Tema 13 EL FRANQUISME 1939-1959 2 BAT.

3,528 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
3,528
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
81
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema 13 EL FRANQUISME 1939-1959 2 BAT.

  1. 1. TEMA 13EL FRANQUISME:LA CONSTRUCCIÓD’UNA DICTADURA(1939-1959)
  2. 2. Context Internacional:• Segona Guerra Mundial (1939-1945)• Guerra Freda (1946-1989).Descolonització d’Àfrica i Àsia.
  3. 3. Europadividida:el teló d’acer
  4. 4. Descolonització
  5. 5. Independència del Marroc 1956
  6. 6. Franquisme 1939-1975: dues etapes• 1939-1959 Intent d’establir un estattotalitari inspirat en el feixisme i de portarel país a l’autarquia econòmica. Aïllamentinternacional.• 1959-1975 Liberalització de l’economia iatenuació dels trets més feixistes.Creixement econòmic i continuació de ladictadura política.
  7. 7. 1 UN RÈGIM DICTATORIAL
  8. 8. Context Espanya i Catalunya: etapes 1939-1959Política interior:• Nacionalsindicalisme: predomini dels falangistes (Etapa Blava) iels militars (1939-1945)• Nacionalcatolicisme: predomini dels catòlics i els tecnòcrates de“l’Opus Dei” (1945-1959)Política exterior:• Segona Guerra Mundial: Neutralitat (setembre 1939- juny 1940)No bel·ligerància (juny 40-octubre 4Retorn a la neutralitat (octubre 1943-1945)• Boicot internacional (1945-1947)• Reconeixement internacional: (1947- 1953)• Els primers intents d’obertura (1953-59)L’oposició:• 1939-1944 Reconstrucció• 1945-47 Esperances• 1948-1951 Desmoralització
  9. 9. 1.1 Característiques del franquisme:• Estat legitimat per la força i caracteritzat per un autoritarismeextremat.• Totalitarisme: dictadura inspirada en el model del feixisme italiài el nazisme alemany.• Partit únic: FET I DE LAS JONS• Sindicat únic: C.N.S. vertical (integra treballadors i empresaris )• Cabdillisme: Franco concentrava tots els poders en la sevapersona (cap de l’estat, president del govern, generalíssim de totsels exèrcits i cap de la Falange Espanyola Tradicionalista i de lasJONS).• Unitarisme i centralisme de l’estat: Abolició dels Estatutsd’Autonomia i foment de l’espanyolització dels diversos territoris.• Repressió constant i planificada contra la oposició.• Control dels mitjans de comunicació: s’utilitzen com a aparellsde propaganda política i són sotmesos a una rígida censura.
  10. 10. 1.2 Els pilars del règim• L’exèrcit• El partit únic• L’església catòlica• Organismes de masses creats perdonar suport al règim: Frente deJuventudes, Sección Femenina,Sindicato Español Universitario (SEU) iSindicato Nacional Sindicalista (CNS)
  11. 11. Bandera de la Falange
  12. 12. 1.3 Els suports socials:• Elits econòmiques i socials• Propietaris agrícoles petits i mitjans• Classes mitjanes passives i apolítiques• Classes populars: perdedors de laguerra. Passivitat política i silenci.
  13. 13. 1.4 Els franquistes catalans:• Industrials, propietaris agraris, granscomerciants i financers• Pocs falangistes• Els càrrecs polítics importants sónocupats en la seva majoria per personesde fora de Catalunya.
  14. 14. 1.5 Les “famílies” del règim:Dintre el franquisme van coexistir diversosgrups que van donar suport al “MovimientoNacional” :• Militars• Falangistes• Carlins• Monàrquics• Ultra catòlics
  15. 15. Característiques dels diversos governs:• Els militars sempre van tenir una presència importanten els diversos governs• 1939-1945 Primera etapa, predomini delnacionalsindicalisme.Durant la primera etapa del franquisme els falangistes iels grups que havien donat suport a la rebel·lió militarvan tenir el protagonisme.• 1945-1955 Segona etapa, predomini delnacionalcatolicisme.El triomf dels aliats a la segona G.M. obliga a rebaixarel to feixista i donar-li un caire catòlic. S’intenta convertirel règim en “Democràcia Orgànica” succedani dedemocràcia, de cara a l’exterior.• A partir de 1959 sobretot, govern de tecnòcrates, ambpredomini de membres de l’Opus Dei. L’objectiu era fersortir Espanya de l’autarquia i de la misèria a partir de laliberalització de l’economia.
