra múltipla
  60. 60. ARTArts PlàstiquesEls temesEscultura com realitat plàstica que té uns continguts mentalsICONOGRAFIA- estudiar el repertori de figuracions típiques i els seussignificats - la història dels assumptes (identificació)1- Religiosos -Mitologia2- Civils -Polític -Propagandístic
  61. 61. ARTArts PlàstiquesEls temes El que vol comunicar lartiste
  62. 62. ESCULTURAConcepteS’entén per escultura tota obra feta per l’escultor.L’escultura és una de les Belles Arts en la qual l’artista s’expressamitjançant volums i espais.És lart de modelar o tallar en fang, pedra, fusta o un altre material. -operació conceptual i tècnica. Belles Arts: Música, Poesia, Pintura, Escultura, Dansa i Arquitectura
  63. 63. ESCULTURACom mirar una escultura Punt de vista únic, múltiple, frontal o circular. L’escultura imposa un desplaçament. Escultura antiga lligada a l’arquitectura. Llei de frontalitat de Lange (arqueòleg danès del s.XIX)
  64. 64. ESCULTURALínies compositivesLínia de simetria eix central / laterals igualsComposició triangular vertex a la part superior i descansa sobre una base àmpliaComposició circular rodona
  65. 65. ESCULTURAEl RitmeMoviment intern d’una figura circular, en forma d’S, horitzantal, convergent, ascendent,... Escultura tancada Escultura oberta
  66. 66. ESCULTURAEl llocLes peces escultòriques són creades per ocupar un lloc determinat. distancia - buscar la relació entre el lloc i l’espectador (mida escultura) interior – exterior La visió és fisiològica, i no òptica correccions òptiques
  67. 67. ESCULTURATècniquesLa manera com es treballa (procediments). -les tècniques van molt lligades al tipus de material que s’empra per esculpir.TALLA: Consisteix en treure material a través de l’ús de les eines adequades.pedra, fusta i ivori.BUIDATGE: Consisteix a preparar un motlle on es vessa metall escalfat fins al’estat líquid. Un cop refredat el metall, es trenca el motlle i queda l’obra a la vista. (mètode de la cera).MODELATGE: Consisteix en afegir material que es pot manipular (mal·leable). cera, el fang, estucat, guix o escaiola…FORJA: Consisteix en adaptar, modificar un metall escalfat a altes temperaturesfins a donar-li la forma volguda.
  68. 68. ESCULTURA.Tècnica de la cera perduda (obra única)
  69. 69. ESCULTURAMaterialsubstància, matèria o massa.METALLS: or, plata, coure, bronze, ferro,...PEDRES: cos mineral sòlid i dur, de composició variable, no metàl·lic però queté sals i òxids metàl·lics, que constitueix les roques.MARBRE, GRANIT, ALABASTREFUSTES, CERA, FANG, TERRACOTA,COMBINATS formigó armat: El formigó es molt resistent a la compressió, mentre quel’acer ho és a la tracció.
  70. 70. ESCULTURAInstrumentalDe l’instrumental en depèn la tècnica i l’acabat.Diferents eines segons es treballi un material tou o dur.Podem destacar: punter - instrument punxegut que perfora i marca cisell - instrument de tall de fulla recta gúbia - instrument de tall de punta corba trepant- instrument de percussió de punta llargaPer polir: llimes, raspes, escates, esmeril i abrasius
  71. 71. ESCULTURAFormesAbstracció que fem al prescindir de la matèria de les coses i considerar lafigura en sí mateixa.Nocions de forma:-Perfil-massa-separacions de volums-arrugues, plecs, genolls i vestitsles línies de força constitueixen l’element bàsic per a codificar les formes. La forma pot ser: -de ple volum o escultura exempta (360º) -relleu.
  72. 72. ESCULTURAEl volum El volum és un espai ocupat - forma à superfície-forma à espai ocupat à Volum superfície: color i textura Volum intern Les superfícies conviden a tocar-les
  73. 73. ESCULTURAEl relleuTridimensional però sense part posterior. - un únic punt de vista - sortint a partir d’un pla de fons - ordre jeràrquic Alt relleu Mig relleu Baix relleu Relleu enfonsat
  74. 74. ESCULTURALa llumTota escultura té dues llums: 1- la llum pròpia 2- la del focus que la il·luminala llum pot alterar el concepte formal -estudiar el lloc on ha de ser col·locada
  75. 75. ESCULTURALes proporcionsLa grandària, el pes i la proporció són aspectes fonamentals de l’escultura. cos masculí --- línia recta i cub cos femení --- formes cilíndriques i globulars cànon grec Egipcis; primeres normatives
  76. 76. ESCULTURAEl movimentMoviment / repòs el moviment es justifica pel contingut - ritmes ondulats - escenes - contraposto - posicions inestables - moviment de caiguda - moviment en potència - moviment real
  77. 77. ESCULTURATipus 1- ESTATUARIA forma humana expressant concepcions suprasensibles (embalum rodó) segons la part del cos: - bust: representació de la part superior d’un cos humà. - mig cos - cos sencer - tors quan falta el cap, cames i braços.
