SlideShare a Scribd company logo
1 of 20
Download to read offline
PLANIFICACIÓ DE L’ENTRENAMENT
RESISTÈNCIA FORÇA
FLEXIBILITAT VELOCITAT
QUE ÉS PLANIFICAR?
• Elaborar un PLA: Pretemporada, Temporada,
Cicle, Temps,…..
• Per aconseguir un OBJECTIU: Rendiment,
Marca, Forma, Personal, Salut,…..
• ADAPTAT al context, persones, circumstàncies,…
• Complint o tractant una sèrie de PRINCIPIS o
regles.
• Amb grans DIFERENCIES entre fer-ho “bé”, o
fer-ho regular, malament o no fer-ho.
QUÈ ÉS ENTRENAR?
• L’ENTRENAMENT és un procés per millorar la nostra
CONDICIÓ FÍSICA, amb la repetició sistemàtica
d’ESTÍMULS, (CÀRREGUES), per aconseguir unes
ADAPTACIONS al nostre organisme.
• L’aplicació de CÀRREGUES ha de seguir uns principis i
uns temps de RECUPERACIÓ segons les QFB.
• Segons s’apliquin les CÀRREGUES o TEMPS DE
RECUPERACIÓ, les ADAPTACIONS seran Positives
(millora) o Negatives (estancament o empitjorament)
QFB I CLASSIFICACIÓ
RESISTÈNCIA: capacitat que ens permet mantenir un
esforç físic durant un temps prolongat i recuperar-nos més
ràpidament després de fer un exercici.
Aeròbica: exercicis de llarga durada, +3 minuts, baixa-mitja
intensitat, 140-170 ppm, oxigen suficient.
Anaeròbica: exercicis de curta durada, de 8” a 3', alta intensitat,
+170 ppm, oxigen insuficient.
FORÇA: capacitat que té el nostre cos de vèncer una
resistència o d’oposar-s’hi utilitzant la tensió provocada en els
músculs per la contracció de les fibres musculars.
Màxima: capacitat de vèncer una càrrega o resistència màxima amb
una sola contracció muscular (halterofília)
Explosiva: capacitat de vèncer una càrrega o resistència mitja a gran
velocitat d’execució. (salts)
Resistència: capacitat de vèncer una càrrega o resistència mitja a una
velocitat d’execució mitja durant varies repeticions. (rem)
QFB I CLASSIFICACIÓ
FLEXIBILITAT: capacitat d’extensió màxima d’un moviment
en una articulació determinada.
Total o Absoluta: capacitat màxima de moviment d’una articulació
concreta.
De treball d’execució: grau de moviment necessari per executar una
tècnica amb èxit.
Residual: nivell de moviment, sempre superior al de treball, que
l’esportista ha de desenvolupar per evitar rigidesa i lesions.
VELOCITAT: capacitat per realitzar un o diversos moviments
en el mínim temps possible.
Reacció: capacitat pe crear davant d’un estímul (senyal) una resposta
tant ràpid com es pugui. (sortida d’atletisme)
Moviment/gestual: capacitat per realitzar un moviment/gest tant ràpid
com sigui possible. (llançament de javelina)
Desplaçament: capacitat per recórrer una distància en el mínim temps
possible. (cursa de 50 metres)
QFB I MÈTODES D’ENTRENAMENT
Sistemes continuats: treball sense pausa.
Carrera contínua: córrer d’una forma continuada: I (30-60%)/ritme constant.
Fartlek: carrera contínua amb canvis de ritme: I (50-80%)/canvis de ritme.
Entrenament total: suma de la carrera contínua, el fartlek i exercicis gimnàstics: I
(40-70%)/canvis de ritme.
Sistemes fraccionats: dividir el treball en parts i pauses de recuperació.
Entrenament fraccionat: repeticions d’esforços d’intensitat submàxima, separades
per una pausa de recuperació incompleta. I (75-90%) / R (60-90”)
Repeticions: repeticions d’esforços d’intensitat màxima o submàxima, separades
per una pausa de recuperació completa. I (95-100%) / R (3-4’)
Entrenament en circuit: mètode de treball basat en un nombre determinat
