3. ANÀLISI FORMAL
MATERIAL I TÈCNICA
Escultura en bronze treballada segons la
tècnica de la cera perduda o fosa.
Consisteix en elaborar en cera un model
de l’obra i fer còpies a partir d’ell. A partir
de l’original es crea un nou model en cera
farcit de guix i sorra amb suports interns
per aguantar l’estructura. Se situen tubs
per deixar passar el bronze fos. Es
recobreix amb ceràmica refractària i es
filtra el bronze roent per les
canalitzacions. Aquest fon la cera i se situa
en el seu espai.
Un cop refredat i solidificat el bronze es
treu la capa exterior i es tallen els tubs.
Finalment es poleix i s’aplica un àcid per
tal d’aconseguir l’acabat desitjat.
4. ANÀLISI FORMAL
TRACTAMENT DE LES FORMES I DE LES LÍNIES
-Contorns precisos i delicats, fet que aporta
sensació de linialisme.
-El tractament de les formes, especialment
l’anatomia, és real, força perfecte. Cos d’un noi
jove, força idealitzat.
VOLUMS
Treball volumètric de les formes. Modelatge suau.
MOVIMENT I RITMES
-Moviment suau derivat del desplaçament del
maluc i dels braços. La mirada de David reforça la
sensació. Res trenca, però, l’equilibri.
5. ANÀLISI FORMAL
LLUM
-Joc suau en la incidència de llums i ombres,
derivat del modelat dels volums. Brillantor en
l’anatomia.
COMPOSICIÓ
- La línia compositiva principal és vertical i
sinuosa. Divideix el cos de David en dues parts
gairebé simètriques si no es consideren els
braços. Comença al barret de David i acaba al
cap del gegant. La corba central és fruit del
desplaçament del maluc. És la coneguda com
a corba praxitel·liana.
-Els braços i l’espasa marquen línies
secundàries i defineixen una forma romboïdal.
6. ANÀLISI FORMAL
- Composició tancada. Es fa evident en la
línia dels braços que retorna, la mirada a
l’interior del grup de David...
- Podem parlar d’unifacialitat, perquè està
més treballada la part frontal. La figura
està pensada per a ser vista d’un lloc
concret.
- Cos disposat en contrapposto. Massa
corporal equilibrada.
- Relació entre les diferents parts del
conjunt ben treballada. Molta cura en el
treball de les proporcions. És un dels
aspectes que més interessa l’autor.
- Joc de buids i plens, gràcies a la
disposició dels braços i de les cames.
Resta macidesa.
-Joc de llums i ombres al servei de
l’equilibri i l’harmonia compositives.
7. ANÀLISI FORMAL
EXPRESSIONS
-Rostres elements més expressius. El
de David expressa serenitat, derivada
de la proporcionalitat de les faccions.
Expressió idealitzada.
- La mirada dirigida al cap de Goliat
reforça la sensació de triomf que
mostra la postura. Les mans
tancades també són expressió de
força. Res fa pensar en el sobreesforç
que acaba de realitzar el
protagonista.
-El rostre de Goliat és dur i menys
definit. La seva importància és
menor.
8. ANÀLISI FORMAL
TEXTURES
-Molt polida l’anatomia i el rostre de
David.
-Rugosos els cabells i el rostre de
Goliat.
-El contrast de textures aporta realisme
i expressivitat.
TEMPS
-Sensació de temporalitat pel fet que
representa el moment concret en què
David trepitja el cap del gegant vençut.
-La idealització de les formes i la
serenor del rostre aporten, però, idea
de fet atemporal, de representació del
triomf en abstracte.
9. ANÀLISI FORMAL
Formalment encaixa perfectament amb
l’escultura italiana del primer
Renaixement o Quattrocento.
Coincideix amb la voluntat de retorn al
món clàssic; en la recerca de la
perfecció i la bellesa ideal basades en
l’harmonia, la proporció i l’equilibri; en
l’interès per la figura humana i la
idealització dels rostres...
