2. PRINCIPIS QUE ENS PERMETEN ORIENTAR EL NOSTRE
COMPORTAMENT…ES REFEREIXEN A NECESSITATS HUMANES I
REPRESENTEN UN IDEAL
VALORS PERSONALS
Esforç, modèstia, autoestima, responsabilitat ...
Cristiano: "En los momentos difíciles Mourinho: "Gracias a Dios, me
marco la diferencia" falta modestia"
8. “ EL DEPORTE NO POSEE
NINGUNA VIRTUD MÁGICA,
PUEDE DESPERTAR EL
SENTIDO DE SOLIDARIDAD Y
COOPERACIÓN COMO
ENGENDRAR UN ESPÍRITU
INDIVIDUALISTA”... “PUEDE
EDUCAR EL RESPETO A LA
NORMA COMO FOMENTAR EL
SENTIDO DE LA TRAMPA.
DEPENDE DEL EDUCADOR Y
DE LA FORMA DE ENSEÑAR
QUE SE FOMENTEN O NO
LOS VALORES EDUCATIVOS
QUE INDISCUTIBLEMENTE
POSEE EL DEPORTE”
9. LA PRÀCTICA D’ACTIVITAT FÍSICA I ESPORT AFAVOREIX EL
DESENVOLUPAMENT PSICOLÒGIC I SOCIAL DELS NENS I ELS JOVES.
(Brustad 1996)
POTENCIA L’AUTOESTIMA, EL
SENTIMENT D’AUTOEFICÀCIA I LA
COMPETÈNCIA.(Martens 1996)
Jafree y Wu (1996) LES NOIES QUE
PARTICIPAVEN EN ACTIVITATS FÍSIQUES
EXTRAESCOLARS ES SENTIEN MÉS
COMPETENTS I AMB L’AUTOESTIMA MÉS
ELEVADA.
Escartí et al. (2004) ELS NENS QUE ES
PERCEBIEN MÉS COMPETENTS TENIEN MÉS
PERÒ MOTIVACIÓ INTRÍNSECA.
Balaguer, García Merita (1994) VAREN TROBAR
UNA RELACIÓ POSITIVA ENTRE LA PRÀCTICA
FÍSICA REGULAR I LA MILLORA DE
L’AUTOESTIMA, L’ESTAT D’ÀNIM, L’ANSIETAT,
LA DEPRESSIÓ, L’ESTRÈS...
TAMBÉ HI HA PERILL QUE L’ESPORT ES TORNI DES-EDUCATIU.
(Martens 1996)
10.
11. FORMACIÓ
COL·LABORAR EN EL SEU PROCÉS DE FORMACIÓ COM
A PERSONA
RENDIMENT
MILLORAR LES SEVES PRESTACIONS A LA RECERCA DE
L’EXCEL·LÈNCIA ESPORTIVA
12.
13.
14. IDEES DE COORDINACIÓ DE VIDA ESCOLAR I L’ENTITAT ESPORTIVA
Classes de suport integrades dins l’organigrama
del club.
Adaptació dels entrenaments al calendari escolar
Seguiment del rendiment acadèmic del jugador
(“exigència” de treball i dedicació a la seva formació)
... O com a mínim l’interès de l’entrenador...
15. ENTRE TOTS HO
HEM ACONSEGUIT!!!
AMB LA VOSTRA
COL.LABORACIÓ
PODEM
APADRINAR LA
MAMATHA UN
ANY MÉS!!!
MOLTES
GRÀCIES!!!!
18. Una pelea entre los padres obliga a suspender un partido de la categoría infantil
...Las madres de los jóvenes futbolistas protestaron y en un abrir y cerrar de ojos,
se llegó a las manos, provocándose una pelea en la que no fueron pocos los
padres que intervinieron...
19. ESTRUCUTURA:
1- PRESENTACIÓ DEL CLUB (MISIÓ, VISIÓ I VALORS)
2- PRESENTACIÓ PERSONAL DE L’ENTRENADOR (I DEL COORDINADOR
SI S’ESCAU). Experiència, objectius, complicitat formativa...
