1. Què és?
El domini polític i econòmic
que van exercir
Qui?
Europeus: Anglaterra, França, Alemanya,
Itàlia, Bèlgica, Holanda,
Espanya, Portugal, Rússia
però també EUA i Japó
els Estats capitalistes
On? Sobre Tot Àfrica, tot Oceania,
gran part d’Àsia
i gran part d’Amèrica del Nord
Quan?Des de mitjans del segle XIX
fins a mitjans del segle XX
Però, ... per què?
2. CAUSES o FACTORSCAUSES o FACTORS
Industrialització
i mecanització
Les empreses necessitaven
Conseguir nous mercats
- on vendre els seus productes
- i on obtenir matèries primes
barates
Increment producció
i productivitat
Crisis de sobreproducció
X 10
“Animen” els estats i governs
a conquerir colònies on establir
un comerç en monopoli.
Per
aquest
motiu
ECONÒMIQUES
3. CAUSES o FACTORSCAUSES o FACTORS
1898- Discurs del senador Beveridge (futur president dels
EUA) davant un club d’empressaris
“Les fàbriques nordamericanes produeixen més del
que el poble pot utilitzar,... El destí ens marca la
política a seguir.
El comerç mundial ha de ser nostre. Establirem
factories comercials al món, cobrirem els oceans
amb els nostres vaixells. La llei nordamericana,
l’ordre nordamericà i la bandera nordamericana es
plantaran a les regions i costes del món”
4. El consum a Europa està saturat: és
imprescindible descobrir nous filons de
consumidors arreu del món [...]. Anglaterra va
prendre la davantera [...]. Però per impedir
que l’empresa britànica obtingués un profit
exclusiu dels nous mercats que s’estan obrint
als productes d’Occident, Alemanya combat
amb Anglaterra [...] per tot el món. La política
colonial és l’expressió internacional de les lleis
de la competència”.
JULES FERRY: Tonquín i la mare pàtria, 1890.
5. Concessió petroliera (1901)
Entre el govern de S. M. Imperial el xa de Pèrsia i
William Knox, el concessionari
Art. 1r.- El govern de S. M. Imperial el xa garanteix al
concessionari, pels presents pactes, un privilegi especial i
exclusiu de buscar, obtenir, explotar, refirnar i
comercialitzar el petroli, el gas natural, l’asfalt, [...] en tota
l’extensió de l’imperi persa per una durada de seixanta anys.
Art. 3r.- El govern de S. M. Imperial el xa de Pèrsia atorga
gratuïtament al concessionari totes les terres incultes que
pertanyen a l’Estat i que els enginyers del concessionari
creguen necessàries per a la construcció de totes les
instal·lacions o d’una part.
6. DEMOGRÀFIQUES
animava
Milions d’europeus a marxar
a d’altres continents
1850-1914: + de 50 milions)
CAUSES o FACTORSCAUSES o FACTORS
L’alt creixement
demogràfic a Europa
Població
Any 1800 180 milions
Any 1900 430 “
Els anys de sobreproducció,
atur obrer i misèria dels
més pobres
Britànics 17
Italians 10
Alemanys 5
Balcànics 4’5
Espanyols 4’4
altres 13
L’emigració per viure a noves terres
(EUA, Canadà, Austràlia, SudÀfrica, Argèlia, SudAmèrica, Sibèria ...)
va ser una “sortida”
per els més pobres a Europa
7. CAUSES o FACTORSCAUSES o FACTORS
“1849- Anunci publicat al Northampton Herald
Urgent. Qualsevol que vulgui venir cap a les riques
i pròsperes terres de la colònia d’Austràlia, com a
pagès, criat, o miner, disposarà de passatge gratuït
en primera classe.” (Comissió d’emigrants de les colònies)
Carta de Cecil Rhodes (empresari i aventurer anglès)
1895.
“Ahir vaig donar un tomb per l’Est End (barri obrer de
Londres) i vaig assistir a una reunió d’aturats.
El que hi vaig veure em va convèncer més que mai de la
importància de l’imperialisme. (...) Hem de conquerir
noves colònies per a col·locar-hi l’excès de població que
patim.“
8. ESTRATÈGIQUES
Per defensar les rutes
comercials i els interessos
de les empreses
enfront a la competència
estrangera
POLÍTIQUES
Els governs Els militars
Animaven l’expansió colonial
Enfortia el sentiment
nacionalista del poble
i
el prestigi dels Estats
Aconseguien
medalles
i ascensos
CAUSES o FACTORSCAUSES o FACTORS
Ja que
9. CAUSES o FACTORSCAUSES o FACTORS
Discurs al parlament francès del 1r ministre J.Ferry, 1864
“Afirmo que la política de França s’ha de fonamentar sobre
una realitat evident: cal que el nostre país es posi a fer el mateix
que els altres, i atès que la política de conquesta de colònies és
el mobil general de les potències europees, hem de prendre partit
a favor seu”.
