2. -Identificar els factors sociològics que intervenen en
situacions esportives a partir de la documentació escrita o
audiovisual.
-Identificar la influència dels agents socialitzadors en el
desenvolupament de la pràctica esportiva.
-Relacionar el mètode quantitatiu i el qualitatiu amb els
tipus de dades que s'obtenen.
-Identificar les normes, els valors i els continguts ètics que
la pràctica esportiva transmet a les persones participants.
- Adquirir una opinió crítica envers els valors universals que
transmet l'esport, a partir de factors positius i negatius.
3. 1. La sociologia com a ciència:
Definició, orígens i evolució.
Objecte d'estudi: particularitats que comporta l'anàlisi de grups d'éssers
humans.
Primeres referències de l'esport com a objecte d'estudi sociològic.
2. Valors de l'esport. Introducció al procés de socialització:
Cultura i socialització: creences, ideologia, valors, normes, símbols.
Cultura esportiva: valors tradicionals i valors nous.
Procés de socialització: la persona com a ésser social; els agents
socialitzadors; el marc de la socialització; la importància del llenguatge en el
procés de socialització; la socialització primària i la socialització secundària.
4. CONCEPTES 70%
Escollir 5 articles/notícies sobre una mateixa temàtica (política, gènere,
economia i consum, estètica i salut, multiculturalitat, violència versus
fair-play) i feu un comentari crític de cada un d’ ells . (Ob. Crític Esport)
PROCEDIMENTS 20%
-Resolució correcta de les sessions pràctiques proposades.
-Participació activa i reflexiva en les pràctiques de les sessions.
ACTITUDS 10%
- Respecte cap al professorat i els companys
- Atenció i interès a classe
- Assistència i puntualitat a les sessions del crèdit
- Puntualitat en el lliurament de les activitats proposades a classe
- Intervenció i participació activa a les sessions del crèdit
- Acceptació dels companys i les seves possibles limitacions
*Una assistència inferior al 80% del total d’hores de classe d’aquest crèdit obligarà a l’alumnat a
presentar-se a l’avaluació extraordinària.
5. La sociologia estudia els processos i les regles socials que
governen les interaccions entre les persones, no només com
a individus, sinó també com a membres de grups,
associacions i institucions amb una determinada ideologia.
La “ciència empírica de l’organització dels grups humans”
(Jimenez Blanco, 1975, p.12).
6. SOCIOLOGIA I ESPORT
PREHISTÒRIA
Podem establir tres teories
al voltant al voltant de
l’origen i desenvolupament
de l’activitat física-esportiva:
1- A partir de la unitat vital elemental entre tots el
animals (instint de supervivència).
2- Perspectiva materialista (motivació laboral i bèl·lica).
3- Perspectiva idealista (motivació lúdica i cultural).
7. CULTURES ANTIGUES I SOCIETATS TRIBALS
La dinàmica de l’activitat
física gira al voltant de:
1- Culte als Déus
2- Entreteniment i espectacle
3- Aplacar litigis
4- Predir el futur
5-Benefici econòmic (apostes)
8. ELS ANTICS JJOOCCSS OOLLÍÍMMPPIICCSS
- FESTES RELIGIOSES, ESPORTIVES I CULTURALS CELEBRADES A
L’ANTIGA GRÈCIA (776 adC - 392 dC) EN HONOR AL DÉUS
Els grecs acordaven renunciar a la guerra per tal de
rendir culte als déus de l’Olimp, mesurant les seves
forces de forma pacífica i reglamentada.
El 393dc l’emperador romà Teodosi va decidir
suprimir-los pel seu caràcter pagà.
9. Els participants eren exclusivament homes lliures
Els atletes anaven despullats
Treva sagrada Cada 4 anys
Les dones casades no podien participar ni com
espectadores.
El premi per als guanyadors era una corona d’olivera
10. L’ESPORT A L’EDAT MITJANA
Desapareixen els esports atlètics i es torna als
entrenaments físics orientats a la guerra.
