2. ESCULTURA. Característiques
•Naturalisme: màxima semblança amb la realitat.
•Interès per l’ésser humà: el seu cos (estudi anatòmic),el nu, proporcions (canons
clàssics)
•Expressivitat i emocions en el rostre.
•Monumentalisme: se segueix el model de Grècia: Laocont.
•Emancipació de l’arquitectura (a diferència de l’Edat Mitjana, que integrava
l’escultura)
•Esquemes geomètricament simples.
•Predomini de les línies corbes (tradició romana).
•Aplicació de la perspectiva: que va permetre donar a diferents figures una
relació aparentment semblant a la real
•Retorn dels monuments eqüestres, pràctica desapareguda des dels romans.
Donatel·lo (Il Gattamelata); Verrochio (Il Colleoni)
•Desenvolupament dels retrats, en forma de bust o eqüestres per influència
romana.
•El bronze i el marbre són els materials més utilitzats
3.
4. 28 plafons
amb la vida de
Sant Joan
Baptista i les
virtuts.
Porta sud del
Baptisteri de
Florència
ANDREA PISANOANDREA PISANO
(1330-1337 trecento, s. XIV)(1330-1337 trecento, s. XIV)
6. Porta del Paradís –est-2a porta –nord- 24 anys
28 plafons de la Vida de Crist 10 plafons amb escenes de l’Antic testament
Lorenzo GhibertiLorenzo Ghiberti
18. Pietat (1498-99). Miquel Àngel. (Caprese, Arezzo 1475 - Roma 1564)
Encàrrec del cardenal
francès Jean de Bilheres
19.
20.
21.
22.
23. 1497-1499
Els rostres de lesEls rostres de les pie tatspie tats de Miquel Àngelde Miquel Àngel
1498-99
1564, treballada l’últim any de la seva vida
Rondanini, Milà
Pietà
Rondanini,
Milà
33. Tombes medicees (San Lorenzo)
250 cm. aprox. d’alçada.
Detall de l'estàtua de
Lorenzo, duc d’Urbino,
mort el 1519, i de les
figures al·legòriques del
Crepuscle i de l'Aurora.
1525.
37. David amb el cap de Goliat. Corba praxitel·liana
Donatello. (1386-1466)
El David*
38.
39. El David és una escultura exempta
Material: bronze de 158 cm
Cronologia: realitzada cap a l'any 1440 per encàrrec de Cosme de Mèdici, que
la volia situar als jardins del seu palau a Florència.
Localització: Actualment es troba al Museu del Bargello.
Descripció: Noi jove, un.
Significat i funció
És una escultura representativa del quattocento (s.XV), inspirada en l'època
clàssica i amb una composició clarament praxitel·liana. Inspirada en un
tema bíblic, l'escultura té una gran semblança amb un heroi de l’antiguitat
grega clàssica.
És la primera escultura exempta renaixentista. Donatello descobrí la
representació heroica de l'adolescència, que més tard exaltarien els
humanistes, en el sentit d'una consciència nova de la dignitat i l'excel·lència de
l'home
Fitxa:
41. Interpretació
David era fill de Jessé, de la tribu de Judà. Durant una guerra amb els filisteus,
David s'assabenta que un filisteu molt fort, un gegant anomenat Goliat, està
desafiant en combat individual a qualsevol enemic; cap israelita gosa enfrontar-
s'hi. Malgrat que era jove i inexpert en l'art de la guerra i que Goliat feia dos
metres i mig, David demana permís al rei Saül per poder-se enfrontar al gran
guerrer. Va exposar al rei que s’havia enfrontat amb lleons i ossos per a defensar
el seu ramat i que els havia matat amb la seva fona. Llavors, el rei li va donar
permís per sortir a l'encontre del gegant.
David es va dirigir cap on era Goliat. Inicialment anava vestit amb una armadura
però, com que li era massa pesant i perdia capacitat de moviment, se la va treure.
