UNIDAD DIDÁCTICA PROGRAMACIÓN 2017

1. Índex
IDEA GLOBAL ........................................................................................................................... 2
DIAGNÒSTIC INICIAL .............................................................................................................. 3
Anàlisis de l’entorn.............................................................................................................. 3
Marc teòric ............................................................................................................................. 5
Característiques del aprenents ........................................................................................ 7
Resum ..................................................................................................................................... 8
OBJECTIUS................................................................................................................................ 9
CONTINGUTS ............................................................................................................................ 9
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT – APRENENTATGE .................................................... 11
ACTIVITASTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ........................................................................ 14
Avaluació del primer objectiu......................................................................................... 14
Avaluació segon objectiu: ............................................................................................... 15
Avaluació tercer objectiu:................................................................................................ 16
Avaluació quart objectiu .................................................................................................. 17
Avaluació cinquè objectiu................................................................................................ 18
Avaluació sisè objectiu..................................................................................................... 19
Exemple d’instrument d’avaluació:............................................................................... 20
TEMPORALITZACIÓ .............................................................................................................. 21
ESTRATEGIES DIDÀCTIQUES............................................................................................ 22
Exemple de sessió:............................................................................................................ 24
CONCLUSIONS ....................................................................................................................... 25
BIBLIOGRAFÍA........................................................................................................................ 27

2. 2
IDEA GLOBAL
La nostra TLE esta encarada dins d’un centre esportiu amb una gran varietat de
nivells. Per a això presentarem 3 unitats didàctiques, totes elles aquàtiques.
Les tres unitats didàctiques són: Iniciació esportiva, rendiment esportiu i per últim
salut i benestar.
Hem escollit aquest àmbit esportiu ja que tots el integrants del l’equip hem tingut
alguna relació amb el món de l’activitat aquàtica i creiem que ho podem fer bé i
amb una bona estructura de cadascuna de les unitats didàctiques.
Diferenciant el TLE amb la nostra pròpia Unitat Didàctica, nosaltres ens
encarregarem de la unitat didàctica del rendiment en el medi aquàtic. Per
realitzar aquesta unitat didàctica treballarem amb nadadors i nadadores a partir
de 14 anys, principalment de 14 a 16 anys.
Plantejarem uns objectius per a desenvolupar una eficàcia tècnica i un condició
física òptima per a aconseguir el màxim rendiment dins el medi aquàtic. Aquests
objectius seran globals per tot el grup i s’hauran d’adaptar segons l’evolució de
cada nadador, de manera que arribin a la competició en un estat de forma òptim.
Per a veure la evolució i el progrés dels nostres nadadors, plantejarem uns tests
i observacions que durem a terme al llarg de les sessions.
Pel desenvolupament d’aquesta unitat didàctica utilitzarem una metodologia
mixta degut a la varietat de continguts que treballarem. Hem escollit aquesta, ja
que considerem que es la més adequada per a aconseguir el màxim aprofitament
de tots els continguts.
Finalment per avaluar si hi ha hagut una progressió utilitzarem els resultats
(temps) obtinguts després del període d’entrenament, i els tests i observacions,
per determinar la condició física en el moment de la competició objectiu i els
aspectes de conducta que volem en els nostres nedadors.

3. 3
DIAGNÒSTIC INICIAL
Anàlisis de l’entorn
Per poder realitzar el diagnòstic de l’entorn i tenir una visió global i poder avaluar
de manera mes precisa la viabilitat de la nostra Unitat Didàctica, hem utilitzat
l’eina de l’anàlisi D.A.F.O que ens permetrà conèixer els punts forts i dèbils
interns i d’altra banda les amenaces i oportunitats externes que ens dona aquest
projecte.
ANÁLISIS INTERN ANÁLISIS EXTERN
DEBILITATS AMENACES
 Les instal·lacions són de
l’ajuntament
 Els horaris de les activitats
programades no depenen de
nosaltres
 Altres clubs de natació
 Altres centres de Fitness
 La platja a l’estiu
 La opinió dels Stakeholders
FORTALESES OPORTUNITATS
 Experiència realitzant activitats
i entrenaments en el medi
aquàtic
 La situació geogràfica del club
 Donar a conèixer el club
 Donar a conèixer la nostra
programació

4. 4
 Disposició de tot el material
necessari per a realitzar la
Unitat Didàctica
 Augmentar el numero de socis
del club
 Canviar la opinió de
Stakeholders a favor nostre.
El fil conductor de la nostre de la nostra Unitat Didàctica es el medi aquàtic, en
el nostre cas amb nadadors i nadadores d’entre 14 i 16 anys i en el nostre treball
consisteix en la millora de la seva eficiència tècnica i rendiment a l’aigua.
En quant a la situació del centre en el qual realitzarem la nostra Unitat Didàctica
un cop finalitzada, es tracta d’un club de natació anomenat Niconivi (centre
municipal) situat en el barri de Fondo de Santa Coloma de Gramenet. En aquest
barri observem que hi ha molt nen i nena d’entre 14 i 16 anys que ha acabat la
natació escolar o esta a punt i els hi agradaria seguir nedant.
Aquest club disposa de diverses instal·lacions, les quals són:
 Piscina olímpica ( 10 carrils de 50m de llarg i 2m de profunditat)
 Piscina amateur (8 carrils de 25m de largo + 1,50m de profunditat)
 Piscina recreativa (15x15m + 1,30m - 1,50m de profunditat)
 Sala de fitness (petita sala amb material bàsic de peses, i politges)
 Magatzem: disposa de tot tipus de material per a treballar en el medi
aquàtic (aletes, xurros, manuelles, taules, etc.)

