Presentació sobre el David seguint el guió de comentari pautat

1. EL DAVID
DONATELLO
Institut la Sénia
Història de l’Art 2on de batxillerat
M. Victoria Almuni Balada

2. IDENTIFICACIÓ
Escultura exempta en bronze
que utilitza la cera perduda
com a tècnica. Porta per nom El
David i el seu autor és
Donatello.
Va ser realitzada a Florència a
meitat del segle XV, ciutat on
es troba actualment.
Representa un noi jove nu que
fa referència al David bíblic.

3. ANÀLISI FORMAL
En relació als volums, destaca
el modelat suau del cos i la
perfecció en la representació
dels detalls de l’anatomia.
Predominen les línies corbes,
que per la seva precisió
permeten identificar els
músculs i altres detalls.
El moviment és real, suau i
tranquil. Bé donat per la
posició del cos, que fa recaure
el pes en una cama, la dreta,
provocant el desplaçament del
maluc; també per la posició
dels braços i el dibuix dels
cabells. La direcció de la mirada
aporta també dinamisme.

4. ANÀLISI FORMAL
La incidència de la llum és
també molt equilibrada, sense
provocar contrastos intensos
de clarobscur. Ajuda a ressaltar
la musculatura en provocar
brillantors a la textura polida
de l’anatomia. A la base i al
cabell el contrast és més
accentuat.
En relació a la composició, la
línia compositiva principal és
vertical i sinuosa, resseguint la
inclinació del cos de David
resultat del desplaçament del
maluc. Hi ha altres línies
complementàries marcades pel
braç dret i l’espasa i el braç
esquerre recolzat al maluc.
També la mirada de David, en
direcció al cap de la base,
marca un eix diagonal vertical.

5. ANÀLISI FORMAL
La posició de David està en
contrapposto, amb les dues parts
en equilibri. La cama dreta
suporta el pes i l’esquerra s’aixeca
sobre el cap del gegant.
La relació entre les parts està
molt estudiada, tant en l’aspecte
de proporcions com en la posició
dels diferents elements. El maluc
dret s’aixeca i es desplaça
lateralment contrastant amb la
frontalitat del tòrax. La cama
esquerra es flexiona amb el peu
endarrerit, mentre l’espatlla
esquerra d’aixeca. El braç dret fa
el mateix moviment que la cama
esquerra.
La mirada, a la vegada, comunica
els dos personatges de la
composició.

6. ANÀLISI FORMAL
La disposició de les parts permet
establir un diàleg força treballat
entre buits i plens, incorporant
l’espai a la representació.
En relació a les expressions el
rostre és realista. Representa un
noi jove, en concordança amb
l’anatomia, i el seu tractament és
força idealitzat. Expressa serenitat
gràcies a la proporcionalitat de les
faccions. Només la mirada envers
Goliat transmet sensació de
triomf. Res fa pensar en el
sobreesforç que el protagonista
acaba de fer.
El rostre de Goliat, per contra és
més naturalista i dur.

7. ANÀLISI FORMAL
En relació a les textures, contrasta
la textura polida de l’anatomia i el
rostre de David amb la més
rugosa del cap del gegant i els
cabells del protagonista. Permet
que les primera es converteixin
en veritables protagonistes de
l’obra.
Finalment, cal dir que la manera
de representar l’obra la fa força
atemporal, per l idealització en el
tractament i la serenor del rostre.
Altres elements, com el
moviment del cos i el fet de
representar just el moment en
què ha vençut al gegant, aporten
temporalitat.

8. RELACIÓ AMB L’ESTIL
-Al David de Donatello s’hi
reuneixen les principals
característiques del primer
Renaixement, desenvolupades al
llarg del segle XV. El Quattrocento
està caracteritzat pel retorn als
plantejaments clàssics basats en
l’antropocentrisme i el
protagonisme de la figura humana,
la bellesa basada en la proporció i
l’harmonia, el gust pel retrat i per
la idealització neoplatònica. En
aquesta obra s’ha deixat enrere
l’escultura gòtica per valorar el nu
com a màxima expressió de la
perfecció humana. Es fa evident
l’interès per les proporcions i per
les composicions molt estudiades,
així com el gust pel volum i
l’escultura exempta.

9. RELACIÓ AMB L’0BRA DE L’AUTOR
-Donatello és el primer escultor del
Renaixement que representa un nu
a la manera com ho havien fet els
escultors clàssics. És un pioner en
l’escultura del Renaixement,
introduint altres elements de
recuperació clàssica com l’escultura
eqüestre.
-Es va formar a Florència però va
viatjar a Roma, on va treballar amb
Brunelleschi i va estudiar les restes
clàssiques romanes.
- De retorn a Florència va treballar
per als Medici, de qui va rebre
l’encàrrec de fer el David.
-Mostra molt d’interès per les
anatomies i per les expressions, i
aconsegueix una gran qualitat per
al seu temps.

