4. És l’estudi de com les estructures i funcions del
nostre cos es veuen alterades quan estem
exposats a sèries agudes i cròniques de l’exercici
La FISIOLOGIA DE L’ESPORT aplica els conceptes de la
fisiologia de l’exercici a l’entrenament de l’esportista i a
millorar el seu rendiment esportiu
6. CÀRREGA FÍSICA EXTERNA
1. DISTÀNCIA RECORREGUDA1. DISTÀNCIA RECORREGUDA
APROXIMADAMENT 10.000m.
(Martínez (2004): 11240m; Drust (1995):
10104m.; Pirnay (1993)...
2. FATIGA I DISTÀNCIA RECORREGUDA2. FATIGA I DISTÀNCIA RECORREGUDA
Martínez García,J.C.; Pérez García, E; Perarnau Figueras,
O; en un estudi a través del sistema AMISCO, no mostren
diferències entre la primera i la segona part d’un partit.
7. La estadística de la UEFA reforzó la sensación de que el partido de Messi fue
discretísimo. Y la media de la temporada lo muestra. Según la distancia
recorrida por los jugadores, en el Calderón solo recorrió 6.853 metros,
prácticamente la mitad de los 12.280 que hizo el rojiblanco Koke, autor del gol.
En sus seis partidos en Champions esta campaña, el argentino ha promediado
8.025 metros por partido y en el que más hizo fue ante el Ajax, en la primera
jornada, en la que llegó a 8.647.
Esas cifras le dejan como el azulgrana que menos metros recorre cada 90
minutos, justo por detrás de Mascherano (8.576) y lejos de Cesc (12.050), el
líder de esta particular clasificación en el equipo.
Si la comparativa se traslada a jugadores de otros equipos, Messi es la estrella
que menos metros recorre. Ribery, Robben, Rooney u Özil superan los 11
kilómetros por partido. Incluso Giggs, a sus 40 años, llega a los 10.951 metros,
por los 9.902 de Cristiano o los 9.899 de Diego Costa.
Leer más:La plantilla del FC Barcelona, indignada con el partido de Leo Messi ante el
Atlético de Madrid en Champions - MARCA.com
8. 3. VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMP3. VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMP
CENTRALS 7759m ds 521
LATERALS 8245m ds 816
MITJOS 9805m ds 710
DAVANTERS 8397m ds 710
(Reilly i Thomas 1976)
ELS MITJOS SÓN, EN TERMES
GENERALS, ELS QUE RECORREN
MÉS DISTÀNCIA, TOT I QUE
L’ESTIL DE JOC I ELS LLOCS
ESPECÍFICS PODEN ALTERAR
ELS RESULTATS
4.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS4.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS
735,11+/- 39,88 CANVIS DE DESPLAÇAMENT EN UN PARTIT
(ATURA-CAMINANT, CURSA, SPRINT) Masach, Zubillaga, Castellano (1992-1994)
32% CAMINANT- 42% TROTANT
11% CURSA RÀPIDA- 4% ACCIONS EXPLOSIVES
9. 5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT
CANVIS DE DIRECCIÓ: 29,5+/-10
SALTS : 8,5+/-4
CONTACTES AMB L’ADVERSARI : 25,4+/-9,8
SPRINT (variable en funció de la posició del jugador al camp):
-Central 12
-Pivot defensiu 15
-Interior 30
-Davanter 20-30
“MIS DELANTEROS SOLO DEBEN CORRER
15m., A NO SER QUE SEAN ESTÚPIDOS O
ESTEN DURMIENDO” Johan Cruyff
10. CÀRREGA FÍSICA EXTERNA
1. DISTÀNCIA RECORREGUDA1. DISTÀNCIA RECORREGUDA
Oscil·len entre 925m. i 7558m., amb una mitjana de
6338m. (Ben Abdelcrim i Col. 2010).
La desviació estàndard és molt elevada, conseqüència de la
idiosincràsia de la normativa del bàsquet i la possibilitat de fer
substitucions...
11. EP! VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMPEP! VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMP
2.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS2.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS
11,5% ACCIONS D’ALTA INTENSITAT – 11% INTENSITAT
MODERADA- 14% BAIXA INTENSITAT – 63% RECUPERANT
34,6% DEL TEMPS ES FAN MOVIMENTS “ARRASTRANT”
ELS PEUS (mov. Laterals)
31,2% DEL TEMPS EL JUGADOR FA CARRERA
EL 4,6% SALTS I EL 29,6% CAMINA
12. 3. ACCIONS A ALTA INTENSITAT3. ACCIONS A ALTA INTENSITAT
CANVIS DE DIRECCIÓ SALTS (42-46)
CONTACTES AMB L’ADVERSARI SPRINTS
PODEM CONSIDERAR EL BÀSQUET COM UN
ESPORT INTERMITENT IMPREVISIBLE
ES PRODUEIXEN UNS 1000 CANVIS D’ACCIÓ!!!!
