2. Quèés la obesitat? L'obesitatésl’acumulacióexcessiva de greix corporal (20% del pes ideal per a la talla, edat i sexe) i jas’haconvertit en la malaltia principal delspaïsosdesenvolupats.Es calcula que 7 de cada 10 adolescents obesos arribaran a l’edat adulta sent obesos. Peròquanparlemd’obesitat no ensreferim al pes com una variable única, sempres’ha de relacionar el pes ambl’edat, sexe i talla.Popularment es creu que el nenobès, en arribar a la pubertatpresentarà una estirada de talla que licompensarà el sobrepèsexistent. No s’had’oblidar que l’adolescentmantindràelsmateixoshàbitsnutricionals i físics, de manera que, l’excés de pes es perpetuarà.
3. Tipusd’obesitat L'obesitatpotclassificar-se en 2 tipus: ·Obesitatexògena o nutricional. Representa el 95% dels casos.·Obesitatsecundària a malaltiesendocrinològiques, neurològiques i polimalformatives. Compodem observar, la gran majoriadelsnens obesos es deuen a factorsexògens. Si bééscert que existeixevidència científica d’unapredisposiciógenètica, la relació de L'obesitatambl’ambient familiar i social éspredominant.La probabilitat que un nensiguiobèss’incrementa si: ·Ambdós pares són obesos.· Es manifestenhàbitsd’alimentació familiar inadequats.· Vida familiar sedentària.·Hàbit de veure la televisióespecialmentdurantelsàpats.·Disminució de la lactància materna com a forma mésadequadad’alimentació del nounat.·Tendència a compensar l’absència física dels pares ambmenjar. La majoriadels pares treballentot el diafora de casa. En arribar, el nenrequereix i demana la nostraatenció. Ésfàcilcaure en l’errord’intentardistreure’lsoferintaliments i asseient-los davant un vídeo.·Cobrir totes les necessitats o demandes del nenambmenjar. Moltscops el nen es trobaenfadat, té por o se sent sol. El fet de cobrirtotselsseusrequerimentsambaliments el confon. No lipermet diferenciar entre la sensació de gana i les sevesnecessitatsafectives. Això el porta a la sobrealimentació i futura obesitat.· La insistènciad’alguns pares per a quèelsseusfillsingereixingransquantitats de menjar. S’ha de tenir en compte que a partir del 2n any, el consumdisminueix de manera fisiològica. L’augment de pes del primer anyés de 6 kg. A partir del 2n anynomésés de 2-3 kg. a l’any.
4. Complicacions en el nenobès L'obesitat infantil està relacionada amb: ·Hipertensió arterial·Intolerància a la glucosa i resistència a la insulina. Diabetistipus 2·Malaltiescardiovasculars·Alteracionsortopèdiques: - arquejamentd’extremitatsinferiors y sobrecàrrega de lligaments.·Respiratòries: - manca d’expansiótoràcicadurant la respiració. · Apnea de la son· Fatiga fàcil.·Problemesd’alimentació: - Anorèxia Nerviosa i Bulímia·Hipercolesterolèmia i Hipertrigliceridèmia·Dermatològics : - estriescutànies·Psicosocials: - Discriminació escolar i social
5. Com evitar l’obesitat? Existeixen 3 puntsfonamentals per evitar l'obesitat: ·Hàbitsalimentaris·Activitat física (3-5 dies a la setmana)·Participació familiar. El requisitclaués modificar elshàbitsnutricionalserronis de la família. Els pares han de predicar ambl’exemple a l’hora de seleccionar elsaliments, les quantitats i quan ingerir-los. No s’had’utilitzarl’alimentació per substituir altresnecessitatsemocionals ni per a gratificar el nen. Aquestnecessita que l’escoltin i juguinambell.S’had’alimentarcorrectamentalsnens des del naixement. La lactància materna ésl’alimentfonamentaldurantelsprimers 6 mesos de vida, ajudant a disminuir el riscd’obesitat infantil i reforçant la relació afectiva del nenamb la seva mare. La introducciódelsaliments ha de ser gradual. No tinguempressa en que el nostrefillmengi de tot en edats tan primerenques.Ressaltem la importància del consumd’alimentsnaturalssenseaddició de condiments. Aixímateix, intentar especificar horarisd’àpats i evitar el "picoteig". Promoure la masticacióadequada i ensenyar a gaudir de la taula, del temps per a dialogar i de la reunió familiar.L’activitat física ésmoltimportant, no per la pèrdua de pes, sinópelcanvi de vida.Abandonar el sedentarisme i allunyar-se de les llargueshoresassegutsdavant la televisióconsumintmenjarescombraria.Reiterem que és un requisit imprescindible la participació familiar activa. No exigir canvisapressats. Elscanvisd’hàbitssónmoltdifícilsd’aconseguir. Sense el recolzament familiar, el nenobès no aconseguirà superar elsseusobjectius.
6. Quèferamb un nenobès? El nenobèsestà en creixement, així que la seva dieta alimentària ha de ser adequada per la seva talla, pes i edat.La majorpart de les vegadesn’hi ha prouamb suprimir les llaminadures, la pastisseria industrial, les begudesgasoses i sucs de fruitaenvasats per a estabilitzar la corba de pes ascendent. No sempreésnecessària la pèrdua de pes, ja que el creixement del nenpermet que el pes s’equilibriamb la talla.No s’ha de sotmetre el nen a dietes mancades i/o desequilibradesnutricionalment.Si sospita que el seufill té sobrepèssempreconsulti al seu pediatra.