3- GESTIÓ I ORGANITZACIÓ: Horaris d’entrenament, material,
desplaçaments, calendari de competició, cuotes...
4- PRESENTACIÓ DEL REGLAMENT DE RÈGIM INTERN I DEL CODI ÈTIC
(Cal saber les regles del joc: manques d’assistència, responsabilitats del
jugador, responsabilitats dels entrenadors, responsabilitats de les famílies,
responsabilitats del club...)
20. CAL APROFITAR PER FER UNA FORMACIÓ EN
VALORS!!
QUÈ ESPEREM DELS
PARES/MARES?
VALORAR EL DESENVOLUPAMENT FÍSIC
I LA SALUT ABANS QUE EL RENDIMENT
ANIMAR I APLAUDIR TANT LES BONES
JUGADES COM L’ESFORÇ
APLAUDIM LES JUGADES DE L’EQUIP
CONTRARI
VALORAR LA TASCA DE L’ENTRENADOR
I NO DONAR INSTRUCCIONS
21. RESPECTEM LES REGLES DEL JOC I
LES DECISIONS DE L’ÀRBITRE
PROMOURE EL RESPECTE I LES BONES
RELACIONS AMB L’EQUIP CONTRARI
CAL TENIR CURA DEL MATERIAL I DE
LES INSTAL·LACIONS ESPORTIVES
COL·LABORAR EN TASQUES DE
SUPORT I ORGANITZACIÓ DE L’EQUIP I
DE L’ENTITAT
Font:http://www.comptafinsatres.com/pdf
/CF3_dossier_families.pdf
22. TIPOLOGIES
SO
BR
TS EP
S SA RO
TE
RE CT
N TE OR
S
E SI
D EXCESSIVAMENT CRÍTICS
R S”
CRI A DO
DAN
ERS R EN
“E
NT
23. EDUCACIÓ I ESPORT
ELS PARES I LES SEVES RESPONSABILITATS
•Conferir l’autoritat a
l’entrenador
•No interferir en l’àmbit esportiu
•Saber acceptar triomfs i
fracassos dels fills
•Ser model de conducta per al
seus fills
•Permetre que els fills prenguin
les pròpies decisions
REUNIONS INDIVIDUALITZADES AMB LES FAMÍLIES
29. “És una aptitud accentuada en una direcció, superant la mitjana
normal, que encara no es troba del tot desenvolupada...és la
disposició per sobre del normal, de poder i voler realitzar uns
rendiments elevats en el camp de l’esport” Hahn(1988)
EXPERT
L’esportista “algú experimentat, ensenyat
a partir de la pràctica,
d’èlit neix o es habilidós, àgil, disposat; amb
forma? facilitat per rendir a partir de
la pràctica” Durand-Bush i
Salmela (1996)
30. PER QUIN MOTIU S’ESTABLEIX UNA DETECCIÓ DE TALENTS?
La identificació del futur jugador de futbol en una etapa matinera
assegura que els jugadors rebin un entrenament especialitzat que
acceleri el seu desenvolupament.
PROBLEMES!!!!
1- El fenomen de la compensació (hi ha molts camins per arribar a l'excel·lència)
2- La interacció entre l’herència i l’ambient. Molts factors depenen del genotip
(fisiològics, motrius, d’adaptació...)... la resta, el 55%, depenen de factors socials
i psicològics.
3- La predicció del rendiment, l’evolució de les aptituds i l’aprenentatge. (“falsos
positius”/”falsos negatius”).
4- La promoció del talent a través de la coordinació del currículum.
L’entrenament d’alt nivell ha d’anar coordinat amb les altres activitats de vida del
nen i l’adolescent.
5- El “drop-out” o abandonament prematur de l’activitat. “mort esportiva”
32. LA FORMACIÓ DE
TALENTS ESPORTIUS EN
EL BÀSQUET
Pedro Sáenz-López; Javier Giménez
A partir d'entrevistes a jugadors, coordinadors,
experts i entrenadors de bàsquet
SOBRE?
LES QUALITATS TÈCNIQUES, TÀCTIQUES, PSICOLÒGIQUES, DE
CONTEXT, FÍSIQUES I ANTROPOMÈTRIQUES QUE HA DE TENIR
EL TALENT EN EL BÀSQUET.