Discurs del 1r ministre britànic, Chamberlain, 1895
“Entre totes les nacions del món tan sols la nació anglesa ha estat
capaç
de fundar i conservar colònies a totes les regions del món. Ens hem
assegurat la submissió i la simpatia de les races que viuen a
l’ombra de la nostra bandera. (...) Crec que la raça britànica és la més
gran de totes les que el món ha conegut. (aplaudiments sorollosos)”
10. L’esperit d’aventura...
1841-1871- Expedicions per Àfrica
Livingstone, Stanley,...
1871- Darwin publica la teoria
sobre l’origen de les espècies
1878- Descobriment del pas entre
Àsia i Amèrica
1895-1908- Expedicions
a l’Àsia central
1909- El Pol Nord
1910- El pol sud
ALTRES CAUSES
11. ALTRES CAUSES
... o més aviat ...
JUSTIFICACIONS… ???
LA MISSIÓ
CIVILITZADORA
EL RACISME
La creença que la civilització
europea era superior a la resta,
i que Europa tenia el
deure de imposar-la als “salvatges”
La creença que la pròpia “raça”
era superior a la resta,
creença que només es podia
demostrar exercint algun domini
sobre les altres.
12. Fragment d’un text de Garnier, intel·lectual francès,
1864
“ Un país com França, quan ocupa una terra
bàrbara, ha d’acontentar-se només amb l’afany
de guany?
No, aquesta nació generosa ha rebut de la
Providència una més alta missió, la de
l’emancipació, la de portar les llums, la
civilització i la llibertat a les races i als pobles
encara esclaus de la ignorància. “
13. Sessió científica de la Societat
Antropològica de Londres, 1863
“Conclussions:
1.- Hi ha raons tan bones per classificar el negre com una
espècie diferent de l’europeu com per fer de l’ase una espècie
diferent de la zebra.
2.- Les analogies entre el negre i el mico són més grans que
entre els micos i els ximpanzés.
3.- El negre és inferior intel·lectualment a l’europeu.
4.- El negre és més humà en la seva natural subordinació a
l’europeu que sota cap altre circumstància.
5.- El negre només pot ser humanitzat i civilitzat pels europeus.
15. TIPUS
De poblament
S’hi establien
emigrants europeus
de forma permanent.
Es van apropiar del
territori.
Amb el temps disposaren
d’un govern autònom propi.
Canadà
Austràlia
Nova Zelanda
SudÀfrica
Argèlia
D’explotació
S’hi establien
grans empreses per
explotar els recursos
naturals.
Els indígenes treballaven en
condicions de
semiesclavitud
en les plantacions o mines
Un governador militar i
l’exèrcit mantenien l’ordre.
Índia
Colònies africanes
IndoXina ...
Protectorats
Teòricament:
Existien governs natius
independents que
sol·licitaven
voluntàriament la
protecció “militar” a una
potència colonial.
A la pràctica, la potència
colonial dominava i
controlava els governs
“titelles”.
Marroc
Egipte
LES COLÒNIESLES COLÒNIES
16. El protectorat sobre Tunísia
Mantindrem a Tunísia aquesta situació de
protectorat, de potència protectora, perquè té grans
avantatges. Ens evitarà instal·lar en aquest país una
administració francesa, és a dir, imposar a l’erari
francès unes despeses considerables. Ens permetrà
supervisar i governar sense assumir la
responsabilitat de tots els detalls de l’administració,
de tots els petits errors, de totes les petites friccions
que puguin sorgir del contacte de dues civilitzacions
diferents. Als nostres ulls, és una situació adequada,
útil, que salvaguarda la dignitat del vençut, qüestió
gens indiferent en un país musulmà, qüestió que té
una gran importància en terra àrab. Salvaguardar la
dignitat del vençut és consolidar la seguretat de la
possessió.
Jules Ferry, discurs davant la Cambra de
Diputats, 1884.