Donatello, format encara en la tradició
gòtica, és l’escultor que a Itàlia inicia el
Renaixement en escultura. Va ser ell qui
va recuperar l’escultura exempta, el nu i
altres tipologies clàssiques. És
considerat l’escultor més famós del
segle XV.
10. ANÀLISI CONCEPTUAL
ICONOGRAFIA
L’escena representa un noi jove, nu,
amb barret i calçat amb botes, que té el
peu esquerre sobre el cap d’un home
barbat amb elm. A la mà dreta porta
una espasa i a l’esquerra una pedra.
Es tracta del jove pastor David, membre
del poble d’Israel i futur rei, que
observa triomfant el cap del gegant
Goliat al qual acaba de derrotar. David
es va oferir per lluitar contra el gegant
Goliat, filisteu, davant la proposta
d’aquest de resoldre amb una lluita cos
a cos la guerra que enfrontava els
filisteus i Israel.
11. ANÀLISI CONCEPTUAL
David va pensar que havia de tirar el gegant a
terra per a així poder tallar-li el cap. Li va llençar
una fona i un cop a terra el va decapitar amb una
espasa. D’aquesta manera va aconseguir la
victòria d’Israel.
La font literària és la Biblia, concretament l’Antic
Testament que relata entre d’altres la història del
poble d’Israel com a antecedent de l’origen jueu
de Jesucrist.
Alguns consideren que pot ser la representació de
Mercuri amb el cap del gegant Argos (font
mitològica).
SIGNIFICAT I FUNCIÓ
El significat profund o iconologia (simbolisme) es
pot interpretar de diferents maneres:
- Des del punt de vista teològic o religiós l’escena
es pot considerar una prefiguració del triomf de
Jesús (bé) sobre Satanàs (Goliat / mal).
12. ANÀLISI CONCEPTUAL
-Des del punt de vista polític, el més acceptat,
David representaria a la república de Florència
triomfant sobre els poders tradicionals del
moment a Europa.
Florència era jove i culta, com la família dels
Médici que la dirigia, amb un futur
prometedor. Potències com Milà, la Corona
d’Aragó o Àustria representaven la tradició i la
força militar.
L’escena representa la rivalitat entre els dos
conceptes i és propaganda de la ciutat de
Florència i de la cultura intel·lectual dels seus
governants, els Mèdici.
13. RELACIÓ FORMA-FUNCIÓ
-Temàtica religiosa tractada de
manera profana. Nu clàssic. Síntesi
tradicions profana i cristiana.
- Triomf de la raó sobre la força,
tema molt important al segle XV.
-Des del punt de vista moral
simbolitza el nou tipus d’heroi
individual que, amb la seva virtut,
pot vèncer al més poderós dels
enemics. En aquest sentit, és
mostra de la visió optimista i
positiva del món que es tenia al
renaixement.
ANÀLISI CONCEPTUAL
14. VALORACIÓ
L’escultura del David és un dels primers
exemples moderns d’estatuària exempta,
totalment autònoma de l’arquitectura, després
del període medieval en què l’escultura estava
sempre subordinada a l’arquitectura.
L’escultura del David és el primer nu escultòric
de format gran que es fa després d’època
clàssica. Suposa la recuperació del cànon de
bellesa clàssic i de la figura humana nua com a
tema protagonista. En aquest aspecte hi ha una
ruptura absoluta amb el món de la plàstica
medieval, centrada en temes religiosos.
A través de la representació del David es pot
entendre el món de l’humanisme, centrat en la
recuperació del món clàssic, l’interès per la
naturalesa, el triomf del racionalisme i, molt
especialment, el protagonisme de l’home.
S’adverteix també la influència de les teories
neoplatòniques, que fan que la figura tingui un
marcat caràcter idealitzat en l’anatomia, rostre,
etc. En aquest sentit encaixa amb el primer
Renaixement.