  16. 16. 2. UNA REPRESSIÓINSTITUCIONALITZADA
  17. 17. 2.1 Els instruments de la repressió:• Persecució sistemàtica de totes les forces contràries al règim:republicans, socialistes, comunistes, anarquistes, maçons icatalanistes.• Institucionalització de la repressió.• 1939 Llei de responsabilitats polítiques: depuració de tots els quehavien col·laborat amb la República.• 1949 Llei de repressió del comunisme i la maçoneria: contra totsels qui defensen idees contràries a la pàtria, la religió i les institucions.• L’exèrcit va ser el braç executor de la política repressiva, per mitjàdels consells de guerra.• Lluís Companys, president de la Generalitat, és jutjat en un consellde guerra i executat l’any 1940 al castell de Montjuic.• Gran quantitat de presos polítics i de camps de concentració per totaEspanya.• Voluntat d’exemplaritat i de càstig.• Intenció de difondre el terror entre la població i de fer callar qualsevoldissidència.• Temps de por i silenci.• Despolitització forçada, que va contribuir a la pervivència delfranquisme.
  18. 18. 2.2 Confiscació de béns i depuracions• Confiscació i espoli del patrimoni dels vençuts(persones i institucions).• Depuració de funcionaris• Depuració als col·legis professionals (metges,advocats, periodistes.• Depuració empreses privades: acomiadamentobligatori dels exiliats, detinguts i militants departits i organitzacions d’esquerres.
  19. 19. 2.3 La política franquista envers Catalunya• Els sentiments d’identitat de Catalunya, Euskadi i Galíciaatemptaven contra el principi de la unitat d’Espanya.• Prohibició de les llengües i les cultures no castellanes.• Intents de posar fi al “separatisme català”• Decret de Franco que posava fi a l’autogovern i abolia l’Estatut deCatalunya (1939).• Genocidi cultural• Prohibició dels símbols, canvi de noms dels carrers, eliminació demonuments públics...• Prohibició de publicar llibres en català• Prohibició de la llengua catalana en l’àmbit públic, amb multes isancions.• Prohibició de fer teatre en català.• Prohibició del culte catòlic en català.• Clandestinitat de les institucions culturals catalanes ( Institutd’Estudis Catalans...)• Actitud de resistència d’importants sectors de la societat catalana,que va comportar una certa tolerància, passats els primers anys.
  20. 20. 3. RELACIONS INTERNACIONALS IEVOLUCIÓ DEL RÈGIM
  21. 21. 3.1 La Segona Guerra Mundial i l’hegemoniadel nacionalsindicalisme (1939-1945)• Neutralitat d’Espanya (setembre 1939-juny 1940)• Suport a les potències de l’eix (Alemanya-Itàlia) però el país no es troba encondicions per involucrar-se en cap altra guerra.• No bel·ligerància (juny 1940-octubre 1943)• Suport diplomàtic i econòmic a les potències de l’Eix, en aquell momentguanyadores de la guerra.• Entrevista Franco-Hitler a Hendaia (1940): Franco demana compensacions aHitler a canvi del suport d’Espanya (territoris a Àfrica i recuperació de Gibraltar).• Franco estava disposat a entrar a la guerra en el bàndol feixista, però a Hitler no liva interessar i va trobar excessives les exigències de Franco.• Finalment Espanya va col·laborar amb material estratègic (tungstè) iaprovisionaments.• 1941 “División Azul”: unitat de “voluntaris” enviada al front de l’URSS percombatre al costat de les forces alemanyes.• Retorn a la neutralitat ( octubre 1943-1945)• Retirada i dissolució de la “División Azul” i tornada a la neutralitat.• La guerra evoluciona cap al triomf dels aliats.• El règim franquista abandona els símbols més feixistes i es mostra de cara al’exterior com un règim catòlic, conservador i anticomunista, que podiaevolucionar cap a la monarquia en el seu moment.
