Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Preparació examen

1,058 views

Published on

  • Be the first to comment

Preparació examen

  1. 1. Per intentar donar respostes a aquests processos Materniuk presenta el següent model:
  2. 2. Presenta un model on desglossa l’execució motriu entres mecanismes o etapes. La seva interrelació és tal que una errada en una d’elles provoca el fracàs en l’assoliment de l’objectiu. 1- MECANISME PERCEPTIU Identifica i integra dades sensorials provenen de l’entorn i també del propi subjecte.
  3. 3. Les informacions de l’entorn són enviades al mecanisme de decisió, però també es guarden a la memòria. Això ens permetrà identificar i interpretar estímuls. 2- MECANISME DE DECISIÓProcés de decisió intern que té lloc abans d’executarqualsevol tasca motriu. Aquest procés no sempre ésconscient. Intervenen les capacitats cognitives del’individu.
  4. 4. El subjecte escull d’entre les respostes que téemmagatzemades la que més s’ajusta a la situació concreta.Moltes vegades anticipem. Coneixem els indicadors i es preveuen els estímuls que apareixen. 3- MECANISME D’EXECUCIÓ Encarregat de la realització del moviment.
  5. 5. És el responsable de la organització motriu que coordinarà les diferents accions musculars implicades en la resposta programada prèviament. EXEMPLES:MECANISME PERCEPCIÓ X MECANISME DECISIÓ X MECANISME EXECUCIÓ X
  6. 6. Segons l’exemple anterior la tasca proposadapresenta unes exigències en l’aprenentatge que fan referència als tres mecanismes…. Existeixen tasques motrius diferents, i per tant requeriran un tractament didàctic diferent
  7. 7. Aquells estímuls que som capaços de captar a través dels òrgans sensorials La interpretació de les sensacions, donant significat i organitzacióCada persona construeix d’una manera exclusiva iúnica les percepcions recollides per estímuls. Ex: un perfum que ens recorda...
  8. 8. Procés a través del qual es realitza el canvi d’energia externa per energia nerviosa, processable com ainformació per part de l’organisme, la seva transmissió als nivells de memòria, i la seva organització primària per tal de ser identificada. Receptors sensorialsSón els òrgans concrets que realitzen la funció de rebre l’energia externa i transformar-la en energia nerviosa.
  9. 9. Característiques dels receptorsEspecificitat: cada receptor tan sols respon a un tipus d’estímul partícula (ex: ull---llum, oïda...ones sonores) .Excitabilidad: nivell mínim d’estimulació necessari perprovocar les reaccions químiques que mobilitzen l’impuls cap al cervell. Adaptació: en la mesura que l’estímul es mantéconstant l’excitabilitat va desapareixent i es produeix una adaptació (ex: olor permanent)
  10. 10. Classificació
  11. 11. Pel que fa al moviment:Els propioceptors són els receptors més específics pelque fa al comportament motor.Els interoceptors no tenen funcions directesrelacionades amb el moviment.D’entre els exteroceptors la vista és el que té mésimportància per les conductes motores
  12. 12. ELS RECEPTORS PROPIOCEPTIUS Informen sobre la posició de les parts del cos i el moviment. DUES CATEGORIES KINESTÈSICS LABERÍNTICS A l’aparell locomotor i pell A l’oïdaExisteix gran diversitat d’informacions rebudes pels receptors sensorials propioceptius...això a l’inici provoca...
  13. 13. DESORIENTACIÓ INCERTESA Durant el procés d’aprenentatge integrem totes lesfonts propioceptives, i també la visual, en unitats més grans.
  14. 14. Procés a traves del qual el subjecte determina, filtra i es posa condicions a l’estimulació externa. Nosaltres decidim quins dels estímuls que rebem seleccionem i organitzem en interacció amb els processos de memòria, atenció i programació.
  15. 15. El que en realitat fem és establir un esquema perceptiu (Piaget) Element comú a diferents objectes i situacionsL’ús dels esquemes depèn dels aprenentatges previs
  16. 16. Altres autors (Arend 1980) ho anomenen atenció selectiva entesa com: Capacitat que té el subjecte per organitzar el seu camp perceptiu. D’aquesta manera aprendrà a concentrar-se en aquells estímuls que són realment importants, i ignorar els que no influeixen en la realització de la tasca.Aquest filtrat està condicionat per: Edat del subjecte Sobreexclusiva (5-6anys) Nivell d’experiència Sobreinclusiva (11-12anys) Atenció selectiva (12 anys) Característiques dels estímuls
