Presentació en format power point

1. David
Donatello
http://es.wikipedia.org/wiki/Donatello

2. Context històric
A començaments del segle XV apareix a Europa una societat mercantil, amb la
creació de bancs a les ciutats més pròsperes, com París o Florència; a aquesta
última la prosperitat va permetre la pujada al poder de la família Mèdici amb la
consegüent influència política. els Mèdici es convertiren en els grans mecenes
de totes les arts. Tot i que l'artista continuava sent un artesà, va millorar la
seva posició social ja que els mecenes així ho procuraven.
Al llarg del segle XV va aparèixer a Itàlia el període anomenat el Quattrocento,
que portarà canvis en la representació pictòrica i escultòrica mitjançant la
perspectiva. En l’arquitectura i l‘escultura, es produeix un retorn a les formes
clàssiques.

3. Donatello, que va néixer a Florència
probablement l'any 1386, va anar a Roma
a treballar amb Brunellexchi en dues
ocasions, estudiant l'art clàssic i
realitzant algunes escultures sota aquesta
influència, com és el cas de la tomba de
Giovanni Crivelli i el cimbori de la San
Pere. Quan tornà a Florència, el 1434, va
ser acollit sota la protecció de la família
Mèdici, per la que va treballar fins a la
seva mort.
Les seves obres més representatives són
la Cantoria del Duomo de Florència, el
Sant Jordi d‘Orsanmichele (a Florència),
l‘estàtua eqüestre del Condottiero
Gattamelata a Pàdua, i l'escultura en
bronze de David, encarregada per cosme
de Mèdici i que va ser col·locada al pati
del palau dels Mèdici. Quan, l'any 1495,
Pere de Mèdici va ser expulsat de la
ciutat, l'estàtua va ser traslladada al pati
del Palazzo Vecchio.
Exterior de la Galleria degli Uffizi (Florencia)

4. Documentació general
Títol: David
Autor: Donato di Niccolo di
Betto Bardi, Donatello
(1386-1466)
Cronologia: 1444-1446
Tècnica: fosa.
Tipologia: dempeus.
Formes: exempta.
Material: bronze.
Mides: 1,58 m.
Estil: renaixentista.
Localització original: al centre
del pati del Palazzo Mèdici.
Localització actual: Museu
Nazionale del Barguello
(Florència).
Tema: bíblic.

5. Anàlisi formal
És un jove nu, dret, amb els
cabells llargs, amb barret i
botes.
A la mà esquerra porta la pedra
usada amb la fona per
estabornir el gegant i a la mà
dreta l’espasa amb la que li
acaba de tallar el cap.
Està en contrapposto, la cama
dreta suporta el pes del cos i
l’esquerra descansa sobre el cap
del gegant.
http://www.wga.hu/index1.html

6. El cos està modelat
amb suavitat, el joc
de corbes dibuixa una
anatomia perfecta.
Els volums estan
compensats amb el
contrapposto i la
forma del cos
representa la corba
praxiteliana. Així
trenca la llei de la
frontalitat i dóna
moviment harmònic al
cos.
El moviment sinuós de
braços i cames i la lleu
torsió corporal li
donen un dinamisme
contingut.
Naturalitat sorgida
d’una composició molt
estudiada:
El maluc dret s’aixeca,
contrastant amb la
frontalitat del tòrax.
La cama esquerra és
flexiona amb el peu
endarrerit. També
s’aixeca l’espatlla
esquerra.
El braç dret repeteix
el moviment de la cama
esquerra, que forma un
angle compensant el
del braç esquerra.
Gran naturalisme i
sensualitat.

7. L’anatomia està
treballada amb
perfecció. La forma
sinuosa de del cos creen
ambigüitat sobre la
sexualitat del
personatge.
L’acabat del bronze és
llis, simulant la suavitat
de la pell.
La llum s’hi reflecteix
creant zones de
clarobscur en algunes
parts, com al rostre i
cabells, els peus i el cap
del gegant...
És una composició molt
estudiada.

8. Visió de tots els
costats

9. El rostre transmet serenitat, les
faccions estant molt estudiades en
les seves proporcions.
El barret de palla està adornat amb
fulles d’heura. Per sota surten els
rínxols del seu cabell.
La inclinació del cap accentua la
naturalitat.
Conjuga patetisme gòtic (emoció)
amb classicisme, que li dóna una
tensió nova en l’època.
Una restauració recent a mostrat
una capa d’or que cobreix el cabell i
les fulles del barret.