d’activitats (estacions) realitzades per repeticions fixes o variables (nombre o
temps): pes o càrrega / sèries / repeticions / temps de recuperació.
Sistemes continuats: entrenament total.
Sistemes fraccionats: repeticions.
Autocàrregues: exercicis amb el propi cos com a càrrega.
Sobrecàrregues: amb càrrega externa, un company, peses, màquines, desnivells, …..
Gomes: exercicis amb la resistència d’elàstics.
Multisalts: accions repetides de salts combinant diferents moments d’execució.
Treball amb pilotes medicinals: llançaments de tot tipus, transports, ….
RESISTÈNCIA
FORÇA
QFB I MÈTODES D’ENTRENAMENT
FLEXIBILITAT
VELOCITAT
Dinàmic: consisteix en fer moviment significatius d’una part o de tot el
cos.
Estàtic: consisteix en fer exercicis en què no hi ha moviment
significatius del cos.
Estàtic actiu: estirament progressiu mantenint la posició.
Estàtic passiu: un company porta l’articulació fins a la seva màxima
amplitud.
PNF: facilitació neuromuscular propioceptiva: estirament 15”,
contracció isomètrica 6”, estirament 15”.
Sistemes fraccionats: dividir el treball en parts i pauses de
recuperació.
Sortides: desde diferents posicions amb diferents estímuls.
Sprints i progressions: sprints amb progressió de suau a màxima, 20,
40, 60 metres
Pujades: repetir esforços d’intensitat màxima o submàxima.
Exercicis de coordinació: escales, amb pilota, …
Gestual: treball de diferents gestos tècnics.
CALCULAR EL % DE LA FC
Formula de Karvonen
• FC%=[(FC màxima – FC Repòs) x %] + FC repòs.
• FC màxima = 220 – edat
• FC repòs = prendre pulsacions durant 15 segons i
multiplicar per 4
Per treballar a un 70%
• Cas A: pols en repòs 70pp,m( i 16 anys)
FC 70%= (204-70)x0,7 + 70= 164 ppm
• Cas A: pols en repòs 50ppm ( i 30 anys)
FC 70% = (190 - 50)x0,7 + 50 = 145 p/m
• Cas B: pols en repòs 80ppm (30 anys)
FC 70% = (190 – 80) x0,7 + 80 = 157 p/m
ELS PRINCIPIS DE L’ENTRENAMENT
Els principis de l’entrenament són la base teòrica per poder aplicar els
diferents sistemes
d’entrenament i millorar la nostra condició física, el rendiment esportiu i la
salut.
Es basen en la teoria de la síndrome general d’adaptació o de l’estrès del
canadenc Hans Seyle que consisteix en que el cos s’adapta a qualsevol
estímul agressor que altera el seu equilibri homeostàtic mitjançant 3
fases.
PRINCIPI DE LA INDIVIDUALITAT
Els programes d’entrenament s’han d’adaptar a cada esportista, en funció de les necessitats
individuals, de les capacitats inicials (físiques, tècniques, tàctiques i psicològiques) de cadascú i de
les especialitats de l’esport practicat.
PRINCIPI DE L’ADAPTACIÓ
El cos humà és capaç de reaccionar
(adaptació) a l’efecte de l’entrenament
esportiu (fatiga) i després d’un període de
repòs (descans) és capaç d’augmentar el
nivell de rendiment físic i la resistència a
l’entrenament (sobrecompensació).
PRINCIPI DE LA PROGRESSIÓ
L’increment lent però constant del treball (càrrega d’entrenament) és l’única manera de produir més
adaptacions i augmentar el rendiment físic (combinant el volum, la intensitat, la freqüència i la densitat
de l’entrenament).
PRINCIPI DE LA CONTINUTAT
La pràctica sistemàtica d’activitat física
permet aconseguir adaptacions. Si no hi ha la
freqüència necessària d’entrenament, no
podem aprofitar els efectes positius de la
sobrecompensació i es perden les adaptacions
aconseguides.
PRINCIPI DE L’ALTERNANÇA
Hem d’alternar el tipus de càrrega d’entrenament, d’aquesta manera, deixarem temps al cos per