  17. 17. Codi PerceptiuMEMÒRIA Anàlisi Comparació MECANISME DE PERCEPCIÓANALITZADORS EXTERNS ANALITZADORS INTERNS
  18. 18. Cal adaptar contínuament la conducta motriu en relació a factors externs No ha de prendredecisions respecte a la tasca motriu (automatitzada)
  19. 19. LA COMPLEXITAT DELS ESPORTS COL·LECTIUS El jugador s’ha de fixar en: CATEGORIES D’INFORMACIÓ Directa, dels ESPAI Camp i joc properADVERSARIS companys, i intencionsCOMPANYS Situacions i intencions TEMPS Del partit i de la acció concretaREGLAMENT De joc i de la competició CAPACITATS Tècniques, físiques i PRÒPIES tàctiques PILOTA Ubicació i perillositat
  20. 20. MOTIVACIÓ BÀSICA DETERMINA EL COMPROMÍS DE L’ESPORTISTA AMBL’ACTIVITAT. (diners, prestigi, satisfacció personal, amistats...) GUARDA RELACIÓ AMB L’INTERÈS I L’AMBICIÓ DELS JUGADORS PELS RESULTATS ESPORTIUS, EL SEU RENDIMENTS PERSONAL, I LES CONSEQÜÈNCIESBENEFICIOSES D’AMBDÓS (contractes, victòries, campionats...) EX: ANY DE MUNDIAL...
  21. 21. MOTIVACIÓ QUOTIDIANA INTERÈS DE L’ESPORTISTA PER L’ACTIVITAT DIÀRIA I LA GRATIFICACIÓ IMMEDIATA. GUARDA RELACIÓ AMB L’ACTRACTIU DE L’AMBIENT DE TREBALL I LES TASQUES DIÀRIES (les relacions amb els companys i el cos tècnic, els reptes que planteja l’entrenament, l’ambient de treball...), EL GAUDI, LA SATISFACCIÓ I EL RENDIMENT PERSONAL COTIDIANS (divertir-se jugant o entrenant, sentir-se satisfet amb el què has fet, assolir reptesesportius concrets...); I L’OBTENCIÓ DE QUALSEVOL TIPUS DEGRATIFICACIÓ (atenció i reconeixement per part de l’entrenador, petits premis materials...)
  22. 22. MOTIVACIÓ DURANT L’ENTRENAMENT ORRECURSOS D FORMES JUGADES NA RE AMBIENT DE TREBALL E NT IÓ TASQUES SIGNIFICATIVES IV AC O T RECOLZAMENT M VERBAL VARIABILITAT
  23. 23. CRIDAR L’ATENCIÓ DEMOSTRACIÓ + EXPLICACIÓREPETIR EL MÉS IMPORTANT FER QUE ELS ALUMNES S’EXPRESSIN ATENCIÓ PERSONALITZADA
  24. 24. ACONSEGUIR EL NIVELL D’ACTIVACIÓ ÒPTIMESTRÈS MOTIVACIÓ VERBAL VERBAL JOCSANCIONAR AMBIENT ENTORN TREBALL
  25. 25. L’alumne necessita conèixer el resultat d’allò que ha practicat, i el professor ha de trobar els errors i els encerts per tal d’informar a l’alumne. ASPECTES RELLEVANTS -NO DONAR MASSA INFORMACIÓ (SATURACIÓ). -RECOMANABLE DONAR EL FEEDBACK ENTRE ELS 5” I ELS 20” DESPRÉS DE L’ACTIVITAT. -NO CAL DONAR EN TOTES LES EXECUCIONS FEEDBACK (deixar l’alumne que visqui els seus propis errors)
  26. 26. •Augmentar o reduir el tamany del terreny de joc. •Augmentar o reduir el tamany, la forma, y el número de metes (porteries) •Incorporar àrees de joc restringides (àrees que no es poden trepitjar, àrees en les que tan sols hi podem estar unEN RELACIÓ temps determinat...) A L’ESPAI •Delimitar zones de llançament obligatòries. •Obligar als jugadors a canviar d’espais durant el desenvolupament del joc. •Obligar a los jugadores a mantenir una distància determinada amb els seus companys
  27. 27. •Limitar el temps per a realitzar determinades accions (ex: xut). •Limitar el temps de possessió de pilota. •Limitar el temps de permanència en determinades •Determinar passivitat si no s’actua amb cert ritme. EN •Canviar el temps d’actuació de les tasques (ex: partits aRELACIÓ 10’...).AL TEMPS •Augmentar/reduir el número de períodes de descanso o de joc. •Bonificar l’assoliment de determinats objectius en un temps determinat (ex: creuar mig camp en menys de x segons) •Penalitzar el retràs en la culminació de determinats objectius •Variar el sistema de puntuació(ex: delimitar diverses àrees de puntuació en la porteria, etc.)EN RELACIÓ •Jugar amb una part de les regles per simplificar-lo. AL •Introduir algunes normes para centrar-nos en determinatsREGLAMENT aspectes tàctics del joc (por exemples: prohibir el retrocés de la pilota, prohibir les passades recíproques, estipular el nombre de passades abans de xutar a portería...)
  28. 28. •Modificar el número, forma, tamany o composició del mòbil.EN RELACIÓ A LA •Determinar el número de contactes i la forma de contacte TÈCNICA amb la pilota. •Plantejar situacions que condicionen l’ús de determinades tècniques: passar con el interior... Variar el número de jugadors (igualtat o desigualtat numèrica). •Determinar les funciones d’alguns o tots els jugadors (atac, defensa, semioposició, neutra).EN RELACIÓ A LA •Establir una seqüència de joc abans del joc lliure (ex: TÀCTICA còrner...) •Establir un sistema de joc. •Establir canvis de joc davant determinades circumstàncies.