10. Interpretació
David era fill de Jessé, de la tribu de Judà.
Vivia a Betlem amb el seu pare i els seus set
germans, dedicats a pasturar ramats. Com es
relata al llibre de Samuel, els
esdeveniments s'inicien quan el seu pare
l'envià cap on estava acampat l'exèrcit
israelià per poder tenir notícies dels seus
germans grans. En arribar al campament,
David s'assabenta que un filisteu molt fort,
un gegant anomenat Goliat, està desafiant
en combat individual a qualsevol enemic; per
descomptat, davant aquell guerrer cap
israelita gosava enfrontar-s'hi. Malgrat que
era jove i inexpert en l'art de la guerra i que
Goliat feia dos metres i mig, David va resar
una pregària a Déu i demanà permís al rei
Saül per enfrontar-se al gegant. Va exposar
al rei les seves habilitats i que quan un lleó i
un ós havien atacat el seu ramat ell havia
sigut capaç de matar-los amb la seva fona.
Llavors, el rei li va donar permís.
David era molt jove, ros i
tenia un aspecte delicat

11. Així doncs, David es va dirigir cap on era Goliat. Inicialment anava vestit amb
una armadura però, com que li era massa pesant i perdia capacitat de
moviment, se la va treure. Va anar fins a un torrent proper per agafar cinc
palets i va arribar al camp de batalla amb la seva fona a la mà com a única
arma. Goliat se'n va riure de David perquè era molt jove, ros i tenia un
aspecte delicat i, d'altra banda, anava mal armat. Llavors, el pastor va
col·locar un palet a la fona, va començar a fer-la girar i va llançar el projectil
contra Goliat. La pedra va anar directament al front del gegant, que va caure
a terra; llavors, David va anar ràpidament cap a Goliat, va desembeinar-li
l'espasa i li va tallar el cap.

12. També s’ha interpretat com la victòria
de Jesús sobre Satanàs, és a dir, del
bé sobre el mal.
L’elm amb visera i ales de Goliat
també s’ha interpretat com una al·lusió
a les agressives Milà i Nàpols, que en
aquella època amenaçaven Florència, i
aquesta la representa el jove David,
que du el barret típic de palla dels
pagesos florentins.
Una altra interpretació consideren que
el jove no és el rei David sinó el déu
Mercuri amb el cap del gegant Argos.
No hi ha unanimitat en la lectura
iconogràfica d’aquesta escultura.

13. No hi ha cap document sobre el motiu de la
realització de l’obra, però se la relaciona amb els
Mèdici pel seu emplaçament original, al centre del
pati del seu palau.
La tradició diu que fa al·lusió a la resistència política i
militar de Florència sota els Mèdici.

14. El David de Donatello es convertí en el
símbol de la ciutat de Florència, pel
seu barret típic dels camperols toscans
i per representar el triomf de la
intel·ligència sobre la força bruta.
Funció
David desprèn un hedonisme pagà. No és
només un heroi, sinó un jove molt
sensual, ingenu i seductor. És una
síntesi entre el classicisme i el gòtic,
que uneix la passió pel cos clàssica amb
l’elegància gòtica.

15. Sant Jordi, 1416
Museo Nazionale del
Bargello, Florència
Sant Joan Evangelista, 1410-11
Museo dell'Opera del Duomo, Florència
Altres obres de Donatello

16. Judith and Holofernes
1455-60
St Maria
Magdalena
1457
Condottiero
Gatamelata,
1447-1453
Pàdua

17. Models i influències
Tot i ser un tema bíblic, Donatello
s’inspirà en els models de l’escultura
grega clàssica. Això es veu en el cos
nu, en la composició (corba
praxiteliana i contrapposto) i en la
suavitat i delicadesa dels contorns i
les faccions. Donatello recuperà la
idea del cànon de bellesa humana com
a tema escultòric i donà un nou impuls
a l’escultura amb els seus retrats.
Es creu que és el primer nu fos en
bronze des de l’Antiguitat clàssica.
També va alliberar l’escultura del marc
arquitectònic. Fou el primer en
inaugurar els nous cànons de bellesa
renaixentista i recuperar la perfecció
del cos humà. Els escultors del segle
XV estudiaven el cos i observaven els
models que posaven per a ells.
Un primer David fet per
Donatello el 1409, en marbre

18. Praxíteles: Hermes
amb Dionís infant
(Segle IV a C.)
M. Àngel, David
Florència

19. David amb el cap de Goliat
Eugène Delaplanche
1872
Bernini, David . Roma