El cristianisme
s’imposava en la societat
europea...sovint el cos
era considerat pecat, i les
activitats físics
menystingudes.
La activitat física més
destacada eren els
tornejos i les justes
11. L’ESPORT EN L’ESTAT CONTEMPORANI
L’esport és fill de la
Revolució Francesa.
S’assumeix l’activitat física
pels seus valors
liberalitzadors i saludables.
Per l’estat conté un valor
emblemàtic i d’instrument
comercial
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Apareix progressivament el sistema institucional esportiu:
associacions de futbol, de ciclisme, atletisme...
12. FACTORS DEL DESENVOLUPAMENT MUNDIAL DE
L’ESPORT MODERN
Segons J.M. Brohm:
1- El desenvolupament del
temps lliure i l’oci.
2- La universalització
3- La revolució científico-tècnica.
4- La revolució
democràtica-burguesa i
l’enfrontament entre
nacions
13.
14. Els jocs reneixen a Atenes l’any 1896 de la mà de
Pierre de Fredi, Baró de Coubertain
16. ST LOUIS 1904
FRED LORZ DESQUALIFICAT,
DESPRÉS DE GUANYAR LA
MARATÓ, PER HAVER PUJAT
A UN COTXE
JOCS MARCATS PEL
RACISME, AMB LA
CELEBRACIÓ DELS DIES
ANTROPOLÒGICS
19. ANVERS 1920
PER PRIMERA VEGADA ES
LLEGEIX EL JURAMENT
OLÍMPIC DELS ESPORTISTES:
“Jurem que prendrem
part en els Jocs Olímpics
amb un esperit de
cavallerositat, per l’honor
del nostre país i per la
glòria de l’esport “
20. PARIS 1924
JOHNNY WEISSMULLER
(TARZAN) ACONSEGUIEX 3
MEDALLES OR EN NATACIÓ
HAROLD ABRAHAMS GUANYA LA
CURSA DELS 100m. I ERIC
LIDDELL NO PARTICIPA EN LA
PROVA DE 400m. ANYS MÉS
TARD LA SEVA HISTÒRIA ÉS
PORTADA AL CINEMA AMB LA
PEL·LÍCULA CARROS DE FOC
22. BERLIN 1936
JESSE OWENS, UN ATLETA
DE COLOR, VA GUANYAR ELS
100 I 200m. LLISOS, EL 4X100,
I EL SALT DE LONGITUD,
POSANT EN ENTREDIT AL
SUPERIORITAT DE LA RAÇA
ÀRIA
26. ROMA 1960
EL CORREDOR ETÍOP
ABEBE BIKILA GUANYA LA
MARATÓ (42185m) DESCALÇ
27.
28. MÈXIC 1968
BOB BEAMON VA
ACONSEGUIR UN SALT DE
LONGITUD DE 8,90m.
DICK FOSBURY VA
REVOLUCIONAR EL SALT
D’ALÇADA AMB LA SEVA
TÈCNICA D’ESQUENES.
29. BLACK POWER
En els jocs olímpics de Mèxic 1968,
durant la cerimònia per el lliurament
de medalles de la prova dels 200
metres llisos, els atletes americans
Tommie Smith i John Carlos, primer i
tercer classificats respectivament,
varen baixar el cap i aixecaren el
puny amb un guant negre mentre
sonava l’himme del seu país, com
símbol del moviment Black Power i
en protesta per les tensions racials
que es vivien als Estats Units. Foren
expulsats dels jocs, i el seu retorn a
casa fou d’allò més desagradable:
els tractarem com a delinqüents i
foren repudiats durant anys.