5. 5
Marc teòric
La natació és l'acció de flotar i desplaçar-se per un medi aquàtic amb el moviment
dels segments corporals. A més, també té una vessant esportiva, quan la finalitat
és competir. Serà en aquesta part os es centrarà la nostra unitat didàctica.
L'estil més ràpid de la natació es el crol. Això té que veure amb que és el que
menys resistència ofereix a l'aigua (Arellano, 2010). Per això es l'estil que més
s'utilitza durant un entrenament. La nostra programació va encaminada a la
millora d’aquest estil. En el cas de la nostra UD, la temporalització es delimita a
les últimes 3 setmanes abans de la competició objectiu, a principis de desembre,
aquest cicle està al començament de la temporada i és el primer gran objectiu
d’aquesta, que s'allargarà fins juliol. Per això les últimes 3 setmanes seran tan
importants. Degut a que tota la base aeròbica que hem fet durant la primera part
de la temporada cal transformar-la en velocitat i potencia per tal de rendir al
màxim en la competició.
La capacitat aeròbica serveix per augmentar el temps que podem mantenir una
intensitat a nivell d’Umbral aeròbic i accelerar la recuperació de les càrregues
d'entrenament (Solé, 2016). Per això aquest microcicle haurà de venir d’un previ
entrenament de capacitar aeròbica. Ja que aquest serà la que permetrà als
nedadors suportar les altes cargues del treballs anaeròbics d’aquest període.
A més d'això, la natació es un esport que combina molt la part aeròbica i
anaeròbica en quasi totes les proves de piscina, només els extrems (50 i 1500
metres, hi ha un gran predomini d'un dels sistemes). Així que degut a això,
haurem de treballar la via aeròbica i anaeròbica per tal d'aconseguir el màxim
rendiment.
Aquest microcicle serà el període competitiu d’un disseny convencional d'un
cicle per l'entrenament bàsic (Navarro, Oca, Castañon, 2003). On el període
preparatori durarà 12 setmanes (8 general, on cercarem més volum, treball
aeròbic i exercicis de velocitat i 4 específic, on el volum es reduirà una mica per
augmentar el treball d'A3, TOLA i MPLA) més una setmana de període

6. 6
competitiu, on el principal serà descansar i aconseguir sensacions bones de cara
a la competició. Tot i que la setmana 12 serà de transició entre un període i l'altre.
Així doncs, la nostra programació comprendrà les ultimes dues setmanes de cicle
específic més la setmana precompetitiva i és aquí on hem d’aconseguir un estat
de forma òptim amb un pic de forma per rendir al nostre màxim.
A banda de l'aspecte físic i psicològic, la natació és un esport que es du a terme
en un medi diferent i amb un moviment cíclic, així que l'aspecte tècnic es força
important ja que si un error es repeteix en cada braçada, es perd molta energia.
És per això que al llarg de tota la temporada s'anirà treballant la tècnica (aspectes
propulsius, de posició, etc.) per tal donar als nedadors la posibilitat de millorar la
seva tècnica i aprofitar al màxim la seva despesa energètica. La tècnica es pot
treballar de forma activa o pasiva quan s'està treballant la especialització (Solé,
J & Joven, A (1997) Planificación del entrenamiento técnico en la natación
competitiva. Apunts Vol. 47. Pàg 88-95.). En la primera, el nedador repetirà de
forma correcta un moviment determinat fins assimilar-lo. Mentre que en la
segona, el nedador mirarà vídeos per entendre la tècnica que busca i poder
imitar-lo a l'aigua. En la nostra programació, volem que es faci una bona tècnica
a velocitats molt elevades així que les correccions durant l’exercici no seran
possibles. Degut a aquesta situació s’emprarà la forma passiva i es cercarà una
millora de la tècnica a través del nombre de braçades (si aprofitem millor la
tècnica, impulsarem més per cada braçada i es reduirà el nombre d’aquestes en
un espai determinat).
Les diferències entre un test en piscina de 25 metres o de 50 metres es bastant
significativa (Trinidad, A & Lorenzo, A (2012) Análisis de los indicadores de
rendimiento en las finales europeas de natación en pruebas cortas y en estilo
libre. Apunts. N.º 107, 1.er trimestre, pp. 97-107). És per això que tots els nostres
tests es faran en la piscina de 25 metres ja que és en la qual tenim horaris
regulars assignats i ens assegurem poder fer-lo el dia i hora que nosaltres volem.