  78. 78. ESCULTURATipussegons la posició: dempeus - dreta sedent - asseguda jacent - tombada orant - de genolls oferent - oferint presents eqüestre - a cavall 2- ESCULTURA ORNAMENTAL altres éssers de la natura
  79. 79. ESCULTURAEl temps 1- període d’execució 2- la durada de l’obra 3- dimensió temporal suggerida
  80. 80. ESCULTURALacabat Quan està acabada una escultura? - esbós, .... “non finito” valorar la textura
  81. 81. ESCULTURAEl vestit Figura humana coberta per teles - plecs (ocultar o manifestar) plecs derivats de l’acanalament de les columnes
  82. 82. ESCULTURALexpressióEvolució artística -del realisme a l’abstracciórostre com regió primordial en la caracterització -mans i rostre; vehicles per a expressió del caràcter realista figurativa abstracta no figurativa
  83. 83. PINTURAConcepteLa pintura és l’art de pintar, d’expressar-se sobre una superfície: - mur, quadre, làmina, paper, … - formes i colors.La pintura és la manifestació artística que millor coneix el públic.- En un primer moment, es bidimensional
  84. 84. PINTURAProcedimentAproximació a la obra definitivaDibuix Esbós Estudi
  85. 85. PINTURADibuixfase prèvia de la realització artística. Sobre paper A partir del s XVIII agafa caràcter propi. LlapisPloma Aquarel·la Pastel
  86. 86. PINTURAInstrumentseines Paleta Pinzells suport pintar Espàtula barrejar Altres instruments poden ser: les mans, els tubs de pintura, teles, esprais, …
  87. 87. PINTURAPinzellades depèn de l’instrument i el tipus de pintura prima - gruixuda llarga - curta definida - difuminada
  88. 88. PINTURA Suport Llenç Tela Dibuix PaperArt parietalparet de les coves Taula Fusta Mural Mur
  89. 89. PINTURAComponents Aglutinants vernís “base” o “medi” - resina de pi - rovell d’ou Dissolvents - goma aràbiga dispersa Pigments - oli de llinosa - aigua destil·lada color (pols) - essència de trementina
  90. 90. PINTURA Encàustica pigment Tècniques cera escalfor Com es dilueixen i fixen els pigments al suport a pintar Aquarel·la pigment goma aràbiga aiguaOlipigmentoli llinosa Guaix i Tempera Fresctrementina pigment poc fi pigment goma aràbiga amb plàstic calç i sorra aigua aigua Tremp pigment rovell dou aigua
  91. 91. PINTURATècniques del segle XX Collage LacaPintura matèrica Acrílic
  92. 92. PINTURARitme composició oberta composició tancada
  93. 93. PINTURAEl color
  94. 94. PINTURAEl color colors -freds / càlids -gamma -complementaris -realistes
  95. 95. PINTURA Formes Elements que composen la pintura ComposicióLínia disposició delsrecta, corba, quebrada personatgesColor 3 2 Profunditatviu, suau, plana, perspectivacomplementaris Proporció 1 cànon, relacióLlumdifusa, contrallum Textura acabats 2 1 3
  96. 96. GRAVAT ConcepteTècniques de creació dimatges a partir duna matriu o planxa. Reproducció seriada- reproduir més duna vegada Imatge Premsa paper o tela Estampa
  97. 97. GRAVAT ConcepteTècniques de creació dimatges a partir duna matriu o planxa.
  98. 98. GRAVATMètodesXilografiaplanxa de fusta amb relleu al buríGravat al buit Incisions directes sobre la planxaplanxa de coure dibuixada amb solcs a laiguafort Litografia planxa sota lacció dun àcid matriu de pedra sense gravar, tallar ni acció de làcid Serigrafia matrius de seda per cada colorEsgrafiatdibuix resultant enfondit
  99. 99. GRAVATTipus Gravat de creació crear una obra original Gravat de traducció reproducció o copia dun original
  100. 100. GRAVATFirma nom de lautor de lobra nom del gravador número de còpies número de la còpia
  101. 101. ALTRES TÈCNIQUESAltres tipologies artístiques MosaicDaurat El vitrall Esmalt Ceràmica pasta vítria
  102. 102. ALTRES TÈCNIQUES Noves formes dexpressió Nous avenços cientificotècnics Nous llenguatges Cartellisme CòmicFotografia Cinema Vídeo

×