Josep Calavera Espinach
3r ESO "D“
2013-2014
Professor: Josep Escoda
L’ANORÈXIA
ÍNDEX
1- Què és?
2- Tipus d'anorèxia.
3- Símptomes d'anorèxia.
4- Tractament de l'anorèxia.
5- Prevenció de l’anorèxia.
1- QUÈ ÉS?
 L'anorèxia és un conjunt de trastorns greus de la
conducta alimentària, i suposa una pèrdua de pes
provocada pel propi malalt.
 La majoria de casos són noies entre 17 i 20 anys.
 Els pacients no són capaços de reconèixer la seva
malaltia.
 Aquesta malaltia va lligada amb alteracions
psicològiques greus, que provoquen canvis de
comportament.
2- TIPUS D’ANORÈXIA
 Anorèxia nerviosa restrictiva: és aquella en que
els pacients aconsegueixen un pes baix, a través
d'una dieta molt restrictiva: mengen molt poc, fan
exercici excessiu...
 Anorèxia nerviosa purgativa: són els pacients
que mengen molt, però recorren a purgacions o
laxants per tal d' eliminar el menjar.
3- SÍMPTOMES D'ANORÈXIA
 Hi ha molts símptomes que fan sospitar que una persona pot estar patint
anorèxia:
 Pèrdua excessiva de pes en un curt espai de temps.
 Sentiment constant d'obesitat i desig d'aprimar-se.
 Retard del creixement i desenvolupament.
 Alteracions de la menstruació o absència.
 Realització d'exercici físic excessiu.
 Evitar àpats en companyia.
 Marxar de la taula després de dinar.
 Amagar el menjar.
 Evitar àpats en companyia.
 Tendència a la depressió i la ansietat .
 Pèrdua de vincles socials.
 Autoestima baixa.
 Pigmentació groguenca a la pell.
 Ungles trencades i pèrdua de cabell.
 Alteracions dentals, presència de càries.
 Etc.
4- TRACTAMENT DE L’ANORÈXIA
 Els objectius principals del tractament són:
 Augmentar el pes ràpidament.
 Tractar psicològicament al malalt.
És molt important la coordinació entre família i metges implicats.
 L'ingrés en un centre mèdic és necessari quan:
 La desnutrició és molt greu i hi ha alteracions en els signes
vitals.
 Quan les relacions familiars són insostenibles i és millor aïllar
el pacient.
 Quan s'agreugen els desordres psíquics.
5.- PREVENCIÓ DE L’ANORÈXIA.
 Ensenyar als nens hàbits alimentaris.
 Menjar en família.
 Menjar variat, no excloure aliments.
 Establir una bona comunicació dins l'àmbit
familiar.
 Els familiars han d'evitar fer comentaris
despectius sobre l'aspecte físic d'altres
persones.
 Fomentar l’ autoestima i autonomia.
 Facilitar les relacions socials, sentir-se
integrat.
L’anorèxia

L’anorèxia

  • 1.
    Josep Calavera Espinach 3rESO "D“ 2013-2014 Professor: Josep Escoda L’ANORÈXIA
  • 2.
    ÍNDEX 1- Què és? 2-Tipus d'anorèxia. 3- Símptomes d'anorèxia. 4- Tractament de l'anorèxia. 5- Prevenció de l’anorèxia.
  • 3.
    1- QUÈ ÉS? L'anorèxia és un conjunt de trastorns greus de la conducta alimentària, i suposa una pèrdua de pes provocada pel propi malalt.
  • 4.
     La majoriade casos són noies entre 17 i 20 anys.  Els pacients no són capaços de reconèixer la seva malaltia.  Aquesta malaltia va lligada amb alteracions psicològiques greus, que provoquen canvis de comportament.
  • 5.
    2- TIPUS D’ANORÈXIA Anorèxia nerviosa restrictiva: és aquella en que els pacients aconsegueixen un pes baix, a través d'una dieta molt restrictiva: mengen molt poc, fan exercici excessiu...
  • 6.
     Anorèxia nerviosapurgativa: són els pacients que mengen molt, però recorren a purgacions o laxants per tal d' eliminar el menjar.
  • 7.
    3- SÍMPTOMES D'ANORÈXIA Hi ha molts símptomes que fan sospitar que una persona pot estar patint anorèxia:  Pèrdua excessiva de pes en un curt espai de temps.  Sentiment constant d'obesitat i desig d'aprimar-se.  Retard del creixement i desenvolupament.  Alteracions de la menstruació o absència.  Realització d'exercici físic excessiu.  Evitar àpats en companyia.  Marxar de la taula després de dinar.  Amagar el menjar.  Evitar àpats en companyia.  Tendència a la depressió i la ansietat .  Pèrdua de vincles socials.  Autoestima baixa.  Pigmentació groguenca a la pell.  Ungles trencades i pèrdua de cabell.  Alteracions dentals, presència de càries.  Etc.
  • 8.
    4- TRACTAMENT DEL’ANORÈXIA  Els objectius principals del tractament són:  Augmentar el pes ràpidament.  Tractar psicològicament al malalt. És molt important la coordinació entre família i metges implicats.
  • 9.
     L'ingrés enun centre mèdic és necessari quan:  La desnutrició és molt greu i hi ha alteracions en els signes vitals.  Quan les relacions familiars són insostenibles i és millor aïllar el pacient.  Quan s'agreugen els desordres psíquics.
  • 10.
    5.- PREVENCIÓ DEL’ANORÈXIA.  Ensenyar als nens hàbits alimentaris.  Menjar en família.  Menjar variat, no excloure aliments.  Establir una bona comunicació dins l'àmbit familiar.  Els familiars han d'evitar fer comentaris despectius sobre l'aspecte físic d'altres persones.  Fomentar l’ autoestima i autonomia.  Facilitar les relacions socials, sentir-se integrat.