7. 7
Característiques del aprenents
Amb nosaltres tenim un grup de 15 nedadors, 9 dones y 6 homes. Les edats de
les noies són d'entre 14 i 17 anys (2 de 14, 2 de 15, 4 de 16 i 1 de 17), els
nedadors masculins van des dels 15 anys fins el 18 (1 de 15, 4 de 16 i 1 de 18).
Tot el grup ha estat al nostre club des dels inicis de la seva trajectòria competitiva,
als 8-9 anys. I ara, estan al grup de més nivell del nostre club el qual entrena per
fer un bon paper en els campionats autonòmics i si es possible, aconseguir
alguna mínima per participar als nacionals, però no com a objectiu principal.
És un grup molt cohesionat i jerarquitzat on els nedadors majors fan de referents
a la resta. Per això hem de mantenir motivats als mes grans i ensenyar-los a
transmetre la mateixa il·lusió que ells tenen pel seu esport. El respecte entre
nedadors i entrenadors haurà de ser molt important, tot i que el fet d'haver-los
vist des de que eren petits fa que hi hagi molt confiança i es pugui treballar molt
i molt bé. El nostre grup està a la 4 etapa segons la el model de desenvolupament
d'un grup de Tuckman (Tuckman, 1977). Més que un grup de persones que
entrenen és un equip on s'ajuden mútuament per aconseguir el millor de tots.
Això pot ser degut a que al llarg del anys tots han tingut moments millors i pitjors,
així que es coneixen dels moments bons i dolents i es recolzen entre ells. Tots
volen el millor pels seus companys.
El grup ja porta dos anys entrenant junts, i ara que els més petits tenen una edat
apropiada i tots han entrat en l'adolescència, volem fer un canvi quantitatiu i
qualitatiu per a que el rendiment conjunt del grup faci un increment important.
Per això treballarem en la part inicial la força màxima per crear una transferència
positiva al nedar a alta velocitat. A partir de l'adolescència els nivells de
testosterona entre dones i homes. Això fa que el treball de força entre ambdós
sexes hagi de ser diferent pel desenvolupament d'aquesta qualitat (Weineck,
1988).

8. 8
Resum
El nostre treball es caracteritza per tenir una organització bastant marcada. Això
es degut a que tenim les instal·lacions i coneixem el grup de treball i com ha
evolucionat. Es a dir, podem preparar-ho tot abans de l’inici del període i adaptar-
lo segons cada nedador.
Aquest grup ja porta anys treballant amb nosaltres, per això ens podem marcar
una sèrie d’objectius de rendiment durs que ens apropin a l’estat de forma ideal
a la competició objectiu. Objectius per millorar la vía anaeròbica per tal de
desenvolupar altes velocitats i ritmes considerablement elevats seran els més
importants durant aquest període. Treballem amb un grup cohesionat i que
s’ajuda per això podrem fer-los treballar en equip i amb càrregues considerables.
Això és primordial en aquesta UD ja que el treball que durem a terme per
aconseguir els objectius (sobretot anaeròbics) serà força dur. Amb això podrem
introduir també en treball de valors, ja que durant aquest tipus de sessions, si el
grup està unit i s’anima, els resultats dels entrenaments serà molt millor
(entrenaments d’alta intensitat amb molt descans). A més, és un grup que
treballa molt bé, i creiem que ja es hora que passi de ser un espectador del
procés a un protagonista d’aquest. Per això també ens hem marcat objectius
conceptuals, per a que entenguin millor el que fan i perquè, i s’apropin una mica
més al món de la natació de competició. I l’equip passi de ser només els
nedadors i apart els entrenadors a un equip de conjunt (nedadors + entrenadors).
Es per aquest fet de treballar la cohesió grupal i el respecte que ens hem marcat
objectius difícils i durs. Pensem que l’equip està en un estat en el qual els pot
afrontar amb bones opcions d’ensurtir-se.
Per finalitzar, després de realitzar aquest diagnòstic en adonem, que hem de
tenir en compte que som un club i per tant, tenir present que molts dels alumnes
que avui dia faran cursets de natació o iniciació a la natació, després poden
acabar realitzant les nostres classes de rendiment, o el nostres nadadors de
grans, fer les classes de gent gran. I aquest es el procés que hem volgut plasmar
en el nostre TLE o projecte i que duem a terme en les 3 Unitats Didàctiques.

9. 9
OBJECTIUS
L’aprenent al finalitzar la Unitat Didàctica ha de ser capaç de...
1. Millorar el temps acreditat en 100 metres estil lliure entre un 1 i 3%.
2. Tolerar una major quantitat d'àcid làctic després de 2x50 metres crol a
màxima intensitat.
3. Reduir el nombre de braçades emprades en 25 metres estil crol a màxima
velocitat.
4. Assolir un ROM d'espatlles en extensió de 80º i de 30º en flexió plantar de
turmells.
5. Diferenciar les parts d'un entrenament i la funció de cadascuna.
6. Crear una atmosfera d'equip tant en entrenaments com en competicions.
CONTINGUTS
Per poder assolir els diferents objectius abans redactats, necessitarem els
següents continguts:
 Tolerància de nivells de lactat més elevats
 L’aeròbic intens
 La tolerància al lactat
 La màxima producció de lactat
 La velocitat màxima
 Reducció del número de braçades
 Les remades (agafada, estrebada i empenta)
 La batuda de peus
 El recobrament
 Els contrastos
 Assoliment d’un ROM d’espatlles major
 Els estiraments dinàmics
 Els estirament estàtics
 Els estiraments passius