descansar i per produir la sobrecompensació.
PRINCIPI DE LA VARIACIÓ
Els estímuls aplicats als programes d’entrenament han d’utilitzar el major nombre de continguts,
sistemes d’entrenament i recursos per aconseguir els objectius.
ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ENTRENAMENT
RECUPERACIÓ/DESCANS
• Es la fase de l’entrenament en que es refà l’organisme. S’aconsegueix amb les pauses de treball.
(entre exercicis, sessions, temporada..)
• Pot ser completa, incompleta, activa o passiva.
• La recuperació dura més o menys segons l’esforç realitzat.
FATIGA
És la pèrdua de les capacitats de
l’organisme amb una posterior millora.
RENDIMENT
És el resultat de l’adaptació de l’organisme a
tot el treball físic fet a l’entrenament.
CÀRREGA O TREBALL
Intensitat: és la qualitat del treball i es mesura en
percentatge sobre el total que es pot realitzar:
ritme o temps per km, velocitat, % de fcm..
• Volum: és la quantitat de treball realitzat i es
mesura en metres recorreguts, temps total, pes
total, num. de sèries, repeticions...
PLANIFICACIÓ DE L’ENTRENAMENT
Abans de començar la planificació de l’entrenament cal:
• Definir els objectius que volem aconseguir.
• Definir quins recursos materials i humans necessitarem.
• Definir el tipus d’esport/joc i model d’esportista
• Fer una valoració real de les nostres capacitats físiques
• Definir quins continguts hem de treballar: físics, psicològics , tècnics i
tàctics
• Seleccionar els exercicis que volem treballar.
• Seleccionar el calendari de competicions: fixar les dates
• Fer un full de temporització ( de programació anual)
• Realitzar proves de control / test que avaluïn les qualitats físiques.
DE QUÈ CONSTA UN PLA ANUAL?
Periodització de l’entrenament
Un pla anual té:
• Habitualment 2 macrocicles (5-6 mesos o més)
• Cada macrocicle té tres períodes:
• Període preparatiu (general i específic). Durada: 1-2 mesos
aprox
• Període competitiu (1 mes aprox) aconseguir el millor resultat en els
campionats en què es participa
• Període transitori (4-5 setmanes) dur a terme un procés de
desadaptació i recuperació de l’esportista.
• Cada període es divideix en un o més mesocicles (4-5 setmanes) on es
detalla el pla de l’entrenament
• Cada mesocicle s’estructura en diversos microcicles (d’una setmana
aprox)
• I cada microcicle en sessions d’entrenament
EXEMPLE DE PLANIFICACIÓ ESPORTIVA
EXEMPLE DE PLANIFICACIÓ ESPORTIVA
EXEMPLE DE PLANIFICACIÓ ESPORTIVA
EXEMPLE DE PLANIFICACIÓ ESPORTIVA
1.- Tapa amb:
- tema del treball, assignatura, autor, curs
2.- Introducció:
Explica quin és el repte que et planteges assolir,. També has d’indicar quina qualitat o qualitats físiques vols
millorar i perquè.
3.- Planificació.
3.1 Explicar els recursos necessaris (necessitat de material, instal·lacions...)
3.2 Especifica les qualitats físiques a entrenar
3.3.-Exercicis que penses utilitzar
3.4.- Temporització. Caldrà completar l’esquema general d’un mes de treball (dies de pràctica,
activitat bàsica i càrrega d’entrenament.
3.4.- Sessions d’entrenament Després d’haver fet la temporització general d’un mesocicle, ara caldrà
desenvolupar totes sessions concretes
4. Observacions i conclusions extretes
5. Aplicació pràctica del programa d'exercici
6. Fonts bibliogràfiques i pàgines web
TREBALL
DIRECCIONS D’INTERÈS
• www.iestorredelpalau.cat
• www.musculacion.net
• www.musculacion.info
• www.rutinasentrenamiento.com
• www.portalfitness.com