30. MUNICH 1972
MARK SPITZ GUANYA 7
MEDALLES D’OR I
ACONSEGUEIX 7 RECORDS
MUNDIALS
DIMARTS NEGRE
31. UN GRUP TERRORISTA ANOMENAT SETEMBRE NEGRE ES VA
INTRODUIR A LA RESIDÈNCIA DE LA DELEGACIÓ D’ISRAEL
MATANT A DOS DELS SEUS MEMBRES, A MÉS DE RETENIR A NOUS
ATLETES MÉS. DEMANAVEN L’ALLIBERAMENT DE MÉS DE 200
ACTIVISTES PALESTINS. LA FUGIDA VA ACABAR AMB TRAGÈDIA:
ELS NOU ATLETES RETINGUTS, UN POLICIA ALEMANY, I TRES
SEGRESTADORS MORTS.
32. MONTREAL 1976
L’ESTRELLA D’AQUESTS
JOCS FOU NADIA COMANECI,
“LA NUVIA DE MONTREAL”.
AMB TAN SOLS 14 ANYS VA
OBTENIR 7 DEUS EN
GIMNÀSTICA ESPORTIVA
33. MOSCOU 1980
58 PAÏSOS, AMB ESTATS
UNITS AL CAPDAVANT,
BOICOTEGEN ELS JOCS COM
A PROTESTA PER LA INVASIÓ
D’AFGANISTAN
DESTACA L’ATLETA
BRITANIC SEBASTIAN COE
(1500M.)
34. LOS ANGELES 1984
CARL LEWIS ACONSEGUEIX 4
MEDALLES D’OR (ATLETISME)
LA SELECCIÓ ESPANYOLA
DE BÀSQUET ACONSEGUEIX
LA MEDALLA DE PLATA
PERDENT LA FINAL CONTRA
ELS EEUU.
LA IMATGE DELS JOCS:
GABRIELA ANDERSEN
35. SEÜL 1988
L’ATLETA CANADENC BEN
JOHNSON VA GUANYAR LA
MEDALLA D’OR EN ELS 100M.
AMB UN TEMPS DE 9,79 s.
MÉS TARD VA DONAR POSITIU
PER ANABOLITZANTS EN UN
CONTROL ANTIDOPATGE.
36. L’EQUIP DE BÀSQUET DELS
EEUU EL FORMAREN
JUGADORS DE LA NBA. ELS
VAREN BATEJAR COM EL
DREAM TEAM
ESPANYA VA ACONSEGUIR
22 MEDALLES I ELS JOCS
VAREN SER UN ÈXIT
BARCELONA 1992 ORGANITZATIU.
42. PRINCIPIS QUE ENS PERMETEN ORIENTAR EL NOSTRE
COMPORTAMENT…ES REFEREIXEN A NECESSITATS HUMANES I
REPRESENTEN UN IDEAL
VALORS PERSONALS
Esforç, modèstia, autoestima, responsabilitat ...
"En comptes de 'Special One'
m'haurien de dir l''únic'"
44. “He destrossat a tots
els coreans. Aneu
amb el dimoni, colla
de retardats”
“Amb tants africans
a Grècia, com a
mínim els mosquits
del Nil Occidental
seran nodrits amb
menjar casolà”
57. No facis el que no vulguis que et facin a tu
Ignasi Vila
58.
59. VALORS PER LA HUMANITAT
Pau, justícia, igualtat, llibertat, solidaritat
60.
61. “ EL DEPORTE NO POSEE
NINGUNA VIRTUD MÁGICA,
PUEDE DESPERTAR EL
SENTIDO DE SOLIDARIDAD Y
COOPERACIÓN COMO
ENGENDRAR UN ESPÍRITU
INDIVIDUALISTA”... “PUEDE
EDUCAR EL RESPETO A LA
NORMA COMO FOMENTAR EL
SENTIDO DE LA TRAMPA.
DEPENDE DEL EDUCADOR Y
DE LA FORMA DE ENSEÑAR
QUE SE FOMENTEN O NO
LOS VALORES EDUCATIVOS
QUE INDISCUTIBLEMENTE
POSEE EL DEPORTE”
Parlebas
62. LA PRÀCTICA D’ACTIVITAT FÍSICA I ESPORT AFAVOREIX EL
DESENVOLUPAMENT PSICOLÒGIC I SOCIAL DELS NENS I ELS JOVES.