10. 10
 Assoliment d’un ROM major de turmells
 Els estiraments dinàmics
 Els estirament estàtics
 Els estiraments passius
 La diferenciació de les parts d’una sessió d’entrenament de natació i la
funció de cadascuna.
 La part inicial o escalfament
 La part principal
 La part final o tornada a la calma
 Actitud durant l’entrenament i la competició amb totes les persones
relacionades.
 El respecte
 L’autocontrol
 El companyerisme

11. 11
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT – APRENENTATGE
1. Preguntes al final de l'entrenament per que el nedadors vagin arribant a
conclusions sobre el perquè de cada entrenament i la funció de cadascun
dels exercicis que fem
 Per exemple. Per què creieu que el primer exercici dels
entrenaments es sempre suau? "Per a que el cos escalfi i vagi
entrant progressivament a la intensitat de l'entrenament"
(Valoració Inicial)
2. Treball de contrastos per tenir una major sensibilitat amb l'aigua i aprofitar
al màxim cada braçada.
 Per exemple, 2x300 100 crol + 100 esquena + 100 crol. Primera
repetició amb pala esquerra i aleta dreta i segona repetició a
l'inrevés.
3. Sèries de velocitat per activar abans d'un esforç i augmentar la capacitat
de desenvolupar grans velocitats en series curtes.
 Per exemple 4x25m a màxima velocitat amb 2' de
descans.(valoració formativa)
4. Realització d'estiraments estàtics després de nedar per tal de relaxar
músculs i guanyar una mica de flexibilitat
 Per exemple agafar-se les mans i posar-les a la paret formant un
angle amb el cos que cada cop sigui major. (valoració formativa)
5. Estiraments dinàmics de les espatlles per escalfar i fer més flexible
l'articulació.
 Per exemple amb un braç vertical cap a dalt i l'altre cap a baix anar
intercanviant la posició arribant al màxim rang de moviment per
davant del cos.

12. 12
6. Estirament estàtic de l'articulació del turmell, tan abans com després de
l'entrenament.
 Per exemple el peu al terra per la part dorsal i formant un angle de
180º entre la tíbia i el peu.
7. Realització d'exercicis amb el mètode intervàlic llarg per poder treballar
diferents aspectes del nedo a una mateixa intensitat.
 Per exemple 4x600 les series imparelles, estils c/100 i les pars 100
tècnica 50 crol bilateral.
8. Potenciació de la batuda durant el nedo per tal d'aconseguir una bona
impulsió degut a l'acció de cames, que repercutirà en la posició corporal i
la força propulsora.
 Per exemple 2x200 cames 75 A1 + 25 fort
9. Potenciació de la batuda amb aletes per millorar la força i augmentar
l'ADM de turmell degut a la força que implica el moviment.
 Per exemple 8x50 c/1' cames amb tabla i aletes.
10.Exercicis de remades per treballar les diferents parts de la braçada i
aconseguir una millor coordinació del moviment i força d'impulsió.
 Per exemple 400m fent 25 remada d'agafada + 25 remada de
tríceps + 50 crol bilateral
11.Coordinació de la braçada amb el recobrament per tal que el nedo sigui
fluid i l'eficiència del moviment sigui màxima.
 Per exemple, punt mort. 4x100 25 amb un braç, 25 amb l'altre, 25
parant ambdós al davant i 25 crol allargant molt.
12.Xerrades sobre motivació, companyerisme i valors del nostre esport per a
que siguin protagonistes d'una bona atmosfera de treball i respecte.
 Per exemple, ensenyar que no s'ha de donar l'esquena a la piscina
si hi ha companys, encara que no del mateix club, competint.

13. 13
13.Realització d'intervàlics curts, mitjos i llargs per apropar l'umbral anaeròbic
al VO2max i millorar la capacitat aeròbica que es reflectirà en una major
velocitat de nedo amb la mateixa concentració d'àcid làctic. També
augmentarà el temps límit que es pot mantenir la intensitat de VO2max.
 Per exemple 20x50m al 90% de la FCmax sortint cada 1'.
(valoració formativa)
14.Treball de tolerància al lactat per augmentar la capacitat de tamponar els
metabòlits produïts en la anaerobiosi i poder suportar majors nivells d'àcid
làctic en sang.
 Per exemple 5x100m al 90% de la velocitat màxima de la distància
con 3' de descanso (valoració formativa)
15.Treball de màxima producció de lactat per tal de augmentar la quantitat
d'energia produïda per unitat de temps per mitjà de l’anaerobiosi làctica.
 Per exemple 4x50m al 100% de la velocitat màxima de la distància
amb 3' de recuperació.
16.Realització d'exercicis amb el mètode continu harmònic extensiu per
millorar la eficiència aeròbica de l'esportista.
 Per exemple 1x2000 variant estils, tècnica i cames.

