Trabajo realizado por los alumnos de 2ºESO del IES La Mola de Novelda

1. L’ ARQUITECTURA GÒTICA
MOSTREM EL QUE SABEM
CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA (2n ESO – B)
Andrea Bordera, Noemi Cantó i Andrea Cerdà
IES LA MOLA (NOVELDA) - PROJECTE ALIA2
Segona Avaluació

2. ► L'ART GÒTIC:
Es tracta d'un estil artístic europeu amb uns límits cronológics que oscil·len
aproximadament entre l'any 1140 i les últimes dècades del segle XVI. Es
caracteritza pel fet que no utilitza un esquema de representació general.
L’ ARQUITECTURA GÒTICA

3. L'ARQUITECTURA CIVIL: AJUNTAMENTS, LLOTGES I PALAUS
►Resultat del desenvolupament urbà i l'auge de les activitats comercials i artesanals.
Exemple
d'Ajuntament gòtic
Ajuntament de Lovaina
Exemple de
llotja gòtica
Llotja de Palma de Mallorca
Illes Balears
Exemple de
palau gòtic
Palau de València

4. ► Una Catedral és un temple cristià, on té càtedra el bisbe, sent així l'església principal de cada
diòcesi o Església particular. La càtedra episcopal és el lloc des d'on cada bisbe presidix la comunitat
cristiana, ensenyant la vida de fe i la doctrina de l'Església.
► L'arquitectura gòtica és eminentment religiosa i compta amb la catedral com a tipologia més
representativa. El període gòtic està imbuït de nous principis estètics que influiran decisivament en
l'arquitectura. La catedral serà plantejada com una imatge de la Jerusalem Celestial i haurà de
basar-se en els principis següents:
1) Elevació. Les catedrals gótiques conten amb un augment en les dimensions de la nau basat en
principis estètics com la verticalitat y l'escala sobrehumana. Quan els cristians entraven en ella els
provocava un sentimient ascètic, d'elevació espiritual. El cristià, a través de la verticalitat i l'escala
sobrehumana, trobava en la catedral gòtica un camí d'elevació espiritual cap a Déu.
2) Lluminositat. Per mitjà d'una sèrie d'avanços tècnics com l'ús de l'arcbotant, el mur de la catedral
va perdre la funció de massís suport que havia exercit en el romànic. Per això va ser possible
l'obertura de grans vans en el mur en el període gòtic, concretament de vidrieres policromades que
van inundar l'espai de la catedral d'una llum i claredat que pretenia ser símbol de llum de Déu.
L'ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA CATEDRAL

5. ► Podríem parlar d'una arquitectura amb missatge perquè la funció que tenia la
catedral per als cristians era donar-lis una sensació d'elevació i proximitat a Déu.
L'ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA CATEDRAL

6. L'ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA CATEDRAL
Diapositiva 6
► Les vidrieres gòtiques:
La funció que tenien les vidrieres gótiques en les catedrals, a diferencia de la
vidriera del Romanic que va haver d'adaptar-se als estrets finestralsi imposats
per l'arquitectura, consisteix a haver transformat les formes constructives del
moment i el concepte luminic en l'interior dels edificis religiosos.
Era una forma de comptar històries a una població majoritàriament analfabeta,
però que, no obstant això, eren capaços de comprendre el llenguatge
iconogràfic.
Solíen representar temes espectaculars que imposaven unes diposicions
verticals i horitzontals com: l'arbre del Jessé, és a dir, la genealogIa del Crist, el
Judici Final, el Crist en Majestat i la Verge.

8. L'ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA CATEDRAL
► Els principals elements constructius de l'art gótic van ser:
- Arc apuntat o ogival. La utilització d'este arc ja propícia la verticalitat, però sobretot, aminora
les espentes laterals que són majors en l'arc de mig punt.
- Volta de creueria. S'origina per l'encreuament de dos trams de volta de canó, apuntada a
marcs creuers de reforç.
- A més té arcs faixons i formerets. El pes es concentra en els angles. A mesura que el gòtic
evoluciona, especialment en l'època de decadència del segle XV, les voltes són més
decoratives amb aument del nombre de nervis, convertint-se en voltes estrenades, florals o
reticulades.

9. L'ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA CATEDRAL
La catedral de Lleó (la Pulchra Leonina) és la més francesa de les grans catedrals gótiques
espanyoles del segle XIII.
És un temple de tres naus al què se li creua un ampli creuer i rematades per capçalera amb girola
a la qual s'obrin capelles poligonals.
Sent bonic l'exterior, el més celebrat de la catedral de Lleó és sens dubte la desmaterialització
dels murs en vidrieres policromades.