  22. 22. 3.2 Els anys del boicot internacional (1945-47)• Etapa d’aïllament i rebuig del franquisme a nivellinternacional.• Les potències feixistes són derrotades• Les Nacions Unides (ONU) condemna explícitament elrègim franquista i recomana la retirada d’ambaixadors.• Franco interpreta aquest gest com un complot perdesprestigiar Espanya i dur-la a una nova guerra civil.• Espanya no es va beneficiar del Pla Marshall d’ajut ala reconstrucció d’Europa després de la SegonaGuerra Mundial i va ser exclosa de la OTAN, aliançamilitar defensiva occidental (1949).
  23. 23. 3.3 Reconeixement internacional i predominidel nacionalcatolicisme (1947-1953):• A partir de 1947, l’inici de la Guerra Freda i la divisió del món en dos blocsantagònics (URSS i EUA) va alterar el context internacional.• Espanya va ser valorada com un aliat anticomunista pel bloc dels Estats Units(democràcies capitalistes occidentals).• L interès estratègic va ser més important que la democratització del país.• Poc a poc es va produint l’acceptació internacional del règim franquista, tot ique verbalment es manté el rebuig a la dictadura.• Retorn dels ambaixadors.• Remodelació del govern, per millorar les relacions exteriors. Predomini delnacionalcatolicisme. L’almirall Carrero Blanco nomenat subsecretari depresidència.• Concordat amb la Santa Seu: reconeixement del Vaticà a canvi de mantenirla confessionalitat de l’estat i un status privilegiat per l’església catòlica.• Acords amb els Estats Units: ajuda mútua en cas de conflicte. Elsamericans van obtenir el dret a instal·lar bases militars en territori espanyol(Torrejón de Ardoz, Morón, Saragossa i Rota). Espanya va rebre ajudaeconòmica i tècnica i material bèl·lic.• Es normalitzen les relacions diplomàtiques i comercials entre Espanya i elspaïsos del bloc occidental.
  24. 24. Franco i Eisenhower (1959)
  25. 25. 3.4 Els primers intents d’obertura (1953-59)• Causes del nou canvi de govern:- Situació econòmica crítica- Augment de la protesta social- Noves relacions internacionals• Necessitat d’acabar amb l’autarquia i liberalitzarl’economia.• Entrada dels “Tecnòcrates” al govern.• Tecnòcrates: economistes procedents de l’Opus Dei,institució catòlica de caràcter conservador. Seran elsimpulsors del creixement econòmic dels anysseixanta.
  26. 26. 4. L’ESTRUCTURA DEL NOU ESTAT:• La dictadura franquista va voler donaruna imatge de legalitat amb lapromulgació d’un seguit de LleisFonamentals que pretenien substituir lainexistència d’una constitució i amb lacreació d’unes Corts per aconseguirl’aparença d’un sistema parlamentari.Aquest entramat polític va rebre el nomde “democràcia orgànica”.
  27. 27. 4.1 Les Lleis Fonamentals• Lleis fonamentals: lleis polítiques bàsiques apartir de les quals s’organitza jurídicamentl’estat franquista.• Fuero del Trabajo (1938)• Fuero de los Españoles (1945)• Llei Constitutiva de les Corts (1942)• Llei del Referèndum Nacional (1945)• Llei de Successió (1947)• Llei de Principios del Movimiento (1958)
  28. 28. 4.2 La democràcia orgànica• Contrària a la democràcia participativa.• Inspirada en l’estat corporativista italià.• Organitza la participació popular a partir de tres unitats bàsiques: la família, el municipi i elsindicat.• La representació popular s’organitza a partir de la Llei Constitutiva de les Corts (1942).• Defineix les Corts com a òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques del’estat.• Els representats s’anomenen “procuradors”.• Aquestes corts franquistes no eren escollides democràticament.• El govern era qui decidia quines lleis havien de votar les corts i quines aprovava directament(Decrets)• Era un òrgan de col·laboració.• Franco controlava el poder legislatiu i podia vetar les lleis.• En el territori hi havia la figura del governador civil de les províncies, també “Jefes delMovimiento”. Els alcaldes dels municipis eren escollits pel governador civil.• A cada província hi havia també un governador militar i es restableixen les “capitaniesgenerals, suprimides durant la República.• Els sindicats verticals, Organización Sindical Española (OSE) eren un altre dels poders del’estat.• La llei d’unitat sindical (1940) integrava en un mateix sindicat empresaris i treballadors,organitzats per branques de producció.• L’estat dictava les condicions laborals i no existia la negociació col·lectiva ni el dret de vaga.• Es van mantenir els salaris baixos i van augmentar els beneficis empresarials.• A partir de 1954 s’estableixen els enllaços sindicals, càrrecs d’elecció directa que constitueixenl’única possibilitat de defensa dels interessos dels treballadors.• Les condicions de treball eren extremes: salaris baixos i beneficis empresarials molt elevats(requadre pàg. 311).