17. Pertot arreu el comerç se'n ressent, no es cobren rendes,
perquè la moneda [de plata] és cara i la moneda de coure
depreciada. Aquesta carestia de plata es produeix perquè ix del
país en massa, drenada pel comerç de l'opi. Aquest comerç el
fan els anglesos. Aquest poble, com que no tenen de què viure a
la seua terra, procura esclavitzar els altres països, dels quals de
primer procura debilitar els habitants [per l'ús de l'opi] [...] Ara
ha llegat a la Xina el consum que ens assecarà els ossos, que ens
rosegarà el cor, arruïnarà les nostres famílies i les nostres
persones. Des que l'imperi existeix, no havia corregut mai un
perill tan gran. És pitjor que un perill universal, que una invasió
d'animals feroços. Dema ne que el contraban d'opi siga inscrit
en el codi entre els crims castigats amb la pena de mort.
Memorial adreçat a l'emperador de la Xina, 1838
18. ALGUNESALGUNES
CONSEQÜÈNCIESCONSEQÜÈNCIES
Explotació d’homes i terres en
benefici de les metròpolis
Expropiació de la terra i
destrucció de l’agricultura tradicional
Obligació de comprar a la metròpolis
i destrucció del treball artesanal
Impostos en diner i necessitat de
Treballar en plantacions i mines
3.- ECONOMIQUES
1.- POLÍTIQUES
Creació de fronteres
artificials
Aculturació
2.- CULTURALS
19. El creixement dels
conflictes internacionals
Cuba
Marroc
ALGUNESALGUNES
CONSEQÜÈNCIESCONSEQÜÈNCIES
al mónal món
El conflicte dels Balcans...
20. El conflicte
balcànic Independències entre 1878-1908
Imperi turc fins 1878
Ocupació austríaca el 1878
Romania
Bulgària
Sèrbia
Des de 1878
L’Imperi Turc
s’estava desintegrant.
Àrees d’expansió
i de tensió 1908-14
Rússia
Majoria de serbis
Majoria de romanesos
Minories nombroses
Els balcans
eren un polvorí
d’interessos
nacionalistes i
imperialistes.
21. Les grans potències també
volen participar d’aquest “pastís”,
Especialment Àustria i Rússia.
Pobles
balcànics
Turcs
Rússia AlemanyaÀustria Anglaterra França
La pau
El conflicte dels balcans arrossegarà
el món a la guerra...
22. El conflicte dels Balcans (1908-1914)
L’Imperi turc s’estava desintegrant i la zona dels balcans
esdevingué un polvorí.
Els pobles balcànics (Serbis, Bulgars, Grecs, Romanesos,...)
s’enfrontaven entre ells per dominar el territori.
Les grans potències, (Àustria, Rússia, ...)
s’enfrontaven entre elles per exercir la influència i
el domini sobre els nous estats balcànics.
El conflicte acabarà arrosegant el món
a la Gran Guerra que esclatà el 1914.
25. Fins 1880
intervenció limitada
a les costes
(factories)
A partir de la
Conferència de
Berlín (1885):
Conquesta total
-Lliure comerç al centre d’Àfrica
-Estat lliure del Congo
-Ocupació efectiva del territori
per reclamar sobirania
-Lliure comerç al centre d’Àfrica
-Estat lliure del Congo
-Ocupació efectiva del territori
per reclamar sobirania
Conflictes
Fashoda
(1898)
Fashoda
(1898)
Zulus, Boers
(1898)
Zulus, Boers
(1898)
Congo (1885)Congo (1885)
26. tractat de Stanley amb els caps de tes tribus indígenes de
Mafela i Ngombi
Reunits en conferència [...] han establert el següent tractat:
Primer. Els caps de tribu de Mafela i Ngombi, segons els seus desitjos,
accepten que l’Associació Internacional Africana s’estableixi als seus
països per al progrés de la civilització i del comerç. De comú acord, tant
per a ells mateixos, com per als seus hereus i successors, cedeixen ara i
per sempre a l’Associació la sobirania i tots els drets de govern sobre els
seus territoris [...].
Tercer. Tots els camins terrestres i les vies fluvials que recorren el
territori, el dret de pagar peatges, els drets de pesca, mines i boscos, són
absoluta propietat de la mateixa Associació, així com qualsevol terreny no
ocupat que pugui ser escollit.
Quart. L’Associació Internacional Africana s’obliga a pagar als caps de
tribu de Mafela i Ngombi els següents articles: una peça de roba per mes
a cadascun dels caps que signen, a més d’un regal de roba per a la Junta
[...] com a compensació pels drets concedits a aquesta Societat.
27.
28. Desitjant establir en l’esperit de mútua entesa les condicions
més favorables al desenvolupament del comerç i de la
civilització de determinades regions d’Àfrica, i assegurar a tots
els pobles els avantatges de la lliure navegació (…). Desitjosos
també de prevenir els malentesos i les disputes que puguin
suscitar en el futur les noves preses de possessió efectuades a
les costes d’Àfrica, i preocupats al mateix temps pels mitjans
d’augmentar el benestar moral i material de les poblacions
indígenes, hem resolt [...] reunir una Conferència ha Berlín.