10. SIGNIFICAT I FUNCIÓ
CONTEXT HISTÒRIC
El context del David és el de la Itàlia del segle XV, carateritzada per l’existència de
pròsperes ciutats comercials al nord del país que són governades per famílies de
comerciants i mercaders com els Médici. Contrasten amb les monarquies autoritàries de
la resta d’Europa i amb el poder del Papat.
És en aquestes ciutats on sorgeix l’Humanisme, corrent cultural paral·lela al
Renaixement artístic i caracteritzada per l’admiració del món clàssic i la voluntat de
recuperar la seva saviesa, l’antropocentrisme i la importància de la raó com a mitjà de
coneixement.

11. SIGNIFICAT I FUNCIÓ
CONTEXT HISTÒRIC
L’Humanisme trenca amb la visió teocèntrica del món i planteja una nova manera
d’interpretar el món. Els promotors artístics reben el nom de mecenes i es
converteixen en protectors dels artistes i intel·lectuals. Fer això els dona prestigi social i
polític entre els contemporanis.
Al mateix temps canvia la concepció de l’artista, que deixa de ser vist com un artesà per
a ser considerat un creador. Al segle XVI, amb Miquel Àngel o Leonardo, d’aquest nou
concepte sorgirà el de geni.

12. ICONOGRAFIA
-David era un pastor de l tribu de Judà que vivia amb el seu pare i set germans a
Betlem. Els seus germans havien marxat a Israel i David els va anar a veure per
manament del seu pare. Aleshores es va assabentar que un gegant filisteu amenaçava
els israelites. Va demanar permís al rei per abatre’l utilitzant la seva fona de pastor, en
la que era molt hàbil.
-El gegant es va riure de la seva joventut i de que no anava protegit, però David li va
tirar una pedra al front amb la fona i el va fer caure. Un cop a terra, amb l’espasa li va
tallar el cap.
-La seva proesa el va convertir en rei.

13. FUNCIÓ I RELACIÓ FORMA-FUNCIÓ.
ICONOLOGIA (SIMBOLISME)
-Temàtica religiosa tractada de manera profana. Nu
clàssic.
- Triomf de la raó sobre la força, tema molt important al
segle XV.
-Triomf de la república de Florència sobre Milà. David
jove triomfant amb barret toscà. Goliat bisbe d’edat
avançada, vençut (símbol grans potències europees, en
declivi).
-Des del punt de vista moral simbolitza el nou tipus
d’heroi individual que, amb la seva virtut, pot vèncer al
més poderós dels enemics. En aquest sentit, és mostra
de la visió optimista i positiva del món que es tenia al
renaixement.
- També interpretat com el triomf del bé (Jesús) sobre el
mal (Satanàs)

14. VALORACIÓ
L’escultura del David és un dels primers
exemples moderns d’estatuària exempta,
totalment autònoma de l’arquitectura, després
del període medieval en què l’escultura estava
sempre subordinada a l’arquitectura.
L’escultura del David és el primer nu escultòric
de format gran que es fa després d’època
clàssica. Suposa la recuperació del cànon de
bellesa clàssic i de la figura humana nua com a
tema protagonista. En aquest aspecte hi ha una
ruptura absoluta amb el món de la plàstica
medieval, centrada en temes religiosos.
A través de la representació del David es pot
entendre el món de l’humanisme, centrat en la
recuperació del món clàssic, l’interès per la
naturalesa, el triomf del racionalisme i, molt
especialment, el protagonisme de l’home.
S’adverteix també la influència de les teories
neoplatòniques, que fan que la figura tingui un
marcat caràcter idealitzat en l’anatomia, rostre,
etc. En aquest sentit encaixa amb el primer
Renaixement.

15. VALORACIÓ
Antecedents: escultures d’atletes
clàssics.
Obres de Praxítel·les:
-Nu
-Corba provocada pel desplaçament
de la cadera
-Rostres idealitzats
Hermes i Dionís Infant

16. VALORACIÓ
Influència sobre obres
contemporànies i
posteriors
Verrocchio: David (S. XV)

18. VALORACIÓ
Influència sobre
obres posteriors
-
Miquel Àngel: David (S. XVI)

20. VALORACIÓ
Influència sobre
obres posteriors
-
Miquel Àngel: David (S. XVI)

21. VALORACIÓ
Influència
sobre
obres
posteriors
-
J.L. Bernini: David (S. XVII)

22. -