More Related Content

What's hot

Comparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilComparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilPau Rubert
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATXAntonio Núñez
 
Document sistemes entrenament
Document sistemes entrenamentDocument sistemes entrenament
Document sistemes entrenamentJavi Molina
 
La condició física
La condició físicaLa condició física
La condició físicavilacoral
 
Francisco de Goya y Lucientes
Francisco de Goya y Lucientes Francisco de Goya y Lucientes
Francisco de Goya y Lucientes Assumpció Granero
 
EL MODERNISME
EL MODERNISMEEL MODERNISME
EL MODERNISMEkwart
 
Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Marcel Duran
 
La flexibilitat
La flexibilitatLa flexibilitat
La flexibilitatllopez46
 
Etapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesaEtapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesacsantan2
 
Vinyes verdes vora la mar (1)
Vinyes verdes vora la mar (1)Vinyes verdes vora la mar (1)
Vinyes verdes vora la mar (1)joanmolar
 
Unitat 15. transició, democràcia i autonomia
Unitat 15. transició, democràcia i autonomiaUnitat 15. transició, democràcia i autonomia
Unitat 15. transició, democràcia i autonomiaJulia Valera
 
Literatura. El Renaixement
Literatura. El RenaixementLiteratura. El Renaixement
Literatura. El Renaixementmsimo6
 
L'IMPERIALISME 1870-1914
L'IMPERIALISME 1870-1914L'IMPERIALISME 1870-1914
L'IMPERIALISME 1870-1914finamorenoo
 

What's hot (20)

Comparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilComparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-Aristòtil
 
La força i velocitat
La força i velocitatLa força i velocitat
La força i velocitat
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
 
Document sistemes entrenament
Document sistemes entrenamentDocument sistemes entrenament
Document sistemes entrenament
 
La condició física
La condició físicaLa condició física
La condició física
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
 
Francisco de Goya y Lucientes
Francisco de Goya y Lucientes Francisco de Goya y Lucientes
Francisco de Goya y Lucientes
 
EL MODERNISME
EL MODERNISMEEL MODERNISME
EL MODERNISME
 
Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).
 
La flexibilitat
La flexibilitatLa flexibilitat
La flexibilitat
 
Etapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesaEtapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesa
 
Despotisme il·lustrat
Despotisme il·lustratDespotisme il·lustrat
Despotisme il·lustrat
 
Vinyes verdes vora la mar (1)
Vinyes verdes vora la mar (1)Vinyes verdes vora la mar (1)
Vinyes verdes vora la mar (1)
 
Unitat 15. transició, democràcia i autonomia
Unitat 15. transició, democràcia i autonomiaUnitat 15. transició, democràcia i autonomia
Unitat 15. transició, democràcia i autonomia
 
L’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causesL’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causes
 
Literatura. El Renaixement
Literatura. El RenaixementLiteratura. El Renaixement
Literatura. El Renaixement
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Estructura TDR
Estructura TDREstructura TDR
Estructura TDR
 
L'IMPERIALISME 1870-1914
L'IMPERIALISME 1870-1914L'IMPERIALISME 1870-1914
L'IMPERIALISME 1870-1914
 
Feixisme
FeixismeFeixisme
Feixisme
 

Similar to Planificació entrenament.pdf

Preparador físic voleibol
Preparador físic voleibolPreparador físic voleibol
Preparador físic voleibolSuscafd
 
Entrenament esportiu II (Power point)
Entrenament esportiu II (Power point)Entrenament esportiu II (Power point)
Entrenament esportiu II (Power point)Josep Busuldu Pujols
 