14. 14
ACTIVITASTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Avaluació del primer objectiu
1. Millorar el temps acreditat en 100 metres estil lliure entre un 1 i 3%.
Activitat d’avaluació 1: Per avaluar aquest objectiu ens basarem en el temps
aconseguit en la prova de 100 metres lliure que tots els nedadors faran en la
competició objectiu de principis de desembre. Com temps previ agafarem el
millor temps que hagin fet en una competició (millor marca personal).
Valoració qualitativa: en aquest test observarem
 Millora del temps acreditat
Valoració quantitativa: tenint en compte que la Fc max. pot variar despres d’un
període d’entrenament.
Millora de temps Puntuació
> 3% Molt bé
1% - 3% Bé
< 3% Malament

15. 15
Avaluació segon objectiu:
2. Tolerar una major quantitat d'àcid làctic després de 2x50 metres crol a
màxima intensitat.
Activitat d’avaluació 2: per avaluar aquest objectiu el que realitzarem serà un
test de lactat. Aquest test el realitzarem al principi del procés d’entrenament i al
final i compararem el resultat. En aquest test volem que el nadador sigui capaç
de nadar a una mateixa intensitat tolerant una major quantitat de lactat. El que
farem seran 2x75 amb 30’’ de descans entre series. Mesurarem el lactat al final
de la sisena sèrie.
Avaluació qualitativa: en aquesta part realitzarem una sèrie de preguntes per
saber si el nadador esta en un estat òptim per poder mesurar un esforç màxim i
una tolerància al lactat. Es faran una pregunta abans i una després del test.
Pregunta 1  Com et sents avui?
Molt bé Bé Regular Malament Molt malament
Pregunta 2  Has donat el teu màxim?
SI NO
Avaluació quantitativa:
Puntuació
8 - 10 Malament
10 - 13 Regular
13 - 15 Bé
Medició
lactat
(mmol/L)
Tolerància al lactat

16. 16
Avaluació tercer objectiu:
3. Reduir el nombre de braçades emprades en un 25 estil crol a màxima
velocitat.
Activitat d’avaluació 3: Per aquest test es durà a terme un exercici de 5x25 crol
a màxima velocitat i es farà la mitjana de les braçades emprades en cadascuna
d’elles. Al començament del període es va fer un test igual per tal de tenir un
nombre de braçades inicial i un temps inicial i serà a partir d’aquests resultats
mesurarem la progressió dels esportistes. És important que els esportistes no
sàpiguen que els hi mesurarem les braçades per tal que no modifiquin el seu
estil.
Avaluació qualitativa:
 Nombre de braçades
 Temps
Avaluació quantitativa:
Més
Igual
Menys
Més
Igual
Menys
1
2
3
Total ……/6
Nº de Braçades
Temps
Braçades Test Inicial
Temps Test Inicial
Nadador/a
1
2
3

17. 17
Avaluació quart objectiu
4. Assolir un ROM d'espatlles en extensió de 80º i de 30º en flexió plantar de
turmells.
Activitat d’avaluació 4: Per avaluar aquest objectiu, després d’haver treballat la
flexibilitat durant el període d’entrenament, el que utilitzarem el programa
Kinovea per a mesurar els angles de les articulacions abans i després del període
d’entrenament. Mesurarem els angles de les articulacions fora de l’aigua. Per a
realitzar aquesta avaluació el que farem es gravar al nadador. El nadador
s’estirarà en un banc, amb la panxa al banc i amb els braços paral·lels al cos
intentarà portar un pal fins a la nuca per i així observarem l’articulació de
l’espatlla, l’angle que mesurem es el que forma l’esquena amb els braços. Per a
mesurar la del turmell, el nadador s’asseurà a terra amb les cames estirades i
els talons tocant a terra, i estirarà la punta dels peus i l’angle que mesurem es el
que forma la planta del peu amb el terra.
Avaluació qualitativa: En aquest test nomes observarem:
 Millora la seva flexibilitat
 Es manté la flexibilitat
 Disminueix la seva flexibilitat
Avaluació quantitativa:
En aquesta part mes quantitativa el que mesurarem serà la quantitat de graus
que ha millorat el nadador.
Puntuació
90º - 75º Bé
75º - 60º Regular
60º - 45º Malament
40º - 30º Bé
40º - 50º Regular
50º - 60º Malament
Articulació
escapular
Millora de la Flexibilitat
Articulació
del turmell

18. 18
Avaluació cinquè objectiu
5. Diferenciar les parts d'un entrenament i la funció de cadascuna.
Activitat d’avaluació 6: Per avaluar aquest objectiu, el que proposarem als
nedadors, seran diferents exercicis abans de començar una sessió, i ells
mateixos hauran de col·locar-los on creguin que va cadascun dels exercicis,
d’aquesta manera podrem observar si han interioritzat les parts d’una sessió i
que treballem en cada una d’elles. Cada dia ho farà un alumne i comptabilitzarem
quants exercicis es capaç de col·locar correctament.
Avaluació qualitativa:
Parts d’una sessió:
 Part inicial
 Part principal
 Part final
Avaluació quantitativa:
Nadador
Exercicis Correctes Puntuació
0-3 0.5
3-5 1
5-8 1.5
8-10 2