  29. 29. Unitat bàsica i operativa del procés d’instrucció.A partir d’ella que podem És l’espai de tempsaconseguir els objectius en el qual es porten aproposats en els diferents terme les activitatsnivells de programació.
  30. 30. TRADICIONAL ACTIVACÍÓTRES PARTS: PART PRINCIPAL TORNADA A LA CALMA
  31. 31. MODERNA INFORMACIÓ ACTIVACIÓ- ESCALFAMENTCINC PARTS: PART PRINCIPAL (assoliment objectius) TORNADA A LA CALMA ANÀLISI RESULTATS
  32. 32. CONCLUSIONS DE L’ESTRUCTURA MODERNA1- Tot i dividir-se en parts, té un significat global2- La part principal fa referència a l’alumne, elsobjectius, o les situacions d’ensenyament-aprenentatge.3- La atenció la guanya el professor a partir delsobjectius i les situacions.4- S’utilitzen estils menys directius. És freqüent l’úsdels estils de recerca i creativitat.
  33. 33. Conjunt d’exercicis querealitzem per preparar al’organisme per realitzar unaactivitat física. 1-Prevenir possibles lesions originades per la realització d’esforços violents.2- Posar l’organisme en disposicióper a realitzar el màxim rendiment. 3- Preparar psicològicament l’esportista per l’exercici que realitzarà. 4- Recordar el treball tècnic aconseguit; i aprenentatge d’habilitats senzilles
  34. 34. Existeixen diferències significatives entre l’escalfament que ha de ferun adult i el que ha de fer un nen en formacióGràcies al funcionament del sistema biològic del nen, aquest (ex:12 anys) està predisposat per fer un exercici sense necessitatde realitzar un escalfament basat en la repetició de gestos analítics.
  35. 35. En categories prebenjamí, benjamí, i aleví, ens trobemamb nens que tenen una temperatura corporal superior a la d’un adult (Wilmore y Costill, 1998). Així, els nensrequereixen 2 minuts per arribar a la seva fase estable, mentre els adults en necessiten quatre. NO ÉS NECESSARI REALITZAR EXERCICIS ANALÍTICS DE REPETICIÓ Aprendre a mentalitzar-se i motivar-se dins de l’escalfament.
  36. 36. 1- INDIVIDUALITZACIÓ: cadaesport és diferent, cada esportista és diferent... 2- GLOBALITAT: existeixentasques globals d’escalfament onels esportistes treballen diferents grups musculars. Bàsic en categories inferiors.3- VARIETAT: provoca una major motivació
  37. 37. 4- ESPECIFICITAT: són preferibles exercicis, l’estructura coordinativa dels quals coincideixi amb l’entrenament principal o el partit. 5- PROGRESSIÓ: cal incrementar la intensitat des del principi fins al final (del 30-40% al 80%) (Padial,1999). Cal fer-ho sense acumular fatiga, i podem incloure fasesintenses d’uns 6-7”. També cal progressar en la dificultat dels exercicis, així com partir de tasques més analítiques i finalitzar amb globals.6- DURADA: ha de durar com a mínim 10 minuts per tal que els jugadors obtinguin el màxim benefici possible de l’increment de la temperatura corporal. (variable en funció de l’exercici posterior).
  38. 38. 7- DIVERSIÓ: sobretot en etapade formació, la diversió ha de ser el principi rector de la pràctica esportiva. 8- FUNCIÓ D’APRENENTATGE:per una banda trobem els objectius psico-fisiológics, i per l’altre la integració dels continguts tècnics- tàctics de la part principal.
  39. 39. L’EDAT: Els nens requereixen menys temps d’escalfamentTIPOLOGIA D’ENTRENAMENT: Entrenamentsd’intensitat alta han d’incloure un escalfament exigent.EL BIORITME: L’escalfament del matí ha de sermés llarg i progressiu que el de la tarda.LA TEMPERATURA: Els dies de fred l’escalfamentpren major rellevància.LA MODALITAT ESPORTIVA: La durada del’escalfament és inversament proporcional a la del’activitat.
  40. 40. S’ha de realitzar abans d’iniciar la classe.Incrementa la tª corporal però no produeix fatiga (¿?)Ha de ser progressiuPot tenir fases anaeròbies alàctiques (màx. intensitat,durada màxima 6-7” )L’escalfament d’entrenament: pot tenir major quantitat iintensitat, conté un component secundari d’entrenament.A la primera part predominen els continguts generals. Ala part final farem tasques que tenen a veure ambl’objectiu de la sessió d’entrenament o competició. IMPORTANT: aspectes motivacionals
  41. 41. I ARA COM CARAI S’OMPLE...

×