LA DURADA DE LES ACCIONS INTENSES OSCIL·LA
ENTRE ELS 2” I ELS 5”...ES PRODUEIXEN ACCIONS MOLT
INTENSES (2”) CADA 21” DE JOC
13. CÀRREGA FÍSICA EXTERNA
1. DISTÀNCIA RECORREGUDA1. DISTÀNCIA RECORREGUDA
Oscil·len entre 4000m. i 6000m.
* 5.500 m(+-) 2000 m (Bisciotti, 2001)
• 4.152 m ( Konzak, 1990)
• 4.083 m (García Cuesta, 1982)
• 6.000 m ( Jewtushenko, 1992)
• 5.800 m ( Ekblom, 1996)
• 5.600-6.000 m ( Latiskevits, 1996)
Atenció a la possibilitat de fer substitucions...
14. EP! VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMPEP! VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMP
2.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS2.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS
Intensitat màxima 75%
Intensitat sub.-máxima 14%
Intensitat lenta 7%
Caminar- marxa 4%
3557 m
Ext. Izq
4083 m
Ext. Dch
3464 m
Lat. dch
2857 m
Lat. Izq
3531 m
Pivot
3498 m
Media
15. 3. ACCIONS A ALTA INTENSITAT3. ACCIONS A ALTA INTENSITAT
Ø Canvis de ritme: 190
Ø Canvis de direcció: 279
Ø Salts: 20
Ø Combats: 130-140
Ø Llançaments a porteria: 9-10(per equip 50-60)
Ø Blocatges: 20-25
PODEM CONSIDERAR EL HANDBOL COM UN
ESPORT INTERMITENT IMPREVISIBLE...
16. CÀRREGA FÍSICA INTERNA
INDICADORS: FREQÜÈNCIA CARDIACA,
LACTACIDÈMIA, VO2max, GLUCÒGEN MUSCULAR...
-La freqüència cardíaca mitjana durant un partit de futbol
es situa al voltant del 85% de la freqüència cardíaca
màxima. (ex: 160-170ppm) (*Porter 130ppm)
-La freqüència cardíaca mitjana en un partit de handbol es
situa entre 165 i 178 ppm.
EL QUE REALMENT ÉS IMPORTANT...
1. Freqüència cardíaca1. Freqüència cardíaca
18. 2. Lactacidèmia2. Lactacidèmia
ÀCID LÀCTIC: substància generada a les cèl·lules com a
producte de la degradació de la glucosa, i especialment a
les cèl·lules musculars durant l’exercici.
Bloquegen metabòlicament la síntesi d’ATP
Genera fatiga i dolor muscular
*Els valors de lactacidèmia al finalitzar un partit de
futbol oscil·len entre 2,1 i 15,5 mml/L
*Els valors en el handbol oscil·len entre 4 i 9 mml/L
19. 3. Consum màxim d'oxigen (VO2max)3. Consum màxim d'oxigen (VO2max)
El consum d’oxigen representa el volum d’oxigen
consumit durant qualsevol tipus d’esforç, indicant la
capacitat de l’organisme d’utilitzar l’oxigen. Aquest
consum augment a mesura que incrementa la intensitat de
l’exercici, fins que arriba a un punt on ja no ho pot fer més,
tot i que segueixi incrementant la intensitat, és el que
s’anomena VO2max.
El consum d’oxigen reflexa la capacitat per captar,
transportar i utilitzar oxigen, implicant per a tal fet les
funcions respiratòries, hemàtiques, cardiovasculars i
musculars.
Handbol: entre 54-57ml/kg/min
Futbol: 60 ml/kg/min
20.
21.
22. GENERAL I Escassa o nul·la relació amb l’esport. (ex: cursa)
GENERAL II
Apareixen elements coordinatius propis del nostre esport,
amb o sense pilota, però sense cap altre element de tipus
cognitiu o de decisió. Predominen les tasques individuals.
GENERAL
23. Busca millorar d’acord amb les necessitats generals del
nostre esport de competició. Hi trobarem activitats on hi
seran presents elements tècnics bàsics del joc amb pilota
i sense. S’inclouen, també tècnico-tàctiques amb un
entorn més o menys estable (1x1,2x2...)
DIRIGIDA
Persegueix que el jugador apliqui i optimitzi els
requeriments necessaris per la seva demarcació dins
del sistema i l’estil de joc proposats, arribant a superar
el requeriments reals del joc
ESPECÍFICA
COMPETICIÓ Competició entrenament, amistosos, partits
lliga...