19. 19
Avaluació sisè objectiu
6. Crear una atmosfera d'equip tant en entrenaments com en competicions.
Activitat d’avaluació 5: Per avaluar aquest objectiu utilitzarem un full
d’observació en el qual avaluarem a cada nadador, i així nosaltres podrem
observar si les diferents dinàmiques de grup han fet efecte.
Avaluació qualitativa:
 Respecte pel company
 Respecte per l’entrenador
 Educació al dirigir-se a qualsevol persona en una competició
 Actitud ens els entrenaments
 Acceptació de les correccions del cos tècnic.
Avaluació quantitativa:
SI 2 punts
NO 0 punt
SI 2 punts
NO 0 punt
SI 2 punts
NO 0 punt
SI 2 punts
NO 0 punt
SI 2 punts
NO 0 punt
Educació al dirigir-se a qualsevol
persona en una competició
Actitud en els entrenaments
Respecte pel company
Respecte per l'entrenador
Acceptació de les correccions del cos
tècnic
Observació dels aspectes actitudinals

20. 20
Exemple d’instrument d’avaluació:
SI
NO
SI
NO
SI
NO
SI
NO
SI
NO
Nadador
Entrenador
Dia
Hora
4. Actitud ens els entrenaments
5. Acceptació de les correccions del cos tècnic.
Puntuació Total
4. Actitud ens els entrenaments
5. Acceptació de les correccions del cos tècnic.
Avaluació
Quantitativ
a
*Es donaran dos punts per a cada valoració positiva
1. Respecte pel company
2. Respecte per l'entrenador
3. Educació al dirigir-se a qualsevol persona en una
competició
Objectiu 6. Crear una atmosfera d'equip tant en entrenaments com en competicions.
Activitat
d'avaluacio
Full d'observació del nadador
Criteris
d'avaluació
1. Respecte pel company
2. Respecte per l'entrenador
3. Educació al dirigir-se a qualsevol persona en una competició

21. 21
TEMPORALITZACIÓ
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19
Crear una atmosfera d'equip tant en entrenaments com en competicions. X X X X X X X X X X X X X X X X X X
Diferenciar les parts d'un entrenament i la funció de cadascuna. X X X X X X X X X X X X X X X X X X
Reduir el nombre de braçades emprades per 25 al 75% d'intensitat durant un 400
estil crol.
X X X X X X X X X
Mantenir un ritme de nedo major amb la mateixa freqüència cardíaca durant 400
metres estil crol.
X X X X X X X X X X X X
Assolir un ROM d'espatlles en extensió de 100º i de 10º en flexió plantar de turmells X X X X X X X X X X X X X X X X X X
Tolerar una major quantitat d'àcid làctic després de 2x50 metres crol a màxima
intensitat.
X X X X X X X X X
Manteniment d’un ritme de freqüència cardíaca X X X X X X X X X X X X X X X X X X
Reducció del numero de braçades X X X X X X X X X
La diferenciació de les parts d’una sessió d’entrenament de natació i la funció
de cadascuna.
X X X X X X X X X X X X X X X X X X
Actitud durant l’entrenament i la competició amb totes les persones
relacionades.
X X X X X X X X X X X X X X X X X X
Assoliment d’un ROM d’espatlles major X X X X X X X X X X X X X X X X X X
Assoliment d’un ROM major de turmells X X X X X X X X X X X X X X X X X X
Tolerància de nivells de lactat mes elevats X X X X X X X X X
1. Preguntes al final de l'entrenament per que el nedadors vagin arribant a
conclusions sobre el perquè de cada entrenament i la funció de cadascun dels
exercicis que fem.
X X X X X X X X X X X X X X X X X X
2. Treball de contrastos per tenir una major sensibilitat amb l'aigua i aprofitar al
màxim cada braçada.
X X X X X X X X X X X X X X X X X X
3. Sèries de velocitat per activar abans d'un esforç i augmentar la capacitat de
desenvolupar grans velocitats en series curtes.
X X X X X X X X X X X X X X X X X X
4. Realització d'estiraments estàtics després de nedar per tal de relaxar
músculs i guanyar una mica de flexibilitat
X X X X X X X X X X X X X X X X X X
5. Estiraments dinàmics de les espatlles per escalfar i fer més flexible
l'articulació.
X X X X X X X X X X X X X X X X X X
6. Estirament estàtic de l'articulació del turmell, tan abans com després de
l'entrenament.
X X X X X X X X X X X X X X X X X X
7. Realització d'exercicis amb el mètode intervàlic llarg per poder treballar
diferents aspectes del nedo a una mateixa intensitat.
X X X X X X X X X X X X
8.Potenciació de la batuda durant el nedo per tal d'aconseguir una bona
impulsió degut a l'acció de cames, que repercutirà en la posició corporal i la
força propulsora.
X X X X X X X X X
9. Potenciació de la batuda amb aletes per millorar la força i augmentar l'ADM
de turmell degut a la força que implica el moviment.
X X X X X X X X X
10. Exercicis de remades per treballar les diferents parts de la braçada i
aconseguir una millor coordinació del moviment i força d'impulsió.
X X X X X X X X X
11. Coordinació de la braçada amb el recobrament per tal que el nedo sigui
fluid i l'eficiència del moviment sigui màxima.
X X X X X X X X X
12. Xerrades sobre motivació, companyerisme i valors del nostre esport per a
que siguin protagonistes d'una bona atmosfera de treball i respecte.
X X X
13.Realització d'intervàlics curts, mitjos i llargs per apropar l'umbral anaeròbic
al VO2max i millorar la capacitat aeròbica que es reflectirà en una major
velocitat de nedo amb la mateixa concentració d'àcid làctic. També
augmentarà el temps límit que es pot mantenir la intensitat de VO2max.
X X X
14. Treball de tolerància al lactat per augmentar la capacitat de tamponar els
metabòlits produïts en la anaerobiosi i poder suportar majors nivells d'àcid
làctic en sang.
X X X
15. Treball de màxima producció de lactat per tal de augmentar la quantitat
d'energia produïda per unitat de temps per mitjà de l’anaerobiosi làctica.
X X X
16. Realització d'exercicis amb el mètode continu harmònic extensiu per
millorar la eficiència aeròbica de l'esportista.
X X
Activitat d'avaluació 1 X
Activitat d'avaluació 2 X
Activitat d'avaluació 3 X
Activitat d'avaluació 4 X X X
Activitat d'avaluació 5 X X X X X X X X X X X X X X X
Activitat d'avaluació 6 X X
AVALUACIÓ SUBJECTIVA
Setmana 13
En la nostra temporalització al final posem una evaluació subjectiva en forma de semàfor. En el excel posarem un 3 un 2 o un 1 segons haguem aconseguit fer el que
volíem en aquella sessió, apareixent així el semàfor. (3 verd, 2 taronja i 1 vermell). En la imatge podeu veure l’exemple.
CONTINGUTSACTIVITATSD'ENSENYAMENT-APRENENTATGEAVALUACIÓ
Setmana 11 Setmana 12
TEMPORALITZACIÓ
OBJECTIUS