ENTRENAMENT II (Generalitats)
ENTRENAMENT II (Generalitats)ENTRENAMENT II (Generalitats)
ENTRENAMENT II (Generalitats)phidalg2
 
L’entrenament de muntanya
L’entrenament de muntanyaL’entrenament de muntanya
L’entrenament de muntanyajonlops1979
 
Cualitats físiques bàsiques
Cualitats físiques bàsiquesCualitats físiques bàsiques
Cualitats físiques bàsiquesHugo Eugenio Grao
 
Apuntes de condición física valenciano
Apuntes de condición física valencianoApuntes de condición física valenciano
Apuntes de condición física valencianoaalandesalfonso
 
La Sessió
La SessióLa Sessió
La Sessióphidalg2
 
La Sessió
La SessióLa Sessió
La Sessióphidalg2
 
MODELS PLANIFICACIÓ
MODELS PLANIFICACIÓMODELS PLANIFICACIÓ
MODELS PLANIFICACIÓphidalg2
 
Condicio fisica 3r eso
Condicio fisica 3r esoCondicio fisica 3r eso
Condicio fisica 3r esodavidcanosa1
 
Planificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r BatPlanificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r Batphidalg2
 
Planificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r BatPlanificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r Batguest987e0a
 
Actividades c.f valenciano
Actividades c.f valencianoActividades c.f valenciano
Actividades c.f valencianoaalandesalfonso
 
Programacio
ProgramacioProgramacio
Programaciophidalg2
 
TeoríA Batxillerat 08 09
TeoríA Batxillerat 08 09TeoríA Batxillerat 08 09
TeoríA Batxillerat 08 09boixlluis
 
TeoríA Batxillerat 08 09
TeoríA Batxillerat 08 09TeoríA Batxillerat 08 09
TeoríA Batxillerat 08 09guest28e20384
 

Similar to Planificació entrenament.pdf (20)

Preparador físic voleibol
Preparador físic voleibolPreparador físic voleibol
Preparador físic voleibol
 
Entrenament esportiu II (Power point)
Entrenament esportiu II (Power point)Entrenament esportiu II (Power point)
Entrenament esportiu II (Power point)
 
ENTRENAMENT II (Generalitats)
ENTRENAMENT II (Generalitats)ENTRENAMENT II (Generalitats)
ENTRENAMENT II (Generalitats)
 
La resistència
La resistènciaLa resistència
La resistència
 
La càrrega física
La càrrega físicaLa càrrega física
La càrrega física
 
L’entrenament de muntanya
L’entrenament de muntanyaL’entrenament de muntanya
L’entrenament de muntanya
 
Cualitats físiques bàsiques
Cualitats físiques bàsiquesCualitats físiques bàsiques
Cualitats físiques bàsiques
 
Apuntes de condición física valenciano
Apuntes de condición física valencianoApuntes de condición física valenciano
Apuntes de condición física valenciano
 
La Sessió
La SessióLa Sessió
La Sessió
 
Apunts c.f val
Apunts c.f valApunts c.f val
Apunts c.f val
 
La Sessió
La SessióLa Sessió
La Sessió
 
MODELS PLANIFICACIÓ
MODELS PLANIFICACIÓMODELS PLANIFICACIÓ
MODELS PLANIFICACIÓ
 
Condicio fisica 3r eso
Condicio fisica 3r esoCondicio fisica 3r eso
Condicio fisica 3r eso
 
Planificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r BatPlanificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r Bat
 
Planificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r BatPlanificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r Bat
 
Actividades c.f valenciano
Actividades c.f valencianoActividades c.f valenciano
Actividades c.f valenciano
 
Programacio
ProgramacioProgramacio
Programacio
 
Principis de l'entrenament
Principis de l'entrenamentPrincipis de l'entrenament
Principis de l'entrenament
 
TeoríA Batxillerat 08 09
TeoríA Batxillerat 08 09TeoríA Batxillerat 08 09
TeoríA Batxillerat 08 09
 