(Brustad 1996)
POTENCIA L’AUTOESTIMA, EL SENTIMENT
D’AUTOEFICÀCIA I LA COMPETÈNCIA.
TAMBÉ HI HA PERILL QUE L’ESPORT ES TORNI DES-EDUCATIU.
(Martens 1996)
(Martens 1996)
PERÒ
Jafree y Wu (1996) LES NOIES QUE
PARTICIPAVEN EN ACTIVITATS FÍSIQUES
EXTRAESCOLARS ES SENTIEN MÉS
COMPETENTS I AMB L’AUTOESTIMA MÉS
ELEVADA.
Escartí et al. (2004) ELS NENS QUE ES
PERCEBIEN MÉS COMPETENTS TENIEN MÉS
MOTIVACIÓ INTRÍNSECA.
Balaguer, García Merita (1994) VAREN TROBAR
UNA RELACIÓ POSITIVA ENTRE LA PRÀCTICA
FÍSICA REGULAR I LA MILLORA DE
L’AUTOESTIMA, L’ESTAT D’ÀNIM, L’ANSIETAT,
LA DEPRESSIÓ, L’ESTRÈS...
63.
64.
65. I JO COM A TUTOR DE JOC QUÈ HI PUC FER?
LECTURA
66.
67.
68. FORMACIÓ
COL·LABORAR EN EL SEU PROCÉS DE FORMACIÓ COM
A PERSONA
RENDIMENT
MILLORAR LES SEVES PRESTACIONS A LA RECERCA DE
L’EXCEL·LÈNCIA ESPORTIVA
69.
70.
71. Facultat de comprendre les emocions i els sentiments
externs per un procés d'identificació amb l'objecte, grup
o individu amb el qual hom es relaciona.
73. ESTRATÈGIES PER SER ASSERTIUS
Autoestima: És tan important un mateix com els altres
No enfadar-se, ser educat: Enfadar-se perjudica la pròpia
imatge
Guardar les disculpes per quan siguin necessàries
No arraconar als altres
No arribar a les amenaces
Acceptar les crítiques
76. IDEES DE COORDINACIÓ DE VIDA ESCOLAR I L’ENTITAT ESPORTIVA
Classes de suport integrades dins l’organigrama
del club.
Adaptació dels entrenaments al calendari escolar
Seguiment del rendiment acadèmic del jugador
(“exigència” de treball i dedicació a la seva formació)
... O com a mínim l’interès de l’entrenador...
77.
78. Una pelea entre los padres obliga a suspender un partido de la categoría infantil
...Las madres de los jóvenes futbolistas protestaron y en un abrir y cerrar de ojos,
se llegó a las manos, provocándose una pelea en la que no fueron pocos los
padres que intervinieron...
79. ESTRUCUTURA:
1- PRESENTACIÓ DEL CLUB (MISIÓ, VISIÓ I VALORS)
2- PRESENTACIÓ PERSONAL DE L’ENTRENADOR (I DEL COORDINADOR
SI S’ESCAU). Experiència, objectius, complicitat formativa...
3- GESTIÓ I ORGANITZACIÓ: Horaris d’entrenament, material,
desplaçaments, calendari de competició, cuotes...
4- PRESENTACIÓ DEL REGLAMENT DE RÈGIM INTERN I DEL CODI ÈTIC
(Cal saber les regles del joc: manques d’assistència, responsabilitats del
jugador, responsabilitats dels entrenadors, responsabilitats de les famílies,
responsabilitats del club...)
80. CAL APROFITAR PER FER UNA FORMACIÓ EN
VALORS!!
QUÈ ESPEREM DELS
PARES/MARES?