  29. 29. Valors que el franquisme va imposar a lasocietat: (pàg. 312)• Moral cristiana molt estricta.• Puritanisme• Censura• Model patriarcal• Inferioritat jurídica de la dona• L’educació com a mitjà d’adoctrinament polític ireligiós: prohibició de l’ensenyament mixt,obligatorietat de la religió i de la “Formación delEspíritu Nacional”.
  30. 30. L’escola franquista
  31. 31. 5. AUTARQUIA I RACIONAMENT• La victòria de Franco a la Guerra Civil vatenir repercussions econòmiques moltnegatives. A curt termini va comportar lafam i la misèria per a molts espanyols. Allarg termini va consolidar una economiapoc competitiva que va dificultar lareconstrucció i el creixement econòmic ala postguerra.
  32. 32. 5.1 L’autarquia i els seus efectes (1939-1959)• A la primera etapa del franquisme es vaimposar l’autarquia, que tenia com aobjectiu l’autosuficiència econòmica.• Característiques:- Aïllament exterior- Substitució del lliure mercat per laintervenció de l’estat en l’economia.
  33. 33. Tres àmbits d’actuació• a) Reglamentació del comerç exterior: l’objectiu era reduir al màxim les importacions.• Encariment dels productes importats (petroli sobretot) i escassetat de bens de consum.• Manca de matèries primeres (cotó...).• Restriccions elèctriques• Descens de la producció industrial.• b) Foment de la indústria: l’objectiu era assegurar la independència militar i política del• nou estat.• Creació d’empreses públiques• Nacionalització de sectors indispensables (RENFE, TELEFONICA...)• Foment de les industries de bens d’equip (maquinària...)• 1939 Creació de l’ Institut Nacional d’Indústria (INI), organisme promotor d’aquestanova política industrial.• Creació d’empreses públiques (IBÈRIA, BANC EXTERIOR D’ESPANYA, ENDESA,ENHER, ENSIDESA, SEAT...) vinculades a sectors estratègics.• c) Regulació del sector agrari: l’estat regulava la producció, la comercialització, els preusi el consum.• Baixos preus oficials• Descens de la producció i de la productivitat.