Va anar fins a un torrent proper per agafar cinc palets i va arribar al camp de
batalla amb la seva fona a la mà. Goliat se'n va riure de David perquè era jovenet,
ros i tenia un aspecte delicat i, d'altra banda, anava mal armat. Llavors, el pastor
va col·locar un palet a la fona, va començar a fer-la girar i va llançar el projectil
contra Goliat. La pedra va anar directament al front del gegant, que va caure a
terra: llavors, David va anar ràpidament cap a Goliat, va desembeinar-li l'espasa i
li va tallar el cap.
42. L'actitud que presenta del cos, recolzant-se amb la cama dreta, és una
influència clara de l'estil de Praxítel·les, coneguda en el món de l'art com la
«corba praxitel·liana» o contraposto, que contribueix a trencar la llei de la
frontalitat i proporciona un moviment harmònic al cos. Consisteix a
representar la figura amb una cama lleugerament flexionada, innovació que
s’utilitza a l’escultura clàssica.
La composició està emmarcada per una el·lipse amb un recorregut que va
del cap al braç dret, d'aquest a les cames, després a l'altre braç i acaba
novament al cap. L'obra té una alçada de 158 cm , amb les proporcions del
cos perfectes i amb un eix vertical que guarda un perfecte equilibri.
Anàlisi
43. La interpretació simbòlica és la relació amb els Mèdici de Florència que
commemoren les victòries de la ciutat davant el seu rival, Milà. A l'escultura,
David personifica Florència portant el típic barret toscà, i Goliat a Milà, un dels
símbols del qual és l'espasa, convertida en creu. També la seva inscripció fa
referència al mateix tema:
Pro Patria fortiter dimicantibus etiam adversus terribilissimos hostes di i
praestant auxilium.
A qui valentament van lluitar per la mare pàtria, els déus donaran el seu ajut
també davant els enemics més terribles.
L’acabat del bronze és absolutament llis per tal de simular la suavitat de la pell.
Constitueix un magnífic exemple d’estatuària en bronze.
45. Fitxa:
Títol: El rapte de les sabines,
Cronologia: 1581-1582.
Tipologia: Exempta.
Material: Marbre
Mides: 410 cms.
Localització: Quan es va donar a conèixer l'obra va entusiasmar i es
va ordenar la seva instal·lació a la Loggia dei Lanzi, a prop
del Palazzo Vecchio de Florència.
46. Autor
Jean de Boulogne, conegut com Giambologna, va néixer a Flandes.
Després va viatjar va romandre a Itàlia, on va realitzar la major part de les
seves escultures.
Quan va presentar una escultura seva a Miquelàngel aquest la va criticar per
intentar acabar-la minuciosament sense abans haver realitzat un estudi previ:
aquesta lliçó no la va oblidar Giambologna que, a partir d'aleshores, va
realitzar sempre una gran quantitat d'esbossos en cera o argila abans
d'executar les seves obres finals; a més, sempre va tenir una certa inspiració
amb l'obra del gran mestre florentí.
Traslladat a Florència, les seves escultures mostren una tècnica i un
tractament de l‘anatomia del cos humà amb moltes referències hel·lenístiques.
Giambologna va exercir una gran influència en els seus contemporanis,
influència que perdurà també després de la seva defunció.
47. Descripció
El grup està compost per tres personatges nus: un home jove que aixeca per damunt
del seu cap a una dona que sembla lluitar per alliberar-se del seu segrestador
mentre, mig amagat entre les cames del jove, es troba un home vell i vençut amb
mostres de desesperació; per això l'estàtua és també coneguda com la de «les tres
edats de l'home». No hi ha tensió als personatges —tampoc a la sabina segrestada—
i no sobresurt res del grup escultòric de la mida de la base del bloc.