Article Primer. El comerç de totes les nacions gaudirà d’una
completa llibertat a la conca del Congo [...], a la zona marítima
de l’Oceà Atlàntic [...], a la zona que s’estén des de la conca
del Congo fins a l’Oceà Índic [...] i fins a la desembocadura del
Zambezi.
Article Segon. Tots els pavellons, sense distinció de
nacionalitat, tindran accés lliure a tot el litoral dels territoris
enumerats a dalt [...].
Article Quart. Les mercaderies importades en aquests territoris
romandran lliures de drets d’entrada i transit.
Article Trenta-quatre. Tota potència que en el futur prengui
possessió d’un territori situat a la costa del continent africà
però fora de les seves possessions actuals, o que sense
posseir-ne cap fins aleshores arribés a adquirir-lo [...],
acompanyarà l’Acta respectiva d’una notificació dirigida a les
restants potències signants de la present Acta, amb l’objectiu
de donar oportunitats a aquelles de fer valer les seves
reclamacions.
Extracte de l’Acta de la Conferència de Berlín (1885)
32. 7ª. (...) Un principi referent als drets i interessos dels
EUA és que els continents americans per la lliure i
independent condició que han adquirit i que mantenen, no
han de ser d'ara endavant considerats com a subjectes a
colonització per cap potència europea (...)
48ª. (...) En consideració a les amistoses relacions que
existeixen entre els Estats Units i aqueixes potències, hem de
declarar que considerem com un vertader perill per a la nostra
pau i tranquil·litat tota temptativa per la seua part que
tinguera com a objecte estendre el seu sistema a aquest
hemisferi (...).
49ª. (...) Però tractant-se d'aquests continents, les
circumstàncies són molt diferents; no és possible que les
potències aliades estenguen el seu sistema polític a cap
d'aquells sense posar en perill nostra pau i el nostre benestar,
ni és de creure tampoc que els nostres germans del sud
volgueren acceptar una intervenció estrangera pel seu propi
consentiment. Seria igualment impossible que acceptàrem
amb indiferència una intervenció d'aquesta espècie, siga quina
siga la forma en què es produïra (...).
No hem intervingut en les guerres entre les potències
europees i no intervindrem (...), únicament quan els nostres
drets siguen lesionats o amenaçats, respondrem a les injúries
o ens prepararem per a la defensa..."
Missatge del President J. Monroe al Congrés,
2 de Desembre de 1823
33. És fals dir que els EE.UU. senten una necessitat de terres o
alimenten projectes respecte a les altres nacions de l'hemisferi occidental,
que no aspiren a la seua prosperitat.
Tot el que el nostre país desitja és veure als seus veïns estables en
l'ordre i la prosperitat. Tot país que es comporta bé pot comptar amb la
nostra cordial amistat (...). Mals crònics o una incapacitat que ocasiona
una relaxació general dels llaços de la societat poden acabar a Amèrica,
com en altres parts, ocasionant la intervenció d'una nació civilitzada (...).
Els nostres interessos són en realitat semblants als dels nostres
veïns meridionals. Aquests pobles tenen importants riqueses naturals i si a
l'interior de les seues fronteres la justícia i la llei regnen, la prosperitat no
deixarà de manifestar-se. En tant que se sotmeten així a les lleis bàsiques
de tota societat civilitzada, poden estar segurs que els tractarem amb una
simpatia cordial i afectuosa. No intervindrem en els seus assumptes més
que com últim recurs i només si es fa evident que la seua incapacitat o la
seua mala voluntat per a exercir la injustícia (...) haguera violat els drets
dels EE.UU. o haguera sol·licitat ajuda estrangera en perjudici de la nació
americana en el seu conjunt (...).
Afirmant la doctrina Monroe, prenent les mesures que hem adoptat
en el que concerneix a Cuba, Veneçuela amà i esforçant-nos per limitar la
guerra en Extrem Orient i assegurar la porta oberta a Xina, hem actuat en
interès el nostre i en interès de la Humanitat sencera. (...) En els casos
extrems, la nostra actuació pot estar justificada i ser necessària. La forma
que ha de revestir l'acció depèn de les circumstàncies (...). Els casos en
què podíem intervenir per les condicions intolerables a Cuba, són
necessàriament poc nombrosos.
Missatge anual del president T. Roosevelt,
6 de desembre de 1904