VALORAR EL DESENVOLUPAMENT FÍSIC
I LA SALUT ABANS QUE EL RENDIMENT
ANIMAR I APLAUDIR TANT LES BONES
JUGADES COM L’ESFORÇ
APLAUDIM LES JUGADES DE L’EQUIP
CONTRARI
VALORAR LA TASCA DE L’ENTRENADOR
I NO DONAR INSTRUCCIONS
81. RESPECTEM LES REGLES DEL JOC I
LES DECISIONS DE L’ÀRBITRE
PROMOURE EL RESPECTE I LES BONES
RELACIONS AMB L’EQUIP CONTRARI
CAL TENIR CURA DEL MATERIAL I DE
LES INSTAL·LACIONS ESPORTIVES
COL·LABORAR EN TASQUES DE
SUPORT I ORGANITZACIÓ DE L’EQUIP I
DE L’ENTITAT
Font:http://www.comptafinsatres.com/pdf
/CF3_dossier_families.pdf
83. EEDDUUCCAACCIIÓÓ II EESSPPOORRTT
ELS PARES I LES SEVES RESPONSABILITATS
•Conferir l’autoritat a
l’entrenador
•No interferir en l’àmbit esportiu
•Saber acceptar triomfs i
fracassos dels fills
•Ser model de conducta per al
seus fills
•Permetre que els fills prenguin
les pròpies decisions
REUNIONS INDIVIDUALITZADES AMB LES FAMÍLIES
88. “És una aptitud accentuada en una direcció, superant la mitjana
normal, que encara no es troba del tot desenvolupada...és la
disposició per sobre del normal, de poder i voler realitzar uns
rendiments elevats en el camp de l’esport” Hahn(1988)
L’esportista
d’èlit neix o es
forma?
EXPERT
“algú experimentat, ensenyat
a partir de la pràctica,
habilidós, àgil, disposat; amb
facilitat per rendir a partir de
la pràctica” Durand-Bush i
Salmela (1996)
89. PER QUIN MOTIU S’ESTABLEIX UNA DETECCIÓ DE TALENTS?
La identificació del futur jugador de futbol en una etapa matinera
assegura que els jugadors rebin un entrenament especialitzat que
acceleri el seu desenvolupament.
PPRROOBBLLEEMMEESS!!!!!!!!
1- El fenomen de la compensació (hi ha molts camins per arribar a l'excel·lència)
2- La interacció entre l’herència i l’ambient. Molts factors depenen del genotip
(fisiològics, motrius, d’adaptació...)... la resta, el 55%, depenen de factors socials
i psicològics.
3- La predicció del rendiment, l’evolució de les aptituds i
l’aprenentatge. (“falsos positius”/”falsos negatius”).
4- La promoció del talent a través de la coordinació del
currículum. L’entrenament d’alt nivell ha d’anar coordinat
amb les altres activitats de vida del nen i l’adolescent.
5- El “drop-out” o abandonament prematur de
l’activitat. “mort esportiva”
90.
91. LA FORMACIÓ DE TALENTS
ESPORTIUS EN EL BÀSQUET
Pedro Sáenz-López; Javier Giménez
A partir d'entrevistes a jugadors, coordinadors,
experts i entrenadors de bàsquet
SOBRE?
LES QUALITATS TÈCNIQUES, TÀCTIQUES, PSICOLÒGIQUES, DE
CONTEXT, FÍSIQUES I ANTROPOMÈTRIQUES QUE HA DE TENIR
EL TALENT EN EL BÀSQUET.
92. RREESSUULLTTAATTSS
CONTEXT Perfil dels entrenadors de joves. Educar als pares.
Motivar per sobre de rendir. Fomentar els estudis.
TÀCTICA Desenvolupar la capacitat perceptiva i la capacitat
de resoldre problemes en situacions reals de joc.
PSICOLOGIA
INDIVIDUAL
Valorar la capacitat d’aprendre. Dissenyar tasques
motivants i entorns agradables.
QUALITATS
FÍSIQUES
Desenvolupar la velocitat i les accions explosives
en els entrenaments, així com la coordinació i
l’equilibri.
