1. LA SESSIÓ Unitat bàsica i operativa del procés d’entrenament. A partir d’ella que podem aconseguir els objectius proposats en els diferents nivells de programació. És l’espai de temps en el qual es porten a terme les activitats
2. CLASSIFICACIÓ: Segons la naturalesa de les tasques: 1. Sessions d’aprenentatge i perfeccionament de la tècnica / tàctica. 2. Sessions de condicionament físic 3. Sessions de valoració o control Segons la magnitud de la càrrega: 1. Sessions de càrrega (on s’apliquen càrregues elevades) 2. Sessions de manteniment amb aplicació de càrregues mitjanes 3. Sessions de recuperació amb càrregues petites Segons l’orientació dels continguts: 1. Sessions amb objectiu únic (tots els continguts orientats a desenvolupar una qualitat o habilitat) 2. Sessions d’objectiu mixt (fer exercicis per a desenvolupar diferents objectius)
4. ESTRUCTURA MODERNA CINC PARTS: ACTIVACIÓ- ESCALFAMENT PART PRINCIPAL (assoliment objectius) TORNADA A LA CALMA INFORMACIÓ ANÀLISI RESULTATS
5. 1-INFORMACIÓ Amb la finalitat d’informar als jugadors dels objectius que es volen aconseguir i de les activitats que es portaran a terme. Aquesta fase ha de reunir les característiques de brevetat, simplicitat i claredat. També hem de tenir clar que és el primer mitjà que utilitza l’entrenador per motivar als seus jugadors, i que la informació cal adaptar-la a les condicions i característiques del grup.
6. 3- ASSOLIMENT D'OBJECTIUS En ella hi portarem a terme el treball principal de la sessió, amb la finalitat d’assolir els objectius principals i secundaris que ens hem plantejat 4- TORNADA A LA CALMA Estiraments, recuperació i relaxació 5- ANÀLISI RESULTATS Presenta diverses possibilitats, des d’un comentari breu del que ha passat a la sessió, fins a un procés de reflexió, anàlisi i discusió. És important que els jugadors acabin motivats .
7. EL DIA A DIA... REFLEXIONS 1- CAL TENIR PENSADA I ESCRITA LA SESSIÓ !!!!! 2- NO M’AGRADA PERDRE EL TEMPS…ORGANITZACIÓ ( arribar amb temps, muntar els exercicis, preparar el material…) 3- FORMACIÓ DE GRUPS…opcions: (decideix l’entrenador, decideixen els jugadors, decideix l’atzar…) 4- INSTAL·LACIONS I MATERIAL (no deixar pilotes al camp, qui es fa responsable del material?, atenció amb el material fix!…) EXEMPLE
8. ELEMENTS A CONSIDERAR EN LA PROGRAMACIÓ DE LES TASQUES D'ENTRENAMENT TEMPS TOTAL DE TREBALL VELOCITAT EXECUCIÓ MATERIAL RECUPERACIÓ ENTRE SÈRIES RECUPERACIÓ ENTRE EXERCICIS Nº SERIES TEMPS TREBALL O Nº DE REPETICIONS INTENSITAT Nº EXERCICIS MÈTODE OBJETIU
9. ESCALFAMENT Conjunt d’exercicis que realitzem per preparar a l’organisme per realitzar una activitat física. 1-Prevenir possibles lesions originades per la realització d’esforços violents. 2- Posar l’organisme en disposició per a realitzar el màxim rendiment. 3- Preparar psicològicament l’esportista per l’exercici que realitzarà. 4- Recordar el treball tècnic aconseguit; i aprenentatge d’habilitats senzilles OBJECTIUS
10. CLASSIFICACIÓ SEGONS LA SEVA ORIENTACIÓ: GENERAL : va dirigit a posar en marxa el nostre organisme: músculs, articulacions, sistema cardiorespiratori,... (ex: cursa contínua, moviments articulars...) ESPECÍFIC: es realitza després de l’escalfament general, i va dirigit a les parts de l’organisme que més directament intervenen en l’activitat posterior. (introducció d’aspectes tècnics i/o tàctics) DE COMPETICIÓ: es realitza abans de la competició i deixa l’esportista en condicions per rendir al màxim. D’ENTRENAMENT: precedeix l’entrenament i deixa l’esportista preparat per suportar la càrrega de la sessió. En funció de la càrrega haurà de ser més o menys intens. SEGONS L’ACTIVITAT POSTERIOR:
11. SEGONS L’ACTUACIÓ DE L’ESPORTISTA: ACTIU: és el que fa l’esportista amb la seva activitat física movent-se abans de realitzar l’activitat posterior. PASSIU: són tasques fetes prèviament a l’activitat no realitzades per l’esportista (Ex: massatges, banys d’aigua calenta, diatèrmia (mitjançant infrarojos),...). És un complement de l’actiu, però per si sòl no és suficient. A DISTÀNCIA: es realitza 3-4 hores abans de la competició. És semblant a l’actiu però només a nivell general. S’utilitza en dues situacions: • Abans d’una prova de llarga durada que requereix un gran desgast energètic, així és dóna temps a recuperar l’energia gastada per l’escalfament • Per reduir l’angoixa psicològica.
12. EFECTES DE L'ESCALFAMENT Augment de la temperatura corporal : Augmenta la irrigació sanguínia per vasodilatació Disminueix la viscositat muscular i això farà millora la contracció - relaxació Augment de les capacitats elàstiques del múscul de l’ individu Millora la coordinació muscular Augment potencial o d’acció dels enzims que accelera l’ inici de les vies energètiques Activació dels aparells cardiovascular i respiratori: Arribarem a un nivell òptim cardiorespiratori per realitzar l’activitat física posterior Activació del sistema nerviós central i perifèric: Augmenta la coordinació Accelera la velocitat de reacció (capacitat de respondre a un estímul en el menor temps possible) Estimula la destresa i habilitat Augmenta l’agilitat
13. CONDICIONANTS L’EDAT : Els nens requereixen menys temps d’escalfament TIPOLOGIA D’ENTRENAMENT : Entrenaments d’intensitat alta han d’incloure un escalfament exigent. EL BIORITME: L’escalfament del matí ha de ser més llarg i progressiu que el de la tarda. LA TEMPERATURA: Els dies de fred l’escalfament pren major rellevància. LA MODALITAT ESPORTIVA: La durada de l’escalfament és inversament proporcional a la de l’activitat.
14. NORMES S’ha de realitzar abans d’iniciar l’entrenament o el partit Incrementa la tª corporal però no produeix fatiga (¿?) Ha de ser progressiu Pot tenir fases anaeròbies alàctiques (màx. intensitat, durada màxima 6-7” ) A la primera part predominen els continguts generals. A la part final farem tasques que tenen a veure amb l’objectiu de la sessió d’entrenament o competició. IMPORTANT: aspectes motivacionals L’escalfament d’entrenament: pot tenir major quantitat i intensitat, conté un component secundari d’entrenament.
15. FASES Posada en acció Estiraments Exercicis genèrics Exercicis específics Recuperació LECTURA ARTICLE: Fundamentos básicos del calentamiento en el fútbol base
16. PENSAMENTS... QUÈ HEM DE FER AMB BENJAMINS? ÉS TAN IMPORANT L’ESCALFAMENT? CAL SEGUIR EL PRINCIPI DE LA INDIVIDUALITZACIÓ EN ELS ESPORTS COL·LECTIUS? QUIN MÈTODE D’ENSENYAMENT HEM D’APLICAR A L’ESCALFAMENT? COM CARAI PUC SORTIR DE LA RUTINA...