22. 22
ESTRATEGIES DIDÀCTIQUES
Per aquesta UD hem decidit emprar una metodologia mixta. Això és degut a que
durant el període d'entrenament, hi haurà tasques, exercicis, etc. bastant
diferents i creiem que és la millor forma de adequar el treball dels nedadors. Per
exemple per a la part tècnica emprarem una metodologia més analítica per poder
fixar-nos en els petits detalls i millorar els errors tècnics. En el costat oposat, les
series a ritme de competició o a altes velocitats es treballaran de forma global i
ens fixarem en tots els aspectes a l’hora per tal de que el nedador aconsegueixi
una millora de la coordinació de sistemes i pugui desenvolupar el seu màxim
rendiment.
- Estils d'ensenyament:
Segons els estils d'ensenyament de Muska Mostton, la forma d'organitzar
l'ensenyament i les sessions repercutirà de forma directa en el resultat de
l'ensenyament. Per això pensem que es molt important decidir quin estil volem
emprar per cada cosa.
La nostra posició respecte al rendiment és que ha de ser de l'estil comandament
directe degut a que són treballs durs i molt establerts i els esportistes cal que
siguin la direcció que marca l'entrenador. Amb això no defensem que sigui com
una dictadura i que es vegi als esportistes com màquines. La part humana i
entendre que no tots els dies estan igual creiem que és bàsic per aconseguir una
millor progressió, però seguint els entrenaments que l'entrenador marca i adapta
a cada situació.
Tot i això, defensem que hi haurà continguts i objectius que amb un estil més
participatiu podran ser assolits d'una forma més útil i ràpida. Per exemple els
valors i coneixements teòrics sobre l'entrenament els treballarem amb un estil de
descobriment guiat. Hem decidit aquesta posició ja que pensem que si els
esportistes descobreixen per ells mateixos aquests coneixements (amb la nostra
ajuda) se'ls hi quedarà més marcat que si li expliquem el perquè de cada cosa.
A més, la introducció de valors i normes, fent preguntes entre tots i explicant com
es senten, etc. es podrà arribar a una posició on entenguin cada sensació i

23. 23
interioritzin els valors del nostre esport. Es sentin part d'aquest, i no una part
externa de l'esport i el procés.
- Organització:
Respecte a l'organització, igual que en els apartats anteriors, hem decidit establir
organitzacions diferents segons els tipus de treballs. En definitiva emprarem dos
formes organitzatives (tenint en compte que tindrem 3 carrils la majoria de dies):
1) Pels treballs d'A1, tècnica (series llargues)... En definitiva els que es fan a un
ritme més baix, dividirem el grup per ritmes, es a dir carril 1 pels més lents i el
carril 3 pels més ràpids. Amb això volem aconseguir que tots tinguin llibertat per
nedar al seu ritme i en cap cas es per discriminar els més lents. És bàsicament
que si posem un molt ràpid amb el més lent, cap dels dos farà els exercicis bé ja
que estaran més temps avançant-se i creuant-se.
2) Als treballs de series on es faran series més curtes i amb descansos, on no
importa tant l'aspecte tècnic com el ritme i intensitat, organitzarem el grup segons
sortides. Això vol dir que els 3 més ràpids es posaran cadascú a un carril, els
segons 3 al darrera, i així successivament. Amb això potenciarem el treball en
equip ja que al nedar amb gent al costat del teu ritme s’esforçaran més.
A més de la organització de l’espai hem de destacar que els nostres nedadors
porten el seu propi material (aletes, fusta, pales…) i nosaltres només posarem
una pissarra, un retolador i cronòmetres per dur a terme les sessions.