24. MECANISME DE
PERCEPCIÓ
ANALITZADORS EXTERNS ANALITZADORS INTERNS
Anàlisi
Comparació
MEMÒRIA
Codi
Perceptiu
Per tal que hi hagi una bona disponibilitat cognitiva del jugador cal:
25. LA COMPLEXITAT DELS ESPORTS COL·LECTIUS
El jugador s’ha de fixar en:
CATEGORIES D’INFORMACIÓ
ADVERSARIS
COMPANYS TEMPS
ESPAI
PILOTA
REGLAMENT CAPACITATS
PRÒPIES
Directa, dels
companys, i intencions
Situacions i intencions
De joc i de la competició Tècniques, físiques i
tàctiques
Camp i joc proper
Del partit i de la
acció concreta
Ubicació i perillositat
26.
27.
28. MECANISME
DE DECISIÓ
LES MEVES CAPACITATS
MEMÒRIA
Codi
Perceptiu
Contrastació
OBJECTIU DE LA
ACCIÓ QUÈ?
PROGRAMA
D’ACCIÓ
COM?
31. PERÍODE DE TRANSICIÓPERÍODE DE TRANSICIÓ
• El seu objectiu principal és la recuperació de
l’organisme. Disminueix considerablement el
volum i la intensitat de l’entrenament.
S’aprofita per realitzar el treball compensatori.
32. GENERALGENERAL (PRETEMPORADA)(PRETEMPORADA)
- Crea la base de l’entrenament
- Predomina el volum sobre la intensitat.
- Té una durada de 4 a 6 setmanes.
- El període comença amb poc treball a un
intensitat baixa i finalitza amb el màxim
volum de treball amb una intensitat
progressiva.
- No hi ha competicions.
GENERAL II
DIRIGIDA
33. • L’objectiu és el de mantenir el nivell de forma
assolit i “afinar” el rendiment, aconseguint el
màxim nivell en la competició més important.
COMPETICIÓCOMPETICIÓ
DIRIGIDES ESPECÍFIQUES
34.
35. La mesura antropomètrica de l’individu més utilitzada és el pes, tot i
que aquesta dada per si sola ens diu poca cosa del subjecte.
Fins i tot l’índex de massa
corporal no deixa de ser un
valor poc fiable. Hem de
tenir en compte que
l’important no és el què
peses, sinó el què et pesa.
36. ÍNDEX DE MASSA CORPORAL (IMC)ÍNDEX DE MASSA CORPORAL (IMC)
IMC= pes/talla2
kg m
Valors normals: H= 22-24 D= 21-23
Valors enfermetats cardiovasculars: H= >27,8 D= > 27,3
Primesa: H= <20 D= <19
37. El percentatge de greix corporal és l’índex més emprat per avaluar la
composició corporal. Els percentatges òptims de greix corporal es situa
al voltant del 15% en homes i en un 22% en les dones. (es consideren
obesos quan es troben en més del 25% i del 33% respectivament).
SOMATOTIPUSSOMATOTIPUS
És l’estudi de la forma del cos en un moment determinat
La representació del somatotipus es determina per
tres components:
-Endomòrfic
-Mesomòrfic
-Ectomòrfic
39. Com s’obtenen aquestes dades?
El mètode més habitual és el del Health-Carter, a partir de les següents
dades:
- Talla – Pes – Plecs cutanis (tricipital, subescapular, suprailíac, medial
de la cama) – Diàmetres ossis (biepicondiliar de l'húmer, biepicondiliar
del fèmur) –Perímetres musculars (braç flexionat i contret, cama
màxim de relaxada)
Balances de composició corporal
40. SOMATOCARTASOMATOCARTA
És la representació gràfica del somatotipus a partir d’un eix de
coordenades.
Cada component s’organitza
en 9 estadis, essent l’1 en
menor i el 9 del major.
És imposible trobar una forma
pura de somatotipus...per
exemple 1-1-9.
La lectura es fa a partir de
X = ECTO - ENDO
Y = 2 MESO - (ECTO +
ENDO)
41. Mesomorfia
Endomorfia Ectomorfia
CLASSIFICACIÓ DE SUBJECTE EN FUNCIÓ
DE LA LOCALIZACIÓ.
• Endomorfos, Mesomorfos i Ectomorfos balancejats.
• Mesomorfo-Endomorfo.
• Mesomorfo-Ectomorfo.
• Endomorfo-Ectomorfo.
• Prefix del component més allunyat + Sufix del més proper.
– Meso-Endomorfo
– Endo-Mesomorfo
– Ecto-Mesomorfo
– Meso-Ectomorfo
– Endo-Ectomorfo
– Ecto-Endomorfo