TeoríA Batxillerat 08 09
TeoríA Batxillerat 08 09TeoríA Batxillerat 08 09
TeoríA Batxillerat 08 09
 

Planificació entrenament.pdf

  • 1. PLANIFICACIÓ DE L’ENTRENAMENT RESISTÈNCIA FORÇA FLEXIBILITAT VELOCITAT
  • 2. QUE ÉS PLANIFICAR? • Elaborar un PLA: Pretemporada, Temporada, Cicle, Temps,….. • Per aconseguir un OBJECTIU: Rendiment, Marca, Forma, Personal, Salut,….. • ADAPTAT al context, persones, circumstàncies,… • Complint o tractant una sèrie de PRINCIPIS o regles. • Amb grans DIFERENCIES entre fer-ho “bé”, o fer-ho regular, malament o no fer-ho.
  • 3. QUÈ ÉS ENTRENAR? • L’ENTRENAMENT és un procés per millorar la nostra CONDICIÓ FÍSICA, amb la repetició sistemàtica d’ESTÍMULS, (CÀRREGUES), per aconseguir unes ADAPTACIONS al nostre organisme. • L’aplicació de CÀRREGUES ha de seguir uns principis i uns temps de RECUPERACIÓ segons les QFB. • Segons s’apliquin les CÀRREGUES o TEMPS DE RECUPERACIÓ, les ADAPTACIONS seran Positives (millora) o Negatives (estancament o empitjorament)
  • 4. QFB I CLASSIFICACIÓ RESISTÈNCIA: capacitat que ens permet mantenir un esforç físic durant un temps prolongat i recuperar-nos més ràpidament després de fer un exercici. Aeròbica: exercicis de llarga durada, +3 minuts, baixa-mitja intensitat, 140-170 ppm, oxigen suficient. Anaeròbica: exercicis de curta durada, de 8” a 3', alta intensitat, +170 ppm, oxigen insuficient. FORÇA: capacitat que té el nostre cos de vèncer una resistència o d’oposar-s’hi utilitzant la tensió provocada en els músculs per la contracció de les fibres musculars. Màxima: capacitat de vèncer una càrrega o resistència màxima amb una sola contracció muscular (halterofília) Explosiva: capacitat de vèncer una càrrega o resistència mitja a gran velocitat d’execució. (salts) Resistència: capacitat de vèncer una càrrega o resistència mitja a una velocitat d’execució mitja durant varies repeticions. (rem)
  • 5. QFB I CLASSIFICACIÓ FLEXIBILITAT: capacitat d’extensió màxima d’un moviment en una articulació determinada. Total o Absoluta: capacitat màxima de moviment d’una articulació concreta. De treball d’execució: grau de moviment necessari per executar una tècnica amb èxit. Residual: nivell de moviment, sempre superior al de treball, que l’esportista ha de desenvolupar per evitar rigidesa i lesions. VELOCITAT: capacitat per realitzar un o diversos moviments en el mínim temps possible. Reacció: capacitat pe crear davant d’un estímul (senyal) una resposta tant ràpid com es pugui. (sortida d’atletisme) Moviment/gestual: capacitat per realitzar un moviment/gest tant ràpid com sigui possible. (llançament de javelina) Desplaçament: capacitat per recórrer una distància en el mínim temps possible. (cursa de 50 metres)
  • 6. QFB I MÈTODES D’ENTRENAMENT Sistemes continuats: treball sense pausa. Carrera contínua: córrer d’una forma continuada: I (30-60%)/ritme constant. Fartlek: carrera contínua amb canvis de ritme: I (50-80%)/canvis de ritme. Entrenament total: suma de la carrera contínua, el fartlek i exercicis gimnàstics: I (40-70%)/canvis de ritme. Sistemes fraccionats: dividir el treball en parts i pauses de recuperació. Entrenament fraccionat: repeticions d’esforços d’intensitat submàxima, separades per una pausa de recuperació incompleta. I (75-90%) / R (60-90”) Repeticions: repeticions d’esforços d’intensitat màxima o submàxima, separades per una pausa de recuperació completa. I (95-100%) / R (3-4’) Entrenament en