  34. 34. Empreses de l’INIEmpresa darmament, actualment en mans de General Dinamics Corporation Americana.EMPRESANACIONALSANTABÁRBARA( Sociedad Española de Automóbiles de Turismo ), Fundada el 1950. Actualment en el Grup Volkswagen.SEAT( Hulleras del Norte S.A. ), Controlada per el SEPI.HUNOSA(Empresa Nacional de Turismo, S.A. ), repartida entre diverses empreses privadesENTURSA( Empresa Nacional Sidelúrgica S.A. ), Actualment Aceralia, que actualment forma part del grup Acelor Mittal, amb seu a Luxemburg.ENSIDESA( Empresa Nacional de Fertilizantes S.A. ).ENFERSAAltres monopolis com CAMPSA, RENFE, TABACALERA ( Comprada finalment per Imperial Tobacco ), i TELEFÓNICA, no vanformar part del INI.( Empresa Nacional de Electricidad SA ), Actualment forma part de lempresa semipública italiana Enel. Fundada el 1944.ENDESA( Empresa Nacional De Aluminio S.A. ), Actualment INESPAL.ENDASA( Empresa Nacional de Celulosa ). Actualment cotitza en borsa amb el nom de ENCE Energía y Celulosa, S.A.ENCE( Empresa Nacional de Autocamiones S.A. ), Fabricant dels Pegaso, actualment en mans del grup italià IVECO. Fundada el 1946ENASA( Construcciones Aeronáuticas S.A. ), actualment formant part del consorci EADS.CASAActualment en consorci amb diverses companyies.EMPRESANACIONALBAZÁN( Aviación y Comercio ), absorbida per Iberia en 1999.AVIACO( Astilleros TAlleres del Norte ), actualment absorbida per BAZÁN forma Navantia.ASTANO( Autotransporte Turístico Español S.A. ) actualment empresa de lloguer de cotxesATESA
  35. 35. Resultats de l’autarquia:• Estancament econòmic• Col·lapse del comerç exterior• Descens de la producció i el consum• Disminució del nivell de vida de la població.• Frenada de la modernització de l’economia• Ampliació de les diferències amb els nivells debenestar dels altres països d’Europa Occidental.• Conseqüències molt negatives per les industriescatalanes de bens de consum, que no van serconsiderades d’interès nacional i no van rebrecap tipus d’ajut de l’estat.
  36. 36. 5.3 Racionament i mercat negre• El control del mercat per l’estat obligava als pagesos alliurar la producció a preu de taxa i l’administraciós’encarregava de vendre el producte a un preuregular.• Manca d’aliments i de productes de primeranecessitat, que van ser distribuïts per mitjà d’unacartilla de racionament fins el 1952.• La taxació dels preus dels aliments per sota delseu valor va comportar la l’aparició del mercat negre,que proporcionava guanys més elevats.• El frau del mercat negre afectava aliments, matèriesprimeres i productes industrials.
  37. 37. 5.4 Unes dures condicions de vida• Inflació i salaris baixos van fer disminuir el nivell devida de la població.• Fam, precarietat i manca d’habitatges dignes.• Augment del barraquisme als afores de Madrid,Barcelona, València i Bilbao sobretot.• A algunes zones s’utilitzen les coves com a habitatge isorgeix el fenomen dels “rellogats”.• Augment de malalties ja eradicades en èpoquesanteriors: còlera, tifus, tuberculosi...• Augment de la taxa de mortalitat, sobretot infantil• Baixa el creixement vegetatiu i l’esperança de vida
  38. 38. PREUS OFICIALS I MARCAT NEGRE (1944)El mercat negre
  39. 39. 6. L’OPOSICIÓ: EXILI IRESISTÈNCIA
  40. 40. 6.1 La trajectòria de l’exili• L’exili va comportar la pèrdua d’un important capital humà i vaincidir en la baixa producció cultural de la postguerra.• A França es van crear camps de refugiats per acollir els milersde refugiats republicans.• Pocs mesos després del final de la guerra va començar la segonaGuerra Mundial i França va ser ocupada pels alemanys.• Alguns van lluitar contra el feixisme i el nazisme en aquestaguerra i van anar a parar als camps de concentració nazis.• Altres van emigrar al Regne Unit, Mèxic, Argentina, la UnióSoviètica...• A l’exili es va desenvolupar una part molt important de l’oposicióal franquisme.• Les institucions de la república van continuar funcionant a l’exili.• Presidents de la Generalitat a l’exili:• Lluís Companys : executat el 1940• Josep Irla ( 1940-1954)• Josep Tarradellas (a partit de 1954 i fins 1977 en que varetornar a Catalunya com a president de la Generalitat de l’etapademocràtica).