24. 24
Exemple de sessió:
GRUP: Rendiment 1 DATA: 23/11/2017
PERÍODE: Específic MICROCICLE: Competitiu
OBJECTIUS PRINCIPALS: Reduir el nombre de braçades a un 25 màxima intensitat
Escalfament general:
10' movilitat articular
3 x ( 8 flexions + 10 squats + 15 tríceps)
Escalfament específic:
2x (300 metres (100 crol – 50 esquena – 100 crol – 50 braza) + 2x75 estils sense crol)/20”
Treball técnic + activació:
5x400 /30”
imp: 100 cames + 100 punt mort + 100 respiració bilateral + 100 progresiu últim 25 fort
par: estils 25 cames + 50 tècnica + 25 complet
Part principal:
2x (4x 25/ 2')/3'
400 A3 (IMPORTANT NEDAR AGAFANT AIGUA)
Tornada a la calma:
300 A1 treball hipoxia (100 c/3 – 50 c/7 – 100 c/5 – 50 c/7)
200 molt suaus
Observacions:

25. 25
CONCLUSIONS
Després d'estudiar tot el que hem elaborat al llarg de la programació hem arribat
a una sèrie de conclusions.
Primer de tot creiem que per a ser la nostra primera programació té una
estructura i fonaments teòrics adequats. I basant-nos en els coneixements que
tenim fins ara, molt bona temporalització de cara a aconseguir els nostres
objectius. Tota la UD s'ha pensat de forma que els nostres nedadors no
s'avorreixin i aconsegueixin anar progressant en tot moment.
Tot i això, sabem que possiblement si veies la UD un entrenador d’elit de natació,
podria canviar bastant per ajustar millor les càrregues o els exercicis. Però al dia
d'avui, aquesta es la nostra millor solució al pla establert. Només caldria portar-
la a la pràctica i veure quant ens allunyem de la realitat, mantenint o canviant
parts segons com es desenvolupés.
A més, més allà de que la programació sigui més correcta o menys, el que trèiem
d'aquesta és que ens ha fet pensar, i cercar. Després de dur a terme aquesta
UD tenim més coneixements teòrics del àmbit de rendiment degut a la consulta
de llibres i pàgines web que pensem que ens ajudaran molt per acabar el grau i
en el nostre futur laboral.
Com a punt feble de la nostra UD, crec que podrien estar les activitats
d'avaluació, ja que a l'hora de proposar-les creiem que ens aportaran el que
volem saber, però hauríem de posar-les en pràctica per veure si son adients o
no ens aporta tot el que necessitem. Malgrat això, crec que són una part petita
(encara que important) però després de dur a terme la UD una vegada es podrien
ajustar aquestes de forma senzilla i donar un salt de qualitat en tota la nostra
programació. A més el resultat d’aquesta UD creiem que estaría molt condicionat
pel treball del mesos anteriors així que tindríem que estudiar tot el context per
veure si és adient o com afrontar els mesos anteriors per a que aquesta UD tingui
èxit.
Un altre punt que volem destacar és la nostra implicació i les ganes que ens ha
aportat aquest treball per posar-la en pràctica. Ja que la hem creat al 100%
nosaltres (amb el guió de l'assignatura) i la sentim com nostra. Amb això volem

26. 26
dir que seria un orgull dur-la a terme i que donés un bon resultat. Això voldria dir
que tot el treball que hem fet ha valgut la pena, o si més no, que després de dur
a terme aquesta programació ens doni les claus per a corregir-la i que sigui una
eina útil per altres professionals.
Finalment, hem arribat a la conclusió que estigui com estigui la UD, el que està
clar és que ha estat l'inici d'un camí molt llarg, i que afrontem amb il·lusió. És a
dir, és el punt de partida a l'hora de pensar el nostres treballs, projectes,
sessions... I crec que ens ha canviat la mentalitat, a partir d'ara, tindrem tot més
programat.

27. 27
BIBLIOGRAFÍA
Enllaços d’interès:
-http://g-se.com/es/entrenamiento-en-natacion/blog/los-contenidos-de-
entrenamiento-de-natacion
-http://g-se.com/es/entrenamiento-en-natacion/blog/amplitud-de-movimiento-en-
natacion-e-influencia-en-el-rendimiento
-https://www.estiramientos.es/index.php?filt=Tipos+de+estiramientos –
-http://g-se.com/es/entrenamiento-de-la-resistencia/blog/protocolo-para-la-
determinacion-de-la-amplitud-de-movimiento-en-natacion
-http://www.buenaforma.org/2011/05/23/entrenamiento-resistencia-anaerobica-
natacion/
Llibres:
-El entrenamiento del nadador joven. Navarro, F & Oca, A & Castañon, F (2003).
-Entrenamiento técnico de natación. Arellano, R (2010).
-Teoria del entrenamiento deportivo. Solé, J (2016).
Revistes i articles:
-Solé, J & Joven, A (1997) Planificación del entrenamiento técnico en la natación
competitiva. Apunts. Vol. 47. Pàg 88-95.
-Trinidad, A & Lorenzo, A (2012) Análisis de los indicadores de rendimiento en
las finales europeas de natación en pruebas cortas y en estilo libre. Apunts. N.º
107, 1.er trimestre, pp. 97-107.