2. CAUSES
Factors de perill, aquets factors inclouen factors individuals,
familiars i socials.
•Causes individuals: es tracta de factors genètics biològics i de
personalitat.
-Genètics: Es fonamenten de alteracions hormonals i
d’implicacions que actuen a la regulació del apetit.
-Biològics: Es fonamenten de alteracions hormonals i
d’implicacions que actuen a la regulació del apetit.
-La personalitat: Sol ser de tipus obsessiu i compulsiu, son auto
exigents i perfeccionistes en extrem, tant que mai arriben a els
nivells que s'imposen, la seva autoestima disminueix i la seva
tendència depressiva incrementa.
3. • Causes familiars: El caràcter sobre protecció el alt nivell
d'expiracions la rígides la prolongada duració dels conflictes,
afavoreixen el desenvolupament de la anorèxia.
• Causes socials i culturals: El augment de numero de casos es
degut, en gran part, a que la nostra cultura insisteix molt a la
importància de seguir una dieta sana.
Tots aquets estereotips que es defendrien sobre tot a traves de
la publicitat amb consignes com (casos perfectes, dietes ,
perdre pes, figura ideal etc).
Influeixen de tal manera als adolescents que intenten imitar als
canons de bellesa.
4. PREVENCIONS
• Infancia:
- Educar als nens des de petits tant en casa com a l’escola, la
importància dels correctes hàbits alimentaris.
- Menjar en família sempre que sigui possible convertint aquest
moment en una reunió agradable en la que es intercanvien
les vivències del dia.
- Els menús han de ser variats i inclòs tot tipus d’aliments
necessaris per una correcta nutrició.
- Reforçar la seva autonomia i estimular-la perquè tingui les
seves pròpies o opinions i resulti menys vulnerables als
missatges dels medis de comunicació i publicitat.
5. • Adolescencia:
- Si el jove necessita perdre pes per motius de salut s’ha de fer
sempre baix un control mèdic i amb el coneixement dels
pares. Si el jove comença a reduir sense motiu la quantitat de
menjar, deuran de consultar immediatament amb un
especialista.
- Els familiars han de evitar comentaris despectius sobre
l’aspecte físic d’altres persones, es deuen de ensenyar als
adolescents a valorar les virtuts dels altres encontres de
jutjar-los per el aspecte físic, potenciar la seva autonomia i
que no s'avergonyín de les seves limitacions. Un ambient
familiar positiu proporciona seguretat i recolzament
necessari per superar els seus problemes .
6. SIMPTOMES
- Aprimar molt, tornar-se fràgils o escoltats
- Obsessió per l'alimentació i el pes
-Pesar-se contínuament
-Contar o racionar els aliments meticulosament
-Beure molta aigua quant visiten a un professional per pesar-se
-Menjar determinats aliments i evitar làctics, carn, brioxeria etc.
-Realitzar exercici en excés
-Sentir-se gras o grassa
-Asilar-se socialment per evitar menjars o festeges on es serveix
menjar
-Deprimir-se, sentir-se sense energia i sentir fred freqüentment
7. TRACTAMENTS
Encara que la anorexia seguí respectivament poc freqüent
aproximadament un 10% dels adolescents ho dones adultes.
El tractament es basa fonamentalment en:
-Psicoterapia i ocasionalment psicofarmacs
8. PRONOSTIC
QUE POT PASAR SI NO ES CURA LA ANOREXIA?
Enfermetats gastrointestinals:
-Indigestió
-Infecció gastrointestinal
-Intoxicació alimentaria
-Intoleràncies alimentaries
-Intestí o colom irritable
-Inflamació crònica del intestí ( per exemple: la malaltia de colom o la
colitis ulcerosa)
-Gastritis
-Tumors gàstrics i duodenals
-Enfermetats greus d’estomac i càncer d'intestí
- Enfermetats del fetge (hepatitis) així com malalties de la vesícula i del
pàncreas com un inflamació del pàncreas donen lloc a una falta de gana.