33. RESULTATS
CONTEXT Perfil dels entrenadors de joves. Educar als pares.
Motivar per sobre de rendir. Fomentar els estudis.
TÀCTICA Desenvolupar la capacitat perceptiva i la capacitat
de resoldre problemes en situacions reals de joc.
PSICOLOGIA Valorar la capacitat d’aprendre. Dissenyar tasques
INDIVIDUAL motivants i entorns agradables.
QUALITATS Desenvolupar la velocitat i les accions explosives
FÍSIQUES en els entrenaments, així com la coordinació i
l’equilibri.
34. TÈCNICA Desenvolupar els fonaments bàsics, especialment
el tir en situacions bàsiques.
DADES Observar l’envergadura i l’alçada. NO descartar
ANTROPOM. per el físic, valorar altres aspectes.
PSICOLOGIA Crear un entorn agradable en l’entrenament.
COL·LECTI
35. “ÉS IMPORTANTE EL ENTRENADOR
DE CANTERA, ENTIENDO YO, NO
PUEDE SER QUALQUIERA (...) NO
SÓLO QUE SE LE ENSEÑE A
ENTRENAR, SINO QUE SE LE ENSEÑE
A EDUCAR, PORQUE AL JUGADOR
HAY QUE EDUCARLO (...) “EL
ENTRENADOR TIENE UN GRAN
PAPEL, DE IR EDUCANDO”
entrenador 3
36. “ LO QUE DIFERENCIA A LOS QUE
SON MUY BUENOS DE LOS QUE SON
SIMPLEMENTE BUENOS ES QUE CON
LA EDAD QUIEREN SEGUIR
APRENDIENDO” entrenador 1
“ NO DESVINCULAR NUNCA LA
FORMACIÓN TÁCTICA DE UNA
FORMACIÓN TÉCNICA” experto 2
37. “ LA VELOCIDAD Y EL PRIMER PASO.
LA CAPACIDAD DE REACCIÓN Y LA
VELOCIDAD DE EJECUCIÓN PARA MÍ
SON DOS CONCEPTOS A TENER EN
CUENTA PARA QUE UN JUGADOR
PUEDA JUGAR O TRIUNFAR EN ACB”
entrenador 6
“ LOS BUENOS JUGADORES DE
BALONCESTO TIENEN GRANDES
BRAZOS I PIERNAS LARGAS
NORMALMENTE” Coordinador 3
38.
39. “...El problema está ahí, en el ámbito de la formación. A
los diez años uno ya posee las cualidades, pero
existen varias maneras de avanzar. Tomemos por
ejemplo, los cuatro centrocampistas de mi época:
Giresse salió con 26 años, Tigana era cartero a los 18,
Fernández se nacionalizó con 20 años, y a mí me
rechazaron en un club por insuficiencia respiratoria.
Así, pues, suprimamos esos centros de formación
donde meten a niños de 14 años para que se piquen
con el vecino, y con lo que solo se consigue jugadores
agotados en vez de lozanos, a los 21 años, y ya
destrozados a los 23 o 24. Estoy a favor de los centros
de formación, pero a partir de los 17 años. Yo tengo un
hijo...y no lo metería nunca en un centro de formación
antes de los 16 años y medio o 17. Debería estar
prohibido”. Michel Platini
40. CARTA DE GINEBRA SOBRE ELS DRETS
DEL NEN EN L’ESPORT
DRET A FER ESPORT
DRET A DIVERTIR-SE I A JUGAR
DRET A ESTAR EN UN MEDI SA
DRET A SER TRACTAT AMB DIGNITAT
DRET A MEDIR-SE AMB ALTRE JOVES DE FORÇA SIMILAR
DRET A PARTICIPAR EN COMPETICIONS ADAPTADES
DRET A PRACTICAR ESPORT DE FORMA SEGURA
DRET A UN TEMPS DE DESCANS
DRET A NO SER UN CAMPIÓ
Editor's Notes
"Dar ejemplo no es la principal manera de influir sobre los demás; es la única manera." Albert Einstein