Les tres figures estan unides psicològicament a través de les seves mirades i,
formalment, per la posició dels seus cossos i els seus membres; aquesta disposició
dóna la sensació de girar al voltant d'un eix central del qual no es poden escapar.[4]
Al pedestal hi ha una placa de bronze amb una escena en relleu del rapte.
Les figures s’entrellacen en línia serpentinata es repeteixen a diferents mides i en
diferents profunditats de relleu, amb un punt de vista central arquitectònic: aquí és
on es mostra millor la iconografia del tema.
Aquest baix relleu és similar al que va esculpir Benvenuto Cellini en el pedestal del
seu Perseu. El treball està signat amb les següents paraules:
OPVS IOANNIS BOLONII FLANDRI MDLXXXII
48.
49. Una escultura prèvia mostra una iconografia escassa, sense accessoris ni
símbols convencionals. En ella s'aprecia un home nu, amb els braços
doblegats, portant una dona, també nua, sense signes aparents de lluita; els
seus moviments semblen formar part d'un ballet amb les línies de composició
contrastades.
Basant-se en aquest grup, poc després, Giambologna va tallar el gran grup. En
una carta de l'any 1579, Giambologna afirmava que havia escollit aquest tema
per poder demostrar les seves facultats: «[...] va ser elegit per donar camp
d'acció al coneixement i a l'estudi de l'art». Per dotar al grup d'una millor base
—ja que necessitava preservar la solidesa total del bloc de marbre— l'escultor
va col·locar una tercera figura corbada cap a endins, cap el terra; per tant, en
aquesta segona escultura es troben tres figures entrellaçades dins un mateix
espai: l'home vençut al terra amb les cames doblegades cap endarrere,
l'ardent romà, de peu amb l'esquena arcada, i la dona tractant d'alliberar-se
amb violència. La geometria de línies, el contrast de les expressions i la
varietat de volums es van combinar per fer del rapte una reflexió estètica
sobre la relació de les formes dins l'espai.
Anàlisi i iconografia
50.
51. L'estàtua ha necessitat un cicle de restauracions ja que a més de quedar
exposada als agents naturals, va patir les accions de vàndals el 1971 i el
1978; un grup de gent sota els efectes de l'alcohol la va agredir en escalar-la
per col·locar una ampolla a la mà de la jove, causant-li danys considerables.
L'any 2001 va ser sotmesa a una restauració i des d'aleshores s'ha portat un
control de les condicions de conservació. El 2007 s'adonaren que el marbre
patia l'acció dels agents atmosfèrics malgrat una substància protectora que
s'aplicava a l'estàtua.L'any 2008 es van acabar els estudis i, amb l'opinió
quasi unànime dels tècnics, es va decidir el trasllat de l'obra a la Galleria
dell’Accademia de Florència, i es va col·locar una còpia en el seu lloc a
l'exterior.
Funció i interpretació
52. Tema
L'obra mostra l'episodi del “rapte de les sabines” per part dels fundadors de Roma.
Segons la llegenda, l'escassetat de dones a Roma després de la fundació per Ròmul va
fer que les cerquessin per formar famílies entre el poble dels sabins; aquests, però,
s'hi van oposar i no van permetre a les seves dones que es casessin amb els romans.
Els romans, llavors, van planejar el seu rapte durant un gran festival que Ròmul va
organitzar: van assistir diferents pobles dels voltants, entre ells els sabins, i durant
aquesta festa els romans van raptar a les dones sabines. Per recuperar a les dones, els
sabins van declarar la guerra a Roma, però les dones, ja casades i amb fills, es van
interposar entre els combatents. Després d'aconseguir la pau, Titus Taci s'associà amb
Ròmul, al qual concedí la mà de la seua filla Hersília.
Aquesta llegenda demostra la influència sabina a la vida romana; en paraules de
Plutarc:
Dura també fins ara el fet que la núvia no passi per si mateixa el llindar de la casa, sinó
que la introdueixin enlaire: perquè aleshores (les sabines) no van entrar, sinó que les
van portar per força.