93. TÈCNICA Desenvolupar els fonaments bàsics, especialment
el tir en situacions bàsiques.
DADES
ANTROPOM.
Observar l’envergadura i l’alçada. NO descartar
per el físic, valorar altres aspectes.
PSICOLOGIA
COL·LECTI
Crear un entorn agradable en l’entrenament.
94. “ÉS IMPORTANTE EL ENTRENADOR
DE CANTERA, ENTIENDO YO, NO
PUEDE SER QUALQUIERA (...) NO
SÓLO QUE SE LE ENSEÑE A
ENTRENAR, SINO QUE SE LE ENSEÑE
A EDUCAR, PORQUE AL JUGADOR
HAY QUE EDUCARLO (...) “EL
ENTRENADOR TIENE UN GRAN
PAPEL, DE IR EDUCANDO”
entrenador 3
95. “ LO QUE DIFERENCIA A LOS QUE
SON MUY BUENOS DE LOS QUE SON
SIMPLEMENTE BUENOS ES QUE CON
LA EDAD QUIEREN SEGUIR
APRENDIENDO” entrenador 1
“ NO DESVINCULAR NUNCA LA
FORMACIÓN TÁCTICA DE UNA
FORMACIÓN TÉCNICA” experto 2
96. “ LA VELOCIDAD Y EL PRIMER PASO.
LA CAPACIDAD DE REACCIÓN Y LA
VELOCIDAD DE EJECUCIÓN PARA MÍ
SON DOS CONCEPTOS A TENER EN
CUENTA PARA QUE UN JUGADOR
PUEDA JUGAR O TRIUNFAR EN ACB”
entrenador 6
“ LOS BUENOS JUGADORES DE
BALONCESTO TIENEN GRANDES
BRAZOS I PIERNAS LARGAS
NORMALMENTE” Coordinador 3
97.
98. “...El problema está ahí, en el ámbito de la formación. A
los diez años uno ya posee las cualidades, pero
existen varias maneras de avanzar. Tomemos por
ejemplo, los cuatro centrocampistas de mi época:
Giresse salió con 26 años, Tigana era cartero a los 18,
Fernández se nacionalizó con 20 años, y a mí me
rechazaron en un club por insuficiencia respiratoria.
Así, pues, suprimamos esos centros de formación
donde meten a niños de 14 años para que se piquen
con el vecino, y con lo que solo se consigue jugadores
agotados en vez de lozanos, a los 21 años, y ya
destrozados a los 23 o 24. Estoy a favor de los centros
de formación, pero a partir de los 17 años. Yo tengo un
hijo...y no lo metería nunca en un centro de formación
antes de los 16 años y medio o 17. Debería estar
prohibido”. Michel Platini
99. CARTA DE GINEBRA SOBRE ELS DRETS
DEL NEN EN L’ESPORT
DRET A FER ESPORT
DRET A DIVERTIR-SE I A JUGAR
DRET A ESTAR EN UN MEDI SA
DRET A SER TRACTAT AMB DIGNITAT
DRET A MEDIR-SE AMB ALTRE JOVES DE FORÇA SIMILAR
DRET A PARTICIPAR EN COMPETICIONS ADAPTADES
DRET A PRACTICAR ESPORT DE FORMA SEGURA
DRET A UN TEMPS DE DESCANS
DRET A NO SER UN CAMPIÓ
100.
101. És una planta molt peculiar. Durant els primers
mesos no passa absolutament res, l'agricultor
l'haurà sembrada i no veurà cap variació al terreny
que li indiqui si allò va pel bon camí o no...
102. Però ell seguirà fent la seva feina, l'anirà regant,
protegint, cuidant... amb tendresa, confiança, amb
paciència, amb amor.... i això ho farà fins a 7 anys!
103. És llavors quan el bambú començarà a créixer i
amb 6 setmanes el bambú arribarà a ser una
planta que mesurarà aproximadament 30 metres!