circuit: mètode de treball basat en un nombre determinat d’activitats (estacions) realitzades per repeticions fixes o variables (nombre o temps): pes o càrrega / sèries / repeticions / temps de recuperació. Sistemes continuats: entrenament total. Sistemes fraccionats: repeticions. Autocàrregues: exercicis amb el propi cos com a càrrega. Sobrecàrregues: amb càrrega externa, un company, peses, màquines, desnivells, ….. Gomes: exercicis amb la resistència d’elàstics. Multisalts: accions repetides de salts combinant diferents moments d’execució. Treball amb pilotes medicinals: llançaments de tot tipus, transports, …. RESISTÈNCIA FORÇA
  • 7. QFB I MÈTODES D’ENTRENAMENT FLEXIBILITAT VELOCITAT Dinàmic: consisteix en fer moviment significatius d’una part o de tot el cos. Estàtic: consisteix en fer exercicis en què no hi ha moviment significatius del cos. Estàtic actiu: estirament progressiu mantenint la posició. Estàtic passiu: un company porta l’articulació fins a la seva màxima amplitud. PNF: facilitació neuromuscular propioceptiva: estirament 15”, contracció isomètrica 6”, estirament 15”. Sistemes fraccionats: dividir el treball en parts i pauses de recuperació. Sortides: desde diferents posicions amb diferents estímuls. Sprints i progressions: sprints amb progressió de suau a màxima, 20, 40, 60 metres Pujades: repetir esforços d’intensitat màxima o submàxima. Exercicis de coordinació: escales, amb pilota, … Gestual: treball de diferents gestos tècnics.
  • 8. CALCULAR EL % DE LA FC Formula de Karvonen • FC%=[(FC màxima – FC Repòs) x %] + FC repòs. • FC màxima = 220 – edat • FC repòs = prendre pulsacions durant 15 segons i multiplicar per 4 Per treballar a un 70% • Cas A: pols en repòs 70pp,m( i 16 anys) FC 70%= (204-70)x0,7 + 70= 164 ppm • Cas A: pols en repòs 50ppm ( i 30 anys) FC 70% = (190 - 50)x0,7 + 50 = 145 p/m • Cas B: pols en repòs 80ppm (30 anys) FC 70% = (190 – 80) x0,7 + 80 = 157 p/m
  • 9. ELS PRINCIPIS DE L’ENTRENAMENT Els principis de l’entrenament són la base teòrica per poder aplicar els diferents sistemes d’entrenament i millorar la nostra condició física, el rendiment esportiu i la salut. Es basen en la teoria de la síndrome general d’adaptació o de l’estrès del canadenc Hans Seyle que consisteix en que el cos s’adapta a qualsevol estímul agressor que altera el seu equilibri homeostàtic mitjançant 3 fases.
  • 10. PRINCIPI DE LA INDIVIDUALITAT Els programes d’entrenament s’han d’adaptar a cada esportista, en funció de les necessitats individuals, de les capacitats inicials (físiques, tècniques, tàctiques i psicològiques) de cadascú i de les especialitats de l’esport practicat. PRINCIPI DE L’ADAPTACIÓ El cos humà és capaç de reaccionar (adaptació) a l’efecte de l’entrenament esportiu (fatiga) i després d’un període de repòs (descans) és capaç d’augmentar el nivell de rendiment físic i la resistència a l’entrenament (sobrecompensació). PRINCIPI DE LA PROGRESSIÓ L’increment lent però constant del treball (càrrega d’entrenament) és l’única manera de produir més adaptacions i augmentar el rendiment físic (combinant el volum, la intensitat, la freqüència i la densitat de l’entrenament).