  41. 41. 6.2 L’evolució de l’oposicióTres etapes:• a) 1939-1944 Reconstrucció de les organitzacions polítiques i sindicals a la clandestinitat.• Forta repressió policial .• 1940 Creació del Front Nacional de Catalunya, format per joves nacionalistes• procedents d’ERC i d’Estat Català.• Creació del Moviment Socialista de Catalunya, integrat per dissidents del POUM i delPSUC.• Els maquis: manteniment d’activitat guerrillera contra el règim, a les muntanyes . Partides• de guerrillers impulsades per anarquistes i comunistes. Actuaven a zones rurals i de• muntanya però també a les grans ciutats com Madrid i Barcelona. Invasió de la Vall• d’Aran, que va fracassar. Es va mantenir fins 1952.• b) 1945-47 La victòria aliada a la segona guerra mundial va donar esperances per creure• en la hipotètica caiguda del règim franquista.• Creació de plataformes unitàries de l’oposició.• A Catalunya es va formar l’Aliança Nacional de Forces Democràtiques, amb l’objectiu• de lluitar conjuntament pel restabliment de la legalitat republicana.• Divergències entre els diversos sectors de la oposició, per la forma de govern que s’havia• de formar en tornar a un règim democràtic (república o monarquia) i també sobre• l’estratègia per enderrocar el franquisme (guerrilles o intervenció dels aliats).• c) 1948-1951 Desmoralització, per la consolidació de la dictadura.• Les potències europees no estaven disposades a enderrocar Franco i la Guardia Civil• havia liquidat tota resistència política a l’interior del país.
  42. 42. 6.3 El ressorgiment de la conflictivitat social:• Finals anys quaranta tímida protesta popular de lesclasses treballadores contra la precarietat de lescondicions de vida i laborals.• Conflictes laborals als sectors tèxtils de Barcelona,Sabadell, Terrassa i Mataró.• 1951 Vaga de tramvies a Barcelona• 1957 Revolta d’estudiants a Madrid i Barcelona (Fetsdel Paranimf). Inici d’un important moviment estudiantilcontra el franquisme.
  43. 43. Els maquis
  44. 44. Els maquis• Els maquis van ser els grups armats que van operar enterritori espanyol, especialment a la serraladaCantàbrica, als Pirineus, a Catalunya, PaísValencià, Aragó i Andalusia, després de la Guerracivil per oposar-se a la institucionalització del règimfranquista.• Eren comunistes, llibertaris, anarquistes. Van lluitar a lesmuntanyes i van ser perseguits per la guàrdia civil. Esvan dissoldre els anys 50, degut a la dura persecució aque van ser sotmesos pel règim franquista.• Alguns van continuar de forma aïllada, fent sabotatges,atracaments i assassinats.• Entre els maquis més coneguts dels Països Catalansdestaquen els noms de Francesc Sabaté,anomenat Quico Sabaté (1915-1960),Josep Lluís iFacerias (1920-1957), Marcel·lí Massana (1918-1981), Ramon Vila i Capdevila, anomenat Caracremada,(1908-1963) i Teresa Pla Meseguer, anomenada LaPastora i Florencio, (1917-2004).
  45. 45. CRONOLOGIA:• 1944 Intent d’invasió de la Vall d’Aran• 1950 Tornada dels ambaixadors• 1951 Vaga de tramvies a Barcelona• 1952 Concordat amb la Santa Seu• 1953 Acords amb els EEUU• 1955 Espanya a l’ONU• 1957 Fets del Paranimf: Revoltad’estudiants a Madrid i Barcelona
  46. 46. PERSONATGES:• Francisco Franco• Luís Carrero Blanco• Lluís Companys : executat el 1940• Josep Irla ( 1940-1954)• Josep Tarradellas (a partit de 1954)
  47. 47. CONCEPTES:• Autarquia• Procuradors• Governadors Civils• Governadors militars• Lleis fonamentals• Democràcia Orgànica• Tecnòcrates• División Azul• Estraperlo• Mercat negre• Cartilles de racionament (fins1952)• FET i DE LAS JONS• Organización SindicalEspañola (OSE)• Frente de Juventudes• Sección Femenina• S.E.U• I.N.I. (Instituto Nacional deIndustria)• Maquis (1939-1952)• F.N.C (Front Nacional deCatalunya) ERC I ESTATCATALÀ 1940• M.S.C (Moviment Socialistade Catalunya) POUM i PSUC1945• Aliança Nacional de ForcesDemocràtiques: plataformaunitària d’oposició (1945)• Pla Marshall• O.T.A.N• O.N.U

×