Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Fitxa 24 sant vicenç de cardona

1,990 views

Published on

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Fitxa 24 sant vicenç de cardona

  1. 1. FITXA 24: SANT VICENÇ DE CARDONA Júlia López Valera
  2. 2. FITXA TÈCNICA Edifici Sant Vicenç de Cardona Autor Desconegut Cronologia 1019-1040 Materials Pedra Sistema Constructiu Arquitravat i Voltat Dimensions 49 m (llarg) per 17,5 m (ample). Estil Romànic català Localització Cardona (Bages) CONTEXT Les primeres informacions sobre aquesta església daten de l’any 980; es té constància que hi vivia una comunitat de clergues. El 1019, el vescomte Bermon d’Osona i Cardona –probablement assessorat per l’abat Oliba- , que dirigia i seguia les construccions i les reformes dels models arquitectònics llombards, va reactivar aquesta comunitat. L’any 1029, el mateix vescomte Bermon va subvencionar les obres de l’actual església de Sant Vicenç de Cardona –d’arquitecte desconegut-, que va ser consagrada el 1040 pel bisbe Erill.
  3. 3. ABSIS TRANSSEPTE NAU CENTRAL ATRI o NÀRTEX ESCALES CAP A LA CRIPTA
  4. 4. DESCRIPCIÓ FORMAL Sant Vicenç de Cardona presenta un aspecte exterior sobri decorat únicament als murs per parelles d’arcs cecs (bandes llombardes), separats per petits contraforts anomenats lesenes, que, a més de reforçar el pes dels arcs que sustenten les voltes, ajuden a subratllar l’alçada de l’edifici. També com a decoració, hi ha una galeria de finestres cegues que recorre la part alta de l’absis central.
  5. 5. L’església té una planta basilical de tres naus – la nau central és molt més alta i més ampla que les laterals- precedides per un atri o nàrtex amb tribuna des d’on els vescomtes presidien les cerimònies; un transsepte curt, que gairebé no sobresurt de l’amplada de les naus, i una capçalera amb tres absis i una cripta on es guardaven les relíquies. L’espai interior està distribuït de manera que a cadascun dels trams de la nau central li corresponen tres petites voltes d’aresta romana de les naus laterals. La separació dels tres trams centrals es fa mitjançant robustos pilars cruciformes que recullen la força dels arcs faixons de l’alta volta de canó i els arcs de mig punt que separen les naus.
  6. 6. Aprofitant que el cos central és més alt, s’obren quatre grans finestrals a cada costat dels murs laterals que, juntament amb els tres situats a la capçalera de l’absis, aporten una gran lluminositat a l’interior. Hi contribueixen també les dotze petites obertures i l’òcul que tanca la cúpula del creuer. La llum de la cúpula procedeix indirectament dels vuit grans finestrals oberts a dalt de tot el cimbori que la cobreix.
  7. 7. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA Les dimensions magnífiques de l’església no van ser pensades a escala humana. La magnificència de la construcció, juntament amb la seva situació privilegiada a dalt d’un turó, confereixen al temple un caràcter de domini territorial en una època convulsa. Malgrat que destaca considerablement, el temple queda totalment integrat en l’entorn, perquè la pedra amb la qual es va construir va ser treta dels voltants. Sant Vicenç de Cardona està situat en una zona estratègica que va ser frontera important durant l’època de la Reconquesta. El lloc també va tenir una gran importància per les mines de sal.
  8. 8. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT Originàriament, l’església de Sant Vicenç del castell de Cardona va tenir funcions parroquials, però cap a la segona meitat del segle XI va acollir una comunitat canònica augustiniana. La vida monàstica s’hi va mantenir amb alts i baixos fins al segle XVIII. L’any 1592, però, l’església va ser convertida en col·legiata secular i els monjos van ocupar la zona conventual. Al llarg dels segles XVII i XVIII, el castell, que ocupava un enclavament estratègic, va ser progressivament militaritzat, fins que el 1794 els monjos van haver de marxar i el recinte va ser convertit en caserna militar i l'església utilitzada com a magatzem. Claustre
  9. 9. MODELS I INFLUÈNCIES Sant Vicenç de Cardona és un dels edificis més representatius de l’estil llombard –també anomenat primer romànic- , que va penetrar a Catalunya durant el primer quart del segle XI i que té com a característica constructiva principal les galeries d’arcs cecs. Malgrat que des d’un punt de vista constructiu el temple no aporta grans novetats, la disposició de l’espai i la gosadia de les voltes que el sustenten fan d’aquesta església un dels punts culminants del primer romànic, juntament amb els monestirs de Cuixà i de Ripoll i les esglésies de Santa Maria i Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí.

×