  • 11. PRINCIPI DE LA CONTINUTAT La pràctica sistemàtica d’activitat física permet aconseguir adaptacions. Si no hi ha la freqüència necessària d’entrenament, no podem aprofitar els efectes positius de la sobrecompensació i es perden les adaptacions aconseguides. PRINCIPI DE L’ALTERNANÇA Hem d’alternar el tipus de càrrega d’entrenament, d’aquesta manera, deixarem temps al cos per descansar i per produir la sobrecompensació. PRINCIPI DE LA VARIACIÓ Els estímuls aplicats als programes d’entrenament han d’utilitzar el major nombre de continguts, sistemes d’entrenament i recursos per aconseguir els objectius.
  • 12. ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ENTRENAMENT RECUPERACIÓ/DESCANS • Es la fase de l’entrenament en que es refà l’organisme. S’aconsegueix amb les pauses de treball. (entre exercicis, sessions, temporada..) • Pot ser completa, incompleta, activa o passiva. • La recuperació dura més o menys segons l’esforç realitzat. FATIGA És la pèrdua de les capacitats de l’organisme amb una posterior millora. RENDIMENT És el resultat de l’adaptació de l’organisme a tot el treball físic fet a l’entrenament. CÀRREGA O TREBALL Intensitat: és la qualitat del treball i es mesura en percentatge sobre el total que es pot realitzar: ritme o temps per km, velocitat, % de fcm.. • Volum: és la quantitat de treball realitzat i es mesura en metres recorreguts, temps total, pes total, num. de sèries, repeticions...
  • 13. PLANIFICACIÓ DE L’ENTRENAMENT Abans de començar la planificació de l’entrenament cal: • Definir els objectius que volem aconseguir. • Definir quins recursos materials i humans necessitarem. • Definir el tipus d’esport/joc i model d’esportista • Fer una valoració real de les nostres capacitats físiques • Definir quins continguts hem de treballar: físics, psicològics , tècnics i tàctics • Seleccionar els exercicis que volem treballar. • Seleccionar el calendari de competicions: fixar les dates • Fer un full de temporització ( de programació anual) • Realitzar proves de control / test que avaluïn les qualitats físiques.
  • 14. DE QUÈ CONSTA UN PLA ANUAL? Periodització de l’entrenament Un pla anual té: • Habitualment 2 macrocicles (5-6 mesos o més) • Cada macrocicle té tres períodes: • Període preparatiu (general i específic). Durada: 1-2 mesos aprox • Període competitiu (1 mes aprox) aconseguir el millor resultat en els campionats en què es participa • Període transitori (4-5 setmanes) dur a terme un procés de desadaptació i recuperació de l’esportista. • Cada període es divideix en un o més mesocicles (4-5 setmanes) on es detalla el pla de l’entrenament • Cada mesocicle s’estructura en diversos microcicles (d’una setmana aprox) • I cada microcicle en sessions d’entrenament
  • 19. 1.- Tapa amb: - tema del treball, assignatura, autor, curs 2.- Introducció: Explica quin és el repte que et planteges assolir,. També has d’indicar quina qualitat o qualitats físiques vols millorar i perquè. 3.- Planificació. 3.1 Explicar els recursos necessaris (necessitat de material, instal·lacions...) 3.2 Especifica les qualitats físiques a entrenar 3.3.-Exercicis que penses utilitzar 3.4.- Temporització. Caldrà completar l’esquema general d’un mes de treball (dies de pràctica, activitat bàsica i càrrega d’entrenament. 3.4.- Sessions d’entrenament Després d’haver fet la temporització general d’un mesocicle, ara caldrà desenvolupar totes sessions concretes 4. Observacions i conclusions extretes 5. Aplicació pràctica del programa d'exercici 6. Fonts bibliogràfiques i pàgines web TREBALL
  • 20. DIRECCIONS D’INTERÈS • www.iestorredelpalau.cat • www.musculacion.net • www.musculacion.info • www.rutinasentrenamiento.com • www.portalfitness.com